15:20
Quaderns de bitàcola
Els capricis de la història han volgut que alguns dels principals llocs sagrats de l'Església ortodoxa sèrbia hagin quedat en territori kosovar, de majoria musulmana. La història recent de Kosovo es prou coneguda, però segurament no ho és tant la de la comunitat sèrbia que va decidir quedar-s’hi a viure després de la guerra. Avui el 90% del país és d’origen albanokosovar mentre que els d’origen serbi no arriben al 5%, però no sempre ha estat així: fins entrat el segle XX, els serbis eren la comunitat majoritària.
A Kosovo, en una vall tan sols un cent quilòmetres de llarg, hi ha 1300 temples i monestirs de l'Església ortodoxa sèrbia. Molts d’ells van ser fundats durant l’Edat mitjana i tenen un important val patrimonial però, tot i així, des de finals dels anys 90 més de 150 han estat destruïts per extremistes albanokosovars. Inicialment cal contextualitzar aquests fets en un període bèl·lic però, passats 20 anys des del final de la guerra, aquests encara continuen.
Davant aquest panorama, entre el 2004 i el 2006, la Unesco va declarar Patrimoni de la Humanitat quatre esglésies i monestirs d'especial valor per tal d'intentar protegir-los. Les comunitats religioses que hi viuen ho fan de forma completament aïllada: de forma autònoma i sense gairebé contacte amb la comunitat albanokosovar. Unitats de les KFOR (la força militar multinacional de pacificació liderada per l’OTAN) s’encarreguen de garantir la seva seguretat. Aquí la vida no és senzilla.
El monestir de Gračanica
El monestir de Gračanica, situat als afores de Pristina, va ser fundat al 1321 pel rei serbi Stefan Milutin. L’església va ser construïda sobre les ruïnes d'una altra del segle XIII, que a la vegada havia estat edificada sobre les restes d'una basílica cristiana del segle VI. Les pintures murals que avui s’hi veuen daten del segle XIV i les icones i retaule són del XVI. Gračanica és la culminació de la influència bizantina en les edificacions medievals sèrbies.
Després dels bombardejos de l’OTAN sobre objectius serbis del 1999, el bisbe de la zona va traslladar aquí la seva seu oficial des de Prizren. Des d’aleshores el monestir s'ha convertit no només en un important centre espiritual sinó també en un centre polític i nacional de els serbis de Kosovo. El 70% dels 10.000 habitants de Gračanica són serbis que, orgullosos dels seus orígens, no tenen inconvenient a penjades banderes en un país que els hi és hostil. No creiem que aquest fet agradi gaire als seus veïns de la capital.
La comunitat de 24 monges que encara avui viu al monestir es dedica, a més de les seves obligacions monàstiques, a pintar icones religioses segons la tradició ortodoxa. A diferència dels altres tres Monuments Medievals de Kosovo Patrimoni de la Unesco, aquí es pot veure de forma habitual a població civil resar i participar dels actes litúrgics.
El Patriarcat de Peć
El Patriarcat de Peć va ser el centre religiós més important de la Sèrbia medieval, mantenint el seu estatus fins al 1766. Aquí van viure els patriarques i arquebisbes de l'església ortodoxa del país, on també hi van ser enterrats.
El conjunt compren un parell d'esglésies i diverses capelles profusament pintades, a més d’una antiga torre de defensa i les restes de diferents estructures que no han arribat fins als nostres dies. El grup principal ha sobreviscut miraculosament als avatars de la història recent del país i més si considerem que Pec va ser una de les ciutats que més intensament va patir la Guerra de Kosovo: el 80% dels seus habitatges se’n van veure afectats en major o menor mesura (2774 cases van ser destruïdes i 1590 danyades d’un total de 5280 en només dos anys). Una anys abans però, al 1981, va patir l’atac d’un grup de radicals que van incendiar l’antic dormitori del convent quan a dins hi dormien les 26 monges que formaven la comunitat del moment.
El monestir de Visoki Dechani
Aquest és, en la nostra opinió, el més impressionant de tots els Monuments Medievals de Kosovo. I és que darrera dels murs de l'església del monestir de Visoki Dechani s'hi amaguen uns frescos bizantins de gran bellesa. Visoki Dechani be que podria qualificar-se com la Capella Sixtina dels Balcans, pocs cops hem vist una obra d'art de tal magnitud i a més tan desconeguda.
Al monestir hi viuen actualment 30 monjos, permanentment protegits per les KFOR. Les mesures de seguretat són rigoroses, fet que no és d’estranyar considerant els antecedents: des del final de la guerra, el recinte ha patit quatre atacs amb granades. El darrer incident data del 2016, quan quatre sospitosos armats amb fusells d’assalt i pistoles van ser detinguts al primer dels controls de la carretera d’accés.
Durant la nostra visita al monestir hem tingut sort de topar-nos amb el Peter, que a més d’explicar-nos els murals de l'església (érem nosaltres sols), ens ha mostrat les estances privades del monestir. Amablement ens va convidar també a licor, cafè i xocolata.
L'església de la Mare de Déu de Ljeviš
Prizren és la ciutat amb més encant de Kosovo, també la més agradable. Romans, búlgars, bizantins, serbis, otomans i albanesos han deixat petjada al llarg de la història. Diverses esglésies ortodoxes sèrbies conviuen en pau amb mesquites otomanes, almenys aparentment. Una volta per la ciutat i els seus voltants mostra que no sempre ha estat així: unes esglésies abandonades i d'altres de mig caigudes ho delaten. En aquest context, ens hem trobat tancada al públic l'església de Mare de Déu de Ljeviš.
L'església actual data de començaments del segle XIV, tot i que abans ja s'hi havien construït altres temples en el mateix emplaçament. Durant el període otomà va ser transformada en mesquita: tot i que s'hi va afegir un minaret, els turcs no van destruir l'església, i recobriren els frescs de manera que en tornar a esdevenir un temple cristià al 2012, les seves valuoses pintures es van poder recuperar. Més danys van patir al 2004 quan l'església va ser assaltada i cremada per albanokosovars.
Aquesta ruta pels monuments medievals ens ha sacsejat les idees prèvies que teníem sobre Kosovo. Per una banda prèviament teníem un clar posicionament sobre el conflicte armat que va patir el país però ara veiem que no és tan senzill prendre partit per un o altre bàndol: evidentment els serbis van cometre barbaritats, però els albanokosovars tampoc es van quedar de braços creuats. La guerra forma part del passat però encara avui són visibles les conseqüències.
D'altra banda hem d'admetre que, des del desconeixement, abans del viatge no teníem gaires expectaves sobre Kosovo a nivell cultural. El descobriment d'aquestes esglésies i monestirs ha estat una grata sorpresa que recomanem a tot aquell que es plantegi fer ruta pels Balcans.
Publicat a:
