17 de maig de 2020

El petit viatger fa un any


El quart membre de Quaderns de bitàcola avui fa just un any de vida. Quan en Jan va arribar al món, el 17 de maig de 2019, vam sentir que començava el SEGON GRAN VIATGE de les nostres vides, després del PRIMER GRAN VIATGE, el naixement de la nostra primera filla Ivet. Tots dos han arribat amb moltes ganes de conèixer món, així que no podíem defraudar-los...

En aquest dia tant especial i donada aquesta situació que estem visquent actualment pel COVID-19 tots confinats a casa, sense saber ben bé què ens espera en el futur, quan podrem viatjar tal i com ho fet fins ara i de quina manera, ens agradaria compartir tots els viatges que hem fet amb en Jan des que va néixer fins al moment.


Des que vam ser pares per primera vegada hem tingut bones experiències viatjant en família, així que perquè no continuar fent-ho ara que som 4. Des que en Jan ha arribat hem aprofitat tot el temps que hem tingut per voltar, de vegades a indrets nous i d'altres a destinacions on ja havíem estat i on ganes de tornar plegats. I comptant, comptant, ens hem adonat que el nostre petit, amb 12 mesos de vida, ja ha estat a 15 països… Casualment el mateix nombre de països que la Ivet quan tenia 1 any. No és que vulguem que tingui un munt de segells impresos al seu recent passaport, sinó que com aquests últims mesos hem tingut temps per fer-ho, no ens ho hem pensat gaire. Viatjar ens encanta i fer-ho en família encara més. Aquí va un RESUM DEL PRIMER ANY DE VIDA VIATGERA D'EN JAN:

Juny 2019 : Bèlgica i Luxemburg

(edat d'en Jan: 1 mes i mig)

A finals de juny, en Jan va fer el seu primer viatge amb avió amb un mes i mig de vida. Prenent de base la bonica ciutat de Brussel·les, la capital de Bèlgica, on ja havíem estat anys enrere, vam aprofitar per visitar les properes ciutats amb encant de Bruges, Gante, Lovaina, Anvers. Les cases del casc històric d'aquestes ciutats semblaven extretes de contes. Tot i fer molta calor, va ser un viatge per recordar. A l'igual que la seva germana Ivet, han fet tots dos el seu primer viatge amb avió amb exactament els mateixos mesos.

A la ciutat flamenca d'Anvers, Bèlgica


Juny-Juliol 2019: Kíev, Minsk, Lituània, Letònia, Estònia i Hèlsinki

(edat d'en Jan: 2 mesos)

En aquest viatge de 3 setmanes i mitja vam conèixer de prop Ucraïna, Bielorússia, les Repúbliques Bàltiques i Finlàndia, on vam celebrar el 4art aniversari de la nostra filla Ivet. A Kíev vam anar a veure un espectacle de marionetes que tant al Jan com a la Ivet, els hi va encantar.

Davant la muralla de Tallin, Estònia 

Agost-setembre 2019: Japó

(edat d'en Jan: 3 mesos i mig)

Després d'haver estat feia 10 anys, vam decidir que el país nipó seria el destí del viatge d'estiu en família. Tot i la calor extrema que fa a l'estiu -comparable amb la Índia o Cuba- es tracta d'un dels països asiàtics on es molt fàcil viatjar amb nens, hi han infinitat de coses per veure i fer amb nens i teníem un mes sencer per gaudir-ne. El Festival de l'Obon a Kyoto o el carnaval a Tòquio van ser dues experiències que en Jan va poder veure en els seus 3 curts mesos de vida.

En Jan observant unes estàtues Jizo a Nikko, Japó

Novembre 2019: Romania

(edat d'en Jan: 5 mesos i mig)

Romania va ser el país escollit per fer una escapada curta en família al novembre. Vam gaudir durant 10 dies de les seves llegendes literàries, els seus castells -com el de Peles o Bran (el de Dràcula)-, les seves ciutats amb cases de conte -com Sighisoara o Sibiu-, i les seves esglésies fortificades, a Brasov. Potser en Jan no ho recordarà (la Ivet segur que sí), però vam entrar a la casa del mateix Dràcula i fins i tot ens va saludar.

Castell de Bran (més conegut com el castell de Dràcula), Romania

Desembre 2019-gener 2020: Croàcia, Bòsnia i Herzegovina, Eslovènia, Venècia

(edat d'en Jan: 6 mesos i mig)

Aquest viatge tenia quelcom especial, i és que Dubrovnik va ser també el primer viatge de la Ivet en avió quan tenia un mes i mig de vida. Ens ha agradat tornar-hi amb en Jan i reviure moments màgics. Aquest cop en ple hivern gaudint de les llums de Nadal tot passejant per la ciutadella de la capital croata. Posteriorment vam continuar fent ruta pels Balcans, fent especial incís a Bòsnia Herzegovina i el seu recent passat. A Eslovènia vam descobrir l'encantadora Ljubljana i diverses coves espectaculars. Vam acabar el 2019 i vam donar la benvinguda al 2020 des dels canals de Venècia. 

Davant del pont Vell de Mostar, al riu Neretva


Gener 2020: Paris

(edat d'en Jan: 9 mesos)

En Jan i la Ivet han estat per primera vegada a la capital francesa. Paris és una ciutat a la que no ens cansem de tornar. Hem passejat per les seves artèries més conegudes, hem menjat crepes amb xocolata i hem pujat dalt la torre Eiffel. En Jan i la Ivet han l'han vist des d'abaix i des de totes les perspectives de la ciutat, de dia i de nit. Així que és possible que recordin aquell edifici amb llums llampeguejant per llarg temps.

Davant la torre Eiffel, Paris


Febrer 2020: el Rosselló

(edat d'en Jan: 9 mesos i mig)


Durant el mes de febrer també vam fer una escapada de 4 dies a la Catalunya Nord. Prenent com a base Argeles-sur-Mer, vam visitar els indrets importants de l'exili de la Guerra Civil Espanyola, així com Perpinyà, la famosa Maternitat d'Elna, el castell de Salses i la preciosa localitat de Cotlliure, amb la seva platja plena de pedres i on els nens, juntament amb els nens dels amics de Companys de Viatge, van poder gaudir del mar i jugar.

A la platja de Cotlliure, al Rosselló

Viatges no gaudits degut al Covid-19 


El viatge previst per la Setmana Santa de 2020 era a Rússia, visitant Moscou i Sant Petersburg. Rússia hagués estat el darrer país on en Jan hagués estat abans de fer el seu primer any. Tenim esperança i esperem poder anar-hi més endavant, quan tot això passi. De moment celebrem el que tenim, i avui aquest petit viatger bufarà una espelma.


Jan, et desitgem molta felicitat, salut i viatges!


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

25 d’abril de 2020

Taiwan: una base aèria extraterrestre abandonada


Podria ser l’escenari d’una pel·lícula de ciència-ficció dels 60, però no és cap decorat. És un lloc ben real i es troba a la costa nord de Taiwan, és tracta d’una urbanització de disseny futurista que va quedar abandonada fa anys.




Les cases amb forma de platets voladors són un disseny del 1968 de l'arquitecte finlandès Matti Suuronen, que va batejar amb el nom de "Futuro house". Justament, aquestes cases van ser concebudes com a portàtils per poder-se transportar amb helicòpter i canviar-les fàcilment de lloc segons la conveniència del seu propietari. Estaven construïdes amb materials resistents però lleugers i disposaven d'unes potes telescòpiques que permetia instal·lar-les pràcticament en qualsevol lloc.

Era l'època àlgida de la cursa espacial, l'home estava a punt d'arribar a la Lluna i les pel·lícules d'extraterrestres estaven de moda. No cal dir que la idea de Matti Suuronen va fer fortuna i va vendre les seves “Futuro house” per arreu del món. Fins i tot a l'Antàrtida se'n van instal·lar diverses.






L'innovador disseny va arribar també a Taiwan, on un promotor va decidir construir una urbanització d'alt standing a primera línia de mar. En aquest cas, va dotar a les cases d'una base i unes escales de formigó per accedir-hi, amb la idea d'habilitar-les com a cases d'estiueig estables. La sort però va donar l'esquena a aquest centre residencial des d'un bon inici: durant la seva construcció van morir dos treballadors per accident i quan el drac de pedra que havia d'instal·lar-se en l'arc d'accés a la urbanització va partir-se en dos, el lloc va guanyar-se definitivament la fama de maleït. Algunes de les cases van arribar a ocupar-se però moltes no van arribar a vendre mai.






Avui el misteri envolta aquest lloc. Ja no hi habita ningú però, explorant els interiors d'aquests platets voladors, les estances sembla que fossin abandonades de forma sobtada, quedant tot tal qual va ser abandonat fa unes dècades. Uns llibres a sobre d'un llit, el sabó al costat de la banyera, un televisor al que si li aprestéssim el botó per encendre'l sembla que encara funcionaria... El silenci, trencat únicament per la remor de fons de les onades, fa que creixi encara més la màgia de passejar per aquest indret.








Hem estat afortunats de visitar les “Futuro house” de Taiwan, de fet no sabíem del cert si quan hi arribéssim les trobaríem encara: la urbanització té una ordre de demolició pendent d'executar-se. És un lloc que no apareix a les guies de viatge i del que hem gaudit en completa solitud. Ha estat com passejar per les restes d'una base aèria extraterrestre abandonada...


Informació pràctica:
Aquesta urbanització es troba a la costa nord de Taiwan, al terme de Wanli, a 35 km del centre de Taipei. L’autobús 1815 té parada davant del Howard Green Bay Resort Hotel, a 5 minuts caminat de la urbanització abandonada. Aquesta visita val la pena combinar-la amb la del parc geològic de Yehliu, 4 km més al nord.


26 de febrer de 2020

Gondar, "el Camelot d'Àfrica"


Castells a l'Africa negra? 
No, no pot ser, vam pensar el primer cop que vam escoltar parlar sobre Gondar...

Ai, ignorants de nosaltres! Doncs resulta que si, que si que existeixen i nosaltres que els hem vist amb els nostres propis ulls, en podem donar fe. Coneguda com la "Camelot d'Àfrica", Gondar és la ciutat que potser més ens va sorprendre durant el nostre viatge per Etiòpia i no és per menys: es tracta de l'únic lloc d'Àfrica negra on es pot trobar un conjunt de castells medievals.




Situada als peus de les muntanyes de Simien, Gondar va ser la segona capital del regne axumita després d'Axum i aquesta circumstància va fer que esdevingués el centre polític, administratiu, comercial, religiós i cultural del país durant més de dos-cents cinquanta anys. L'emperador Fasilidas, conegut per "Fasil", va aixecar-hi el primer castell i els seus successors van construir la resta de fortaleses, a més d'esglésies i els banys, fins completar un conjunt arquitectònic que avui dia és Patrimoni de la Humanitat i que distingeix la ciutat.

En total són sis els castells que formen el recinte real de Fasilidas, una extensió considerable rodejada per una muralla 900 metres. L'esmentat castell de Fasilidas, l'arxiu Reial o biblioteca, l'església Gimjabet Maryam, el castell de Iyasu I, el complex Kuskuam, el Monestir de Debre Birham Selassie i els banys en són els edificis més destacables. L'estil arquitectònic amb el que estan construïts és sens dubte singular: partint d'una base àrab, s'hi van integrar influències d'estil barroc europeu -introduït pels missioners portuguesos- i les tècniques índies de la cocció de la cal -aportades pels mestres constructors arribats des de Goa-.




Els banys de Fasilidas s'utilitzaven per la pràctica d'esports i per la celebració de cerimònies religioses. Quan nosaltres els vam visitar es trobaven en restauració i les arrels dels arbres s'havien fet seu el mur que rodeja les piscines, creant una escena que ens recorda a la d'alguns temples d'Angkor. Tot i així vam poder-nos fer una idea de com devia arribar a ser allò en temps de glòria. Encara avui durant l'Epifania, cada mes de gener, se segueixen utilitzant omplint-los amb aigua dels rius del voltant. És una de les celebracions més importants d'Etiòpia, a la que moltíssimes persones acudeixen per veure la simulació del bateig de Crist. El dia d'abans de l'Epifania els sacerdots agafen el Tabot, que simbolitza l'Arca de l'Aliança, de cadascuna de les 20.000 esglésies que hi ha al país, i el porten a l'estany, llac o riu, per beneir-ho per l'endemà. Els keteras o sacerdots utilitzen esplèndids vestits cerimonials de vellut i llueixen els seus paraigües.






Allunyat del centre i enfilat dalt d'un turó, el Monestir Debre Birham Selassie ens tenia reservada la darrera sorpresa de la nostra visita a la ciutat. L'exterior és més aviat sobri, però el seu interior conserva les pintures religioses millor conservades del país. La pintura religiosa etíop té les seves arrels a l'antiga Constantinoble i, a més de vida i miracles de sants i màrtirs, també explica la història del país. Tot i això, ens quedem amb el sostre artesanat amb les seves fileres d'àngels (80 exactament) que miren en totes direccions, vigilant de ben a prop el que fan els feligresos sota seu. Justament la imatge d'aquests àngels és una de les fotografies que més surten a les guies i pamflets promocionals del país.






Marxem de Gondar amb la sensació de que és una ciutat diferent, especial. No és pas d'estranyar que Tolkien s'inspirés en aquest lloc per crear el mític regne de Gondor de "El senyor dels anells".


3 de febrer de 2020

En territori hostil: els monuments medievals de Kosovo



Els capricis de la història han volgut que alguns dels principals llocs sagrats de l'Església ortodoxa sèrbia hagin quedat en territori kosovar, de majoria musulmana. La història recent de Kosovo es prou coneguda, però segurament no ho és tant la de la comunitat sèrbia que va decidir quedar-s’hi a viure després de la guerra. Avui el 90% del país és d’origen albanokosovar mentre que els d’origen serbi no arriben al 5%, però no sempre ha estat així: fins entrat el segle XX, els serbis eren la comunitat majoritària.

A Kosovo, en una vall tan sols un cent quilòmetres de llarg, hi ha 1300 temples i monestirs de l'Església ortodoxa sèrbia. Molts d’ells van ser fundats durant l’Edat mitjana i tenen un important val patrimonial però, tot i així, des de finals dels anys 90 més de 150 han estat destruïts per extremistes albanokosovars. Inicialment cal contextualitzar aquests fets en un període bèl·lic però, passats 20 anys des del final de la guerra, aquests encara continuen.

Davant aquest panorama, entre el 2004 i el 2006, la Unesco va declarar Patrimoni de la Humanitat quatre esglésies i monestirs d'especial valor per tal d'intentar protegir-los. Les comunitats religioses que hi viuen ho fan de forma completament aïllada: de forma autònoma i sense gairebé contacte amb la comunitat albanokosovar. Unitats de les KFOR (la força militar multinacional de pacificació liderada per l’OTAN) s’encarreguen de garantir la seva seguretat. Aquí la vida no és senzilla.




El monestir de Gračanica

El monestir de Gračanica, situat als afores de Pristina, va ser fundat al 1321 pel rei serbi Stefan Milutin. L’església va ser construïda sobre les ruïnes d'una altra del segle XIII, que a la vegada havia estat edificada sobre les restes d'una basílica cristiana del segle VI. Les pintures murals que avui s’hi veuen daten del segle XIV i les icones i retaule són del XVI. Gračanica és la culminació de la influència bizantina en les edificacions medievals sèrbies.

Després dels bombardejos de l’OTAN sobre objectius serbis del 1999, el bisbe de la zona va traslladar aquí la seva seu oficial des de Prizren. Des d’aleshores el monestir s'ha convertit no només en un important centre espiritual sinó també en un centre polític i nacional de els serbis de Kosovo. El 70% dels 10.000 habitants de Gračanica són serbis que, orgullosos dels seus orígens, no tenen inconvenient a penjades banderes en un país que els hi és hostil. No creiem que aquest fet agradi gaire als seus veïns de la capital.

La comunitat de 24 monges que encara avui viu al monestir es dedica, a més de les seves obligacions monàstiques, a pintar icones religioses segons la tradició ortodoxa. A diferència dels altres tres Monuments Medievals de Kosovo Patrimoni de la Unesco, aquí es pot veure de forma habitual a població civil resar i participar dels actes litúrgics.







El Patriarcat de Peć

El Patriarcat de Peć va ser el centre religiós més important de la Sèrbia medieval, mantenint el seu estatus fins al 1766. Aquí van viure els patriarques i arquebisbes de l'església ortodoxa del país, on també hi van ser enterrats.

El conjunt compren un parell d'esglésies i diverses capelles profusament pintades, a més d’una antiga torre de defensa i les restes de diferents estructures que no han arribat fins als nostres dies. El grup principal ha sobreviscut miraculosament als avatars de la història recent del país i més si considerem que Pec va ser una de les ciutats que més intensament va patir la Guerra de Kosovo: el 80% dels seus habitatges se’n van veure afectats en major o menor mesura (2774 cases van ser destruïdes i 1590 danyades d’un total de 5280 en només dos anys). Una anys abans però, al 1981, va patir l’atac d’un grup de radicals que van incendiar l’antic dormitori del convent quan a dins hi dormien les 26 monges que formaven la comunitat del moment.







El monestir de Visoki Dechani

Aquest és, en la nostra opinió, el més impressionant de tots els Monuments Medievals de Kosovo. I és que darrera dels murs de l'església del monestir de Visoki Dechani s'hi amaguen uns frescos bizantins de gran bellesa. Visoki Dechani be que podria qualificar-se com la Capella Sixtina dels Balcans, pocs cops hem vist una obra d'art de tal magnitud i a més tan desconeguda.

Al monestir hi viuen actualment 30 monjos, permanentment protegits per les KFOR. Les mesures de seguretat són rigoroses, fet que no és d’estranyar considerant els antecedents: des del final de la guerra, el recinte ha patit quatre atacs amb granades. El darrer incident data del 2016, quan quatre sospitosos armats amb fusells d’assalt i pistoles van ser detinguts al primer dels controls de la carretera d’accés.






Durant la nostra visita al monestir hem tingut sort de topar-nos amb el Peter, que a més d’explicar-nos els murals de l'església (érem nosaltres sols), ens ha mostrat les estances privades del monestir. Amablement ens va convidar també a licor, cafè i xocolata.




L'església de la Mare de Déu de Ljeviš

Prizren és la ciutat amb més encant de Kosovo, també la més agradable.  Romans, búlgars, bizantins, serbis, otomans i albanesos han deixat petjada al llarg de la història. Diverses esglésies ortodoxes sèrbies conviuen en pau amb mesquites otomanes, almenys aparentment. Una volta per la ciutat i els seus voltants mostra que no sempre ha estat així: unes esglésies abandonades i d'altres de mig caigudes ho delaten. En aquest context, ens hem trobat tancada al públic l'església de Mare de Déu de Ljeviš.

L'església actual data de començaments del segle XIV, tot i que abans ja s'hi havien construït altres temples en el mateix emplaçament. Durant el període otomà va ser transformada en mesquita: tot i que s'hi va afegir un minaret, els turcs no van destruir l'església, i recobriren els frescs de manera que en tornar a esdevenir un temple cristià al 2012, les seves valuoses pintures es van poder recuperar. Més danys van patir al 2004 quan l'església va ser assaltada i cremada per albanokosovars. 




Aquesta ruta pels monuments medievals ens ha sacsejat les idees prèvies que teníem sobre Kosovo. Per una banda prèviament teníem un clar posicionament sobre el conflicte armat que va patir el país però ara veiem que no és tan senzill prendre partit per un o altre bàndol: evidentment els serbis van cometre barbaritats, però els albanokosovars tampoc es van quedar de braços creuats. La guerra forma part del passat però encara avui són visibles les conseqüències.  

D'altra banda hem d'admetre que, des del desconeixement, abans del viatge no teníem gaires expectaves sobre Kosovo a nivell cultural. El descobriment d'aquestes esglésies i monestirs ha estat una grata sorpresa que recomanem a tot aquell que es plantegi fer ruta pels Balcans.


 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law