12 de novembre del 2011

Rapa Nui: l'illa misteriosa


Iorana des de Rapa Nui!

L'Illa de Pasqua és un d’aquells llocs mítics dels que escoltes parlar de petit i on desitges poder arribar algun dia. Somni fet realitat!

En el límit oriental de la Polinèsia, Rapa Nui és un dels territoris habitats més aïllats del planeta. Lluny de tot arreu, estem enmig de l’oceà Pacífic a més de 3.500 km del continent americà i gairebé a 2.100 de l’illa habitada més pròxima. Estem en un autèntic museu a l’aire lliure! En només 117 km2 aquesta illa concentra més de 20.000 vestigis arqueològics: gairebé 1.000 escultures moai, més de 270 plataformes cerimonials i una gran quantitat d’aldees, instal•lacions agrícoles, coves, art rupestre i altres restes conformen el testimoni visible de la cultura rapa nui.




Ahu Tongariki des de diferents perspectives.
Amb 14 moais es la concentracio mes gran de l'illa d'aquestes escultures.
Els moais d'Ahu Ature Huki, a la platja d'Anakena.


Els rapa nui van estar més de 700 anys aïllats, sense cap mena de contacte amb la resta del món. Les guerres tribals, la fam, la deforestació i el canibalisme gairebé van causar l’extinció d’aquesta raça. Des del 1772 i com a resultat del seu contacte amb el món “civilitzat”, van patir epidèmies i van ser esclavitzats per a treballar al continent: de les 9.000 persones que es considera que vivien a l’illa quan van arribar els primers europeus, només 111 en van quedar a finals del segle XIX. Al 1888 Rapa Nui va passar a ser territori xilè però les coses no van canviar gaire: l’illa sencera es va llogar a una empresa holandesa que la convertí en una gran granja d’ovelles. Menyspreats altre cop, els indígenes rapa nui es van confinar a una petita part de l’illa, l’actual Hanga Roa, d’on els estava prohibit sortir. No va ser fins al 1963 que van aconseguir certa llibertat i va ser a partir del anys 90 quan, a partir de l’arribada del turisme, van gaudir de cert benestar i desenvolupament econòmic. Trenta sis cognoms, representants de les trenta sis famílies originàries supervivents a l’esdevenir de la història, formen avui la base social de Rapa Nui que compta amb una població total d’uns 5.000 habitants.


Rano Raraku, la cantera on s'esculpien els moais.
Mes de 400 han quedat escampats per la muntanya a mig fer... impressionant!
Ahu Hanga Tetenga. Jaciment on els moais estan caiguts.
Ahu Akivi, l'unica plataforma amb els moais mirant cap al mar.
Fixeu-vos en el tamany de les escultures respecte al d'una persona.
 
Dos moais d'aprop. El segon es l'Ahu Tahai, l'unic que conserva els ulls.


Per sorpresa nostra la illa es conserva bastant verge i no hi trobem un turisme excessiu, fet que fa que la majoria de les vegades puguis gaudir de la companyia dels moais en la soledat. Aquestes enigmàtiques escultures impressionen a la vegada que et donen idea de la grandiositat de la cultura excepcional que allà es va desenvolupar centenars d’anys enrere. Encara avui queden per resoldre molts interrogants sobre aquesta cultura ancestral fet que alimenta encara més els mites i llegendes que els rapa nui s’han anat traspassant de pares a fills.

Els moais eclipsen a la resta de valors de la illa. Però Rapa Nui és molt més que les seves enigmàtiques escultures: el mar cristal•lí, les seves terres volcàniques, els cavalls salvatges cavalcant lliurement, els verds paisatges... i la seva gent: oberta i amable, et van sentir com un més de la illa en pocs dies.


Rano Kau, el crater d'un dels volcans de l'illa.
Petroglifics de la vila cerimonial d'Orongo.
Al fons el Motu Nui, l'illot de l'home ocell.
Els cavalls salvatges son els veritables amos del lloc: tenen tota la illa per a ells.


I l’anècdota de la nostra estada: un matí vam decidir llogar unes bicicletes per a recórrer l’illa i per una d’aquestes casualitats de la vida vam anar a petar a casa del Paki i la Maria José. La cara del Paki ens va ser familiar des d’un primer moment però no sabíem pas de què... parlant, parlant, ens va comentar que estava casat amb una noia de Granada... Ah, si! Va ser llavors quan vam lligar caps: eren els del reportatge d’”Españoles en el mundo” sobre l’illa de Pasqua! :-)

Ens va fer molta il•lusió coincidir: de seguida ens van obrir les portes de casa. Vam tenir l’oportunitat de poder compartir moments divertits i ens van donar a conèixer una visió de l’illa molt més local. No us ho perdeu perquè el Paki és descendent del segon fill de Hutu Matu'a -el primer rei de l’illa-, a més d’un fervent seguidor del Barça! Si algun dia veieu a un rapa nui al Camp Nou, segur que serà ell! ;-)


Amb el Paki i la Maria Jose en un restaurant japones (???) a Rapa Nui.
Fixeu-vos en l'escut de la jaqueta del Paki :-)

A l’illa de Pasqua hem estat molt a gust i, tot i passar-hi vuit dies, no ens hagués importat estar-hi unes setmanes més... Segur que algun dia hi tornarem!

9 comentaris :

Jose i Olga ha dit...

Les fotografies de l'Illa de Pasqua són molt espectaculars. Crèiem que ja haviem gastat tota la nostra capacitat d'enveja, però es veu que no. Per vosaltres és un somni realitzat i per nosaltres segurament serà sempre un somni. Que ho disfruteu molt.

Petons

Lluis ha dit...

Poder contemplar aquestes enigmàtiques escultures a l'aire lliure, sense cues, aglomeracions ni controls ha de ser, sens dubte, una experiència colpidora.

Per cert, una de les hipòtesis més conegudes sobre les causes de la quasi extinció d'aquesta cultura ja abans de la conquesta europea apunta a la sobreexplotació de la fusta, dels recursos naturals. ¿Una premonició del que ens pot passar, ara a escala planetària, si no canviem de forma de vida?

Maria José i Lluís

Miriam ha dit...

Eii quina pasada!! i quina casualitat trobar-vos amb aquesta gent! esteu coneixent molta gent nova! a part de veure paisatges espectaculars!! us seguim trobant molt a faltar... aquesta setmana firmem el contracte del pis! a veure si el mes que ve podem anar-hi a veure! un petó molt fort!!! Miriam

Anònim ha dit...

Es impresionant! Cada vegada tinc les dents més llarges!

He trobat un parell d´adreces per que els afeguiu a la maleta dels recors i per que ho gaudexin també ir tots els que anem (virtualment) en el viatge.

http://www.airpano.ru/files/brasil/iguasu/iguasu_eng.html

http://panoramas.pe/machupicchu100.html

Penso que serà bonic.

Carles

El viatge dels Rodamons ha dit...

Uaaaala, ara sí que ens feu enveja!
A nosaltres ens va quedar pendent l'illa de Pasqua per una segona volta al món...
Quan hi torneu, aviseu-nos, que els Rodamons vindrem amb vosaltres!!!
Una abraçada ben forta.

Anònim ha dit...

Impressionants les fotos es una passada tot el que esteu vivint us desitjo el millor un peto Maria Teresa

Anònim ha dit...

ALE!ALE!ALE! ESTO PARECE UNA OPERA DONDE CADA MOVIMIENTO VA GANADO EN CRESCENDO.CADA LUGAR ES MÁS ESPECTACULAR QUE EL ANTERIOR.POR FAVOOOORRR!!!¿ES QUE NO VAIS A DEJAR UNA MARAVILLA DEL MUNDO SIN CERTIFICAR QUE EXISTE?
TODO ME PARECE ALUCINANTE,YO CREÍA QUE TODOS ESTOS SITIOS ERAN FANTASÍA,FICCIÓN O LEYENDA, VAMOS...QUE EN REALIDAD NO EXISTÍA..PERO PARECE QUE SÍ.
NO VOY A HABLAR DE LA ENVIDIA, QUE NO, QUE NO HABLO DE LA ENVIDIA QUE TENGO, QUE NOOOO!!!!
ESTAIS HACIENDO UNA FOTOS Y UNOS COMENTARIOS MARAVILLOSOS.
YA VEO QUE ESTAIS DISFRUTANDO DE LO LINDO, ASÍ QUE...QUE SIGA IGUAL.
OS ECHAMOS DE MENOS, BRIBONES,MUCHOS MUCHOS BESOS, BESOTES Y BESAZOS.
OS SEGUIMOS EN CADA PASO CON ENORME EMOCIÓN.
LOS DE SITGES OS QUIEREN!

Diego ha dit...

Que passa parelleta! Molt guais les fotos de la illa de Pascua, són realment espectaculars aquestes estatues tant majestuoses, dessitjo molt que encara continueu sorprenent-me d´aquesta manera super al.lucinant.
Molts petons i una forta abraçada de tota la family.

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola a tothom!

Si, si, si,... una passada. Aquí ens haguèssim quedat unes setmanes més... però encara tenim molt a recórrer! ;-)

Moltes gràcies pels vostres comentaris, hipòtesis i recomanacions. Nosaltres també aprofitem i us recomanem un blog: http://www.elviatgedelsrodamons.blogspot.com és d'una parella que ha donat la volta al món abans que nosaltres i ens han inspirat... Mireia, Ignasi, un autèntic honor que ens segueixin uns rodamons com vosaltres! Aneu preparant les maletes perquè a Rapa Nui tornem segur!

Jose, Olga, ja tenim contractat l'autobús per tornar algun dia per aquestes terres. Us reservem plaça.
Lluís, efectivament: dóna per pensar...
Míriam per fi al pis! Ens n'alegrem molt! :-)
Carles, benvingut!
I Diego, veiem que tornes amb força... ja et trobàvem a faltar!

A los de Sitges: los bribones también os echamos de menos, sobretodo a los peques. ¡Un besazo muy grande! MUÁ!

Mama, menjem molt bé però... trobem a faltar la teva paella! (a tu també)

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law