9 d’octubre de 2019

25 coses que has de saber abans d’anar al Japó



Si tens pensat viatjar al Japó hi han algunes coses que t'agradarà saber abans d'anar-hi, algunes són relatives a les tradicions, altres curiositats...totes ben interessants!

1. Millor època per viatjar. El Japó és un país que té les èpoques molt marcades, això vol dir que a l'estiu fa molta calor i a l'hivern molt de fred. Si viatges a l'agost passaràs molta calor -hi ha molta humitat- i a l'hivern molt fred. L'època ideal és a la primavera o a la tardor. És recomanable evitar anar-hi l'última setmana d'abril i la primera de maig, ja que són vacances al Japó i tots els hotels estan plens, i també els mesos de juny i juliol, que és època de pluges.


2. Transport. El transport és una de les coses més cares del país. Existeix el JAPAN RAIL PASS, que permet utilitzar qualsevol tren de la companyia JR durant 1, 2 o 3 setmanes, depenent del que t'interessi. Només es pot comprar des de fora del país, així que pots preguntar en una agència si t'interessa. El seu preu no és barat, però només amb un trajecte de Tòquio a Kyoto ja s'amortitza.


3. Com moure't. Al Japó condueixen per l'esquerra i amb prou prudència en general. També al carrer i al metro es manté aquesta norma de caminar per l'esquerra, així que quan vagis per un túnel del metro veuràs fletxes on s'indica per on has de caminar per no entorpir el pas de la gent que camina en la direcció contrària. A les escales mecàniques del metro, els japonesos es queden a la banda dreta per deixar pas per l'esquerra als que tenen més pressa. I tot amb un perfecte ordre. Al carrer normalment també trobem indicat un carril per circular les bicicletes i un altre per les persones.


4. Facilitats per persones amb mobilitat reduïda i cotxets. Podríem dir que Japó és el paradís per a aquest sector de viatgers. El transport està perfectament adaptat: a cada parada de metro trobes un ascensor (es pot consultar l'entrada correcta que disposa d'ascensor), i aquest sempre està senyalitzat amb cartells de prioritat de pas per minusvàlids, embarassades, persones amb nens petits, gent gran i que té mobilitat reduïda. Dins dels vagons de metro i bus ocorre el mateix.
Els carrers -i ens ha sorprès gratament- estan en la seva majoria (en especial Kyoto, Tòquio, Osaka...) adaptats amb camins per cecs fins els semàfors i on hi ha passos de zebra, també amb rampes. Una delícia!


5. Puntualitat japonesa. Aquí tots els trens funcionen amb la màxima puntualitat. Si arribes un minut tard al teu tren, no pensis pas que potser l'agafaràs perquè va una mica tard, com sol ser habitual a casa nostra...Si surt a les 9:05 a les 9:04 el senyor amb l'uniforme del tren ja estarà avisant i xiulant per a que el tren marxi al minut. Així que un consell és arribar amb temps a les estacions. Diríem que la puntualitat japonesa és la competència asiàtica de la puntualitat alemanya a Europa.


6. Fer cues. La gran norma del Japó per no atabalar-te esperant el metro. Per entrar als vagons de metro, de tren o bé per pujar a l'autobús, tothom fa una cua ordenada. En totes les estacions de tren i de metro el terra està senyalitzat on queda la porta del vagó per fer la cua en aquell punt, i també per on ha de sortir la gent del vagó. En alguns llocs també s'indica quants vagons té el metro.

7. Dormir a tot arreu. Els japonesos tenen la gran capacitat de dormir-se, sobretot en els trajectes de transport públic, com el metro. Així que és habitual veure gairebé tot un vagó amb la gent dormida a primera o última hora del dia.


8. Nets i polits. Tot està absolutament net al carrer; de fet, a vegades és difícil trobar papereres, ja que molta gent s'endú les escombraries a casa i allà reciclen: combustible, no combustible i vidre.

9. Allotjament. Hi ha quatre tipus d'allotjaments que aconsellem:
*Ryokan. Hotels de l'estil tradicional japonès on es dorm en un tatami amb futon i pots banyar-te en un ofuro.
*Youth hostel. És l'equivalent dels albergs d'aquí i sol ser la opció més barata.
*Business hotel. És l'opció que solen utilitzar els japonesos que viatgen per negocis. Són convencionals, barats i solen estar a prop de les estacions de tren
*Apartaments. És l'opció que vam escollir nosaltres i creiem que la millor per a viatjar en família. Els apartaments al Japó solen ser petits però tenen tot allò bàsic.
Altres opcions són els hotels de l'amor -per hores- i els hotels càpsula, no apte per a claustrofòbics.


10. Descalçar-se. Els japonesos tenen per costum descalçar-se abans d'entrar a l'interior d'una casa o un temple, per això "allá donde fueres, haz lo que vieres". Per una altra banda, anar descalç ho trobem d'una comoditat absoluta i ens agrada tant que a casa nostra també ens hem endut aquesta tradició japonesa.

11. Seguretat. Japó és un dels països més segurs del món: rarament et robaran algun objecte o tindràs un altercat, tot el contrari. Els japonesos tenen un alt sentiment d'ajudar a qui ho necessita, si vas pel carrer perdut segurament et preguntaran si et poden ajudar (tot i que no saben gaire anglès). La gent deixa les seves pertinences a la taula quan va al lavabo d'un restaurant o la bicicleta davant de casa seva sense cadenat. Si perds alguna cosa al metro, el més probable és que algú la reculli i la dugui a objectes perduts. Això denota la consciència col·lectiva d'ajudar a l'altre.

12. Lavabos. Hi ha per tot arreu i estan extremadament nets. Si tens una necessitat urgent, a cada sortida de metro i pel carrer pots trobar-ne. Veuràs que la neteja és omnipresent en els lavabos, vagis on vagis, i que molt d'ells disposen de botons per a ajudar-te a netejar millor i inclús hi han seient per a deixar el nadó mentre l'utilitzes.


13. Menjar. Al Japó és fàcil menjar bé i barat. El menú més habitual són els noodles (fideus) en un bol amb sopa, verdures i carn, acompanyats d'arròs i un got de té o aigua que el reomple tantes vegades com vulguis. El preu sol rondar entre els 6-10€ i es paga habitualment en efectiu quan ja has menjat, directament a la caixa. Si el que busques són menús més variats, sushi o menjar més elaborat, calcula gastar-te uns 25€ mínim per persona. Per cert, que al Japó està mal vist deixar propina, així que surt ben econòmic menjar de restaurant.


14. Tendes. Igual que les màquines expenedores, n'hi ha per tot arreu. Les cadenes més conegudes són Lawson, 7 eleven i Family Mart, i els preus van de més barat a més car en l'ordre que les hem nombrat. El més interessant que trobem és el menjar cuinat –només ha d'escalfar– que et permet dinar o sopar pel mòdic preu de 4 a 6€. Es pot escalfar en els mateixos establiments, així que sempre que no trobis un restaurant, saps que pots comptar amb aquesta opció.


15. Màquines expenedores. Japó és el país de les màquines expenedores. De cafè, gelats, sandwiches, galetes, xocolates, pastes, caramels, yogurs... Però sobretot refrescs. De qualsevol gust, amb gas, sense, de diferents marques, envoltoris i etiquetes i dibuixets. N'hi ha per tot arreu i sempre et salven de tenir set o gana.


16. Fumar. Està prohibit fumar al carrer caminant, per això hi ha àrees exclusives per a fumadors, on no molesten als no fumadors. Això es manté en els llocs interiors, tot i que en algun restaurant es pot fumar.


17. Pluja. Al Japó plou sovint, sobretot si viatges a l'hivern o a l'estiu –època de tifons-, per això és útil dur paraigües. Si no en tens, et seran de gran utilitat els típics paraigües transparents baratíssims per 3-4€ que venen en les botigues del metro.

18. Diners. La millor manera de dur yuans japonesos és traient diners de caixers, una vegada arribats. Tot i que sembla que al Japó hagi de ser un país on tot es pagui amb targeta, a gairebé tot arreu –tret de comprar bitllets de tren o per l'estil- demanen que es pagui en efectiu. Així que pensa que hauràs de treure una quantitat prou elevada com per poder pagar tot –entrades, menjars, compres...- en cash. És important mirar quin tipus de comissions ens apliquen segons la targeta que utilitzem per treure diners als caixers.

19. Connexió a Internet i mòbils. En la majoria d'allotjaments hi ha Internet, però no és fàcil trobar connexió gratuïta quan estàs al carrer. Per això trobem gairebé indispensable comprar una targeta SIM només arribar al país. Moltes companyies les ofereixen a través de màquines expenedores al mateix aeroport i pots agafar la que més s'adapti al que necessites.

20. Idiomes. Els japonesos no destaquen per saber molts idiomes, ni tan sols l'anglès el parlen molt bé, així que no esperis entendre't amb tothom en aquest idioma. Però no et preocupis, perquè faran tot el possible per entendre't, inclús utilitzar el Google translate. La majoria de cartells indicatius del llocs i de transport estan en anglès.


21. Amabilitat japonesa. Els japonesos són extremadament amables i hospitalaris amb els foranis. T'ajudaran en qualsevol situació que necessitis, només has de dirigir-te a ells -tot i que no saben gaire anglès-. És bastant habitual que sigui ells qui s'ofereixin a ajudar-te si veuen que t'has perdut o busques algun lloc.

22. Vestimenta. És habitual topar-te amb japonesos vestits amb el típic kimono quan anem a visitar un temple i, sobretot si coincideix amb alguna festivitat japonesa o bé a la primavera, quan els cirerers estan en flor. A ells els agrada molt fer-se fotos vestits així en els temples i rodejats de flors. Si vols fer-te una foto amb ells, no dubti ni un moment en demanar-ho, els hi encanta.


23. Sort. Els japonesos creuen molt en la sort i per això quan visiten un temple o un indret sagrat per ells, deixen alguna ofrena que els hi porta bona sort, com poden ser fustes que es compren al mateix lloc i es pinten o s'escriu algun desig.


24. Passejar gossos en cotxet. Tal i com llegeixes. Són molts els japonesos que cada vegada s'animen més a tenir un gos de mascota, i ja que en tenen el tracten tant bé que els hi compren un cotxet de passeig. Al tanto, que aquest costum s'està posant de moda aquí...


25. Parcs temàtics. Els japonesos -amb perdó- són uns frikis. Els agrada la tecnologia, el manga, els dibuixos, els noodles...I tot ho porten a la seva màxima expressió: parcs temàtics dedicats a allò que més els hi agrada. Al Japó podem trobar el Museu dels Noodles, Legoland, Disneyland Toquio, el Museu Ghibli, museus dedicats a robots i fins i tot els pots trobar a l'aire lliure...En fi, que podries anar cada dia a un museu diferent!



Si saps alguna cosa interessant o curiositat que penses que potser publicada en aquest article, no dubtis en deixar-nos un comentari. Sayõnara!

1 de setembre de 2019

Visita als escenaris de la Batalla d'Okinawa


Okinawa és un Japó molt diferent al de les grans illes del nord. Marcada pel seu clima semi-tropical i per una cultura pròpia, va ser terra del Regne Ryukyu en el passat i ho és de diverses bases militars nord-americanes en l'actualitat. Escenari de platges de somni i plató cinematogràfic de pel·lícules com Karate Kid i Kill Bill. I tristament marcada la cruel batalla de la II Guerra Mundial: justament conèixer de prop els esdeveniments que hi van succeir ha estat el gran motiu que ens ha portat fins aquí.


Fotografia exposada al Museu de la Pau d'Okinawa

Desenvolupada entre els mesos d'abril i juny de 1945, la Batalla d'Okinawa va ser la més important de les que van succeir al front del Pacífic durant la II Guerra Mundial i una de les dues úniques que es van desenvolupar en terres nipones -l'altra va ser la d'Iwo Jima-. Okinawa era la primera illa amb un número important de població i l'exercit japonès va decidir utilitzar-la com a escut contra els aliats, amb l'esperança de frenar el seu avanç implacable pel Pacífic. Aquesta decisió de sacrificar Okinawa per intentar protegir la resta del país, va suposar un alt preu en víctimes: de les 200.600 víctimes mortals de la batalla, la meitat en va ser població civil; i dels 85.000 soldats nipons que hi van lluitar només en van sobreviure 7.000, que van ser fets presoners. Per contra, dels 185.000 combatents nord-americans: en van perdre la vida 20.000, 55.000 van ser ferits i 26.000 hospitalitzats per motius psiquiàtrics.

Pel desplegament terrestre aliat van participar 330 vaixells de guerra i 1139 de transport -uns números a l'alçada dels del Desembarcament de Normandia-. Coneguda també com la "Tempesta d'acer", durant els 82 dies de la contesa es van llençar una total de 2.716.691 bombes, que va suposar una ràtio de gairebé 5 bombes per habitant si considerem la població de l'illa en aquella època. Tots aquests números donen idea de la cruesa de la batalla i del patiment d'una població que no tenia escapatòria i que en molts casos va veure's damnificada per l'exèrcit que en teoria la defensava.

Posteriorment el govern nord-americà va utilitzar l'argument del desproporcionat nombre de víctimes mortals de la batalla i la previsible dificultat que suposaria arribar fins a Tòquio, com a justificació pel llançament de les bombes d'Hiroshima i Nagasaki per forçar la rendició definitiva dels japonesos i l'acabament de la guerra. Per contra, dècades després i encara avui l'antic Regne Ryukyu torna a ser sacrificat pel govern nipó: mentre que l'ocupació de la major part del país va finalitzar al 1952, l'illa d'Okinawa va romandre sota control dels vencedors fins al 1972. Tot i així, el seu retorn al Japó va ser condicionat a l'acceptació de la permanència a l'illa de diverses bases militars i un contingent de 30.000 soldats de l'exercit americà: no en va, i amb certa sorna, Okinawa està considerada el "gran portaavions" dels Estats Units.



Fotografies exposades al Museu de la Pau d'Okinawa

El Parc Memorial de la Pau

El sud de l'illa va concentrar els darrers enfrontaments armats de la Batalla d'Okinawa, i avui és en aquesta zona on es concentra també el major nombre de membre de memorials que la recorden. El turó de Mabuni, on hi van morir un total de 35.000 persones, és on s'emplaça el Parc Memorial de la Pau, que va ser creat el 1995 , amb motiu del 50 aniversari dels fets.




El Parc ocupa una gran extensió amb diversos punts d'interès com el Museu de la Pau i monuments commemoratius. Destaquen la gran "pedra angular de la pau", un seguit de plaques de marbre en la que hi estan inscrits els noms de tots els soldats i civils morts dels dos bàndols, inclosos també coreans, taiwanesos i britànics. També hi ha una zona amb monuments funeraris donats per cadascuna de les altres 46 prefectures del Japó.





El Museu de la Pau d'Okinawa

El Museu de la Pau d'Okinawa és el millor lloc per saber i entendre millor el context i esdeveniments que van succeir durant la Batalla d'Okinawa. Aquest dóna un punt de vista molt humà dels esdeveniments, crític tant amb americans com japonesos. Ho explica de forma molt gràfica i amb el suport de diferents audiovisuals, organitzant els continguts en cinc sales temàtiques:

1) "El camí a la Batalla" 
Aquesta sala se centra en els antecedents i el context, fent especial èmfasi a la cultura ryukyu i al procés d'assimilació que van patir els habitants de l'illa per part de Japó (cal considerar que Okinawa va ser un regne independent fins al 1879).


2) "La tempesta de ferro"
Sala que fa èmfasi als bombardejos i les seves conseqüències tant en vides humanes com en la destrucció de ciutats, llocs històrics i paratges naturals: el bombardeig constant va provocar per exemple que una part important de població es quedés sense casa i marxés a viure en coves -on també trobaven protecció-, als camps va fer que fos impossible conrear la terra provocant la conseqüent ambruna.


3) "L'infern al camp de Batalla"
Sala dedicada exclusivament al desenvolupament dels 82 dies de desplegament i conquesta terrestre. A través d'un gran mapa i mitjançant el suport de diferents vídeos, es detalla dia a dia de la batalla.


4) "Testimonis"
És la sala més emotiva de totes i es dedica al relat en primera persona les experiències viscudes pels supervivents que van patir tot allò.


5) "La pedra angular de l'oceà Pacífic"
Finalment la darrera sala es dedica a la postguerra. S'hi expliquen els camps de refugiats, l'ocupació americana, les relacions entre la població local i nord-americans, i el ressorgiment econòmic i cultural de l'illa.


Sens dubte, el Museu de la Pau és el millor punt d'inici possible a la visita pels diferents escenaris de la Batalla d'Okinawa.

Escenaris dels suïcidis col·lectius

Miles de okiwanesos es van suïcidar durant els darrers dies de la Batalla d'Okinawa atemorits per l'arribada dels nord-americans. La propaganda japonesa havia difós rumors segons els quals els soldats aliats es dedicaven a violar les dones i torturar i matar als homes quan conquerien un territori. Davant aquesta perspectiva i moltes vegades motivats pel propi exèrcit nipó, els suïcidis col·lectius van ser comuns.

A l'inici de la batalla, l'exercit va lliurar a aquells civils que s'oferien voluntaris dues granades: una per llançar-la als americans i una altra per suïcidar-se, i no van ser poques les famílies que quan es van veure acorralades es van agafar a una magrana amb l'anella treta per a saltar pels aires. Però quan el material bèl·lic va començar a escassejar, les formes de suïcidi col·lectiu van començar a ser més rudimentaris donant lloc a situacions dantesques. Families senceres que es penjaven, caps de família que mataven a cops de pedra o bastonades als seus per després treure's també la vida, o bé comunitats de desenes o centenars de persones que es tiraven per penya-segats i s'estimbaven a les roques. Els penya-segats del sud de l'illa, especialment els pròxims al Parc Memorial de la Pau, van ser els punts que va registrar un major nombre de suïcidis.



El Memorial Himeyuri no To

Durant la Batalla d'Okinawa va ser movilizada en tasques de suport o directament a primera línia gran part de la població local. Aquest memorial, situat a 4 kilòmetres del Parc Memorial de la Pau, recorda a un grup d'escolars que van fer d'infermeres i que van trobar la mort en la cova on s'emplaça el monument.



Les Himeyuri van ser un grup de 222 alumnes i 18 professores de l'institut femení Daiichi i de l'escola Shihan que es van ser mobilitzades per l'exèrcit japonès el 23 de març de 1945 com a unitat d'infermeria. La majoria d'elles pensaven que el seu exèrcit derrotaria als americans en qüestió de dies i que la tasca que tenien encomanada seria relativament segura, allunyada del front. Res més lluny de la realitat: no van ser poques les vegades que van anar auxiliar als seus jugant-se la vida a primera línia. Tot i que durant els dos primers mesos de batalla miraculosament van patir poques baixes, en els darrers dies el grup va quedar atrapat entre el foc creuat en aquesta cova que feia funcions d'hospital de campanya. Un total de 210 van morir aquí: unes quan intentaven escapar i d'altres a causa d'una bomba de gas, també en va haver que directament es van suïcidar.




Aquest és un lloc molt visitat pels alumnes d'escoles i instituts d'Okinawa. Al costat del monument hi ha també un petit museu que detalla la trista història del valent grup de noies.

El quarter general de la marina japonesa

Finalment, la darrera visita indispensable per conèixer els principals indrets de la Batalla d'Okinawa és el Quarter General de la Marina Japonesa, una petita ciutat subterrània va ser construïda per amagar i protegir la comandància japonesa dels atacs aeris dels nord-americans. Des d'aquí és des d'on es va coordinar i dirigir el desenvolupament dels moviments de l'exercit imperial durant els darrers dies de la batalla.



Avui es només es poden recórrer 250 dels 450 metres dels seus túnels, suficients per sentir la claustrofòbia que devien sentir els 4.000 homes que hi van quedar atrapats quan els nord-americans van arribar a la zona. Entre el laberints de passadissos s'hi poden veure les petites estances que es van fer servir d'infermeria, centre de comunicacions i l'habitació del comandant, amb les seves darreres paraules escrites a la paret. Es poden observar també el forats i marques que van deixar les explosions de les granades que van matar els soldats que no van poder escapar. Quan els nord-americans hi van accedir s'hi van trobar amb les restes de 2.400 cossos, la resta va morir a les rodalies, en un atac suïcida desesperat.





Informació pràctica:

Un dia ben aprofitat és suficient per veure tots aquests llocs, tot i que l'òptim per veure'ls amb calma seria dedicar-ho dos dies. Diferents agències de viatges de Naha organitzen excursions per fer la visita però el temps que dediquen a cada parada és insuficient, sobretot al Parc i al Museu de la Pau. 

És possible arribar als diferents llocs explicats en transport públic des de Naha, però en la majoria dels casos suposa una combinació d'un mínim de dos autobusos (es poden consultar les rutes i horaris en aquesta web. En taxi, calculem que tots els trajectes suposarien un total d'uns 70 €.

Els museus tenen un horari d'obertura que va des de los 8:30 o les 9:00 a les 17:00 o les 17:30, en funció de l'època de l'any. Els preus de les entrades van dels 300 al 440 yens (entre 2 i 3,5 € al canvi).


8 d’agost de 2019

8 anys compartint viatges

I ja van 8 anys!


Sembla que va ser ahir que vam marxar durant 200 dies a fer la volta al món, i també vam iniciar aquest projecte de "Quaderns de bitàcola" per explicar les nostres aventures viatgeres (aquest va ser el nostre primer article al blog). Avui fa vuit anys que vam començar a explicar els nostres viatges. Des d'aquell agost de 2011 hem viscut moltes experiències i sens dubte, les millors de totes han estat l'arribada de la nostra filla Ivet, ara fa just quatre anys, (4 anys en família que han estat 4 anys de viatges plegats), i l'arribada del nostre fill Jan recentment aquest 2019.


Viatjar en família ha modificat una mica la nostra forma de viatjar: ara ho fem d'una manera més slow (ja ho fèiem abans, però ara s'ha intensificat), intentant escollir les destinacions més recomanables on anar amb un bebè, planificant una mica més, i sense necessitat de visitar tot el que apareix a la guia de viatge. Valorem més les experiències viscudes que el fet de veure llocs. Primer ho fèiem amb la nostra filla Ivet i ara que en Jan, el nou membre de la família ha arribat, continuarem viatjant i explicant com és això d'anar quatre pel món!

Aquest any hem exposat els nostres propòsits viatgers pel 2019 (veurem al final d'any si hem complert alguns), i si hem anat a alguna de millors destinacions per visitar el 2019 que hem escollit.

Volem donar-vos les GRÀCIES a tots i totes que ens segui i llegiu, tant als que ho feu des del començament, com als que ens heu descobert fa poc a través de les xarxes socials, el boca a boca o bé personalment. Volem agrair als que participeu en el blog activament, ja sigui explicant les vostres experiències o amb els vostres comentaris. Tots formeu part d'aquest projecte i sense vosaltres el blog perdria la seva essència: compartir viatges i motivar a d'altres a que emprenguin el seu.


En el blog hem explicat les experiències viscudes en 70 països, però a dia d'avui la nostra motxilla n'acumula ja més de 90 països. Així que tenim encara un munt d'aventures per explicar.

Per molts viatges!


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

    27 de juliol de 2019

    4 anys en família, 4 anys de viatges


    Tal dia com avui, un 27 de juliol de 2015, vam començar el GRAN VIATGE de ser pares. Avui la nostra filla Ivet compleix 4 anys i ho celebrem a Hèlsinki, Finlàndia. Així que duem...4 anys viatjant en família! Aquest 2019 ha arribat al món el nou viatger de la família, en Jan, un petitó que ja té ganes d'empaitar a la seva germana tot voltant pel món. Avui però, ens agradaria compartir en aquest article els viatges que hem fet amb ella des que va néixer fins al moment.

    Després de viure l'experiència de viatjar en família durant el seu primer any de vida i veure que el fet de ser pares no ens aturava a viatjar, la Ivet va començar a caminar just al fer l'any. Així que veient que viatjant en família durant el seu segon any de vida ella ja era més autònoma i que despertava encara més la seva curiositat pels llocs i la gent que vèiem en cada viatge, vam decidir continuar. I per què no? Així que, amb 41 paisos a la motxilla, va arribar el seu 3er aniversari aprenent moltes coses a cada destinació on anava. Ara, amb 57 paisos visitats i veient la gran diversitat que ofereix el món, perquè no seguir viatjar com fins ara?



    Segurament quan sigui més gran no recordarà tots els lloc on ha estat ni molt menys tots els avions als que ha pujat o en quantes ciutats ha estat. Però si que segurament recordi moments on s'ho ha passat pipa, indrets que l'han atret per alguna raó, i la gent que haurà creuat alguna paraula amb ella. Si només recorda això ja ens donem per satisfets. I per celebrar que la nostra petita fa els 4 anys, volem fer un resum del que ha estat aquest darrer any de vida viatgera per ella:

    Malàisia

    Celebràvem el tercer aniversari de la Ivet a Kuala Lumpur, al final d'un viatge que ens va portar per Borneo, Brunei, Singapur i Pulau Kapas. Vam poder veure orangutans en llibertat, celebrar l'aniversari d'un sultà, descansar en les platges d'una illa idíl·lica i vam gaudir de dues de les grans metròpolis del sud-est asiàtic. Una bona forma de començar el tercer any de vida! 


    Niça i Mònaco

    Un viatge de 4 dies dóna per a molt a la Costa d'Atzur. El destí escollit per viatjar en un pont va ser Niça, on ens vam establir en el nostre allotjament i des d'allà vam visitar la ostentosa Mònaco, Antíbol, Cannes (famosa pel seu festival de cinema anual, Grasse i Menton. Uns dies on la Ivet va tenir la oportunitat de gaudir de la platja (Antíbol), escoltar el motor roent de cotxes flamants (Mònaco), veure quadres de pintors com Chagall i Matisse i divertir-nos saltant en una de les fonts d'aigua d'un parc de Niça.


    Islàndia

    A l'octubre vam anar a Islàndia, una època ideal per poder veure alguna aurora boreal si el temps ho permet. És una destinació ideal per viatjar amb família, i viatjar per Islàndia en furgoneta com nosaltres, és una gran experiència. Si Islàndia és ja de per si un país amb suficients atractius per un nen, com són els animals, la neu, les cascades, els glacials...Les llegendes sobre trols i fades acaben de completar aquesta idea màgica de la illa, cosa que per una nena tan curiosa com la Ivet és una motivació constant per veure llocs nous cada dia. I no cal que diguem que les aurores boreal que vam veure li van encantar...



    Lisboa

    Coincidint amb l'inici de les festes de Nadal, al desembre vam optar per visitar una de les ciutats on feia anys que havíem estat i que teníem moltes ganes que conegués la Ivet. Lisboa. Trepitjar les pedres blanques i negres que formen el tramat dels carrers del casc antic, pujar a tramvies, entrar al Monestir de los Jerónimos o veure un arbre de Nadal gegant on una vintena de persones es podia ficar a dins eren aventures ben divertides per a ella.


    Viena, Bratislava i Budapest

    En plenes festes nadalenques vam voler acostar-nos al fred. Àustria, Eslovàquia, Hongria i una fugaç visita a Brno (República Txeca) 4 paisos en 13 dies. Són ben fàcils de visitar i les 3 ciutats que vam escollir tenen un encant diferent. A Viena, tot és monumental; allà vam passar el Nadal i la Ivet va conèixer els trols petrificats. També va voltar pel casc antic de Bratislava i el que més li va agradar va ser dormir en un vaixell al riu Danubi, tota una novetat per ella. A Budapest vam celebrar l'entrada d'any 2019 i ens vam banyar en el famós balneari Schezeny, amb enormes piscines a l'aire lliure rodejades d'escultures. Tota una experiència.



    Líban

    Una de les destinacions que des de feia temps més ens atreia i on la nostra filla va descobrir que els indrets històrics amb moltes runes, com la famosa ciutat de Baalbek, no són avorrides. Explicant històries sobre les pedres que anàvem veient i posant una mica d'imaginació, cada lloc que visitem pot ser un indret ben especial, on les fades o nans viuen sota de les pedres.


    Bèlgica i Luxemburg

    A finals de juny, prenent de base la bonica ciutat de Brusel.les, la capital de Bèlgica, on ja havíem estat anys enrera, vam aprofitar per visitar les properes ciutats amb encant de Bruges, Gante, Lovaina, Anvers. Les cases del casc històric d'aquestes ciutats semblaven extretes de contes. Veure els canals amb les barques i jugar als parcs -aquí són ben grans i plens de bona ombra on refugiar-se de la calor- van ser les activitats que més va gaudir la nostra petita.



    Kíev, Minsk, Lituània, Letònia, Estònia i Hèlsinki

    Avui celebrem que la Ivet fa quatre anys i ho celebrem viatjant, concretament a Helsinki. És el final d'un viatge que durant més de tres setmanes ens ha portat per Ucraïna, Bielorússia, les Repúbliques Bàltiques i ara Finlàndia.



    I quin regal li podem fer a la Ivet per celebrar els seus 4 anys? Ja sabem quin regal li agradaria... un viatge a...? Quina serà la seva propera destinació? ;) 

    T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

       
      Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
      cookie law