7 d’abril de 2019

Ohrid, tantes esglésies com dies té l'any


Diuen que a Ohrid hi ha tantes esglésies com dies te l’any. No sabem si aquesta afirmació és certa o bé més aviat forma part de la llegenda, però a Ohrid d'esglésies n'hem vist unes quantes. Sens dubte aquest llac i el poble que li dóna nom són el principal atractiu de Macedònia del Nord: només per arribar fins aquí, ja val la pena viatjar a aquest país.





Sveti Jovan, és l'església que més ens ha captivat, es troba en un espectacular paratge a la ribera del llac. La catedral Sveta Sofija, la més gran, conserva frescos de l’època bizantina. Sveti Climent i Pantelejmon, on hi han les restes d'un assentament del segle V dels primers cristians i la tomba de l'inventor del cirílic, transpiren historia a través de cadascuna de les seves pedres. Sveta Bogorodica Perivlepta i les seves magnífiques vistes sobre la ciutat...







Ohrid és un dels primers indrets europeus ocupats per l’home i des d’aleshores hi ha anat passant les grans civilitzacions de la regió: grecs, romans, bizantins, búlgars, serbis i otomans han passat per la ciutat deixant la seva petjada. Durant l'antiguitat, la gran ciutat Lychnidos, va emergir, amb el seu teatre antic i la seva acròpoli. Després de les invasions eslaves del començament de l'Edat Mitjana, la ciutat esdevingué al segle IX un gran centre religiós i cultural. Sant Climent d'Ohrid hi fundà llavors el seu monestir i creà l'alfabet ciríl·lic. Samuel de Bulgària en feu la capital del seu Imperi un segle més tard, construint una imponent fortalesa que encara avui conserva les seves muralles. Posteriorment hi van arribar també els otomans que hi van deixar les tradicionals cases que omplen amb encant el casc antic.





Resseguint la riba del llac i a tan sols 30 km de la ciutat, trobem també un dels monestirs ortodoxes més venerats del país. És Sveti Naum, que manté el nom del sant que el va fundar a l’edat mitja. Dins es troben les restes del sant i algunes de les pintures religioses millor conservades del país. Però el millor de tot és el seu enclavament: al costat del llac i amb les muntanyes de fons, gran part de l’any nevades.






El llac i la ciutat d'Ohrid han sabut mantenir l’essència de cadascuna de les cultures que hi ha anat passant, forjant un enclavament que avui és Patrimoni de la Humanitat i que permeten al visitant endinsar-se en uns paratges que tenen un magnetisme especial.




T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

21 de març de 2019

La República de Vevčani, la curiosa història d'un poble en territori de Macedònia del Nord



Sí, sí, has llegit bé: REPÚBLICA DE VEVČANI. Què no n'havies escoltat parlar mai? Bé, no ens estranya. Nosaltres no en sabíem de la seva existència fins que vam començar a preparar el nostre viatge per Macedònia del Nord...



Vevčani es un poble de muntanya pròxim al llac Ohrid on no hi viuen més de 3.500 habitants. D'indrets d'interès no en té pas gaires -més aviat al contrari- però si que té una història peculiar que ens ha animat a venir fins aquí: i és que aquest petit poblet va declarar la independència i es va constituir república a la dècada dels 90.

Era l'època del desmembrament de l'antiga Iugoslàvia i Vevčani van aprofitar el context per auto-declarar-se independent. Ho va fer el 19 de setembre de 1991, després de celebrar un referèndum on el 99% dels vilatans votaren a favor de constituir la República. Aquesta va ser la solució que van trobar per protegir el seu bé més preuat: les fonts d'aigua que des de feia uns anys el govern iugoslau havia planificat de canalitzar.



En aquella època convulsa, ningú va fer gaire cas de la declaració d'independència i el poble va anar fent: va dissenyar la seva bandera, va expedir passaports i va crear moneda pròpia (el ličnik). El 8 d'abril de 1993 amb la independència de Macedònia, el govern d'Skopje va posar-se en el assumpte i va situar oficialment Vevčani sota la jurisdicció del municipi d'Struga, però el cert és que fins l'any 2000 més o menys els habitants de Vevcani van anar a la seva.



Avui a l'entrada del poble una bandera ben gran de Macedònia marca terreny i deixa clar a propis i estranys del país del que forma part. Si no furgues una mica, no trobes cap reminiscència als temps en què van ser "independents". És a l'antiquari del poble on trobem encara passaports i bitllets de la República i el seu propietari que, a tothom que el vulgui escoltar, li explicarà històries d'aquells temps.




Informació pràctica pel viatger:

Vevčani no és un destí indispensable viatge per Macedònia del Nord, però si una bona opció per a una excursió de mig dia des del llac Ohrid, la principal atracció del país. Des de Struga, la porta d'entrada i nus de comunicacions entre el llac i la resta del país, hi ha autobusos freqüents que en mitja hora et porten al poble.


8 de març de 2019

És segur viatjar al Líban?


La seguretat al Líban, és el "gran tema", i si "és segur viatjar al Líban" és la pregunta que tothom ens fa una vegada hem estat en aquesta destinació. Anem per parts:

El Líban és un país petit amb frontera amb Síria i Israel. Aquest fet, junt amb la seva història recent, la presència d'Hesbollah i les seves difícils relacions amb el seu veí del sud (Israel), fan que la seguretat sigui un dels grans dubtes que a un se li planteja a l'hora de decidir-se a viatjar-hi. Nosaltres abans de comprar els bitllets d'avió, vam contrastar informació oficial amb notícies recents i l'opinió de viatgers que hi havien estat feia poc. Hem d'afegir que el fet de viatjar amb nens ens fa tenir més consciència a l'hora d'escollir les nostres destinacions i sempre tenim en assegurem que viatgem a un destí segur. A continuació et donem la nostra opinió a partir de l'experiència viscuda durant el nostre viatge al Líban al febrer de 2019:


Hem de dir que tant a la ciutat com a les carreteres hi han força controls militars, alguns dels quals amb tanquetes i tot. És un aspecte que sobta, tot i que no és gaire diferent a per exemple Israel. Personalment no hem tingut sensació d'inseguretat i de fet el propi Ministeri d'Exteriors cataloga amb risc baix les principals zones turístiques del país. Això sí, durant el viatge hem evitat les zones indicades com més "calentes".




Alguns països, entre d'altres EEUU, han inclòs el Líban en el seu llistat de nacions que s'han de visitar només en cas de necessitat i algunes ambaixades adverteix del perill de visitar sobretot el sud del Nahr Litani (riu Litani) i als camps de refugiats palestins i suggereixen evitar les manifestacions públiques. Cal evitar també passejar pels barris d'Hezbolà de Beirut i sobretot tenir en compte que no es poden fer fotografies, ni de zones militars ni punts estratègics, qualsevol podria ser sospitós i no cal jugar-se-la... Aquí no està ben vist fer fotos en zones conflictives o simplement de punts protegits per militars (les fotografies que apareixen en aquest article van ser d'amagat).




En molts punts de la ciutat de Beirut, sobretot al centre, hi han moltes mesures de seguretat: blocs de formigó a cada banda del carrer, zones residencials amb agents de protecció i barreres controlant l'accés, filats per sobre dels murs que rodegen alguns edificis, ferros antitancs, torres de defensa i algun control.





Cal dir que si a nosaltres ens sobta tanta seguretat, per la gent local està molt habituada a veure aquest elements en els carrers, suposem que a perquè ja fa molts anys que existeixen i no deixa de ser una normalitat per ells. Hem de dir que al cap d'uns dies de recórrer els mateixos carrers de Beirut, ja ens acostumem a veure cada dia militars i ens adonem que simplement estan allà per si passa alguna cosa, així que ens dona més sensació de seguretat que no pas de perill (sensació que no hem tingut en cap moment).



Cada any hi ha algun atemptat terrorista al Líban però, desgraciadament aquesta és una realitat que també passa a Europa. D'altra banda el nivell de robatoris i atracaments és molt baix, diríem que fins i tot inferior que a Barcelona. Si hi ha una perill del dia a dia, aquest és el del trànsit: condueixen com bojos i travessar algun carrer pot arribar a ser una aventura.


En definitiva, personalment ara mateix recomanem i t'animem a visitar el Líban, tot i que cal considerar que és una zona volàtil i que la situació pot canviar a mig termini. Per tant, és aconsellable informar-se de la situació del país abans de decidir viatjar. A nosaltres el Líban ens ha sorprès molt gratament, creiem que té un atractiu impressionant pel visitant: el seu patrimoni (únic al món), la seva història, la seva gent, la gastronomia...I sense massificació turística, un punt a favor que pocs indrets al món tenen.

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

20 de febrer de 2019

Què veure a Reykjavík en un dia


Reykjavík, la capital més septentrional del món i porta d'entrada a Islàndia combina colorits edificis, façanes plenes de graffitis, locals on destaca el disseny i una animada vida nocturna. Tot i que és una ciutat petita d'uns 120000 habitants és sorprenentment cosmopolita: té restaurants i bars de diverses nacionalitats, art avantguardista i múltiples museus.


La ciutat té de teló de fons les muntanyes nevades, un mar mogut i en els dies més freds un vent glaçat que talla la pell. Però tot i el clima gèlid, donar un passeig pel centre és la millor manera d'introduir-nos a la cultura del país!

Un dia és temps de sobres per veure la capital d'Islàndia (inclús es pot veure en mig dia) abans d'endinsar-se en els seus increïbles paisatges. Aquí tens un llistat dels indrets més interessants per visitar. QUÈ VEURE EN UN DIA A REYKJAVÍK:

El casc antic és el cor de la capital islandesa i el punt d'inici de molts circuits a peu. Passejant pel centre un/a es pot fer a la idea de com és la cultura islandesa. Des del llac Tjörnin, al centre de la ciutat, podem anar caminant fins al Radhús (l'Ajuntament) i l'Alpingi (el Parlament), la Casa del Primer Ministre, fins a arribar al parc Austrurvöllur, al nord.

Alpingi (Parlament)

Creat al 930 dC, avui dia el Parlament es reuneix quatre vegades per setmana i es poden presenciar les reunions de manera gratuïta. Per a més informació, es pot consultar la seva web: www.althingi.is.

El Parlament islandès

Casa del Primer Ministre

Es tracta d'una casa de dues plantes que no compta amb el luxe que podria pertànyer a la vivenda d'un primer ministre, molt propi de la imatge sempre accessible que tenen els islandesos.

La casa del primer ministre d'Islàndia

Laugavegur (carrer principal de Reykjavik)

El carrer principal de la capital islandesa és ple de turistes acabats d'arribar al país. De fet, ofereix al visitant tot el que pot cercar: una bona oferta de restaurants de diverses nacionalitats (japonès, mexicà, tailandès...), bars i moltes tendes de souvenirs, on es pot trobar tot tipus de roba d'abric per no passar fred a Islàndia, articles víkings, postals, figuretes... Si passegem fins al final d'aquest i pels carrers contigus trobarem gran nombre de graffitis d'artistes islandesos que embelleixen la ciutat i li donen un toc cosmopolita.






Tjörnin

És el llac que es troba al centre de la capital. Gairebé sempre es troba ple d'ànecs i oques que surten corrents de l'aigua per a que la gent els hi doni trossos de pa (aparentment són inofensives), així que és un bon pla per anar amb els més petits. Cap al sud del parc hi han molts ciclistes i gent fent fúting. Diuen que a l'hivern el llac es converteix en una pista de gel ben glaçat on es pot patinar a l'aire lliure. Aquests islandesos aprofiten tot per fer esport! A més, just al davant del llac podem gaudir de l'art escultòric que es troba per tota la ciutat.



Hallgrímskirkja

És, juntament amb l'Harpa, l'edifici més destacable de la capital islandesa. Aquesta església luterana de 74 metres d'alçada i feta de formigó no passa desapercebuda degut a la seva gran alçada (es troba al punt més alt de la ciutat) i les seves formes, que emulen les grans roques basàltiques que es troben en molt punts de la costa d'Islàndia. Al seu interior hi ha un orgue de 5275 tubs. Val la pena que coincideixi la visita per veure-ho tocar, ja que sona magníficament. Davant d'aquest edifici gegant hi ha un gran prat, un bon lloc per a fer uns quants saltirons per entrar en calor una vegada arribats a Reykjavík.




Sólfar, “El viatger del sol”

Es tracta de l'escultura més coneguda i fotografiada de Reykjavík. Està situada a Sæbraut, just al costat del mar, en ple centre de la capital islandesa. És un bot dels somnis, una oda al sol. El seu significat és que amb la barca es pot trobar un territori per descobrir, la idea de la llibertat. Si la visites en un dia solejat la veuràs brillar en tot el seu esplendor, però intenta anar a una hora que no hi hagi gent; del contrari, serà impossible fer una fotografia de només l'escultura i el mar de fons.


Harpa

Segons la nostra opinió, és l'edifici estrella de Reykjavík. Es tracta d'un gran auditori i centre cultural i de conferències situat a prop del mar. La façana, dissenyada per l'artista danès-islandès Olafur Eliasson és d'acer amb plafons de vidre, que canvien de color depenent de la llum. Només per veure els plafons tant a l'exterior com a l'interior val la pena la visita. És un espectacle visual que no deixa indiferent al visitant. Des de dins hi ha unes bones vistes al port i també hi ha la opció de fer una visita guiada de 45 minuts.
Web de Harpa: www.harpa.is.


Detalls dels plafons de vidre de la façana de l'Harpa

Interior de l'Harpa


Port Vell

Un indret que s'ha convertit en un lloc de moda pels turistes. És ple de museus, restaurants i bars. D'aquí surten els famosos circuits per anar a veure a les balenes i frarets (quan és l'època).


Baejarins Beztu: El millor indret per menjar un hot dog!

Segons la Lonely Planet (i recomanat també en altre guies i revistes) és el millor lloc on menjar hot dogs de la ciutat. Es tracta d'una camioneta situada a prop del port. El típic hot dog que tasta tothom és el que duu tots els ingredients: mostassa dolça, ketchup i ceba cruixent, i costa només 450 Isk (uns 3,30€).


Museu Nacional

En aquest museu es troben objectes antics i més actuals, des de la colonització fins a l'època moderna. Les exposicions expliquen la història i la cultura d'Islàndia i es pot visitar amb una audio-guia.


Museu d'Art de Reykjavik

Aquest museu de fusta i vidre té unes magnífiques vistes al parc Miklatún i conté la col·lecció més important de pintura islandesa del s.XX, a part de tenir també instal·lacions temporals.
Web del museu: www.artmuseum.is


Museu fàl·lic islandès

Com a curiositat, hem inclòs en aquest llistat un museu ben singular. Es tracta d'una faloteca, un museu on es troba una enorme col·lecció de penis i exposició. Hi ha 286 membres de tots els mamífers islandesos i d'altres animals. Es poden veure penis de balenes, ossos polars, ratolins i inclús un penis humà: el de l'alpinista Páll Arason. Nosaltres no hi vam entrar, però s'ha de reconèixer que és ben curiós!
Web museu: www.phallus.is



En aquest MAPA pots consultar tots els INDRETS IMPRESCINDIBLES per a la teva visita a REYKJAVÍK:




Altres posts sobre Islàndia:


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law