26 de febrer de 2020

Gondar, "el Camelot d'Àfrica"


Castells a l'Africa negra? 
No, no pot ser, vam pensar el primer cop que vam escoltar parlar sobre Gondar...

Ai, ignorants de nosaltres! Doncs resulta que si, que si que existeixen i nosaltres que els hem vist amb els nostres propis ulls, en podem donar fe. Coneguda com la "Camelot d'Àfrica", Gondar és la ciutat que potser més ens va sorprendre durant el nostre viatge per Etiòpia i no és per menys: es tracta de l'únic lloc d'Àfrica negra on es pot trobar un conjunt de castells medievals.




Situada als peus de les muntanyes de Simien, Gondar va ser la segona capital del regne axumita després d'Axum i aquesta circumstància va fer que esdevingués el centre polític, administratiu, comercial, religiós i cultural del país durant més de dos-cents cinquanta anys. L'emperador Fasilidas, conegut per "Fasil", va aixecar-hi el primer castell i els seus successors van construir la resta de fortaleses, a més d'esglésies i els banys, fins completar un conjunt arquitectònic que avui dia és Patrimoni de la Humanitat i que distingeix la ciutat.

En total són sis els castells que formen el recinte real de Fasilidas, una extensió considerable rodejada per una muralla 900 metres. L'esmentat castell de Fasilidas, l'arxiu Reial o biblioteca, l'església Gimjabet Maryam, el castell de Iyasu I, el complex Kuskuam, el Monestir de Debre Birham Selassie i els banys en són els edificis més destacables. L'estil arquitectònic amb el que estan construïts és sens dubte singular: partint d'una base àrab, s'hi van integrar influències d'estil barroc europeu -introduït pels missioners portuguesos- i les tècniques índies de la cocció de la cal -aportades pels mestres constructors arribats des de Goa-.




Els banys de Fasilidas s'utilitzaven per la pràctica d'esports i per la celebració de cerimònies religioses. Quan nosaltres els vam visitar es trobaven en restauració i les arrels dels arbres s'havien fet seu el mur que rodeja les piscines, creant una escena que ens recorda a la d'alguns temples d'Angkor. Tot i així vam poder-nos fer una idea de com devia arribar a ser allò en temps de glòria. Encara avui durant l'Epifania, cada mes de gener, se segueixen utilitzant omplint-los amb aigua dels rius del voltant. És una de les celebracions més importants d'Etiòpia, a la que moltíssimes persones acudeixen per veure la simulació del bateig de Crist. El dia d'abans de l'Epifania els sacerdots agafen el Tabot, que simbolitza l'Arca de l'Aliança, de cadascuna de les 20.000 esglésies que hi ha al país, i el porten a l'estany, llac o riu, per beneir-ho per l'endemà. Els keteras o sacerdots utilitzen esplèndids vestits cerimonials de vellut i llueixen els seus paraigües.






Allunyat del centre i enfilat dalt d'un turó, el Monestir Debre Birham Selassie ens tenia reservada la darrera sorpresa de la nostra visita a la ciutat. L'exterior és més aviat sobri, però el seu interior conserva les pintures religioses millor conservades del país. La pintura religiosa etíop té les seves arrels a l'antiga Constantinoble i, a més de vida i miracles de sants i màrtirs, també explica la història del país. Tot i això, ens quedem amb el sostre artesanat amb les seves fileres d'àngels (80 exactament) que miren en totes direccions, vigilant de ben a prop el que fan els feligresos sota seu. Justament la imatge d'aquests àngels és una de les fotografies que més surten a les guies i pamflets promocionals del país.






Marxem de Gondar amb la sensació de que és una ciutat diferent, especial. No és pas d'estranyar que Tolkien s'inspirés en aquest lloc per crear el mític regne de Gondor de "El senyor dels anells".


3 de febrer de 2020

En territori hostil: els monuments medievals de Kosovo



Els capricis de la història han volgut que alguns dels principals llocs sagrats de l'Església ortodoxa sèrbia hagin quedat en territori kosovar, de majoria musulmana. La història recent de Kosovo es prou coneguda, però segurament no ho és tant la de la comunitat sèrbia que va decidir quedar-s’hi a viure després de la guerra. Avui el 90% del país és d’origen albanokosovar mentre que els d’origen serbi no arriben al 5%, però no sempre ha estat així: fins entrat el segle XX, els serbis eren la comunitat majoritària.

A Kosovo, en una vall tan sols un cent quilòmetres de llarg, hi ha 1300 temples i monestirs de l'Església ortodoxa sèrbia. Molts d’ells van ser fundats durant l’Edat mitjana i tenen un important val patrimonial però, tot i així, des de finals dels anys 90 més de 150 han estat destruïts per extremistes albanokosovars. Inicialment cal contextualitzar aquests fets en un període bèl·lic però, passats 20 anys des del final de la guerra, aquests encara continuen.

Davant aquest panorama, entre el 2004 i el 2006, la Unesco va declarar Patrimoni de la Humanitat quatre esglésies i monestirs d'especial valor per tal d'intentar protegir-los. Les comunitats religioses que hi viuen ho fan de forma completament aïllada: de forma autònoma i sense gairebé contacte amb la comunitat albanokosovar. Unitats de les KFOR (la força militar multinacional de pacificació liderada per l’OTAN) s’encarreguen de garantir la seva seguretat. Aquí la vida no és senzilla.




El monestir de Gračanica

El monestir de Gračanica, situat als afores de Pristina, va ser fundat al 1321 pel rei serbi Stefan Milutin. L’església va ser construïda sobre les ruïnes d'una altra del segle XIII, que a la vegada havia estat edificada sobre les restes d'una basílica cristiana del segle VI. Les pintures murals que avui s’hi veuen daten del segle XIV i les icones i retaule són del XVI. Gračanica és la culminació de la influència bizantina en les edificacions medievals sèrbies.

Després dels bombardejos de l’OTAN sobre objectius serbis del 1999, el bisbe de la zona va traslladar aquí la seva seu oficial des de Prizren. Des d’aleshores el monestir s'ha convertit no només en un important centre espiritual sinó també en un centre polític i nacional de els serbis de Kosovo. El 70% dels 10.000 habitants de Gračanica són serbis que, orgullosos dels seus orígens, no tenen inconvenient a penjades banderes en un país que els hi és hostil. No creiem que aquest fet agradi gaire als seus veïns de la capital.

La comunitat de 24 monges que encara avui viu al monestir es dedica, a més de les seves obligacions monàstiques, a pintar icones religioses segons la tradició ortodoxa. A diferència dels altres tres Monuments Medievals de Kosovo Patrimoni de la Unesco, aquí es pot veure de forma habitual a població civil resar i participar dels actes litúrgics.







El Patriarcat de Peć

El Patriarcat de Peć va ser el centre religiós més important de la Sèrbia medieval, mantenint el seu estatus fins al 1766. Aquí van viure els patriarques i arquebisbes de l'església ortodoxa del país, on també hi van ser enterrats.

El conjunt compren un parell d'esglésies i diverses capelles profusament pintades, a més d’una antiga torre de defensa i les restes de diferents estructures que no han arribat fins als nostres dies. El grup principal ha sobreviscut miraculosament als avatars de la història recent del país i més si considerem que Pec va ser una de les ciutats que més intensament va patir la Guerra de Kosovo: el 80% dels seus habitatges se’n van veure afectats en major o menor mesura (2774 cases van ser destruïdes i 1590 danyades d’un total de 5280 en només dos anys). Una anys abans però, al 1981, va patir l’atac d’un grup de radicals que van incendiar l’antic dormitori del convent quan a dins hi dormien les 26 monges que formaven la comunitat del moment.







El monestir de Visoki Dechani

Aquest és, en la nostra opinió, el més impressionant de tots els Monuments Medievals de Kosovo. I és que darrera dels murs de l'església del monestir de Visoki Dechani s'hi amaguen uns frescos bizantins de gran bellesa. Visoki Dechani be que podria qualificar-se com la Capella Sixtina dels Balcans, pocs cops hem vist una obra d'art de tal magnitud i a més tan desconeguda.

Al monestir hi viuen actualment 30 monjos, permanentment protegits per les KFOR. Les mesures de seguretat són rigoroses, fet que no és d’estranyar considerant els antecedents: des del final de la guerra, el recinte ha patit quatre atacs amb granades. El darrer incident data del 2016, quan quatre sospitosos armats amb fusells d’assalt i pistoles van ser detinguts al primer dels controls de la carretera d’accés.






Durant la nostra visita al monestir hem tingut sort de topar-nos amb el Peter, que a més d’explicar-nos els murals de l'església (érem nosaltres sols), ens ha mostrat les estances privades del monestir. Amablement ens va convidar també a licor, cafè i xocolata.




L'església de la Mare de Déu de Ljeviš

Prizren és la ciutat amb més encant de Kosovo, també la més agradable.  Romans, búlgars, bizantins, serbis, otomans i albanesos han deixat petjada al llarg de la història. Diverses esglésies ortodoxes sèrbies conviuen en pau amb mesquites otomanes, almenys aparentment. Una volta per la ciutat i els seus voltants mostra que no sempre ha estat així: unes esglésies abandonades i d'altres de mig caigudes ho delaten. En aquest context, ens hem trobat tancada al públic l'església de Mare de Déu de Ljeviš.

L'església actual data de començaments del segle XIV, tot i que abans ja s'hi havien construït altres temples en el mateix emplaçament. Durant el període otomà va ser transformada en mesquita: tot i que s'hi va afegir un minaret, els turcs no van destruir l'església, i recobriren els frescs de manera que en tornar a esdevenir un temple cristià al 2012, les seves valuoses pintures es van poder recuperar. Més danys van patir al 2004 quan l'església va ser assaltada i cremada per albanokosovars. 




Aquesta ruta pels monuments medievals ens ha sacsejat les idees prèvies que teníem sobre Kosovo. Per una banda prèviament teníem un clar posicionament sobre el conflicte armat que va patir el país però ara veiem que no és tan senzill prendre partit per un o altre bàndol: evidentment els serbis van cometre barbaritats, però els albanokosovars tampoc es van quedar de braços creuats. La guerra forma part del passat però encara avui són visibles les conseqüències.  

D'altra banda hem d'admetre que, des del desconeixement, abans del viatge no teníem gaires expectaves sobre Kosovo a nivell cultural. El descobriment d'aquestes esglésies i monestirs ha estat una grata sorpresa que recomanem a tot aquell que es plantegi fer ruta pels Balcans.


16 de gener de 2020

Propòsits viatgers pel 2020

Encetem un nou any. És moment de pensar en nous projectes o il·lusions que volem fer realitat durant aquest 2020...Aprendre anglès, anar al gimnàs, tocar un instrument, menjar sa...Segur que algun d'aquests reptes se t'ha passat pel cap i esperes complir-lo al llarg del 2020... Però, i els propòsits viatgers?

L'any passat ens vam plantejar una llista de propòsits viatgers. Mirant enrere, ens adonem que hem pogut complir molts del propòsits viatgers pel 2019 que teníem previstos. Ara que comença l'any actualitzem la llista mantenint alguns d'aquells propòsits i proposant-ne de nous. Viatger, viatgera, aquí estan els nostres 10 propòsits viatgers pel 2020.

1. Redescobrir alguna ciutat on ja hem estat

No sempre cal anar sempre a llocs nous, els destins també es poden repetir, i més si aquell lloc t'ha agradat molt. El primer cop que hi vas estàs "obligat" a visitar les icones turístiques. El segon, ja amb els deures fets, et pots dedicar a aprofundir i descobrir la ciutat més autèntica. Nosaltres, ara que som quatre, ja hem tornat a més d'una ciutat o país on hem estat abans. Istanbul, Roma, Berlin, Nova York, Illa de Pasqua, Cuba, Singapur, Japó...Quina és la destinació on t'agradaria tornar?


2. Conèixer una altra realitat 

Tots tenim idees preconcebudes d'una cultura o un país, a vegades estigmatitzades, moltes vegades fruit dels mitjans de comunicació. No hi ha res com veure amb els propis ulls una realitat i crear-te el teu propi punt de vista amb el teu criteri. Trenca amb els tòpics!


Un país que hem visitat dues vegades i sobre el que no ens arriben notícies gaire bones és Iran, i arran d'haver-lo visitat hem arribat a la conclusió que els iranians són molt bona gent. Ara és una de les destinacions on repetiríem si haguéssim de triar una on tornar. 

3. Anar a una destinació de muntanya

El contacte amb la natura ens encanta i creiem que els nens han de viure al màxim aquesta experiència, així que anar a la muntanya és la millor manera de respirar aire pur i exercitar els músculs tot fent algun petit treking que sigui fàcil amb bebès. A Sarajevo vam pujar dalt de la muntanya i vam fer un ninot de neu. 


4. Aprendre a cuinar algun plat local d'un país diferent

Com que ens agrada molt la gastronomia, ens comprometem a preguntar, investigar i cercar la recepta d'algun dels plats que més ens agradin d'un país que visitem. Potser podem provar de fer algun curs de cuina o bé que algú de allà ens expliqui la recepta! I tu, quin plat exòtic has après a fer últimament?


5. Fotografia allò que no surt a les guies

Quan un va de viatge normalment fa fotos de monuments o les icones més importants. Però també hi han altres coses que de vegades ens xoquen, els detalls que passen a vegades desapercebuts pel turista o viatger. Quan comencis a fer fotos del dia a dia del destí és quan realment començaràs a descobrir-lo.


6. Parlar amb la gent local

Conèixer gent local és de millors coses que ens han passat als viatges. Per això, sempre que tenim oportunitat, tenim contacte amb qui coincidim i ens allotgem a cases de locals.


7. Porta a terme un repte o viatge pendent

Fer aquella ruta que sempre has somiat, pujar un cim, el Camino de Santiago o tirar-te en parapent. Alguna idea més? Fes-ho!

8. Gaudeix de les sortides i postes de sol allà on vagis

Ens encanten les sortides i les postes de sol! Si podem, allà on anem intentem un dia o altre estar en el moment i el lloc adequat per a veure aquest espectacle visual. Són imatges que queden per sempre al record d'un viatge...


9. Mantingues el contacte amb qui has conegut viatjant

Viatjant normalment coneixem gent nova i fem nous amics. Les relacions que s'estableixen durant el viatge acostumen a ser curtes però intenses. Avui amb les xarxes socials és més fàcil mantenir el contacte i, si més no, és possible trobar algun moment veure'ns, a casa teva o seva, o en algun altre lloc del món. A la foto, amb el Massimo i la Maria, de Turin, que van venir a veure'ns a Barcelona.


10. Fes turisme de proximitat

No sempre cal anar a l'altra punta del món per trobar un paisatge espectacular o un racó amb encant. Cada viatge pot ser un nou descobriment. Volem conèixer nous llocs propers ben bonics. A la fotografia, Montblanc. 




Nosaltres prometem complir com a mínim amb la meitat abans d'arribar a final d'any. 
I tu? t'atreveixes a fer-los realitat?

31 de desembre de 2019

Moments viatgers del 2019


Ha acabat UN ANY BEN ESPECIAL, el 2019. I no pels viatges, sinó perquè aquest hem augmentat la família amb el nostre petit Jan. Així que si el 2015 va ser un any de grans canvis i vam fer el nostre GRAN VIATGE quan va néixer la nostra primera filla Ivet, aquest any ho és una mica més. Però hem de dir que pel fet de ser quatre no se'ns passen les ganes de viatjar. Tot al contrari, encara en tenim més, o si més no, ens agrada repetir destinacions on ja hem estat sols en parella abans i tornar ara amb els nostres petits. Aquest és el nostre resum viatger del 2019:


Gener. Viena, Bratislava i Budapest

Aquest viatge va començar en festes nadalenques del 2018 i va acabar al gener de 2019. Així que va ser el primer viatge de l'any. Vam voler acostar-nos al fred. Àustria, Eslovàquia, Hongria i una fugaç visita a Brno (República Txeca) 4 paisos en 13 dies. Són ben fàcils de visitar i les 3 ciutats que vam escollir tenen un encant diferent. A Viena, tot és monumental; allà vam passar el Nadal i vam visitar les típiques fires. També va voltar pel casc antic de Bratislava i vam dormir en un vaixell al riu Danubi. A Budapest vam celebrar l'entrada d'any 2019 i ens vam banyar en el famós balneari Schezeny, amb enormes piscines a l'aire lliure rodejades d'escultures. Tota una experiència.


Febrer. Líban

Quan la Celia estaba embarassada de 6,5 mesos vam viatjar a una de les destinacions que des de feia temps més ens atreia, amb indrets històrics amb plens de runes romanes, com la grandiosa ciutat de Baalbek, la joia romana del Líban. Tot i que a molts els pugui semblar una destinació poc segura degut a la seva situació política, hem de dir que ens vam sentir molt segurs. En aquest article expliquem la nostra opinió a partir de la nostra experiència viscuda.


Abril. Cadaqués

A la primavera, la petita població de l'Empordà va ser la nostra escollida per fer una escapada poc abans de néixer en Jan. Grans passejades a prop del mar, carrers amb cases de façanes blanques i plenes de flors, fars, barques, sorra i un vent de tramuntana que despentina. Un indret especial on tornàvem després de molts anys sense anar-hi.


Juny. Bèlgica i Luxemburg

A finals de juny, en Jan va fer el seu primer viatge amb avió amb un mes i mig de vida. Prenent de base la bonica ciutat de Brussel·les, la capital de Bèlgica, on ja havíem estat anys enrere, vam aprofitar per visitar les properes ciutats amb encant de Bruges, Gante, Lovaina, Anvers. Les cases del casc històric d'aquestes ciutats semblaven extretes de contes. Tot i fer molta calor, va ser un viatge per recordar.


Juny-Juliol. Kíev, Minsk, Lituània, Letònia, Estònia i Hèlsinki

Un viatge de 3 setmanes on vam tenir la oportunitat de conèixer de prop Ucraïna, Bielorússia, les Repúbliques Bàltiques i Finlàndia, on vam celebrar el 4art aniversari de la nostra filla Ivet. Un dels indrets més destacats d'aquest periple va ser el centre històric de Tallin, Estònia, una ciutat que recomanem visitar almenys una vegada.


Agost-setembre. Japó

Un mes sencer al país nipó, després d'haver estat feia 10 anys, ens va semblar el més apropiat per fer amb nens a l'estiu. Tot i que la calor era extrema en aquesta època de l'any,creiem que vam encertar viatjant a Japó, ja que a l'agost se celebren molts festivals interessants, com carnavals a Tòquio o el Festival de l'Obon, principalment a Kyoto. Aquestes dues ciutats van ser les grans escollides com a base, però també vam visitar Osaka, Koyasan, Kamakura…
Si estàs pensant viatjar al Japó,et recomanem que llegeixis el nostre article 25 coses que has de saber abans de viatjar al Japó.


Novembre. Romania

Romania és sorprenent pel viatger que la visiti... Destaca pels seus castells, com el de Peles o Bran (el de Dràcula), amb les seves llegendes literàries, les seves ciutats amb cases de conte de façanes de colors -com Sighisoara-, les seves grans places amb teulades de finestres que semblen ulls -com Sibiu- i les seves esglésies fortificades amb cases que semblen de barrufets, ben a prop de Brasov. Un país meravellós per descobrir amb una gent molt oberta.


Desembre-gener. Croàcia, Bosnia i Herzegovina, Eslovènia, Venècia

L'últim viatge de l'any l'hem començat per Drubrovnik, el que va ser el primer viatge de la Ivet en avió quan tenia un mes i mig de vida. Ens ha agradat tornar-hi ara que som una família de quatre, com també ens ha agradat tornar a Mostar i descobrir llocs nous com Sarajevo o Svrenika. Aquests indrets que hem recorregut rememorant la recent guerra ens han regirat una mica, colpit, però també ens ha fet ser més conscients de que ben a prop nostre pot produir-se l'horror més inconcebible que imaginem mai. Per això sempre diem que ens agrada veure els lloc amb els nostres ulls, més que no pas ens ho expliquin.



Que el 2020 vingui ple de molts viatges, però sobretot salut per poder fer-los! ! !


Articles relacionats:

4 anys en família, 4 anys de viatges
Moments viatgers del 2018
3 anys en família, 3 anys de viatges
Moments viatgers del 2017
Dos anys en família, dos anys de viatges
Moments viatgers del 2016
Un any en família, un any de viatges
Moments viatgers del 2015
Moments viatgers del 2014
Moments viatgers del 2013
Els millors moments del 2012

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law