Moments viatgers del 2018

Versión en español

El final de l'any és el moment de fer balanç i també és quan publicacions i televisions fan el resum amb els esdeveniments més destacables de l'any que s'acaba. Nosaltres no volem ser menys i seguim amb aquesta tradició que vam encetar al 2012.

Si el passat any 2017 vam tenir la gran sort de poder viatjar a diversos països nous per a nosaltres i repetir algun que altre indret on ja havíem estat sols en parella (com Beijing o Londres), aquest 2018 hem fet realitat alguns dels somnis viatgers que més il·lusió ens feien: com gaudir de les aurores boreals a Islàndia o veure amb els nostres ulls orangutans en llibertat a Malàisia.

Amèrica, Europa i Àsia han estat els nostres continents d'aquest any, i hem conegut països que no són precisament gaire turístics però que ens han sorprès molt gratament. Seguim viatjant en família i compartint al blog la nostra experiència. Aquest any la nostra filla Ivet ha complert els 3 anys i vam fer un petit resum de la seva vida viatgera, un record que creiem que li agradarà veure i llegir quan sigui més gran.

A continuació fem un resum viatger d'aquest 2018!

Febrer: República Dominicana

El primer viatge de l'any 2018 la nostra petita va trepitjar aigües caribenyes -i per suposat nosaltres- juntament amb els nostres amics Xavi i Txell (del blog Estem de Vacances) vam fer un recorregut per República Dominicana. Vam banyar-nos en platges paradisíaques de la península de Samaná, ens vam relaxar a la tranquil·la illa Saona, ens vam acostar en una barca per veure balenes i vam gaudir de les visites imprescindibles a Santo Domingo.

Platja Canto de la Playa, illa Saona (República Dominicana)

Març-Abril: Macedònia, Kosovo i Albània

Per Setmana Santa vam fer una ruta pels Balcans. Kosovo ens va impressionar pel seu llegat patrimonial de monestirs medievals, Albània va ser una gran sorpresa: antics búnquers han quedat escampats per tota la geografia del país, sent una de les coses que més ens va impactar. De Macedònia destaquem Orhid, un dels indrets més bonics del país, on vam passar tres dies de relax al voltant del llac que duu el mateix nom, envoltat també d'esglésies i monestirs.

Monestir al llac Ohrid, Macedònia

Saltant davant el monument Newborn, a Pristina (Kosovo)

Búnquer a un parc urbà de Tirana, Albània

Abril: Irlanda del Nord i Dublin

Els murs de divisió i la gran quantitat de murals de la ciutat de Belfast tristament van despertar la curiositat de la Ivet: dibuixos de gent i de la lluita que mostren el recent conflicte d'Irlanda del Nord, complicat explicar a una nena de gairebé 3 anys. També vam fer la ruta del Titanic a Belfast, el famós vaixell més gran i luxós de l'època que es va enfonsar a principis del s. XX. Vam baixar a la dàrsena on es va construir el gran vaixell, un enorme forat que ben bé podria ser un camp de futbol d'equip de primera divisió! També vam sortir de la ciutat i vam fer ruta per alguns dels escenaris de Joc de Trons -com el passeig d'arbres “Dark Hedges”-, la famosa Calçada del Gegant i la seva curiosa llegenda i Carrick-a-Rede, un pont penjant en unes roques a sobre del mar que fa vertigen travessar. Vam gaudir de molt bon temps (una cosa insòlita en aquest paratge) i la història i els paisatges van ser un tastet del país que ens va deixar amb la mel als llavis per a voler tornar ben aviat.

Graffiti de Bobby Sands, a Belfast (Irlanda del Nord)

La curiosa formació rocosa de la Calçada del Gegant 

Maig: Nàpols i Pompeia

Mai abans havíem estat a Nàpols i a la famosa Pompeia, i què millor que descobrir-les en família. Vam gaudir del caòtic centre històric de Nàpols, les seves galeries subterrànies, i les seves vistes al volcà Vesubi i vam provar totes les pizzes que vam poder. La calor impetuosa de Pompeia (tot i que era el mes de juny) ens va obligar a buscar constantment l'ombra, tot i que la Ivet preferia jugar a saltar per sobre de les pedres centenàries dels carrers de l'antiga ciutat romana. També vam visitar la propera i antiga ciutat romana d'Herculano i la ciutat grega de Paestum. 

Carrer del centre de Nàpols (Itàlia)

Un dels carrers principals de l'antiga ciutat romana de Pompeia, prop de Nàpols

Juny-Juliol: Malàisia, Brunei i Singapur

Malàisia, Brunei i Singapur és la ruta que vam escollir per les tres setmanes del viatge de l'estiu. Per fi complim un somni de fa temps i que creiem que la Ivet ha gaudit molt: veure orangutans en llibertat a la selva del Borneo. També hem assistit a la festa d'aniversari del sultà de Brunei i en els 3 dies que vam passar al país, vam fer les 10 visites imprescindibles per conèixer Brunei. Hem gaudit de les 10 + 1 millors visites i experiències que ofereix Singapur, on també hem fet la original ruta dels graffitis pel barri de Little India, ens hem relaxat a la tranquil·la illa Pulau Kapas de Malàisia, i finalment vam passar els últims dies del nostre viatge per Àsia a la capital malaia de Kuala Lumpur, on vam celebrar el 3er aniversari de la Ivet dinant dalt de la KL Tower!

Semenggoh, el Centre de Recuperació d'orangutans a Kuching, Malàisia

La mesquita d'Omar Ali Saifuddien vista des de la rèplica de barca reial en pedra, a Bandar Seri Begawan, Brunei

Skyline de Singapur

Marina Bay, Singapur

Octubre: Islàndia

Un altre somni fet realitat: veure aurores boreals viatjant en furgoneta per Islàndia. Ha estat la primera experiència recorrent un país en furgoneta, amb la casa a sobre. I ens ha encantat! Hem vist els seus increïbles paisatges, dormit sota un cel ple d'estels i hem despertat en paratges espectaculars. Aquest cop érem 5 viatjant en comptes d'una família de 3, ja que hem tingut la grata companyia de la Cris i en Carles (del blog wetravel.cat).

Impressionant aurora boreal a Islàndia

Moments en la nostra furgoneta-casa a Islàndia

Setembre: Niça i Principat de Mònaco

La primera vegada que trepitgem Costa d'Atzur (Côte d'Azur) anem a Niça i al petit Principat de Mònaco. Vam gaudir de la platja d'Antibol i també vam visitar les properes poblacions Menton, Grass i la cinematogràficament famosa ciutat de Cannes. Niça ens va semblar bonica i monumental, amb una gran zona peatonal molt agradable; no té res a envejar a altres grans urbs franceses. A Mònaco vam anar en primer lloc, per la curiositat d'estar a un petit país que ha sabut ser el centre d'atenció amb el joc (el Casino de Montecarlo) i l'oci (el circuit de Fòrmula 1) i que s'ha convertit en una destinació per a famosos i visitants d'alt estatus. Si t'interessa què veure a Mònaco en un dia, pots fer una ullada al nostre post.

Mirador a la platja de Niça

Vistes del port del Principat de Mònaco

Desembre: Lisboa

Després de 15 anys d'haver estat, hem tornat a una de les nostres ciutats europees favorites. Tot i que s'ha fet molt turística, Lisboa sempre ens ha transmès ser un indret de relax, alhora que una ciutat culturalment molt interessant i on es menja molt bé: no ens importaria pas viure-hi una temporada. Els seus antics tramvies, les tendes com les d'abans, parades de castanyes a cada cantonada i carrerons on sembla que s'hagi aturat el temps ens fan passar estones molt agradables.

Tramvia a un carrer principal de Lisboa, Portugal

Tot i que encara no ha acabat l'any i encara tenim guardat un as a la màniga, podem dir que aquest any hem practicat -en general- "l'slow travel" en família, una manera de viatjar de la que vam parlar en aquesta entrevista del Diari Ara i que cada vegada practiquem més. Tenir flexibilitat, poder improvisar i gaudir de les destinacions sense sentir-nos obligats a visitar necessàriament allò que apareixen a les guies de viatges ens fa sentir més lliures. Així doncs, esperem un 2019 amb molts viatges i molta salut per a tots!

Articles relacionats:

3 anys en família, 3 anys de viatges
Moments viatgers del 2017
Dos anys en família, dos anys de viatges
Moments viatgers del 2016
Un any en família, un any de viatges
Moments viatgers del 2015
Moments viatgers del 2014
Moments viatgers del 2013
Els millors moments del 2012

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Àsia , Carib , Europa , Informació general

Què veure en un dia a Santo Domingo

Versión en español

És per tothom conegut que a la República Dominicana la majoria de visitants hi arriben per gaudir de les seves cristal·lines i turqueses aigües, platges paradisíaques del Carib on és fàcil trobar el relax. Però cal destacar que les seves ciutats colonials són de les més interessants d'Amèrica i que el casc antic de Santo Domingo, la capital del país, és un dels més importants en la història del continent.

Santo Domingo, la primera ciutat en tot

En primer lloc, va ser la primera ciutat fundada pels europeus en sòl americà, però no només això. Santo Domingo ostenta el títol de tenir el/la primer/ra…

• Catedral d'Amèrica
• Castell d'Amèrica
• Seu de del govern colonial a Amèrica
• Universitat d'Amèrica 
• Casa construïda en pedra d'Amèrica

Per totes aquestes raons el casc antic de Santo Domingo, el que és la zona colonial de la ciutat, és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Si viatges a República Dominicana no pots deixar de visitar el seu casc antic donant un tranquil passeig, els seus històrics edificis i les seves avingudes peatonals faran que facis una viatge en el temps i per unes hores creguis que et trobes a la mateixa època en que Bartolomé Colom (germà de Cristòfor Colom) va fundar la primera ciutat europea a Amèrica.

Què visitar en un dia a Santo Domingo?

A la zona colonial de la ciutat descobriràs indrets i edificis que es poden veure perfectament en un dia:

Catedral de Santo Domingo

Situada al Parc Colom, és l'edifici més important de la ciutat i del país. Es tracta de la primera catedral que es va construir a Amèrica, d'aquí la seva importància. A la seva cripta es diu que es troben les restes de l'almirall Cristòfor Colom, tot i que no es pot visitar trobem aquest cartell (foto d'abaix) que ho assegura:

Parque Colón

En el vell mig del casc antic, l'antiga "Plaza Major" de Santo Domingo, coneguda amb el nom de Parque Colón, és l'emplaçament on tothom es troba, peta la xerrada es pren un cafè en una de les tranquil·les terrasses que hi han al voltant. L'estàtua dedicada a Cristòfor Colom presideix la plaça i molts adolescents seuen als seus peus, mentre que les famílies passen l'estona donant de menjar als coloms. Històricament sempre ha estat la plaça més important de la ciutat colonial, per aquesta raó es van construir al voltant d'aquesta imponents edificis i residències, com la catedral o l'Ajuntament. El Parque del Colón és un imprescindible per veure en un dia a Santo Domingo.

L'Ajuntament

Es tracta de l'edifici d'estil neoclàssic que fou antigament el Palau Consistorial i que es troba al cèntric Parc Colón. De lluny, quan un s'acosta al Parc, una gran Torre del Rellotge de 29 metres d'alçada marca la ubicació. Tot i que no es pot visitar el seu interior, destaca per la seva monumentalitat exterior.

Torre de l'Homenatge i castell

Construïda com a talaia en 1503, la torre d'Homenatge s'utilitzava com a lloc d'albirament quan arribaven els assaltants pirates. Un altre ús era retre homenatge als vaixells que arribaven al port, tot i que anys més tard va servir també de presó.

Calle de las Damas

De l'any 1502, és el primer carrer de Sant Domingo. Va ser anomenat així per haver residit en aquest carrer les dames del seguici de “doña Maria de Toledo”, dona de Diego Colom (fill de Cristòfor Colom). En aquest mateix carrer es van construir les primeres cases de pedra de personatges rellevants de la conquesta.

Casa de Cristòfor Colom

Al mateix carrer de las Damas trobem la casa en la que figura gravat en una placa en pedra que allà va viure Cristòfor Colom durant aproximadament un mes l'any 1504 i que va ser la seva última residència a Amèrica. La llàstima és que no es pot visitar.

Panteó de la Pàtria

Al mateix Carrer de les Dames, aquesta antiga església jesuïta es va convertir en un espai per honorar als herois nacionals a mitjans del s.XX, com el general Santana, el primer president de la República. En el seu interior trobem sempre un soldat guardant la flama simbòlica, en un ambient solemne. De fet, és un dels indrets més visitats pels locals, sobretot estudiants.

Museo de las Casas Reales

Es tracta d'un dels museus de la història d'Amèrica més complet d'Amèrica, un bon lloc per començar la teva visita per la ciutat i introduir-te en la història de l'illa des de 1492 fins a 1821, any en què s'independitza d'Espanya. Si et fixe, just al davant del museu hi ha un rellotge de sol de pedra de l'any 1753; es diu que els jutges de l'època consultaven l'hora mirant aquest rellotge.

Alcàsser de Diego Colom

A l'extensa Plaça d'Espanya de Santo Domingo trobem la antiga residència del primer governador Diego Colom, fill del primer almirall Cristòfor Colom, el descobridor d'Amèrica. La família va viure allà fins el 1577, fins que va ser convertit en un museu que avui dia es pot visitar.

"Casa del Cordón"

Situada al carrer Isabel la Catòlica, es tracta de la primera casa de pedra construïda d'Amèrica (any 1502). S'anomena "la Casa del Cordón" perquè té la decoració d'un cordó en pedra a la façana. Com a dada curiosa, avui dia és la seu del Banc Popular Dominicà.

Convent i església dels Dominics

El convent dels Dominics, fundat el 1510, va ser el primer d'aquesta ordre que es va instal·lar a Amèrica. De fet, els estudis de Càtedra de Teologia es van posar al mateix nivell que els estudis d'Universitat, així que aquesta va ser la primera universitat del continent americà. Al costat del convent hi ha l'església dels Dominics, la més antiga d'Amèrica que encara es conserva a peu.

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Carib , Centreamerica , Ciutats , Llocs amb historia , Republica Dominicana

Viatjar a Cuba per lliure amb un bebè: guia de consells pràctics

Versión en español

Als cubans els hi encanten els nens i Cuba és un país al que s'hi pot anar perfectament amb un bebè. Si estàs pensant en viatjar al país caribeny amb el teu petitó o petitona, aquesta guia et serà de gran utilitat. Tots els consells te'ls donem a partir de la nostra experiència.

Dades bàsiques del nostre viatge

Ruta: L'Havana - Cienfuegos - Santa Clara - Trinidad - Camagüey - Santiago - L'Havana

Durada: 16 dies

Edat de la Ivet: 13 mesos
Pressupost total (2 adults + 1 bebè): 910 € de despesa al país+ 1180 € en vols

Abans de sortir

Millor època per viatjar a Cuba:

Nosaltres vam viatjar-hi entre finals d'agost i començaments de setembre però hem de dir que no és el millor moment. Si pots organitzar-te evita els mesos de juliol, agost, setembre i octubre. Els dos primers són els més calorosos de l'any i a Cuba hi ha molta humitat: les temperatures arriben de forma habitual als 35° i les mínimes per la nit no baixen dels 25°, hi ha molta humitat i la sensació és de molta xafogor. Al Setembre i Octubre és l'època de tifons i tot i que no siguin devastadors cada any, no és qüestió de temptar la sort.

Documentació:

Pares i bebè necessiten passaport i visat per entrar a Cuba. Per fer el visat és necessari disposar dels bitllets de vol d'entrada i sortida del país i d'una assegurança mèdica. El visat costa 22 € per persona i ho fan en el moment, en el nostre cas ho vam gestionar en l'agència Online Tours de Barcelona, just al davant del mateix Consulat de Cuba.

Diferència horària:

6 hores menys respecte Catalunya. Això implica que segurament el teu bebè -i els pares- durant els primers dies es desperti de matinada i que l'hora de migdiada a Cuba coincideixi amb l'hora d'anar a dormir de Catalunya. Nosaltres abans de fer un viatge com aquest adaptem a la Ivet un parell d'hores del jetlag des de Catalunya per intentar no alterar radicalment la seva rutina. En aquest cas durant una setmana anterior al viatge vam posar a la Ivet a dormir cada cop una mica més tard, passant de les 21h habituals a les 23h, equivalents a les 17h de Cuba). Cal anar alerta amb l'hora de la migdiada del bebè: per una adaptació més ràpida intenta evitar que el bebè faci una migdiada molt llarga, els primers dies el seu organisme la pot confondre amb la nit.

Allotjament

Cases particulars:

Les cases particulars són en la nostra opinió la millor opció per allotjar-se a Cuba, més encara si viatges amb un bebè. Et permeten un major contacte amb la gent local -fet que et permetrà conèixer millor el país-, hi tens un tracte més personalitzat i són l'opció més econòmica: el preu de l'habitació oscil·la entre els 15 i 30 CUC (un terç del que et costaria l'habitació d'un hotel). Totes tenen bany privat, aigua calenta i aire condicionat. De vegades també nevera i televisor.

A les cases el més habitual és que les habitacions valguin el mateix preu, independentment del nombre de llits i de gent que s'hi allotgi. Difícilment hi haurà la possibilitat de disposar de bressol així que, si viatges amb un bebè, el més còmode és demanar una habitació triple. Nosaltres sempre ho hem fet així, ajuntant el llit de matrimoni i el llit individual per tal d'evitar possibles caigudes de la nostra petita.

Hotels:

L'alternativa a les cases són els hotels de tota la vida. A Cuba aquests acostumen a tenir unes instal·lacions envellides i l'equivalència de categoria estaria per sota dels paràmetres als que estem acostumats (un 4 o 5 * equivaldria a un 3 * europeu a excepció dels de gran luxe). Per contra els preus sí que són totalment europeus. En zones de platja i cayos s'hi estila el règim "tot inclòs". L'avantatge dels hotels és que allà sí que hi podràs demanar bressol, però repetim que nosaltres ens hem fet molt fans de les cases particulars.

Transport

En l'actualitat és molt més fàcil desplaçar-se per Cuba amb transport públic. Quan vam estar-hi per primer cop fa 10 anys pràcticament era missió impossible.

Lloguer de cotxe:

L'opció del lloguer de cotxe és la més còmoda però també més cara. Calcula uns 60 o 70 CUC al dia més gasolina (1 CUC/litre). Les carreteres principals són acceptables, tot i que el seu estat és pitjor que a Espanya. A Cuba la cadireta de cotxe no és obligatòria, tot i que no hauries de tenir problemes per llogar-la en l'agència.

Autobús:

L'opció autobús és la que més vam utilitzar nosaltres i, en la nostra opinió, la més recomanable per fer ruta amb un bebé. Via azul és una companyia dirigida bàsicament al turista que connecta amb una freqüència acceptable els diferents punts d'interès de l'illa. A diferència dels busos locals, són bastant més puntuals i confortables. Es poden comprar els bitllets per internet (en aquest enllaç pots veure preus i durada dels trajectes) o bé a la mateixa estació (val la pena comprar-los per avançat sobretot en temporada alta i en les rutes més transitades). Els nens no paguen bitllet fins al 5 anys i, tot i que no tenen dret a seient, excepte en el trajecte a Trinidad nosaltres sempre vam poder gaudir d'un seient extra per la Ivet (fet que va facilitar que pogués dormir estirada en els trajectes més llargs).

A l'hora de planificar ruta amb Via Azul fixa't que ofereix millors horaris en sentit oest-est (Havana a Santiago) que a la inversa. Intenta planificar la ruta de forma que la durada dels trajectes siguin assumibles per tots: que no sigui s'acabi convertint en un calvari ni per vosaltres ni per la resta de viatgers. Alerta amb l'aire condicionat, de vegades el posen fort: és recomanable portar màniga llarga pel bebè (el mateix pareo de la platja et pot servir també de petita manteta).

Taxis col·lectius:

Després del Via Azul estaria l'opció dels taxis col·lectius. Amb un preu lleugerament superior però amb l'avantatge de portar-te porta a porta si els contractes mitjançant una agència (també els pots trobar als voltants de les estacions d'autobusos). Per la comoditat dels seients del Via Azul, nosaltres només els utilitzariem en cas de no trobar bitllet pel primer.

Tren:

El tren el descartaríem per complet, és impuntual, vell i incòmode (pels mateixos cubans, aquesta és la seva darrera opció).

Avió:

L'avió només és útil pels trajectes llargs amb origen o destí a l'Havana (per volar entre altres ciutats sempre caldrà fer escala a la capital), a més és car (135 € el trajecte Santiago-Havana). Els bebés fins a 2 anys no paguen bitllet.

Desplaçaments urbans:

En els trajectes urbans les opcions són variades: taxi, moto-taxi, bici-taxi i cotxe de cavalls són tots vàlids per viatjar amb un bebè (de fet així es mouen les famílies cubanes). De taxis n'hi ha d'estatals (de color groc) i de privats, d'aquests darrers n'hi ha que són els típics cotxes americans dels anys 40 i 50, poques ocasions tindreu de pujar en un cotxe d'època en altres països. Ara bé, si el bebè passa ja de any, s'ho passarà d'allò més bé en el cotxe de cavalls.

Transport del bebè: cotxet o porta-bebès?

A totes les ciutats on hem estat, excepte a Trinidad (el casc antic és tot empedrat), hem utilitzat el cotxet. Allà, on tots els carrers són empedrats, i puntualment en alguna excursió curta a la platja i la muntanya hem utilitzat el porta-bebès.

Cuba no és un país adaptat a les cadires de rodes i cotxets: la majoria d'edificis presenten barreres arquitectòniques i únicament els hotels de més categoria i algun museu tenen ascensors. No són poques les vegades que es necessiten les quatre mans dels pares per pujar o baixar el cotxet, fins i tot per baixar de la vorera a l'asfalt del carrer.

De totes formes, prioritzem el cotxet sobre el porta-bebès, no només per la comoditat de no carregar amb el bebè a sobre sinó també pel calor: el contacte entre el pare/mare i la criatura genera encara més suor per ambdós i pot resultar bastant incòmode.

Comunicació amb la família

Des de fa poc més d'un any el govern cubà ha començat a instal·lar punts wifi d'accés públic. Així doncs, si la teva família vol tenir notícies del o de la teva peque, no tens excusa: ja no s'hi val a dir que a Cuba és molt car fer una trucada o bé no hi ha Internet.

Cada ciutat té els seus punts de connexió i normalment sempre en trobaràs a prop, en alguna plaça o carrer principal. En aquesta web trobaràs un llistat actualitzat de tots els llocs del país on és possible connectar-te, de totes formes aquests punts no passen desapercebuts: el munt de gent que hi ha mirant el seu mòbil, els delaten. Per connectar-te necessites una targeta amb un codi d'usuari i contrasenya que pots comprar a les botigues de telefonia Etecsa: en el moment que nosaltres vam viatjar-hi tenien un preu de 1 CUC per mitja hora de connexió i 2 per les targes d'una hora. També és habitual trobar algun espavilat que en els punts de connexió revenen targes a un preu superior però estalviant-te la cua de la botiga. La rapidesa de connexió és acceptable i et podràs connectar, enviar missatges de whatsapp i penjar fotos a les xarxes socials sense problema. Un altre tema són les trucades, ja sigui via whats o skype, aquí la cosa és complica únicament si no hi ha molta gent connectada a la vegada, tindràs èxit.

Alimentació

Si el teu bebè és menor de sis mesos i només pren llet materna, no tens cap problema. L'aliment ja va incorporat en la mare i el petit/ta pot menjar quan vulgui.

Si ja ha començat amb els triturats, dir-te que als supermercats de Cuba només hem vist triturats preparats de fruites i a un preu superior al que les comprem habitualment a Barcelona. Nosaltres anàvem previstos amb unes quantes farinetes de fruita i d'altres de verdures o arròs amb peix o carn. També portàvem llet en pols i cereals per fer-li farinetes. Aquestes ens han anat molt bé per mantenir els horaris de la rutina de la Ivet en cas de trobar-nos en algun trajecte d'autobús, fora dels allotjaments o bé per complementar-li la dieta. De totes formes, no cal portar el menjar per tot el viatge: a les cases et cuinaran sense problema i et poden escalfar aigua.

Si el teu bebè ja mastega i ingereix més sòlid, amb el menjar cubà no tindràs problemes: no és picant ni cuinen amb gaires espècies. Únicament has d'anar alerta amb les condicions sanitàries del lloc on menges: el menjar del carrer no sempre presenta les més desitjables.

Totes les cases t'ofereixen la possibilitat d'esmorzar (entre 3 i 5 CUC/pax) i moltes també de sopar (entre 5 i 8 CUC/pax). Tot i que sigui més car que menjar fora de la casa, és una opció còmoda i segura de menjar. Els menjars són abundants, de fet les vegades que vam sopar a la casa amb un plat pels dos en teníem prou. Els esmorzars porten fruita fresca, suc, truita o ou fregit, pa, mantega, cafè, llet (en pols) i alternativament mantega, formatge o pernil cuit. La Ivet ha esmorzat sense problemes el que menjàvem nosaltres i ha gaudit també dels sopars.

L'aigua cal consumir-la embotellada, sobretot el bebè (els cubans no la prenen directament de l'aixeta, prèviament la bullen). Una ampolla de 1,5 l d'aigua val al supermercat 0,70 CUC i fins a 2 CUC als bars i altres botigues.

Higiene

Bolquers:

Si li preguntes a un cubà sobre si és fàcil trobar bolquers, la resposta més habitual és "a veces". No sempre se'n troben, i quan n'hi ha, les famílies aprofiten per proveir-se (fet que implica que deixin sense la botiga de torn). En vam veure a l'Havana i Santiago però no durant la resta del viatge. El nostre consell: si el teu viatge no és molt llarg, calcula quants bolquers necessitaràs durant el viatge i porta'ls des de casa (sí, ho sabem: això implica portar mitja motxilla plena de bolquers però et podràs despreocupar del tema). En cap lloc del país vam trobar lavabos amb canviadors.

Bany del bebè:

Les habitacions de les cases que ofereixen allotjament disposen de bany privat amb aigua calenta (a tot arreu els hem trobat nets i en perfectes condicions). Si el teu bebè és molt petit pots demanar una palangana pel seu bany, sinó el pots banyar amb tu sense problemes.

Salut

Vacunes:

No hi ha cap vacuna obligatòria per viatjar a Cuba, tot i que això pot variar i t'aconsellem que abans del teu viatge consultis amb el teu centre de vacunació internacional.

Assegurança de viatge:

Com t'hem comentat a l'inici, per fer-te el visat i entrar al país és obligatori disposar d'una assegurança mèdica de viatge. Aquest fet et permet viatjar amb tranquil·litat i estar preparat en cas que el teu bebè es posi malalt. Nosaltres aconsellem sempre contractar-la amb Iati Seguros, que disposa a més d'una assegurança específica per les famílies. Si la contractes a través nostre enllaç, obtindràs un 5% de descompte.

Necesser:

Al necesser del teu bebè no hi pot faltar el protector solar i el repel·lent de mosquits, ambdós específics per bebès (eventualment es donen casos de dengue i aquest és transmet mitjançant la picada d'un mosquit).

El protector solar (factor 50) i un parell de barrets protegiran al teu petit del sol. Si viatges durant els mesos més càlids, pensa en donar-li de beure sovint per tal que no tingui problemes d'hidratació.

I després de tots aquests consells, ja pots començar a preparar el viatge! A gaudir de Cuba!!!

*Nota: canvi de moneda a l'agost de 2016- 1€=1,05 CUC


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Carib , Cuba , Destins en família , Informació pràctica

Santiagueros: vides anònimes de Santiago de Cuba

Versión en español

Viatjar per Cuba és visitar els seus monuments i gaudir de les seves platges, però també conèixer la seva gent. Val la pena seure i conversar, a través de les reflexions i històries de les persones és com un obté una millor aproximació a com és la vida al país. Aquestes són les històries d'algunes de les persones que vam conèixer a Santiago.

Enrique Berdión

L'Enrique és enginyer en telecomunicacions i va treballar per la companyia estatal fins l'any 2000, quan es va jubilar amb 60 anys. Ara en té 76 i viu amb un dels seus fills a Santiago.

El pare del Enrique era originari de Cibanal de Argusino, un poblet de Lleó, a Espanya. Al 1925, amb només 19 anys va emigrar a Cuba per lliurar-se del servei militar. A l'Havana va casar-se amb una cubana i van tenir vuit fills: set varons i una única fèmina, la més petita de tots.

L'any 2004 va fer realitat un dels seus somnis i és que va aconseguir viatjar a Espanya per conèixer la seva família espanyola. Al poble del seu pare hi va conèixer a la tia Maria, germana del seu pare, i alguns dels seus cosins -la Maria avui té més de 100 anys-. En aquell viatge va viatjar també a Barcelona, d'on recorda que tot just es posava en funcionament el tramvia. Allà hi viu una altra de les seves cosines, la Purificación. I allà també hi anat a viure un dels seus fills, que és metge i està convalidant els seus estudis per poder exercir i aspirar a tenir una millor vida de la que ara mateix li pot oferir Cuba.

Manuel Montoya

En Manuel té 67 anys i l'hem conegut al carrer, venent les seves titelles artesanals. Té tres fills, de 38, 33 i 20 anys i si té una passió aquests són els nens.

Era encara petit quan la Revolució, però recorda l'entrada dels combatents a Santiago. Ens explica que a diferència d'uns anys abans, al gener del 1959 no es va produir cap tret al Cuartel Moncada. L'exèrcit de Batista a Santiago es va rendir sense oferir resistència i des del balcó de l'ajuntament de la ciutat va ser des d'on Fidel va proclamar el triomf de la Revolució. El Manuel i companys seus de generació van estrenar a l'any següent els edificis de l'antic Cuartel pel seu nou ús d'escola.

Al Manuel se li donava bé dibuixar i de jove va treballar de pintor rotulista d'avions. Això va ser abans de traslladar-se a l'Havana per treballar durant 23 anys de dibuixant de dibuixos animats per la televisió pública. També hi va fer d'atrecista. Un cop jubilat va tornar a la seva Santiago natal i va començar a modelar titelles, és una forma de continuar amb els dibuixos i estar a prop dels nens. Tota la família intervé en el procés: un fa els motllos, un altre els vestits i finalment ell els dibuixa i pinta. El que més il·lusió li fa és veure la cara de felicitat dels nens als qui els acaben de regalar una de les seves creacions.

Celina Fernández

La Celina és la nostra "àvia de Cuba", hospitalitat és poc per definir el que hem tingut els dies que hem estat a casa seva. Ens ha cuidat, ens ha mimat i ens ha fet sentir com uns més de la seva família. El seu color preferit és el vermell.

Les faccions de la cara de la Celina, denoten cert exotisme, i no és per menys: per les seves venes corre una barreja de sang cubana, espanyola i siriana. El seu pare era de les Canàries i la seva mare va ser una de les poques emigrants sirianes que van arribar a Holguín durant la primera meitat del segle XX. La mare va morir quan ella era petita i el seu pare es va casar en segones núpcies. En total són quatre germans.

La Celina és una dona emprenedora i de caràcter. Respon al perfil de matriarca cubana que ja hem vist en diverses ocasions durant el nostre viatge, la família gira entorn a ella. Ella organitza, ella dirigeix, ella es preocupa per tots i cadascun dels seus. També és pionera: fa 17 anys que allotja viatgers a casa seva -quan va començar només hi havien cinc cases que ho fessin a Santiago- i també va obrir el primer Coppelia de la ciutat l'any 80, on hi va treballar fins fa tres anys, quan es va jubilar.

Rodolfo Lucas Gorguet

El Rodolfo té 17 anys i és net de la Celina. Des de fa temps que té clar que vol ser actor i dedicar-s'hi professionalment. És la seva passió i hi dedica tots els seus esforços.

Pertany a la companyia "Caminos" amb la que ha actuat ja a tots els teatres de Santiago. També ha actuat per la resta del país on la seva companyia ha guanyat diferents premis. Des de fa un any que representa el musical "El Rey León" on dóna vida al personatge de "Pumba". L'estiu del 2015, enlloc de gaudir de les vacances com la resta de xavals de la seva edat, el va dedicar a assajar i preparar l'obra.

Els seus esforços estan començant a donar fruits. Aquest any entrarà a estudiar Arts escèniques a Santiago: dels 200 aspirants que es van presentar per obtenir una de les 10 places assignades a la ciutat, ell va obtenir la tercera millor nota de les proves d'accés. Si tot va bé, després de quatre anys aquí, passarà a estudiar al Instituto superior de Arte de la Havana.

Continua llegint »

Publicat a: Carib , Cuba , Gent del mon