S.O.S. Vanuatu

Versión en español

Els que ens coneixeu i els que ens heu anat seguint des dels començaments ja sabeu de la nostra fascinació per Vanuatu. Durant la nostra volta al món allà vam descobrir un país totalment desconegut fins uns mesos abans: vam admirar de ben a prop la lava de volcans en actiu, vam conèixer de prop els ritus i costums de diferents tribus i sobretot, vam conèixer una gent afable i simpàtica amb la que vam passar grans moments. Amb 83 illes i poc més de 250.000 habitants s’hi parlen un total de 106 llengües, amb aquesta dada ja pots suposar de la riquesa cultural i ètnica d’aquest petit país del Pacífic.

Fa uns dies llegíem amb commoció la notícia del pas del cicló Pam, el més violent de la història del país. Aquesta desgràcia servia per a molts per situar en el mapa aquest arxipèlag del qual possiblement mai havien escoltat parlar. Una notícia llunyana per la majoria però molt propera per a nosaltres: de ben segur que molts dels que vam conèixer durant el nostre viatge van estar afectats de forma greu.

Foto de Unicef Pacific

Som comptats els catalans que hem tingut la sort de conèixer aquest país. Amb alguns ja sigui abans o després del viatge hem compartit experiències i també la tristor d’aquesta notícia. En Roger, que va passar un any convivint amb les tribus de les illes del sud de Vanuatu, ha aconseguit parlar amb un amic seu de l'illa de Tanna –una de les que nosaltres també vam visitar-. Aquest li ha explicat que no queda res dempeus: no ha sobreviscut cap collita ni pràcticament cap construcció, estan dormint al ras i passant gana, alguns van perdre la vida durant el cicló.

El Roger, juntament amb el Gerard i la Cristina estan preparant una expedició d’ajuda solidària de primera necessitat que partirà pròximament des de Nova Caledònia. Seran dos velers carregats de medicaments, aigua, aliments, materials de construcció, etc. que anirà a socórrer els habitants de Tanna i de quatre illes més del sud del país a les que només s’hi pot accedir per mar. La Cristina anirà en un dels velers i s'encarregarà de supervisar personalment l'ús que es dóna a tot el material distribuït.

Fins al moment cinc velers han anat i tornat ja de les cinc illes del sud i totes cinc expedicions (organitzades per francesos) han anat molt bé. Aquesta gent ha informat a l’expedició catalana de tot el necessari per tal que aquesta sigui també un èxit. Estan en contacte amb el Comitè de Crisi de Tanna (que gestionarà el repartiment de tot el material), en gestions amb les autoritats d'immigració i a més, treballen conjuntament amb l'associació de metges "Association Solidarité Tanna" (alguns dels seus metges viatjaran també en aquests dos velers). A la vegada estan també intentant convèncer més propietaris de velers perquè s'uneixin a la iniciativa, però sobretot necessiten de donatius per fer la compra dels materials d’ajuda solidària.

Foto de Unicef Pacific

A través d’aquest article et demanem el teu suport a aquesta expedició. Tot donatiu és bo, per petit que sigui. Pots fer-lo a través d’aquesta campanya de micromecenatge:

www.leetchi.com/c/solidaridad-con-vanuatu

Si us plau, ajuda'ns a ajudar.

Moltes gràcies!

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

De Mallorca a Austràlia: Cairns i la Gran barrera de Coral

Versión en español

Després de gaudir de Sydney finalment va arribar el gran dia: per fi ens posàvem de camí cap a la Great Barrier Reef. Tot i que el trajecte es va fer una mica llarg (al tenir que passar mig dia a l’aeroport de Townsville per culpa d’un retràs) finalment, a les 19:00, arribàvem a la ciutat de Cairns.

En sí, Cairns no té gaire encant, al ser una ciutat eminentment turística i sense gran història al darrera; però tot i així vàrem decidir fer nit en ella ja que l’endemà, a primera hora, començava la nostra aventura: entraríem en contacte per primer cop i des de la costa de Cairns amb la Gran Barrera de Coral, però això sí, d’una forma especial, ja que ens disposàvem a sobrevolar-la!

A les 09:00 en punt, i després d’una breu instrucció de seguretat, vàrem pujar a una petita avioneta amb espai per a 3 persones (pilot inclòs) de la North Queensland AEROCLUB. Durant prop de 40 minuts vàrem sobrevolar una de les principals extensions de la Gran Barrera, situada a pocs quilòmetres de la costa, visualitzant quilòmetres i quilòmetres de barrera amb mil formes i tonalitats distintes...

Un cop finalitzada la gran experiència vam reprendre la nostra aventura, fent camí cap a Cape Tripulation, zona selvàtica situada dintre del Daintree National Park (patrimoni de la humanitat), amb una població propera als 100 habitants i situat a 150 km de Cairns. Segons el que havien pogut comprovar els meus amics, era des d’aquest punt privilegiat des d’on es podia accedir a una de les àrees de més riquesa i millor conservada de la Gran Barrera. Així doncs, després de prop de 3 hores de camí, en les que gaudirem dels múltiples i variats paratges naturals (però sense èxit en el nostre desig per veure el tant esperat cassowary!), vàrem arribar al ferry del riu Daintree, únic accés per carretera a Cape Tripulation. Amb una mica de sort, durant el trajecte amb ferry podreu veure algun dels cocodrils autòctons que habiten el Daintree.

Finalment vàrem arribar al nostre destí final, Cape Tripulation, sent un dels pocs Bed & breakfast (Pk’s jungle village) que hi ha per la zona el nostre allotjament durant els propers 3 dies. La bellesa d’aquesta zona selvàtica és espectacular, i en el nostre cas l’allotjament escollit - tot i estar situat al bell mig de la selva tropical de Daintree- et permetia accedir, en menys de 5 minuts, a una de les platges més impressionants que he vist, Myall Beach, amb un contrast increïble entre mar i selva. Un cop instal.lats vàrem gaudir d’una nit sota les estrelles en aquesta fantàstica platja, sopant una mica de cocodril a la planxa (de gust similar al pollastre) i parlant de les experiències viscudes, però això si, estant ben a l’aguait ja que, com bé ens havien avisat, els cocodrils de la zona tendeixen a fer passejos per la platja un cop s’amaga el sol.

L’endemà al matí ens vàrem presentar a les 08:30 en el punt de trobada fixat per Ocean Safari, una empresa petita de dos nois de la zona dedicada a realitzar sortides diàries a la Gran Barrera. Després d’enfundar-nos el neoprè ens vàrem embarcar des de Myall Beach en una llanxa motora que en menys de 30 minuts ens va deixar a la primera de les nostres dues visites previstes: l’escull MacKay Reef.

Submergir-nos en les seves aigües va ser una experiència increïble i difícil de descriure: tortugues, estrelles de mar, coral de mil colors, algun tauró despistat i mil peixos distints ens van fer perdre la noció del temps durant prop d’una hora. Després ens vàrem desplaçar a l’escull Undine, on vàrem seguir gaudint d’aquesta experiència.

A darrera hora del matí, i després de la gran experiència vàrem retornar al nostre allotjament, on vàrem descansar i gaudir d’una tarda de jocs a la platja de Coconout beach, extensió de Myall beach.

Finalment, el tercer dia vàrem aprofitar les darreres hores que ens quedaven a Cap Tripulation per realitzar una petita excursió per la selva dels voltants. Així, vàrem decidir pujar al cim del Mount Sorrow, d’una altura de 685 metres. L’experiència va ser increïble, però també dura: prop de 6 hores d’excursió per boscos selvàtics humits i amb una pujada abrupta. Recomanaria realitzar l’excursió si realment esteu preparats físicament i si teniu unes nocions mínimes d’excursionista, ja que són molts els que s’han acabat perdent per aquests boscos, al ser les senyals del sender escassament visibles. Tot i així l’experiència va valdre la pena, sobretot en arribar al cim i poder gaudir d’unes vistes espectaculars de Cape tripulation. Ara bé, poquet vàrem poder gaudir d’elles ja que fou en el cim en el punt del trajecte en el que ens van “atacar” una major quantitat de “leeches” (sangoneres!), pel que ràpidament vàrem emprendre el nostre trajecte de retorn a la civilització.

Un cop vàrem aconseguir sortir de la selva, exhausts i afamegats, vàrem gaudir dels darrers moments a la piscina del nostre càmping abans de retornar a Cairns, on passaríem la darrera nit abans de posar punt i final a la nostra aventura. L’endemà, 1 d’abril, i a les poques hores d’arribar a la ciutat de Brisbane vaig pujar-me de nou a l’avió de la companyia Emirates per emprendre el meu viatge de retorn a Barcelona, emportant-me en el record l’experiència viscuda al país de OZ, les vivències, amistats i somriures inesgotables durant 10 intensos i fantàstics dies.

Informació útil

Cairns:

• Bacpakers “Normands, the serpent”: uns 20€ per persona/nit en habitació de 4. Sense grans luxes, podríem dir, però acceptable.

• Preu per sobrevolar la barrera: 100€ persona.

Cape Tripulation:

• Pk’s jungle village: uns 20€ per persona/nit en un bungalow de 7 places. Un lloc dirigit a joves però situat en un lloc idoni. També es pot dur tenda de campanya i pagar per acampar.

• Preu per fer snorkel: 80€.

 Altres posts de la Rosa:

• De Mallorca a Austràlia: Na Rosa, autora convidada del mes de gener (ruta per Austràlia) (1)
• De Mallorca a Austràlia: Brisbane i Straddie Island (2)
• De Mallorca a Austràlia: Sydney (3)

__________________________________________________________________________

La Rosa es considera una viatgera meticulosa i previsora; es pot dir que és d'aquelles persones que gaudeix del viatge abans de començar-lo. Us preguntareu com, oi? Doncs buscant informació, organitzant-lo i intentant trobar prèviament aquelles petites joies que passen desapercebudes pel turista convencional, encara que reconeix que les recomanacions dels amics li han ajudat molt en aquest sentit. La Rosa és la nostra convidada del mes de desembre i temporalment li hem cedit el bloc per a que ens expliqui el seu viatge a Austràlia. -- Enric i Celia


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Australia , Autors convidats , Meravelles naturals , Oceania , Platges , Rosa

De Mallorca a Austràlia: Sydney

Versión en español

Tres dies després d’aterrar a Austràlia i conèixer Brisbane i els seus voltants, em disposava a pujar de nou a un avió, però aquest cop per dirigir-me a Sydney. Aquesta ciutat, la més poblada del país, amb prop de 4 milions d’habitants, destaca pel seu caràcter multicultural i obert, situant-se com una de les 10 ciutats del món amb millor qualitat de vida.

Tenint en compte que són moltes les referències i informacions que es poden trobar sobre aquesta ciutat, no m’esplaiaré gaire en explicar la meva experiència. A grans trets, la ciutat disposa de diversos atractius turístics que valen molt la pena i són visita obligada, com és el cas del Palau de l’Òpera de Sydney, el pont del port de Sydney (Sydney Harbour Bridge) o el Museu d’Art Contemporani.

Palau de l'Òpera de Sydney

Sydney Harbour Bridge

Museu d’Art Contemporani

Personalment crec que tant al hivern com a l’estiu és recomanable agafar el ferry que et porta des del port de Sydney als barris de Manly o Bondi beach, dues de les barriades que envolten la ciutat de Sydney. Aquest trajecte, tot i ser especialment atractiu a l’estiu (al permetre’t accedir a diverses de les platges més transitades de la regió), durant la resta de l’any et permet igualment gaudir d’unes fantàstiques vistes panoràmiques de la ciutat.

Mirador a Manly

Skyline de la ciutat des del ferry a Manly

Els barris de Paddington -per on creua Ofxford street, principal arteria de la vida gay de la ciutat - o Surry hills, són zones de la ciutat especialment interessants, tant pel seu caràcter com pel seu dinamisme, amb una gran i variada activitat cultural i artística. És recomanable perdre’s per aquests racons, sense saber ben bé cap a on anar o que buscar, descobrint lliurament tendes, bars o d’altres establiments realment sorprenents.

Barri de Paddington

Carrer de Surry hills

Pel que fa a l’allotjament, nosaltres vàrem decidir apostar per un backpaker (allotjament per motxillers) situat prop de l’estació central de trens que, tot i tenir una fantàstica localització, distava molt de complir amb les condicions mínimes de neteja i silenci que ens haguessin agradat! En tot cas, recomanaria que l’elecció fos cèntrica, pels voltants de Haymarket.


 Altres posts de la Rosa:

• De Mallorca a Austràlia: Na Rosa, autora convidada del mes de gener (ruta per Austràlia) (1)
• De Mallorca a Austràlia: Brisbane i Straddie Island (2)

__________________________________________________________________________

La Rosa es considera una viatgera meticulosa i previsora; es pot dir que és d'aquelles persones que gaudeix del viatge abans de començar-lo. Us preguntareu com, oi? Doncs buscant informació, organitzant-lo i intentant trobar prèviament aquelles petites joies que passen desapercebudes pel turista convencional, encara que reconeix que les recomanacions dels amics li han ajudat molt en aquest sentit. La Rosa és la nostra convidada del mes de desembre i temporalment li hem cedit el bloc per a que ens expliqui el seu viatge a Austràlia. -- Enric i Celia


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Australia , Autors convidats , Ciutats , Oceania , Rosa

De Mallorca a Austràlia: Brisbane i Straddie Island

Versión en español

La ciutat de Brisbane, capital de l’Estat de Queensland, és la tercera ciutat més gran d’Austràlia i compta amb més de dos milions d’habitants. Si bé s’ha convertit progressivament en una ciutat cosmopolita, amb barris interessants i amb una imatge que recorda força a Manhattan (s’organitza al voltant del riu Brisbane), Brisbane segueix ostentat una fama de ciutat conservadora, al igual que la resta de l’Estat de Queensland.

Personalment, considero que els principals atractius que ofereix aquesta metròpolis són el Museum of Brisbane, el jardí botànic o el Southbank, sent aquest darrer un recinte cultural, educatiu i recreatiu de grans dimensions situat a la riba del riu Brisbane i en el que trobem una gran platja artificial. El Powerhouse, una antiga central elèctrica abandonada reconvertida en centre artístic i cultural de referència pels moviments alternatius és, possiblement una de les visites obligades. Jo vaig estar-m’hi dos dies, ja que és on vivien els meus amics, però considero que en un altre context dedicar-hi un sol dia és més que suficient, sobretot si tenim en compte que a menys de 30 quilometres de distància, des de Cleveland, podem accedir amb ferry a la Illa de Straddie Island (o també anomenada North Stradbroke).

Aquesta illa, d’aproximadament 38 quilòmetres de longitud, destaca per ser una illa mig verge de 2.000 habitants, amb grans platges paradisíaques - entre elles la segona platja d’arena més llarga del món, Main Beach, amb 32 quilòmetres de longitud - o per comptar amb una de les reserves aborígens més importants de la regió.

Nosaltres vàrem gaudir de l’illa durant un cap de setmana, temps suficient per descobrir-hi paratges únics, d’unes dimensions enormes i pràcticament desèrtics. El fet de emportar-se el cotxe (no és gaire car amb el ferry) ens va possibilitar desplaçar-nos de punta a unta de la illa amb tota llibertat. De fet, i previ pagament del permís pertinent, vam conduir directament sobre alguna de les platges, al ser aquest l’únic accés viable a molts punts de l’illa.

Sense cap mena de dubte si s’està a prop de la ciutat de Brisbane no s’ha de deixar de visitar aquesta illa que, més enllà de les increïbles platges que la conformen, et pot permetre conèixer en persona part de la fauna d’aquest país. Així, i en el meu cas, realitzar una passejada per Point lookout, més enllà de ser un plaer per les vistes que t’ofereix aquest mirador, em va permetre veure en primera persona diversos cangurs grisos orientals.

A Straddie Island ens vàrem allotjar al Straddie càmping, un càmping fantàstic, tant pel seu preu com per la seva localització, situat a la platja i rodejat d’un entorn natural envejable (el recomano sens cap dubte!).





 Altres posts de la Rosa:

• De Mallorca a Austràlia: Na Rosa, autora convidada del mes de gener (ruta per Austràlia) (1)

__________________________________________________________________________

La Rosa es considera una viatgera meticulosa i previsora; es pot dir que és d'aquelles persones que gaudeix del viatge abans de començar-lo. Us preguntareu com, oi? Doncs buscant informació, organitzant-lo i intentant trobar prèviament aquelles petites joies que passen desapercebudes pel turista convencional, encara que reconeix que les recomanacions dels amics li han ajudat molt en aquest sentit. La Rosa és la nostra convidada del mes de desembre i temporalment li hem cedit el bloc per a que ens expliqui el seu viatge a Austràlia. -- Enric i Celia


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Australia , Autors convidats , Ciutats , Meravelles naturals , Oceania , Platges , Rosa

De Mallorca a Austràlia:Na Rosa, autora convidada del mes de gener

Versión en español

Molt probablement la majoria de persones amb les que he viatjat, i fins i tot jo mateixa, em descriurien com una viatgera meticulosa i previsora, com aquell espècimen estrany que prèviament al seu viatge gaudeix investigant el lloc de destí, detectant aquelles meravelles que podrà arribar a descobrir sempre i quan aconsegueixi organitzar-se correctament. Podria dir, doncs, que en el meu cas, el plaer de conèixer un lloc passa per tastar-lo prèviament. Amb una mica de sort, penso, aconseguiràs descobrir petites joies que passaran desapercebudes al turista convencional, però que se’ns dubte no es poden deixar de visitar o viure.

La Rosa davant del Harbour Bridge de Sydney

Ara bé, si em centro amb la meva visita a Austràlia, experiència que aquí relato, podria dir que res del que acabo d’explicar es va complir. I és que, després de prop de 24 hores de vol aterrava a la meva ciutat de destí, Brisbane, sense haver obert ni una sola guia de viatge. I és que viatjar a un país en el que resideixen amistats sempre és una sort. En aquest sentit ( i malgrat “fer-li el salt” temporalment a la meva naturalesa viatgera), deixar-me portar pels meus amics i les seves recomanacions va ser, se’ns dubte, el que a dia d’avui em permet afirmar que el meu viatge al país de OZ ha estat un dels millors viatges que he viscut.

Austràlia en 10 dies

El 21 de març de 2013 a les 15:25 m’asseia al confortable seient de la companyia Emirates per iniciar el meu viatge “express” de deu dies a les antípodes del meu lloc de residència. Així, després de prop de 24 hores de vol i d’una alimentació basada en la ingesta de molta d’aigua, fruita (pomes i plàtans) i verdura (pastanagues), vaig aterrar el 23 de març a les 00:50 a la ciutat de Brisbane. (Us preguntareu el perquè de la descripció de la meva dieta, però és que bé per sort o bé per causalitat, gràcies a aquesta vaig aterrar fresca com una rosa, sense cap signe de cansament aparent. I és que una de les poques recerques prèvies que havia realitzat com a viatgera havia consistit en detectar TOTS els “remeis casolans per evitar el jet lag” en trajectes similars, per tal de gaudir de cada minut que em disposava a passar en aquest país).

Imatges de Brisbane, Straddie Island, Sydney i la Gran Barrera de Corall

(clicar a sobre de les fotografies per veure-les més grans)

Així, en aquests 10 dies i en companyia dels meus amics residents a la ciutat de Brisbane vàrem iniciar una ruta que va consistir, a grans trets, en la visita a la ciutat de Brisbane, a l’illa de Straddie Island, a la ciutat de Sydney i a la Gran Barrera de Corall.

Mapa de la ruta (clicar a sobre per veure'l més gran)

23/03/2013   Brisbane
24/03/2013   Straddie Island
25/03/2013   Straddie Island
26/03/2013   Brisbane - Sydney
27/03/2013   Sydney
28/03/2013   Sydney - Cairns
29/03/2013   Gran Barrera (avioneta)
30/03/2013   Cape Tripulation
31/03/2013   Gran Barrera (vaixell)
01/04/2013   Cape Tripulation

 Altres posts de la Rosa:

• De Mallorca a Austràlia: Brisbane i Straddie Island (2)

__________________________________________________________________________

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Australia , Autors convidats , Oceania , Rosa

Les costes australianes: prohibit banyar-se

Austràlia té més de 35.000 kilòmetres de costa en els que pots trobar platges de tot tipus: d’urbanes, de solitàries, de grans extensions de sorra blanca, de petites en caletes, algunes d’elles les qualificaríem de paradisíaques, d'altres no tenen res de l'altre món... Però la majoria tenen una petita “pega”: NO T'HI POTS BANYAR. A la costa sud perquè hi ha taurons, a la costa nord perquè hi ha cocodrils i en totes perquè, a més, hi ha meduses! En definitiva, les pots contemplar però no gaudir. I no penseu pas, que a Austràlia hi ha turisme de platja! Únicament que enlloc de banyar-se a mar obert ho fan en unes petites piscines d’aigua salada que situen al costat mateix del mar i que, evidentment, estan abarrotades de gent. No li hem acabat de veure-li la gràcia al tema...

Tal i com us vam explicar en la primera entrada sobre aquest país, les primeres platges que vam visitar van ser les de Sydney: Bondi beach i Manly beach són les més conegudes i un autèntic paradís per als surfistes. Posteriorment a Melbourne vam veure com desenes de petits pingüins cada capvespre arriben a terra ferma després de passar-se tot el dia a l’aigua. Un fet ben estrany considerant que es tracta d’una gran ciutat! Però per a paisatges, els de la Great Ocean Road i, en particular, els seus Dotze apòstols.

La Great Ocean Road és una carretera de 245 km de costa que va des de Torquay a Warrnambool, a unes hores de cotxe de Melbourne. Té la particularitat que va ser construïda per veterans australians de la Primera Guerra Mundial, entre 1919 i 1932. Va ser plantejada com un monument commemoratiu en honor als soldats morts durant la Gran Guerra però ha acabat sent una ruta de gran bellesa que s’ha convertit en un dels principals atractius turístics del país. La carretera travessa zones boscoses –on hi pots veure koales-,  platges precioses, bonics poblets de costa i formacions rocoses de formes impossibles com els Dotze apòstols o el London Arch. Possiblement aquest és un dels millors “road trip” d’un o dos dies que es puguin fer per Austràlia.

Els Dotze apòstols.

Una altra perspectiva dels Dotze apòstols.

The London arch.

Ja al nord del país, vam visitar un altre dels atractius ineludibles d’Austràlia: la Gran barrera de corall. La Gran barrera és una de les set meravelles naturals del món i l’únic organisme viu visible des de l’espai.  Fa 18 milions d’anys que es va formar i, en els seus 2.000 km, hi habiten unes 1.500 espècies diferents de peixos i 400 de corall. No cal dir que aquest va ser uns dels dies que més vam disfrutar amb el tub i les ulleres: vam veure peixos i coralls de tots els colors possibles, i fins i tot algun tauró petit (no més d’un metre) que, per molt que ens diguessin era “friendly” i per tant inofensiu, va fer que nedéssim ràpid com no ho havíem fet mai. Ah! I tot això amb el vestit anti-medusses, peça indispensable per aquestes aigües!

Peixos i corall de la Gran barrera. La foto no fa justícia a la bellesa del lloc, però no en tenim de millors.

Una de les moltes platges que es poden trobar a Austràlia.

Deixem Austràlia i tornem a l’hemisferi nord després de quatre mesos. Àsia ens espera i Singapur és la nostra primera parada. Fins la propera Austràlia!!!

Continua llegint »

Publicat a: Australia , Fauna , Meravelles naturals , Oceania , Platges

Els colors del desert australià

L'Uluru és possiblement la icona natural més coneguda d'Austràlia. La roca s'alça poderosa enmig del desert i amb 350 m d'alçada, 9 km de perímetre i 2,5 km de profunditat, és un del monòlits més grans del planeta. Per arribar-hi hem dedicat cinc dies de ruta des d'Alice Springs a Ayers Rock, passant pel Watarrka National Park i pel Uluru-Kata Tjuta National Park. Pel camí hem recorregut kilòmetres i kilòmetres de desert de sorra rogenca, hem dormit fent bivac sota les estrelles a la vora d'una foguera i hem gaudit de la mítica roca de gairebé totes les maneres possibles: d'aprop, de lluny, donant-ne la volta sencera, a l'alba, al capvespre, en ple migdia a 40º,...

Ningú sap realment de quin color és l'Uluru. Els canvis de color, que segueixen el ritme del temps atmosfèric, de les hores i de les estacions, constitueixen un dels espectacles naturals més fascinants que puguin presenciar-se i multipliquen la màgia que ja per si sola té aquesta gran mole d'arenisca. L'Uluru s'encén a l'alba amb un vermell incandescent que dura tan sols uns segons. A partir d'aquell moment, les llums canviants del dia van modificant el seu color fins que el capvespre el vesteix d'un misteriós color violeta.

(cliqueu a sobre de les fotos per a veure-les en gran)

Tan sols la comunitat aborigen que habita aquestes terres des de fa 40.000 anys entén realment l'origen i significat d'aquesta roca. Per a ells és el centre sagrat i "el temps del somni" que va marcar els inicis de la humanitat. De temps ancestrals procedeixen també els gravats i les pintures rupestres que decoren les petites coves de la roca, relacionats amb la fertilitat i la iniciació cap a la vida adulta.

Tan sols fa 140 anys que el primer home blanc va trepitjar aquests territoris hostils. Va ser la companyia de telègrafs estatal que va decidir crear una línia que travessés el continent de nord a sud el continent. Des d'aquell moment els aborígens australians han quedat en segon terme, apartats de l'evolució del país. Sobta la idea que en un país tan multicultural com aquest justament s'arraconi la gent de la cultura originària del país...

Als aborígens no els fa gens de gràcia que els turistes profanin l'Uluru escalant al seu cim, però cada matí una llarga filera de persones puja, i no sense esforç, per la falda de la roca fins a seure en la magnífica talaia del seu cim. Als seus voltants poden contemplar milers de kilòmetres de desert escombrats pel mateix vent que va reduir a pols la major cadena muntanyosa de la Terra. Alçades superiors a les de l'Himàlaia van ser erosionades pels elements durant més de 600 milions d'anys fins a estendre per arreu les seves partícules arenoses. És el desert vermell que ocupa la part central d'Austràlia. En aquesta immensa planície de dunes i arbustos secs destaquen com a mínimes reminiscències del seu grandiós passat geològic, a més de l'Uluru, els Olgas (o Kata Tjuta) i el Kings Canyon. Junts formen, sense cap mena de dubte, un dels paisatges més espectaculars que hem vist en aquest viatge.

Bona entrada d'any 2012!

Continua llegint »

Publicat a: Australia , Deserts , Meravelles naturals , Oceania