Gondar, "el Camelot d'Àfrica"

Castells a l'Africa negra? 
No, no pot ser, vam pensar el primer cop que vam escoltar parlar sobre Gondar...

Ai, ignorants de nosaltres! Doncs resulta que si, que si que existeixen i nosaltres que els hem vist amb els nostres propis ulls, en podem donar fe. Coneguda com la "Camelot d'Àfrica", Gondar és la ciutat que potser més ens va sorprendre durant el nostre viatge per Etiòpia i no és per menys: es tracta de l'únic lloc d'Àfrica negra on es pot trobar un conjunt de castells medievals.

Situada als peus de les muntanyes de Simien, Gondar va ser la segona capital del regne axumita després d'Axum i aquesta circumstància va fer que esdevingués el centre polític, administratiu, comercial, religiós i cultural del país durant més de dos-cents cinquanta anys. L'emperador Fasilidas, conegut per "Fasil", va aixecar-hi el primer castell i els seus successors van construir la resta de fortaleses, a més d'esglésies i els banys, fins completar un conjunt arquitectònic que avui dia és Patrimoni de la Humanitat i que distingeix la ciutat.

En total són sis els castells que formen el recinte real de Fasilidas, una extensió considerable rodejada per una muralla 900 metres. L'esmentat castell de Fasilidas, l'arxiu Reial o biblioteca, l'església Gimjabet Maryam, el castell de Iyasu I, el complex Kuskuam, el Monestir de Debre Birham Selassie i els banys en són els edificis més destacables. L'estil arquitectònic amb el que estan construïts és sens dubte singular: partint d'una base àrab, s'hi van integrar influències d'estil barroc europeu -introduït pels missioners portuguesos- i les tècniques índies de la cocció de la cal -aportades pels mestres constructors arribats des de Goa-.

Els banys de Fasilidas s'utilitzaven per la pràctica d'esports i per la celebració de cerimònies religioses. Quan nosaltres els vam visitar es trobaven en restauració i les arrels dels arbres s'havien fet seu el mur que rodeja les piscines, creant una escena que ens recorda a la d'alguns temples d'Angkor. Tot i així vam poder-nos fer una idea de com devia arribar a ser allò en temps de glòria. Encara avui durant l'Epifania, cada mes de gener, se segueixen utilitzant omplint-los amb aigua dels rius del voltant. És una de les celebracions més importants d'Etiòpia, a la que moltíssimes persones acudeixen per veure la simulació del bateig de Crist. El dia d'abans de l'Epifania els sacerdots agafen el Tabot, que simbolitza l'Arca de l'Aliança, de cadascuna de les 20.000 esglésies que hi ha al país, i el porten a l'estany, llac o riu, per beneir-ho per l'endemà. Els keteras o sacerdots utilitzen esplèndids vestits cerimonials de vellut i llueixen els seus paraigües.

Allunyat del centre i enfilat dalt d'un turó, el Monestir Debre Birham Selassie ens tenia reservada la darrera sorpresa de la nostra visita a la ciutat. L'exterior és més aviat sobri, però el seu interior conserva les pintures religioses millor conservades del país. La pintura religiosa etíop té les seves arrels a l'antiga Constantinoble i, a més de vida i miracles de sants i màrtirs, també explica la història del país. Tot i això, ens quedem amb el sostre artesanat amb les seves fileres d'àngels (80 exactament) que miren en totes direccions, vigilant de ben a prop el que fan els feligresos sota seu. Justament la imatge d'aquests àngels és una de les fotografies que més surten a les guies i pamflets promocionals del país.

Marxem de Gondar amb la sensació de que és una ciutat diferent, especial. No és pas d'estranyar que Tolkien s'inspirés en aquest lloc per crear el mític regne de Gondor de "El senyor dels anells".

Continua llegint »

Publicat a: Africa , Curiositats , Etiopia , Llocs amb historia , Temples i palaus

En territori hostil: els monuments medievals de Kosovo

Els capricis de la història han volgut que alguns dels principals llocs sagrats de l'Església ortodoxa sèrbia hagin quedat en territori kosovar, de majoria musulmana. La història recent de Kosovo es prou coneguda, però segurament no ho és tant la de la comunitat sèrbia que va decidir quedar-s’hi a viure després de la guerra. Avui el 90% del país és d’origen albanokosovar mentre que els d’origen serbi no arriben al 5%, però no sempre ha estat així: fins entrat el segle XX, els serbis eren la comunitat majoritària.

A Kosovo, en una vall tan sols un cent quilòmetres de llarg, hi ha 1300 temples i monestirs de l'Església ortodoxa sèrbia. Molts d’ells van ser fundats durant l’Edat mitjana i tenen un important val patrimonial però, tot i així, des de finals dels anys 90 més de 150 han estat destruïts per extremistes albanokosovars. Inicialment cal contextualitzar aquests fets en un període bèl·lic però, passats 20 anys des del final de la guerra, aquests encara continuen.

Davant aquest panorama, entre el 2004 i el 2006, la Unesco va declarar Patrimoni de la Humanitat quatre esglésies i monestirs d'especial valor per tal d'intentar protegir-los. Les comunitats religioses que hi viuen ho fan de forma completament aïllada: de forma autònoma i sense gairebé contacte amb la comunitat albanokosovar. Unitats de les KFOR (la força militar multinacional de pacificació liderada per l’OTAN) s’encarreguen de garantir la seva seguretat. Aquí la vida no és senzilla.

El monestir de Gračanica

El monestir de Gračanica, situat als afores de Pristina, va ser fundat al 1321 pel rei serbi Stefan Milutin. L’església va ser construïda sobre les ruïnes d'una altra del segle XIII, que a la vegada havia estat edificada sobre les restes d'una basílica cristiana del segle VI. Les pintures murals que avui s’hi veuen daten del segle XIV i les icones i retaule són del XVI. Gračanica és la culminació de la influència bizantina en les edificacions medievals sèrbies.

Després dels bombardejos de l’OTAN sobre objectius serbis del 1999, el bisbe de la zona va traslladar aquí la seva seu oficial des de Prizren. Des d’aleshores el monestir s'ha convertit no només en un important centre espiritual sinó també en un centre polític i nacional de els serbis de Kosovo. El 70% dels 10.000 habitants de Gračanica són serbis que, orgullosos dels seus orígens, no tenen inconvenient a penjades banderes en un país que els hi és hostil. No creiem que aquest fet agradi gaire als seus veïns de la capital.

La comunitat de 24 monges que encara avui viu al monestir es dedica, a més de les seves obligacions monàstiques, a pintar icones religioses segons la tradició ortodoxa. A diferència dels altres tres Monuments Medievals de Kosovo Patrimoni de la Unesco, aquí es pot veure de forma habitual a població civil resar i participar dels actes litúrgics.

El Patriarcat de Peć

El Patriarcat de Peć va ser el centre religiós més important de la Sèrbia medieval, mantenint el seu estatus fins al 1766. Aquí van viure els patriarques i arquebisbes de l'església ortodoxa del país, on també hi van ser enterrats.

El conjunt compren un parell d'esglésies i diverses capelles profusament pintades, a més d’una antiga torre de defensa i les restes de diferents estructures que no han arribat fins als nostres dies. El grup principal ha sobreviscut miraculosament als avatars de la història recent del país i més si considerem que Pec va ser una de les ciutats que més intensament va patir la Guerra de Kosovo: el 80% dels seus habitatges se’n van veure afectats en major o menor mesura (2774 cases van ser destruïdes i 1590 danyades d’un total de 5280 en només dos anys). Una anys abans però, al 1981, va patir l’atac d’un grup de radicals que van incendiar l’antic dormitori del convent quan a dins hi dormien les 26 monges que formaven la comunitat del moment.

El monestir de Visoki Dechani

Aquest és, en la nostra opinió, el més impressionant de tots els Monuments Medievals de Kosovo. I és que darrera dels murs de l'església del monestir de Visoki Dechani s'hi amaguen uns frescos bizantins de gran bellesa. Visoki Dechani be que podria qualificar-se com la Capella Sixtina dels Balcans, pocs cops hem vist una obra d'art de tal magnitud i a més tan desconeguda.

Al monestir hi viuen actualment 30 monjos, permanentment protegits per les KFOR. Les mesures de seguretat són rigoroses, fet que no és d’estranyar considerant els antecedents: des del final de la guerra, el recinte ha patit quatre atacs amb granades. El darrer incident data del 2016, quan quatre sospitosos armats amb fusells d’assalt i pistoles van ser detinguts al primer dels controls de la carretera d’accés.

Durant la nostra visita al monestir hem tingut sort de topar-nos amb el Peter, que a més d’explicar-nos els murals de l'església (érem nosaltres sols), ens ha mostrat les estances privades del monestir. Amablement ens va convidar també a licor, cafè i xocolata.

L'església de la Mare de Déu de Ljeviš

Prizren és la ciutat amb més encant de Kosovo, també la més agradable.  Romans, búlgars, bizantins, serbis, otomans i albanesos han deixat petjada al llarg de la història. Diverses esglésies ortodoxes sèrbies conviuen en pau amb mesquites otomanes, almenys aparentment. Una volta per la ciutat i els seus voltants mostra que no sempre ha estat així: unes esglésies abandonades i d'altres de mig caigudes ho delaten. En aquest context, ens hem trobat tancada al públic l'església de Mare de Déu de Ljeviš.

L'església actual data de començaments del segle XIV, tot i que abans ja s'hi havien construït altres temples en el mateix emplaçament. Durant el període otomà va ser transformada en mesquita: tot i que s'hi va afegir un minaret, els turcs no van destruir l'església, i recobriren els frescs de manera que en tornar a esdevenir un temple cristià al 2012, les seves valuoses pintures es van poder recuperar. Més danys van patir al 2004 quan l'església va ser assaltada i cremada per albanokosovars. 

Aquesta ruta pels monuments medievals ens ha sacsejat les idees prèvies que teníem sobre Kosovo. Per una banda prèviament teníem un clar posicionament sobre el conflicte armat que va patir el país però ara veiem que no és tan senzill prendre partit per un o altre bàndol: evidentment els serbis van cometre barbaritats, però els albanokosovars tampoc es van quedar de braços creuats. La guerra forma part del passat però encara avui són visibles les conseqüències.  

D'altra banda hem d'admetre que, des del desconeixement, abans del viatge no teníem gaires expectaves sobre Kosovo a nivell cultural. El descobriment d'aquestes esglésies i monestirs ha estat una grata sorpresa que recomanem a tot aquell que es plantegi fer ruta pels Balcans.

Continua llegint »

Publicat a: Balcans , Europa , Kosovo , Llocs amb historia , religions , Temples i palaus

Ohrid, tantes esglésies com dies té l'any

Versió en espanyol

Diuen que a Ohrid hi ha tantes esglésies com dies te l’any. No sabem si aquesta afirmació és certa o bé més aviat forma part de la llegenda, però a Ohrid d'esglésies n'hem vist unes quantes. Sens dubte aquest llac i el poble que li dóna nom són el principal atractiu de Macedònia del Nord: només per arribar fins aquí, ja val la pena viatjar a aquest país.

Sveti Jovan, és l'església que més ens ha captivat, es troba en un espectacular paratge a la ribera del llac. La catedral Sveta Sofija, la més gran, conserva frescos de l’època bizantina. Sveti Climent i Pantelejmon, on hi han les restes d'un assentament del segle V dels primers cristians i la tomba de l'inventor del cirílic, transpiren historia a través de cadascuna de les seves pedres. Sveta Bogorodica Perivlepta i les seves magnífiques vistes sobre la ciutat...

Ohrid és un dels primers indrets europeus ocupats per l’home i des d’aleshores hi ha anat passant les grans civilitzacions de la regió: grecs, romans, bizantins, búlgars, serbis i otomans han passat per la ciutat deixant la seva petjada. Durant l'antiguitat, la gran ciutat Lychnidos, va emergir, amb el seu teatre antic i la seva acròpoli. Després de les invasions eslaves del començament de l'Edat Mitjana, la ciutat esdevingué al segle IX un gran centre religiós i cultural. Sant Climent d'Ohrid hi fundà llavors el seu monestir i creà l'alfabet ciríl·lic. Samuel de Bulgària en feu la capital del seu Imperi un segle més tard, construint una imponent fortalesa que encara avui conserva les seves muralles. Posteriorment hi van arribar també els otomans que hi van deixar les tradicionals cases que omplen amb encant el casc antic.

Resseguint la riba del llac i a tan sols 30 km de la ciutat, trobem també un dels monestirs ortodoxes més venerats del país. És Sveti Naum, que manté el nom del sant que el va fundar a l’edat mitja. Dins es troben les restes del sant i algunes de les pintures religioses millor conservades del país. Però el millor de tot és el seu enclavament: al costat del llac i amb les muntanyes de fons, gran part de l’any nevades.

El llac i la ciutat d'Ohrid han sabut mantenir l’essència de cadascuna de les cultures que hi ha anat passant, forjant un enclavament que avui és Patrimoni de la Humanitat i que permeten al visitant endinsar-se en uns paratges que tenen un magnetisme especial.

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Balcans , Europa , Llocs amb historia , Macedonia del nord , Meravelles naturals , Temples i palaus

10 visites per conèixer el sultanat de Brunei

Versión en español

Brunei és una raresa del continent asiàtic. Amb poc més de 400.000 habitants i una superfície menor a la província de Girona, aquest petit país és el 5è del món d'ingressos per càpita gràcies a les seves reserves de petroli i gas. Tot i que l'índex de benestar sigui també el segon més alt d'Àsia, la major part de la riquesa la concentra una única persona: el sultà Haji Hassanal Bolkiah, amo i senyor del sultanat. La seva fortuna aglutina 22.000 milions de dòlars, ingressant 117 US$ cada segon que passa, producte de l'explotació de les seves reserves naturals.

Les excepcionalitats d’aquest petit país i la singularitat del seu sultà, sempre havien fet que des de la distància veiéssim Brunei com un estat més propi dels contes de les mil i una nits que no pas de l’actualitat. Així que la curiositat i les ganes de conèixer en base a la nostra pròpia experiència, van fer del sultanat un ferm candidat a incloure en la nostra ruta per Borneo des del primer moment. En indagar una mica més i comprovar que justament podíem fer coincidir la nostra estada amb la festa d’aniversari dels sultà, va esvair tots els nostres dubtes: som-hi, cap a Brunei!

El primer que hem de dir de la nostra experiència és que ens ha sobtat veure la devoció pel sultà, la sensació és que el poble està content amb ell. Els seus habitants podríem dir que el tenen idolatrat i, a diferència d'altres països totalitaris, no hem trobat a ningú que parli malament del seu líder. No creiem que pas que aquestes opinions siguin condicionades, cal considerar que a Brunei la sanitat i l'educació són de qualitat i gratuïtes, els seus habitants tenen dret a vivenda i el gas és gratuït. L'estabilitat, la seguretat i el fet de tenir uns mínims de qualitat de vida són fets molt valorats tant pels seus ciutadans com pels immigrants que hi viuen. D'altra banda cal considerar que estem en una monarquia absoluta on els partits polítics tenen un paper marginal, així mateix la legislació està marcada per la sharia que entre d'altres prohibeix alcohol i tabac i persegueix l'homosexualitat.

Durant els nostres quatre dies a Brunei ens hem dedicat bàsicament a observar, escoltar i compartir amb la gent local els seus punts 'esbarjo sense gairebé moure'ns de Bandar Seri Begawan, la tranquil·la capital del país. Però evidentment també hem tingut temps (de sobra) per fer turisme, a continuació us mostrem els que per nosaltres són els 10 principals atractius de Brunei:

1. La mesquita d'Omar Ali Saifuddien

Envoltada d'un llac artificial en el qual es reflecteix, aquesta mesquita d'una bellesa singular és sens dubte l'edifici emblemàtic de Brunei. Les seves parets estan recobertes de marbre fet portar expressament des d'Itàlia, les làmpades d'aranya provenen d'Anglaterra i les catifes que cobreixen el terra van ser fetes artesanalment a l'Aràbia Saudí. La seva cúpula principal està coberta de pa d'or i el seu minaret, de 52 m, és l'estructura més alta del centre de Bandar Seri Begawan. En el llac, una rèplica en pedra d'una barcassa reial del s. XIV serveix també de perfecte mirador.

Aquesta mesquita i els parcs adjacents són un dels espais preferits de famílies i parelles per sortir a passejar, sobretot quan ja cau el sol.

2. La gran mesquita de Brunei

La mesquita de Jame'Asr Hassanil Bolkiah va ser inaugurada al 1992 per commemorar els 25 anys de regnat de l'actual sultà. Com que aquest és el 29è de la seva dinastia, el complex està decorat amb 29 cúpules dorades en el seu honor.

Amb capacitat per a 5000 persones, és la mesquita més gran del país i, a l'igual que tot el que toca o fa referència al sultà, el luxe acompanya a qualsevol detall de l'edifici. Disposa d'una entrada pròpia per la família reial que s'identifica per les seves escales mecàniques, just quan hi érem vam tenir la fortuna de coincidir amb la sortida del sultà i la esposa!

3. Kampong Ayer, el passat viu de Brunei

A Bandar Seri Begawan el riu separa el Brunei modern del Brunei tradicional. La ciutat de ciment opulenta a una banda i les colorides cases de fusta a l'altra. Terra ferma versus estructures que sobresurten de l'aigua aguantant-se sobre pilons.

Kampong Ayer va ser fundat fa més de mil anys i va arribar a acumular la meitat de població del país. Els mercaders del segle XVI la van anomenar la Venècia de l'est, un sobrenom segurament exagerat però que dóna idea de la grandària d'aquest assentament format per 42 aldees. Avui ja "només" hi viuen unes 30.000 persones, suficients per considerar Kampong Ayer la població aquàtica més gran del món.

4. El Mercat de pagesos de Kianggeh

És un mercat petit i sens dubte se'n poden trobar de molt millors arreu d'Àsia, però la seva visita és recomanable per observar la vida quotidiana dels habitats de la capital i conèixer sobre els aliments i gastronomia local.

5. El Mercat nocturn del centre de Badar Seri Begawan

A l'igual que el mercat de Kainggeh, el mercat nocturn de la capital és un bon lloc per veure com respira la vida local. Centenars de paradetes de menjar i de firetes ocupen els carrers adjacents al Parc Taman Haji Sir Muda Omar Ali Saifuddien i fan les delícies dels passejants a bon preu.

Cal considerar que és al vespre, quan les temperatures baixen una mica i la xafogor no és tan extenuant, que la gent surt al carrer. Diríem també que aquest és el principal lloc de diversió local.

6. Els Manglars del Riu Brunei

No cal marxar gaire lluny de la capital per trobar el Brunei més salvatge. Passats els confins de Kampong Ayer i a no més de 10 minuts en barca riu amunt des de la capital, els manglars i la densa selva ocupen cada pam de terra. És molt més fàcil veure aquí els micos nassuts que no pas als parcs nacionals de Malàisia (nosaltres després de 3 hores de ruta només vam veure un exemplar al Parc Nacional de Bako i en canvi aquí en vam veure un parell de desenes en només mitja hora). També hi vam poder observar un parell de cocodrils, ja que sembla ser que és habitual que estiguin en el riu ben a prop de la ciutat.

7. El Palau del Sultà

El patrimoni del sultà de Brunei és 36 vegades més gran que el de la reina Isabel ll i, després de la ciutat prohibida la Beijing, el palau on viu és la residència reial més gran del món. El Istana Nurul Iman (així es diu oficialment el palau) compta amb 1788 habitacions i una sala per banquets per a 3000 convidats, acabada en una cúpula banyada en or. El garatge allotja la seva col·lecció de 5000 cotxes de luxe, entre els quals destaquen els Roll Royce, marca de la que la familia en compra la meitat de la seva producció anual.

Per desgracia del visitant, el palau està tancat al públic la major part de l'any, únicament obrint-se durant tres dies al final del Ramadà. La resta de l'any qui vulgui veure'n alguna cosa, s'haurà de conformar observant des de la distància la seva cúpula i algun dels seus murs des del riu Brunei o Kampong Ayer (aquest va ser el nostre cas).

8. El Museu Royal Regalia

T'has plantejat mai que se li podria regalar a un dels senyors més rics del món? Sens dubte deu de ser tot un repte considerant que qualsevol cosa que li vingui de gust s'ho pot comprar sense problema...

Aquesta pregunta té resposta en el Museu Royal Regalia, que acumula els regals que el Sultà ha anat rebent de mandataris d'arreu del món, diplomàtics i súbdits locals li han anat fent al llarg del seu mandat. Sens dubte és un museu curiós que, a més, té exposades dues espectaculars carosses utilitzades pel sultà en alguns dels moments més importants de la història recent del país.

9. La Festa d'aniversari del Sultà

No és ben bé un lloc a visitar però si que és una efemèride prou important per considerar-la en aquest llistat: si viatges a l'estiu a Brunei, per poc que puguis fes coincidir la teva estada amb el 15 de juliol. Aquest dia és l'aniversari del Sultà i, com pots suposar, és celebrat amb magnificència i pompositat.

A primera hora del matí el centre de Bandar Seri Begawan s'omple de gent vestida amb les seves millors gales per seguir els actes de celebració. I, a partir de les 8 del matí: desfilada militar, música i 21 canonades cerimonials en honor del sultà. Posteriorment la festa privada comença a palau, però a la ciutat la gent també aprofita que és dia festiu per sortir amb amics i família. El dia acaba amb un castell de focs artificials al palau del Sultà que es poden veure des de la riba del riu o la mesquita d'Omar Ali Saifuddien.

10. El Parc Nacional d’Ulu Temburong

Finalment, i ja fora de la capital, cal destacar el Parc Nacional d'Ulu Temburong. L'accés és en barca i la zona visitable és limita a només 1 km2 dels 500 km2 protegits, la resta del parc es manté intacta i es reserva només a científics per a que puguin estudiar les -per exemple- més de 400 espècies de papallones que hi viuen. La principal atracció és la seva passarel·la d'alumini que, a 60 metres d'alçada, permet passejar per sobre dels arbres i tenir unes grans vistes.

_____________________________________

Informació pràctica pel viatger

En comparació als seus països veïns Brunei no és un país barat, però tampoc considerem que sigui excessivament car: el nivell de preus s'assembla més a Singapur que no pas a Malàisia o Indonèsia.

Com arribar-hi: Bandar Seri Begawan té connexió aèria amb diverses ciutats del sud-est asiàtic, hi volen també companyies aèries lowcost com Air Asia. Des de Borneo la via més barata és la terrestre, nosaltres vam volar des de Kuching a Miri (ciutat malaia que hi fa frontera) i des d'allà en autobús fins a Bandar Seri Begawan en un trajecte de 3 hores amb la companyia PHLS Express, l'única que fa aquest trajecte (el bitllet val 12 €).

Com moure's: La majoria dels llocs que hem citat són accessibles a peu des del centre de la ciutat de Bandar Seri Begawan. A la capital, únicament la mesquita d'Omar Ali Saifuddien queda allunyada però s'hi pot arribar en autobús núm. 1: el preu del bitllet no arriba a 1 €. Per menys d'1 € es pot travessar també el riu Brunei per arribar a Kampong Ayer. Els barquers ofereixen a l'estranger una excursió en la que, durant hora i mitja, et porten pels canals del poblat flotant i riu amunt per veure els manglars i la seva fauna (cocodrils i micos nassuts), passant també pel palau del sultà. Cal negociar el preu, nosaltres vam pagar l'equivalent a 26 € per la barca sencera (com més gent sigueu i fins a un màxim de 7-8 persones, més a compte surt).

Allotjament: En no haver-hi turisme l'oferta d'hotels es limitada també. Nosaltres ens vam allotjar al Jubilee Hotel, cèntric i del més barat que vam trobar: 30 € la nit per l'habitació doble amb bany. Hi ha l'opció de couchsurfing, però nosaltres no vam trobar amfitrions per les nostres dates.

Menjar: Per la nit la millor opció, per ambient i preu, són els mercats nocturns (2-3 € per persona). Hi ha també nombrosos restaurants i l'oferta és variada. A més dels mercats, la gent local és molt assídua també a les cadenes de menjar ràpid.

Entrada a les atraccions: L'entrada és gratuïta, no es paga ni a les mesquites ni al museu Royal Regalia. Les mesquites són visitables pels no musulmans (deixen un cobertor pel cos a l'entrada), sempre que no sigui hora de la pregaria.

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Asia , Brunei , Curiositats , Temples i palaus