20 de març del 2013

El donga: la lluita, el coratge i l'honor de la tribu surma



Durant el mes d'agost després de l'època de collites té lloc el donga, l'esdeveniment social més important del calendari surma. És una trobada entre els poblats de la zona, on els adolescents d'una i altra tribu han de demostrar la seva valentia lluitant per parelles amb bastons ben llargs. Es lluita per demostrar la seva valentia, per venjances personals i per guanyar a l'esposa. El vencedor obté l'estima del poblat al que representa, prestigi social i l'estima de les noies joves que ben atentes segueixen l'esdeveniment. Els participants, que poden arribar a ser més d'un centenar, lluiten per parelles i van quedant eliminats fins que queden només dos lluitadors, dels quals sortirà el vencedor del torneig.


(clica sobre les fotos per veure-les més grans)

Vam ser molt afortunats de poder assistir en l'esdeveniment. No té una data fixa i fins que no vam arribar a territori surma no vam saber que justament coincidia amb els dies de la nostra estada. Aquest fet, la dificultat d'arribar a la zona i la manca d'infrastructures fan que sigui un acte on els turistes es comptin amb els dits de les mans. En el nostre cas únicament vam coincidir set blancs entre les mil o dos mil persones que vam calcular que ens vam arribar a reunir allà: un fotògraf alemany de renom (Hans Silvester), una parella d'italians i nosaltres quatre. A més, segons hem pogut saber, des de l'any passat per qüestions de seguretat ja no es permet l'assistència d'estrangers a l'acte -i hem de dir que després del que hi vam viure no ens estranya gens que així sigui-.





Els esdeveniments d'aquesta cerimònia van variant amb el pas de les hores. La seva part més estètica però té lloc abans de la lluita: en el riu proper al poblat els homes surma, després de treure's la roba, es banyen i comencen a pintar el seu cos de color blanc amb pigments naturals: les pintures no tenen cap significat simbòlic en particular, però és un element distintiu que té per funció atreure l'atenció de les dones i intimidar els enemics en el combat posterior.


hombres surma pintados


Més tard, a primera hora de la tarda, el públic es va reunint a l'explanada on tindrà lloc l'esdeveniment formant un cercle ben gran -en el seu centre es desenvoluparà el combat, cara a cara, a cops de pals, i per parelles-. Poc a poc diferents poblats van arribant a peu recorrent distàncies que poden arribar a ser de fins 40 km. Arriben de forma desafiant, proferint càntics i ballant danses pròpies, fent-se veure i mostrant pujat a espatlles el lluitador que els representarà i que defensarà el seu honor.




celebracion donga


Acte seguit aquest busca un adversari: els lluitadors es miren, es desafien i lluiten. El combat pot arribar a ser duríssim. En moltes ocasions arriben a partir els pals amb què lluiten i, el que és pitjor, a fer-se ferides tan profundes que en els casos més greus poden acabar dessagnant-se. L'única protecció amb que compten els participants són una espècie de teixits cosits com a protectors de genolls, cames i cap; del tot insuficients per esmorteir els cops de bastó tan forts que s'arriben a donar.

No hi ha treva fins que un dels dos es rendeix, per fer-ho s'agenolla davant del seu oponent escenificant la derrota i la seva submissió davant el guanyador. En aquest moment de glòria un home armat del poblat del vencedor dispara un tret a l'aire amb el seu kalashnikof per celebrar-ho. No hi ha treva, uns instants després el noi que ha vençut ja està buscant un altre adversari per tornar a lluitar i continuar demostrant així la seva valentia.


celebracion donga


lucha donga

herida donga


A mesura que passen les hores, arriben més i més poblats que es van incorporant a la lluita. Veient l'escena en aquest moment, tot és caòtic. Més aviat sembla una batalla campal, on no se sap ben bé qui lluita amb qui, qui ha guanyat més vegades, ni qui s'incorpora en aquell moment a la lluita. Hi ha tanta gent que no sabem ni on ficar-nos quan se'ns apropen els lluitadors. Estem en el rovell de l'ou.

S'escolten trets en senyal de victòria a cada moment però ja ens hem acostumat a sentir-los després d'unes hores. Degut a les lluites s'ha aixecat molta pols en l'ambient i molesta als ulls. Els homes comencen a desvariar una mica degut a la ingesta d'una cervesa que fan ells mateixos i que van bevent sense pausa.



donga Etiopía, tribu surma

donga Etiopía, tribu surma


L'alcohol i l'estat d'exitació que provoca la violència de les lluites fa que la cosa es comenci a posar tensa... De cop i volta sentim diversos trets seguits i veiem molta gent corrent cap al bosc (sobretot dels dones que es troben als voltants mirant). Com no sabem què passa i continuen disparant, fem el mateix i correm tant com podem direcció al bosc. Però quina mala sort, quan ja som entre la vegetació ens trobem de cara a un grup de quatre homes que, espantats de que tothom vagi corrents cap a ells, han decidit apuntar-nos amb el seu kalashnikof! Sort que un home i una dóna ja d'una edat van agafar del braç a la Cèlia i ens van fer senyals per a que ens tiréssim al terra. De fet era la decisió més assenyada per prevenir una possible bala perduda. Només van ser uns moments, però us podem assegurar que el cor ens bategava com mai.


hombres surma kalashnikof

Més tard el Bartu -el noi que ens feia d'intèrpret- ens explica el motiu de l'enrenou. Pel que vam entendre s'havien trobat dos homes que se les tenien com a enemics i s'havien disparat uns trets. Rient ens diu també que no ha passat res... Ah, vaja! Doncs si això no és res, perquè corria tothom?!

Sent honestos, vam passar uns moments que no li desitjaríem a ningú...



D'Etiòpia també hem escrit:


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

24 comentaris :

Anònim ha dit...

Impresionante, que miedo por dios, el no saber porque está sucediendo eso y ni a donde ir. Lo mejor tirarse al suelo y esperar.
En fin, ahora lo recordáis seguramente como la experiencia mas brutal que hayas vivido, pero no me quiero poner en vuestro pellejo.

Un fuerte abrazo chicos!!

Quaderns de bitàcola ha dit...

¡Sí, fue impresionante, fueron momentos de pánico total! luego todo quedó en una anécdota, pero no veas cómo corrimos!

En fin...cosas que pasan! Abrazos!

Companys de Viatge ha dit...

Quin ensurt i quina por, encara que només fos qüestió de minuts! I d'altra banda, quin privilegi poder assistir al donga :-)

Quaderns de bitàcola ha dit...

Doncs sí, un d'aquells moments en que un no es para a pensar perquè tot passa tan ràpid...! de totes maneres quan hi pensem en el donga creiem que va ser una gran experiència poder veure una celebració així!

Aitor ha dit...

Ja us he comentat al twitter, però és que m'he quedat al·lucinant que poguessiu assitir a un esdeveniment així i he volgut tornar-ho a mirar...increïble!!!

Cómete el mudno ha dit...

Us tornem a felicitar per l'article!! molt ben documentat i sens dubte una experiència que molts pocs poden viure :)

Quaderns de bitàcola ha dit...

Aitor, sí realment va ser increïble. Primer perquè en realitat no sabíem molt bé a on anàvem: havíem llegit alguna cosa sobre el donga no te n'adones de la magnitud de l'esdeveniment. Estàvem allà i jo crec que no érem del tot conscients de tot el que estava passant al nostre voltant, era com estar dins d'un documental de la National Geographic.

Henar, Aitor, gràcies! Sí, ens considerem molt afortunats per haver viscut (i sobreviscut) a aquesta experiència. Són d'aquelles que marquen i que, si t'agraden, fan que cada cop vulguis viatjar més, més i més ;-)

Dany (Lega Traveler) ha dit...

Buffff que tensión! Tuvo que ser un momento terrible... Pero bueno luego pasó y os quedáis con esa pedazo de experiencia, que si además ya no se puede visitar sois unos privilegiados. Me ha encantado el post... y mendudas fotazas! ;)

Quaderns de bitàcola ha dit...

Pues sí Dani, tensión y pánico! estamos pensando que el fotógrafo famoso se libró porque se fue antes que nosotros. Quizás podíamos haber hecho unas instantáneas del momento crítico y vendérselas, je je!

¡Gracias por tus palabras!

Unknown ha dit...

Nois! Quina experiència! No només pels trets i el pànic que devieu passar que no m'ho vull ni imaginar, però és un moment que no gaires occidentals poden presumir d'haver viscut! Quina sort arribar just quan havia de ser, i quina sort que finalment els trets no fossin res greu! Una gran experiencia i un súper post! Molt interessant! ;)

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Carla! una experiència irrepetible, i tant! mai haguéssim imaginat que passaria una cosa així...però bé, aquí estem per a poder-ho explicar! Gràcies i segueix atenta a properes entrades, d'Etiòpia en tenim mmolt per a explicar...

Fuetimate ha dit...

Un viatge super interessant!
Gaudi-lo i gracies per explicar-nos-el
Petons
Ares
Fuet-i-Mate

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Ares! El viatge a Etiòpia i en concret veure aquestes tribus va ser tota una experiència. Una abraçada!

María ha dit...

que curioso!! y que suerte que justo coincidiera con vuestra visita :)

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola María! Pues sí, la verdad es que tuvimos mucha suerte de poder ver la ceremonia. Ahora ya no es posible hacerlo, así que nos consideramos unos privilegiados. Saludos!

Dani ha dit...

Això sí que és una autèntica experiència de deixar anar tones d'adrenalina, potser més intensa que fer un salt de més de 10 m. des de qualsevol engorjat dels Pirineus o dels Alps. Salutacions. Dani.

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Dani! Je je! No sabem si més intensa, però d'adrenalina segur que en tens escoltant els trets que fan amb el Kalashnikov! Salutacions!

Unknown ha dit...

Diooos me llega a passar eso y me da un infarto!!! Una experiencia que contar jajajaja

Sandra ha dit...

Quin ensurt! Jo no sé què hagués fet si de cop començo a escoltar trets. Bé, sí que ho sé, morir-me de la por! No m'estranya que no hi deixin anar estrangers, sembla perillós!

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Pedro! Casi que nos dio el infarto, ja ja! Poco más y nos tienen que recoger del susto! :)

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Sandra! Almenys no va passar res important, je je! Si haguéssim sabut que allò acabaria amb trets, no sé si hauríem anat...A saber! :)

Gema de @divinossabores ha dit...

L'alcohol i les armes mai ha estat bones companyes de viatge ;)
Jo m hagues cagat de por!!

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Gema! Ja ja, sembla que no gaire! Hi han experiències que moltes vegades no es busquen, i quan te les trobes no et dóna ni temps de pensar què fer. Salutacions! :)

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Eva! Gracias. Esperamos no encontrarnos otra vez con una situación como esta. Saludos!

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law