Indrets imprescindibles per visitar a Menorca

Versión en español

Molt més petita que Mallorca, aquesta petita illa balear concentra en les seves 700 km2 una infinitat d'atractius patrimonials, culturals i gastronòmics. El seu encant radica a haver-hi sabut conservar el seu patrimoni, el paisatge i el seu estil de vida relaxada. Per això té un turisme allunyat de la massificació i la festa (que prolifera en altres illes properes), molt més familiar i tranquil. Encara que això no signifiqui no hagin llocs per veure, tot el contrari. A continuació expliquem els llocs imprescindibles para si viatges a Menorca:

Platges i cales

Sobren qualificatius per a les cales i platges de Menorca. Cadascuna d'elles té un segell que la fa única, un paradís de colors turqueses amb pins mediterranis que fa d'elles un lloc ideal per perdre's…Si ets l'únic que no se li ha ocorregut apropar-se a donar-se un bany, clar. Les més conegudes i més boniques es troben en el sud de la illa: Cala Macarella, Cala Macarelleta, Cala Turqueta, Cala Mitjana, Cala Galdana… Totes destaquen per la seva sorra blanca i aigües turqueses i cristal·lines. Si no vols trobar-te-les massificades de banyistes, l'ideal és anar en època que no sigui temporada alta i ja comenci a fer bon temps. Vas a gaudir molt més del bany i de la tranquil·litat.

Ciutadella, la ciutat senyorial

Amb les seves cases senyorials i avingudes per als vianants, Ciutadella és per a nosaltres la ciutat més agradable i amb més encant de la illa. Perdre's pels seus tranquils carrers pot convertir-se en un entretingut passeig, fent un recorregut per la interessant història d'aquesta ciutat que pot tenir com a punt final algun dels restaurants del port. Si tens la sort que el teu viatge coincideixi amb les festes de Sant Joan (24 de juny) i estàs a Ciutadella, prepara't perquè hi ha festa en gran. Gaudiràs de l'espectacle amb cavalls, encara que és l'època de major afluència de turistes i el preu de l'allotjament pot estar pels núvols.

Mahó, la perla anglesa

És la capital anglesa de la illa. En el casc històric de la capital menorquina es respira l'essència britànica, fruit dels anys de colonització. Tot això es pot veure a través de les places i les cases senyorials amb façanes i finestres típiques angleses pintades de vius colors i amb molt vidre. Una estampa molt fotogènica que no pansa desapercebuda als afeccionats a la fotografia.

Binibeca, un poble de pescadors

Un port amb barques petites, petits carrers plens de boniques buganvilles i de gats, cases baixes emblanquinades de blanc immaculat amb portes i finestres de fusta. Est és l'escenari que et trobes quan visites Binibeca, un poble creat en 1972 com un centre turístic que imita els poblets de pescadors tradicionals. No és que sigui un decorat, perquè allí viu gent i fins i tot podem trobar cartells als seus carrers que resen “no molestar als veïns”, així que encara que s'hagi creat com un reclam turístic, manté l'encant i l'arquitectura típica menorquina. Situat en la costa sud-est de Menorca, Binibeca està molt prop de Maó i s'ha convertit en un dels llocs més visitats pels turistes a l'estiu, així que si vas a veure-ho et recomanem anar a primera o última hora del dia.

Naveta des Tudons

La major atracció històrica que té Menorca són les restes de l'antiga cultura talaiòtica. La seva condició d'illa va fer que es conservaran intactes infinitat de construccions prehistòriques, sent de les més antigues d'Europa. La més coneguda i millor conservada és la Naveta des Tudons.

Es tracta d'una gran nau funerària invertida, un dels monuments més importants i simbòlics de la illa. Les grans dimensions d'aquesta tomba prehistòrica recorden llegendes relacionades amb els mítics gegants. Antigament es realitzaven en ella ritus i usos relacionats amb la màgia.

Poblat talaiòtic de Trepucó

La funcionalitat d'aquest recinte de taula era la d'un espai religiós i de culte. La taula de Trepucó, de grans dimensions (imposa en veure-la), està situada dins d'un recinte de planta aproximadament semicircular, amb una façana còncava.

Far de Favàritx

Aquest lloc solitari de la costa nord de Menorca, envoltat de penya-segats baixos de pissarra negra, és un dels més màgics de la illa. Les roques estan modelades amb la força de la Tramuntana, un vent que només arribar notem en les nostres cares i que, segons el dia que vagis, no et va deixarà caminar massa estona per la zona. Aquest és l'encant d'aquest racó, que allà es pot palpar la força extrema de la naturalesa.

Sa Cova d'en Xoroi

Es tracta d'un espai natural ubicat en un penya-segat de la costa sud de la illa. Una gruta carregada de mitologia amb un mirador impressionant des d'on es pot veure una de les millor postes de sol. Per la nit es converteix en una discoteca ben especial on solen punxar diversos DJ'S reconeguts.

Camí de cavalls

A qui els agradi fer trekings, gaudiran de valent fent el “Camí de Cavalls” de Menorca, el GR 223I. Es tracta de 185 km de ruta que recorren tot el litoral de la illa. Una bonica manera de gaudir de paisatges únics i de gran bellesa.

Sens dubte Menorca està dins de la nostra llista d'illes favorites i amb platges paradisíaques, i a més amb el gran al·licient que la tenim molt a prop per gaudir-la. T'animes a conèixer-la?

Continua llegint »

Publicat a: Espanya , Llocs amb historia , Platges , Racons propers

Cotlliure, un poble amb encant de la Catalunya Nord

Versión en español

Cotlliure, un bonic poble de Rosselló, té la fama (ben merescuda) de ser un imant per a artistes. Pintors i escriptors han gaudit de la seva calma i han immortalitzat el lloc, per això avui dia visitar-ho és una experiència visual magnífica: carrerons estrets, petites casetes de colors, barques de pescadors, una platja amb còdols i un far molt fotogènic formen part d'aquesta petita població de poc més de 3000 habitants que cada any rep més turistes.

Una mica d'història

La història d'aquesta petita localitat es remunta a l'any 673, quan va ser batejada com "Caucoliberis" pel rei visigot Wamba. Durant diversos segles va formar part d'un lloc amb una gran importància estratègica en constant disputa, i va arribar a pertànyer al Regne d'Aragó i de Mallorca entre els segles XII i XVII. Al 1659, a causa del Tractat dels Pirineus, Espanya va cedir el Rosselló a França i Cotlliure va passar a formar part de la “Catalunya Nord”. A principis del s.XX, Cotlliure es va convertir en el bressol del fauvisme, un moviment pictòric revolucionari en la seva època que va impulsar Henri Matisse. En 1939 va ser el lloc on va morir el poeta Antonio Machado, exiliat de la Guerra Civil Espanyola, la tomba de la qual es pot visitar en el cementiri de Cotlliure.

Què veure a Cotlliure

El casc històric de Cotlliure és realment petit, així que la seva visita es pot realitzar perfectament en sol dia, encara que és recomanable pernoctar almenys una nit per gaudir de la seva posta de sol i els seus carrerons tranquils a primera hora del matí, quan encara no han arribat els visitants.

Els racons més fotografiats i visitats de Cotlliure són: la platja Boramar, el port i l'església de Notre-Dame-des-Anges, amb un campanar la mar de fotogènic. Aquesta església a la vora del mar, entre tres platges, ha inspirat a grans figures de la pintura. És d'estil gòtic meridional i a l'interior destaca el retaule de l'altar major, del mestre català Josep Sunyer, d'estil barroc. Com a curiositat, val a dir que el campanar medieval era un far i la nau de l'església es va construir al segle XVII al costat d'aquest. Molt a prop del casc antic es troba la Chapelle St-Vincent, una petita ermita construïda a la roca.

A l'altre costat del port està el Château Royal (castell real). En el mateix lloc va haver-hi ja en el s.VII un castell visigot, encara que la construcció actual és del segle XIII, de quan va ser residència dels reis de Mallorca, després de diverses reformes. La seva visita és d'allò més recomanable, ja que el castell de Cotlliure va ser històricament un port important des dels temps dels fenicis, situat en un enclavament envejat per tots en aquella època. El millor de la visita són les vistes al mar i a Cotlliure, a més de poder imaginar algun episodi bèl·lic dels que defensaven el castell dels vaixells que atacaven des del mar.

El Fort Miradou amb les seves vistes al mar, i el Moré, la zona on es troba, un barri antic de pescadors de carrerons estrets i casetes de colors són una altra marca d'identitat de Cotlliure, amb racons amb encant on passejar amb calma cap al tard.

La tomba d'Antonio Machado és una altra de les raons per les quals molta gent visita Cotlliure. Es troba al cementiri del poble, en un lloc bastant cèntric. El conegut poeta espanyol republicà Antonio Machado va fugir de les tropes franquistes exiliant-se a Cotlliure. Va ser aquí on també va morir, al 1939. Cinc dies més tard de la seva mort, va morir també la seva mare, Ana Ruiz. Van ser enterrats junts en una tomba on avui dia sempre es poden veure flors fresques. Al costat de la tomba hi ha una bústia on deixar cartes, que recull la fundació Machado. A Cotlliure també es pot veure la casa Quintana, on el poeta va passar alguns dies, encara que solament des de fora.

Art a Cotlliure: el bressol del fauvisme

La petita localitat de Cotlliure és coneguda també per ser el bressol del fauvisme, un moviment pictòric revolucionari de principis del s.XX el precursor del qual va ser Henri Matisse. Durant l'estiu de 1905, ell i el seu amic André Derain van pintar a Cotlliure unes 300 obres pictòriques, tot un rècord! Així que des que van estar aquests gegants de la pintura, Cotlliure ha atret sempre a artistes, molts d'ells bastant influents, com Picasso o Dalí. Actualment, la brisa marina i l'ambient bohemi de d'aquesta petita localitat de costa segueix atraient a artistes de tot tipus i llocs. Només s'aha de fer un volt pels seus carrers per veure que el poble està ple de galeries d'art, amb obres molt originals.

El museu Peské és un dels llocs imprescindibles per als amants de l'art modern. Existeix una interessant visita guiada, anomenada “camí del fauvisme”, on es poden veure reproduccions de les obres de Matisse i Derain col·locades en el mateix lloc on van ser pintades.

Informació pràctica pel viatger

Ubicació:

Cotlliure es troba a la costa del sud de França, a uns 30 km de Perpinyà (Pirineus Orientals,) a la regió Llenguadoc-Rosselló. Està molt a prop de la frontera amb Espanya, a menys de 30 km de Portbou.

Com arribar:

- En cotxe: Des de Catalunya el més ràpid és anar per l'AP-7, si és possible utilitzant el sistema teletac per evitar cues. Quan passem la frontera, cal prendre la primera sortida en Li Boulou (num.43) cap a Argelès-sud-mer/Port-Vendres. Cotlliure es troba entre aquestes dues poblacions, a uns 25 minuts de l'autopista.

De Barcelona a Cotlliure hi han unes 2 hores amb cotxe. Una altra opció (si es té més temps) és anar per la costa, prenent la N-260 des de Figueres cap a Portbou, passant per Cerbere, Banyuls-sud-mer, fins a Cotlliure. Si escollim aquesta opció, gaudirem d'un dels paisatges més bonics que existeixen de la costa francesa.

- En tren: Cotlliure té estació de tren, encara que la connexió amb Catalunya és molt dolenta, ja que hi implica canviar de tren a Perpinyà. Des de Barcelona es triga unes 3h 30 min, depenent de les connexions que hi hagi aquest dia. Es pot consultar els horaris i preus en RENFE o SNCF.

- En bus: Per arribar a Cotlliure en aquest mitjà de transport suposaria prendre dos busos. Des de Barcelona es pot arribar en bus amb ALSA fins a Perpinyà (unes 3h). Des de Perpinyà s'ha d'agafar el bus nº400 fins a Cotlliure (1h).

- Avió: L'aeroport més proper es troba a 30 km de Perpinyà, però desafortunadament no existeixen vols directes des de Catalunya, així que descartaríem utilitzar aquest mitjà de transport.

*Nota: Més informació sobre Cotlliure a la web oficial de turisme de Sud de France.

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Catalunya , Racons propers

L'origen valencià de la Coca-Cola

Versió en espanyol

Saps que l'origen de la Coca-Cola és valencià?
Bé, o així podria ser...

Aielo de Malferit és un poble de la Vall d'Albaida. Qui el coneix, és sobretot per ser lloc de naixement i seu del Museu del Nino Bravo. Però aquest poble amb encant té un cop amagat pels amants de les històries curioses com nosaltres: segons diuen és aquí on es va crear la fórmula màgica de la Coca-Cola!

A Aielo encara existeix una licoreria com les d'abans. Entrar en ella és fer un viatge al passat, en el que perfectament un retrocedeix unes quantes dècades només travessar la seva porta l'entrada. Tot es fa de forma artesanal i entre les seves prestatgeries destaquen noms de licors suggerents com: "Lágrimas de Contribuyente", "Licor de cualquier cosa" o "Placer de Damas" i... la "Nuez de kola-coca"...

Corria l'any 1880 quan Bautista Aparici, Ricardo Sanz i Enrique Ortiz funden la licoreria d'Aielo. Van començar a crear productes de qualitat, que presenten a fires d'arreu del món, sent mereixedors de diversos premis de reconegut prestigi -diplomes i medalles d'aquests premis centenaris pengen de les parets del despatx de la fàbrica-. El seu renom va ser tal que les seves begudes arriben fins a palau, atorgant-los la Reina Maria Cristina el títol de "proveïdors de la Casa Reial", fet que els autoritza a usar l'escut d'armes en documents i etiquetes dels seus productes.

Al 1885 Bautista Aparici viatja a Philadelphia on rep un premi a la innovació per la recent creada "Nuez de kola-coca" un xarop fet de cafeïna, fruits dels arbres de cola africans i de fulles de plantes de coca del Perú. També reparteix mostres del nou producte entre representants de vendes americans, amb vocació d'intentar obrir mercat a les Amèriques.

Potser va ser una coincidència, però només un any després, el farmacèutic nord-americà John Pemberton inventava la Coca Cola: un producte amb el mateixos ingredients i un gust molt similar a la "Nuez de kola-coca" però amb gas. Realment Pemberton va fer les seves investigacions de forma independent i la casualitat va fer arribés a una fórmula tan similar al producte de la licoreria d'Aielo? O bé, com en el cas de molts altres invents, va inspirar-se en les investigacions que havia fet algú altre -en aquest cas Aparici, Sanz i Ortiz- i va millorar la composició afegint la soda? La polèmica està servida... En tot cas cal posar aquest fet en context i és que en aquella època els productes no es patentaven fins que no assolien certa acceptació de mercat.

Si més no, resulta curiós que al 1953 els representants de la multinacional americana visitessin la fàbrica d'Aielo i adquirissin per 30.000 pessetes els drets del nom a Joaquín Juan Sanchis, aleshores propietari de la fàbrica. La marca americana començava a comercialitzar-se a Espanya i no volien pas cap contenciós judicial. Podria considerar-se aquest fet una forma implícita de reconèixer que potser sí que el producte d'Aielo alguna cosa té a veure amb el naixement de la Coca-cola?

A 'interior de la fàbrica, amb la venedora, la Mariló i la Mercè

Avui qui s'arriba fins la fàbrica d'aquest poble valencià encara té l'oportunitat de comprar una ampolla de "Nuez de kola". Ja només és fa en la seva versió alcohòlica, és un licor dolç de 21º. T'animem a que vinguis a provar-lo i el barregis amb gasosa. A partir d'aquí, tu mateix podràs extreure conclusions... ;)

+ informació sobre Aielo de Malferit:

• Turisme Aielo de Malferit
• Ajuntament d'Aielo de Malferit
• Racó viatger de Mariló
• Milcamins

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Curiositats , Espanya , Gastronomia , Racons propers

Un passeig per Palma de Mallorca

Versión en español

Palma de Mallorca és una ciutat per passejar-la, per degustar-la tranquil·lament, per perdre's pel seus carrerons i anar descobrint patis senyorials i petits bars amb solera on fer un mos. La història impregna cada barri, cada racó, ensenyant els seus secrets a qui la visita i enamorant a simple cop de vista a qui arriba per primera vegada. Tant és així, que gran part de la població que hi viu no ha nascut allà, i nosaltres n'hem conegut uns quants: alemanys, francesos, catalans, madrilenys, vascos... Símptoma inequívoc de que Palma té quelcom que atrau, n'estem segurs. De fet, al rellegir les nostres notes de viatge ens han vingut unes ganes irrefrenables de tornar-hi, almenys per uns dies...

Aquí us descrivim el que, segons el nostre punt de vista, ha estat més interessant conèixer. Donem una volta passejant per les diferents cares de Palma, encara que la ciutat és un tot, un equilibri perfecte de la seva diversitat que és fa difícil de fragmentar.

De cara al mar

Si una cosa marca el caràcter de Palma és el mar. Mediterrànea i vivint de cara al mar, la seva façana marítima és el primer que el viatger veu quan arriba. La Seu i el Palau de l'Almudaina s'alcen imponents sobre la línia de mar i des de fa segles que donen la benvinguda al viatger. Als seus peus, el Parc de Mar i el Passeig Marítim són lloc d'esbarjo dels palmesans i parada obligatòria pels visitants que troben aquí el millor lloc per obtenir la fotografia més representativa de la ciutat.

La Palma marinera poc a poc ha passat a formar part més del passat que no pas del present, tot i que avui encara és possible veure els pescadors traginant el peix o adobant les xarxes envoltats de gavines. Diversos són els barris que no han volgut desfer-se per complet del seu esperit mariner i han sabut mantenir la seva essència, els típics llaüts amarrats al port els delaten. La Llotja o el Consolat de Mar són testimoni d'una època gloriosa en la que el port de Palma va ser un dels més importants del Mediterrani. L'olor salat a mar, connecta immutable passat i present.

La Palma monumental

Possiblement la Seu, el Palau de l'Almudaina i el Castell de Bellver són els edificis més emblemàtics de la ciutat però no pas els únics d'interès. Arquitectura religiosa i civil ha anat deixant la seva petjada a Palma en les seves diferents formes i estils, deixant petites joies mig amagades com els banys àrabs.


La Seu, la catedral de Palma

La Seu és segurament l'edifici més simbòlic, el més fotografiat i el més recordat de la ciutat. Gòtica en origen, en ella hi han anat deixant també petjada el renaixement, el barroc, el neoclàssic, el modernisme i l'art contemporani. La Seu s’ha anat transformant al llarg del temps i continua estant en evolució permanent. Antoni Gaudí i Miquel Barceló en són els seus artistes més cèlebres i polèmics. L'artista mallorquí més internacional, és el que va plasmar l'obra més moderna en una de les capelles. Revestint tot amb una pell ceràmica va plasmar el mar amb els peixos i la terra amb els seus fruits (al.legoria al món que va crear Déu). Hem de dir que tot i la polèmica generada, a nosaltres ens ha captivat.

La Seu de Palma és, juntament amb les catedrals de Beauveais, Milà i Colònia, una de les catedrals gòtiques més altes, i també disposa d'un dels rosetons més grans amb gairebé 100 m2 de superfície. Aquesta característica i la lluminosaitat que en els dies solejats deixa entrar a l'interior de la nau, li ha valgut a la Seu el sobrenom de la catedral de la llum. Com a curiositat us expliquem també que la superfície de la Seu va ser també la unitat de mesura agrícola de la illa: la superfície total de la catedral (6.600 m2) equivalia a una "quarterada" que, a la seva vegada es subdividia en quatre "quartons" i setze "horts".

El Palau de l'Almudaina

Cara a cara amb la Seu, l'Almudaina guarda entre els seus murs part important de la història de la illa i del Regne de Mallorca. Aquí han deixat petjada totes les civilitzacions que han passat per Palma. D'origen romà i posteriorment ciutadella àrab, al segle XIV va a passar a ser la seu del regne mallorquí. Veient-la no podem evitar imaginar com devien ser els seus temps de màxim esplendor. Reminiscències del passat, encara avui la Família Reial Espanyola l'utilitza com a residència oficial per a cerimònies i recepcions d'Estat durant l'estiu.

El Castell de Bellver

El castell de Bellver és ben peculiar... i no ho diem pas per dir... T'has imaginat alguna vegada un castell amb una planta circular? Doncs existeix i està a Palma. El de Bellver és un dels pocs castells que existeixen a Europa amb aquesta singularitat i és el més antic de tots ells. El més curiós de tot és que aquesta peculiaritat no obeeix a cap tipus de raó tècnica sinó únicament estètica, segons es creu inspirant-se en l'Heròdium de Palestina. Va ser construït a inicis del s. XIV per la casa real mallorquina i hi destaca la torre de l'homenatge de 25 metres d'alçada. Originàriament palau i fortalesa, posteriorment va passar a ser presó reial sent l'escriptor i polític Gaspar Melchor de Jovellanos el seu presoner més il·lustre. Actualment allotja el Museu d'història de la ciutat i ofereix les millors vistes de la ciutat. 

Els banys àrabs

A cada ciutat que un visita, un s'hi fa amb un racó especial. No té perquè ser el més espectacular, simplement t'atreu. Nosaltres a Palma aquest raconet l'hem trobat als jardins de Can Fontiroig, un recés de pau i tranquil·litat on hi trobem també un dels pocs monuments que es queden del domini musulmà a Mallorca i els millor conservats de l'antiga "Madina Mayurqa" -nom que tenia la ciutat en l'època morisca-. Els banys àrabs daten del segle X i avui en queda la sala destinada als banys calents. Sobta veure que cap capitell de la seva columnata és igual, pel que ens van explicar aquests són reutilitzats de construccions anteriors, possiblement romans.

La Palma senyorial i burgesa

Caminant per l'antic barri jueu, pel carrer de Santa Catalina o passant per Can Amunt i Can Avall ens trobem amb petites joies de l'arquitectura quotidiana. Cada racó està impregnat d'una aureola atemporal i al caure la tarda, amb la llum més tènue, sembla que s'arrepleguin plens d'història.

Monumentals i amb gust, darrere d'alguns portals s'amaguen patis de l'alta aristocràcia mallorquina que són crònica viva d'una altra època. No són poques les històries i llegendes que acumulen. A la llinda d'un portal del Pati de Ca´n Ordines d´Almadrà apareix una cita en llatí que es tradueix per "casa't i calla't; el silenci et proporcionarà joies". És el reflex dels interessos matrimonials que va haver entre el pobre cavaller Vivot i la rica pubilla Santmartí. En el mateix pati tenim el plaer de trobar-nos amb la que es considera la dona més vella de Palma, la senyora Manlia Severa. D'ella només la làpida amb el seu nom, una de les poques restes trobades de la necròpolis romana.

Més pròximes en el temps, Palma acull també autèntiques joies del modernisme com ara el Gran Hotel, Can Casasayas o Can Fortesa Rei, que aporten la nota de color a la solemnitat imposada pels casals del centre històric. No són pocs els edificis emblemàtics d'aquest estil que es poden trobar a la ciutat.

La Palma artística

Palma no només és edificis i història. La seva vessant artística va més enllà dels edificis. Es Baluard, la Fundació Pilar i Joan Miró i Ses Voltes són visites més que interessants pels amants de l'art.


Museu Es Baluard

Amb vistes espectaculars a la bahia de Palma el museu d'art modern i contemporani ocupa l'antiga fortalesa del Baluard de Sant Pere, del s.XVI. Després de destinar-se a un ús militar, aquest edifici històric va estar 40 anys abandonat fins a convertir-se en museu. Té una col·lecció amb artistes de la talla de Miró, Picasso, Sorolla, Mir, Gelabert, Rusiñol, Jaume Plensa, Marina Abramovich... en fi, un patrimoni que s'ha de visitar sí o sí si t'agrada una mica l'art!

Fundació Pilar i Joan Miró

La seu de la Fundació i on es troba la col.lecció d'obres de Miró és un edifici dissenyat per Moneo, una meravella per la vista que fa que la visita sigui molt més plaentera. De color blanc, amb línies sòbries i amb material d'alabastre que fa que moltes de les parets siguin translúcides. Un continent a l'alçada del seu contingut. La col·lecció consta de pintura, dibuix, escultura i obra gràfica. En total, el fons està compost per 118 pintures damunt tela, 275 obres realitzades amb tècniques diverses damunt diferents tipus de suport, 1.512 dibuixos i 35 escultures, així com obra gràfica.

Però el que més ens va agradar va ser la visita al taller de l'artista, on va treballar des de que s'establí en Mallorca. En aquest espai tan personal es pot copsar l’atmosfera de creació que tenia Miró. Està tot tal i com ho va deixar. Dóna la sensació que el geni només hagi sortit un moment del seu taller i que tornarà de seguida.

Ses Voltes

Als peus de la catedral trobem Ses Voltes, un espai d'art i creació d'art contemporani. El centre dóna suport als artistes en tots els procesos de l'obra abans d'entrar en el circuit de museus, galeries d'art, festivals o teatres. També fan cursos i tallers d'art, una iniciativa molt lloable i engrescadora que fa d'aquest centre un niu d'artistes i que permet al visitant veure in-situ el procés de creació.  

Especialment interessant és el projecte de regeneració urbana que s'ha impulsat des del centre. Una visió gens típica ni convencional de Palma que diversos artistes han anat creant durant els darrers anys a través d'street art.

Passejar per aquests carrerons ens ha fet veure la part d'una ciutat més desconeguda, més d'anar per casa i suposem que més autèntica. De fet, marxem de Palma amb la sensació d'haver-la vist diferent a la que coneixíem fa anys, aquella que ens venien només com a destí de sol i platja i com a viatge de fi de curs de la nostra època adolescent. Diuen que no hi ha res com tornar a un lloc on has estat per gaudir-lo molt més que la primera vegada.

Ens acomiadem de Palma, però tornarem.

 Altres posts sobre Palma de Mallorca:

• Festes de Sant Sebastià a Palma de Mallorca

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Blogtrip , Ciutats , Espanya , Llocs amb historia , Racons propers

Festes de Sant Sebastià a Palma de Mallorca

Versión en español

Les petites coses que aconsegueixen sorprendre'ns són les que es fan amb un racó privilegiat en els nostres records. Palma de Mallorca és una d'aquestes ciutats que vagis els cops que hi vagis sempre tindrà un nou racó amb encant o una llegenda per descobrir que sorprendrà al viatger. Feia 8 anys de l'última vegada que havíem trepitjat Palma i un cop tornats encara ens preguntem com és que hem deixat passar tant de temps per tornar-hi.

Vista de la Seu i del port de Palma

Palma de Mallorca, destí pels 365 dies de l'any

Hi ha destins que injustament s'associen a un determinat tipus de turisme o bé a una època concreta de l'any. Els tòpics són mal consellers i qui creu que Mallorca és només sol i platja s'equivoca i es perd part important del seu encant. Evidentment les platges i les cales són un dels grans valors de l'illa, però també ho són els monestirs i ermites que van esquitxant el seu interior, la majestuosa serra de Tramuntana i els paisatges rurals que l'envolten, les coves i les inimaginables figures que es formen en les seves entranyes i... per suposat, Palma.  

Si un féssim una llista de les característiques desitjables d'una ciutat, Palma de Mallorca les tindria gairebé totes. El mar, un casc antic amb història, una arquitectura notable, una gastronomia de qualitat, mercats i restaurants amb solera, una oferta cultural envejable i un caràcter cosmopolita a mig camí entre la tradició i la modernitat. L'equilibri perfecte.

Per una escapada d'un cap de setmana llarg o bé com a punt base per a descobrir l'illa, Palma és la ciutat ideal. Possiblement és un destí que a l'estiu llueix més, però que la resta de l'any té l'avantatge de poder-lo descobrir de forma més autèntica. Si aquest "descobrir" es fa a més de la mà d'uns amfitrions de luxe, en bona companyia i coincidint amb les Festes de Sant Sebastià, l'escapada adquireix ja el qualificatiu d'experiència per recordar. I justament és això el que hem tingut la fortuna de viure aquests dies.

D'esquerra a dreta i de dalt a baix: la Seu (2), Palau de l'Almudaina, carrer del casc antic, 

Can Casasayas, capella de Sant Elm, Fundació Pilar i Joan Miró (2) i el port.

Sant Sebastià: Foc, festa i tradició

La devoció dels palmesans per Sant Sebastià data de molt antic. Ja en el segle XVII, agraïts per haver-los protegit de la pesta el varen proclamar patró de la ciutat. En el seu honor, des de més recent i cada mes de gener, se celebren les festes patronals de Palma. El foc n'és l'element central com si d'una revetlla de Sant Joan d'hivern es tractés però, a diferència d'aquesta última, el programa d'activitats de Sant Sebastià s'allarga durant dos caps de setmana intensos. Concerts, cultura, esport, gastronomia, oci es succeeixen en activitats per a tots els gustos i tots els públics. Per nosaltres Sant Sebastià ha significat l'oportunitat única de viure Palma com si fóssim uns ciutadans més.

Divendres al vespre vam gaudir de la millor cuina d'autor amb la Peccata Minuta a l'emblemàtic Mercat de l'Olivar, on 13 xefs de prestigi de l'illa oferien tapes gourmet a preus populars en una iniciativa de Chefs (in). Una trobada que va morir d'èxit considerant la gran afluència de públic que gairebé no permetia avançar pels passadissos del mercat. Després va venir el correfoc, l'acte principal de la nit. Cinc colles de diables i dues bèsties de foc van recórrer els principals carrers de la ciutat. Els tambors i la pólvora omplien l'ambient de festa i gresca. Adrenalina pura!

Les guspires encenen el cel de Palma

Foc, foc, foc, correfoc!

Diumenge al matí i dia de la revetlla de Sant Sebastià vam tenir l'honor de saludar en persona i conèixer la història del Drac de na Coca, element del bestiari mallorquí i protagonista tant del correfoc com de la nit de revetlla -la tradició diu que el drac va existir de veritat, tot i que en realitat es tractava d'un cocodril que a dia d'avui es pot visitar al Museu Diocesà de Palma-. Ja per al vespre vam presenciar com acompanyat de gegants, capgrossos i xeremiers (música tradicional) marxava en comitiva des de la Plaça de Cort fins a la Plaça Major on, amb el seu foc va encendre el fogueró i donà el tret d'inici a la festa.

El Drac de na Coca, bèstia de foc de Palma. El de veritat està al Museu Diocesà.

El Drac de na Coca encenent el fogueró. Foto cedida per Cati Cladera

És aleshores quan el foc s'estén per les places de Palma. Bidons partits per la meitat esdevenen barbacoes mòbils que omplen la ciutat de brases per fer la torrada. Botifarrons, xoriços, llom i cansalada es couen i són l'excusa per retrobar amics i fer-ne de nous. Cadascun porta alguna cosa i tothom participa a l'hora de preparar aquest sopar de germanor on compartir és la filosofia. Un autèntic esdeveniment social en el que vam tenir el plaer de coincidir amb d'altres bloggers de Mallorca. Ni la pluja -que justament va fer acte de presència en el pitjor moment- ens va fer enrere.

Fent foc per la torrada.

Ni la pluja pot aturar els bons moments entre amics.

La nit és llarga i ni de bon tros s'acaba amb la torrada. Poc a poc la música va substituint les brases i grups i cantants passen a ser els protagonistes de la festa. Els concerts es succeïxen pels diferents racons de la ciutat. Difícil d'escollir entre tanta varietat. Nosaltres finalment ens vam decidir per Raimundo Amador.


Nit màgica, nit per recordar!

Raimundo Amador en el concert de Sant Sebastià

Informació pràctica

En la propera entrada t'explicarem els principals atractius que Palma ofereix al visitant. Avui, per anar fent boca, t'avancem informació d'utilitat per preparar la visita a la ciutat.

A la web de la Fundació Turisme Palma de Mallorca 365 trobaràs la informació d'interès. Especialment útil és el seu apartat de descàrrega de documents amb plànols de la ciutat i una mini guia turística gratuïta. Un cop allà, hi ha oficines d'informació turística al Casal Solleric (Passeig del Born), al Parc del Mar, al Parc de les Estacions (Pl. Espanya), a la Plaça de la Reina, a Platja de Palma i al mateix aeroport.


Com arribar:

Palma està connectada via aèrea amb els aeroports de Barcelona, Girona, Lleida i Reus. Diferents companyies realitzen el trajecte despenent de l'aeroport de sortida. Nosaltres vam volar amb Air Europa. L'aeroport Son Sant Joan està a 10 km del centre de Palma, s'hi pot arribar amb la línia 1 de l'autobús urbà (3€, passa cada 15 min.) o bé amb taxi (mínim 12€).

Baleària i Transmediterrània són les companyies que connecten Barcelona-Palma via marítima. En total són dos vaixells diaris en cada sentit que tarden 8 hores en realitzar el trajecte.

Si penses combinar la ciutat de Palma de Mallorca amb altres visites per l'illa, l'ideal és llogar cotxe a Mallorca, així podràs descobrir tots els racons al teu aire i anar a aquells llocs que et vinguin de gust sense dependre del transport públic. Molt recomanable!

 
On dormir:

Nosaltres ens vam allotjar a l'Hotel Costa Azul. Hotel ben situat a primera línia del Passeig Marítim de Palma i amb unes vistes espectaculars al port i la catedral. Recentment reformat segueix una línia de decoració basada en la poesia de temàtica marinera (cada habitació té un poema diferent). Bon gust i un tracte exquisit. Bona connexió wi-fi i un dels matalassos més còmodes on hem dormit mai. Preu de l'habitació a partir de 72€.

On menjar: 

L'oferta gastronòmica de Palma és àmplia i variada. Els restaurants on vam menjar i que podem recomanar són:

Patrón Lunares: Restaurant familiar situat al barri de Santa Catalina (l'antic barri de pescadors) i molt a prop del Mercat de Santa Catalina. El nom prové de l'antic propietari, que va ser un patró molt jove de l'embarcació "Lunares". Cuina de fusió creativa, com la seva ensaïmada de foie o el remenat de calamars amb escalivada i ou fregit. Ambient agradable i música en directe. Preu mig entre 25 i 30 €.

                                     Patrón Lunares                                                                           Tast Club

Tast Club: Local que va néixer amb la intenció de ser un club privat de fumadors i que avui és, per la manca de llicència, un restaurant exclusiu d'ambient tranquil on es poden degustar tapes i pinxos creatius, menjar el plat estrella (bou a la pedra) o prendre un dels gin tònics més originals de la seva carta. Hi han dos restaurants del Tast, però el més recomanable és el Tast Club (o Club del Fumador). Il.luminació i música relaxada. Un lloc elegant i amb classe. Preu mig 30 €.

Es Rebost: Restaurant de menjar autòcton mallorquí, on es poden degustar unes coques casolanes d'escalivada, sobrassada, formatge local, hamburguesa amb sobrassada, ensaïmades, etc. regat amb un vi de la terra. Fotografies de camps de les terres de Mallorca i un ambient desenfadat. Slow fast food per un preu mig d'entre 8 i 12 €.

                                       Es Rebost                                                                                     Hotel Cort

Restaurant de l'Hotel Cort: Situat davant de Cort (l'Ajuntament), decorat amb gust i il.luminació perfecta per una vetllada romàntica. Serveix aperitius com ostres, ceviche, seitons, etc. Vi i còctails. L'hotel consta de 14 suites i dues habitacions dobles selectes. Situat a la mateixa Plaça de Cort.


Ensaïmades i sobrassada:

Diuen que qui no torna amb una sobrassada o una ensaïmada, no ha estat a Mallorca. Molts són els llocs on es poden comprar però no a tots són igual de bones.

Per la sobrassada us recomanem anar directament a un dels mercats de Palma, el de l'Olivar i el de Santa Catalina són els que queden més a prop del centre històric. Per ensaïmades us podem recomanar les de Can Joan de S'Aigo (Can Sanç, 10), un acollidor forn-cafeteria fundat al 1700 on -segons diuen- hi fan les millors ensaïmades i la millor xocolata de Palma.



__________________________________________________________________________

Foto de família del #Palmatrip

Gràcies a la iniciativa #Palmatrip de la Fundació Turisme Palma de Mallorca 365, 10 bloggers de diferents indrets de l'estat (Madrid, Eibar, Astúries, Tenerife i Barcelona) hem conegut Palma entre els dies 17 i 20 de gener. Acompanyats de la Marita i el Pedro de la Fundació, de la Julia de Viajes y Eventos i del nostre guia Xavi, hem anat descobrint Palma en les seves variants més diverses: la històrica, la cultural, l'artística, la gastronòmica i la tradicional. Us convidem a visitar els altres blocs participants per a conèixer altres punts de vista d'aquest viatge: Foto Escapada, El Txoko de Lonifasiko, Viaje al Atardecer, Ahora toca viajar, Un mundo para 3, Los viajes de Ali i Machbel. El nostre agraïment a la Fundació i col·laboradors per haver-nos acollit tant bé i haver-nos fet sentir com a casa.


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Blogtrip , Ciutats , Espanya , Festes , Racons propers , Tradicions