10 de desembre de 2011

Ambrym, la illa negra


Avui hem acabat rebentats però amb un somriure d’orella a orella. Nou hores i mitja hem caminat entre jungla, antics rius de lava, immenses explanades de cendra i volcans fumejants. Després de dos dies de caminada i d’acampar als peus dels volcans, ens hem cansat com des de feia temps que no ho fèiem. Però hem aconseguit el nostre objectiu: pujar fins al cràter del Mount Marum i veure un mar de la lava en plena activitat.

Ambrym té sis volcans en actiu, cadascun dels quals té diferents calderes. Fins a quaranta vuit erupcions han hagut a l'illa des del 1774, la darrera important es va produir entre el 1987 i el 1988. Durant el dia es veuen les respectives columnes de fum des de qualsevol punt de l’illa i de nit es pot observar una mena de núvol de foc a sobre del Mount Benbow i del Mount Marum, els volcans més actius. Tot i aquesta activitat permanent, la illa és relativament segura... o almenys això diuen! ;-)

Primer dia del trekking. Per començar sis hores de caminada per selva densa.
Escultures rituals al mig de la jungla. Cadascuna d'elles "conté" un esperit.
Sortim de la vegetació. Una explanada immensa de roques volcàniques s'obre davant nostre.
Primeres imatges dels volcans. Les columnes de fum tapen la llum del sol.
  
A Ambrym li diuen la illa negra: negra per la seva terra, negra per la seva gent, negra pel color del cel provocat pel fum dels seus volcans, i negra per la seva màgia. Si: aquí la màgia negra encara juga un paper important. Tot i que per a molts sigui un tema tabú, la gent encara hi creu plenament. Si tens sort i trobes una persona disposada a conversar sobre el tema, ja et pots preparar per a escoltar històries increïbles (o experiències reals segons ells). Amb la màgia són capaços de desplaçar-se en només dos o tres segons entre distàncies llunyanes. Amb l’encanteri adequat poden transfigurar-se i adoptar formes d’animals o d’altres persones. La màgia negra també pot provocar la mort.

Ens han explicat que fa anys, durant el sopar d’una celebració local, la dóna d’un missioner es va atrevir a dir que no creia en aquestes històries. El cap del poblat, en un atac de furia, li va contestar que no s’atrevís a posar en entredit els poders de la màgia negra perquè simplement amb les restes del que s’havia menjat li podia provocar la mort. Ella, desafiant, va tirar als peus del cap el que no s’havia menjat... No va viure per a explicar-ho, al dia següent la van trobar morta al seu llit...

Més recentment, al 1988 durant la darrera erupció del volca Benbow, la lava es va acostar perillosament a un poblat. La gent del lloc, espantada, enlloc de fugir va començar a plantar tot de pals al voltant de les cases. Amb l’ajut de la màgia i dels esperits dels seus avantpassats van aconseguir que el riu de lava es desviés just quan aquesta estava a punt d’emportar-se tot per endavant...


Els cràters es succeeixen un al costat de l'altre.
Els rius de lava de la darrera erupció.
Caminant entre volcans.
A la vora del precipici.


Segons ells, els americans van fer ús de la màgia negra durant la Segona Guerra Mundial. Mig milió de soldats van arribar fins les illes d’Spiritu Santo i Efate per aturar l’avanç de les tropes japoneses durant la guerra del Pacífic. Després de diversos intents de reconquerir sense èxit les illes Salomon, van recórrer a la màgia de dos xamans d’Ambrym per a aconseguir el seu objectiu. Els xamans van viatjar fins a Salomon i es van transformar en serps per a passar inadvertits entre les tropes enemigues. Un cop en camp enemic van realitzar un encanteri que va provocar un son profund entre els soldats japonesos... Poc després van desembarcar les tropes americanes i van guanyar la batalla amb facilitat. Ei! Que això no surt en els llibres d’història! Tota una primícia, no?

També nosaltres hem estat espectadors d’un petit acte de màgia durant la nostra excursió als volcans. Ahir vam fer la caminada d’aproximació als volcans sota la pluja i ens preocupava que, per culpa dels núvols, no poguéssim veure el mar de lava. Quan li preguntàvem al nostre guia John sobre quin temps pensava que ens trobaríem a dalt de la muntanya, somreia i ens deia que no ens preocupéssim. Aquest matí ens hem despertat amb pluja i el cel ben encapotat. Quan esmorzant li hem recordat al John les seves paraules i hem posat en entredit les seves dots de meteoròleg, ens ha continuat assegurant que per a després de l’esmorzar els núvols escamparien. Ens ha deixat per uns minuts i ha tornat amb quatre fulles de canya. Ha mossegat un tros de cadascuna d’elles, ha mirat cap al cel i ha escopit cadascun del trossos en direcció als quatre punts cardinals. Somrient ens ha dit que havia fet un acte de màgia i ens ha tornat a assegurar que veuríem el mar de lava. Bé doncs, casualitat o no, poc després de començar a caminar han escampat els núvols i no ha plogut més.


Estem al cim del Mount Marum. Les vistes terra endins són impressionants.
La gola del volcà. Al fons hi trobem la lava incandescent.
La lava, de més a prop, encara impressiona més.
Un primer pla de les onades vermelles.
La caminada ha superat les nostres expectatives. Tornem al campament.


D’aquesta illa ens ha sobtat com conviuen les tradicions i creences tribals amb una fervent religiositat cristiana. Durant la nostra estada ens hem allotjat a casa del Sam i cada dia abans de cada menjar s’havia de resar i beneir la taula. En canvi durant l’excursió ens hem trobat amb l’altra cara de la moneda: màgia per a fer canviar el temps, territoris tabú on a cap persona li està permès accedir, un volcà extingit al qual ens han prohibit fer-hi fotografies i on ningú hi ha pujat mai perquè creuen que fer-ho comportaria calamitats, ...

Potser riureu o potser pensareu que són contes per a no dormir, però us podem assegurar que en aquesta illa hem vist coses ben estranyes a les que no sabem donar una explicació...

Demà deixarem amb pena aquesta illa màgica i marxarem cap a Malekula. Allà ens espera possiblement la illa més rica a nivell antropològic: els small nambas, els big nambas i uns poblats que eren caníbals fins fa només vint-i-cinc anys... qui sap si menys... ;-)

7 comentaris :

Jose i Olga ha dit...

Encara que no fem comentaris a totes les vostres entrades, som fidels seguidors de les vostres fotografies i de les històries que sempres són interesants i soprenents.
En espera de la propera entrega sobre Malekula us enviem molts records i petons.

Alex Bravo ha dit...

hola con magia negra se puede ganar la loteria? estan ideales los volcanes para hacer un asado....sigo diciendo que estan haciendo un gran viaje.....saludos y un gran abrazo

Lluis ha dit...

Segur que han abandonat definitivament el canibalisme? I si els dóna per fer "un tast" a llurs tradicions ancestrals? En qualsevol cas, si la cosa es posa perillosa sempre podreu recórrer a les nocions bàsiques de màgia negra que heu tigut ocasió d'observar o, millor encara, al retrat de la cara que se li ha posat a en Mourinho després de perdre contra el Barça al Bernabéu. Això sí que és terrorífic!

Mª José i Lluís

Anònim ha dit...

Quina pasada! M´encanten totés les vostres fotos,,,gràcies per aquest regal. Cuideu-vos mol Mª Teresa

Enric i Celia ha dit...

Sobre el número que tocarà a la loteria ja hem preguntat. Però ni màgia negra ni prediccions del Fred de Tanna, res de res, suposo que s'ho guarden per a que els hi toqui a ells.

Del Barça ens van dir que guanyaria al Madrid i que continuaria guanyant títols... però és clar, per això no cal ser un gran "guru"!

Gràcies per seguir-nos! No us perdeu la següent entrada: us prometem un autèntic viatge en el temps...

Fuetimate ha dit...

Guau! Espectacular, molt bona entrada
Petons
Ares
Fuet-i-Mate

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Ares! Gràcies! Esperem tornar algun dia a aquest indret tan allunyat que ens va deixar impressionats per la seva natura salvatge! :-)

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law