Nicaragua: León i el nord

Versión en español

Viatge a Nicaragua

Ruta 2a part del viatge: El Nord: Estelí-Parque Miraflor-San Rafael del Norte-Matagalpa/León-Playa Jiquilillo-Las Peñitas
Dia 12: Parque Miraflor
Dia 13: San Rafael del Norte
Dia 14: Matagalpa
Dia 15, 16,17: León
Dia 18, 19: Playa Jiquilillo
Dia 20: Las Peñitas

León

León és l'altre ciutat colonial, la rival de Granada per la capitalitat de Nicaragua que acabarà amb compromís de Managua el 1856. És una ciutat d'estudiants, més enèrgica i lliberal que la seva rival, les nits són sorolloses i, si no penseu unir-vos a la festa, s'ha de vigilar que el vostre hotel no estigui a prop de cap bar. Ara bé, si hi ha una victòria del club local de beisbol Leones de León, totes les precaucions seran insuficients. A més a més sonen sirenes d'atac aeris cada dia a les 7 i el migdia. Preguntant ens van dir que són de quan León era el centre de producció de cotó de Nicaragua. Així la sirena de les 7 indicava el començament de la jornada laboral i la de les 12 la migdiada.

També destaca per ser una ciutat religiosa, hi ha més de 16 esglésies i amb una oferta cultural sorprenent pels seus menys de 200.000 habitants. León marca el principi de la zona tradicionalment revolucionària de Nicaragua i per endinsar-vos en la història convulsa i apassionant, una multitud de murals i el Museo de La Revolución us faran de guies.

Què fer a Léon?

Amb el sobrenom de “La Ciutat de les Esglésies”, n'hi ha moltes per descobrir i explorar, més enllà de la Basílica Catedral de la Asunción de León on està enterrat el poeta nicaragüenc Ruben Darío. Davant de la basílica, trobareu el Parque Ruben Darío on descansar i prendre alguna cosa mentres observem les escenes quotidianes que passen al nostre voltant. També davant del parc, trobareu el Museo de la Revolución, inoblidable. Només per passar per la porta un grup de gent gran et donen efusivament la benvinguda. Ells, els revolucionaris que van viure de primera mà la Revolució Sandinista, son els guies d'una visita apassionant.

Us portaran a caminar sobre la teulada i assenyalaran a les fotografies exposades les seves amistats i ells mateixos. També al voltant de l'església trobareu moltes parades de menjar pel carrer, una opció més que recomanable per continuar descobrint els nombrosos murals que hi ha per tota ciutat. El museu més curiós és el Museo de Leyendas y Tradiciones, ple de figures de paper maixé explicant totes les vessants de la cultura popular, gegants i contes tradicionals. Però fins i tot aquí, no deixa de haver-hi una part política, perquè l'indret on es troba el museu és una antiga presó i cada cel·la és també un espai museístic on s'expliquen les tortures i els instruments utilitzats.

Finalment, no deixeu de visitar el Museo de Arte Fundación Ortiz Guardián, una extensa col·lecció d'art, potser la més important de Centreamèrica. L'exposició està situada en una casa d'estil Creol restaurada el 2000 i inclou alguns Picasso, Miró i Chagall, però la part realment interessant i novedosa és la dels artistes nicaragüencs i llatinoamericans.

Las Peñitas

Des de León les platges del Pacífic són molt accessibles. Per exemple, a només 20 minuts de León trobareu la platja paradisíaca de Las Peñitas. Ideal per relaxar-vos, menjar peix fresc. Nosaltres vàrem anar-hi cap al final del viatge per agafar forces per tornar. També s'hi pot fer surf i les onades més baixes en fan un entorn ideal pels principiants.

Volcano boarding en el Cerro Negro

El volcano boarding és un esport d'aventura que consisteix en baixar d'un volcà en un trineu. Es poden arribar a velocitats fins a 30 km/h. Curiosament, només es pot fer en un indret del món: al Cerro Negro. A León hi ha moltes agències que ofereixen diverses visites i us proporcionaran el material necessari: ulleres protectores, un mocador per tapar la boca, guants i una granota que us farà assemblar-vos a un lluitador de sumo. Tot això és imprescindible perquè el volcano boarding és un esport de risc però que ningú s'espanti ja que es pot frenar fàcilment.

El Nord

Si León i Granada fa anys que es troben a les guies de viatge, endinsar-vos al nord es surt de les zones més turístiques. Això no vol dir que hi hagi res a fer! Amb chicken bus podem descobrir pobles apassionants, on l'art pictòric és molt estès envoltades d'una natura privilegiada.

Estelí 

És una ciutat universitària i molt urbana, bastió dels sandinistes revolucionaris. Això es plasma en els múltiples murals. També un bon lloc on passar-hi un dia per provar el seus quesillos i visitar la Catedral. Això si el valor més segur són les muntanyes del voltant. Especialment l'Àrea Protegida Miraflor, mig reserva natural mig granges rurals.

No és facil d'accès però hi ha un chicken bus i la única opció d'allotjament és amb els locals. La zona ofereix molta varietat d'excursions i estades amb famílies locals. És important saber que alguns propietaris de granges fan pagar per passar per les seves propietats, no és gaire car però no està inclòs al preu de la caminada així que s'ha de portar efectiu. Anar amb guia és molt recomanable perquè els camins estan poc marcats, per apreciar la seva biodiversitat. En les tres zones climàtiques diferents hi ha cascades, 200 espècies d'orquídies i 307 ocells, plantacions de cafè, micos i moltes granges col·lectives.

Nosaltres vàrem escollir quedar-nos una nit per poder gaudir amb més temps d'una caminada i converses amb la família sobre la història de Nicaragua i les seves idees sobre les granges col·lectives i protecció mediambiental.

Tornant cap a Granada s'acaba un viatge on hem vist molt més del que pensàvem. Tot i tres setmanes molt intenses ens hem quedat amb les ganes de veure algunes zones, sobretot la costa Atlàntica i les Corn Islands. Però en fi, es deixen coses per visitar per estar segurs de tornar algun dia! A reveure!

Altres articles sobre Nicaragua de l'Aina:

• Guia pràctica per viatjar a Nicaragua
• Nicaragua: Granada i illa Ometepe

_________________________________________________________________

El viatge de Colòmbia, fa 5 anys, va ser només un pròleg d'un nou trajecte personal. Vaig poder-hi tornar l'any següent, més tard descobrir el Sud-est asiàtic i el Japó i viure pel meu compte a Orient Mitjà. Poc a poc vaig escrivint el meu quadern de bitàcola. Ara, amb la meva família, tornem al continent americà per visitar Nicaragua. Ens uneix l'interès per viatjar de manera autònoma i descobrir espais que encara guarden la seva autenticitat. L'Aina ens explica el seu viatge a Nicaragua a Quaderns de bitàcola - Enric i Celia

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Autors convidats , Centreamerica , Nicaragua

Nicaragua: Granada i illa Ometepe

Versión en español

Viatge a Nicaragua

Ruta 1a part del viatge: Granada- Illes Ometepe- sud de la costa Pacífica- Guasacate.
Dia 2, 3: Granada
Dia 4,5,6: Ometepe
Dia 7: Playa Guasacate
Dia 8, 9, 10 i 11: El Astillero

Granada

Granada és la ciutat on apreciar l'arquitectura colonial per excel·lència. El seus habitants n'estan molt orgullosos i, per això avui en dia segueixen respectant normes molt estrictes quan a construccions i restauracions dins del perímetre del casc antic tot preservant una atmosfera encisadora.

Darrere les seves façanes s'amaga una història apassionant: la ciutat va ser fundada el 1524 per Francisco Fernández de Córdoba, i això la fa la ciutat més antiga d'Amèrica continental. La consciència de superioritat dels conqueridors espanyols respecte als indis va imposar certes normes arquitectòniques com els carrers en quadrícula i antigues cases colonials amb frondosos patis interiors on conflueixen totes les habitacions però tot i així s'observa una certa hibridació amb l'estil indígena.

Granada guanya en importància tan bon punt es descobreix que el llac de Cocibolca és navegable fins el mar, ideal per comerciar amb la resta d'Amèrica i la llunyana Europa. Un benefici que també és una feblesa, essent una ciutat particularment vulnerable a atacs, dels quals va ser víctima repetides vegades.

William Walker, un nom famós a Nicaragua, va ser un filibuster americà que en el seu afany de proclamar-se president d'Amèrica central cremarà Granada al 1856. Va deixar-hi la inscripció «Aquí estava Granada». Però la ciutat va reviure de les seves cendres i va seguir lluitant per l'hegemonia dins de Nicaragua des d'una posició conservadora. Manté una rivalitat històrica, que avui en dia es plasma sobretot en competicions esportives, amb la ciutat de León, l'altre ciutat del país amb un destacat patrimoni colonial. També és una bona base de campament que permet moltes excursions diàries.

Què fer a Granada?

Passejar i deixar sorprendre's pels colors ocres de les façanes, els patis interiors i l'innegable caràcter de la ciutat. Imprescindibles, l'Avenida de la Calzada. Una zona peatonal, agradable i neta, tot i que menys autèntica. S'hi troben nombrosos restaurants i operadors turístics d'on contractar els possibles tours que hi ha els voltants. També ens hem d'acostar a La Catedral Iglesia Guadalupe que podreu observar des de gairebé tot el casc antic. Reconeixible pels seu vibrant color groc, va ser construïda al 1583 i destruïda varies vegades, L'actual és del 1915. Just davant de l'església podeu descansar en el Parque Central, on trobareu nombrosos bancs i sempre molt animació. A la sortida del casc antic, es pot passejar pel mercat.

Al voltant de Granada s'hi troba el llac de Cocibolca que té la particularitat de tenir nombroses illes- un total de 365- i de ser l'únic llac d'aigua dolça del món amb taurons. El tour ofert per diverses operadors ens permet navegar entre illes majoritàriament privades, aturar-se per saludar micos i visitar-ne una de molt estratègica. La Fortaleza de San Pablo construïda sobre la Isla el Castillo a fi de protegir la ciutat dels atacs dels pirates. Ara és un bon lloc d'on observar el capvespre sota la mirada atenta del volcà Mombacho.

Isla Ometepe

Al bell mig del llac de Nicaragua, es troba un illa formada per dos volcans: el Concepción y el Madera. La Isla Ometepe (en Nahuatl: dues muntanyes) és una etapa imprescindible en una visita a Nicaragua. Viure per uns dies en un paisatge idíl·lic, on els horaris de bus son imprevisibles, molts racons per descobrir a peu, en moto o bicicleta i platges on estirar-se. L'ascens als volcans són excursions recomanades però dures que vàrem deixar de banda perquè un dels membres de la nostra expedició s'havia torçat el peu. Cal tenir en compte que és obligatori contractar un guia perquè nombrosos turistes s'hi han perdut.

Per altre banda, recordarem sempre l'experiència de viure una erupció, des de dintre. El tremolor de la terra durant la nit i l'aigua baixant pels vessants del volcà a trenc d'alba.

Altres articles sobre Nicaragua de l'Aina:
• Guia pràctica per viatjar a Nicaragua
_________________________________________________________________

El viatge de Colòmbia, fa 5 anys, va ser només un pròleg d'un nou trajecte personal. Vaig poder-hi tornar l'any següent, més tard descobrir el Sud-est asiàtic i el Japó i viure pel meu compte a Orient Mitjà. Poc a poc vaig escrivint el meu quadern de bitàcola. Ara, amb la meva família, tornem al continent americà per visitar Nicaragua. Ens uneix l'interès per viatjar de manera autònoma i descobrir espais que encara guarden la seva autenticitat. L'Aina ens explica el seu viatge a Nicaragua a Quaderns de bitàcola - Enric i Celia
T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Autors convidats , Informació general , Nicaragua , Sudamerica

Guia pràctica per viatjar a Nicaragua

Versión en español

Busquem de nou al mapa Nicaragua. Compartint frontera, al sud, amb Costa Rica, i al nord, amb Hondures, es troba aquest secret ben guardat. I… perquè? Ciutats colonials, volcans, turisme d'aventura, la costa Atlàntica i Pacífica, molta història, una multitud de murals i, cal afegir, moltes ganes d'acollir i un optimisme cap al futur que fan de Nicaragua un viatge inoblidable. Així doncs, som-hi!

Dades bàsiques del meu viatge a Nicaragua

Viatge en família a l'agost de 2017
Ruta: Granada- Illes Ometepe- sud de la costa Pacífica: Guasacate, El Nord: El Astillero- Estelí- Matagalpa- León- Nord de la Costa Pacífica: Jiquilillo, Las Peñitas- Granada

Durada: 21 dies

Pressupost aproximat (pp): Vols internacionals: 700 dòlars (a/t)
         Anada: Barcelona- Frankfurt- Houston- Managua
         Tornada: Managua- Miami- Frankfurt- Barcelona
Despeses diàries (allotjament, menjar, desplaçament) per persona i dia: 20 dòlars (sense comptar activitats extraordinàries).

1. Abans de sortir

1.1. Millor època per viatjar a Nicaragua

Hi vàrem anar a l'agost 2017, per ser la única possibilitat de quadrar els quatre calendaris familiars. No és la millor temporada per visitar el país (que és més aviat entre novembre i abril), ja que comença la temporada de pluges. Tot i així, la climatologia ens va respectar, les grans pluges i els huracans arribarien més tard. Nosaltres varem sortir de Barcelona amb un full de ruta obert. Volíem conèixer el país i la seva gent al ritme que anés marcant l'experiència. A mig viatge, vist el temps que invertíem en desplaçar-nos, en gaudir de cada estada, vàrem optar per no visitar la zona del Carib ni el Sud-Oest del país.

Això serà un altre viatge, la millor excusa per tornar-hi, la Nicaragua que viu a la vora de l'Atlàntic es mereix un nou projecte.

1.2. Documentació

Una estada inferior a 90 dies no requereix cap visat, amb el passaport és suficient. Això si, ha de tenir un mínim de 6 mesos de validesa. No obstant, les coses es compliquen si es fa trànsit als Estats Units. En aquests últims temps, encara que Estats Units no sigui la destinació final, s'ha de demanar el permís ESTA. En el cas de viatjar en família, s'ha tramitar un ESTA per persona. Us recomano que us informeu bé i amb antelació. A més a més, si s'entra a Nicaragua des dels Estats Units, s'aplica una taxa de 10 dòlars. No hi ha cap taxa a la sortida del país.

1.3.Diferència horària

La diferència horària és de set hores a l'estiu. El nostre jet lag va ser considerable, les més de vint hores de viatge, amb dues escales molt ajustades als aeroports de Frankfurt i Houston havien fet els seus estralls. Cal imposar-se l'horari de la zona horària, anar a dormir quan toca i evitar les migdiades.

2. Allotjament

Viatjar en una família de quatre facilita les coses ja que hi ha molta oferta d'habitacions amb quatre llits senzills, dos llits de matrimoni o un de cada.
Per gestionar el cansament, vàrem anar alternant entre hostels més senzills on la comoditat és compensada per la disponibilitat de conversa dels altres viatgers i hotels on hi ha més privacitat i, de vegades, piscina.

També és bona idea dormir a llocs més còmodes i tranquils (vigilar que no hi hagi massa bars al costat si no es vol participar a la festa) mentre ens recuperem i rebaixar l'auto-exigència en termes de visites. Si es viatja en grup, tenir paciència els uns amb els altres, que tothom està més sensible.Per sort no cal fer reserves amb gaire antelació.

Una última recomanació: Booking és un bon aliat, però vàrem tenir una molt mala experiència, ja que després de reservar una oferta d'hotel en aquesta web ens varen dir que era un error i ens varen obligar a pagar un preu superior. Per això us aconsello molta atenció amb els preus excessivament baixos i en cas de problema denunciar els fets al servei client de Booking.

3. Transport

Autobús: Ens vàrem moure principalment amb els anomenats “chickenbus” que, degut a que són importats d'Estats Units, són els típics grocs que associem a les escoles. El preu canvia segons les distàncies i les parades (servei EXPRESS) però, tot i que no és un servei públic, està regulat pel govern. Sincerament no són el súmmum de la comoditat, sobretot si no es troba lloc per seure-hi. A més, a cada parada passen per l'estret passadís una munió de venedors ambulants. Tot i això és una opció molt recomanable, no només per l'estalvi que suposa sinó també per la facilitat d'establir conversa. Per agafar un chickenbus, només cal situar-se a la vorera de la carretera/el camí. Ara bé, esbrinar els horaris és sovint complicat. Cal tenir en compte que els diumenges la freqüència dels busos es redueix moltíssim i que en algunes zones rurals no hi ha cap servei.

Mini-bus: Més còmodes que els anteriors, són camionetes que fan menys parades i no accepten venedors ambulants al interior. La cadira està assegurada però cal tenir present que pot ser una cadira plegable al mig d'un petit forat entre seients.

Taxis: Els taxistes acostumen a perseguir els turistes i cal anar amb compte i negociar abans de pujar-hi perquè els preus són molt sovint abusius. Ara, són un recurs si anem justos de temps.

Barco/Ferry: Alguns trajectes s'han de realitzar forçosament per mitjà aquàtic com l'anada a la illa d'Ometepe, les illes Solentimane o San Carlos.

Auto-stop: En les zones més aïllades és força habitual i acabes viatjant al darrera d'una camioneta oberta plena de totxos, gallines, fems,...

4. Comunicació amb la família

A excepció d'un hotel a la costa pacífica tots els hotels i hostals en els que hem estat tenien connexió wifi.

5. Alimentació

La gastronomia nicaragüenca està basada en el producte de proximitat i és una barreja entre la cuina criolla, espanyola i indígena. El seu interès principal rau en que és una cuina molt tradicional i per tant el vostre viatge pot ser l'ocasió única per endinsar-s'hi. No destaca per la seva diversitat però preguntant amb temps pots trobar llocs que et sorprenguin més enllà del gallopinto (barreja d'arròs i mongetes vermelles). Un àpat al carrer, en un menjador local o en restaurant senzill us pot costar entre 2 i 8 dòlars. A excepció dels menjadors per estudiants de León, és habitual esperar 1/2 hora o fins i tot una hora.

Si us agraden els sucs de fruita gaudireu molt, però demaneu poc o gens de sucre perquè n'acostumen a posar molt.

6. Salut

Vacunes: És una qüestió a considerar depenent de les zones que vulgueu visitar. Teníem totes les vacunes recomanades, és a dir: contra el xarampió, la diftèria i el tètanus. Pels menors és recomanable estar vacunat contra la tuberculosis. És important anar molt amb compte amb els mosquits per risc de Zika i, per evitar picades, cal comprar un repel·lent tropical. De totes maneres, la situació va canviant i cal informar-se amb antelació.

Assegurança: Sempre que es fa un viatge llarg a fora de la Unió Europea és imprescindible contractar una assegurança. Aquest any, per primera vegada, hem contractat l'assegurança de la companyia aèria amb la que viatjàvem, ja que ens resultava més econòmica.

Farmaciola: Res d'especial que no es pugui trobar allà però, de totes maneres, la crema solar i el repel·lent de mosquits acabaren sent imprescindibles. Si es va al Carib cal dur medicaments anti-malària.

Altres articles sobre Nicaragua de l'Aina:

• Nicaragua: Granada i illa Ometepe
• Nicaragua: León i el nord

_________________________________________________________________

El viatge de Colòmbia, fa 5 anys, va ser només un pròleg d'un nou trajecte personal. Vaig poder-hi tornar l'any següent, més tard descobrir el Sud-est asiàtic i el Japó i viure pel meu compte a Orient Mitjà. Poc a poc vaig escrivint el meu quadern de bitàcola. Ara, amb la meva família, tornem al continent americà per visitar Nicaragua. Ens uneix l'interès per viatjar de manera autònoma i descobrir espais que encara guarden la seva autenticitat.
L'Aina ens explica el seu viatge a Nicaragua a Quaderns de bitàcola - Enric i Celia

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Autors convidats , Informació pràctica , Nicaragua , Sudamerica