Un any en família, un any de viatges

Versión en español

Sembla que va ser ahir que la nostra filla Ivet venia al món, portant sota el braç el millor viatge de les nostres vides. Avui just compleix un anyet i ens agradaria compartir tots els viatges que hem fet amb ella des que va néixer fins al moment. Trencant els pronòstics de tots aquells que ens repetien el tòpic “Amb criatures se us ha acabat això de viatjar” (no sabien el que ens deien...) hem de dir que estem mantenint els nostres propòsits viatgers, tant els que ens havíem marcat pel 2015 com els de 2016. I és que, comptant comptant, ens hem adonat que la nostra petita, amb 12 mesos de vida, ja ha estat a 15 països. No és que ens haguem proposat que trepitgi tots els països possibles, però s'han donat les circumstàncies de que hem pogut viatjar més del que ho fem habitualment, i és clar, nosaltres hem aprofitat! Aquí va un resum del primer any de vida viatgera de la Ivet:

La Ivet mirant per la finestra de l'avió

Setembre 2015: Croàcia, Montenegro i Bòsnia-Hercegovina 

(edat de la Ivet: 1 mes i mig)

Aquest va ser el primer vol i el primer viatge a Europa amb la Ivet. La idea inicial era passar una setmana a Dubrovnik (Croàcia). Com a pares novells no sabíem que ens depararia viatjar amb una bebè i no volíem arriscar. Ens va anar tan bé, que després de passar uns dies a la ciutat emmurallada ens vam animar a fer ruta per recórrer alguns dels indrets més atractius de la costa dàlmata, Montenegro i Bòsnia-Herzegovina. Ens va agradar especialment l’illa de Korcula (on diuen que va néixer Marco Polo), Kótor i Mòstar, on encara es poden veure els vestigis de la guerra dels Balcans.

Davant del pont de Mostar (Bòsnia i Herzegovina), tot un símbol de la recent guerra

Octubre 2015: Geòrgia,Armènia,Nagorno-Karabagh,Jordània i Atenes 

(edat de la Ivet: 2 mesos i mig)

Després de la grata experiència de la primera escapada, el nostre segon viatge en família va ser al Caucas, una regió a la que fa temps li teníem ganes. Vam estar una setmana a Geòrgia prenent com a base la seva capital, Tiflis, i una altra setmana a Yerevan, la capital d’Armènia. Ens vam dedicar a veure les ciutats i fer excursions d’un dia a indrets propers. Una de les millors experiències que vam tenir a Armènia va ser visitar diversos pobles on vivien les comunitats minoritàries com els molokans i els yazidis, que ens van oferir la seva hospitalitat. Des d'allà ens vam arribar fins Nagorno Karabagh, una república no reconeguda que oficialment pertany a l'Azerbaidjan. Com anècdota, ens quedem amb l'entrada al país on els oficials fronterers no donaven crèdit a que viatgéssim amb una bebé tan petita: ens van assegurar que la Ivet era la turista més jove que mai havia entrat al país. Com a plat fort del viatge vam anar a Jordània, on vam visitar les ciutats d’Ammam, el desert de Wadi Rum i la mítica Petra, un dels nostres somnis viatgers des que vam veure de petits la pel·lícula d'"Indiana Jones y la última cruzada". En una de les escales del viatge vam aprofitar també per tornar a visitar Atenes.

Fent ruta pels monestirs de Geòrgia

La façana del tresor de Petra, Jordània

Novembre 2015: Nova York

(edat de la Ivet: 4 mesos)

24 dies realitzant un dels somnis que sempre havíem volgut fer: viure per un temps a una de les nostres ciutats preferides. Llogant un apartament 4 dies a Brooklyn y la resta a Harlem (part dominicana) i decidint quan ens llevàvem allò que voliem fer. Hi ha alguna cosa millor a fer? En plena tardor vam passejar per la gran la ciutat per racons que no coneixíem, vam recórrer el Central park, i vam estar en llocs tant simbòlics com l’Empire State Building, Times Square o the Brooklyn Bridge. Vam coincidir també amb festivitats com el Veteran's Day o el dia d'Acció de Gràcies. Si Nova York ja ens encanta, aquesta vegada ens haguéssim quedat a viure per un any!

A Times Square de nit, Nova York (EEUU).

Gener de 2016: Istanbul

(edat de la Ivet:5 mesos i mig)

Per començar amb bon peu l’any 2016 el mes de gener vam anar a Istanbul. Era la tercera vegada que hi anàvem i la primera destinació llunyana a la que vam anar com a parella. Es nota que aquesta ciutat ens apassiona? Passejar per Sultanhamet, l'avinguda Istiklal o el barri d’Eyup va ser la nostra rutina a la ciutat (a més de travessar fins a la part asiàtica d’Istanbul), palpant el ritme del dia a dia. Llàstima que uns terroristes van truncar el viatge d’uns turistes alemanys: va haver 8 víctimes davant de la mesquita blava. Nosaltres ens trobàvem a l’hotel en aquell moment i no ens va passar res, tot i que va ser un ensurt. Durant aquells dies no va haver sensació d’inseguretat, però sí de tristor pel succeït. Una llàstima, tractant-se d'una de les ciutats més maques del mediterrani. (La nostra aparició a IHA, la TV internacional turca, parlant del que havia succeït).

Davant de la mesquita de d'Ortaköy, a la riba del Bòsfor, Istanbul (Turquia)

Amb Santa Sofia de fons, Istanbul

Març 2016: Dresde (Alemanya)

(edat de la Ivet:7 mesos)

Per setmana santa ens vam estimar dedicar els quatre dies festius per anar a Saxònia. Dresde és maca i té encant, malgrat que va ser reconstruïda per complet després de la II Guerra Mundial, la ciutat ha sabut mantenir el mateix estil robust i monumental que en temps passats. Vam aprofitar per acostar-nos a Bautzen, on viu la minoria dels sòrabs i s'hi ubica una de les presons secretes més importants de l'antiga RDA, curiossísim! També vam visitar Meissen i Leipzig, fent coincidir el nostre vol de tornada des d’aquesta darrera ciutat.

Vista de la Catedral de Meissen, a Saxònia, Alemanya

Maig 2016: Illa de Pasqua, Xile, Roma i El Vaticà

(edat de la Ivet: 9 mesos i mig)

Aprofitant l’avinentesa que era el 40 aniversari de l’Enric i gràcies a una bona oferta de vol Roma-Santiago de Xile vam decidir que visitaríem uns dels indrets més màgics que mai havíem visitat: l'Illa de Pasqua! Com el vol sortia des de Roma, vam passar un parell de dies a la capital d’Itàlia: feia un any hi havíem estat amb la Ivet a dins de la panxa de la Cèlia i ara hi tornàvem amb ella als braços. A Santiago de Xile vam estar amb amics i l'Illa de Pasqua va tornar a ser màgica als nostres ulls, sobretot per les seves postes de sol davant del mar i el Tahai (moai).

Al Coliseu de Roma, Itàlia

De relax davant de l'Ahu Tongariki, Rapa Nui (Xile)

Juny 2016: Fes 

(edat de la Ivet: 10 mesos i mig)

5 dies de relax a Fes, una de les nostres ciutats preferides del Marroc, tot fent una escapada d'un dia a Meknes (una altra ciutat que ens agrada molt) va ser el "bateig de la Ivet a un nou continent: Àfrica. Primera vegada que trepitja terres africanes i primera vegada que menja cous-cous, boníssim! Tot i ser primers de juny, la calor comença a ser considerable i tractem de no sortir al carrer a les hores de més sol. 

A la porta Bab el-Mansour de Meknès, Marroc

Qui ens havia de dir que la nostra petita veuria més països en un any que nosaltres en mitja vida? El fet és que ens hem adonat que quan es troba de viatge sempre està contenta, així que no tenim més remei que seguir viatjant... Quin sacrifici més gran! Proper viatge... A un país ben llunyà, comença per C i acaba per A... :)

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Africa , America del nord , Armenia , Asia , Ciutats , Croacia , Estambul , Estats Units , Europa , Illa de Pasqua , Ivet , Nova York , Sudamerica , Turquia , Xile

Experiències per viure l'essència de la Istanbul actual

Versión en español

A Istanbul esdevé de cop i volta el desig de recórrer els barris menys turístics, aprofundir en l'atmosfera turca de cafès i tendes locals i impregnar-te de l'ambient del carrer: dones fent les seves compres quotidianes als mercats, homes sense afaitar que venen pa en un carret, gats per tot arreu, olor a cafè, a sardina... De cop i volta sona la crida a l'oració d'es d'un minaret i tot es para, molts homes deixen les seves feines i van cap a la mesquita a resar en els barris més musulmans. Paral·lelament al carrer Istikal la gent passeja contemplant els aparadors de les botigues de roba multinacionals com en qualsevol altra ciutat europea o bé xerra animadament en els cafès de la zona. Diferents aspectes d'una mateixa ciutat que conviuen en paral·lel.



Mostra La Istanbul actual en un mapa més gran

Aquest és el dia a dia en aquesta ciutat tan viva:

Pescadors en el pont de Gàlata

El pont de Gàlata no té rés d’espectacular, però es respira un ambient molt popular i alhora intrínsec de la societat turca: multitud de pescadors aficionats passen el dia tirant la seva canya per aconseguir uns peixets que no fan més que un dit de grandària. Sembla l'esport més practicat de la ciutat; de fet, no hi ha quasi espai físic per poder ficar-se entre els pescadors! suposem que que és un hobby ben estès i que tothom practica. Imagineu-vos, fins i tot nosaltres vam pescar uns peixets, gràcies a l'amabilitat d'un home que ens va cedir la seva canya una estona! quina il.lusió!

A banda i banda del pont es pot observar on va a parar el peix. A la banda de Gàlata hi ha un petit mercat de peix i a la Plaça Eminönü, a l'altra banda del pont, hi ha parades on es pot menjar entrepans de peix molt econòmic (5 lires), estan boníssims!

Travessar el pont és també passar de la Istanbul més tradicional dels barris posteriors del Gran Basar a la Istanbul més moderna de Galata i Beyoglu. Com a curiositat us direm que a aquest pont hi anaven a jugar a les cartes un grup de soldats britànics i és d'aquí que prové el nom d'un joc de cartes, el "bridge", ja que anaven a jugar al “bridge”! ;-)

Els mercats

El mercat sempre ha estat un dels principals llocs on s'estableixen les relacions entre la gent local i on millor es coneix a la població veient què es ven i es compra: peix, olives, fruits secs, baklavas (dolços típics de festuc), delícies turques (un altre dolç), cafè, espècies... hi ha una immensitat d'aliments que defineixen la cultura turca.

El Gran Basar és el típic lloc on et pots passar hores i hores caminant i mirant, i acabant perdent la noció de per on has entrat i on et trobes exactament dins d'aquest laberint mercantil. És un enorme complex cobert de carrerons plens de tendes on s’hi pot trobar tot tipus de souvenirs de Turquia, com artesania, pell, catifes, làmpares,... i també falsificacions de tota mena dubtosament elaborades al propi país. S'ha de saber regatejar dur, com fan els venedors (i és tot un art!), està bé per comprar coses típiques però no les més cares com pot ser pell o catifes. Actualment el Gran Basar està massa enfocat al turista i de vegades els venedors poden arribar a ser molt pesats!

El Basar Egipci de les Espècies és molt més petit que el Gran Basar i està dedicat exclusivament a les espècies, encara que també hi han molts dolços o baklavas, boníssims! Passejar per allà és un plaer per el sentit de la vista l'olor i el gust.

És un lloc maco de veure pels seus colors i les seves olors, però si voleu veure l'autèntic mercat d'espècies i fruits secs es troba just a fora d'aquest, on hi ha infinitat de paradetes on es pot trobar molta més diversitat de productes i a un preu molt més econòmic. Interessants especialment són els carrers laterals del mercat que et porten fins a la Mesquita de Rüstem Pasha.

Creuer pel Bòsfor

Veure les riberes del Bòsfor és una experiència imprescindible: en el trajecte que fa el vaixell cap al nord es poden veure muralles, palaus, torres, cases d'estil colonial de gent adinerada i petits pobles com Bebek i Ortakoy que ens van recordar a la costa del País Basc. Hi ha diferents trajectes que van entre l'hora i mitja i les quatre hores, en la nostra opinió amb el primer ja es veuen les principals atraccions turístiques i no cal arribar fins a l'entrada del Mar Negre. Per fer aquesta petita excursió s'ha d'agafar una de les golondrines que surten des del moll d'Eminönü, davant del Basar de les Espècies. Els bitllets es compren en una taquilla on diu "Turyol" (el nom de la companyia), no us deixeu ensarronar per molts dels que us volen vendre un "tour" pel Bòsfor, és molt més car.

També val molt la pena agafar algun dels vaixells locals que cada 10 minuts van als diferents embarcadors de la ciutat. És una manera de veure altres parts de la ciutat no tan turístiques i de barrejar-te amb la gent que va cada dia a treballar amb aquest transport. Nosaltres vam fer-ho per anar a la part asiàtica, als barris d'Usküdar i Kadiköy.

Barri de Taksim i avinguda Istiklal, la zona més moderna

Es troba just davant de la península de la històrica Constantinoble, a l'altra banda del pont de Gàlata. És l'Istanbul del segle XXI, un districte ple d'ambient on realment es barreja orient i occident. Aquesta és la zona moderna de la ciutat, amb l'Avinguda Istiklal com a eix principal i passeig comercial, un dels carrers on sempre hi ha gent caminant amunt i avall i que no difereix gaire de qualsevol carrer comercial d'una ciutat europea, a excepció de l'antic tramvia que travessa l'avinguda i que és més aviat un reclam turístic. Es troben tot tipus de tendes de roba de les marques internacionals, restaurants, cinemes, tendes de dolços típics, paradetes de castanyes...

La plaça Taksim, al final de l'avinguda, és el típic lloc de trobada i on es concentra la gent jove el cap de setmana per sortir per les discoteques que hi han per la zona. Interessant és també l'ambient que es respira pels barris dels voltants de la famosa avinguda, on es poden trobar botigues d'antiguitats i d'intruments musicals, així com petits cafès on prendre tranquil·lament un té.

Hamams

Una altra de les experiències per gaudir. Llocs molt arrelats en la cultura turca on homes i dones (per separat) van a relaxar-se i tornar a carregar d'energia a base de massatges, vapor ben calent i aigua freda per compensar el calor. Normalment són bastant cars, sobretot els més turístics. Fa deu anys vam anar al famós Cemberlitas, on hi vam trobar gent d'arreu del món... menys turcs. Aquest cop ens vam decidir, per recomanació del Pablo Strubell pel Büyük Hamam. Net, barat i amb pocs turistes. Per nosaltres entre l'un i l'altre no hi ha color.

 

Els animals de la ciutat

Encara no us ho havíem dit, però Istambul és la ciutat dels gats! Són grans, amb un pelatge llarg i n'hi han per tot arreu: a les mesquites, a les teulades, dins dels restaurants... sembla que cada casa tingui un gat a la seva porta i de fet, semblen els amos i senyors, perquè ni s'espanten ni surten corrent quan t'hi apropes. Sembla que tinguin el seu propi lloc en cada establiment que els veiem, dóna la sensació que sempre ha hagut una bona comunió entre ells i la ciutat. Tots es veuen llustrosos i elegants... cosa que no passa amb els gossos, bruts i abandonats.

Vistes impresionants

Des de la Torre Gàlata, un dels símbols de la ciutat i situada a Beyoglu, es veuen unes vistes precioses de la part occidental d'Istambul. Aquest és el mirador més conegut de la ciutat i així ho demostra la cua que sempre hi ha per pujar-hi. Millor i més còmoda és l'opció que ens va recomanar en Josep Lluís Villanueva: la terrassa del cafè de l'hotel Marmara Pera. Que millor que fer l'aperitiu o prendre un copa gaudint d'aquestes magnífiques vistes?

Fins la propera Istanbul!

Dels diferents Istambuls que us hem explicat no us sabríem amb quina ens quedem. És la barreja del bizantí, l'otomà i l'actual el que fa que avui dia aquesta ciutat s'hagi convertit en un iman que capta l'atenció del viatger. És una ciutat tan singular que donen ganes de tornar-hi només anar-te'n!

Sobre Istanbul també hem escrit:

• Cap d'any a Istanbul
• L'antiga Constantinoble, la Istanbul bizantina
• La Istanbul otomana, la ciutat de les cúpules
• La sema, la singular pregària dels dervixos girovags

Continua llegint »

Publicat a: Ciutats , Estambul , Europa , Llocs amb historia , Turquia

La sema, la singular pregària dels dervixos girovags

Versión en español

Fa deu anys no ho vam poder veure, però aquest cop no ens vam quedar amb les ganes. Parlem de la semâ, la famosa cerimònia sufí i, possiblement, un dels elements més coneguts de la cultura tradicional turca.

El sufisme és una doctrina mística de l'islam. El nom prové de l'àrab "suf" (llana) perquè els sufís realitzaven vot de pobresa i acostumaven a vestir aspres teixits de llana. Aspiren a aconseguir una experiència personal a partir del contacte diví, ho fan mitjançant rituals de meditació que barregen poesia, música i dansa, i que els han de conduir a l'èxtasi en comunicació directa amb Alà. Existeixen diferents corrents sufís però la més famosa és la de Mevlevi, coneguda pels seus devixos girovags.   

La cofradia dels dervixos giròvags és coneguda per la seva pregària en forma de dansa giratòria o sama, una tradició que es proposa com la part visual i musical de la mística escrita mevlevi, nom que prové de Mevlana Rumi, sant i poeta, creador dels 25000 versos en persa que contenen els fonaments per guiar l'esperit. Prohibida per Ataturk, el sama va passar a la clandestinitat durant tres dècades però als anys cinquanta el govern es va adonar que la dansa dervix era un bon reclam turístic i va permetre a la cofradia realitzar públicament la seva cerimònia. Actualment el semâ és Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco.

(clickar a sobre de les imatges per veure-les més grans)

La cerimònia de dansa-meditació comença amb un cant solemne al profeta, acompanyat d'una flauta. Quan acaba, els dervixos entren i fan tres voltes a  la sala, que simbolitzen les tres maneres d'apropar-se a Déu: la contemplació, la veritat i la unió. És llavors quan comencen a girar amb la mà dreta apuntant al cel (per rebre la gràcia divina) i l'esquerra a la terra. Giren sobre sí mateixos, els més hàbils arquegen el seu cos, gravitant cap al centre de la sala i així aconsegueixen l'ascendència espiritual per acostar-se a Déu. Aquí va una mostra de les voltes i voltes que arriben a donar!





Hem de dir que inicialment teníem dubtes sobre l'autenticitat de la cerimòria. Els preus elevats (50 lires o 22€) i que el lloc estigués ple de turistes feia que fòssim esceptics tot i que vam anar al que era, en teoria, el lloc més autèntic: el Monestir Mevlevi (actualment museu). Ara bé, un cop iniciada la cerimònia i després de estar durant aproximadament una hora veient com els dervixos ballen girant sense parar, entres en una mena de relaxació on la ment se't queda en blanc, no sabem si potser també fruit d'escoltar una música que té un ritme compassat tota l'estona. Ens quedarem amb el dubte però la veritat és que ens ha sorprès gratament veure en directe la cerimònia, ens ha semblat única i digna de veure, no s'assembla a cap altra dansa que coneguem. Una experiència molt recomanable!


Sobre Istanbul també hem escrit:

• Cap d'any a Istanbul
• L'antiga Constantinoble, la Istanbul bizantina
• La Istanbul otomana, la ciutat de les cúpules
• Experiències per viure l'essència de la Istanbul actual

Continua llegint »

Publicat a: Asia , Ciutats , Estambul , Europa , religions , Temples i palaus , Turquia

La Istanbul otomana, la ciutat de les cúpules

Versión en español

Si hi ha una imatge que ens ha quedat gravada de les vistes d'Istanbul és la de les seves cúpules. La pots mirar des del mar, des del més alt d'un mirador o simplement aixecant la mirada en un carreró qualsevol, les cúpules emmarquen el paisatge històric de la ciutat. La més antiga de totes elles i el model inspirador de totes les que es van construir a continuació és la de la bizantina Santa Sofia.

Posteriorment van ser els otomans que durant sis segles d'imperi van deixar la seva petjada arquitectònica amb aquesta estructura com element protagonista: van idear cúpules de totes les mides possibles en les mesquites, van cobrir l'activitat frenètica dels basars amb més cúpules i en van decorar amb vitralls de colors les dels relaxants banys turcs. Avui us volem mostrar la Istanbul del sultans. De cúpula en cúpula, avui us presentem el que més ens ha agradat de la Istanbul otomana.

Mesquita de Süleymaniye

La més gran de totes però alhora esbelta, també suntuosa però sobretot bella. Està considerada l'obra mestra de Sinan, l'arquitecte del sultà Solimà el Magnífic, el monarca més poderós de l'imperi otomà.

Ens ha agradat pasejar tranquil·lament pels jardins que la rodejen i descobrir en els carrerons adjacents els edificis que es van anar construint al seu voltant: madrasses, hammans, un hospital, menjadors populars, albergs per viatgers... A més de ser un lloc de culte, la mesquita tenia moltes altres funcions i a la vegada era el centre d'un petit microcosmos ple de contrastos. Ja a l'interior ens impressiona la seva grandiositat i l'originalitat de les composicions florals dels seus vitralls.

Mesquita de Rüstem Pasha

Una mica difícil de trobar, però val molt la pena. En aquesta petita mesquita, pròxima al Basar de les Espècies, es troben les rajoles més maques de tot Estambul. La combinació d'aquestes i els colors dels seus vitralls conformen l'interior que més ens ha agradat de totes les mésquites que hem vist. Al seu encant s'hi suma que no hi ha gaires turistes i un es pot quedar durant llargues estones gaudint del silenci i la tranquilitat que s'hi respira. Diguem que és un d'aquests llocs amb encant on desconnectar de tot. Si hi aneu, us sorprendrà.

La Mesquita Blava

Cara a cara i només separades per una plaça ajardinada competeixen en protagonisme monumental Santa Sofia i una altra de les icones més conegudes de la ciutat: la Mesquita Blava.

La gran mesquita del sultà Ahmet Camii -aquest és el seu nom oficial- és possiblement la més coneguda de la ciutat i, segur la més visitada. Potser per la gran afluència de públic amb la que ens hem trobat, aquest cop la seva visita ens ha decebut una mica. Arquitectònicament és espectacular però aquí és més difícil que el visitant experimenti les sensacions que describim en les altres mesquites. Fa deu anys era un lloc molt més tranquil i vam tenir l'oportunitat de conversar amb un dels muetzins que s'encarregava de cridar a l'oració, fins i tot ens va presentar la seva familia.

Ara bé, malgrat ser la que compta amb més turistes fent fotos per m2, s'ha de reconèixer que té ben merescuda la seva fama. Les rajoles de colors blavosos que decoren l'interior (20.143 en 70 estils diferents, segons hem llegit) donen el nom pel que es coneix col·loqualment l'edifici.

Mesquita d'Eyüp

Eyüp, situat a les afores d'Estambul, és un dels barris que més ens ha agradat. Fora del circuit turístic, allà es pot passejar amb tranquilitat i passar el dia observant la gent que arriba de peregrinació a la mesquita.

Després de la Meca i Jerusalem, la Mesquita d'Eyüp és el tercer lloc més sagrat per als musulmans. Allà està enterrat Abu Ayyub al-Ansari, un dels companys del profeta Mahoma, i actualment és un important lloc de peregrinació. És d'agrair que sigui un lloc visitable per al no-musulmà, fet que fa que un es consideri un privilegiat de poder entrar-hi i sentir el seu ambient espiritual. Aquí el destacable no és l'edifici en sí -són més espectaculars les mesquites que anteriorment hem descrit-, és tota l'activitat que es desenvolupa al voltant seu el que fan que valgui realment la pena arribar-s'hi.

A poca distància de la mesquita està el Turó de Pierre Loti, un emplaçament privilegiat amb vistes a la Banya d'Or. Es pot accedir amb un telefèric o a peu pel camí que puja pel cementiri d'Eyüp des de darrere de la mesquita (també interessant per la diversitat de les seves làpides). A dalt hi ha un cafè on moltes famílies i parelles van a passar el seu temps lliure. Pocs espais verds hi ha a Istanbul, és interessant com contrapunt a la gran ciutat.

Palau Topkapi

El que va ser el centre administratiu de l'imperi otomà, és un complex enorme format per diversos pavellons i patis on per fer la visita de tot t'hi pots passar un dia sencer. Dins d'ell es pot visitar l'harem -el que més ens ha a gradat-, el tresor i d'altres edificis amb col.leccions dels sultans, tota una exhibició d'opulència i riquesa de l'època. Entre el Dolmabahçe i el Topkapi, ens quedem amb aquest darrer tot i que visitar-lo tot pot ser esgotador. És interessant però si haguèssim estat menys dies a la ciutat, haguèssim descartat la seva visita.

Palau Dolmabahçe

Li diuen el "Versalles asiàtic" i tot i que aquest qualificatiu li queda gran sí que és un dels palau momumental i grandiloqüent. Una estranyesa pròpia de la reialesa europea en el país dels sultans. No el vam visitar fa 10 anys i aquest cop no ens volíem quedar amb les ganes.

El sultà Abdül Mecit va decidir construir aquest opulent palau a meitats del XIX quan l'imperi ja estava en declivi. Posteriorment va passar a ser la residència d’Ataturk. Ara és museu i lloc de recepció d’alts dignataris que visiten el país. Desenes de salons i dormitoris. Espectacular la sala de cerimònies amb capacitat per 2.500 persones i la làmpara d'aranya més gran que hem vist mai. Llàstima que només es pugui visitar en visita guiada en grups molt nombrosos.  

Consells per la visita

• Podeu visitar totes les mesquites sense problemes, únicament en el moment de l'oració no es permet l'entrada als turistes. En cap es paga entrada. Penseu a portar roba adequada: no es permeten pantalons o faldilles curtes ni tirants i les dones heu de portar el cap cobert. Us heu de treure les sabates per tant a l'estiu, si porteu sandalies, és bona idea portar uns mitjons a la motxilla per posar-te'ls a l'entrar. 

• Davant de la mesquita de Süleymaniye hi ha diversos restaurants amb terrassa que ofereixen menús per 6 lires (2,5 €). Molt més barat que als restaurants dels voltants de la zona de Santa Sofia i la Mesquita Blava. Interessant fer coincidir la visita amb l'hora de dinar.

• La Mesquita Rüstem Pasha és una mica difícil de trobar. Està al barri Eminonu, al carrer Tahtakale Cadessi, un dels carrers que voregen el Basar de les espècies. Des del carrer queda amagada, cal pujar unes escales. A poder ser s'ha d'anar pel matí, per poder veure com entra la llum pels seus vitralls.

• Quan visiteu la Mesquita Blava intenteu anar-hi o ben d'hora pel matí o per la nit. Són les hores que podeu trobar menys turistes, tot i que és de llarg la mesquita més visitada i sempre estareu acompanyats.

• No us faci mandra anar fins Eyüp, no us arrentireu. Plantegeu-vos un dia tranquil, perquè és el lloc ideal per passejar i relaxar-se. Podeu combinar la visita d'Eyüp amb l'església San Salvador de Khora, respecte al centre, queden en la mateixa direcció. Per arribar-hi el millor és agafar un taxi (a Istanbul són barats). 

• Si a les botigues dels voltants de la mequita d'Eyüp hi veieu alguna cosa que us agrada, és el lloc ideal per comprar. Els preus són molt millors que al Gran Basar i no cal regatejar.

• Per visitar el Palau Topkapi cal un matí llarg o tot un dia sencer, penseu que és un complex enorme. Aquí cobren entrada general, una altra si voleu visitar l'harem i una altra pel museu del tresor. Recomanaríem visitar l'harem i si haguéssim de descartar alguna cosa, seria el tresor.

• Si en teniu porteu l'ISIC (carnet internacional d'estudiant). Al Topkapi i al Dolmabahçe Palace fan importants descomptes.

Mostra La Istanbul otomana en un mapa més gran


Sobre Istanbul també hem escrit:

• Cap d'any a Istanbul
• L'antiga Constantinoble, la Istanbul bizantina
• La sema, la singular pregària dels dervixos girovags
• Experiències per viure l'essència de la Istanbul actual

Continua llegint »

Publicat a: Ciutats , Estambul , Europa , Llocs amb historia , Turquia

L'antiga Constantinoble, la Istanbul bizantina

Versión en español

Istanbul és una de les ciutats més fascinants d'Europa, d'aquelles que deixen petjada en el viatger. És una ciutat viva, latent, inspiradora. Des del primer dia et captiva: a cada pas que dones trobes un tros d'història, cada racó et té una petita sorpresa reservada. Tot el que veus i trepitges forma part d'una època important: esglésies reconvertides en mesquites, muralles infranquejables, palaus momunentals... Hi pots anar un o mil cops, que sempre hi tindràs alguna cosa nova a veure.

Istanbul és una d'aquelles ciutats que no te les acabes. Una setmana seria el temps ideal d'una estada mínima però sabem que no sempre és possible disposar d'aquest temps. És per això que durant les properes entrades us presentarem el nostre "top 10", aquells llocs que creiem que s'haurien d'incloure en una primera visita a la ciutat. Comencem amb els imprescindibles de l'Istanbul bizantina, avui ens traslladarem fins l'antiga Constantinoble.

Santa Sofia

Monumental i aclaparadora, dos adjectius que la defineixen a la perfecció. Ayasofya -el seu nom en turc- és sens dubte una de les principals icones de la ciutat. Històricament és el màxim exponent arquitectònic de l'imperi bizantí. Des de 360 fins a 1453 va ser la catedral de Costantinoble, fins que els otomans la van modificar i la van reconvertir en mesquita. Diuen que davant de tanta bellesa no van ser capaços de destruir-la. Més tard, Atatürk la va fer museu, així que avui en dia no s'hi veu gent resant, sinó multitud de turistes gaudint de la seva bellesa.

Us recomanem dedicar-hi temps i seure en un racó del seu interior per admirar la seva magnitud. Observant-la te n'adones de la grandesa i el desenvolupament dels bizantins durant l'edat mitjana, una època molt més fosca a l'occident cristià. També ens plantegem una qüestió: perquè en moltes cultures els invasors no han dubtat en destruir obres arquitectòniques de gran valor i aquí trobem que els otomans les van aprofitar? sentit pràctic, potser?

Església San Salvador de Khora

És la nostra església preferida, petita -comparada totes les altres- però amb molt d'encant. Conté els frescos i mosaics millor conservats de l'Imperi Bizantí, una joia de la història de l'art. Hem de dir que són realment impressionants!

Durant l'Imperi Otomà l'església, a l'igual que Santa Sofia, va ser transformada en mesquita i els mosaics van ser coberts de guix. Aquestes obres d'art van caure en l'oblit i no van ser redescobertes fins a finals del s. XIX. A dia d'avui els mosaics es poden contemplar amb la seva brillantor original. L'església està una mica allunyada del centre més turístic, però val molt la pena visitar-la. Segur que no us en penedireu!

Cisterna de la Basílica

Un lloc que realment impressiona, és com un palau soterrat. Només entrar per la porta i veure una sala de dimensions descomunals un es dóna compte de la grandiositat d'una obra única. Va ser construïda al segle VI pel Justinià, aprofitant restes d’antics monuments grecs i romans (són famosos dos caps de Medusa que fan de base de dues columnes). Durant l’ocupació otomana la cisterna va ser oblidada fins que un holandès es va adonar que la gent del barri obtenia aigua d'un pou que no s'esgotava mai. Dins d'aquesta cisterna hi caben 100.000 tones d'aigua! Increïble, no? Doncs més increïble deu ser veure un concert de música clàssica en aquest lloc tan especial, es veu que també en fan de tant en tant!

Torre Gàlata

És una altra icona de la ciutat. Està situada a Beyoglu, en un turó elevat al nord, a la part moderna de la ciutat. Va ser construïda pels genovesos, principals aliats del comerç bizantí, com part de la fortificació de Gàlata al 1348. La Torre en sí ja val la pena però si per una cosa és recomanable és per les vistes que es veuen des del seu mirador a 70 m d'alçada. És la visió més romàntica d'Istanbul: la silueta de les mesquites i tota la Banya d'Or.

Consells per la visita

• Recordeu Santa Sofia i la Cisterna de la Basílica tanquen els dilluns i Sant Salvador de Khora els dimecres (la Torre Gàlata obre tots els dies). Que no us passi com a nosaltres que ens vam trobar amb la primera tancada i ens vam quedar amb un pam de nas!

• Santa Sofia té una parada de tramvia molt pròxima i la Cisterna queda també al costat. Des del centre a Gàlata també podeu anar en tramvia fins passat el pont del mateix nom, tot i que us aconsellem travessar el pont caminant (allà hi trobareu un munt de pescadors amb la seva canya de pescar en una escena molt típica del lloc). Per arribar a Sant Salvador de Khora el millor és agafar un taxi, són barats i l'església no està a més de 15-20 min. del centre històric (també és possible arribar en metro i després caminar 1 km).

• L'església de Sant Salvador de Khora és petita, l'experiència és molt diferent si es visita en hora punta o amb poca gent. Si us ho podeu combinar, és especialment recomanable visitar-la només obrir (9:00) o a l'hora de dinar per no coincidir amb els grups de turistes organitzats.

Mostra Istanbul bizantina en un mapa més gran

• Les Muralles de Teodosi queden a cinc minuts caminant de Sant Salvador de Khora, pujant el carreró que queda just a la sortida de l'esglèsia. Val la pena aprofitar i passejar-hi una estona. Són unes muralles imponents que es conserven sorprenentment bé considerant que tenen 1.600 anys. Observant-les et pots imaginar la majestuositat que devien transmetre a l'època al viatger que arribava per terra.

• Si disposeu de temps us recomanem tornar passejant des de Sant Salvador de Khora al centre de la ciutat antiga pel barri de Fatih. Ens ho va aconsellar el Pablo Strubell i realment val molt la pena. És un barri tradicional musulmà, amb dones cobertes de negre i homes amb barret i túnica. La Turquia més autèntica!

• Si voleu conèixer la Istanbul més europea i moderna, aprofiteu la visita de la Torre de Gàlata per acostar-vos al carrer Istiklal i rodalies. Aquest no deixa de ser un carrer comercial peatonal com d'altres que es puguin trobar en qualsevol gran ciutat europea, però és interessant veure el contrast. És més, per a molts, aquest és l'autèntic Istanbul actual.

• Si opteu per pujar al mirador de la Torre Galata, us recomanem que ho feu coincidir amb la posta de sol, podreu gaudir de les vistes de dia i de nit. Arribeu una estona abans, penseu que sempre hi ha cua per pujar.

En la propera entrada ens traslladarem a l'època dels sultans. 

Visitarem l'Istanbul otomana!

Sobre Istanbul també hem escrit:

• Cap d'any a Istanbul
• La Istanbul otomana, la ciutat de les cúpules
• La sema, la singular pregària dels dervixos girovags
• Experiències per viure l'essència de la Istanbul actual

Continua llegint »

Publicat a: Ciutats , Estambul , Europa , Llocs amb historia , Turquia

Cap d'any a Istanbul

Versión en español

Per acabar l'any 2012 i començar el 2013 hem triat un destí ben especial: Istanbul. Hi tornem després de deu anys i és que, tot i el que hem recorregut en tot aquest temps, per nosaltres és una de les ciutats més impressionants del món. Creuament de cultures, capital de tres imperis (romà, bizantí i otomà), a cavall d'Europa i Àsia, tradicional i moderna, seu de meravelles com Santa Sofia i la Mesquita Blava... Una ciutat fascinant i on es respira un ambient especial. Hi hem tornat amb moltes ganes de descobrir nous racons i per redescobrir les seves icones més conegudes però, sobretot, per viure la ciutat amb temps, passejar-la i degustar-la, gaudir dels seus detalls i impregnar-nos de la seva essència.

Tot i no ser la capital de Turquia, Istanbul és amb els seus 13 milions d'habitants la ciutat més poblada del país. Amb Atyrau (Kazajistan) i Orenburg (Rússia) comparteix honors de ser una de les tres urbs transcontinentals que se situen entre Europa i Àsia. A cavall del Bòsfor, entre el Mar de Marmara i el Mar Negre, el seu centre històric i comercial es troba a Europa mentre que una tercera part de la seva població viu a Àsia -els turcs porten anys intentant entrar a la Unió Europea-.

Habitada des de fa 5000 anys, Istanbul ha estat sempre un lloc geoestatègic, ocupant una posició excepcional, lloc de pas obligat de Rússia cap a la Mediterrània a través de l'estretíssim mar de Màrmara, i d'Orient a Occident (i a l'inrevés). Tant és així, que durant tots aquests segles ha estat una ciutat cobdiciada per les grans potències: àrabs, bizantins, otomans, imperi austro-hongarès, Rússia, servint de capital a dos dels imperis més poderosos de la història: el bizantí i l'otomà.

L'Any 330 Constantí va escollir l'ara anomenada Istambul per crear la capital del cristianisme i del nou Imperi Romà d'Orient, esdevenint el centre d'una gran civilització: l'anomenà Constantinopla. L'època d'esplendor de l'Imperi Bizantí (que coincidia amb la decadència de l'Imperi Romà) va durar tot un mil.leni, fins al 1453. En aquesta data Constantinopla va caure en mans de l'Imperi Otomà i es va iniciar una profunda transformació cultural, passant del cristianisme ortodox a l'islamisme, de les esglésies a les mesquites... i així és com podem trobar obres arquitectòniques tan eclèptiques que continguin trets de totes les èpoques històriques, una de les raons del perquè ens agrada tant aquesta ciutat.

A les 6:30 del matí sona la crida a l'oració des de les mesquites que tenim més a la vora, un so que s'escolta a l'uníson i que fa que ens adonem que el dia comença en un lloc ben especial, una altra cultura ens espera portes enfora. A partir d'ara aquest serà el nostre despertador matinal al que ens acostumarem els propers dies!


Sobre Istanbul també hem escrit:

• L'antiga Constantinoble, la Istanbul bizantina
• La Istanbul otomana, la ciutat de les cúpules
• La sema, la singular pregària dels dervixos girovags
• Experiències per viure l'essència de la Istanbul actual

Continua llegint »

Publicat a: Ciutats , Estambul , Europa , Llocs amb historia , Turquia