8 d’agost de 2019

8 anys compartint viatges

I ja van 8 anys!


Sembla que va ser ahir que vam marxar durant 200 dies a fer la volta al món, i també vam iniciar aquest projecte de "Quaderns de bitàcola" per explicar les nostres aventures viatgeres (aquest va ser el nostre primer article al blog). Avui fa vuit anys que vam començar a explicar els nostres viatges. Des d'aquell agost de 2011 hem viscut moltes experiències i sens dubte, les millors de totes han estat l'arribada de la nostra filla Ivet, ara fa just quatre anys, (4 anys en família que han estat 4 anys de viatges plegats), i l'arribada del nostre fill Jan recentment aquest 2019.


Viatjar en família ha modificat una mica la nostra forma de viatjar: ara ho fem d'una manera més slow (ja ho fèiem abans, però ara s'ha intensificat), intentant escollir les destinacions més recomanables on anar amb un bebè, planificant una mica més, i sense necessitat de visitar tot el que apareix a la guia de viatge. Valorem més les experiències viscudes que el fet de veure llocs. Primer ho fèiem amb la nostra filla Ivet i ara que en Jan, el nou membre de la família ha arribat, continuarem viatjant i explicant com és això d'anar quatre pel món!

Aquest any hem exposat els nostres propòsits viatgers pel 2019 (veurem al final d'any si hem complert alguns), i si hem anat a alguna de millors destinacions per visitar el 2019 que hem escollit.

Volem donar-vos les GRÀCIES a tots i totes que ens segui i llegiu, tant als que ho feu des del començament, com als que ens heu descobert fa poc a través de les xarxes socials, el boca a boca o bé personalment. Volem agrair als que participeu en el blog activament, ja sigui explicant les vostres experiències o amb els vostres comentaris. Tots formeu part d'aquest projecte i sense vosaltres el blog perdria la seva essència: compartir viatges i motivar a d'altres a que emprenguin el seu.


En el blog hem explicat les experiències viscudes en 70 països, però a dia d'avui la nostra motxilla n'acumula ja més de 90 països. Així que tenim encara un munt d'aventures per explicar.

Per molts viatges!


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

    27 de juliol de 2019

    4 anys en família, 4 anys de viatges


    Tal dia com avui, un 27 de juliol de 2015, vam començar el GRAN VIATGE de ser pares. Avui la nostra filla Ivet compleix 4 anys i ho celebrem a Hèlsinki, Finlàndia. Així que duem...4 anys viatjant en família! Aquest 2019 ha arribat al món el nou viatger de la família, en Jan, un petitó que ja té ganes d'empaitar a la seva germana tot voltant pel món. Avui però, ens agradaria compartir en aquest article els viatges que hem fet amb ella des que va néixer fins al moment.

    Després de viure l'experiència de viatjar en família durant el seu primer any de vida i veure que el fet de ser pares no ens aturava a viatjar, la Ivet va començar a caminar just al fer l'any. Així que veient que viatjant en família durant el seu segon any de vida ella ja era més autònoma i que despertava encara més la seva curiositat pels llocs i la gent que vèiem en cada viatge, vam decidir continuar. I per què no? Així que, amb 41 paisos a la motxilla, va arribar el seu 3er aniversari aprenent moltes coses a cada destinació on anava. Ara, amb 57 paisos visitats i veient la gran diversitat que ofereix el món, perquè no seguir viatjar com fins ara?



    Segurament quan sigui més gran no recordarà tots els lloc on ha estat ni molt menys tots els avions als que ha pujat o en quantes ciutats ha estat. Però si que segurament recordi moments on s'ho ha passat pipa, indrets que l'han atret per alguna raó, i la gent que haurà creuat alguna paraula amb ella. Si només recorda això ja ens donem per satisfets. I per celebrar que la nostra petita fa els 4 anys, volem fer un resum del que ha estat aquest darrer any de vida viatgera per ella:

    Malàisia

    Celebràvem el tercer aniversari de la Ivet a Kuala Lumpur, al final d'un viatge que ens va portar per Borneo, Brunei, Singapur i Pulau Kapas. Vam poder veure orangutans en llibertat, celebrar l'aniversari d'un sultà, descansar en les platges d'una illa idíl·lica i vam gaudir de dues de les grans metròpolis del sud-est asiàtic. Una bona forma de començar el tercer any de vida! 


    Niça i Mònaco

    Un viatge de 4 dies dóna per a molt a la Costa d'Atzur. El destí escollit per viatjar en un pont va ser Niça, on ens vam establir en el nostre allotjament i des d'allà vam visitar la ostentosa Mònaco, Antíbol, Cannes (famosa pel seu festival de cinema anual, Grasse i Menton. Uns dies on la Ivet va tenir la oportunitat de gaudir de la platja (Antíbol), escoltar el motor roent de cotxes flamants (Mònaco), veure quadres de pintors com Chagall i Matisse i divertir-nos saltant en una de les fonts d'aigua d'un parc de Niça.


    Islàndia

    A l'octubre vam anar a Islàndia, una època ideal per poder veure alguna aurora boreal si el temps ho permet. És una destinació ideal per viatjar amb família, i viatjar per Islàndia en furgoneta com nosaltres, és una gran experiència. Si Islàndia és ja de per si un país amb suficients atractius per un nen, com són els animals, la neu, les cascades, els glacials...Les llegendes sobre trols i fades acaben de completar aquesta idea màgica de la illa, cosa que per una nena tan curiosa com la Ivet és una motivació constant per veure llocs nous cada dia. I no cal que diguem que les aurores boreal que vam veure li van encantar...



    Lisboa

    Coincidint amb l'inici de les festes de Nadal, al desembre vam optar per visitar una de les ciutats on feia anys que havíem estat i que teníem moltes ganes que conegués la Ivet. Lisboa. Trepitjar les pedres blanques i negres que formen el tramat dels carrers del casc antic, pujar a tramvies, entrar al Monestir de los Jerónimos o veure un arbre de Nadal gegant on una vintena de persones es podia ficar a dins eren aventures ben divertides per a ella.


    Viena, Bratislava i Budapest

    En plenes festes nadalenques vam voler acostar-nos al fred. Àustria, Eslovàquia, Hongria i una fugaç visita a Brno (República Txeca) 4 paisos en 13 dies. Són ben fàcils de visitar i les 3 ciutats que vam escollir tenen un encant diferent. A Viena, tot és monumental; allà vam passar el Nadal i la Ivet va conèixer els trols petrificats. També va voltar pel casc antic de Bratislava i el que més li va agradar va ser dormir en un vaixell al riu Danubi, tota una novetat per ella. A Budapest vam celebrar l'entrada d'any 2019 i ens vam banyar en el famós balneari Schezeny, amb enormes piscines a l'aire lliure rodejades d'escultures. Tota una experiència.



    Líban

    Una de les destinacions que des de feia temps més ens atreia i on la nostra filla va descobrir que els indrets històrics amb moltes runes, com la famosa ciutat de Baalbek, no són avorrides. Explicant històries sobre les pedres que anàvem veient i posant una mica d'imaginació, cada lloc que visitem pot ser un indret ben especial, on les fades o nans viuen sota de les pedres.


    Bèlgica i Luxemburg

    A finals de juny, prenent de base la bonica ciutat de Brusel.les, la capital de Bèlgica, on ja havíem estat anys enrera, vam aprofitar per visitar les properes ciutats amb encant de Bruges, Gante, Lovaina, Anvers. Les cases del casc històric d'aquestes ciutats semblaven extretes de contes. Veure els canals amb les barques i jugar als parcs -aquí són ben grans i plens de bona ombra on refugiar-se de la calor- van ser les activitats que més va gaudir la nostra petita.



    Kíev, Minsk, Lituània, Letònia, Estònia i Hèlsinki

    Avui celebrem que la Ivet fa quatre anys i ho celebrem viatjant, concretament a Helsinki. És el final d'un viatge que durant més de tres setmanes ens ha portat per Ucraïna, Bielorússia, les Repúbliques Bàltiques i ara Finlàndia.



    I quin regal li podem fer a la Ivet per celebrar els seus 4 anys? Ja sabem quin regal li agradaria... un viatge a...? Quina serà la seva propera destinació? ;) 

    T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

      5 de juliol de 2019

      Albània, el país dels búnquers



      Si alguna cosa sobta per sobre de tot a qualsevol que visiti Albània són els seus búnquers. És travessar la frontera i començar a veure’ls sense parar. Estan per tot arreu: a les muntanyes, a la platja, als parcs de les ciutats... Es compten per milers i són el testimoni més visible del passat del que va ser un del països més tancats del món.



      Els búnquers, la conseqüència de la paranoia d’un home

      Enver Hoxha va governar amb ma de ferro el país des del final de la Segona Guerra Mundial fins a la seva mort. Més de 40 anys en els que el dictador va aplicar un comunisme "pur" que el va portar a trencar relacions amb els seus aliats ideològics - Rússia i la resta de països del Pacte de Varsòvia primer i posteriorment amb Xina- quan considerà que aquests s'estaven allunyant de les línies marcades per Lenin, Stalin i Mao. Evidentment Albània també era també enemic dels països occidentals.

      En aquest context, Albània es va tancar i va passar a ser un dels països més opacs del món. Hoxha a més estava convençut que un dia o altre seria envaït ja sigués per les potències capitalistes o bé pels seus antic socis comunistes. Les pors, basades en un fonament ben lògic, van acabar transformant-se amb el pas dels temps en una paranoia que va portar al dictador a construir bunkers per arreu del territori per defensar i protegir el país.

      L’any 1971, el govern va aprovar el programa de "bunquerització" del país que havia de permetre crear entre 1975 i 1983 un total de 221.143 búnquers distribuïts per tota Albània. Finalment "només" se'n van construir 173.371, el que equival a 1 per cada 11 albanesos o 5,7 bunkers per km2. Una bestiesa de la que el país encara en paga les conseqüències.




      La lluita popular, la resposta a una possible invasió

      A la Segona Guerra Mundial Albània va ser l´únic país europeu que va aconseguir alliberar-se sense la intervenció de tropes estrangeres. És un fet que, tot i que els aliats van proporcionar armes i subministraments als partisans albanesos, va ser la gent del país que en un una guerra de guerrilles va aconseguir fer fora les tropes de feixistes italians i nazis alemanys. Ever Hoxha va ser un dels líders de la resistència i durant dècades el seu règim va mitificar la victòria dels partisans.

      La defensa del país davant una eventual invasió externa va fonamentar-se també en base a milícies formades per civils. Gairebé tot el país es va implicar d'una manera o altra en sistema de defensa estatal: a més de l'exercit, 800.000 persones d'una població de prop de 3.000.000 en va formar part. Homes i dones, des dels 12 anys, participaven en entrenaments i simulacres que en època de màxima alerta es realitzaven dos cops al mes amb una durada de fins a tres dies. Cada persona tenia una funció i un lloc de combat assignat en algun dels búnquers pròxims a la seva residència o lloc de treball. Les cèl·lules locals del partit comunista organitzaven a la seva vegada a les famílies per netejar i mantenir aquestes fortificacions.

      Cada unitat de defensa estava formada per diversos búnquers: els búnquers més petits tenien capacitat per a dos persones armades amb fusells que estaven a les ordres d’un búnquer més gran permanentment en guàrdia. Els comandants d’aquests búnquers grans es comunicaven amb els seus superiors per ràdio i amb els ocupants dels búnquers més petits mitjançant signes visuals que podien veure a través de les mateixes fissures des d'on es disparava. 

      A priori qualsevol potència estrangera que s'hagués plantejat envair el país, no ho hagués tingut gens fàcil. Però la realitat és que el temut enemic no va arribar i que els búnquers d'Albània mai van arribar a ser utilitzats per al seu propòsit inicial.



      Conseqüències de la bunquerització

      En una època de complet aïllament, en la que la pròpia subsistència ja era un repte, el programa de bunquerització va suposar un important impacte a la feble economia del país. La fabricació dels búnquers va suposar un cost estimat d'un 3% del producte interior brut del país (despesa que se sumava al ja elevat pressupost del Ministeri de Defensa). De mitjana el cost de cada búnquer era l'equivalent a la de construcció de la vivenda d'una família albanesa.

      A més, els búnquers ocupaven i obstruïen una àrea significativa de terra cultivable, en un país eminentment rural. Sens dubte la bunquerització van fer  ressentir la precària qualitat de vida dels albanesos. 




      Els búnquers avui

      Amb la caiguda del comunisme la majoria de búnquers van quedar abandonats, tot i que en les dècades posteriors alguns s'han reaprofitat per funcions dispars. Destruir-los i desfer-se de les seves runes tindria un cost molt elevat així doncs, mentrestant es busca un solució definitiva, continuen formant part del singular paisatge albanès.

      L'escassetat d'habitatge després de la caiguda del règim comunista al 1990 va portar alguns albanesos a ocupar i instal·lar-se en búnquers abandonats. Però la foscor inferior i la manca d'aigua corrent i d'unes unes condicions higièniques mínimes van fer que amb poc pocs anys quedessin abandonats altre cop. Durant dècades no van ser poques tampoc les parelles que van trobar en els búnquers l'amagatall ideal per a les seves trobades íntimes.



       
      A les àrees rurals és on la reutilització de búnquers ha tingut més fortuna, transformant-se en magatzems on guardar eines, animals i collites. A les ciutats, uns pocs han trobat un nou ús en forma quioscs, bars o testos. Fins i tot un emprenedor ha creat un petit hotel transformant els búnquers en habitacions. La imaginació no té límits en l'art del reciclatge, sobretot quan els recursos són limitats.
       
      Els creatius i aspirants a artistes han trobat també en els búnquers el lloc ideal on plasmar les seves obres d'art. De vegades amb gràcia i d'altres no tant, però en tot cas donant color al trist gris del formigó.


       

      Bunk'art, memòria històrica i art

      Respecte a la recuperació de búnquers cal destacar Bunk'art, una iniciativa que en els darrers anys ha rehabilitat els dos principals búnquers de Tirana en centres culturals amb exposicions històriques i artístiques. A més de dinamitzar la vida cultural local, són actualment també un dels principals atractius de la capital pel visitant interessat en conèixer la història del país.

      El Bunk'art 1 té seu en un barri a les afores de la ciutat, en l'antic búnquer del president Hoxha i del primer ministre Shehu. Els seus espais es distribueixen en 5 plantes sota terra, en gran part visitables. S'hi poden veure les estances privades dels governants i els seus llocs de comandament. Així mateix una part important de les sales estan dedicades a explicar la història del país durant el comunisme.





       
      El Bunk'art 2 s'ubica al centre de Tirana, en el búnquer de l'antic Ministeri d'Afers Intens. Va ser construït entre 1981 i 1986 i és considerat una de les darreres "grans obres" del règim. Consta de 24 habitacions, l'apartament privat del ministre i una gran sala de comunicacions. Gran part de les estances ara les ocupa una exposició que explica l'aparell policial del règim i les seves funcions d'espionatge i repressió.





      Per saber-ne més...

      Si t'ha agradat el que t'hem explicat i vols saber una mica més sobre els búnquers d'Albània, et recomanem el guardonat documental "Mushrooms of Concrete" de Martijn Payens:



      20 de juny de 2019

      Jan, un nou viatger ha arribat al món


      Es diu Jan, té només un mes de vida i és el nou viatger de la família. 

      Igual que la seva germana Ivet, sembla que ja té ganes de sortir a conèixer món. Encara que no parli, creiem que li endevinem el pensament: "Si la Ivet ja ha voltat per tants països tenint un, dos i tres anys... Jo també vull!". I nosaltres no podem pas decebre'l, oi?

      Benvingut Jan, comença el gran viatge de la vida. Veuràs que hi han tants llocs interessants al món que et fascinarà coneixe'l!




      Fotografies de Baby Foto Barcelona

       
      Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
      cookie law