25 d’abril de 2019

Baalbek, la joia romana del Líban


A Baalbek trobem el monument històric més impressionant del Líban i segurament el jaciment més important i gran en dimensions de tot Orient Mitjà i no és d'estranyar, les seves runes van ser declarades Patrimoni de la humanitat per la UNESCO el 1984.

La ciutat de Baalbek, situada a la vall de Beka i a només 90 km de Beirut, la van fundar els fenicis, però van ser els romans els que li van donar el seu màxim esplendor. Aquí s'hi van construir alguns dels temples més grans de tot l'imperi i és sens dubte un dels jaciments arqueològics més impressionants que hem vist mai, i a això cal afegir que hem tingut la sort de visitar-ho gairebé en completa soledat, ja que no hi ha pràcticament turisme. Només per veure Baalbek ja val la pena venir fins al Líban!


L'entrada principal es troba a l'extrem sud-est del complex. Després de les taquilles, s'entra al recinte per una gran escalinata que duu al propileu, un pòrtic amb dues torres i una columnata. s'ha de caminar fins el pati hexagonal, on al final d'aquest es troba el Gran Pati o Pati dels Sacrificis, ple de nínxols, i més endavant trobarem el gran Temple de Júpiter.





Temple de Júpiter

Aquest gran temple romà era un santuari on a dins hi havia l'estàtua de déu. S'alçava per sobre de totes les construccions del recinte i per accedir-hi s'havia de pujar per una gran escalinata. Es va construir sobre una gran estructura de més de 90 metres de llarg, a la façana tenia un pòrtic de 10 columnes i 17 per cada banda; en aquell moment eren les més grans del món amb 22,9m d'alçada i 2,2m de perímetre, tot i que avui només queden en peu sis d'elles. Des de la seva ubicació hi ha unes bones vists del temple de Bacus.




El Temple de Bacus

Li deien el "temple petit“ perquè era el menor dels temples de Baalbek però tot i així és més gran que per exemple el Partenó d'Atenes. És un dels temples majors i millor conservats del món i la joia més impressionant del Líban, segons la nostra opinió.


Tot i que duu per nom Bacus, el temple no estava consagrat al déu del vi, sinó a Venus. Impressiona pujar per l'escalinata que duu a la seva entrada principal sense gairebé cap visitant més i veure el seu pòrtic de 8 columnes gegants a la seva façana i les 15 que té per cada banda. A més, conserva encara la seva decoració d'escultures de lleons i bous, guardians del temple.



Vam tenir el plaer de poder-lo visitar en total solitud, una experiència increïble i inimaginable en qualsevol recinte arquitectònic romà d'aquestes característiques que es pugui visitar a Europa. Així que vam estar el temps que vam voler en tranquil·litat, imaginant com devia ser allà la vida fa centenar d'anys, fent fotografies inèdites dels temples sense gent (i sense selfies!), al nostre ritme. És el que té de bo viatjar a un país com el Líban, ric en patrimoni històric i encara sense turisme.



Museu

Es troba a prop de les taquilles del recinte i allà es poden veure peces i objectes que van ser trobats a les runes de Baalbek (les que no van ser robades), com escultures o frisos. També hi ha una exposició ben detallada amb explicacions de les tècniques de construcció i fotografies antigues del jaciment, molt útil per fer-nos una idea de quin estat de conservació tenia fa uns anys.



Informació pràctica pel viatger

Com arribar des de Beirut: 

Baalbek està a gairebé 90 km de la capital del país i és ben fàcil arribar en transport públic. Des de l'estació d'autobusos de “Cola” s'ha d'agafar una furgoneta compartida fins a Chtoura per 5000l=3€ (1h) i des de Chtoura una altra furgoneta compartida per 2500l=1,50€ (40 min). Solen sortir furgonetes a aquesta destinació amb freqüència, només has de preguntar on vols anar; però de tornada a Beirut hi ha menys horaris i normalment l'últim autobús o furgoneta sol ser màxim capa a les 16-16:30 a l'hivern, així que tingues en compte de preguntar horaris abans per assegurar-te la tornada.
Pensa que les estacions d'autobusos al Líban en general no són com les d'aquí (amb un edifici principal), sinó una explanada on aparquen furgonetes i la gent va arribant i sortint i que les furgonetes paren on tu li diguis, a vegades fan parades al mig de la carretera (sí, és una una mica perillós) i des d'allà has de caminar on vulguis anar o bé agafar un taxi.

Preus: 

L'entrada al recinte costa 15000l pp (9€), amb dte estudiant 10000l 6€) i pots visitar també el museu que es troba a dins.

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

7 d’abril de 2019

Ohrid, tantes esglésies com dies té l'any


Diuen que a Ohrid hi ha tantes esglésies com dies te l’any. No sabem si aquesta afirmació és certa o bé més aviat forma part de la llegenda, però a Ohrid d'esglésies n'hem vist unes quantes. Sens dubte aquest llac i el poble que li dóna nom són el principal atractiu de Macedònia del Nord: només per arribar fins aquí, ja val la pena viatjar a aquest país.





Sveti Jovan, és l'església que més ens ha captivat, es troba en un espectacular paratge a la ribera del llac. La catedral Sveta Sofija, la més gran, conserva frescos de l’època bizantina. Sveti Climent i Pantelejmon, on hi han les restes d'un assentament del segle V dels primers cristians i la tomba de l'inventor del cirílic, transpiren historia a través de cadascuna de les seves pedres. Sveta Bogorodica Perivlepta i les seves magnífiques vistes sobre la ciutat...







Ohrid és un dels primers indrets europeus ocupats per l’home i des d’aleshores hi ha anat passant les grans civilitzacions de la regió: grecs, romans, bizantins, búlgars, serbis i otomans han passat per la ciutat deixant la seva petjada. Durant l'antiguitat, la gran ciutat Lychnidos, va emergir, amb el seu teatre antic i la seva acròpoli. Després de les invasions eslaves del començament de l'Edat Mitjana, la ciutat esdevingué al segle IX un gran centre religiós i cultural. Sant Climent d'Ohrid hi fundà llavors el seu monestir i creà l'alfabet ciríl·lic. Samuel de Bulgària en feu la capital del seu Imperi un segle més tard, construint una imponent fortalesa que encara avui conserva les seves muralles. Posteriorment hi van arribar també els otomans que hi van deixar les tradicionals cases que omplen amb encant el casc antic.





Resseguint la riba del llac i a tan sols 30 km de la ciutat, trobem també un dels monestirs ortodoxes més venerats del país. És Sveti Naum, que manté el nom del sant que el va fundar a l’edat mitja. Dins es troben les restes del sant i algunes de les pintures religioses millor conservades del país. Però el millor de tot és el seu enclavament: al costat del llac i amb les muntanyes de fons, gran part de l’any nevades.






El llac i la ciutat d'Ohrid han sabut mantenir l’essència de cadascuna de les cultures que hi ha anat passant, forjant un enclavament que avui és Patrimoni de la Humanitat i que permeten al visitant endinsar-se en uns paratges que tenen un magnetisme especial.




T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

21 de març de 2019

La República de Vevčani, la curiosa història d'un poble en territori de Macedònia del Nord



Sí, sí, has llegit bé: REPÚBLICA DE VEVČANI. Què no n'havies escoltat parlar mai? Bé, no ens estranya. Nosaltres no en sabíem de la seva existència fins que vam començar a preparar el nostre viatge per Macedònia del Nord...



Vevčani es un poble de muntanya pròxim al llac Ohrid on no hi viuen més de 3.500 habitants. D'indrets d'interès no en té pas gaires -més aviat al contrari- però si que té una història peculiar que ens ha animat a venir fins aquí: i és que aquest petit poblet va declarar la independència i es va constituir república a la dècada dels 90.

Era l'època del desmembrament de l'antiga Iugoslàvia i Vevčani van aprofitar el context per auto-declarar-se independent. Ho va fer el 19 de setembre de 1991, després de celebrar un referèndum on el 99% dels vilatans votaren a favor de constituir la República. Aquesta va ser la solució que van trobar per protegir el seu bé més preuat: les fonts d'aigua que des de feia uns anys el govern iugoslau havia planificat de canalitzar.



En aquella època convulsa, ningú va fer gaire cas de la declaració d'independència i el poble va anar fent: va dissenyar la seva bandera, va expedir passaports i va crear moneda pròpia (el ličnik). El 8 d'abril de 1993 amb la independència de Macedònia, el govern d'Skopje va posar-se en el assumpte i va situar oficialment Vevčani sota la jurisdicció del municipi d'Struga, però el cert és que fins l'any 2000 més o menys els habitants de Vevcani van anar a la seva.



Avui a l'entrada del poble una bandera ben gran de Macedònia marca terreny i deixa clar a propis i estranys del país del que forma part. Si no furgues una mica, no trobes cap reminiscència als temps en què van ser "independents". És a l'antiquari del poble on trobem encara passaports i bitllets de la República i el seu propietari que, a tothom que el vulgui escoltar, li explicarà històries d'aquells temps.




Informació pràctica pel viatger:

Vevčani no és un destí indispensable viatge per Macedònia del Nord, però si una bona opció per a una excursió de mig dia des del llac Ohrid, la principal atracció del país. Des de Struga, la porta d'entrada i nus de comunicacions entre el llac i la resta del país, hi ha autobusos freqüents que en mitja hora et porten al poble.


8 de març de 2019

És segur viatjar al Líban?


La seguretat al Líban, és el "gran tema", i si "és segur viatjar al Líban" és la pregunta que tothom ens fa una vegada hem estat en aquesta destinació. Anem per parts:

El Líban és un país petit amb frontera amb Síria i Israel. Aquest fet, junt amb la seva història recent, la presència d'Hesbollah i les seves difícils relacions amb el seu veí del sud (Israel), fan que la seguretat sigui un dels grans dubtes que a un se li planteja a l'hora de decidir-se a viatjar-hi. Nosaltres abans de comprar els bitllets d'avió, vam contrastar informació oficial amb notícies recents i l'opinió de viatgers que hi havien estat feia poc. Hem d'afegir que el fet de viatjar amb nens ens fa tenir més consciència a l'hora d'escollir les nostres destinacions i sempre tenim en assegurem que viatgem a un destí segur. A continuació et donem la nostra opinió a partir de l'experiència viscuda durant el nostre viatge al Líban al febrer de 2019:


Hem de dir que tant a la ciutat com a les carreteres hi han força controls militars, alguns dels quals amb tanquetes i tot. És un aspecte que sobta, tot i que no és gaire diferent a per exemple Israel. Personalment no hem tingut sensació d'inseguretat i de fet el propi Ministeri d'Exteriors cataloga amb risc baix les principals zones turístiques del país. Això sí, durant el viatge hem evitat les zones indicades com més "calentes".




Alguns països, entre d'altres EEUU, han inclòs el Líban en el seu llistat de nacions que s'han de visitar només en cas de necessitat i algunes ambaixades adverteix del perill de visitar sobretot el sud del Nahr Litani (riu Litani) i als camps de refugiats palestins i suggereixen evitar les manifestacions públiques. Cal evitar també passejar pels barris d'Hezbolà de Beirut i sobretot tenir en compte que no es poden fer fotografies, ni de zones militars ni punts estratègics, qualsevol podria ser sospitós i no cal jugar-se-la... Aquí no està ben vist fer fotos en zones conflictives o simplement de punts protegits per militars (les fotografies que apareixen en aquest article van ser d'amagat).




En molts punts de la ciutat de Beirut, sobretot al centre, hi han moltes mesures de seguretat: blocs de formigó a cada banda del carrer, zones residencials amb agents de protecció i barreres controlant l'accés, filats per sobre dels murs que rodegen alguns edificis, ferros antitancs, torres de defensa i algun control.





Cal dir que si a nosaltres ens sobta tanta seguretat, per la gent local està molt habituada a veure aquest elements en els carrers, suposem que a perquè ja fa molts anys que existeixen i no deixa de ser una normalitat per ells. Hem de dir que al cap d'uns dies de recórrer els mateixos carrers de Beirut, ja ens acostumem a veure cada dia militars i ens adonem que simplement estan allà per si passa alguna cosa, així que ens dona més sensació de seguretat que no pas de perill (sensació que no hem tingut en cap moment).



Cada any hi ha algun atemptat terrorista al Líban però, desgraciadament aquesta és una realitat que també passa a Europa. D'altra banda el nivell de robatoris i atracaments és molt baix, diríem que fins i tot inferior que a Barcelona. Si hi ha una perill del dia a dia, aquest és el del trànsit: condueixen com bojos i travessar algun carrer pot arribar a ser una aventura.


En definitiva, personalment ara mateix recomanem i t'animem a visitar el Líban, tot i que cal considerar que és una zona volàtil i que la situació pot canviar a mig termini. Per tant, és aconsellable informar-se de la situació del país abans de decidir viatjar. A nosaltres el Líban ens ha sorprès molt gratament, creiem que té un atractiu impressionant pel visitant: el seu patrimoni (únic al món), la seva història, la seva gent, la gastronomia...I sense massificació turística, un punt a favor que pocs indrets al món tenen.

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law