Kang, un poble tradicional de 3000 anys de l'Iran

Versión en español

Al nostre primer viatge per Iran, al 2013, vam trobar a faltar visitar Mashhad, la ciutat més sagrada del país, on es pot visitar el mausoleu de Ali ibn Musa al-Rida (el vuitè imam del xiisme) i que converteix la ciutat en un dels primers centres de pelegrinatge religiós. Així que en el nostre segon viatge (desembre del 2016), aquesta vegada amb la petita Ivet que tan sols tenia 17 mesos de vida, vam decidir que seria una de les destinacions que no ens podíem perdre. El que no sabíem és que coneixeríem també una les viles amb més encant de la zona: Kang.

Ens va rebre a casa seva la nostra amfitriona de couchsurfing, la Fereshte, amb els seus dos fills i marit. Aquella nit vam tenir una agradable conversa sobre costums i gastronomia i ella ens va suggerir (a banda de veure la famosa tomba) acompanyar-nos a l'endemà a una antiga i petita vila anomenada Kang situada a la muntanya i que quedava a uns 48 km de Mashhad, on podríem veure l'autèntic estil de vida rural. I de passada, tindríem la oportunitat de visitar uns petroglifs de 4000 anys que quedaven de camí. Amb el que no comptàvem era amb una hospitalitat desbordant dels habitants del poble de Kang. Una vegada més, en vam trobar amb la increïble generositat iraniana que fa que en aquest país sempre ens trobem com a casa.

Kang, una bonica vila on es conserva l'estil de vida rural

A la zona muntanyosa de la província de Razavi Khorasan s'alça la tradicional la vila anomenada Kang, un poble de més de 3000 anys ha sobreviscut a desastres naturals, com terratrèmols, hiverns gèlids i sequeres. És petita, hi viuen només 354 famílies (poc més de 1400 habitants) que es dediquen a criar bestiar (ovelles, vaques) i a l'agricultura: horts amb pomers, cirerers, vinyes... Es tracta d'un poble escalonat amb habitatges fets amb maons de fang i on la majoria tenen balcons de terrasses i terrats de terra. Així que una teulada d'una casa pot formar part del terra d'una altra. Els seus carrers són empinats, ja que estan en una muntanya i també es pot veure estructures fetes amb pissarra per a les construccions, un material propi de la zona que el tenen al seu abast. La localització de les cases és un indicador de l'estatus de la família que hi viu: quan més a dalt està situada, més alt és l'estatus.

Quan vam anar era hivern (desembre) i la neu cobria gran part de la vila. El primer que vam fer a l'arribar va ser pujar uns 400 metres a dalt d'una muntanya des d'on hi havia la millor panoràmica de tot el poble, dels més típics del nord d'Iran. Les cases apilades de color blanquinós i marró, algunes amb la xemeneia sortint fum i rodejades de neu feien que tinguéssim al davant nostre una magnífica postal de Nadal.

Era la primera vegada que la Ivet veia la neu i la tocava, el que va fer despertar una curiositat innata per tocar contínuament aquesta matèria freda i blanca que per a ella era tan estranya, i que desapareixia al poc de tenir-la a les mans.

Una vegada allà ens vam donar compte que la vida allà no tenia les mateixes comoditats que a la ciutat: gèlides temperatures, camins empinats pels que només es pot accedir a peu i carrers embarrats sense asfaltar.

Era migdia i tocava dinar, i la Fereshte ens va dur a la casa d'una família del poble que coneixia. A l'arribar a l'entrada de la casa vam netejar les nostres sabates del fang i la neu i ens vam descalçar per entrar, com és costum en qualsevol casa iraniana. Allà vam conèixer a una somrient mestressa de la casa i dues filles seves, i ens van convidar a passar a una altra sala que tenien condicionada amb estufa i tota coberta de catifes. Semblava que havia de ser una habitació més petita, però es tractava d'una sala ben gran que era el menjador de la casa. Allà estava la família al complert, pare, 2 fills i 2 filles, 2 nétes, germana i neboda que venien a visitar-los...Tots asseguts al terra al voltant d'una petita taula baixa, tapats amb mantes. Ens va fer tanta gràcies veure'ls a tots amb la manta que el pare i un fill, en adonar-se, ens van convidar a seure amb ells i tapar-nos també. No cal dir que vam riure molt amb ells. Tot i no parlar gaire anglès, vam tenir conversa tota l'estona que vam estar dinant. Per cert, el dinar era un estofat d'olla amb productes locals boníssim i un pa fet per ells. La Ivet va quedar dormida a sobre d'una manta a la catifa amb l'escalfor que emanava de l'estufa.

Més tard vam caminar pels carrers més pendents del poble, on vam veure ovelles, gallines, ànecs...Un nen petit intentava ficar a recer del plugim algunes ovelles que no volien entrar a l'estable. Era un dels fills d'una dona jove que estava fent un té a la llenya (la manera més tradicional iraniana) al carrer, just a la casa del davant. Es va presentar, es deia Zohre, i ens va convidar a prendre una tassa de te a casa seva. Vam acceptar encantats i després de descalçar-nos vam pujar les empinades escales de la casa (gairebé totes les casses tenen escales per protegir-se de la neu). En una petita sala ben calenta estaven els seus fills: la Mobina, de 10 anys, i l'Ali i l'Abolfazl, uns bessons de quatre anys. Ens va servir el te ben calent amb uns blocs de sucre dur que es desfeien de seguida i tot seguit els nens van començar a treure d'una bossa unes peces de fusta de colors per jugar. Durant tota l'estona que vam estar allà van jugar plegats els nens. Vam adonar-nos compte de la facilitat d'enteniment que tenen els nens en pocs minuts de conèixer-se, tot i que no parlin ni s'expressin igual. El llenguatge del joc és universal.

Vam passar l'estona petant la xerrada amb la Zhore, gràcies a la traducció a l'anglès que ens feia la Feresthe, i vam prendre dos o tres tes. Ens va explicar que dedicava a tenir cura dels fills, recollia te i plantes medicinals de la zona (hi ha moltes a la zona) i les venia. Vam emportar-nos dues bosses de te collit per ella. Arribat el moment ens delia haver de dir adéu a aquesta família per tornar a Mashhad, la Ivet estava tant a gust jugant amb els nens que no volia marxar. I nosaltres tampoc.

Tenim un bon record del poble, un indret que sembla d'una altra època i on la gent duu un ritme de vida relaxat i que gira al voltant de la família i el camp. Esperem tornar més endavant i tornar a veure la Zhore i els seus fills.

Informació pràctica pel viatger

Com arribar: des de Mashhad (48 Km) el més fàcil (i creiem que la única opció possible) és anar en cotxe (1h). Aconsellem consultar el la climatologia abans d'anar, sobretot si viatges en època hivernal com nosaltres, ja que pots trobar neu a la carretera.

Altres posts sobre Iran:

• Teheran, revolució i història recent d'Iran
• El desert de Lut, una meravella natural a l'Iran
• Bam i Rayen, un viatge a l'antiga Ruta de la Seda 
• Yazd, la ciutat de les torres de vent
• "I així parlà Zaratustra..." a l'Iran
• Meymand, el poble troglodita de l'Iran
• Shiraz, la ciutat del vi i de les dones a l'Iran
• Isfahan, la meitat del món
• Persèpolis, un imperi sota la neu
• Naqsh-e Rostam, la mini Petra d'Iran
• Nòmades! De sorpresa en sorpresa a l'Iran
• Guia pràctica d'Iran: ruta, preus, allotjament i transport
• Viatjar a Iran amb un bebè: guia de consells pràctics
• Varzaneh, el poble de les dones de blanc a l'Iran

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Gent del mon , Informació pràctica , Iran

Dos anys en família, dos anys de viatges

Versión en español

Ja són dos anys viatjant en família des que vam començar tal dia com avui, un 27 de juliol de 2015, el GRAN VIATGE de ser pares. Avui just la nostra filla Ivet compleix dos anyets (que ràpid han passat!) i ens agradaria compartir tots els viatges que hem fet amb ella des que va néixer fins al moment.

Després de viure l'experiència de viatjar en família durant el seu primer any de vida i veure que el fet de ser pares no ens aturava a viatjar, sinó més aviat al contrari -amb 12 mesos de vida Ivet ja havia estat a 15 països- ens hem animat encara més a voltar pel món. Sempre hi ha alguns propòsits viatgers que ens marquem, no amb la intenció de seguir fil per randa, però sí amb la il·lusió de poder complir-ne algun. No cal dir que aquests dos últims anys viatjar ha estat per nosaltres tota una experiència vital, per la senzilla raó que hem conegut els llocs des d'una altra mirada, la de la nostra petita. I la nostra petita ha viscut un munt de noves experiències: veure nous animals, sentir altres llengües, jugar amb nens que parlaven i vestien diferent, escoltar càntics religiosos, banyar-se en un mar ple de peixos, tastar menjars diferents, dormir en tot tipus d'allotjaments, moure's en transports molt diversos, rebre petons de desconeguts i invitacions, conèixer diferents aeroports...Tot això i molt més en dos anys de vida (24 mesos), resumits en els 29 països que ha estat:

Any 2015

Croàcia, Montenegro i Bòsnia

El primer vol de la Ivet i primer viatge en família a Europa va ser quan ella tenia tan sols 1 mes i mig de vida i vam estar una setmana. Agafant com a base Dubrovnik, vam fer excursions d'un dia a diversos indrets de la costa dàlmata i de les veïnes Montenegro i Bòsnia-Hercegovina.

Geòrgia, Armènia, Nagorno Karabahk, Atenes i Jordània

Com que va anar tan bé el primer viatge en família a Croàcia, ens vam animar de seguida i ens vam decidir per un viatge de tres setmanes i mitja quan la Ivet tenia 2 mesos i mig. Vam fer ruta veient els monestirs de Geòrgia i Armènia, vam conèixer de prop la forma de vida de minories com els molokans i els yazedis, i vam descobrir una república no reconeguda, Nagorno Karabakh, on la Ivet va ser la turista més jove a qui li van segellar el passaport.

Nova York (USA)

La primera vegada que la Ivet va creuar l'oceà i va trepitjar el continent americà va ser a una de les nostres ciutats preferides, Nova York, on aquesta era la quarta vegada que la trepitjàvem i no ens cansaríem mai de tornar-hi. Vam “viure” a la ciutat durant més de tres setmanes al barri de Harlem. La Ivet tenia sols 4 mesos de vida i la dúiem gairebé sempre a la motxilla, així que ens vam "patejar" la ciutat amb ella a sobre durant 24 dies. Anàvem a menjar al Central Park, vam pujar a l'Empire State, vam saludar a l'estàtua de la Llibertat, vam anar a veure partits de bàsquet i de futbol americà, fins i tot vam anar a un concert privat i a museus, tot un repte amb una bebè...i la Ivet ens va deixar fer tot!

Any 2016

Istanbul

Primera vegada que la Ivet trepitjava Àsia i tercera que nosaltres trepitjàvem Istanbul, una ciutat amb identitat pròpia de Turquia, de ritme trepidant. Ens encanta tornar a aquells llocs que ens roben el cor, i aquesta vegada ens ho vam prendre amb calma, tornant reviure les millors experiències que es poden tenir a Istanbul, l'antiga Constantinopla.

Dresden, Bautzen, Meissen i Leipzig (Alemanya)

Per setmana Santa vam voler tornar a Alemanya (després d'haver estat el passat any a Berlin) i conèixer la Saxònia alemanya, així que vam agafar de base Dresden i des d'allà vam anar a Bautzen, on viu una minoria anomenada sòrabs que parlen la seva pròpia llengua. A la Ivet el que més li va emocionar va ser una processó a aquesta ciutat on desfilaven un munt de cavalls.

Xile, Illa de Pàsqua, Roma i el Vaticà (Itàlia)

Ivet va cap a Amèrica 2n cop (després de Nova York). Anar a Rapa Nui és anar un dels llocs més màgics i allunyats del continent. Per nosaltres era el segon cop que anàvem a Xile i Rapa Nui després de la nostra volta al món...Teníem unes ganes infinites de tornar-hi! No sabem si la Ivet recordarà la illa o els moais que hi ha per tot arreu, però les gallines de la casa on ens allotjàvem segur que sí. Cada dia els hi donava de menjar.

Fes (Marroc)

És la primera vegada que Ivet trepitja el continent africà i Fes és una de les millors ciutats per fer-ho. Lluny de la massificació turística, Fes conserva encara l'autenticitat de la medina i dels gremis artesans que ja no es troben aquí. Ivet escolta per primera vegada la crida a l'oració en un país musulmà. Per ella és com una nova música que la fa ballar!

Canadà, Cuba i Mèxic DF

3a vegada que la Ivet creua l’oceà per anar Canadà, el Carib i de rebot a Mèxic DF (fem escala unes hores). La pobra Ivet està més que acostumada a agafar vols i se'ls passa pràcticament dormint. Tornem a Cuba després de 10 anys i encara (per poc temps) amb en Fidel, i constatem que el país caribeny està canviant molt de pressa. Ivet dóna les seves primeres passes a Cuba, i també aprèn a cantar i ballar...Serà per la música que sentim constantment per tot arreu? A Santiago de Cuba coneixem a la Celina, que va ser l’àvia cubana de la Ivet durant el nostre viatge.

Normandia (França)

Anem cap a França i per primera vegada fem ruta en cotxe amb la Ivet i es comporta com una campiona! Coneixem els indrets emblemàtics de la Segona guerra Mundial i el dia D. Esperem que algun dia Ivet torni i li agradi reviure la història.

Iran i Dubai

Un dels millors països per viatjar en família. Els iranians són taaan amables i hospitalaris que en aquest segon viatge a Iran vam voler fer couchsurfing i va estar una experiència molt gratificant. Per primera vegada Ivet va conèixer el desert i va pujar a una gran duna, també va conèixer molts nens que, tot i no entendre's, jugaven a qualsevol cosa. Ella, segur que com nosaltres, quan li expliquem i entengui el viatge que va fer, desitjarà tornar ben aviat a Iran.

2017

Granada (Espanya)

Sembla mentida, però va ser la primera vegada que visitàvem aquesta ciutat, i aquesta vegada amb la Ivet. L'Alhambra, el seu ambient de barri, els seus banys àrabs i les seves tapes acompanyades de cervesa (o a la inversa) ens van seduir. Així com Sierra Nevada, la muntanya més propera que tenen els granadins per anar a esquiar, just al costat de la ciutat. Vam fer una escapada d'un dia la on la Ivet es va tirar en trineu i va fer un ninot de neu per primer cop.

Corea del Sud i Beijing (Xina)

Corea del Sud és un dels països que ens ha sorprès gratament (degut a que pensàvem que seria molt semblant a Japó i ja havíem estat allà) i en el que vam trobar la barreja d'un modernisme urbà i a la vegada història del país en els seus palaus i tradicions. Ivet sap dir “adéu” en coreà, ja que ho pronuncia igual que els coreans: ANIOOO!

Moldàvia i Transnístria

Poc sabíem del país amb menys turisme d'Europa fins que vam començar a llegir sobre Moldàvia. A banda de ser un dels països preferits pels amants del vi (té la bodega subterrània més llarga del món, amb 170 Km), al costat d'aquest existeix Transnístria, una república no reconeguda on es respira encara un ambient soviètic que sembla d'altres temps. La Ivet en aquest viatge va aprendre a fer "Chin Chin!" amb les copes.

Malta

Un dels països més petits d'Europa que sempre ens havia cridat l'atenció pel seu llegat anglès i perquè conserva encara l'arquitectura i alguns costums anglesos dels seus avantpassats. Ivet va aprendre a dir “Bye bye!” i “Ciao!”, una barreja ntre anglès i italià.

Indonèsia i Qatar

Primera vegada de la Ivet al sud-est asiàtic. Creiem que Indonèsia és un bon lloc per iniciar-se. Ha conegut els costums Tana Toraja (funerals) a Sulawesi i ha vist molts búfals per primera vegada, ha pujat les escales del temple budista més gran del món a Borobudur (Java) i ha tingut el seu primer contacte amb un volcà en actiu, el Bromo. Ha vist horitzons camps de conreus d'arròs i s'ha banyat en platges plenes de palmeres on la marea jugava a baixar i pujar tot el dia a les Gili. Un viatge ben complert ple d'inputs i moltes emocions.

Avui celebrem que la Ivet fa dos anys i ja sabem quin regal li agradaria: un viatge a...? Quina serà la seva propera destinació?

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Africa , Alemanya , America del nord , Armenia , Corea del Sud , Croacia , Cuba , Estats Units , Europa , França , Illa de Pasqua , Indonesia , Iran , Ivet , Mexic , Moldavia , Nova York , Xile

Varzaneh, el poble de les dones de blanc a l'Iran

Versión en español

Entre la ciutat de Kashan i Isfahan, trobem Varzaneh, un poble d’uns 11000 habitants que, aparentment, i segons la nostra guia de viatge no hauria de ser gaire important, si no fos per la peculiaritat de que les dones que hi viuen, que en comptes de vestir el típic “xador” de color negre el duen d'un blanc immaculat. Una imatge que trenca amb l'estereotip que teníem.

Vam arribar fins aquest poble gràcies a la recomanació d'un amic fotògraf, Rodolfo Contreras, i creiem que vam encertar de ple. Vam passar tres dies allotjats a la casa d’una família molt acollidora que vam contactar a través de couchsurfing, una manera de conèixer gent local que va resultar una molt grata experiència, tant per nosaltres com per la nostre petita Ivet. El fet és que aquesta família va resultar tan hospitalària que ens van fer sentir com a casa nostra. Tot i no parlar massa l'anglès, el marit ens va fer de guia pel poble i les rodalies i ens va dur als llocs més emblemàtics; va ser llavors quan vam descobrir que aquest poble posseeix un patrimoni ben interessant que encara estava per explotar (turísticament parlant).

Tot seguit hem fet un llistat dels indrets interessants per visitar a Varzaneh i les seves rodalies:

El pont Vell

Es tracta de l'últim pont vell que existeix sobre el riu Zayanderud i la seva missió actualment és connectar el districte vell de la ciutat amb el nou. Passejar per la seva riba quan cau el sol t'assegura una de les millors postals del poble, ja que els seus 10 arcs apuntats es reflecteixen al riu, amb la millor llum fotogràfica que pots trobar.

Torre dels ocells

Als voltants de Varzaneh existeixen més de 100 torres d'ocells, disseminades pel territori. Al contrari del que crèiem en un primer moment, no s'utilitzaven per enviar coloms missatgers a altres llocs (podia ser creïble, però no), sinó per utilitzar els fems que feien els coloms com a fertilitzant per les terres de cultiu de la zona. El fertilitzant sempre ha estat un bé molt preuat degut a que el terreny és desèrtic, per això l'enginy dels perses va fer que creessin aquesta fàbrica de fems ben a prop d'on vivien. Es tracta d'una torre plena de milers de petits forats per on poden entrar els ocells i establir el seu niu i així deixar les seves caques allà. Un invent molt intel·ligent!

Desert de Varzaneh

A només 15 km de Varzaneh trobem un dels deserts amb les dunes més altes d'Iran (fins a 62m d'alçada). Aquest desert d'uns 50 km de diàmetre, és un dels indrets on a la gent local li agrada anar i gaudir d'un pícnic tot veient un paisatge espectacular; fins i tot fer una foguera i cantar amb els amics, o bé practicar el sandboarding o fer alguna petita carrera de cotxes per les dunes. Aquest indret desèrtic és d'accés molt fàcil des de la ciutat de Varzaneh, ja que es pot arribar per carretera fins a les mateixes dunes. Una vegada deixat el cotxe, el millor és descalçar-se per pujar a peu a ritme lent la pendent d'una de les dunes més altes, d'es d'on es podrà veure unes vistes immillorables de tot el desert. Val la pena l'esforç, inclús portejant una bebè!

Les dunes de sorra normalment no es mouen molt amb el vent, així que (segons ens han dit) hi ha gent que acampa diverses nits allà. De totes maneres, s'ha de considerar que excepte estiu i a finals de la primavera, la temperatura sovint baixa per sota 10° (sobretot durant els mesos de gener i febrer), a causa de la manca d'humitat. Per una altra banda, a l'estiu és preferible evitar anar-hi a les hores centrals del dia, ja que les temperatures poden passar dels 40ºC.

Llac de sal 

A 30 kilòmetres de Varzaneh trobem un dels deserts de sal més impressionants del país, que en realitat és un llac que gairebé en la seva totalitat s'ha assecat. Es tracta d’una extensió de 15 Km i per sota del nivell del mar, que ha fet que el paisatge desèrtic de la zona es converteixi de color blanc. Una imatge més semblant a un paisatge de neu que pròpiament de sal.

Molí dels camells:

Un vell sistema per moldre blat ha estat reviscut per utilitzar els camells de la zona. Avui dia ja fa un segle de l'última vegada que un iranià va utilitzar aquest sistema. Mohammadi és el propietari i fundador del molí dels camells, que actualment s'utilitza més amb propòsits turístics, tot i que mol blat ocasionalment per familiars i parents. Mentre canta una cançó folklòrica iraniana ben curiosa, estira la corda del camell, i aquest dóna voltes a una pedra que mol el blat. L'edifici on es troba la pedra és completament tradicional, la típica casa de tova que té un pati amb un espai on fer te. El molí de camells es troba per la carretera del cementiri de la ciutat. Es cobra una entrada de 50.000 rials.

Complex del bou

Haj-Ibrahim és el local que va fer reviure el sistema de fa 50 anys, utilitzant una cursa específica de bous que s'anomenava entre ells locals “la cursa Zaboli” (Zabol és una ciutat interior del sud-est d'Iran). En el cas del bou de Haj-Ibrahim, va passar més de 6 mesos per ensenyar un bou salvatge. El més increïble és que el bou només treballa quan el seu propietari li canta la seva cançó particular. El sistema és principalment un bou, una corda, una roda i una galleda. Utilitzant-lo, se subministra aigua als camps i es calcula que en les 6 hores que pot treballar un bou un dia es pot regar fins a 1500 metres quadrats de camp de blat, així que no és gens menyspreable. Aquest sistema s'utilitzava fa 600 anys fins fa només uns 10 anys, quan gradualment els pagesos van començar a regar amb aigua utilitzant altres màquines. L'entrada per veure el bou val 50,000 rials.

La ciutadella abandonada de Ghoortan

L'antiga ciutadella de Ghoortan és troba a només 12 km a l'oest de Varzaneh, a la riba del riu Zayanderud. Aquesta ciutadella feta de tova i actualment abandonada des de fa uns 30 anys ha sobreviscut a desastres naturals i moltes guerres des de fa més de 1000 anys. Amb una muralla de parets molt gruixudes fetes de fang, va ser en el seu dia un complex protegit per les persones que vivien en la regió. Actualment es pot entrar per la gran porta principal, sota una de les torres que queden dempeus, ara restaurada. Caminar pels seus carrers és endinsar-se en un lloc màgic, i un bon exercici d'imaginació per saber com devia ser allò abans que les parets de tova de moltes cases pel vent i el pas del temps caiguessin per no aixecar-se més, com si es tractés d'un poble fantasma. Avui dia, només quatre famílies hi viuen a l'interior de la ciutadella. Es pot esbrinar fàcilment on viuen veient on arriben els cables de l'electricitat.

Actualment, dins la ciutadella hi han quatre mesquites (una de ben nova), una casa de coloms, un molí i moltes cases mig derruïdes Està protegida per catorze torres de ronda, moltes mig caigudes, i hi ha dues portes d'entrada. El gruix de les parets varia de 3 a 4 m i tenen aproximadament 9m d'alçada. La ciutadella té una àrea de 40.000 metres quadrats, així que podeu imaginar que no es tracta d'una petita ciutadella, en el seu moment va ser un lloc ben important.

La peculiaritat de Varzaneh

Tot i que els deserts se sorra i de sal, les ciutats de tova i les torres i els sistemes antics de treball al camp ens van fascinar, el que més ens va sorprendre de Varzaneh va ser veure les dones que vesteixen amb xador blanc, un fet atípic en la resta del país.

Alguns creuen que el fet que les dones de Varzaneh vesteixin xador de color blanc prové del Zoroastrianisme, una de les religions més antigues del món, degut a que el blanc era un color sagrat. I que aquesta tradició està instaurada des de fa milers d'anys en la regió. De fet, no és gens estrany trobar objectes zoroastres en les cases de Varzaneh, i també escoltar parlar un dialecte ben diferent al parsi que diuen que prové del zoroastrisme. D'altres creuen que el fet de vestir de color blanc (en comptes de negre) és a causa de l'abundància de cotó en aquesta regió, ja que durant centenars d'anys s'ha conreat cotó en aquestes terres. Mentre que algunes persones senzillament pensen que el blanc és un color còmode que no dóna calor durant els calorosos estius que hi ha a la zona. De fet, el més curiós de passejar per Varzaneh, es veure barrejades dones que vesteixen de negre amb d'altres de blanc, com si de peces d'escacs es tractés.

Informació pràctica pel viatger

Com arribar: des de Kashan (300 Km) el més fàcil és anar amb un bus local (4h/100.000 rials pp). Hi han busos aproximadament cada 2 h de freqüència. Aconsellem preguntar horaris a l'estació de bus de Kashan o bé a l'hotel on ens allotgem.

Altres posts sobre Iran:

• Teheran, revolució i història recent d'Iran
• El desert de Lut, una meravella natural a l'Iran
• Bam i Rayen, un viatge a l'antiga Ruta de la Seda 
• Yazd, la ciutat de les torres de vent
• "I així parlà Zaratustra..." a l'Iran
• Meymand, el poble troglodita de l'Iran
• Shiraz, la ciutat del vi i de les dones a l'Iran
• Isfahan, la meitat del món
• Persèpolis, un imperi sota la neu
• Naqsh-e Rostam, la mini Petra d'Iran
• Nòmades! De sorpresa en sorpresa a l'Iran
• Guia pràctica d'Iran: ruta, preus, allotjament i transport
• Viatjar a Iran amb un bebè: guia de consells pràctics

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Asia , Gent del mon , Iran

Viatjar a Iran per lliure amb un bebè: guia de consells pràctics

Versión en español

El blau, el negre i el marró són els tres colors que ens venen al cap quan pensem en Iran. La gama cromàtica és més diversa i els matisos que s'hi poden arribar a trobar són infinits però són aquests tres tonalitats les que millor defineixen i descriuen el país. El blau dels mosaics de les cúpules que esquitxen ciutats i pobles. El negre del xador que cobreix de dalt a baix a gran part de les dones del país. I el marró, el marró de la sorra del desert i de la pols que envaeix el paisatge iranià... No són pocs els motius que fan d'Iran un gran destí pel viatger: allà hi pots conèixer el bressol d'una de les civilitzacions més antigues -la persa-, seguir les passes dels comerciants de l'antiga Ruta de la Seda, descobrir ciutats mítiques com Persèpolis o Isfahan, caminar entre algunes de les ciutadelles de tova més especulars del món, perdre't en un dels deserts més càlids del planeta -el de Lut-, admirar algunes de les mesquites més fabuloses que ha creat l'home.... D'atractius no li falten pas a aquest magnífic país!

Si estàs plantejant viatjar a Iran amb el teu petitó o petitona, aquesta guia et serà de gran utilitat. Tots els consells te'ls donem a partir de l'experiència que hem acumulat en els nostres dos viatges a país. No t'ho pensis gaire, Iran t'encantarà!

1. Motius per viatjar a l'Iran amb el teu bebè

1.1. Viatjar a Iran amb un bebè?

Sí, no ens hem begut l'enteniment. És possible, i no només això: és del TOT recomanable. Interessos polítics i mitjans de comunicació han donat en les darreres dècades una visió molt distorsionada del país. No, Iran no és un país perillós, al contrari: segurament és un país molt més segur que molts països, inclòs el nostre. No, la gent allà no és dolenta, dolentíssima, al contrari: allà hi trobaràs un poble extremadament hospitalari sempre disposat a donar-te un cop de mà de forma desinteressada.

1.2. Iran amb ulls de nen

Aquest és un viatge ideal per fer en família, amb atractius tan per grans com per petits. Només cal organitzar-se i gaudir de les experiències. Al teu petit/ta li encantarà:

Descobrir el desert:  Iran és un bon lloc per descobrir el un dels paisatges més insòlits i impressionants que pot veure un nen/na: el desert. Caminar per sobre una duna, sentir com els peus s'enfonsen al terra, tocar la sorra i notar una textura diferent pot ser una de les experiències més curioses que visqui en aquest viatge.

Trobar-se cara a cara amb un camell: no és el mateix veure'l a través d'un llibre o documental que veure'l en viu. Aquest és un animal que impressiona i que sorprèn a aquell nen que el veu per primer cop. A més a l'Iran ho farà en el seu hàbitat natural.

Conèixer el lloc d'on venen els Reis Mags: la llegenda diu que els Reis d'Orient justament són originaris de Kashan, una dita que contribuirà a donar-li encara més màgia al viatge. Existeix una experiència més memorable que aquesta per un nen petit?

Conèixer altres nens: tot i que els nens no parlin el mateix idioma, s'entenen de vegades molt millors que els adults. Quan s'ajunten diversos nens, la diversió està assegurada. Només cal deixar-los cinc minuts i ja s'hauran fet amics. A Iran és molt comú que la gent s'acosti a dir-li alguna cosa al teu nen/a, fins i tot que et convidin amb el pretext de donar-li alguna cosa de menjar al nen. Accepta la invitació, segur que serà una bona experiència.

El menjar: Iran té una gastronomia sense picants ni gustos forts. Els pares no patiran en aquest sentit i el teu petit/ta, tan si menja triturats com si menja ja de tot, gaudirà de bon grat tastant del menjar iranià.

2. Abans de sortir

2.1. Millor època per viatjar a Iran

La millor època per anar a Iran és des de l'octubre fins a l'abril, evitant així els mesos d'estiu, on les temperatures poden arribar a ser realment caloroses, arribant als 45ºC fàcilment. No recomanem viatjar a l'estiu a Iran amb un bebè, per les altes temperatures pot passar-ho molt malament. En la mesura del possible, cal evitar el calor sufocant i planificar el viatge al país quan les temperatures són més suaus. De fet, diuen que a la primavera, coincidint amb que els jardins de moltes ciutats estan florits, és la millor època per viatjar; tot i que cal dir que a la primavera (el mes de març) se celebra el Nowruz, l'Any Nou iranià, i que per aquelles dates tot el país es movilitza, així que potser és millor evitar viatjar a Iran just durant aquells dies.

Les dues vegades que hem estat a Iran hem viatjat a l'hivern, una vegada durant a la primera quinzena de desembre i l'altra la primera quinzena de gener, i no vam passar fred. De fet, fins i tot vam arribar a tenir temperatures de primavera en alguna ciutat (a Yazd estàvem a 22ºC) i a d'altres ciutats vam arribar a estar a uns 8ºC (Isfahan i Mashad), així que per si de cas vam agafar roba de bastant abric per la petita que finalment vam utilitzar ben poc. El que sí dúiem i també recomanem si viatgeu a l'hivern amb bebès és una manteta ben abriga (o dur un saquet) per passejar amb el cotxet i per si cal abrigar-lo/a en alguna altra ocasió.

2.2. Documentació

Tan els pares com el/la bebè necessiten visat per entrar a l'Iran. Si el teu viatge té una durada de menys de dos setmanes, pots obtenir el visat "on arrival" al mateix aeroport. Si el teu viatge té una durada superior o vols evitar una espera pel tràmit que pot ser superior a les dues hores, tens la possibilitat d'obtenir-lo abans de començar el viatge a través d'una agència de viatges especialitzada. En aquest cas és necessari tramitar-lo amb un mínim d'un mes d'antelació, que és el temps que triguen en tenir llest el visat.

Documentació necessària per fer el visat:

• Passaport en vigència amb un mínim de 6 mesos (a partir del teu viatge).
• 2 fotos de carnet.
• Bitllets d'avió d'entrada i sortida al país.
• Assegurança de viatge (compte amb algunes assegurances que no inclouen Iran dins de la seva cobertura sanitària).
• Formulari degudament omplert.
• Pagament del visat: en cas de fer-ho a través d'agència, el visat costa uns 110€ + despeses d'enviament (30 €, només es paga un enviament per tots).

2.3. Diferència horària

2,5 hores més respecte a Catalunya. No hi ha gaire diferència en tema d'horaris, a més, el fet que allà estiguin 2,5 hores avançats implica que a l'arribada serà fàcil que el nostre bebè s'adapti amb facilitat, ja que segurament s'adormirà una mica abans. Si viatges a l'hivern, com és el nostre cas, és ideal retirar-se d'hora i sopar aviat, ja que es fa de nit entre les 17.30-18:00. La part positiva és que us llevareu d'hora al matí i podeu aprofitar el dia per fer les visites (heu de comptar que molts llocs a l'hivern els tanquen a les 16:00 o abans).

2.4. Diners

A causa del bloqueig a l’Iran no es pot treure diners dels caixers, així que pensa que hauràs de dur tots els diners que necessitis per al teu viatge a sobre en metàl·lic (en euros o dòlars). Una vegada allà es pot canviar a la moneda iraniana (rials) sense problema. Sí que es pot pagar amb targeta en algunes agències, però el millor és dur diners de més per si de cas ho necessites.

2.5. Forma de vestir i costums

Iran és un país musulmà i la religió té un pes important en la societat. Per aquesta raó hi ha un codi de vestimenta estipulat, més estricte per les dones. Els homes han de vestir amb pantalons llargs i no està ben vist dur tirants. Les dones han de vestir amb l'hijab (mocador pel cap) i portar roba que cobreixi els braços i les cames (no poden dur màniga curta ni tirants). S'ha de tenir en compte que la peça de roba que cobreixi la part superior del cos arribi fins a mitja cama. En els llocs religiosos o pobles és habitual veure a les dones vestides amb un xador, una peça de tela llarga, de color negre, que cobreix tot el cos, des del cap fins als peus. Tot i que la turista no necessita vestir amb xador, sí que s'haurà de cobrir amb un quan entri en un recinte sagrat per qüestió de respecte (normalment a l'entrada li proporcionaran un de color blanc)

Aquesta indumentària (hijab i xador) no és necessària per les nenes: poden anar vestides tal i com anirien aquí, tot i que és recomanable que si fa sol duguin roba que els hi eviti cremades de sol.

Dades bàsiques dels nostres viatges a Iran

Viatge en família al desembre de 2016
Ruta: Teheran – Qom – Kashan - Isfahan - Varzaneh – Yazd – Mashad – Teheran

Durada: 12 dies a Iran (15 dies de viatge comptant vols a/t des de BCN i stop-over a Dubai de 12h)

Edat de la Ivet: 16 mesos
Pressupost total (2 adults + 1 bebè): 1100 € + 1200 € en vols (comptant 2 vols interiors)

Viatge en parella al gener de 2014
Ruta: Teheran – Kerman (desert de Lut, Mahan, Bam, Rayen) – Zein o Din – Meymand –Yazd (Meybod, Chak Chak, Kharanaq) – Shiraz (Naqsh-e Rustam, Persèpolis) – Isfahan – Natanz – Abyaneh – Kashan – Teheran.

Durada: 17 dies a Iran (18 dies de viatge comptant vols a/t des de BCN)

Pressupost total (2 adults): 1300 € + 600 € en vols (comptant 1 vol interior)

3. Principals atractius del país

Teheran: la capital del país no té monuments a ressaltar, però val la pena passar un dia per prendre el pols al país. Interessant per visitar: la mesquita de l'aiatol·là Khomeini, elcementiri Behesht-e Zahrade (aquí descansen 200.000 víctimes de la guerra amb Irak), la façana de l'antiga ambaixada dels EEUU, la Torre Azadi, el Gran Basar i el Palau de Golestan.

Qom: Segona ciutat sagrada d'Iran (després de Meixad). Un bon lloc per copsar el fervor religiós ben a prop de Teheran. Imprescindible la Mesquita del Divendres, on està la tomba de Fàtima, germana de l'Iman Reza.

Shiraz: Aquí hi ha les tombes d’Hafez i Sa'di, els poetes més famosos del país en uns jardins que valen la pena visitar en primavera. El que més ens ha agradat: Masjed-e Nasir-al Molk, la que diuen que és la mesquita més maca de tot Iran.

Persèpolis: A tan sols 70 km de Shiraz, existeix des de fa 2500 anys la ciutat que va ser el centre del gran imperi persa. Un imprescindible en tot viatge a Iran.

Naqsh-e Rostam: L'indret, a 6 km de Persèpolis, és com una “mini-Petra”. Un jaciment on es troben diverses tombes excavades en roca vertical en forma de creu. Una meravella arqueològica.

Kashan: Ciutat de cases senyorials tradicionals, la curiosa mesquita Agha Bozorg i un basar on es troba un antic caravanserai, ideal per passejar-hi. Des d’allà es pot visitar el desert del Maranjab, on a més de dunes, una part és de sal.

Varzaneh: entre Kashan i Isfahan, aquest poble té a peculiaritat de que les dones que hi habiten vesteixen amb xador blanc. Visites: Pont Vell, Torre del ocells i Mesquita. A les rodalies: desert de Varzaneh, llac de sal, Ciutadella abandonada de Ghoortan.

Isfahan: Aquesta ciutat és anomenada la “meitat del món” per la bellesa de les seves mesquites i palaus, i raó no en falta. La seva plaça principal, Naqsh-e Jahan, és la segona plaça peatonal més gran del món.

Yazd: La part antiga d'aquesta ciutat és el lloc ideal per veure arquitectura tradicional iraniana: les cases senyorials amb les seves torres de vent i el qanats, amb un exterior de tova. Interessant per visitar: les torres del silenci i el temple de foc, del zoroastrisme, una de les religions més antigues del món. Recomanació: veure una sessió de “zurkhane”, esport nacional iranià. Excursió recomanable d'un dia des de Yazd: Meybod (castell de Narin, dipòsit de gel i torre dels ocells), Chak-Chak (indret més sagrat del zoroastrisme) y Karanaq (ciutat de tova abandonada).

Meymand: situat just al mig del triangle que formen Shiraz, Yazd i Kerman, li diuen "el poble troglodita d'Iran". Els seus habitants viuen en unes coves excavades a la roca que tenen més de 10.000 anys.

Kerman: Punt de partida per visitar el Desert de Lut (el més calorós del planeta) i les mítiques ciutadelles fetes de tova de Bam i Rayen, famoses per ser lloc de pas de la Ruta de la Seda. Veure-les és com fer un viatge al passat.

Meixad: Al nord del país, és la ciutat més sagrada de tot Iran. I una de les ciutats santes de l'Islam. El lloc més important és la mesquita de l'Imam Reza. De tot arreu arriben pelegrins per visitar la seva tomba. El fervor religiós que es copsa a l'entrar a la mesquita posa la pell de gallina a qualsevol.

Propostes de ruta (segons la durada del viatge)

A partir de la nostra experiència, després d'haver estat dues vegades al país i coneixent tots els llocs que esmentem, et proposem 4 rutes diferents depenent dels dies que estiguis al país:

10 dies: 
Dia 1 - Vol lloc d’origen - Shiraz. Dia 2 -  Shiraz (adaptació bebé). Dia 3 - Shiraz - Naqsh-e Rustam - Persèpolis - Shiraz. Dia 4 - Shiraz - Yazd. Dia 5 - Yazd. Dia 6- Yazd - Isfahan. Dia 7 – Isfahan. Dia 8 - Isfahan - Kashan. Dia 9- Kashan – Teheran – Dia 10 - Teheran – vol lloc d'origen.

2 setmanes:
Dia 1 - Vol lloc d’origen - Shiraz. Dia 2 -  Shiraz (adaptació bebé). Dia 3 - Shiraz - Naqsh-e Rustam - Persèpolis - Shiraz. Dia 4 - Shiraz - Yazd. Dia 5 - Yazd– Meybod – Chak Chak – Kharanaq – Yazd. Dia 6 - Yazd. Dia 7- Yazd - Isfahan. Dia 8 – Isfahan. Dia 9 - Isfahan. Dia 10 - Isfahan - Natanz - Abyaneh - Kashan. Dia 11- Kashan. Dia 12- Maranjab desert i desert de sal. De camí, visita de la ciutat subterrània de Nushabad i la mesquita d'Aran. Dia 13 - Kashan - Qom. Dia 14- Qom – aeroport Teheran – vol lloc d'origen

3 setmanes: 
Dia 1 - Vol lloc d'origen - Teheran. Dia 2 – Teheran (aclimatació bebé). Dia 3 - Teheran – vol Kerman. Dia 4 - Kerman - Mahan - Desert de Lut - Kerman. Dia 5- Kerman - Rayen - Bam - Kerman. Dia 6 - Kerman. Dia 7 - Kerman - Zein o Din - Meymand - Yazd. Dia 8 - Yazd. Dia 9 - Yazd – Meybod – Chak Chak – Kharanaq – Yazd. Dia 10- Yazd. Dia 11 - Yazd - Shiraz. Dia 12 - Shiraz. Dia 13 - Shiraz - Naqsh-e Rustam - Persèpolis - Shiraz. Dia 14 – Shiraz - Isfahan. Dia 15 - Isfahan. Dia 16 - Isfahan. Dia 17 - Isfahan - Natanz - Abyaneh – Kashan. Dia 18 – Kashan. Dia 19 - Maranjab desert i desert de sal. De camí, visita de la ciutat subterrània de Nushabad i la mesquita d'Aran. Dia 20 – Kashan - Qom. Dia 21- Qom – aeroport Teheran – Lloc d'origen.

4 setmanes:
Dia 1 - Vol lloc d'origen – Teheran – Directe a Qom. Dia 2 - Qom (adaptació bebé). Dia 3 – Qom - Kashan. Dia 4 – Kashan. Dia 5 – Maranjab desert i desert de sal. De camí, visita de la ciutat subterrània de Nushabad i la mesquita d'Aran. Dia 6 – Kashan – Abyaneh - Natanz - Isfahan. Dia 7 - Isfahan. Dia 8 - Isfahan. Dia 9 – Isfahan – Varzaneh. Dia 10 – Varzaneh (desert). Dia 11 – Varzaneh (ciutadella abandonada de Ghoortan). Dia 12 – Varzaneh – Shiraz. Dia 13 – Shiraz. Dia 14 - Shiraz - Naqsh-e Rustam - Persèpolis - Shiraz. Dia 15 - Shiraz – Yazd. Dia 16 – Yazd. Dia 17 - Yazd – Meybod – Chak Chak – Kharanaq – Yazd. Dia 18 - Yazd. Dia 19- Yazd - Zein o Din - Meymand – Kerman. Dia 20 - Kerman. Dia 21 - Kerman - Mahan - Desert de Lut - Kerman. Dia 22- Kerman - Rayen - Bam - Kerman. Dia 23 - Kerman – Meixad (vol). Dia 24 – Meixad. Dia 25 – Kang (poble a prop de Meixad) i de camí parada als petroglifs. Dia 26 – Meixad – Teheran. Dia 27 – Teheran. Dia 28 – Teheran – Lloc d'origen.

4. Allotjament

4.1. Couchsurfing

Un tipus d'allotjament molt estès que va fer del nostre viatge una gran experiència. Fer couchsurfing és allotjar-te en cases particulars; però més que un simple allotjament consisteix en una filosofia del viatger i de l'amfitrió de compartir experiències i conèixer l'altra cultura. Es basa en un intercanvi desinteressat, totalment altruista de qui t'acull. A l'Iran no s'ha de pagar res per allotjar-te d'aquesta manera, però en el cas que ells t'ofereixin algun àpat (o tots) sí pots tenir la voluntat de donar-los alguns diners (nosaltres ho vam fer en alguna ocasió).

Per a nosaltres fer couchsurfing amb la nostra bebè va ser una de les experiències de la que guardem millor record, ja que vam tenir contacte amb famílies que tenien altres nens (no us podeu imaginar què ràpid es fan amics els nens!) i vam poder conèixer el seu dia a dia. Si utilitzes la xarxa de couchsurfing, has de saber que a l'hivern la gent a les cases tenen l'estufa engegada al màxim, així que no cal dur roba per abrigar-te, però no t'oblidis de portar la tovallola. És important saber que a l'Iran el més comú en la majoria de les cases és dormir al terra en un matalàs que està directament a sobre d'una catifa (o dormir directament a sobre d'aquesta última). Menjar al terra també és un costum molt normal, a sobre de les catifes que tenen distribuïdes per tota la casa. Tot i que en les cases tenen mobles, moltes vegades no els utilitzen!

4.2. Hotels

Durant el nostres viatges també ens vam allotjar en hotels en diferents ciutats. El preu d'una habitació triple amb bany i esmorzar inclòs pot oscil·lar entre els 20€-35€ en temporada baixa, que és quan vam anar nosaltres. El millor dels hotels a l'Iran, és que el preu per una habitació triple sol ser el mateix que per una doble, així que recomanem preguntar per les dues i reservar abans d'anar des d'alguna altra ciutat per telèfon. Moltes vegades podeu preguntar al mateix hotel per si saben d'algun hotel a bon preu en una altra ciutat i demanar-los que us reservin l'habitació. Aquests són els hotels que on ens hem allotjat:

Teheran: Khayyam Hotel - habitació doble bàsica amb bany compartit, esmorzar inclòs per 34 US$/nit (preu 2014) Hotel equivalent a  1* occidental. E-mail: hotelkhayyam@hotmail.com.

Kashan: Ehsan House - típica casa senyorial, equivalent a un 3*** occidental. L'habitació doble amb bany compartit i esmorzar ens va costar 700.000 R./nit (18€, preu 2014)

Shiraz: Sadra Hotel - habitació doble amb bany, esmorzar i wifi de pagament per 700.000 R/nit (18 €, preu 2014). Equivalent a un 2** occidental.

Isfahan: Totia Hotel - habitació triple amb bany, esmorzar inclòs per 30 US$/nit (preu 2016). Hotel equivalent a un 3* occidental.

Yazd: Backpacker Hostel- habitació triple amb bany, esmorzar inclòs per 30 US$/nit (preu 2016). Hotel equivalent a un 3* occidental, en una casa tradicional.

Kerman: Akhavan Hotel - habitació doble amb bany, esmorzar inclòs (molt complert) per 35 €/nit (preu 2014). Hotel equivalent a un 3*** occidental. E-mail: akhavanhotel@yahoo.com.

5. Transport

En l'actualitat és molt fàcil desplaçar-se per Iran amb transport públic. El país té una xarxa de carreteres, infraestructura i flota envejable. Tot seguit, fem un resum dels transports més utilitzats.

5.1. Autobús

És el transport que més recomanen i varem utilitzar. Iran té una bona infraestructura de carreteres i una bona xarxa d'autobusos amb molta freqüència entre les ciutats més turístiques (Teheran, Isfahan, Shiraz, Yazd), així que recomanem moure't amb bus pels trajectes més curts pel país. Els bitllets es poden comprar a l'estació d'autobusos de cada ciutat; normalment comprant el mateix dia sol haver disponibilitat.

5.2. Taxi

És el transport ideal per fer desplaçaments urbans (un trajecte dins de la ciutat no sol costar més de 2€ al canvi) i també per fer algunes excursions a les rodalies de les ciutats. Recomanem sempre pactar el preu abans d'afagar el taxi. A l'Iran no és obligatori que els bebès/nens duguin cadireta per anar en taxi.

5.3. Avió

També hi ha una bones connexions per aire entre les ciutats principals del país. Creiem que és aconsellable evitar que un bebè passi moltes hores en un bus si hi ha una altra alternativa, el millor és fer que el viatge sigui el més còmode possible. Per a trajectes llargs, recomanem aquest mitjà de transport que sol costar uns 50-70 € per persona (els bebès paguen un cost molt petit del bitllet, sobre uns 10€). Nosaltres vam fer el trajecte de Yazd-Mashad i Mashad-Teheran en avió, per estalviar-nos un munt d'hores en bus.

6. Transport del bebè: cotxet o porta-bebès?

En totes les ciutats on hem estat hem utilitzat el cotxet, tret d'alguna visita que requeria el porta-bebès, com per exemple per anar a algun desert, endinsar-nos per carrerons de tova o bé per pujar a alguna que altra torre per veure les vistes. En aquestes excursions, el millor és deixar el cotxet a l'allotjament i no carregar-lo innecessàriament. L'edat de la nostra petita quan vam fer el viatge a Iran era de 16 mesos i ja caminava, així que de tant en tant la dúiem de la mà fins que es cansava.

Iran no és un país adaptat a les cadires de rodes i cotxets: la majoria d'edificis presenten barreres arquitectòniques i únicament els hotels de més categoria i algun museu tenen ascensors. No són poques les vegades que es necessiten les quatre mans dels pares per pujar o baixar el cotxet, fins i tot per baixar de la vorera a l'asfalt del carrer.

De totes formes, prioritzem el cotxet sobre el porta-bebès, no només per la comoditat de no carregar amb el bebè a sobre sinó també per a que el nadó pugui fer les seves becaines o carregar-lo quan està cansat de caminar.

7. Comunicació amb la família

Es poden adquirir fàcilment targetes SIM del país. Nosaltres les vam comprar al mateix aeroport de Teheran a l'arribada, 1 Gb de dades i 60 minuts de trucades per només uns 4 € al canvi. Això ens permetia estar connectats al correu i al Whatsapp per poder estar en contacte amb la família. Respecte a les xarxes socials val a dir que el govern d'Iran aplica censura i en dificulta l'accés, però els iranians se les empesquen totes per saltar-se totes les prohibicions. Per poder accedir a facebook, cal descarregar-se el programa “Psifon Pro” i entrar des d'aquesta aplicació.

8. Alimentació

Si el teu bebè es menor de sis mesos i només pren llet materna, no tens cap problema. L'aliment ja va incorporat en la mare i el/la petit/a pot menjar quan vulgui.

Si ja ha començat amb els triturats, als supermercats d'Iran pots trobar farinetes, tot i que no és molt comú que la gent local en compri, el bebès iranians solen menjar sempre a casa. Nosaltres, tenint en compte que la nostra petita en aquest viatge ja tenia 16 mesos i menjava pràcticament de tot, vam dur a l'equipatge alguna farineta de verdures, fruites i cereals per barrejar amb llet, sobretot pensant en els trajectes llargs que faríem -tot i que finalment va preferir menjar el que nosaltres menjàvem-. Considera que a les cases et cuinaran sense problema i et poden escalfar aigua, els iranians sempre s'ofereixen a fer tot el que estigui a les seves mans.

Si el teu bebè ja mastega i ingereix més sòlid, gaudirà amb el menjar iranià (com la nostra!). El menjar iranià no és picant ni cuinen amb moltes espècies, així que els bebès ho poden tastar tot. La cuina del país és variada, es pot trobar carn en totes les varietats (a la brasa, estofada, hamburguesa, etc...), normalment és de vedella, xai o pollastre (els iranians són musulmans i no mengen porc). La majoria de plats són molt casolans, a base de llegums, verdures variades, arròs i sopes... Fetes de mil maneres i sempre acompanyats d'amanides (el tomàquet i el cogombre no falta mai), formatges, olives, salsa de iogurt, fruits secs... També és molt bo el pa de pita (fet artesanalment). Per a nosaltres el menjar iranià és deliciós i de fet hem menjat molt bé durant els nostres viatges al país. Pel fet d'allotjar-nos en cases de gent local també hem tingut oportunitat de tastar plats d'elaboració tradicional i descobrir coses exquisides. Si tens l'oportunitat de que algú et convidi a menjar a casa seva, accepta de bon grat, no te'n penediràs.

L'aigua cal consumir-la embotellada. És fàcil trobar-la en qualsevol tenda per 8 rials el 1,5l. T'adonaràs que els iranians no beuen aigua durant els menjars, el més habitual és que beguin iogurt líquid (n'hi ha de precintat i ben bo pels bebès, tipus Actimel).

9. Higiene

Bolquers:
Es troben fàcilment a les tendes i de totes les talles, només has de mirar segons la marca que correspongui a la mateixa talla que té el teu bebè. El nostre consell: si el teu viatge no és molt llarg, calcula quants bolquers necessitaràs i porta'ls des de casa (sí, ho sabem: això implica portar mitja motxilla plena de bolquers, però et podràs despreocupar del tema).

Canviadors:
En cap lloc del país vam trobar lavabos amb canviadors i en alguna ocasió que vam preguntar ens vam convidar a canviar la bebè en alguna sala on resaven les dones (per ex. a l'aeroport). A l'Iran sempre és la dona la que sol canviar el/la bebè.

Bany del bebè:
Les habitacions de les cases que ofereixen allotjament disposen de bany privat amb aigua calenta (a tot arreu els hem trobat nets i en perfectes condicions). Si el teu bebè és molt petit pots demanar una palangana pel seu bany, sinó el pots banyar amb tu sense problemes.

10. Salut

Vacunes:
No hi ha cap vacuna obligatòria per a viatjar a Iran, tot i que això pot variar i t'aconsellem que abans del teu viatge consultis amb el teu pediatre i el centre de vacunació internacional.

Assegurança de viatge:
Per fer-te el visat i entrar al país és obligatori disposar d'una assegurança de viatge. Aquest fet et permet viatjar amb la tranquil·litat i estar preparat en cas que el teu bebè es posi malalt. Nosaltres t'aconsellem sempre contractar-la amb Iati Seguros, que disposa a més d'una assegurança específica per les famílies i dóna cobertura a l’Iran (d’altres assegurances no tenen cobertura al país). Si la contractes a través nostre enllaç, obtindràs un 5% de descompte.

Necesser:

Al necesser del teu bebè no hi pot faltar el protector solar i el repel·lent de mosquits (ambdós específics per a bebès), si viatges durant els mesos més càlids. Tampoc oblidis un barret per protegir el teu petit/a del sol, sobretot si aneu al desert o passeu tot el dia fora. Pensa en donar-li de beure aigua sovint per tal de que no tingui problemes d'hidratació.

Sobre Iran hem escrit:

• Teheran, revolució i història recent d'Iran
• El desert de Lut, una meravella natural a l'Iran
• Bam i Rayen, un viatge a l'antiga Ruta de la Seda
• Yazd, la ciutat de les torres de vent
• "I així parlà Zaratustra..." a l'Iran
• Meymand, el poble troglodita de l'Iran
• Shiraz, la ciutat del vi i de les dones a l'Iran
• Isfahan, la meitat del món
• Persèpolis, un imperi sota la neu
• Naqsh-e Rostam, la mini Petra d'Iran
• Nòmades! De sorpresa en sorpresa a l'Iran
• L'Iran de motxilla amb el meu pare - I (autor convidat)
• L'Iran de motxilla amb el meu pare - II (autor convidat)
• Guia pràctica d'Iran: ruta, preus, allotjament i transport
• Varzaneh, el poble de les dones de blanc a l'Iran

*Nota: canvi de moneda al desembre de 2016- 1€= 34,53 rials


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Asia , Destins en família , Informació pràctica , Iran