25 de novembre de 2013

La Ruta del Blues (III): Memphis i Nashville (l’estat de Tennesse)


Memphis no és ben bé la ciutat que esperàvem. Arribem un diumenge de finals de juliol i ens allotgem al seu centre: un espai molt reduït amb petits gratacels de l’àrea financera, un carrer molt elegant amb una línia de tramvia, tendes de primeres marques i exclusivitat. A prop del centre trobem zones deshabitades i molt solitàries. El passeig que ens porta a Sun Records, la discogràfica on van debutar Elvis Prestley, Jerry Lee Lewis, Carl Perkins i Johnny Cash, ens allunya del centre i ens porta caminant a pas lleuger a una zona semi-industrial i bastant depriment.




Sun Records

La visita és espectacular. L’entrada es realitza pel cafè-tenda ple de productes sobre l’estudi, ritual insalvable pràcticament a qualsevol atracció del país (i és que als EUA fins i tot una llibreria de barri té samarreta oficial!).

La sala d’exposició és petita però molt ben aprofitada. Tenim una guia molt efectiva, que ens fa la visita divertida i alhora molt profitosa, la qual ens explica la història del segell. Però el que realment ens emociona és baixar a l’estudi on tots aquests músics van gravar les seves cançons. Segons la guia tot està en el mateix estat que quan l’estudi va decidir tancar. Es conserva material de l’època, com per exemple el micròfon on cantava l’Elvis i on se situaven els músics a l’hora de tocar.




Vam escoltar un clàssic del Johnny Cash i ens van explicar l’anècdota que es va donar a l’estudi de gravació quan va tocar per primer cop “Walk the line”. En aquesta cançó, Cash, per a imitar el so d’una bateria, va posar un dòlar enganxat al màstil de la guitarra i, amb les cordes tapades, va començar a rascar la guitarra per a simular-lo. Aquest so es pot sentir a la gravació original, com si fos un tren creuant el desert.




També veiem la bateria que van deixar els U2 després de gravar un dels seus discos i ens explica la foto del One Million Quartet format per Elvis, Jerry L. Lewis, Roy Orbison i Cash, que es van reunir una tarda de desembre del 1956 a l’estudi i van estar tocant per diversió. Sam Phillips, propietari de Sun Records, va enregistrar aquesta reunió, de la qual s’ha editat un disc.

Al final, foto de rigor a l’estudi darrera del micro de l’Elvis i un moment final per a quedar-nos els quatre dins d’aquest espai mític i màgic, en silenci, sense cap so, i amb la pell de gallina.


Graceland


Un altre lloc mític de Memphis és Graceland, la casa que l’Elvis va comprar als 22 anys amb els primers diners que va fer. Cal dir que la casa està decorada amb un gust ben extravagant, però pel que sembla Prestley s’ho devia passar genial allà dins: una col.lecció impressionant de cotxes i diferents vehicles -alguns només per circular per Graceland-, dos avions plens del seu mal gust, sala d’squash, sala de tir, oficina de treball, quadra per a cavalls i una exposició impressionant de vestits, discos d’or i objectes diversos repassant la seva carrera des del seu Tutelo natal fins a Las Vegas, junt amb l’aura del mite envoltant-nos constantment gràcies a la capacitat única dels yankis de generar mites (i exportar-los!). Perquè, ho volguem o no, Elvis Prestley forma part tant de la seva cultura com de la nostra. De manera diferent, segur, però és present a totes dues. L’imperialisme cultural que hem vingut a celebrar i al qual estem rendint homenatge. Som uns fidels ben devots!




La nit a Memphis és animada. A Beale St. es concentren els clubs de Blues marcats per cartells de neó. Nosaltres, després d’una dura jornada, fem dues parades: una al BB King's i l’altre al Rum Boogie Café, on sopem i gaudim del blues. El ritme no para, i nosaltres anem amb ell cap a Nashville. Creuem Tennesse de banda a banda per arribar al comtat de Davidson. Nashville és una visita d’un sol dia, però sempre tenim la sensació de fer curt i ens quedem amb ganes de passar una o dues nits més.


Nashville


Nashville és una ciutat més rica que les que hem vist al llarg del viatge. Estem pujant cap al nord i sembla que ens allunyem dels estats més pobres. Ara tot just comencem a tocar l’estat de Kentucky. Els espais estan molt més endreçats. La ciutat, tot i ser petita, llueix. És una ciutat de serveis i al mateix temps rural, i la seva gent sembla viure amb prous comoditats.

Estem a la ciutat del country, música desconeguda pels quatre viatgers, i provem de visitar el RCA Studio (principal companyia productora de la música country) i el seu Hall of Fame of Country Music Museum sense gaire sort: les visites guiades s’han acabat fins l’endemà. Motivats per la música de bars, decidim passar tota la jornada a prop de Broadway St, el centre musical de la ciutat. Un carrer d’uns 300 metres amb tot el que ens cal: tendes de roba, de botes i barrets, tendes de souvenirs i bars amb dobles sessions de música en directe. Amb una hamburguesa al plat i un trio de country a l’escenari, iniciem el rànquing d’aquest tipus d’àpat (la que tenim davant resultarà la guanyadora) i ens deixem endur pel caliu del bar.



Webs d'interès

Si estàs pensant en viatjar a Memphis i Nashville, en aquestes webs hi trobaràs informació pràctica per preparar el viatge:
  • Memphis Travel: Web oficial de l'oficina de turisme. Interessant sobretot l'apartat "Plan your visit" amb plànols, descomptes i guia gratuïta de la ciutat. Atenció també a l'agenda de concerts. 
  • Nashville Music City: L'equivalent a Nashville. Web visual que es centra, com el seu nom indica, en l'atractiu musical de la ciutat.
  • Tennessee Vacation: Informació turística de l'estat de Tennessee. Per si disposes de temps i vols visitar alguna cosa més que Memphis i Nashville.
  • Great American Country: Per si vols conèixer una mica més sobre el country. Considerada una de les millors webs sobre aquest gènere musical.
  • Elvis Presley: Pàgina oficial del cantant. Informació sobre ell o tot el que l'envolta. Barreja de llegat i de merchandatge. També hi ha informació sobre Graceland. 
  • Sun Records: Web oficial dels mítics estudis de gravació i dels artistes que van passar per allà. El seu lema "Where Rock & Roll was born" és tota una declaració d'intencions.
  • Country Hall of Fame and Museum: Web sobre el museu dels mites del country i de l'antic estudi de la RCA. Per conèixer una mica més sobre aquest estil musical és interessant sobretot l'apartat de les biografies dels artistes que formen part d'aquest saló de la fama.
_________________________________________________________________________

 
En Màrius i els seus fills, en Víctor, en Miquel i en Gerard són uns megalòmans empedreïts; tant és així que han realitzat junts el seu somni des de feia temps: fer la U.S. Route 61, la coneguda y mítica "Ruta del Blues". La família Gené és la nostra convidada del mes de novembre i temporalment li hem cedit el bloc per a que ens expliqui el seu viatge. -- Enric i Celia



 La família Gené també ha escrit:

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

     
    Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
    cookie law