Exposició de fotografia “11 anys de Diaris de viatges”

El passat diumenge 20 de juny, coincidint amb el Dia Mundial de les Persones Refugiades, es va inaugurar l’exposició retrospectiva de 11 ANYS DE DIARIS DE VIATGES al Parc Fluvial del Besòs de Santa Coloma de Gramenet, en la que tenim l'honor de participar, entre grans fotògrafs.

L'exposició no podria tenir millor ubicació. El Parc Fluvial del Besòs, és un gran passeig a la llera del riu Besòs on cada dia centenars de persones gaudeixen d'aquest espai a l'aire lliure, un indret idoni a l’abast de tothom per contemplar fotografies de grans dimensions mentre es passeja.

La mostra fotogràfica consta de tres fases que s’han exposat en diferents moments i ara es pot veure en la seva totalitat. Nosaltres tenim l’orgull de participar en la fase 3 de l'exposició, que duu com a títol "Desenvolupament sostenible i Justícia Global". La nostra col·laboració tracta de 4 fotografies de la nostra exposició "Retorn als orígens: viatge a la vall de l'Omo" -exposada ja en 23 municipis de Barcelona- on apareixen instants de la vida de les diferents ètnies del sud d'Etiòpia. En la mostra es pot veure una forma de vida que tenien els nostres avantpassats i que està a punt d'extingir-se, basada en la comunitat i la solidaritat.

A continuació expliquem quines són les fases de l’exposició i qui hi participa en cadascuna d'elles:

Fase 1: Sensibilització social i educació per al desenvolupament

Amb aquesta temàtica podem veure les fotografíes de RUIDO PHOTO: “Àfrica en femení”, NURIA LÓPEZ: “Sex and Revolution”, TERRITORIOS LIBRES: “Pasaportes”, MINGO VENERO: “Vacances en pau:, JOAN CABANYES: “Riures solidaris“, ANNA BOYÉ: “Matriarcats”, SERGI BERNAL: “Recordar després de l’oblit: Buchenwald”.

Fase 2: Pau i Drets Humans

Es fa un tast dels treballs fotogràfics de LUCAS VALLECILLOS: “Hiroshima i Nagasaki, els únics atacs atòmics de la història:, GERVASIO SÁNCHEZ: “Sarajevo, guerra i pau”, MANU MART: “Rainbow Pain: Les víctimes de la guerra química de Vietnam”, JAVIER SULÉ: “Desaprendre la guerra, aprendre la pau”, ANDREU FERNÀNDEZ: “Armènia, 100 anys després”, BRIGADA NAJI AL-ALI: “Palestina: apartheid del segle XXI” i EVA PAREY: “Aamelat Souriyat”.

FASE 3: Desenvolupament sostenible i Justícia Global

Participen amb les seves fotografies CELIA LÓPEZ I ENRIC VILAGROSA: “Retorn als orígens”, IVAN FAURE: “Moments de vida asiàtics”, JAVIER CORSO-OAK STORIES: “Tierra verde”, KIM MANRESA: “Futbol que canvia la vida”, ORIOL CLAVERA: “Temporada baixa [HiberNation]”, PATRICIA BOBILLO: “Maternitat en tshiluuba Nzubu wa Balele”, PEPE NAVARRO: “Les veus de l'aigua”.

Aquests treballs de la tercera i última fase se sumen als ja exposats en la primera i segona fase, per tal de tenir una bona retrospectiva d'aquest cicle de fotografia social i solidària que s'ha dut a terme a la Sala Riu del Centre Cívic Riu de manera ininterrompuda fins la pandèmia.

Us deixem un recull de fotografies de la mostra:

Fotografia de “Retorn als orígens”, la nostra participació

“Retorn als orígens”

La família complerta davant de “Retorn als orígens”
(Fotografia de Maria Lorenzo)

Us convidem a que us acosteu al Parc Fluvial del Besòs de Santa Coloma de Gramenet (tram comprès entre carrer President Lluís Companys i Passeig de Llorenç Serra) i doneu un cop d'ull! L'exposició es pot veure fins al mes d'octubre de 2021.

Gràcies a l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i Territorios Libres per fer-ho possible!

#11AnysDiarisViatges

Continua llegint »

Publicat a: Etiopia , Exposicions , Fotografia , Retorn als origens

Gondar, "el Camelot d'Àfrica"

Castells a l'Africa negra? 
No, no pot ser, vam pensar el primer cop que vam escoltar parlar sobre Gondar...

Ai, ignorants de nosaltres! Doncs resulta que si, que si que existeixen i nosaltres que els hem vist amb els nostres propis ulls, en podem donar fe. Coneguda com la "Camelot d'Àfrica", Gondar és la ciutat que potser més ens va sorprendre durant el nostre viatge per Etiòpia i no és per menys: es tracta de l'únic lloc d'Àfrica negra on es pot trobar un conjunt de castells medievals.

Situada als peus de les muntanyes de Simien, Gondar va ser la segona capital del regne axumita després d'Axum i aquesta circumstància va fer que esdevingués el centre polític, administratiu, comercial, religiós i cultural del país durant més de dos-cents cinquanta anys. L'emperador Fasilidas, conegut per "Fasil", va aixecar-hi el primer castell i els seus successors van construir la resta de fortaleses, a més d'esglésies i els banys, fins completar un conjunt arquitectònic que avui dia és Patrimoni de la Humanitat i que distingeix la ciutat.

En total són sis els castells que formen el recinte real de Fasilidas, una extensió considerable rodejada per una muralla 900 metres. L'esmentat castell de Fasilidas, l'arxiu Reial o biblioteca, l'església Gimjabet Maryam, el castell de Iyasu I, el complex Kuskuam, el Monestir de Debre Birham Selassie i els banys en són els edificis més destacables. L'estil arquitectònic amb el que estan construïts és sens dubte singular: partint d'una base àrab, s'hi van integrar influències d'estil barroc europeu -introduït pels missioners portuguesos- i les tècniques índies de la cocció de la cal -aportades pels mestres constructors arribats des de Goa-.

Els banys de Fasilidas s'utilitzaven per la pràctica d'esports i per la celebració de cerimònies religioses. Quan nosaltres els vam visitar es trobaven en restauració i les arrels dels arbres s'havien fet seu el mur que rodeja les piscines, creant una escena que ens recorda a la d'alguns temples d'Angkor. Tot i així vam poder-nos fer una idea de com devia arribar a ser allò en temps de glòria. Encara avui durant l'Epifania, cada mes de gener, se segueixen utilitzant omplint-los amb aigua dels rius del voltant. És una de les celebracions més importants d'Etiòpia, a la que moltíssimes persones acudeixen per veure la simulació del bateig de Crist. El dia d'abans de l'Epifania els sacerdots agafen el Tabot, que simbolitza l'Arca de l'Aliança, de cadascuna de les 20.000 esglésies que hi ha al país, i el porten a l'estany, llac o riu, per beneir-ho per l'endemà. Els keteras o sacerdots utilitzen esplèndids vestits cerimonials de vellut i llueixen els seus paraigües.

Allunyat del centre i enfilat dalt d'un turó, el Monestir Debre Birham Selassie ens tenia reservada la darrera sorpresa de la nostra visita a la ciutat. L'exterior és més aviat sobri, però el seu interior conserva les pintures religioses millor conservades del país. La pintura religiosa etíop té les seves arrels a l'antiga Constantinoble i, a més de vida i miracles de sants i màrtirs, també explica la història del país. Tot i això, ens quedem amb el sostre artesanat amb les seves fileres d'àngels (80 exactament) que miren en totes direccions, vigilant de ben a prop el que fan els feligresos sota seu. Justament la imatge d'aquests àngels és una de les fotografies que més surten a les guies i pamflets promocionals del país.

Marxem de Gondar amb la sensació de que és una ciutat diferent, especial. No és pas d'estranyar que Tolkien s'inspirés en aquest lloc per crear el mític regne de Gondor de "El senyor dels anells".

Continua llegint »

Publicat a: Africa , Curiositats , Etiopia , Llocs amb historia , Temples i palaus

Exposició de fotografia "Retorn als orígens": GIRA 2017

Versión en español

Si no vas poder veure l'exposició durant el 2015 i el 2016 estàs de sort: "Retorn als orígens, viatge a la vall de l'Omo" torna a estar de gira aquest 2017! L'exposició ha agafat embranzida els dos últims anys i al llarg d'aquest any tornarà a exposar-se en diferents espais de la província de Barcelona. Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet, Rubí, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Adrià i Sant Feliu Saserra són els municipis on tindrem l'honor de portar la nostra exposició sobre ètnies d'Etiòpia. Aquí et deixem els espais i les dates, aprofita si hi ha algun lloc que t'agafa més a prop de casa!

Llocs i dates on estarà l'exposició durant el 2017:

• Hospitalet de Llobregat: del 21 de febrer al 14 de març a la Biblioteca Tecla Sala.

• Santa Coloma de Gramenet: del 3 al 25 de maig a la Biblioteca Can Peixauet.

• Santa Coloma de  Gramenet: del 5 al 23 de juny a la Biblioteca Central. 

• Rubí: del 4 al 25 de juliol a la Biblioteca Mestre Martí Tauler.

• Sant Joan de Vilatorrada: del 8 al 29 de setembre Biblioteca Cal Gallifa.

• Sant Adrià: del 10 d'octubre al 3 de novembre a la Biblioteca Font de la Mina.

• Sant Feliu Saserra: del 14 de novembre al  5 de desembre a la Biblioteca Sant Pere Almató.

De què tracta l'exposició?

L'exposició “Retorn als orígens: viatge a la vall de l’Omo” és el testimoni d'un fragment d'Àfrica que encara existeix però que està desapareixent molt ràpidament. Al sud d'Etiòpia, a tocar amb les fronteres de Kenya i de Sudan del Sud, a la Vall de l'Omo, trobem ètnies molt diferent entre elles, tot i que geogràficament molt pròximes entre si. L'exposició és un reportatge fotogràfic del nostre viatge a la zona que mostra el dia a dia i els rituals ancestrals de quatre ètnies: els suri, els hamer, els arbore i els dassanech.

Aquesta exposició pretén donar testimoni d'una forma de vida que, a tan sols unes hores de vol de casa, dista molt de l'occidental. Un al.legat a la diversitat humana que parteix, justament, d'una de les zones on es concentren alguns dels jaciments paleontològics més importants del món i que permetran al visitant de l'exposició fer un viatge de retorn als orígens.

Aquesta és una exposició produïda per l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i la Xarxa de centres cívics i casals de la ciutat. Hem comptat també amb la col·laboració tècnica de Can Basté. Volem donar les gràcies també a la Diputació de Barcelona i la Xarxa de Biblioteques Municipals de donar-nos l'oportunitat d'exposar en diversos dels seus equipaments.

Més informació:

• Exposició de fotografia: "Retorn als orígens: viatge a la vall de l'Omo"
• "Retorn al orígens: viatge a la vall de l'Omo" ja és una realitat
• Com muntar una exposició fotogràfica en 10 passos
• Gira 2015 de "Retorn als orígens"
• Gira 2016 de "Retorn als orígens"

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Africa , Etiopia , Exposicions , Fotografia , Retorn als origens

La gent: les millors experiències dels nostres viatges

Versión en español

Aquesta setmana celebrem l'aniversari del blog i volem fer-ho de forma especial. En aquest article rememorem amb tots vosaltres les experiències que més ens han marcat en aquests darrers cinc anys de viatges. Totes elles tenen a d'altres persones com a protagonistes: viatjant hem vist monuments espectaculars, paisatges que et treuen la respiració, però són les persones les que realment et permeten conèixer el lloc. D'aquests moments són dels que guardem millor els records.

Armènia a través de la seva gent

La Manooshak, una nena de no més de vuit o nou anys, viu amb la seva àvia pràcticament des de que va néixer. L'Oliver passa ja dels vuitanta anys, va sobreviure a un dels terratrèmols més tràgics del segle XX. El Sergey és un dels pocs "molokans" que queden a Armènia, cristians d'origen rus que mantenen una forma de vida molt tradicional. El Navet i la Larisa són "yazidis", minoria semi-nòmada kurda que creu en la reencarnació i té per déus al sol i al paó reial. A Armènia vam conèixer els matisos de la seva cultura a través de l'hospitalitat de la seva gent i ho vam fer acompanyats de la nostra petita Ivet, que tot just comptava amb tres mesos de vida quan hi vam anar. (llegir més)

Meymand: intentant arreglar un televisor en una cova de l'Iran

A Meymand l'anomenen el poble "troglodita", pels seus curiosos habitacles que daten de més de 10.000 anys. Són unes coves naturals excavades a la roca pura de la muntanya. La gent viu de manera relaxada enmig de la natura, amb un rierol que els proporciona aigua i amb poques comoditats, tal i com vivien els seus avantpassats des de fa generacions. Sense saber ben bé com, allà vam acabar dins de la cova d'una senyora, intentant arreglar un televisor. Una de les situacions més surrealistes que hem viscut en els nostres viatges. (llegir més)

La Francisca i el Ricardo, convivint amb una família del Titicaca

A l'illa d'Amantaní ens vam allotjar a casa del Ricardo i la Francisca. Ens van tractar com a veritables convidats, integrant-nos en la seva vida diària i donant-nos a conèixer sobre les seves costums i tradicions. La Francisca parla únicament quítxua però no ens vam adonar fins al cap d’unes hores, abans pensàvem que no parlava gens. Tot ho traduïa el Ricardo, un home molt de la seva terra, que ens explicà que en qualsevol viatge cap a fora de l’illa s’ha d’anar molt en compte, ja que hi ha perill a tot arreu. Són bona gent i ens han van oferir dos dies inoblidables. (llegir més)

El dia a dia dels poblets del llac Atitlán

“El llac més meravellós del món”, així va definir el Llac Atitlán l’escriptor Aldous Huxley. Les seves vores l'esquitxen diferents poblets, cadascun amb les seves particularitats. Durant els dies que hi vam estar vam conèixer al Pedro, el gelater ambulant de San Juan, un senyor elegant com pocs. La Micaela, que asseguda al portal de casa seva ensenyava a la seva filla Dolores el calendari maia i que, molt amablement, ens va afegir a la classe. El Francisco, que va emigrar a Estats Units buscant una millor vida i que va acabar d’il·legal i empresonat per uns mesos, abans de poder tornar al seu país. O l’Ana, una teixidora que ens va explicar el poc que li paguen pels seus brodats i que després els botiguers venen a preus abusius pels turistes. Històries humanes que ens van captivar i ens van ajudar a conèixer una mica més la vida al llac, més enllà dels fantàstics paisatges. (llegir més)

Oventic: Trobada amb els zapatistes de l'EZLN

Fa temps que els mitjans de comunicació se'n van oblidar, però el moviment zapatista encara resisteix a Chiapas. En el nostre viatge per terres mexicanes, una de les nostres inquietuds va ser conèixer de primera mà la situació actual d'aquest moviment revolucionari i així va ser com vam arribar a Oventic, una de les seves comunitats. Allà ens va rebre la Junta del Buen Gobierno, amb la que vam tenir l'oportunitat de conversar i saber sobre el seu sistema de govern i serveis públics, completament al marge de l'estat oficial. (llegir més)  

Bou Meng, un dels únics 7 supervivents de la presó S-21

Cambotja va viure el seu infern durant 3 anys, 8 mesos i 20 dies: exactament aquest temps és el que va durar el règim dels khmers rojos, entre 1975 i 1979. Durant el nostre pas per Phnom Penh vam visitar l'antiga presó de seguretat S-21. Allà vam tenir l'oportunitat de conèixer a Bou Meng, un dels seus únics set supervivents. El senyor Meng, que va sobreviure gràcies a les seves dots d'artista pintant retrats dels oficials de la presó i dels líders khmers, va patir tortures diverses i va perdre la seva dona però avui mira cap al futur amb entusiasme. (llegir més)

Ochmaa, la nostra àngel de la guarda

Viatjar no sempre es un camí de roses, hi ha situacions crítiques en les que sembla que els elements es conjurin per complicar-ho tot. És aleshores quan et preguntes: "Què nassos faig jo aquí amb lo bé que s'està casa...". Per sort, te n'acabes sortint, sobretot si se t'apareix un àngel de la guarda com l'Ochmaa. Aquesta va ser la nostra particular odissea per arribar a Mongòlia des de la Xina. (llegir més)

A Etiòpia vivim el donga, l'esdeveniment més important de la tribu surma

El donga és una trobada entre els poblats de la zona, on els adolescents d'una i altra tribu han de demostrar la seva valentia lluitant per parelles amb bastons ben llargs. El vencedor obté l'estima del poblat al que representa, prestigi social i l'estima de les noies joves que ben atentes segueixen l'esdeveniment. Els participants, que poden arribar a ser més d'un centenar, lluiten per parelles i van quedant eliminats fins que queden només dos lluitadors, dels quals sortirà el vencedor del torneig. Vam ser molt afortunats de poder assistir en l'esdeveniment: no té una data fixa i fins que no vam arribar a territori surma no vam saber que justament coincidia amb els dies de la nostra estada. (llegir més)

Nyam, nyam, que bo!

Per uns moments vam arribar a pensar que seríem menjats! Això és el que ens va passar el cap quan vam visitar l'illa de Malekula a Vanuatu. Allà el canibalisme va existir fins fa només trenta anys: és xocant parlar amb la gent que viu al territori on han succeït aquests fets i que t’expliquen els procediments per sacrificar a una persona. Molt possiblement alguna de la gent gran amb la que vam conversar havia tastat en el seu moment carn humana... (llegir més)

Quatre dies de navegació per la costa xilena en un vaixell de carga

Onze mil tones de carrega, vint tripulants, trenta-dos passatgers i quinze cavalls vam conviure en un vaixell de 115 m d’eslora durant més de 2.000 km de navegació des de Puerto Natales a Puerto Montt. Quatre dies en un vaixell de càrrega ofereixen molts moments de silenci que conviden al descans i a la reflexió, però a la vegada les estones mortes en un espai tan reduït conviden inevitablement a entaular conversa amb els altres viatgers creant-se un clima de gran camaraderia. L'alemanya Katja, l'italià Massimo i els xilens Paola i Alex van ser els nostres companys d'aventura. Amb l'Alex i el Massimo hem continuat mantenint relació i ens hem tornat a veure en quatre ocasions més. (llegir més).

L'illa de Pasqua de la mà del Paki i la Maria José

Un matí vam decidir llogar unes bicicletes per a recórrer l’illa i per una d’aquestes casualitats de la vida vam anar a petar a casa del Paki i la Maria José. La cara d'ell ens va ser familiar des d’un primer moment però no sabíem pas de què... parlant, parlant, ens va comentar que estava casat amb una noia de Granada... Ah, si! Va ser llavors quan vam lligar caps: eren els del reportatge d’”Españoles en el mundo” sobre l’illa de Pasqua! De seguida ens van obrir les portes de casa. Vam tenir l’oportunitat de poder compartir moments divertits i ens van donar a conèixer una visió de l’illa molt més local. Cinc anys després vam tornar a l'illa i ens vam retrobar. (llegir més)

I tu què opines? Hi ha millor experiència que conèixer gent mentre viatges?

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Armenia , Asia , Cambotja , Etiopia , Guatemala , Iran , Mexic , Mongolia , Peru , Vanuatu , Xile

Exposició de fotografia "Retorn als orígens": GIRA 2016

Versión en español

Si no vas poder veure l'exposició durant el 2015 estàs de sort: "Retorn als orígens, viatge a la vall de l'Omo" torna a estar de gira aquest 2016. L'exposició ha agafat embranzida i al llarg d'aquest any tornarà a exposar-se en diferents espais de la província de Barcelona. Badalona, Sant Vicenç dels Horts, Viladecans, Sant Boi de Llobregat, Sant Fruitós del Bages, El Masnou i Santa Coloma de Cervelló són els municipis on tindrem l'honor de portar la nostra exposició sobre ètnies d'Etiòpia. Aquí et deixem els espais i les dates, aprofita si hi ha algun lloc que t'agafa més a prop de casa! :)

Llocs i dates on estarà l'exposició durant el 2016:

• Badalona: del 19 de març al 19 d'abril a la Biblioteca Can Casacuberta

• Sant Vicenç dels Horts: del 27 d'abril al 18 de maig a la Biblioteca Les Voltes

• Viladecans: del 26 de maig al 15 de juny a la Biblioteca

• Sant Boi de Ll.: del 27 de juny al 14 de juliol a la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer

• Sant Fruitós de Bages: del 25 de juliol al 21 d'agost a la Biblioteca

• El Masnou: del 29 de setembre al 4 de novembre a la Biblioteca Joan Coromines

• Santa Coloma de Cervelló: del 15 de novembre a l'11 de desembre a la Biblioteca Pilarin Bayés

De què tracta l'exposició?

L'exposició “Retorn als orígens: viatge a la vall de l’Omo” és el testimoni d’un fragment d’Àfrica que encara existeix però que està desapareixent molt ràpidament. Al sud d'Etiòpia, a tocar amb les fronteres de Kenya i de Sudan del Sud, a la Vall de l'Omo, trobem ètnies molt diferent entre elles, tot i que geogràficament molt pròximes entre si. L'exposició és un reportatge fotogràfic del nostre viatge a la zona que mostra el dia a dia i els rituals ancestrals de quatre ètnies: els suri, els hamer, els arbore i els dassanech.

Aquesta exposició pretén donar testimoni d’una forma de vida que, a tan sols unes hores de vol de casa, dista molt de l’occidental. Un al.legat a la diversitat humana que parteix, justament, d’una de les zones on es concentren alguns dels jaciments paleontològics més importants del món i que permetran al visitant de l’exposició fer un viatge de retorn als orígens.

Aquesta és una exposició produïda per l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i la Xarxa de centres cívics i casals de la ciutat. Hem comptat també amb la col·laboració tècnica de Can Basté. Volem donar les gràcies també a la Diputació de Barcelona i la Xarxa de Biblioteques Municipals de donar-nos l'oportunitat d'exposar en diversos dels seus equipaments.

Més informació:

• Exposició de fotografia: "Retorn als orígens: viatge a la vall de l'Omo"
• "Retorn al orígens: viatge a la vall de l'Omo" ja és una realitat
• Com muntar una exposició fotogràfica en 10 passos
• Gira 2015 de "Retorn als orígens"

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Africa , Etiopia , Exposicions , Fotografia , Retorn als origens

Aquest 2015 l'exposició "Retorn als orígens" es mou!

Versión en español

Si no vas poder veure l'exposició a Santa Coloma, estàs de sort: "Retorn als orígens, viatge a la vall de l'Omo" s'exposarà en diferents municipis durant aquest 2015. La nostra primera exposició de fotografia està de gira!

Començarem per Barcelona ciutat. Des del 15 de gener i fins al 7 de febrer la podràs a l'Espai Fotogràfic Can Basté (Pg. Fabra i Puig, 274 - M Virrei Amat). La inauguració serà el dijous 15 de Gener a les 19 h. Allà estarem per explicar l'exposició i el nostre viatge pel sud d'Etiòpia a tothom que vingui. T'hi esperem!

Però això no és tot, com t'hem dit, l'exposició ha pres embranzida i al llarg de 2015 estarà exposada a diferents espais de la província de Barcelona. Aquí et deixem els llocs i les dates on la podràs trobar. Aprofita si hi ha algun lloc que t'agafa més a prop de casa! :)

Llocs i dates on estarà l'exposició al 2015:

• Barcelona: del 15 de gener al 7 de febrer a Can Basté. (*Inauguració el 15 de gener a les 19h.). Horari: Matins de dimarts a divendres de 9,30h a 13,30h i dissabtes de 10,30 a 13,30h. - Tardes de dilluns a divendres de 16h a 22h i dissabtes de 16,30h a 20,30h.

• Taradell: del 25 de febrer al 22 de març a la Biblioteca Antoni Pladevall.

• Vilassar de Dalt: del 31 de març al 21 d’abril a la Biblioteca Can Manyer.

• Tordera: del 30 d’abril al 24 de maig a la Biblioteca.

• Caldes de Montbui: del 2 al 28 de juny a la Biblioteca.

• Sant Adrià de Besòs: del 7 de juliol al 3 d’agost a la Biblioteca.

• Piera: del 12 d'agost al 9 de setembre a la Biblioteca.

• Esparreguera: del 21 de setembre al 12 d’octubre a la Biblioteca l’Ateneu.

• Olesa de Montserrat: del 21 d’octubre a l’11 de novembre a la Biblioteca Santa Oliva.

• Sant Vicenç Castellet: del 20 de novembre a l’11 de desembre a la Biblioteca Salvador Vives Casajuana.

De què tracta l'exposició?

L'exposició “Retorn als orígens: viatge a la vall de l’Omo” és el testimoni d’un fragment d’Àfrica que encara existeix però que està desapareixent molt ràpidament. Al sud d'Etiòpia, a tocar amb les fronteres de Kenya i de Sudan del Sud, a la Vall de l'Omo, trobem ètnies molt diferent entre elles, tot i que geogràficament molt pròximes entre si. L'exposició és un reportatge fotogràfic del nostre viatge a la zona que mostra el dia a dia i els rituals ancestrals de quatre ètnies: els suri, els hamer, els arbore i els dassanech.

Aquesta exposició pretén donar testimoni d’una forma de vida que, a tan sols unes hores de vol de casa, dista molt de l’occidental. Un al.legat a la diversitat humana que parteix, justament, d’una de les zones on es concentren alguns dels jaciments paleontològics més importants del món i que permetran al visitant de l’exposició fer un viatge de retorn als orígens.

Aquesta és una exposició produïda per l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i la Xarxa de centres cívics i casals de la ciutat. Hem comptat també amb la col·laboració tècnica de Can Basté. Volem donar les gràcies també a la Diputació de Barcelona i la Xarxa de Biblioteques Municipals de donar-nos l'oportunitat d'exposar en diversos dels seus equipaments.

Més informació:

Exposició de fotografia: "Retorn als orígens: viatge a la vall de l'Omo"

"Retorn al orígens: viatge a la vall de l'Omo" ja és una realitat

Com muntar una exposició fotogràfica en 10 passos. "Retorn als orígens", the making-of

Continua llegint »

Publicat a: Africa , Etiopia , Exposicions , Fotografia , Gent del mon , Retorn als origens

Com muntar una exposició fotogràfica en 10 passos. "Retorn als orígens", the making-of

Versión en español

"Retorn als orígens: viatge a la vall de l'Omo", exposició sobre ètnies del sud d'Etiòpia, ha estat la nostra primera mostra fotogràfica. A continuació et volem explicar, pas a pas, tot el que treball que hi ha al darrera d'un projecte d'aquest tipus. El projecte requereix el seu temps i no és tan senzill com un podria pensar en un primer moment. Des que la idea de l'exposició sorgeix fins que comença a prendre forma i arriba a la seva fase final en el nostre cas van passar mesos. Un procés en el que hem aprés molt dels que ens han acompanyat i sempre caracteritzat pels bons moments i el bon rotllo part de tothom!

D'esquerra a dreta: en Ferran (part gràfica), l'Enric i en Pablo (part tècnica) a Can Basté

Amb la Carmen (Centre cívic Riu) i el Paco (Xarxa de centres cívics de Santa Coloma) el dia de la inauguració

L'exposició pas a pas:

1. Definició i composició 

Obvi, però primer cal definir el projecte: definir la temàtica, l'objectiu i que pretenem transmetre. Saber com vols mostrar les fotografies i la composició que tindran dins de l'exposició és la tasca més important i complicada, també la que més temps ens ha comportat. Hem de medir l'espai de la sala i calcular si ens hi caben el número de fotos que volem i de la manera que les volem col·locar. Vam fer i desfer la primera idea que teníem fins que el resultat van ser 40 fotografies organitzats en 4 blocs diferenciats, les quatre ètnies de la vall de l'Omo que volíem mostrar.

Sembla que sigui tasca fàcil, però van haver de passar unes quantes reunions fins tenir les fotografies definitives de l'exposició. Algunes fotografies que ens agradaven molt ha quedat descartades pel camí, en canvi d'altres que a priori no entraven han acabat formant part de l'exposició perquè ens ajudaven a donar coherència al fil argumental de la mostra. Primer van ser reunions més conceptuals amb la Carmen i el Paco, després ja més tècniques amb el Pablo -el comissari de la mostra-.

Fent la composició de les fotografies de l'exposició

2. La part digital i impressió

Després d'escollir les fotografies per fer la composició, és l'hora de visualitzar-les amb monitors calibrats per veure-les en mida més gran, tal i com seran les ampliacions. Aquest pas permet comprovar que la definició sigui la correcta i que puguem fer algunes modificacions de la composició abans d'imprimir les fotografies.

Escollint la fotografia del pòster de l'exposició

En Miquel, a l'estudi d'impressió fotos, comprovant la definició

Veient la primera ampliació impresa

3. Els textos i el disseny gràfic

En molts casos les fotografies parlen per sí mateixes, però nosaltres hem volgut explicar les particularitats de cada ètnia mitjançant panells de text. Hem volgut que cada text estigués acompanyat d'un codi QR, on els assistents de l'exposició que estiguin interessats en tenir més informació sobre el tema puguin accedir a l'article relacionat del nostre blog. 

En Ferran de Can Basté fent el disseny gràfic dels panells de l'exposició

4. Muntatge del suport fotogràfic

Amb les fotografies ja impreses, és hora de col·locar-les en un suport. En el nostre cas hem volgut fer-ho sobre paper de cartró ploma amb un marge de color negre, una idea que ens va suggerir en Pablo i que ens va semblar bona. És un suport lleuger que en facilita el seu transport, té un acabat que ens agrada i és més econòmic que el marc amb vidre.

En Pablo tallant les peces de cartró ploma que serveixen de suport a la foto

Enganxant el suport de cartró ploma

Els panells de text que acompanyen les fotografies també s'han imprès en paper fotogràfic i aniran sobre el mateix tipus de suport, per donar uniformitat a l'exposició. Després de muntar el suport toca col·locar els velcros amb els que se subjectaran a la paret.

En Pablo Pérez (part tècnica) i Mingo Venero (gran fotògraf) tallant els panells de text

5. Comunicació i difusió

És hora de fer saber a la gent de l'exposició. El mailing, xarxes socials, cartells o el boca a boca són mitjans que ens ajuden a que l'exposició arribi al màxim de gent possible. Sense difusió falta el més important: el PÚBLIC!

Aquí vam comptar amb la important col·laboració del departament de comunicació de l'Ajuntament de Santa Coloma que ens va dissenyar el pòster i els flyers que després es van distribuir per la ciutat. També se'n va fer difusió per diferents mitjans de comunicació locals. Per part nostra, vam utilitzar els nostres canals habituals (blog i xarxes socials) per fer saber a tothom de la nostra primera exposició.

Materials de difusió de l'exposició

6. Muntatge a sala

Les fotografies i els panells de text ja estan llestos per muntar-los a la paret. És hora de fer el muntatge a la Sala Riu i duem tot el material que necessari: les fotografies empaquetades meticulosament, el metro, el nivell, cinta adhesiva, guants per no tocar les fotos amb els dits i el paper amb la composició de com han d'anar ordenades les fotos a les parets. Abans del muntatge, hem passat una capa de pintura a la paret per a que quedés immaculada. El nivell és imprescindible per tal que les fotografies quedin ben rectes, i també el metro per tal que hagi la mateixa distància entre elles i quedi la composició tal i com nosaltres havíem dissenyat.

Muntant les fotografies amb el nivell per a que quedin rectes

Les fotografies i els panells col·locats segons les mesures previstes.

7. Vitrina amb objectes de les ètnies

A banda de les fotografies, volíem mostrar objectes que varem portar del nostre viatge a Etiòpia per tal d'il·lustrar l'exposició amb material real de les ètnies. Creiem que veure estris que utilitzen en el seu dia a dia és el testimoni de que la forma de vida que es mostra en l'exposició existeix. Així que ens han aconseguit una vitrina d'un museu local que ens ha anat de perles. El creador del muntatge de les peces amb peanyes ha estat en Pablo.

La vitrina amb els objectes de les ètnies: plats labials, seients, polseres...

8. Il·luminació i darrers detalls

Queda la part de la il·luminació, que no per ser l'última és menys important. De fet, una exposició guanya moltíssim si tenim unes llums adequades i a la Sala Riu tenen uns focus independents que van molt bé per donar la llum exacta que volem a cada bloc de fotos. En Pablo és un crack amb això! 

Els darrers detalls són: revisar el perfecte funcionament a la sala del wifi (per poder fer ús amb el mòbil dels QR dels panells), comprovar l'aparell d'aire condicionat i el sistema d'àudio de la sala pels parlaments del dia de la inauguració, deixar uns flyers sobre l'exposició per a que es puguin endur els assistents.

Aquesta és la sala amb l'exposició acabada de muntada:

La Sala d'exposicions del Centre Cívic Riu

9. El dia de la inauguració

Arriba el gran dia! Nervis i moment de la posada de llarg a un projecte que ha comportat mesos de feina. Veure que altres persones estan interessades en el teu treball et porta una satisfacció personal molt gran. Va ser emocionant tenir la companyia de tanta gent en un dia tant important per nosaltres.

D'esquerra a dreta: Petri Jiménez -regidora de Cultura, Solidaritat i Cooperació-, Siscu Sánchez
-tinent d'alcalde de Participació, Qualitat Democràtica, Drets Civils i Ciutadania-, l'alcaldessa
Núria Parlon, nosaltres i el Pablo Pérez -comissari de l'exposició-

La gent el dia de la inauguració.

10. Visites comentades

La feina no s'acaba el dia de la inauguració. Un cop ja és visitable, cal continuar fent difusió i dinamitzar l'exposició. Nosaltres hem decidit fer visites comentades, una activitat que ha tingut molt bona acollida. A la gent, més enllà del que es veu a cada fotografia, li interessa conèixer la seva història i significat. Com autors de les fotografies i viatgers, és gratificant veure com els assistents posen atenció al que els expliques i com els hi pots transmetre les teves experiències i el que has aprés del viatge. La gent pel general surt contenta i després, el boca-orella fa que l'exposició tingui més visitants.

L'Enric fent una visita guiada als assistents

Finalment arriba el dia que s'acaba el període d'exposició i toca desmuntar. Però aquest pas ens l'estalviem, millor esperar amb optimisme l'oportunitat de tornar a muntar-la en algun altre lloc i poder tornar a mostrar aquestes fotografies al públic ;)

Moltes gràcies a tots els que heu vingut a veure l'exposició i heu compartit amb nosaltres una estona. Salut i viatges!


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Africa , Etiopia , Exposicions , Fotografia , Retorn als origens