Taiwan: una urbanització futurista abandonada

Observar i esbossar històries a partir de les pistes que deixen dels objectes que han quedat, tancar els ulls i imaginar com era la gent que hi habitava, escoltar el silenci i reflexionar sobre l'imparable pas del temps... La bellesa decadent de la petjada d'allò que un dia va estar ple de vida i que avui només és un miratge del que va ser, exerceix en nosaltres una gran capacitat d'atracció.

Aquí o a l'altra punta del món, si coneixem d'algun lloc abandonat singular, intentem visitar-lo. I a Taiwan aquest ha estat en un dels leitmotivs del nostre viatge, amb l'arquitecte Matti Suuronen com a principal protagonista. Si en un article anterior us mostràvem una urbanització formada per les seves "Futuro house" amb forma d'ovni, avui rescatem de l'oblit un altre disseny seu no menys futurista: les "Venturo house".

L'arquitecte finlandès va idear el disseny "Venturo" al 1971, tres anys després de crear les icòniques cases en forma de platets voladors. El concepte era el mateix: cases modulars prefabricades de materials resistents però lleugers, fàcilment transportables segons conveniència del seu propietari. L'estructura estava feta de fibra de vidre amb una capa intermèdia d'espuma de poliuretà de cinc centímetres de gruix, el terra originàriament estava revestit de parquet i els quatre laterals bàsicament eren finestrals.

El kit per muntar-la pesava quatre tones i constava set peces que es lliuraven en dos mòduls: un que contenia el bany, la cuina i la sauna (opcional) i l'altre que incloïa la resta de l'estructura. Un cop muntada, l'habitacle disposava d'una superfície de 45 m².

La "Venturo house" va ser ideada per ser una casa d'estiueig, però el mòdul va tenir també altres usos i es va habilitar com a botiga, quiosc, cafeteria... Així una de les primeres comandes la va fer l'empresa petroliera BP, que va comprar tres unitats per utilitzar-les com a estacions de servei a Suècia.

De totes formes, tot i l'acollida inicial, la "Venturo house" no va tenir l'èxit de la seva predecessora. La crisi del petroli del 1973 va afectar les vendes de l'empresa finlandesa que en tenia la patent, no obstant en va vendre la llicencia de producció a 23 fàbriques d'arreu del món. Segurament les cases d'aquesta urbanització del nord de Taiwan van ser fabricades al Japó.

Informació pràctica:

Aquesta urbanització es troba a Wanli, a 35 km del centre de Taipei. Està a tocar de la urbanització de "Futuro house", disseny del mateix arquitecte. L’autobús 1815 té parada davant del Howard Green Bay Resort Hotel, a 5 minuts caminat de la urbanització abandonada. Aquesta visita val la pena combinar-la amb la del parc geològic de Yehliu, 4 km més al nord.

Continua llegint »

Publicat a: Asia , Curiositats , Llocs abandonats , Taiwan

Taiwan: una base aèria extraterrestre abandonada

Podria ser l’escenari d’una pel·lícula de ciència-ficció dels 60, però no és cap decorat. És un lloc ben real i es troba a la costa nord de Taiwan, és tracta d’una urbanització de disseny futurista que va quedar abandonada fa anys.

Les cases amb forma de platets voladors són un disseny del 1968 de l'arquitecte finlandès Matti Suuronen, que va batejar amb el nom de "Futuro house". Justament, aquestes cases van ser concebudes com a portàtils per poder-se transportar amb helicòpter i canviar-les fàcilment de lloc segons la conveniència del seu propietari. Estaven construïdes amb materials resistents però lleugers i disposaven d'unes potes telescòpiques que permetia instal·lar-les pràcticament en qualsevol lloc.

Era l'època àlgida de la cursa espacial, l'home estava a punt d'arribar a la Lluna i les pel·lícules d'extraterrestres estaven de moda. No cal dir que la idea de Matti Suuronen va fer fortuna i va vendre les seves “Futuro house” per arreu del món. Fins i tot a l'Antàrtida se'n van instal·lar diverses.

L'innovador disseny va arribar també a Taiwan, on un promotor va decidir construir una urbanització d'alt standing a primera línia de mar. En aquest cas, va dotar a les cases d'una base i unes escales de formigó per accedir-hi, amb la idea d'habilitar-les com a cases d'estiueig estables. La sort però va donar l'esquena a aquest centre residencial des d'un bon inici: durant la seva construcció van morir dos treballadors per accident i quan el drac de pedra que havia d'instal·lar-se en l'arc d'accés a la urbanització va partir-se en dos, el lloc va guanyar-se definitivament la fama de maleït. Algunes de les cases van arribar a ocupar-se però moltes no van arribar a vendre mai.

Avui el misteri envolta aquest lloc. Ja no hi habita ningú però, explorant els interiors d'aquests platets voladors, les estances sembla que fossin abandonades de forma sobtada, quedant tot tal qual va ser abandonat fa unes dècades. Uns llibres a sobre d'un llit, el sabó al costat de la banyera, un televisor al que si li aprestéssim el botó per encendre'l sembla que encara funcionaria... El silenci, trencat únicament per la remor de fons de les onades, fa que creixi encara més la màgia de passejar per aquest indret.

Hem estat afortunats de visitar les “Futuro house” de Taiwan, de fet no sabíem del cert si quan hi arribéssim les trobaríem encara: la urbanització té una ordre de demolició pendent d'executar-se. És un lloc que no apareix a les guies de viatge i del que hem gaudit en completa solitud. Ha estat com passejar per les restes d'una base aèria extraterrestre abandonada...

Informació pràctica:

Aquesta urbanització es troba a la costa nord de Taiwan, al terme de Wanli, a 35 km del centre de Taipei. L’autobús 1815 té parada davant del Howard Green Bay Resort Hotel, a 5 minuts caminat de la urbanització abandonada. Aquesta visita val la pena combinar-la amb la del parc geològic de Yehliu, 4 km més al nord.

Continua llegint »

Publicat a: Asia , Curiositats , Llocs abandonats , Taiwan

3 anys en família, 3 anys de viatges

Versión en español

Tal dia com avui, un 27 de juliol de 2015, vam començar el GRAN VIATGE de ser pares. Avui la nostra filla Ivet compleix 3 anys i ho celebrem a Malàisia. Així que duem...3 anys viatjant en família! Per aquest motiu ens agradaria compartir en aquest article els viatges que hem fet amb ella des que va néixer fins al moment.

Després de viure l'experiència de viatjar en família durant el seu primer any de vida i veure que el fet de ser pares no ens aturava a viatjar, la Ivet va començar a caminar just al fer l'any. Així que veient que viatjant en família durant el seu segon any de vida ella ja era més autònoma i que despertava encara més la seva curiositat pels llocs i la gent que vèiem en cada viatge, vam decidir continuar. I per què no?

Amb 12 mesos de vida la Ivet havia estat a 15 països, amb dos anys de vida (24 mesos) en 29 països...I amb 3 anys ha estat a 41 països.

Tot i que ella encara no és conscient i estem segurs que no se'n recordarà de tots els llocs on ha estat, a menys que li ensenyem les fotografies, estem segurs que el fet de tenir noves experiències en diferents llocs del món, veure fesomies diverses, escoltar parlar altres llengües, tastar altres menjars o veure de prop animals que abans només havia vist en documentals (i sobretot això últim), en cada moment haurà despertat els seus sentits i no s'haurà avorrit gaire. I el més important: tots aquests moments els hem passat junts. Per celebrar que la nostra petita fa els 3 anys, volem fer un resum del que ha estat aquest darrer any de vida viatgera per ella:

Londres

Un viatge de 3 dies dóna per a molt a la ciutat de Londres. Era la nostra 5ena vegada a la ciutat (després de 3 vegades fent una escala de tan sols unes hores), i per la nostra petita era la primera vegada. De la visita només en recorda el Big Ben i els autobusos de dos pisos de color vermell (té un conte on apareixen). Així que cada vegada que veu una foto d'algun d'aquests símbols londinencs se li il·luminen els ulls dient “el Big Ben!”.

Alsàcia, Suïssa, Alemanya i Liechtenstein

A l'octubre de 2017 vam fer una ruta pels pobles més bonics de l'Alsàcia amb els nostres amics Meri i Galdric, allotjant-nos en la preciosa ciutat de Colmar, . Riquewirh, Eguisheim, Ribeauvillé o Turckheim ens van encantar, i no només per la seva fesomia de pobles medievals amb casetes pintades (que a la petita li van semblar d'allò més atractiu), també pel paisatge de vinyes amb tots daurats (típic de la tardor) que els envoltava. Vam aprofitar per veure el petit i proper país de Liechtenstein, visitar Rheinnfall (una de les cataractes més impressionants de Suïssa) i la propera ciutat d'Estrasburg. Però de tot el que vam veure, creiem que el que més li va agradar a la Ivet va ser l'estàtua de la Llibertat que es troba a l'entrada de la ciutat de Colmar, en honor a Bartholdi, l'escultor d'aquesta, que va néixer aquí. Havia estat ben a prop de la original quan tenia 4 mesos de vida durant el nostre viatge a Nova York i li havíem parlat i ensenyat fotos, així que li va fer molta il·lusió veure-la a Alsàcia.

Taiwan i Okinawa (Japó)

Taiwan va ser l'últim viatge del 2017, i tornant a les icones que li agraden a la Ivet, hem de dir que la Torre Taipei 101 la va entusiasmar. Com que es veia des de gairebé tots els punts de la ciutat, no parava de dir a tothora: “Taipei 101!”, així com es va aprendre a dir hola en taiwanés (igual que en xinès): “nihao” i quan vam arribar a la japonesa illa d'Okinawa també es va aprendre el “Konichiwa”; li agradava tant aquesta paraula que no parava de repetir-la constantment. I els japonesos, tal i com són, li reien cada cosa que deia. Taiwan és un país de natura en estat pur i vam gaudir molt dels espais verds; de fet, viatjar aquí convida a fer excursions i a l'"slow travel".

En aquest viatge la Ivet va pujar a la seva primera avioneta, per fer el trajecte de Taitung-Green Island (Taiwan) i a la inversa. Una experiència que no sabem si recordarà, perquè en els només 15 minuts de vol li va donar temps a dormir-se i tot! Es pot dir que malament no ho va passar...

República Dominicana

El primer viatge de l'any 2018 la nostra petita va trepitjar aigües caribenyes -i per suposat nosaltres- juntament amb els nostres amics Xavi i Txell (del blog Estem de Vacances) vam fer un recorregut per República Dominicana. Vam banyar-nos en platges paradisíaques a las Galeras, ens vam relaxar a la paradisíaca Illa Saona, ens vam acostar en una barca per veure balenes i vam visitar el preciós casc antic de Santo Domingo. A la Ivet li encantava agafar els cocos buits de la platja i omplir-los d'aigua i va fer bona amistat amb una nena de la illa Saona.

Macedònia, Kosovo i Albània

Per setmana santa vam fer una ruta pels Balcans. Kosovo va sorprendre pel seu llegat patrimonial de monestirs i la facilitat de anar a tot arreu amb transport públic. La Ivet es va fer amiga de seguida dels monjos que vivien als monestirs, que acabaven jugant amb ella i convidant-la a xocolata i també li va encantar jugar amb la neu. Albània va ser una gran sorpresa per ella: hi havia bolets gegants per tot arreu. Es tractava dels antics bunkers que han quedat escampats per tota la geografia del país. I de Macedònia potser destacaríem Orhid, un dels indrets més bonics del país, on vam passar tres dies de relax al voltant del llac que duu el mateix nom, envoltat de monestirs.

Irlanda del Nord

Els murs de divisió i la gran quantitat de murals de la ciutat de Belfast van despertar la curiositat de la Ivet: dibuixos de gent, de vegades lluitant i amb armes que mostren el recent conflicte d’Irlanda del Nord, complicat explicar a una nena de gairebé 3 anys. També vam fer la ruta del Titanic, i vam baixar a la mateixa dàrsena on es va construir el gran vaixell. Un espai immens per a la Ivet que no acabava d’entendre el que era. També vam sortir de la ciutat i vam fer ruta pel famós passeig d'arbres “Dark Hedges”, la famosa Calzada del Gigante i Carrick-a-Rede, un pont penjant en unes roques a sobre del mar pel que va passar la Ivet sense el més mínim signe de vertigen.

Nàpols i Pompeia

Mai abans havíem estat a Nàpols i a la famosa Pompeia, una ciutat de la que sempre havíem escoltat parlar, i què millor que anar-hi en família. Vam poder gaudir del caòtic centre històric de Nàpols, les seves galeries subterrànies, i les seves vistes al volcà Vesubi i vam provar totes les pizzes que vam poder. La calor impetuosa de Pompeia (tot i que era el mes de juny) ens va obligar a buscar l'ombra, tot i que la Ivet preferia jugar a saltar per sobre de les pedres centenàries dels carrers de l'antiga ciutat romana.

Malàisia, Brunei i Singapur

Malàisia, Brunei i Singapur són els últims païssos que la Ivet trepitja amb 2 anys de vida i on celebrem que compleix els seus 3 anys!!! La Ivet ha vist orangutans en la selva del Borneo malayo, assistit al 72 aniversari del sultà de Brunei, visitat la cosmopolita Singapur i s'ha banyat en les aigües de Pulau Kapas, la tranquil·la illa malaia on acabem el nostre viatge amb relax. L'últim dia del viatge celebrem el 3er aniversari de la petita a Kuala Lumpur.

Avui celebrem que la Ivet fa tres anys i ja sabem quin regal li agradaria: un viatge a...? Quina serà la seva propera destinació?

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Alemanya , França , Irlanda del Nord , Italia , Ivet , Japo , Londres , Malaysia , Republica Dominicana , Taiwan

Taiwan: natura en estat pur

Versión en español

L'aigua i el vent, aliats amb el pas del temps ha forjat els paisatges de la illa de Formosa. El verd de la seva exuberant vegetació, el gris d'unes roques d'origen volcànic que cauen en picat sobre el mar i l'immens blau de l'oceà Pacífic conformen la varietat cromàtica de Taiwan, un país que ens ha sorprès gratament per la intensitat dels seus paisatges.

Només aterrar, en el trajecte de tren que ens porta de l'aeroport a Taipei, la natura ja fa acte de presència en el que seria només un preàmbul del que ens esperava: una densa jungla en la que sembla que no hi pugui caber ni un sol arbre més ens dóna la benvinguda. Ja a la capital, la sensació es magnifica: des de l'alçada del mirador del gratacels Taipei 101 veiem sota nostre els edificis d'una gran ciutat de gairebé 3 milions d'habitants, però el que més ens sobta és veure com el verd de la jungla està a tocar mateix dels seus edificis més alts. Dóna la sensació que la natura estigui esperant el seu moment per tornar a fer seu allò que l'home li ha usurpat a base d'asfalt i formigó.

Vistes de Taipei des de l'Elephant Mountain

En un perímetre de 30 km els capitalins tenen la fortuna de disposar d'una diversitat paisatgística que faria les delícies de qualsevol amant de la natura. Els boscos de Wulai, les cascades de Sandiaoling, les aigües termals de Beitou... Però pel seu contrast amb tota la resta, ens quedem amb els paratges del parc geològic de Yehliu.

Yehliu bé podria ser l'escenari natural d'una pel·lícula de ciència-ficció. I és que si un li posa una mica d'imaginació, sembla que passegi per indrets d'un altra planeta. L'erosió ha moldejat de forma atzarosa les roques a tocar de mar. Hi ha qui sap veure en elles les formes del cap d'una reina, d'un conill, de canelobres o fins i tot d'un tros de tofu. Nosaltres hem d'admetre que algunes se'ns escapaven... Pot sonar a excusa, però és que les varietats cromàtiques impossibles dels seus marrons ens distreien a l'hora d'intentar distingir-les.

Fotos del parc geològic de Yehliu

A la costa est de Taiwan sembla que no hagi espai pels punts intermitjos, i és que paral·lela a la línia de mar discorre una gran serralada que s'enfila fins als 3.400 m en només 60 km terra endins. Les planícies no tenen espai en aquest país.

És en aquest context en el que se situa el Parc Nacional de Taroko, un altre dels indrets paisatgístics més imponents de Taiwan. El seu principal atractiu són les seves gorges, creades per l'ascens continu de les muntanyes i el poder erosiu del riu Liwu. Diverses rutes de senderisme travessen les entranyes d'aquest parc nacional, però pels més mandrosos existeix també la possibilitat d'arribar a alguns dels seus punts més importants recorrent una espectacular carretera panoràmica. A més del seu atractiu natural, Taroko està esquitxat també de diversos temples i assentaments dels antics aborigens taiwanesos que atorguen un valor extra al lloc.

Diferents indrets del Parc Nacional de Taroko

Finalment, no podíem acabar aquest article sense fer esment dels salvatges paisatges de l'Illa Verda. Irònicament, la bellesa d'aquesta petita illa tocada pel vent contrasta amb l'horror viscut pels presos polítics que hi van estar empresonats durant el període del White Terror. Potser no són els paisatges més impressionants de Taiwan però segurament seran el que més recordarem pel fet de gaudir-los en gairebé total soledat.

Paratges de l'Illa Verda

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Asia , Meravelles naturals , Taiwan