Bolívia: una imatge val més que mil paraules
Paisatgísticament el sud de Bolívia és una de les zones més impressionants que hem vist mai: salars, guèisers, llacs, deserts i volcans es van succeint sorprenent al viatger a cada instant.
Rapa Nui: la illa misteriosa
En el límit oriental de la Polinèsia, Rapa Nui és un dels territoris habitats més aïllats del planeta. Lluny de tot arreu, estem enmig de l’oceà Pacífic a més de 3.500 km del continent americà i gairebé a 2.100 de l’illa habitada més pròxima.
Ambrym, la illa negra
Després de dos dies de caminada i d’acampar als peus dels volcans, ens hem cansat com des de feia temps que no ho fèiem. Però hem aconseguit el nostre objectiu: pujar fins al cràter del Mount Marum i veure un mar de la lava en plena activitat.
Els colors del desert australià
L'Uluru és possiblement la icona natural més coneguda d'Austràlia. La roca s'alça poderosa enmig del desert i amb 350 m d'alçada, 9 km de perímetre i 2,5 km de profunditat, és un del monòlits més grans del planeta.
Kuala Lumpur i Singapur: estrenem continent!
Dues ciutats que tenen gran similituds i que a la vegada queden a anys lluny l’una de l’altra: modernes amb elevats gratacels, multiculturals amb barreges impossibles, motors econòmics de la regió... Però Singapur és molt Singapur i Kuala Lumpur sembla que aspiri a semblar-s’hi.
3 de febrer del 2020
En territori hostil: els monuments medievals de Kosovo
5 de juliol del 2019
Albània, el país dels búnquers
Si alguna cosa sobta per sobre de tot a qualsevol que visiti Albània són els seus búnquers. És travessar la frontera i començar a veure’ls sense parar. Estan per tot arreu: a les muntanyes, a la platja, als parcs de les ciutats... Es compten per milers i són el testimoni més visible del passat del que va ser un del països més tancats del món.
Els búnquers, la conseqüència de la paranoia d’un home
La lluita popular, la resposta a una possible invasió
Conseqüències de la bunquerització
A més, els búnquers ocupaven i obstruïen una àrea significativa de terra cultivable, en un país eminentment rural. Sens dubte la bunquerització van fer ressentir la precària qualitat de vida dels albanesos.
Els búnquers avui
Amb la caiguda del comunisme la majoria de búnquers van quedar abandonats, tot i que en les dècades posteriors alguns s'han reaprofitat per funcions dispars. Destruir-los i desfer-se de les seves runes tindria un cost molt elevat així doncs, mentrestant es busca un solució definitiva, continuen formant part del singular paisatge albanès.L'escassetat d'habitatge després de la caiguda del règim comunista al 1990 va portar alguns albanesos a ocupar i instal·lar-se en búnquers abandonats. Però la foscor inferior i la manca d'aigua corrent i d'unes unes condicions higièniques mínimes van fer que amb poc pocs anys quedessin abandonats altre cop. Durant dècades no van ser poques tampoc les parelles que van trobar en els búnquers l'amagatall ideal per a les seves trobades íntimes.
Bunk'art, memòria històrica i art
Respecte a la recuperació de búnquers cal destacar Bunk'art, una iniciativa que en els darrers anys ha rehabilitat els dos principals búnquers de Tirana en centres culturals amb exposicions històriques i artístiques. A més de dinamitzar la vida cultural local, són actualment també un dels principals atractius de la capital pel visitant interessat en conèixer la història del país.Per saber-ne més...
Si t'ha agradat el que t'hem explicat i vols saber una mica més sobre els búnquers d'Albània, et recomanem el guardonat documental "Mushrooms of Concrete" de Martijn Payens:7 d’abril del 2019
Ohrid, tantes esglésies com dies té l'any
T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!
