Visita a la presó Model de Barcelona

Versión en español

La presó La Model, un dels centres penitenciaris d'homes més conegut de Catalunya, ha tancat els seves portes després de 113 anys de funcionament. Situada al barri de l'Eixample Esquerre de Barcelona, entre els carrers Rosselló, Provença, Nicaragua i Entença ha ocupat des de 1932 l'extensió de dues illes de cases. Existeixen diverses raons per a què s'hagi decidit des de fa anys traslladar gradualment i progressivament als seus interns i treballadors a altres presons. Una d'elles -i la principal- és que actualment el lloc on es troba, que al 1932 (l'any que es va posar en funcionament) no estava tan urbanitzat, ha acabat quedant-se al cor de l'Eixample de Barcelona, un indret molt cèntric per una presó. A la vegada el propi centre es va anr quedant petit pel gran nombre de reclusos que hi havia, i les seves instal·lacions antigues. Amb 40 anys de petició veïnal per posar fi a La Model, el passat 8 de juny de 2017, després de traslladar l'últim pres que quedava, la presó va tancar les seves portes.

La Model ha tingut al llarg d'aquests anys un paper important en la història de la ciutat comtal. Després del seu tancament, des del 3 de juliol fins al 26 de novembre, l'edifici de la presó obre les portes als ciutadans que volen visitar el centre, a causa de la recent i -en principi- exposició temporal anomenada "113 anys, 13 Històries". L'exposició es centra en 13 històries de 13 reclusos famosos que han passat per la presó. A través de diversos espais que es poden visitar es mostra el que ha estat fins a l'actualitat el dia a dia dels presos. Es pot veure el panòptic, 3 galeries, el pati, el locutori i la paqueteria.

El panòptic: és el centre de control de la presó, des d'on es poden veure les 6 galeries que hi ha. A diferència dels centres de reclusió tradicionals, on els presos conviuen tots en un mateix espai, la Model es va organitzar en galeries. Així cadascuna d'elles tenia un tipus de reclusos amb característiques similars. La Model, amb una capacitat per allotjar a 800 reclusos com a màxim, va arribar a albergar a 12.745 interns a la fi de la Guerra Civil Espanyola.

Galeries 1, 4 i 5: Les galeries són passadissos amb cel·les, les habitacions on es allotjaven els reclusos, on normalment vivien 2 en cadascuna. Cada galeria funcionava de forma independent a les altres, així que els reclusos d'una altra galeria no podien veure's. En cada galeria es podia trobar serveis per ser autosuficients, com menjador, bugaderia, biblioteca, paqueteria o perruqueria.

La galeria número 5 és la més emblemàtica de la visita, on es troba l'exposició "113 anys 13 històries". L'exposició presenta 13 persones o col·lectius emblemàtics de la història de la presó i de la seva vinculació a Barcelona i el país. Cada un d'ells està associat a una època i context, com el president Companys, Ferrer Guàrdia, Puig Antich o "el Vaquilla". Sens dubte personatges que han format part de la història de la ciutat i que han destacat per la seva opció política o ideals. Val la pena visitar la presó només per veure amb els teus propis ulls un lloc tan simbòlic, on molts van passar els últims dies de la seva vida. No per el lloc el sí, sinó pel que ha representat en la vida d'aquestes persones.

El pati: al pati Central de la Model (hi ha un altre una mica més petit) hi ha un camp de bàsquet i de futbol on els reclusos podien passar el seu temps lliure fent esport. Des d'aquí es podia accedir a l'edifici on s'impartien tallers, a escola i al teatre.

Paqueteria: l'espai de paqueteria que es pot visitar (més actualment eren oficines) va ser el lloc on Puig Antich va ser executat amb el "garrote vil" el 2 de març del 1974. Aquest mètode va ser utilitzat durant molts anys per la dictadura franquista i aquesta execució va ser de les últimes que va tenir lloc a l'Estat Espanyol, ja que la pena de mort va ser abolida en 1978. Un focus cap al terra indica el lloc exacte on Salvador Puig Antich, un jove activista català de només 26 anys, va ser executat. Encara que no es pugui veure el lloc on Salvador seia en aquest moment fatal ni hi hagi cap fotografia que ho il·lustri, t'assegurem que si abans d'anar has llegit la història d'aquesta mort portada a terme pels franquistes o has vist la pel·lícula "Salvador (Puig Antich)", el lloc no et resultarà indiferent.

Per a les jornades de portes obertes gratuïtes de la junta Model cal registrar-se prèviament a la web de la Generalitat de Catalunya. Les visites són tots els dies de la setmana (de dilluns a dissabte) de 10:00 a 18:15 h. Aquestes són concertades i gratuïtes, per un màxim de 15 persones, i duren aproximadament una hora i mitja, en que cal seguir un recorregut marcat. Aquí pots veure un petit vídeo realitzat per betevé del que es pot visitar a la presó Model:

Ara només falta saber el futur de La Model. Pel moment, a l'entrada principal del recinte ja existeix un projecte de reinserció que ens sembla genial: es tracta de la venda d'articles, gairebé tots de cuina i amb un teixit a quadres típic català, realitzat a mà pels presos. Comprar qualsevol objecte que venguin és ajudar de cara a la seva emancipació laboral quan surtin de la presó, així que és una compra amb un valor social al darrera.

El futur ús municipal de l'edifici encara està per veure: es diu que en un principi es conservarà la part principal de la presó perquè els ciutadans puguin seguir visitant aquest edifici i conèixer una part de la història de la ciutat. També es diu que en el recinte es construirà una escola i potser un parc. De fet, des del 2009 ja existeix un Pla director de la transformació de la presó Model. Estarem atents amb curiositat per veure en què es converteix un lloc on s'han allotjat durant 113 anys milers de reclusos. No estaria malament que fos un lloc on noves generacions poguessin aprendre i jugar.

Fotografia de Google

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Barcelona , Curiositats , Llocs amb historia

La Catedral de Barcelona, un tresor del gòtic

Versión en español

Quan es parla de Barcelona i de les seves esglésies, moltes es queden a l'ombra de la Sagrada Família, però hem vingut aquí a salvar una especial, igual d'emblemàtica per a la ciutat Comtal com l'obra de Gaudí, la Catedral de Barcelona. Veurem en aquest article la seva història, així com les seves característiques exteriors i interiors.

Ubicació:

Aquesta Catedral es troba al cor bi-milenial de Barcelona, on tot va començar, és a dir, al barri Gòtic. És una obra arquitectònica amb molta història i un gran valor cultural i artístic per la seva arquitectura i disseny, però també per la seva ubicació. Se situa a la plaça Sant Jaume, nucli històric i polític de la ciutat, on es troben també els palaus de la "Generalitat de Catalunya" i de l'Ajuntament.

Construcció i renovació:

Va ser construïda sobre l'antiga colònia romana, de la qual es conserven parts com la muralla exterior que es pot visitar al subsòl del "Museu d'Història de la Ciutat". La seva construcció no va ser del tot fàcil i va tenir diverses aturades. Va començar a l'any XIII sobre els fonaments d'una catedral romànica, aquesta, al seu torn, s'havia construït sobre una església visigoda, que antigament havia estat una basílica paleocristiana. La versió gòtica final va trigar 150 anys a arribar i després de diversos arquitectes al comandament es va poder dir que estava acabada al segle XIX. El 2004 es va començar a restaurar pedra per pedra, perquè aquestes contenien ferro que, al oxidar-se, les feia saltar. El ferro s'ha substituït per titani.

Arquitectura:

Es fa dir també, Santa Eulàlia o Santa Església Basílica de la Santa Creu i des de 1929 és un edifici nomenat "Bé d'interès Cultural" i "Monument Històric - Artístic Nacional". Consta de tres naus amb un sol absis on els contraforts permeten la seva divisió en un espai central i diverses capelles secundàries. Mesura 90 metres de llarg per 40 d'ample i el jardí del claustre és de 25 metres per costat per sis d'amplada de cada galeria de les quatre que l'envolten.

La Catedral té a més dues torres laterals, idèntiques, del segle XIII. Totes dues són "ochavadas" i de 53 metres d'alçada. La torre situada a sobre de l'entrada de Sant Ivo és cridada per la seva rellotge Torre de les Hores. És on es troben les campanes "Santa Eulàlia" (la més pesada amb tres tones) que toca les hores i "Honorata" (més petita) que sona els quarts. Destaca també el seu nombre de portes, cinc en total: la principal, al Portal de Sant Iu, la Porta de la Pietat, la Porta de Santa Eulàlia i la Porta de Santa Llúcia. Impressiona molt el mainell (pilar que divideix en dos la porta) de l'entrada principal. És una representació de Jesucrist, realitzat per Agapit Vallmitjana.

Com tota església té gàrgoles, sent sistemes de drenatge de la pluja que cau sobre la teulada. Però allò inusual de les gàrgoles de Santa Eulàlia és el fet que, en comptes de tenir formes amenaçadores, són tot el contrari: les més famoses són les que representen un elefant, un bou i un unicorn.

Interior:

A l'interior de la catedral hi han diversos punts d'interès:

• L'altar major que va ser consagrat l'any 1337 pel bisbe Ferrer Abella. És de marbre blanc i al fons s'observa la imatge de l'exaltació de la Creu envoltada per 6 àngels, obra de l'escultor Frederic Marés.

• Els vitralls de la Catedral van ser dissenyats amb el mateix esquema de tres carrers: a la central la imatge i als laterals figures geomètriques que emmarquen escuts reals de la ciutat, àngels, relats històric - religiosos, etc. Són característics del període gòtic.

• La cripta de Santa Eulàlia va ser construïda per Jaume Fabre al principi del segle XIV. Dins d'ella descansa Santa Eulàlia des del 1339. Per entrar-hi cal baixar per unes escales els murs laterals, on es troben dos arcs amb escultures de restes humanes que antigament eren l'entrada a dues capelles i avui oficien de tàpia.

• També hi ha tombes reials on descansen diversos personatges representatius de la història de Barcelona com Alfons el Liberal, comte de Barcelona i rei d'Aragó, Ramon Berenguer I, comte de Barcelona i Almodis de la Marca, la seva dona o Jaume I d'Urgell, comte d'Urgell, i Federic d'Aragó.

• El claustre va ser construït entre els segles XIV i XV. Al centre del claustre hi ha un jardí que va ser renovat a finals del segle XIX amb magnòlies i grans palmeres i 13 tretze oques blanques que hi viuen.

Les visites són gratuïtes, excepte per a les zones de cors, terrats, museu i sales capitulars. El preu va de 2,80€ a 6€ per persona. Ja no tens excusa per no semblar un local de Barcelona sabent això. I recorda, si busques apartament econòmic a prop de la catedral o al gòtic, OK Apartment té el que busques.

Informació pràctica:

Si t'interessa saber més sobre la seva història, horaris o qualsevol altra informació sobre la Catedral de Barcelona, pots consultar la seva web www.catedralbcn.org.
També pots trobar informació sobre la història de la Catedral de Barcelona a la web del Museu d'Història de Barcelona: www.museuhistoria.bcn.cat, així com d'altres monuments d'interès de la ciutat comtal.

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Barcelona , Temples i palaus

Com veuen la ciutat els estrangers residents a Barcelona?

Versión en español

Fa uns dies va ser el Dia de la Comunitat Internacional de Barcelona, en el qual es van fer tant conferències, tallers i activitats adreçades per a totes les edats, com sessions informatives d'utilitat per quan una persona arriba a la ciutat, networking per treballar i fer negocis, etc. Una bona manera de connectar amb els locals i també de descobrir els atractius de la ciutat i la oferta cultural i de lleure. Però els estrangers no només visiten la ciutat, sinó que també hi viuen. Sabem què opinen ells sobre Barcelona?

Darrerament es parla bastant de la massificació turística que està sofrint Barcelona, que pot arribar a ser comparable amb la situació de Venècia i que ha començat a ser un tema preocupant, tant per l'Ajuntament com als veïns dels barris més visitats: Ciutat Vella, El Born, la Barceloneta, Sagrada Família,... són les principals zones de la ciutat que reben un turisme massificat durant gairebé tot l'any (tot i que amb molta més assiduïtat a l'estiu), arribant a ser indrets on la gent local ha quedat desplaçada per aquesta ocupació turística de l'espai públic i l'increment de preus dels establiments de la zona.

Segurament aquesta massificació farà que molt d'aquest turistes que venen a la ciutat s'emportin una imatge ben diferent del que esperaven trobar a Barcelona. Per una altra banda també estan els estrangers que no només visiten la ciutat, sinó que també hi viuen i tenen una opinió de com és la capital catalana.

Les dades d'un recent estudi realitzat per una coneguda agència d'apartaments turístics son ben curioses. Per a el·laborar-ho, s'ha fet una enquesta a 850 persones de 26 nacionalitats que resideixen des de almenys 3 mesos a Barcelona, i dóna a conèixer la seva opinió sobre la ciutat. Han participat italians, francesos, alemanys, russos, danesos, argentins y polacs en la seva majoria.

Podem dir que llegint els resultats de l'estudi, alguns ens han semblat bastant previsibles, tot i que d'altres ens han resultat curiosos. En grans línies, aquestes són les conclusions:

• El 79% dels enquestats se senten suficientment ben acollits per part dels catalans, amb un 21% que ha tingut experiències dolentes o molt dolentes en aquest sentit.

• Les 3 coses principals que més els hi agrada de Barcelona són: la qualitat de vida (70%), el clima (67%) i la cultura (43%). Altres factors que també els hi agraden són: la proximitat al mar, el caràcter de la gent, l'oci nocturn i l'oferta gastronòmica.

• El barri favorit per viure a Barcelona és Gràcia, tot i que els russos prefereixen Sarrià-Sant Gervasi i els suecs Poble Nou!

• Pel que fa a les tradicions i festivitats, el 33% dels enquestats opinen que la seva festa favorita és el dia de Sant Jordi. Altres tradicions que també agraden per darrera d'aquesta són els castellers, la Diada i el correfocs.

A la pregunta: "Què és el que t'agrada menys de la ciutat?" tots els estrangers de totes les nacionalitats han contestat gairebé amb unanimitat: el que menys agrada de la ciutat comtal és el turisme massificat que hi ha. Comença sent hora de que hi hagi una regulació d'aquesta massificació? Creiem que això ho haurien de decidir els ciutadans fent una votació.

Si vols saber amb més detall què pensen els estrangers residents sobre Barcelona, pots consultar l’estudi. Segur que trobes dades curioses.

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Barcelona , Curiositats

Els 4 museus més curiosos de Barcelona

Versión en español

Segur que a molts de vosaltres us agrada visitar museus. Normalment els de temàtica artística (pintura, escultura) o història o ciència solen ser els més visitats. Però a Barcelona també existeixen alguns museus que són gairebé desconeguts per la majoria. Tot seguit us expliquem els 5 museus més curiosos de la ciutat comtal. Has estat en alguns d'aquests?

Museu del Perfum

El Museu del Perfum de Barcelona va ser inaugurat a mitjans de l'any 1963 amb el propòsit de mostrar al públic l'evolució del perfum a través de les ampolles i recipients a través de la història i la geografia. Així que es pot dir que visitar el museu també és fer un viatge per la Perfumeria de totes les èpoques, a banda de que també s’aprèn d´història de l´art. Es por dir que el museu és únic al món.

Per a qui li agradi la història de la perfumeria i l’art (hi ha una col·lecció antològica i selecta de peces representatives d´aquesta història) gaudirà de la varietat que pot trobar. És especialment curiosa la riquesa, diversitat i matisos que l´home ha creat per presentar les seves creacions aromàtiques. Una festa pels sentits de la vista i l’olfacte.

El Museu està dividit en dues parts ben definides. Una part de vasos, perfumadors, ungüentaris, peveters, recipients de perfumeria de cultures antigues fins a l´època moderna. A l’altra part trobem flascons de la perfumeria industrialitzada (2ª meitat del segle XVIII fins avui). La primera part està exposada seguint un ordre cronològic, mentre que, en la segona, els flascons s´han reunit per marques comercials sense tenir en compte la data de la seva aparició en el mercat.

On es troba?
Al Passeig de Gràcia, nº 39. Més informació sobre horaris i visites a la web del Museu del Perfum.


Museu de la màgia

Més conegut pel nom “El Rei de la Màgia”, aquesta botiga-teatre-museu va ser fundada l'any 1881 per Joaquim Partagàs i és la primera botiga especialitzada en materials de màgia a Barcelona.

La seva tenda i el seu aparador, amb el més mínim detall, fa despertar la curiositat de tothom qui passa pel davant. Aquest lloc de més d’un segle de vida és un temple per a mags, prestidigitadors, escapistes i amants de la màgia en general. A banda de la tenda, “El Rei de la Màgia” també té un teatre i un museu amb una exposició permanent, els dos situats ben a prop de la tenda, al carrer Jonqueres, 15. El fons museístic de la botiga ha anat creixent amb adquisicions i donacions, i els actuals propietaris van decidir que hauria d’estar a l'abast de tothom. Si ho visiteu, veureu com de gran és la història de la màgia i el paper catalitzador que ha tingut Barcelona.

On es troba?
La botiga es troba al C/ Princesa, 11. I el museu i teatre al C/Jonqueras, 15.Més informació sobre horaris i visites a la web del Rei de la Màgia.


Museu d'Autòmats del Tibidabo

El Museu d’autòmats del Parc del Tibidabo de Barcelona es tracta d'un dels museus més importants del món, on totes les peces estan fetes amb el més mínim detall. Hi ha més de 40 autòmats ben curiosos de finals del segle XIX fins a mitjans del segle XX, conservats en perfecte estat i que funcionen perfectament a dia d'avui.

Tot i que tots els autòmats del museu a finals del s.XIX necessitaven la inserció d’una moneda o una fitxa per a funcionar, ara simplement s'ha de prémer un botó per a que es posin en marxa, així que els nens que vagin a visitar-los estaran ben contents de poder fer funcionar tots.

En el museu podem trobar temàtiques ben diverses d’autòmats, des de peces que mostren l'execució d'una persona amb la pena de mort, fins a figures amb motius circenses. Tots són molt elaborats i rics en detalls. Actualment la peça més antiga és el "Pallasso Mandolinista" de l'any 1880, però hi destaquen d'altres molt populars com "Els Equilibristes, "L'Orquestra Prodigiosa",o "La Monyos", un dels personatges famosos de les rambles de Barcelona als anys trenta.

On es troba?
A la Plaça Tibidabo, 3-4, dins del Parc d'Atraccions d'aquest mateix nom.
Més informació de com arribar-hi, entrades i horaris a la web del Tibidabo.

Museu de les Carrosses Fúnebres

La Col·lecció de Carrosses Fúnebres de Barcelona és l'única col·lecció a Europa d'aquesta temàtica. Va ser creada l'any 1970 i està formada per 13 carrosses fúnebres, 6 cotxes d'acompanyament i 3 cotxes a motor. Es tracta d'un important patrimoni artístic i cultural per entendre els hàbits funeraris dels nostres avantpassats (des de mitjans del segle XIX) fins al segle XX.

Actualment el museu té el valor afegit de comptar amb una informació virtual complementària. Així, els visitants es poden transportar a la Barcelona neoclàssica de mitjans del segle XIX. Per a les escoles existeix també material didàctic, classificat per cicles escolars, a més d'oferir diferents activitats a través d'un passeig interactiu pels 6 àmbits que conté l'espai de les Carrosses.

També és possible viatjar en el temps mitjançant els més de 2000 llibres que hi podem trobar d'àmbit funerari, que formen la biblioteca més important d'Espanya i la segona més important d'Europa en aquesta temàtica.

On es troba?
C/De la Mare de Déu del Port, 56-58.
Més informació sobre com arribar i horaris a la web de Turisme de Barcelona.



Coneixies algun d'aquests museus? Què t'han semblat? Pots deixar la teva opinió a l'apartat de comentaris!


Informació pràctica:

• Per complementar la informació d'altres indrets per a visitar a Barcelona, pots consultar la web Oficial de Barcelona Turisme.
• Allotjament: si no vius a la ciutat comtal, una bona opció és allotjar-te en apartaments a Barcelona, ja que tens la possiblitat de tenir un espai més gran que una habitació d'hotel i també poder cuinar el que desitgis.
• Transport: per arribar als museus, recomanem moure't en el transport públic de Barcelona, com el metro o el bus. 

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Barcelona , Curiositats

El Parc Güell de Barcelona

Versión en español

"No has anat a Barcelona si no has visitat el Parc Güell": Potser és una afirmació un xic atrevida, però hi ha qui diu que no es pot venir a Barcelona i no visitar una sèrie de llocs que porten el segell del modernisme, com la Sagrada Família, la Pedrera, la casa Batlló, el Recinte Modernista de l'Hospital de Sant Pau i el Parc Güell. Aquest últim indret és el que queda més retirat del centre de la ciutat, però és visitat per milers de turistes cada any!

El Parc Güell es troba entre el barri de Gràcia i el Carmel i és indubtablelment una de les obres més preuades del modernisme. El seu origen prové quan a finals del s XIX a Eugeni Güell, un emprenedor i apassionat per les arts, se li va acudir construir una ciutat jardí al lloc original de l'antiga finca de Can Montaner. Güell, que va ser el gran mecenes de l'època, li va encarregar l'obra a Gaudí i aquest va fer un projecte ben ambiciós que es va dur a terme a partir de l'any 1900: va fer unes vies de comunicació que travessaven la muntanya, un mercat cobert on la terrassa de sobre fos una gran plaça, i va parcel·lar els solars. Finalment, el recinte va ser conservat com a parc i ara és jardí municipal on fins fa poc es podia entrar gratuïtament; ara, degut a la despesa municipal que suposa la conservació i manteniment (i suposem que també a la gran afluència de turisme) s'ha de pagar entrada.

Feia anys que no visitàvem aquest indret de Barcelona, segurament degut a que queda una mica més allunyat que altres obres modernistes de la ciutat. Així que un dia, com a bons barcelonins, vam decidir posar-hi remei i ens ho vam trepitjar tot! Aquí us volem mostrar els 5 llocs més emblemàtics del parc:

1. La Casa del Guarda:

Accedint per l'entrada sud i la principal del Parc Güell (al carrer d'Olot), a banda i banda de la porta es troben els dos pavellons que formaven la porteria. El de l'esquerra era la consergeria, amb una sala d'espera i una cabina de telèfon, i el de la dreta era la residència del porter, d'aquí el seu nom de Casa del Guarda, que avui és part del MUHBA (Museu d'Història de Barcelona). Totes dues cases tenen unes cobertes de gran bellesa, construïdes amb la tradicional volta catalana de maó de pla i recobertes de trencadís ceràmic.

2. L'escalinata del drac

Davant de la porta principal del recinte trobem la doble escalinata que està organitzada en tres trams, pels quals baixa l'aigua d'una font que s'alimentava de la cisterna ubicada sota la Sala Hipòstila. A la part superior hi ha el famós drac recobert de trencadís, que s'ha convertit en la imatge més popular del parc i del qual es poden trobar múltiples souvenirs. De fet, fer una foto allà sense gent va ser missió impossible!

3. La Sala Hipòstila:

Al final de l'escalinata del drac hi ha la Sala Hipòstila, que estava destinada a fer de mercat de la urbanització. Consta de 84 columnes estriades que s'inspiren en l'ordre dòric. Les més exteriors són inclinades, com si tinguessin un moviment ondulant. A l'interior de la sala, hi han uns espais que simulen tres naus (com en un gran temple), i si mirem cap a dalt és on trobem els detalls modernistes més curosos: el sostre està format per petites cúpules construïdes segons la tècnica tradicional de voltes de maó i revestides de plafons de trencadís ceràmic, dissenyades per Jujol, col·laborador de Gaudí.

Imatge de commonswikimedia.org

4. El Pòrtic de la Bugadera:

Al cantó est de la plaça del Teatre Grec hi ha una original porta de ferro que condueix cap a on hi havia els jardins de la Casa Larrard, una antiga masia que Güell va utilitzar com a casa i que, des del 1931, és una escola. Per arribar fins allà travessem per una pineda amb un pòrtic que té la forma d'una gran onada sobre unes columnes inclinades: "el Pòrtic de la Bugadera". De fet, aquest és un dels millors exemples de l'"arquitectura orgànica" que tan agaradava a Gaudí.

5. La Plaça de la Natura o Teatre Grec:

Al mig de la Zona Monumental del Parc Güell hi ha una gran esplanada que es denominava "Teatre Grec" i que, més recentment, ha estat rebatejada com a Plaça de la Natura. El seu nom original prové del fet que va ser planificada per a la celebració de grans espectacles a l'aire lliure, que podien ser vistos des de les terrasses que l'envolten. Una part d'aquesta gran plaça està excavada a la roca, mentre l'altra se sosté sobre la Sala Hipòstila. Un banc ondulat recobert de trencadís ben llarg projectat per Josep M. Jujol fa de barana, des d'on es veuen unes bones vistes de la ciutat de Barcelona (1ª foto del post).

Informació pràctica

On està?

El Park Güell està situat al carrer d'Olot de Barcelona. Per arribar a la Zona Monumental es recomanen tres accessos: el del carrer de Larrard (entrada principal), el de la carretera del Carmel, núm. 9 (on també hi ha l'aparcament per a autocars turístics) i un tercer, el del passatge de Sant Josep de la Muntanya, al qual s'hi accedeix per escales mecàniques.

Com arribar:

Metro: línia verda (L3), parades de Vallcarca o Lesseps.

Bus urbà: línies H6, 32, 24 i 92

Bus Turístic i Barcelona City Tour: En el cas del Bus Turístic, cal agafar la ruta blava i baixar a la parada "Parc Güell". En el cas del Barcelona City Tour, la ruta s'anomena "Est" (color verd) i la parada també és "Park Güell".

Des de fora de Barcelona:

Cotxe: Tranquil! Tenim una solució per no perdre't buscant l'adreça: una de les millors opcions per arribar al parc Güell és amb un cotxe de lloguer que inclogui GPS i wifi gratis. L'empresa "Autoclick rentacar" és una de les que ofereix aquest servei que ens sembla molt interessant i pràctic. 

Horaris i preus:

Temporada baixa: (1 de gener al 26 de març) de 8.30h a 18.15h. Del 25 d'octubre al 31 de desembre:

de 08.30h a 18.15h

Temporada alta: (1 de maig al 28 d'agost) de 8.00h a 21.30h

Temporada mitja: (27 de març al 30 d'abril) de 8:00h a 20:00h. Del 29 d'agost al 29 d'octubre de 8:00h a 20:00h.

Preu de l'entrada: 8 € visita per lliure adult (7€ si es compra per Internet). Es poden fer visites guiades (cal consultar a la web per reservar dia i hora).

Més informació:

Tel. 902 300 302
Web: www.parkguell.cat


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Art , Barcelona

Els millors time-lapse de Barcelona

Versión en español

Els time-lapses estan de moda. A mig camí de la fotografia i el vídeo, els creadors dels time-lapse capturen a través de la seva càmera instants en un curt interval de temps i els uneixen creant un efecte ultra-ràpid. Un gran treball de centenars d'hores condensat en un resultat que acostuma a ser atractiu visualment però que tan sols té una durada d'uns pocs minuts.

A continuació us presentem els time-lapse més impactants de Barcelona, uns projectes que saben mostrar d'una forma diferent una ciutat que ha estat milions de vegades retratada. Estem segurs que et sorprendran ;)

Barcelona GO!
de Rob Whitworth

L'anglès Rob Whitworth ha emprat més de 360 hores de treball, 78 realitzant les instantànies, en realitzar aquest time-lapse que ens porta pels llocs més emblemàtics de la ciutat. Tot el seu esforç que es tradueix en un vídeo de dos minuts que va ser mereixedor del primer premi del Timelapse ShowFest.

Barcelona Motion Timelapse
d'Alexandr Kravtsov 

Dos mesos recorrent Barcelona, 100 viatges de metro, una càmera trencada, un flash perdut, 24.000 fotografíes, 480 gigues de dades i un espectacular resultat en forma de time-lapse. Aquesta és l'obra del ;bielorús Alexandr Kravtsov. Senzillament magnífic!


 

Midnight Barcelona
de Pau Garcia

Barcelona de dia, Barcelona de nit. Tal i com explica Pau Garcia, la seva intenció amb aquest projecte és "retratar la Barcelona més moderna i futurista, el seu flux accelerat de trànsit i la seva incessant ritme de vida". Valora tu mateix si ho aconsegueix visualitzant el resultat.

No people
de NNtonio Rodríguez

T'has imaginat mai com seria Barcelona si es quedés completament buida de gent i cotxes? En aquest time-lapse es poden veure els principals punts de Barcelona buits de gent. Els núvols passen, les banderes onegen, els semàfors canvien de color i els minuts transcorren a l'interior del suburbà però no hi ha rastre de la gent. Ni a primera hora d'un diumenge d'agost aconseguiràs tenir la visió que ens ofereix aquest muntatge.

Barcelona Kaleidolapse
de myLapse

I per acabar, el time-lapse més original de tots.

Així seria la ciutat comtal si la miressis a través d'un caleidoscopi. Les formes geomètriques de l'arquitectura barcelonina són el fil conductor per fer aquest viatge de fantasia que et permet veure Barcelona com mai l'havies vist.

I tu, amb quin et quedes?


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Barcelona , Fotografia

Un matí als Encants Vells de Barcelona

Versión en español

Un dels clàssics de Barcelona és anar un dissabte al matí als Encants Vells, o més coneguts antigament com "Fira de Bellcaire". Ja feia anys que no hi anàvem i al tornar hem rememorat aquells caps de setmana en que mirar i remenar entre objectes curiosos, antics i diversos era una de les diversions més apassionants que es podien fer quan eres un jove adolescent. El ventall de coses era tan ampli que semblava que hi anéssim a trobar tresors. I ara també, hi ha coses que no canvien.

Vistes a la Torre Agbar i el Museu del Disseny des del pis superior dels Encants de Barcelona

L'origen dels Encants es remunten a l'entorn de l'any 1200 i tenen l'origen en el costum de subhastar els béns dels difunts per pagar l'enterrament, les misses i els deutes. La història del mercat és un recull de vivències i anècdotes de tota mena: subhastes de pertinences de personatges il·lustres com Pau Claris, troballes diverses que s'han fet dins d'un matalàs o amagades sota un calaix, una època en que va ser mercat d'esclaus de segona mà, clients habituals famosos com Salvador Dalí.. Tampoc són poques les vicissituds viscudes pels firaires, alguns dels quals han viscut en barraques al mateix mercat o han vist com el foc unes vegades, o l'aigua en altres, els feien malbé el gènere que tenien per vendre. D'històries n'hi ha moltes per explicar!

Sembla que els primers encants es feien als porxos de Sant Jaume, l'església que a l'edat mitjana era on avui dia hi ha la plaça de Sant Jaume. Posteriorment es va ubicar a la plaça Nova (davant de la catedral), al carrer del Consolat de Mar, al solar on actualment hi ha el Mercat de Sant Antoni i a l'avinguda de Mistral. No va ser fins poc abans de l'Exposició Internacional del 1929 que es va instal·lar al camp del Sidral, un sector de l'actual plaça de les Glòries que antigament eren descampats on hi havien les vies del tren. Alguns del paradistes l’any 1931 van reubicar-se en un camp de futbol abandonat que hi havia al carrer de València amb Dos de Maig.

Els Encants als Camps del Sidral  del 1928 al 1930 (foto de Brangulí, ANC)

Finalment el 25 de setembre de 2013, a uns 50 metres de distància de la seva ubicació anterior, s'inaugura la flamant estructura que dóna cobertura als nous Encants. L'edifici forma part del projecte de remodelació de l'anell de les Glòries i és a tocar d'altres construccions també interessants a nivell arquitectònic. La Torre Agbar, dissenyada per l'arquitecte Jean Nouvel és un dels edificis moderns més coneguts de l'skyline d Barcelona i que properament serà reconvertida en un hotel (de luxe? ja veurem!). Just al costat de la Torre trobem el "Hub" o el Museu del Disseny de Barcelona, un original edifici i espai de referència del disseny amb col·leccions de les seves diferents branques artístiques. Pròxims estan també el Teatre Nacional de Catalunya de Ricard Bofill i l'Auditori de Rafael Moneo.

Reflexos en la coberta daurada dels Encants de Barcelona

El mercat té una superfície de 33.306 m2 distribuïda en diferents nivells, espai que permet de sobres encabir i modernitzar tots els establiments dels comerciants que ja existien. Com no podia ser d'altra manera en aquesta zona de Barcelona, el disseny té una part important en el projecte: la part més destacable i impactant és la seva gran coberta, de plafons daurats reflectants, dissenyada per Jean Nouvel -una solució artística que permet donar aixopluc els dies de pluja, i ombra quan el sol toca de valent-. La majoria de les parades eren les que ja existien abans als Encants, així que no ha estat un canvi traumàtic pels venedors, sinó al contrari, podríem dir que ha millorat la qualitat del lloc on treballen. Ara tenen un lloc on guardar la mercaderia, un sostre que els protegeix de les inclemències del temps, lavabos i seguretat. De fet, creiem que en aquest canvi han sortit guanyant.

Vista dels Encants Vells de barcelona a l'Avda. Meridiana amb

Les parades es distribueixen a diferents nivells. són petites botiguetes a l'estil quiosc de revistes, on els venedors tenen un lloc fix on poder també guardar sota clau (i amb persiana) els seus productes. És però al pati principal (a la planta carrer) on el mercat conserva la seva essència de sempre. Aquí es troben les paradetes a l'aire lliure, el rovell de l'ou del mercat. Al terra s'exposen tota mena d'artefactes: mobiliari antic o modern, peces de ferreteria, discos de vinil, llibres, etc. És aquí on s'escolten les veus dels venedors que tenen tot barat i on tothom curioseja, regateja, toca i remou... un caos dins d'un ordre que ens encanta.

Pati central del Encants Vells

En qualsevol racó es pot trobar tota mena de gangues: calçotets per 1 €, llibres per 0,50 €, munts de roba on tothom remena, vaixelles incompletes esperant el seu proper amo, làmpares retro, monedes de països on no hem estat mai, matalassos per emportar-te sota el braç, nines amb cabells despentinats que semblen sortides d'una pel·lícula de por, postals amb escrits romàntics que algun dia van ser una declaració d'amor, àlbums de fotos que ens recorden al mateix que teníem quan érem petits... Els Encants Vells formen part de la nostra vida, i cada vegada que hi tornem no podem negar que tenim una sensació molt familiar.

Nines en una paradeta dels Encants que semblen d'una pel.lícula de terror!

Una de les peculiaritats dels Encants és que és l'únic mercat d'Europa on es fan subhastes. Sí, sí, has llegit bé! Tots els dilluns, dimecres i dijous de 7:15 fins a les 9:00 en el pati central se subhasten lots exposats en les quaranta parades que fan aquesta activitat. I el més interessant és que és públic, és a dir, qualsevol pot anar i comprar un lot. I com funciona? A primera hora els compradors liciten per un lot exposat, que pot ser de qualsevol producte (mobles, estoc de fàbriques, roba, eines, etc...). A mesura que es fa fent la subhasta els lots es van detallant. A primera hora es venen els objectes més preuats, així que si estàs interessat en comprar alguna cosa o veure com es desenvolupa l'acció, el millor és ser matiner.

Entre els objectes hi ha troballa: en cartell de pel-lícula "Sonrisas y lágrimas"

Tens alguna cosa per vendre? Aquí també ho pots fer! Gairebé totes les botigues dels Encants Vells de Barcelona vénen objectes de segona mà, així que si ets dels que no saps què fer amb aquell telèfon antic, o tens una col·lecció de cromos dels 80 que et fa nosa, pots acostar-te al mercat i preguntar a diversos venedors quan te'n poden donar. Ara, no et pensis que et faràs ric (a no ser que tinguis un Picasso!), pensa que ells ho venen barat, així que el preu que et poden donar potser no serà gaire elevat. Moltes vegades també s'accepta l'intercanvi d'objectes com a alternativa, que tampoc està malament! :)

Parada d'objectes diversos als Encants

Informació pràctica

On estan?

Avinguda Meridiana, 69. Ben a prop trobem el centre comercial de les Glòries, la Torre Agbar, el museu del Disseny, l'Auditori i el Teatre Nacional de Catalunya.

Com arribar-hi?

Metro: L1 Glòries

Bus: H2, V21, 7, 92 i 192

TRAM: Línia T4 T5 i T6 Glòries

On aparcar? Si vens en cotxe de fora de la ciutat comtal trobaràs un bon pàrquing a l'aeroport de Barcelona.

On menjar?

A la planta superior dels Encants hi ha diversos bars, ideals per fer l'aperitiu. Pròxim està també el Centre Comercial de les Glòries on hi han diversos restaurants i establiments de menjar ràpid.

Horari d'apertura:

Dilluns, dimecres, divendres, dissabtes de 9:00h a 20:00h.
Consultar el calendari per veure els festius i altres dates especials.

Subhasta: Dilluns, dimecres i divendres de 8:00h a 9:30h.

Més informació:

Web dels Encants de Barcelona.

Facebook i twitter dels Encants de Barcelona.

Llibre: "Els Encants i la Fira de Bellcaire- Imatge i història de Barcelona”. Editorial Hores. Elaborat per membres del Taller d'Història del Clot i Camp de l'Arpa, i editat per l'Ajuntament de Barcelona.

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Barcelona , Curiositats , Llocs amb historia

Sant Felip Neri, 30 de gener de 1938. Un dia de barbàrie a Barcelona

Versión en español

Barcelona amaga en ple barri Gòtic una plaça on sembla que tot s'hagi aturat en el temps. Un lloc amb encant on la tranquil·litat impera allunyada del soroll del trànsit dels cotxes i de les hordes de turistes que passegen per la veïna catedral i carrer del bisbe. Amagada entre els petits i laberíntics carrerons del gòtic és un espai que passa desapercebut per molts dels visitants de la ciutat i que fins i tot és encara desconegut per alguns barcelonins. Sense cap mena de dubte la plaça de Sant Felip Neri és un dels nostres racons preferits de Barcelona, sobretot a la primavera quan els seus arbres floreixen.

Entrada a la plaça de Sant Felip Neri.

Romàntica i entranyable, la plaça està presidida per una font l'aigua de la qual és la única que en molts moments trenca el silenci imperant. L'església barroca de Sant Felip Neri domina l'espai i al seu voltant, els edificis dels antics gremis dels sabaters i dels calderers la complementen per acabar de donar-li màgia al lloc. Les dues cases van ser traslladades fins aquí pedra a pedra als anys cinquanta des dels seus emplaçaments originals al carrer de la Corribia i al carrer de la Bòria, desapareguts amb motiu de l'obertura de l'avinguda de la Catedral i la Via Laietana respectivament. La Casa Gremial dels Mestres Sabaters té encara certa relació amb el seu ús original i allotja actualment el Museu del Calçat, la casa de la cofraria dels Calders en canvi acull una escola. Destins desiguals per a uns edificis d'una Barcelona ja desapareguda que són una bona mostra de la persistència que hi va haver a Catalunya dels elements gòtics dins de les construccions renaixentistes.

Església de Sant Felip Neri.

La plaça fou construïda sobre l'antic cementiri medieval, qui sap si aquest fou premonitori del que allà va passar centenars d'anys després. I és que aquest lloc, avui oasi de tranquil·tat, amaga en les seves entranyes una de les històries més cruels de la ciutat. Molts quan veuen aquesta plaça per primer cop es meravellen; molts d'altres, quan en coneixen la seva història s'estremeixen. Les nombroses cicatrius de metralla que la façana de l'església mostra al visitant en són el testimoni mut.

Detall dels forats de metralla de la façana de l'església de Sant Felip Neri.

Fem un salt en el temps i ens traslladem a l'any 1938. Estem en plena Guerra Civil, Barcelona està a la rereguarda, encara lluny de la línia del front. Això la fa receptora de milers de refugiats republicans que fugen de zones que han passat a control franquista.

A l'inici de la guerra Sant Felip Neri havia estat abandonat pels capellans, temerosos de patir represàlies per part dels incontrolats. El recinte havia quedat des d'aquell moment sota la tutela de la Generalitat. L'església s'havia convertit en un magatzem d'obres d'art, mentre el convent adjacent va passar a ser habilitat com a centre d'acollida de nens provinents de territoris que són a punt de ser ocupats per les tropes nacionals. Cent quaranta-sis nens d'entre cinc i tretze anys hi resideixen, la majoria procedents d'Alcalà d'Henares però també n'hi han de Barcelona. Són nens amb el pare al front, la mare sense recursos o amb els familiars desapareguts. Molts d'ells pateixen malnutrició i carències afectives, però al centre hi viuen aliens a la barbàrie, passant el temps entre joc i joc, acompanyats d'altres companys de la seva edat que han passat a ser la seva família.

Els nens al menjador del centre d'acollida.

A sota de l'església hi ha un refugi antiaeri, un dels 1400 que van arribar a haver a Barcelona. La Guerra Civil espanyola s'havia convertit en un banc de proves de la futura II Guerra Mundial. La guerra ja no es decidia només al front sinó que es traslladava també a la rereguarda mitjançant els bombardejos: es tractava de minar la moral de la població civil, d'atemorir-la i fer-li veure que no havia cap lloc segur per molt lluny de la línia de guerra. A Barcelona els primers obusos que van caure van ser disparats pel vaixell italià Eugenio di Savoia el 13 de febrer de 1937. A partir d'aquell dia, els atacs aeris van començar a ser habituals: l'aviació italiana tenia base a Mallorca i disposava d'avions que podien transportar fins a 1250 quilos de bombes i que en poc més de mitja hora podien sobrevolar la ciutat. El so de les sirenes antiaeries i córrer cap als refugis, va començar a ser una dinàmica de tristament habitual. Segons les cròniques, només durant el gener de 1938 Barcelona va patir bombardejos els dies 1, 7, 11, 15, 19, 20, 25 i 30, i en total hi van morir unes sis-centes persones. Un dels més forts va ser el del dia 19, en el que van morir cent setanta barcelonins. Però el del dia 30 encara seria pitjor...

Fotograma de "Mirant al cel", pel·lícula de Jesús Garay,
que mostra l'atac aeri a Barcelona durant la Guerra Civil.

Són les nou del matí del diumenge 30 de gener de 1938, sis avions Savoia Marcheti s79 de l'Aviació Legionaria italiana apareixen a l'horitzó a 5.300 metres d'altitud. Al centre d'acollida de Sant Felip Neri la majoria dels nens estan al menjador, és l'hora de l'esmorzar. De sobte sonen les sirenes d'alarma i tothom corre cap al refugi. Tot passa molt ràpid i no a tothom li dóna temps d'arribar al soterrani de l'església. Un avió deixa caure una bomba just a la plaça. Explosió... Destrucció... La pols ho envaeix tot... La devastació és total, només queda en peu la façana de l'església i part de la seva estructura.

El so sord del silenci posterior a la detonació dóna pas als crits de dolor i desesperació. El sostre del refugi no ha resistit i s'ha ensorrat. La majoria dels nens que havien arribat a refugiar-s'hi, moren enterrats sota la runa. El que són les coses, justament els més tardaners, els que per un motiu o altre no havien arribat a lloc segur són els que s'han salvat en major proporció.

Imatge de la Plaça de Sant Felip Neri poc després del bombardeig (orígen desconegut)

Però la barbàrie no s'acaba aquí. La notícia s'ha estès com la pólvora pel barri i no passa gaire estona que veïns i equips d'emergència ja són al lloc desenrunant pedra a pedra i intentant salvar la vida dels petits que encara respiraven. En estat encara de xoc i centrats en el rescat de les víctimes, ningú es podia imaginar el que estava a punt de passar... El ser humà pot arribar a ser molt cruel.

Són les dotze del migdia i l'aviació italiana torna a enfosquir el cel de la ciutat i deixa caure més obusos sobre el que queda dels edificis de la plaça. És el primer cop que es practica aquesta tècnica militar: bombardejar sobre terreny ja desolat per furgar en la ferida. Després d'una primera ràtzia, es produeix una pausa i es torna a bombardejar. S'aconsegueix així causar més víctimes, les del primer atac i les de la gent que surt dels seus refugis per prestar socors als ferits.

A Sant Felip Neri de les trenta persones que en aquells moments estaven realitzant les tasques de rescat, en van morir vint. Sumades a les dels nens, aquell matí el nombre de morts va pujar fins als quaranta-dos. Una placa commemorativa ho recorda en una de les parets de la plaça. Recordar per no oblidar, perquè fins i tot un lloc amb encant com aquest pot transformar-se en un escenari de destrucció per culpa de la barbàrie humana.

Placa commemorativa dels fets del 30 de gener de 1938.

Informació útil

Com arribar:

Adreça: Plaça Sant Felip Neri
Metro: L3 Liceu / L4 Jaume I
Bus: 14, 59 i 91

A la plaça s'hi pot accedir pels carrers Sant Felip Neri i Monjuïc del bisbe, és preferible fer-ho per aquest darrer per tenir una primera visió més impactant. Des del carrer del Bisbe (el carrer lateral de la Catedral que comunica amb la Pl. Sant Jaume) a l'alçada de la placeta de Garriga i Bach s'agafa Monjuïc del bisbe, un carreró estret que desemboca després d'un arc a la Plaça Sant Felip Neri.

Altres curiositats de la plaça:

La plaça Sant Felip Neri ha estat escenari de pel·lícules com "El Perfum" -justament a la plaça Greunille assassina a la seva primera víctima-. També s'hi va rodar, per exemple, el videoclip de la cançó "My Immortal" d'Evanescence (veure'l).

Antoni Gaudí va perdre la vida al 1926 atropellat per un tramvia quan, com cada tarda, anava a resar a l'església de Sant Felip Neri.

Continua llegint »

Publicat a: Barcelona , Curiositats , Guerra , Llocs amb historia