0:30
Quaderns de bitàcola
És dir Liverpool i venir-nos al cap els Beatles, és pensar en els Beatles i començar a taral·larejar alguna de les seves cançons, és cantar una mica i venir núvols de pluja. En el moment d'escriure aquest article estic escoltant algunes dels hits més famosos de la banda, al costat hi tinc la Celia cantant com una més. Però bé, millor deixem les confessions artístiques per un altre dia...
 |
| Miris on miris, a Liverpool trobes referències constants als fills predilectes de la ciutat. |
Poques ciutats tenen el seu nom tant associat a un grup musical o un personatge famós. Encara que sembli mentida Liverpool existia abans que arribessin els Beatles i té atractius per visitar-la més enllà de tot el relacionat amb la banda. Liverpool va ser el segon port més important de l'imperi britànic i la seva façana marítima amb les imponents "three sisters" i els seus magatzems victorians en donen avui testimoni. Una catedral psicodèlica i una altra de neogòtica, l'edifici neoclàssic més gran del món, una filial de la Tate, l'estadi d'Anfield, el barri xinès més antic d'Europa... La ciutat ens ha sorprès gratament per tot el que té. Més del que pensàvem inicialment. Ara bé, els Beatles són els Beatles...
Avui t'expliquem la ruta beatle que vam fer per Liverpool. No és ni molt menys exhaustiva, el tema donaria per bastant més i t'assegurem que pot arribar a ser mooooolt freak. Vam passar grans moments seguint les passes dels quatre fantàstics -sobretot quan arribava el moment dels pubs- i ho vam fer en molt bona companyia. La Txell i el Xavi, d'Estem de vacances, van ser els companys de fatigues i és que si els Beatles eren quatre, també quatre som els viatgers que hi hem anat. Et deixem a tu que ens assignis els papers de Lennon, McCartney, Harrison i Ringo. No sé... potser per fer la caracterització ens hagués anat bé alguna perruca... ;)
 |
| La banda dels quatre a The Cavern. |
Aeroport de Liverpool
Per si hi algú que s'ha despistat i no hi ha caigut abans d'arribar, només aterrar a Liverpool se n'adonarà d'on ha anat a parar. Per començar l'aeroport de la ciutat porta per nom "Liverpool-John Lennon". A la terminal hi ha també una estàtua del més famós de la banda que, entre nosaltres, molt no s'hi assembla tot i que en surti afavorit. "Uuummm, ves per on" deu de pensar el despistat...
Per si encara a algú li queda algun dubte, al sortir al carrer un objecte sospitós destaca entre els cotxes de l'aparcament. És groc i, tot i que el mar queda a uns kilòmetres, té forma de submarí. "Ah! El yellow submarine dels Beatles!"
 |
| The "Yellow submarine" is watching you... |
Això només és el començament. Encara que no vulguis, a cada racó de la ciutat et trobes referències al quartet. Liverpool s'enorgulleix de ser el bressol de la millor banda del món, i els beatlemaníacs que venen de pelegrinatge no se sentiran decebuts. Ara bé si no t'agraden els Beatles, prepara't que això es pot convertir un malson: aquí et perseguiran i se t'apareixeran per tot arreu, com en la trama de les millors pel·lis de terror.
 |
| "Los pájaros" d'Alfred Hitchcock en versió beatle. |
The Beatles Story
Tota persona assenyada hauria de començar la ruta beatle amb una visita al The Beatles Story Museum (15£). Està a Albert's Dock i des d'allà surt també el Magical Mystery Tour (17£), unes visites guiades en bus pels llocs més emblemàtics relacionats amb el grup. Nosaltres vam decidir fer la ruta amb més calma i pel nostre compte, visitant els lloc que t'expliquem aquí.
A The Beatles Story un pot conèixer de forma pròxima i amena la història del grup, trobar-hi instruments i d'altres pertinences, passejar per reproduccions de llocs més emblemàtics... Ens havien parlat molt bé del museu, però hem d'admetre que aquesta classe d'història ens la vam saltar. Vam fer campana i vam anar al bar, com en el millors temps d'estudiants. A les 12 del migdia ja estàvem a The Cavern. Una mica d'hora per fer la primera pinta però si no ho fèiem així: a veure qui és el guapo que aconsegueix la millor taula del famòs pub? (mira la segona foto de l'article).
A The Beatles Story un pot conèixer de forma pròxima i amena la història del grup, trobar-hi instruments i d'altres pertinences, passejar per reproduccions de llocs més emblemàtics... Ens havien parlat molt bé del museu, però hem d'admetre que aquesta classe d'història ens la vam saltar. Vam fer campana i vam anar al bar, com en el millors temps d'estudiants. A les 12 del migdia ja estàvem a The Cavern. Una mica d'hora per fer la primera pinta però si no ho fèiem així: a veure qui és el guapo que aconsegueix la millor taula del famòs pub? (mira la segona foto de l'article).
 |
| Façana de The Beatles Story |
The Cavern i Mathew Street
Mathew Street és un dels llocs de referència de la marxa nocturna a Liverpool. Aquí és on venien els hipsters dels 60 per escoltar en viu les noves tendències de l'escena musical i aquí també és on avui es congreguen mítomans nostàlgics d'arreu per rememorar vells temps.
 |
| Mathew Street, lloc de naixement dels Baeatles. |
D’entre tots els pubs de la zona, la història s’escriu amb majúscules a The Cavern. Aquest era l’escenari de referència dels Beatles en els seus primers anys. Aquí la banda va tocar-hi fins a 292 cops entre el 9 de febrer de 1961 i el 3 d'agost de 1963, i aquí és també on Brian Epstein -el seu futur mànager- els va descobrir. Uns anys abans van actuar-hi The Quarry Men -primera banda de John Lennon- i Rory Storm & The Hurricanes -grup en el que Ringo s'estrenava amb la bateria-, eren altres temps i els Beatles encara no existien.
Els Beatles a The Cavern l'any 1962 (aquesta és la filmació més antiga que es conserva del grup)
En la seva primera etapa The Cavern va estar obert entre el 1957 i el 1973, any en que va ser enderrocat. Al 1984 va ser reconstruït i reinaugurat a quinze metres del seu emplaçament d'origen amb molts dels maons de la seva estructura original. Un petit detall que passa inadvertit per a molts però que per res treu màgia al local i és que, al cap i a la fi, l'aparença i mides actuals són exactament iguals a la dels seus inicis.
 |
| Lloc exacte on es trobava l'entrada al The Cavern dels anys 60. |
 |
| Entrada actual a The Cavern. |
Avui The Cavern continua oferint concerts i homenatges a la banda a totes hores. I nosaltres a les 12 del migdia ja estàvem asseguts a una de les seves taules amb la primera pinta del dia. Què és molt d'hora? Bé, tampoc tant: els Beatles van oferir molt dels seus concerts a les "lunch time sessions" i de fet creiem que és el millor moment del dia per visita-lo i observar amb calma les fotografies, cartells i objectes de culte que es troben a parets i aparadors. Després a la nit evidentment hi ha més ambient però al migdia no està pas mort. La música aquí comença d'hora i vam coincidir amb el concert de Tim Shaw, guitarra que toca sovint al club i que en els seus millors temps va acompanyar de gira a estrelles com David Bowie o Paul Young. En el concert va repassar els hits més populars dels Beatles i va fer les delícies dels allà reunits. No està pas malament per començar amb força el dia, no?
 |
| Escales que baixen a The Cavern amb fotografies de popularitats que han passat per allà. |
 |
| Tim Shaw en concert a l'escenari de The Cavern. |
El mur de la fama i l'estatua de John Lennon
A Mathew Street hi ha vida més enllà de The Cavern Club però sempre amb els Beatles com a fil conductor. Just davant seu hi ha The Cavern Pub -mira que arriben a ser originals-, en els marrons maons de la seva paret hi ha gravats els noms dels grups més famosos que van passar en un moment o altre per The Cavern Club -sí, sí, l'altre-. T'hi pots passar una bona estona bocabadat descobrint tota la penya que aquí va tocar: The Rolling Stones, Queen, The Who, The Yardbirds, Elthon John, Paul Rodgers... i, més recentment Oasis, Travis, , Elbow, Arctic Monkeys... i la Orquestra Mondragón. Sí, sí, has llegit bé: la Orquestra Mondragón també va passar per aquí fa uns anyets, tot i que a aquests no els busquis al mur de la fama.Recolzat en una de les cantonades del mur està, com qui no vol la cosa, en John Lennon. Sembla que estigui esperant a algú mentre observa tranquil·lament com passa la gent davant seu. Fem l'amor i no la guerra!
 |
| El mur de la fama. |
 |
| Esperant, al costat del meu amic John. |
The Grapes
A més de The Cavern Club -l'original- i The Cavern Pub -el fals-, al carrer hi ha altres locals que fan referència amb el seu nom als Beatles i la història de la música. N'hi ha un però que també una història especial: The Grapes.
Encara que pugui sobtar una mica, The Cavern no tenia llicència per vendre alcohol a l'època beatle i, abans dels concerts, els quatre de la banda quedaven a The Grapes per fer unes cerveses. A diferència de The Cavern, The Grapes ha estat obert ininterrompudament des d'aquella època exactament al mateix lloc, és per tant el més autèntic que hi ha a Mathew Street.
Encara que pugui sobtar una mica, The Cavern no tenia llicència per vendre alcohol a l'època beatle i, abans dels concerts, els quatre de la banda quedaven a The Grapes per fer unes cerveses. A diferència de The Cavern, The Grapes ha estat obert ininterrompudament des d'aquella època exactament al mateix lloc, és per tant el més autèntic que hi ha a Mathew Street.
 |
| The Grapes, punt de trobada dels Beatles abans dels concerts. |
Strawberry Field
Strawberry Fields (en plural) no són uns camps de maduixes, tal i com apunta la famosa cançó. Aquest és el nom de l'orfenat de l'Exercit de Salvació que queda a prop de la casa d'infància del John Lennon i on de petit s'acostumava a escapar per jugar amb els seus amics. Anys després s'inspirà en els seus records d'infància per composar la cançó. La va començar a escriure a Almeria mentre gravava una pel·lícula "How I won the war" (Com vaig guanyar la guerra) i la va acabar setmanes després amb McCartney. Es va publicar al 1967, primer com a senzill i després al LP "Magical Mystery Tour".
Strawberry Field avui és només una porta forjada que dóna accés a un jardí abandonat. De fet la porta ni tan sols és l'original, però mola. Aquí és on comencem la nostra ruta pels suburbis de Liverpool resseguint alguns dels llocs emblemàtics relacionats amb la Banda.
Strawberry Field avui és només una porta forjada que dóna accés a un jardí abandonat. De fet la porta ni tan sols és l'original, però mola. Aquí és on comencem la nostra ruta pels suburbis de Liverpool resseguint alguns dels llocs emblemàtics relacionats amb la Banda.
.jpg "Strawberry fields") |
| Porta a l'Strawberry Field. |
Cases de John Lennon i Paul McCartney
A només 10 minuts caminant d'Strawberry Field està la casa on John Lennon va viure de petit. Si no fos pel petit cartell que ho indica, possiblement ens haguéssim passat de llarg. Sort també dels pocs frikis que ens anem trobant pel camí i que són la millor pista en aquesta gimcana: quan trobes uns quants exaltats fent-se fotos en un lloc estrany, saps que allò alguna cosa important és.
La infància de John Lennon es va desenvolupar en diverses cases. La primera a Newcastle Road, prop de Penny Lane va viure fins als dos anys amb els seus pares Julia i Alf. Després va passar a viure a Mendips, a Menlove Avenue, la casa dels seus oncles Mimi i George Smith. Aqui hi viu fins als 22 anys.
 |
| La casa d'infància de John Lennon |
A 20 minuts caminant de Lennon vivia Paul McCartney. En l'interior aquesta casa típica de totxana vermella de Forthlin Rd. es van escriure algunes de les primeres cançons dels Beatles. Un altre lloc amb història!
 |
| La casa d'infància de Paul McCartney |
Penny Lane
Abans de tornar al centre de la ciutat per tornar a gaudir de l'ambient dels pubs de Mathew Street, acabem la nostra ruta a la mítica Penny Lane (25 min. a peu de la casa de McCartney). John i Paul passaven diàriament per aquest carrer camí de l'escola i com a Strawberry Field, anys després li van dedicar una altra d'aquelles cançons que han passat a formar part del repertori del moment dutxa de mig món. Justament va formar part de Magical Mystery Tour, el mateix disc de Strawberry Fields Forever.
I efectiva ment, allà gran part dels indrets que esmenta la cançó. Està la caseta a la rotonda -tot i que sense cap infermera que vengui roselles-, la barberia –tot i que sense fotos de les cabelleres dels que el barber havia tingut el plaer de conèixer-, el banc –tot i que sense banquers excèntrics que van sense impermeable quan plou-. És un bon entreteniment anar identificant els llocs i imaginar-se els personatges que apareixen de la melodia.
 |
| Els cartells dels carrers son objectes de culte i no són poques les vegades que els han robat. |
Recuperem forces al fish & chips que també anomena la mítica cançó. Entrem en calor amb una tassa calenta de xocolata, qui sap si Lennon o McCartney van fer el mateix algun dia. Conversem durant una estona amb la propietària, una senyora asiàtica ja de certa edat que ens explica molt amablement anècdotes del passat i present del barri: el cole on va anar Lennon, la casa que la Yoko Ono té al barri, les visites a la botiga del Brendan Rodgers –actual entrenador del Liverpool–. L'experiència perfecta per acabar la ruta!
 |
| El fish & chips de Penny Lane. |
 |
| El fish & chips no és turístic i és ideal per prendre o menjar-hi alguna cosa. A més té molt bons preus. |
Informació pràctica
Liverpool està al nord-oest d'Anglaterra i és un destí ideal per un cap de setmana. Des de Barcelona hi volen les companyies lowcost Ryanair i Easyjet, amb les que es poden trobar fàcilment vols per 50€ a/t pel cap de setmana (nosaltres vam volar per 17€). L'aeroport està ben comunicat amb el centre de la ciutat amb el bus 86A (2,20£) o el 500.
L'oferta d'allotjament no és precisament barata al centre de la ciutat, tot i que nosaltres vam estar de sort i vam aconseguir un apartament per a quatre persones a Print Works Apartments per 49£ (15€ persona/nit). Estan cèntrics i són espaiosos, molt recomanables si s'aconsegueix bon preu tot i que cal dir que la senyal de wi-fi no arribava al nostre apartament. Una opció cara però ideal pels més beatlemaníacs és el Hard Days Night, hotel temàtic de la banda a tocar de Mathew Street.
És fàcil menjar barat a Liverpool. Qualsevol restaurant de Chinatown és una bona opció (sobretot per la nit) i sinó sempre queden els fish & chips tan típics en aquestes latituds.
La ruta beatles la pots fer amb un tour organitzat però és perfectament factible fer-la pel teu compte, nosaltres així la vam fer. The Beatles Story i Mathew Street (amb The Cavern, el mur de la fama, l'estàtua de John Lennon i The Grapes) estan al centre i s'hi arriba fàcilment a peu. Els altres llocs que vam visitar i que expliquem en aquest article ja queden una mica més lluny, en uns barris a mig camí entre el centre de la ciutat i l'aeroport. Nosaltres des del centre vam anar fins Strawberry Field en taxi (11£ - 2,8 per cap) i des d'allà la resta caminant: Strawberry Field – Casa de John Lennon (10 min) – Casa de Paul McCartney (20 min) – Penny Lanne (25 min). Un cop vam acabar, vam agafar el 86A fins al centre altre cop (2,2£).
Si ets fan beatle nivell superior, la ciutat encara t'ofereix molts més llocs relacionats amb la banda que els que nosaltres vam visitar: les cases de Ringo i George Harrison, els col·legis i instituts on van estudiar, l'església de St. Pete –on John i Paul es van conèixer i on també està la tomba d'Eleanor Rigby, a qui van dedicar una altra cançó–, el Club Casbah (15£) –propietat de la mare del primer bateria del grup, Pete Best, i on els Beatles també van tocar molts cops i fins i tot van pintar el local–, els llocs a visitar poden arribar a ser gairebé infinits... Les cases de Lennon i McCartney són visitables mitjançant visita concertada amb el National Trust (20£ per casa).
Ah! I si et decideixes per anar a Liverpool a l'estiu, prepara't: durant el mes d'agost s'hi celebra la Internacional Beatleweek, un esdeveniment internacional amb decenes bandes que imiten al grup. Això si que ja és pot ser la repera!
Ah! I si et decideixes per anar a Liverpool a l'estiu, prepara't: durant el mes d'agost s'hi celebra la Internacional Beatleweek, un esdeveniment internacional amb decenes bandes que imiten al grup. Això si que ja és pot ser la repera!
 |
| Algunes de les curiositats que et pots trobar a The Cavern. |
Publicat a:
