3 de febrer de 2020

En territori hostil: els monuments medievals de Kosovo



Els capricis de la història han volgut que alguns dels principals llocs sagrats de l'Església ortodoxa sèrbia hagin quedat en territori kosovar, de majoria musulmana. La història recent de Kosovo es prou coneguda, però segurament no ho és tant la de la comunitat sèrbia que va decidir quedar-s’hi a viure després de la guerra. Avui el 90% del país és d’origen albanokosovar mentre que els d’origen serbi no arriben al 5%, però no sempre ha estat així: fins entrat el segle XX, els serbis eren la comunitat majoritària.

A Kosovo, en una vall tan sols un cent quilòmetres de llarg, hi ha 1300 temples i monestirs de l'Església ortodoxa sèrbia. Molts d’ells van ser fundats durant l’Edat mitjana i tenen un important val patrimonial però, tot i així, des de finals dels anys 90 més de 150 han estat destruïts per extremistes albanokosovars. Inicialment cal contextualitzar aquests fets en un període bèl·lic però, passats 20 anys des del final de la guerra, aquests encara continuen.

Davant aquest panorama, entre el 2004 i el 2006, la Unesco va declarar Patrimoni de la Humanitat quatre esglésies i monestirs d'especial valor per tal d'intentar protegir-los. Les comunitats religioses que hi viuen ho fan de forma completament aïllada: de forma autònoma i sense gairebé contacte amb la comunitat albanokosovar. Unitats de les KFOR (la força militar multinacional de pacificació liderada per l’OTAN) s’encarreguen de garantir la seva seguretat. Aquí la vida no és senzilla.




El monestir de Gračanica

El monestir de Gračanica, situat als afores de Pristina, va ser fundat al 1321 pel rei serbi Stefan Milutin. L’església va ser construïda sobre les ruïnes d'una altra del segle XIII, que a la vegada havia estat edificada sobre les restes d'una basílica cristiana del segle VI. Les pintures murals que avui s’hi veuen daten del segle XIV i les icones i retaule són del XVI. Gračanica és la culminació de la influència bizantina en les edificacions medievals sèrbies.

Després dels bombardejos de l’OTAN sobre objectius serbis del 1999, el bisbe de la zona va traslladar aquí la seva seu oficial des de Prizren. Des d’aleshores el monestir s'ha convertit no només en un important centre espiritual sinó també en un centre polític i nacional de els serbis de Kosovo. El 70% dels 10.000 habitants de Gračanica són serbis que, orgullosos dels seus orígens, no tenen inconvenient a penjades banderes en un país que els hi és hostil. No creiem que aquest fet agradi gaire als seus veïns de la capital.

La comunitat de 24 monges que encara avui viu al monestir es dedica, a més de les seves obligacions monàstiques, a pintar icones religioses segons la tradició ortodoxa. A diferència dels altres tres Monuments Medievals de Kosovo Patrimoni de la Unesco, aquí es pot veure de forma habitual a població civil resar i participar dels actes litúrgics.







El Patriarcat de Peć

El Patriarcat de Peć va ser el centre religiós més important de la Sèrbia medieval, mantenint el seu estatus fins al 1766. Aquí van viure els patriarques i arquebisbes de l'església ortodoxa del país, on també hi van ser enterrats.

El conjunt compren un parell d'esglésies i diverses capelles profusament pintades, a més d’una antiga torre de defensa i les restes de diferents estructures que no han arribat fins als nostres dies. El grup principal ha sobreviscut miraculosament als avatars de la història recent del país i més si considerem que Pec va ser una de les ciutats que més intensament va patir la Guerra de Kosovo: el 80% dels seus habitatges se’n van veure afectats en major o menor mesura (2774 cases van ser destruïdes i 1590 danyades d’un total de 5280 en només dos anys). Una anys abans però, al 1981, va patir l’atac d’un grup de radicals que van incendiar l’antic dormitori del convent quan a dins hi dormien les 26 monges que formaven la comunitat del moment.







El monestir de Visoki Dechani

Aquest és, en la nostra opinió, el més impressionant de tots els Monuments Medievals de Kosovo. I és que darrera dels murs de l'església del monestir de Visoki Dechani s'hi amaguen uns frescos bizantins de gran bellesa. Visoki Dechani be que podria qualificar-se com la Capella Sixtina dels Balcans, pocs cops hem vist una obra d'art de tal magnitud i a més tan desconeguda.

Al monestir hi viuen actualment 30 monjos, permanentment protegits per les KFOR. Les mesures de seguretat són rigoroses, fet que no és d’estranyar considerant els antecedents: des del final de la guerra, el recinte ha patit quatre atacs amb granades. El darrer incident data del 2016, quan quatre sospitosos armats amb fusells d’assalt i pistoles van ser detinguts al primer dels controls de la carretera d’accés.






Durant la nostra visita al monestir hem tingut sort de topar-nos amb el Peter, que a més d’explicar-nos els murals de l'església (érem nosaltres sols), ens ha mostrat les estances privades del monestir. Amablement ens va convidar també a licor, cafè i xocolata.




L'església de la Mare de Déu de Ljeviš

Prizren és la ciutat amb més encant de Kosovo, també la més agradable.  Romans, búlgars, bizantins, serbis, otomans i albanesos han deixat petjada al llarg de la història. Diverses esglésies ortodoxes sèrbies conviuen en pau amb mesquites otomanes, almenys aparentment. Una volta per la ciutat i els seus voltants mostra que no sempre ha estat així: unes esglésies abandonades i d'altres de mig caigudes ho delaten. En aquest context, ens hem trobat tancada al públic l'església de Mare de Déu de Ljeviš.

L'església actual data de començaments del segle XIV, tot i que abans ja s'hi havien construït altres temples en el mateix emplaçament. Durant el període otomà va ser transformada en mesquita: tot i que s'hi va afegir un minaret, els turcs no van destruir l'església, i recobriren els frescs de manera que en tornar a esdevenir un temple cristià al 2012, les seves valuoses pintures es van poder recuperar. Més danys van patir al 2004 quan l'església va ser assaltada i cremada per albanokosovars. 




Aquesta ruta pels monuments medievals ens ha sacsejat les idees prèvies que teníem sobre Kosovo. Per una banda prèviament teníem un clar posicionament sobre el conflicte armat que va patir el país però ara veiem que no és tan senzill prendre partit per un o altre bàndol: evidentment els serbis van cometre barbaritats, però els albanokosovars tampoc es van quedar de braços creuats. La guerra forma part del passat però encara avui són visibles les conseqüències.  

D'altra banda hem d'admetre que, des del desconeixement, abans del viatge no teníem gaires expectaves sobre Kosovo a nivell cultural. El descobriment d'aquestes esglésies i monestirs ha estat una grata sorpresa que recomanem a tot aquell que es plantegi fer ruta pels Balcans.


16 de gener de 2020

Propòsits viatgers pel 2020

Encetem un nou any. És moment de pensar en nous projectes o il·lusions que volem fer realitat durant aquest 2020...Aprendre anglès, anar al gimnàs, tocar un instrument, menjar sa...Segur que algun d'aquests reptes se t'ha passat pel cap i esperes complir-lo al llarg del 2020... Però, i els propòsits viatgers?

L'any passat ens vam plantejar una llista de propòsits viatgers. Mirant enrere, ens adonem que hem pogut complir molts del propòsits viatgers pel 2019 que teníem previstos. Ara que comença l'any actualitzem la llista mantenint alguns d'aquells propòsits i proposant-ne de nous. Viatger, viatgera, aquí estan els nostres 10 propòsits viatgers pel 2020.

1. Redescobrir alguna ciutat on ja hem estat

No sempre cal anar sempre a llocs nous, els destins també es poden repetir, i més si aquell lloc t'ha agradat molt. El primer cop que hi vas estàs "obligat" a visitar les icones turístiques. El segon, ja amb els deures fets, et pots dedicar a aprofundir i descobrir la ciutat més autèntica. Nosaltres, ara que som quatre, ja hem tornat a més d'una ciutat o país on hem estat abans. Istanbul, Roma, Berlin, Nova York, Illa de Pasqua, Cuba, Singapur, Japó...Quina és la destinació on t'agradaria tornar?


2. Conèixer una altra realitat 

Tots tenim idees preconcebudes d'una cultura o un país, a vegades estigmatitzades, moltes vegades fruit dels mitjans de comunicació. No hi ha res com veure amb els propis ulls una realitat i crear-te el teu propi punt de vista amb el teu criteri. Trenca amb els tòpics!


Un país que hem visitat dues vegades i sobre el que no ens arriben notícies gaire bones és Iran, i arran d'haver-lo visitat hem arribat a la conclusió que els iranians són molt bona gent. Ara és una de les destinacions on repetiríem si haguéssim de triar una on tornar. 

3. Anar a una destinació de muntanya

El contacte amb la natura ens encanta i creiem que els nens han de viure al màxim aquesta experiència, així que anar a la muntanya és la millor manera de respirar aire pur i exercitar els músculs tot fent algun petit treking que sigui fàcil amb bebès. A Sarajevo vam pujar dalt de la muntanya i vam fer un ninot de neu. 


4. Aprendre a cuinar algun plat local d'un país diferent

Com que ens agrada molt la gastronomia, ens comprometem a preguntar, investigar i cercar la recepta d'algun dels plats que més ens agradin d'un país que visitem. Potser podem provar de fer algun curs de cuina o bé que algú de allà ens expliqui la recepta! I tu, quin plat exòtic has après a fer últimament?


5. Fotografia allò que no surt a les guies

Quan un va de viatge normalment fa fotos de monuments o les icones més importants. Però també hi han altres coses que de vegades ens xoquen, els detalls que passen a vegades desapercebuts pel turista o viatger. Quan comencis a fer fotos del dia a dia del destí és quan realment començaràs a descobrir-lo.


6. Parlar amb la gent local

Conèixer gent local és de millors coses que ens han passat als viatges. Per això, sempre que tenim oportunitat, tenim contacte amb qui coincidim i ens allotgem a cases de locals.


7. Porta a terme un repte o viatge pendent

Fer aquella ruta que sempre has somiat, pujar un cim, el Camino de Santiago o tirar-te en parapent. Alguna idea més? Fes-ho!

8. Gaudeix de les sortides i postes de sol allà on vagis

Ens encanten les sortides i les postes de sol! Si podem, allà on anem intentem un dia o altre estar en el moment i el lloc adequat per a veure aquest espectacle visual. Són imatges que queden per sempre al record d'un viatge...


9. Mantingues el contacte amb qui has conegut viatjant

Viatjant normalment coneixem gent nova i fem nous amics. Les relacions que s'estableixen durant el viatge acostumen a ser curtes però intenses. Avui amb les xarxes socials és més fàcil mantenir el contacte i, si més no, és possible trobar algun moment veure'ns, a casa teva o seva, o en algun altre lloc del món. A la foto, amb el Massimo i la Maria, de Turin, que van venir a veure'ns a Barcelona.


10. Fes turisme de proximitat

No sempre cal anar a l'altra punta del món per trobar un paisatge espectacular o un racó amb encant. Cada viatge pot ser un nou descobriment. Volem conèixer nous llocs propers ben bonics. A la fotografia, Montblanc. 




Nosaltres prometem complir com a mínim amb la meitat abans d'arribar a final d'any. 
I tu? t'atreveixes a fer-los realitat?

31 de desembre de 2019

Moments viatgers del 2019


Ha acabat UN ANY BEN ESPECIAL, el 2019. I no pels viatges, sinó perquè aquest hem augmentat la família amb el nostre petit Jan. Així que si el 2015 va ser un any de grans canvis i vam fer el nostre GRAN VIATGE quan va néixer la nostra primera filla Ivet, aquest any ho és una mica més. Però hem de dir que pel fet de ser quatre no se'ns passen les ganes de viatjar. Tot al contrari, encara en tenim més, o si més no, ens agrada repetir destinacions on ja hem estat sols en parella abans i tornar ara amb els nostres petits. Aquest és el nostre resum viatger del 2019:


Gener. Viena, Bratislava i Budapest

Aquest viatge va començar en festes nadalenques del 2018 i va acabar al gener de 2019. Així que va ser el primer viatge de l'any. Vam voler acostar-nos al fred. Àustria, Eslovàquia, Hongria i una fugaç visita a Brno (República Txeca) 4 paisos en 13 dies. Són ben fàcils de visitar i les 3 ciutats que vam escollir tenen un encant diferent. A Viena, tot és monumental; allà vam passar el Nadal i vam visitar les típiques fires. També va voltar pel casc antic de Bratislava i vam dormir en un vaixell al riu Danubi. A Budapest vam celebrar l'entrada d'any 2019 i ens vam banyar en el famós balneari Schezeny, amb enormes piscines a l'aire lliure rodejades d'escultures. Tota una experiència.


Febrer. Líban

Quan la Celia estaba embarassada de 6,5 mesos vam viatjar a una de les destinacions que des de feia temps més ens atreia, amb indrets històrics amb plens de runes romanes, com la grandiosa ciutat de Baalbek, la joia romana del Líban. Tot i que a molts els pugui semblar una destinació poc segura degut a la seva situació política, hem de dir que ens vam sentir molt segurs. En aquest article expliquem la nostra opinió a partir de la nostra experiència viscuda.


Abril. Cadaqués

A la primavera, la petita població de l'Empordà va ser la nostra escollida per fer una escapada poc abans de néixer en Jan. Grans passejades a prop del mar, carrers amb cases de façanes blanques i plenes de flors, fars, barques, sorra i un vent de tramuntana que despentina. Un indret especial on tornàvem després de molts anys sense anar-hi.


Juny. Bèlgica i Luxemburg

A finals de juny, en Jan va fer el seu primer viatge amb avió amb un mes i mig de vida. Prenent de base la bonica ciutat de Brussel·les, la capital de Bèlgica, on ja havíem estat anys enrere, vam aprofitar per visitar les properes ciutats amb encant de Bruges, Gante, Lovaina, Anvers. Les cases del casc històric d'aquestes ciutats semblaven extretes de contes. Tot i fer molta calor, va ser un viatge per recordar.


Juny-Juliol. Kíev, Minsk, Lituània, Letònia, Estònia i Hèlsinki

Un viatge de 3 setmanes on vam tenir la oportunitat de conèixer de prop Ucraïna, Bielorússia, les Repúbliques Bàltiques i Finlàndia, on vam celebrar el 4art aniversari de la nostra filla Ivet. Un dels indrets més destacats d'aquest periple va ser el centre històric de Tallin, Estònia, una ciutat que recomanem visitar almenys una vegada.


Agost-setembre. Japó

Un mes sencer al país nipó, després d'haver estat feia 10 anys, ens va semblar el més apropiat per fer amb nens a l'estiu. Tot i que la calor era extrema en aquesta època de l'any,creiem que vam encertar viatjant a Japó, ja que a l'agost se celebren molts festivals interessants, com carnavals a Tòquio o el Festival de l'Obon, principalment a Kyoto. Aquestes dues ciutats van ser les grans escollides com a base, però també vam visitar Osaka, Koyasan, Kamakura…
Si estàs pensant viatjar al Japó,et recomanem que llegeixis el nostre article 25 coses que has de saber abans de viatjar al Japó.


Novembre. Romania

Romania és sorprenent pel viatger que la visiti... Destaca pels seus castells, com el de Peles o Bran (el de Dràcula), amb les seves llegendes literàries, les seves ciutats amb cases de conte de façanes de colors -com Sighisoara-, les seves grans places amb teulades de finestres que semblen ulls -com Sibiu- i les seves esglésies fortificades amb cases que semblen de barrufets, ben a prop de Brasov. Un país meravellós per descobrir amb una gent molt oberta.


Desembre-gener. Croàcia, Bosnia i Herzegovina, Eslovènia, Venècia

L'últim viatge de l'any l'hem començat per Drubrovnik, el que va ser el primer viatge de la Ivet en avió quan tenia un mes i mig de vida. Ens ha agradat tornar-hi ara que som una família de quatre, com també ens ha agradat tornar a Mostar i descobrir llocs nous com Sarajevo o Svrenika. Aquests indrets que hem recorregut rememorant la recent guerra ens han regirat una mica, colpit, però també ens ha fet ser més conscients de que ben a prop nostre pot produir-se l'horror més inconcebible que imaginem mai. Per això sempre diem que ens agrada veure els lloc amb els nostres ulls, més que no pas ens ho expliquin.



Que el 2020 vingui ple de molts viatges, però sobretot salut per poder fer-los! ! !


Articles relacionats:

4 anys en família, 4 anys de viatges
Moments viatgers del 2018
3 anys en família, 3 anys de viatges
Moments viatgers del 2017
Dos anys en família, dos anys de viatges
Moments viatgers del 2016
Un any en família, un any de viatges
Moments viatgers del 2015
Moments viatgers del 2014
Moments viatgers del 2013
Els millors moments del 2012

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

29 de novembre de 2019

Què veure al centre històric de Tallin, Estònia


Tallin és la capital d'Estònia, un país situat a la vora de la mar Bàltic, al golf de Finlàndia, que el 1991 va obtenir la seva independència de l'antiga Unió Soviètica, juntament amb Letònia i Lituània. Fundada a principis de l'Edat Mitjana, va adquirir molta importància com a port comercial per la seva situació estratègica i va pertànyer a la Lliga Hanseàtica. Aquesta bonica ciutat conserva, com poques a Europa, l'ambient dels segles XIV i XV, pel que el seu centre històric és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des del 1997.


El seu centre històric es pot recórrer en un dia, però és recomanable quedar-se, com a mínim una nit, per poder passejar a última hora del dia, quan la majoria de turistes ja han marxat i els carrers de la ciutat antiga queden solitaris. De fet és el millor moment per visitar-la, ja que passejar pels seus carrers de conte sense gairebé ningú esdevé un moment únic. Perquè tinguis una idea de què et trobaràs a la ciutat antiga aquí t'expliquem alguns llocs que no et pots perdre en la teva visita a Tallin:

Muralla de la ciutat

Construïda entre els segles XIII i XV, va tenir un eminent caràcter defensiu. Té gairebé 2 quilòmetres de llarg i és una de les més ben conservades de tot Europa. Hi ha un tram restaurat que es pot recórrer entre les torres Kuldjala Torn, Sauna Torn i Nunna Torn.




Torres

La muralla va arribar a tenir fins a 46 torres defensives, aquestes són les més famoses:
La torre Paks Margareeta o Margarida la Grossa, amb un diàmetre de 25 metres és la més gran que es conserva. Dins d'aquesta torre trobem el Museu Marítim d'Estònia o Eesti Meremuuseum.


També la torre Kiek in de Kök, de 38 metres d'altura i que data de segle XV; dins hi ha el Museu de la Ciutat i els túnels del bastió, que són el sistema de passadissos construïts sota dels antics bastions del turó de Toompea, dominant la ciutat.

Portes d'accés

Originalment la muralla va tenir 6 portes d'accés a la ciutat de les que avui es conserven 2. La porta de Viru, que data del segle XIV, i és la principal porta d'accés a la ciutat vella. Conserva les seves torres originals, una de les imatges més típiques de Tallin.

També es recomanable visitar la porta Rannuvärav, que és a prop del port i té adossada la torre Paks Margareeta.



Plaça de l'Ajuntament

Aquesta cèntrica plaça, cor de la ciutat amb restaurants i terrasses, era en l'antiguitat el lloc on se celebrava el mercat. Hi destaca l'edifici gòtic de l'Ajuntament (Raekoda), construït entre els segles XIV i XV. Té una torre octogonal de més de 60 metres d'altura coronada per un penell en forma de guerrer amb una espasa; és coneguda com el Vell Tomás (Vana Toomas) i és el símbol de la ciutat. La torre, a l'igual que algunes sales de l'edifici, es pot visitar.


5252
Criden l'atenció les curioses gàrgoles verdes de metall que representen caps de drac, a la part alta de la façana de l'edifici. Al davant de l'Ajuntament està la que es diu que és la farmàcia més antiga del món, en actiu des de 1422, la Raeapteek.


Passatge de Santa Caterina

Aquest estret carreró empedrat uneix els carrers Vene i Müürivah, i està cobert per uns arcs de teules. Una de les parets del carreró pertany a l'església de Santa Caterina, un antic convent dominic restaurat al segle XX.



Església de Sant Olav o Oleviste Kirik

És l'església més antiga de Tallin, construïda al segle XII i dedicada a el rei Olaf II de Noruega. Destaca la seva alta i punxeguda torre, d'uns 125 metres, que sobresurt entre les teulades i a la qual es pot pujar per més de 200 graons per admirar les vistes de la ciutat; antigament va poder tenir funció de vigilància o per atreure comerciants.

Catedral Alexander Nevsky

Situada al cim del turó Toompea, va ser construïda a la fi de el segle XIX i es va convertir en un dels temples ortodoxos més importants de l'aleshores imperi rus. Són característiques les seves cúpules de ceba i la façana està decorada amb alguns mosaics.


Castell de Toompea i Parlament

Al davant de la catedral es troba l'edifici palatí de Parlament d'Estònia, amb la seva característica façana rosa, que forma part del Castell Toompea.

El castell data del segle XIII encara que va ser reconstruït durant el XVIII; actualment només es conserven els murs nord i oest. La torre més famosa del conjunt és cridada Pikk Hermann, i en ella oneja la bandera d'Estònia.

Mirador de Patkuli

Al turó Toompea, és el lloc des del qual s'obté la imatge més típica de Tallin, amb les seves teulades i cúpules, així com vistes del port i la part més moderna de la ciutat.



A banda d'aquests indrets que hem esmentat, hi han molts altres racons del centre històric que de ben segur són encantadors. Com hem comentat, si passeges a última hora del dia els descobriràs tu mateix.

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law