Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Irlanda del Nord. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Irlanda del Nord. Mostrar tots els missatges

16 d’agost del 2018

La Calçada del Gegant, un paratge de llegenda


Explica la llegenda que hi havia dos gegants, un d'Irlanda (Finn) i un altre de l'illa escocesa d'Staffa (Bennandoner), que es portaven molt malament i es llençaven roques contínuament. Amb el temps, de tant tirar-ne, es va acabar formant un camí de pedres sobre el mar.





El gegant escocès, creient-se més fort que l'irlandès, va decidir travessar el camí per anar a buscar i derrotar d'una vegada per totes al seu adversari. Oonagh, l'astuta dona del gegant irlandès, va veure de lluny com venia el gegant escocès i no se li va acudir altra forma per protegir al seu marit que vestint-lo amb roba de nadó.





En arribar l'escocès i veure aquell bebè tan gran, va pensar que el seu pare encara ho seria molt més i es va espantar. Cames ajudeu-me va fugir desfent el camí que havia fet des de la seva illa. I ho fa fer trepitjant ben fort a cada petjada per tal que les roques s'enfonsessin en el mar al seu pas i que l'altre gegant no pogués arribar a Staffa.





Les roques que avui formen la Calçada del Gegant són les espectaculars restes que van quedar d'aquell camí...


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

    27 de juliol del 2018

    3 anys en família, 3 anys de viatges


    Tal dia com avui, un 27 de juliol de 2015, vam començar el GRAN VIATGE de ser pares. Avui la nostra filla Ivet compleix 3 anys i ho celebrem a Malàisia. Així que duem...3 anys viatjant en família! Per aquest motiu ens agradaria compartir en aquest article els viatges que hem fet amb ella des que va néixer fins al moment.

    Després de viure l'experiència de viatjar en família durant el seu primer any de vida i veure que el fet de ser pares no ens aturava a viatjar, la Ivet va començar a caminar just al fer l'any. Així que veient que viatjant en família durant el seu segon any de vida ella ja era més autònoma i que despertava encara més la seva curiositat pels llocs i la gent que vèiem en cada viatge, vam decidir continuar. I per què no?

    Amb 12 mesos de vida la Ivet havia estat a 15 països, amb dos anys de vida (24 mesos) en 29 països...I amb 3 anys ha estat a 41 països.


    Tot i que ella encara no és conscient i estem segurs que no se'n recordarà de tots els llocs on ha estat, a menys que li ensenyem les fotografies, estem segurs que el fet de tenir noves experiències en diferents llocs del món, veure fesomies diverses, escoltar parlar altres llengües, tastar altres menjars o veure de prop animals que abans només havia vist en documentals (i sobretot això últim), en cada moment haurà despertat els seus sentits i no s'haurà avorrit gaire. I el més important: tots aquests moments els hem passat junts. Per celebrar que la nostra petita fa els 3 anys, volem fer un resum del que ha estat aquest darrer any de vida viatgera per ella:

    Londres

    Un viatge de 3 dies dóna per a molt a la ciutat de Londres. Era la nostra 5ena vegada a la ciutat (després de 3 vegades fent una escala de tan sols unes hores), i per la nostra petita era la primera vegada. De la visita només en recorda el Big Ben i els autobusos de dos pisos de color vermell (té un conte on apareixen). Així que cada vegada que veu una foto d'algun d'aquests símbols londinencs se li il·luminen els ulls dient “el Big Ben!”.




    Alsàcia, Suïssa, Alemanya i Liechtenstein

    A l'octubre de 2017 vam fer una ruta pels pobles més bonics de l'Alsàcia amb els nostres amics Meri i Galdric, allotjant-nos en la preciosa ciutat de Colmar, . Riquewirh, Eguisheim, Ribeauvillé o Turckheim ens van encantar, i no només per la seva fesomia de pobles medievals amb casetes pintades (que a la petita li van semblar d'allò més atractiu), també pel paisatge de vinyes amb tots daurats (típic de la tardor) que els envoltava. Vam aprofitar per veure el petit i proper país de Liechtenstein, visitar Rheinnfall (una de les cataractes més impressionants de Suïssa) i la propera ciutat d'Estrasburg. Però de tot el que vam veure, creiem que el que més li va agradar a la Ivet va ser l'estàtua de la Llibertat que es troba a l'entrada de la ciutat de Colmar, en honor a Bartholdi, l'escultor d'aquesta, que va néixer aquí. Havia estat ben a prop de la original quan tenia 4 mesos de vida durant el nostre viatge a Nova York i li havíem parlat i ensenyat fotos, així que li va fer molta il·lusió veure-la a Alsàcia.



    Taiwan i Okinawa (Japó)

    Taiwan va ser l'últim viatge del 2017, i tornant a les icones que li agraden a la Ivet, hem de dir que la Torre Taipei 101 la va entusiasmar. Com que es veia des de gairebé tots els punts de la ciutat, no parava de dir a tothora: “Taipei 101!”, així com es va aprendre a dir hola en taiwanés (igual que en xinès): “nihao” i quan vam arribar a la japonesa illa d'Okinawa també es va aprendre el “Konichiwa”; li agradava tant aquesta paraula que no parava de repetir-la constantment. I els japonesos, tal i com són, li reien cada cosa que deia. Taiwan és un país de natura en estat pur i vam gaudir molt dels espais verds; de fet, viatjar aquí convida a fer excursions i a l'"slow travel".


    En aquest viatge la Ivet va pujar a la seva primera avioneta, per fer el trajecte de Taitung-Green Island (Taiwan) i a la inversa. Una experiència que no sabem si recordarà, perquè en els només 15 minuts de vol li va donar temps a dormir-se i tot! Es pot dir que malament no ho va passar...



    República Dominicana

    El primer viatge de l'any 2018 la nostra petita va trepitjar aigües caribenyes -i per suposat nosaltres- juntament amb els nostres amics Xavi i Txell (del blog Estem de Vacances) vam fer un recorregut per República Dominicana. Vam banyar-nos en platges paradisíaques a las Galeras, ens vam relaxar a la paradisíaca Illa Saona, ens vam acostar en una barca per veure balenes i vam visitar el preciós casc antic de Santo Domingo. A la Ivet li encantava agafar els cocos buits de la platja i omplir-los d'aigua i va fer bona amistat amb una nena de la illa Saona.



    Macedònia, Kosovo i Albània

    Per setmana santa vam fer una ruta pels Balcans. Kosovo va sorprendre pel seu llegat patrimonial de monestirs i la facilitat de anar a tot arreu amb transport públic. La Ivet es va fer amiga de seguida dels monjos que vivien als monestirs, que acabaven jugant amb ella i convidant-la a xocolata i també li va encantar jugar amb la neu. Albània va ser una gran sorpresa per ella: hi havia bolets gegants per tot arreu. Es tractava dels antics bunkers que han quedat escampats per tota la geografia del país. I de Macedònia potser destacaríem Orhid, un dels indrets més bonics del país, on vam passar tres dies de relax al voltant del llac que duu el mateix nom, envoltat de monestirs.



    Irlanda del Nord

    Els murs de divisió i la gran quantitat de murals de la ciutat de Belfast van despertar la curiositat de la Ivet: dibuixos de gent, de vegades lluitant i amb armes que mostren el recent conflicte d’Irlanda del Nord, complicat explicar a una nena de gairebé 3 anys. També vam fer la ruta del Titanic, i vam baixar a la mateixa dàrsena on es va construir el gran vaixell. Un espai immens per a la Ivet que no acabava d’entendre el que era. També vam sortir de la ciutat i vam fer ruta pel famós passeig d'arbres “Dark Hedges”, la famosa Calzada del Gigante i Carrick-a-Rede, un pont penjant en unes roques a sobre del mar pel que va passar la Ivet sense el més mínim signe de vertigen.



    Nàpols i Pompeia

    Mai abans havíem estat a Nàpols i a la famosa Pompeia, una ciutat de la que sempre havíem escoltat parlar, i què millor que anar-hi en família. Vam poder gaudir del caòtic centre històric de Nàpols, les seves galeries subterrànies, i les seves vistes al volcà Vesubi i vam provar totes les pizzes que vam poder. La calor impetuosa de Pompeia (tot i que era el mes de juny) ens va obligar a buscar l'ombra, tot i que la Ivet preferia jugar a saltar per sobre de les pedres centenàries dels carrers de l'antiga ciutat romana.


    Malàisia, Brunei i Singapur

    Malàisia, Brunei i Singapur són els últims païssos que la Ivet trepitja amb 2 anys de vida i on celebrem que compleix els seus 3 anys!!! La Ivet ha vist orangutans en la selva del Borneo malayo, assistit al 72 aniversari del sultà de Brunei, visitat la cosmopolita Singapur i s'ha banyat en les aigües de Pulau Kapas, la tranquil·la illa malaia on acabem el nostre viatge amb relax. L'últim dia del viatge celebrem el 3er aniversari de la petita a Kuala Lumpur.






    Avui celebrem que la Ivet fa tres anys i ja sabem quin regal li agradaria: un viatge a...? Quina serà la seva propera destinació?

    T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

      4 de juliol del 2018

      Ruta del Titanic a Belfast


      Durant la nostra estada a Belfast, vam poder veure alguns dels indrets més icònics de la ciutat i vam fer una ruta pels murals de Belfast, testimoni del recent conflicte d'Irlanda del Nord entre protestants i catòlics.

      Com ens apassiona tant la història recent com l'antiga del país, no podíem perdre la visita al Titanic Belfast, el museu sobre la història del famós transatlàntic "Titanic" que ens va sorprendre tant per la seva arquitectura com per el seu interior amb galeries interactives que fan viure una autèntica experiència "a bord del Titanic".



      Història del Titanic

      RMS Titanic era el segon dels tres transatlàntics de la companyia anglesa White Star Line que pretenien dominar el negoci dels viatges transoceànics a principis del segle XX. Es tractava del vaixell de passatgers més gran i luxós de l'època, juntament amb el RMS Olímpic.

      En el seu primer viatge entre Southampton (Gran Bretanya) i Nova York, en la nit del 14 a la matinada del 15 d'abril de 1912 es va trobar amb un iceberg, el que va provocar la seva caiguda i la mort de 1.515 persones (d'un total de 2.224). El sinistre del Titanic es va convertir en un dels naufragis més famosos de la història, sobretot (i tristament) perquè molts dels seus passatgers pertanyien a una classe alta adinerada i va ser la primera vegada que es va produir una catàstrofe d'aquesta magnitud en un vaixell de tales dimensions.


      Titanic Belfast (Museu del Titanic)

      Si t'agrada la història i/o has llegit o vist alguna de les moltes pel·lícules que s'han portat a la pantalla gran sobre la catàstrofe del Titanic gaudiràs visitant el Belfast Titanic. I no només els adults, sinó també els nens, ja que el museu compta amb diverses galeries interactives que segur que els més petits de la casa els encantarà explorar.


      Amb un exterior metàl·lic i en forma de proa de vaixell, el Titanic Belfast destaca per ser un edifici amb una arquitectura molt moderna i per tenir unes magnífiques instal·lacions. Està situat al mateix port de Belfast, on el Titanic es va construir i va dirigir-se cap a Southampton. La seva visita no et deixa indiferent: es tracta de la major atracció del món sobre el famós vaixell i el seu cost va ser de gairebé 100 milions de lliures, així que ja es pot imaginar que si el seu exterior és impressionant, l'interior no es desconeix. Belfast ha apostat fort per invertir en explicar la història del Titanic, imaginem que també amb l'objectiu de ser (tristment, una tragèdia) el principal reclam turístic de la ciutat.



      Al museu hi ha nou galeries interactives on s'explica la història del vaixell: des de la seva construcció i les condicions de vida de les persones que van treballar-hi, passant per la recreació dels tipus de classes de cabines (primera, segona i tercera), les sales més luxoses i fins i tot es pot fer un recorregut per les sales de màquines del vaixell amb una espècie de cotxes dirigits. Però aquesta és només una de les activitats interactives amb què els grans i petits gaudeixen de la visita.






      En una de les sales també es poden veure els cartells de les pel·lícules que han recreat a la pantalla gran el naufragi del Titanic.


      En aquest vídeo pots fer-te una idea de com és una visita a Titanic Belfast (font: web de Titanic Belfast)


      SS Nomadic

      Es tracta d'un ferri de vapor que es troba just davant del Museu Titanic Belfast, va ser construït el 1911 i és similar al famós Titanic, encara que de dimensions molt més petites. Es pot visitar l'interior i exterior del vaixell i amb la mateixa entrada, inclús tens la possibilitat de disfressar-te de l'època.


      La dàrsena del Titanic

      Al Port de Belfast, un curt passeig del Museu del Titanic, trobem un dels llocs més importants de la llegenda del RMS Titanic, per a nosaltres encara més simbòlic que el museu: la dàrsena Thompson, el lloc on es va construir el Titanic i des d'on va partir fins a Southampton, amb destinació a Nova York.



      L'assoliment de l'enginyeria de l'època eduardiana es conserva gairebé perfectament a l'estació de bombeig. Els visitants tenen l'oportunitat de baixar els 44 peus fins al fons del moll, on el Titanic va estar per última vegada a terra, i experimentar l'escala del trasanlàntic més famós del món.



      La presa de la dàrsena on es va construir el Titanic apareix en una foto antiga exposada al museu. Passat i present del mateix lloc:



      Informació pràctica pel viatger

      Ruta a peu del Titanic a Belfast:


      Web Museu Titanic Belfast: http://titanicbelfast.com/
      Preu entrades: 18,50 lliures
      Direcció: 1 Via Olímpica, Queen's Road, Titanic Quarter, Belfast

      Web Nomadic Belfast: http://www.nomadicbelfast.com/
      Preu entrada: 7 lliures

      Web Titanic's Dock (Dàrsena del Titanic): http://www.titanicsdock.com/
      Preu entrada: 4 lliures

      T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

        8 de juny del 2018

        Els murals de Belfast, Irlanda del Nord


        La principal raó per la qual vam escollir Belfast (Irlanda del Nord) com a destinació va ser per veure els seus murals, una de les millors maneres de conèixer la història del recent conflicte nord-irlandès. Aquí va una breu explicació del conflicte d'Irlanda del Nord: d'una banda hi havien republicans i nacionalistes irlandesos (principalment catòlics) i de l'altra lleialistes i unionistes britànics (principalment protestants). El que va començar com una reivindicació de drets civils va esdevenir un conflicte armat que va costar 3.651 vides entre el 1966 i l'any 2000. Tanmateix, tot i la deposició de les armes a partir del procés de pau del Divendres Sant (1998), la violència continua després d'aquesta data, però de manera ocasional i a petita escala.


        Els murals de Belfast d'un i altre sector són el testimoni que ens recorda que no queda tan lluny tot plegat. En la seva majoria són un homenatge als seus combatents, d'altres fan referència explícita a la lluita armada. També n'hi ha que recorden altres conflictes polítics.



        A continuació, expliquem quins són els dos barris més representatius del conflicte i on es troben la majoria de murals. En el teu viatge a Belfast, pots veure els murals seguint aquesta ruta marcada en el mapa:


        Barri de Falls i de Shankill

        Els barris de Falls (el barri catòlic) i el de Shankill (el barri protestant), van ser els indrets de Belfast on es va viure més intensament el conflicte d'Irlanda del Nord. De fet, l'origen d'aquest conflicte va ser a Derry, del qual també parlarem. Tot i que si vols conèixer aquesta història recent amb més detall aquí pots llegir sobre el conflicte nord-irlandès.

        A la zona oest de la ciutat viuen els catòlics, que tenen per objectiu que Irlanda del Nord s'uneixi amb la República d'Irlanda. Falls Road és un dels seus carrers més famosos. Per una altra banda, a la zona de Shankill Road hi vieun els protestants, que volen continuar pertanyent al Regne Unit.

        Barri de Falls

        Aquests són alguns dels indrets més simbòlics que es poden veure en aquest barri:

        - Peace line (línia de la Pau)

        Es irònic que un mur que separa el barri catòlic i el protestant sigui avui en dia anomenat la línia de la Pau, ja que va ser un dels punts on és es va notar el conflicte, van haver multitud de manifestacions i on hi van haver veritables batalles civils en els anys 60, fins a arribar el punt que molts catòlics que vivien allà van acabar abandonant les seves cases. Actualment no es percep cap mostra de perill, però pel que hem llegit i ens han dit, com que el conflicte no està del tot tancat, en qualsevol moment pot haver algun altercat i segueix havent les tanques i el filferro.


        - International Wall

        Entre el carrer Falls Road i els següents carrers trobem una trentena de murals relacionals amb el conflicte, com el conegut I have a dream de Martin Luther King. Hi ha altres de simbòlics, com el de Nelson Mandela amb el puny en alt, o empatitzant amb els moviments independentistes de Palestina, Catalunya o Euskadi.




        - Garden of Remembrance

        En el mateix Falls Road trobem un memorial amb un jardí dedicat als voluntaris que van morir del costat dels catòlics durant el conflicte. No és l'únic memorial, multitud de racons en el barri ho recorden a cada passa, a l'igual que hi ha dibuixades les cares de les víctimes (bàsicament joves) a les façanes de moltes cases.


        - Mural de Bobby Sands

        És un dels murals més simbòlics del barri que es troba ben a prop de Garden of Remembrace. Bobby Sands va ser un conegut activista de l'IRA que després de molta lluita, finalment va morir d'una vaga de fam l'any 1984. Acompanyant la imatge de la seva cara hi ha un text que sentencia: "La nostra venjança serà el somriure dels nostres nens".


        El mural de Bobby Sands queda al límit del barri catòlic, així que una vegada creuat el famós Mur de la Pau, un mur de gran longitud amb filferro a la seva part superior, t'endinses de pla al barri protestant.


        L'avinguda Shankill

        Una vegada arribats al costat protestant trobem l'avinguda Shankill, amb un ambient comercial molt diferent al que hi havia a la zona catòlica, més residencial. En aquesta avinguda es trobem la majoria de murals més representatius, donat que l'any 1993 just aquí va haver un atemptat de l'IRA.







        Belfast dividida, els murs de "la Pau"

        Com hem comentat anteriorment, més de 100 murs de "la Pau" divideixen encara avui barris protestants i catòlics de la capital d'Irlanda del Nord. Alguns fan només uns centenars de metres, el més llarg, 5 km. Si es possesin un al costat de l'altre sumarien 35 km de mur.



        El primer mur es va construir al 1969, amb l'inici del període més violent del conflicte nord irlandès i encara se'n aixecaven al 1998, a pesar de l'acord de pau de Divendres Sant. Tot i que hi ha un pla per derruir-los abans del 2023, segons una enquesta feta al 2012, dos de cada tres ciutadans d'aquests barris consideraven que encara eren necessaris.



        La sensació de passejar per la vora d'aquests murs, més que de pau, és d'estar dins d'una gran presó. La sensació de veure una ciutat dividida en ple segle XXI és colpidora.


        Per nosaltres, veure els murals de Belfast, juntament amb els murs que encara existeixen que marquen el recent conflicte nord-irlandès va ser el motiu principal per visitar la ciutat. Ens agrada conèixer la història i creiem que és necessari veure amb els teus propis ulls indrets que potser no són tant “bonics” com poden ser monuments, museus o bars, però que són la petjada d'un passat que no es pot obviar i ha d'estar present. Durant el recorregut que vam fer vam veure imatges dures en els murals i memorials de molta gent que va morir en aquest conflicte, tant d'una banda com de l'altra, i hem de dir que ens va fer reflexionar. Devia ser molt dur viure en aquests barris durant els anys de major intensitat del conflicte. En un viatge a Belfast, et recomanem fer la ruta, almenys dels principals murals, per veure i copsar una mica d'aquesta història. Segur que no et deixaran indiferent.


        Informació útil pel viatger


        És segur visitar aquests barris?
        No hi ha cap problema per entrar en aquests barris per veure els murals de Belfast. No tindràs cap sensació de perill. L'única recomanació que et fan des de l'Oficina de Turisme de Belfast és que quan els visitis siguis respectuós i no facis fotos a la gent. Pensa que molts dels que viuen allà segurament han viscut el conflicte de ben a prop i no els hi deu agradar que uns turistes estiguin fent fotos a casa seva. I per suposat, s'han de respectar els murals i no entrar en propietats privades.

        Com visitar els barris de Falls i Shankill?
        Bàsicament, existeixen dues opcions:

        1) Contractar un black cab, un taxi de color negre que et porten pels dos barris i t'ensenyen els llocs més importants, ja que el xofer també fa de guia.

        2) Caminant per lliure pels dos barris, que és el que vam fer nosaltres, ja que ens venia de gust anar al nostre ritme i respirar una mica l'ambient de cada barri podent estar el temps que volguéssim (sense que ens hagin d'esperar). Així que, tot i que vam estar caminant durant aproximadament unes 4-5 hores i vam acabar una mica cansats, ens va encantar fer-ho així.


        T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

           
          Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
          cookie law