Entrevista viatgera a Jordi de Milviatges

Versión en español

En Jordi, un amant de tot el que estigui relacionat amb els viatges i gran viatger de mena, el vam conèixer gràcies als blogs i les noves tecnologies. Ens hem anat seguint mútuament en els nostres viatges fins que vam coincidir personalment en el segon aniversari de Barcelona Travel Bloggers i ens vam desvirtualitzar. Tant a ell com a Isa (la seva dona) i el seu fill Marc, un dels nens més "viatjats" que tenim el plaer de conèixer. En aquell moment la Celia estava embarassada de la Ivet i -siguem honestos- teníem dubtes de si era recomanable viatjar amb la nostra petita quan nasqués, durant els primers mesos de vida. Ells són de professió pediatra i infermera de pediatria, i ens van animar a fer-ho sense pors (amb sentit comú). i hem de dir que una vegada vam fer el primer viatge en família, ens vam animar molt. Tant, que no hem parat i inclús ara compartim en ocasions la nostra experiència viatgera amb altres persones, atrevint-nos a donar algun consell per viatjar amb bebès i intentant motivar altres famílies a viatjar. Així que: Jordi, Isa: estem molt contents haver-vos fet cas i us agraïm els vostres consells!

Tots tres formen una família viatgera encantadora i expliquen les seves aventures en el blog Milviatges, on es pot trobar informació pràctica de les moltes destinacions on han estat, així com llegir la seva experiència, sempre molt interessant. Recomanem la seva lectura i t'animem a que els coneguis més a fons en aquesta entrevista:

Perfil viatger

Quants països heu visitat? Hem visitat 86 països inclosos a la llista de la ONU i 95 estats independents en total, incloent, Vaticà, Kosovo o Palestina, per exemple.

Pes habitual de vostra motxilla? Ja fa molt que no viatgem amb motxilla, però el pare i el fill passem amb menys de 10 kilos i la mare en necessita 15.

El darrer viatge? Polònia.

La propera destinació? Tenim 5 dies pel pont de desembre, però encara ens hem de decidir.

El destí favorit? (ciutat o país) Impossible decidir-se, però Roma i Istanbul són les ciutats més boniques del món.

Un racó especial a prop de casa? El Berguedà i La Garrotxa són les dues comarques ideals per escapar-se 3 o 4 dies, relaxar-se i apartar-se dels problemes quotidians.

Un destí/viatge somiat que us quedi pendent? Tants! Però un que em sembla que mai faré: l'Antàrtida.

Si poguéssiu fer un viatge en el temps, on aniríeu? Aniria cap endavant. 100, 500, 1000 anys... Sabem més o menys com eren les societats del passat però ens quedarem amb les ganes de saber com seran les del futur.

Una lectura per un trajecte llarg? Quan viatjo m'emporto sempre literatura relacionada amb el país que visito. Sobretot assaigs.

Música per escoltar mentre viatgeu? El pop i el rock dels 80 o 90 si viatgem en cotxe propi. Si no és així, no en solem escoltar o posem la ràdio.

Una pel·lícula que us faci viatjar? Memòries d'Àfrica.

L'entrevista

Com va començar la vostra passió viatgera?

A casa sempre havíem tingut la possibilitat de viatjar els estius, amb el pares. Però sempre per Catalunya o Espanya. Recordo que veia amb sana enveja els viatges que feia la meva germana gran arreu del món, amb qui em porto 16 anys, i pensava que algun dia jo també els podria fer. A partir dels 18 anys vaig poder començar a sortir a l'estranger sol o amb amics i ja sempre he intentat fer diverses sortides cada any.

Quin és el viatge/destí que us ha marcat més com viatgers?

Hi ha viatges que ens han agradat molt, es clar. Però no fins al punt de marcar-nos. Si hagués de dir-ne un, potser seria el Viatge a Tailàndia. Era la primera vegada que anaven al sud-est asiàtic i el color, les olors, l'ambient, els somriures van ser una troballa tan gran que, per sempre més, han convertit aquella regió en la nostra preferida per viatjar

Quin és el destí que més us ha sorprès i per què?

Encara que havíem llegit sobre la seva hospitalitat, Iran ens va sorprendre especialment en aquest aspecte. Gent amable i acollidora, amb ganes de saber de tu i del teu país. Res a veure amb el que poders i els mitjans de comunicació ens transmeten gairebé a diari.

Una anècdota divertida?

Som de mal explicar anècdotes, però com que som més aviat tímids, comentar que a Oman gairebé que ens feia cosa preguntar qualsevol cosa perquè acabaven convidats a cafè i dàtils cada vegada que preguntaven qualsevol cosa a qui fos. Acabaven perdent més de mitja hora!

I una anècdota no tan divertida?

Per tornar de Transnístria a Moldàvia, el guardes fronterers van provar d'extorsionar-nos durant més de 45 minuts. Nosaltres teníem el nen en braços, sense sabates (que les havia deixat al autobús) i amb tots els altres 30 passatgers esperant-nos dins del vehicle. Tot i que ens enteníem ben poc, perquè ells només parlaven rus i tot just una passatgera ens feia d¡'intèrpret, vam aconseguir escapolir-nos de l'extorsió. Això sí: no ho vam passar gens bé.

Què és el més important que heu après viatjant?

L'enorme diversitat del món i la necessitat que per respectar les distintes cultures i maneres de viure o pensar no es necessita, ni tan sols, comprendre-les. El respecte ha d'estar per sobre de qualsevol judici.

Perquè recomanaríeu a altres persones a viatjar?

Sempre havia pensat allò de que viatjar obre la ment i et fa respectar els altres pobles i això, a nivell personal, és una manera de créixer. Algunes afirmacions llegides a les xarxes en els darrers dies de gent molt viatjada em fa pensar que no sempre és així.

Un consell pràctic per a futurs viatgers.

Em sento incapaç per donar consells generals. Només diria que a qui li faci por viatjar per qüestions d'idioma o de qualsevol índole que es deixi de romanços, que agafi un vol on sigui i que amb un somriure s'arriba a tot arreu. Sempre hi ha algú disposat a ajudar-te on mai t'ho pensaries.

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Entrevistes viatgeres

Entrevista viatgera al David i l'Eli de "Viatjar pel món"

Versión en español

A l'Eli i al David els vam conèixer en un primer moment a través de les xarxes socials i el seu blog de viatges Viatjar pel món, una web on es pot trobar informació detallada dels seus viatges, guies, vídeos i inclús algunes fotos "vintage" (que ells anomenen) dels seus inicis viatgers. Tot i que el seu blog fa gairebé poc més d'un any que existeix, no són poques les destinacions que han documentat: Argentina, indonèsia, Iran, Japó, Laos, Marroc, Malta...Però els països i les experiències viatgeres que han viscut són moltes més: Índia, Mali, un Interrail per Europa...No acabaríem mai!

Recentment, coincidint amb una trobada de viatgers de bcnTB, l'Associació de Bloggers de Viatges de Barcelona a la que pertanyem, vam tenir la oportunitat de conèixer-nos en persona i desvirtuar-nos. Sempre és un plaer conèixer gent viatgera que té els teus mateixos gustos i interessos i que et et pot aconsellar sobre destinacions on han estat. I potser algun dia coincidir en algun viatge!

Perfil viatger


Quants països heu visitat? 38.

Pes habitual de vostra motxilla? 11 kg + 2 kg a la bossa de mà.

El darrer viatge? Flandes.

La propera destinació? Madagascar.

El destí favorit? (ciutat o país) E: Irán, D: Índia.

Un racó especial a prop de casa? Cabrera, al Collsacabra.

Un destí/viatge somiat que us quedi pendent? EEUU costa a costa, sense presses ni Trump.

Si poguéssiu fer un viatge en el temps, on aniríeu? E: Constantinoble (Imperi bizantí). D: Angkor (Imperi Khmer)

Una lectura per un trajecte llarg? Alguna relacionada amb el país que estem visitant.

Música per escoltar mentre viatgeu? D: Antònia Font. E: la que trobi pel país.

Una pel.lícula que us faci viatjar? Historias mínimas (Argentina 2002).

L'entrevista

Com va començar la vostra passió viatgera?

D: El primer viatge amb amics va ser a París l'any 1991. Érem quatre i cap de nosaltres havia fet un viatge sense la família. Aquella sensació de llibertat i la possibilitat de veure en viu tot allò que només havíem vist en llibres, ens va fascinar. Va ser només una setmana, però al tren de tornada ja comentàvem on aniríem l'any següent. A partir d'aquell moment, viatjar es va convertir en un objectiu prioritari a la vida.

E: Des de que era nena m'atreia la idea de conèixer paisatges, llocs i maneres de fer diferents. Diria que tinc una predilecció “natural” per allò diferent o desconegut. No busco, més aviat les evito, sensacions fortes! Però en canvi les subtils diferències m'atrapen. Per això viatjar per a mi és tan estimulant.

Quin és el viatge/destí que us ha marcat més com viatgers?

Índia, sens dubte. Si ens haguessin dit en aterrar a Delhi que acabava d'arribar a un altre planeta, ens ho haguéssim cregut. No hi ha un lloc al món que se li pugui assemblar. És un país que es viu intensament a cada moment. Des de que et lleves fins que et vas a dormir tens els cinc sentits captant coses noves. No es pot dir que ets un “viatger professional” fins que no has estat en aquest país. Absolutament imprescindible. Nosaltres hi hem estat dues vegades, i volem tornar-hi.

Quin és el destí que més us ha sorprès i per què?

Si hi ha un país on la informació prèvia i la experimentada “in situ” és més distant, aquest és Iran. Quan parles amb família i amics i els dius que hi aniràs de vacances, et miren amb una cara de...esteu bojos! Tothom creu que són extremistes violents i una societat tancada. I quan arribes allà et trobes amb la gent més hospitalària que hem vist mai a la vida. Si hi afegim una arquitectura islàmica impressionant, ciutats vives, deserts de somni i una gastronomia deliciosa, es converteix en un destí per gaudir al màxim. Hi vam anar l'estiu passat i hem fet tanta propaganda que, creiem que qualsevol dia ens faran cònsols honoraris.

Una anècdota divertida?

Estàvem fent una ruta amb camell pel desert del Thar, entre l'Índia i Paquistan. Ens havien advertit de les altes temperatures i anàvem ben equipats amb roba llarga fresca, barret i crema solar. Ens vam instal·lar al mig del desert a fer bivac. Tot era perfecte, fins que es va desencadenar una tempesta de pluja i vent bestial. Ens vam intentar tapar amb uns plàstics, però eren insuficients. Va ser impossible dormir en tota la nit, vam passar molt fred i vam acabar mullats de dalt a baix. És d'aquelles coses que ara recordem amb un somriure, però que en aquell moment no ens va fer gens de gràcia.

I una anècdota no tan divertida?

A Mali, l'any 1999 érem un grup de sis amics viatjant. Vam començar a caure malalts un darrera l'altre. Febres altes, diarrees i vòmits. Ens vam adreçar a l'hospital de Mopti, però les condicions eren pèssimes i encara empitjoràvem més. Per acabar-ho d'arreglar, l'assegurança que portàvem, va passar de nosaltres. No direm noms, perquè ara ja no guardem les proves d'aquell “abandonament” i encara ens posarien una demanda. Només podem dir que van ser molt RACanos.
Jo (David) vaig haver de tornar en avió sense la resta d'amics, pels meus mitjans, a 40º de febre, fent escala a Alger i canviant l'enllaç del dia següent per un vol a Madrid, on em van perdre la maleta. D'allà vaig agafar un altre vol per tornar a Barcelona. Tot això, amb febre i dèbil, no va ser gens fàcil.
Al dia següent, m'hospitalitzaven al Clínic i em passava allà una setmaneta. Diagnòstic: rickèttsies. Aquí si que em van tractar fantàsticament. Podem estar orgullosos de la Unitat de Medicina tropical que tenim.

Què és el més important que heu après viatjant?

Viatjar és un aprenentatge constant. A cada viatge aprenem alguna cosa. Però si hem de destacar-ne una, diríem que hem après a entendre més a les altres persones. Conèixer altres cultures et fa ser més comprensiu i tolerant amb tothom qui t'envolta. I per tant, viatjar, segurament també t'acaba fent millor persona.

Perquè recomanaríeu a altres persones a viatjar?

Té tantes virtuts, que creiem que és un dels medicament més potents que existeixen. T'elimina l'estrès acumulat per la feina, t'obre la ment, cura el racisme, et fa més culte, posa a prova les teves capacitats,...I tantes coses més, que fa difícil acabar. Només els hi recomanaríem que ho provin una vegada.

Un consell pràctic per a futurs viatgers.

Que planifiquin molt bé el viatge, però que un cop a la destinació es deixin portar i no tinguin por a anar canviant sobre la marxa.

Ah! I que s'informin i preguntin a www.viatjarpelmon.cat que estarem encantats d'ajudar i donar consells a tothom.

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Entrevistes viatgeres

Entrevista viatgera a Naty i Jano, dos xilens aventurers

Versió en espanyol

Naty i Jano són una parella de xilens aventurers que un bon dia van decidir fer les seves motxilles i viatjar pel món durant 10 mesos (de desembre de 2014 al setembre de 2015). Junts van visitar Brasil, Corea del Sud, Nepal, Índia, Malàisia, Japó, Filipines..I molts més països! Si voleu llegir sobre les seves aventures podeu entrar en el seu blog "Huellas y mochilas" i seguir la seva pàgina de facebook per estar al dia. :)

Va ser a Filipines, el país de les més de 7000 illes, on els vam conèixer. Concretament en la tranquil·la i paradisíaca illa de Siquijor, de la qual hem parlat meravelles. Aquests dies vam gaudir del relax d'un lloc poc conegut pels forasters, de les postes de sol sobre les marees baixes de la platja, barbacoes a la riba del mar… I junts també vam viure grans emocions que van fregar l'aventura, com veure les grans tortugues marines que habiten en propera illa de Apu i sobreviure al fort onatge de tornada de la illa en una bangka (barca filipina) portada per un pescador. Afegint a aquesta aventura que la Celia aleshores estava embarassada de la Ivet de cinc mesos i que triguem dues hores i mitja per fer el trajecte agafats al màstil per no caure a l'aigua, és de suposar -encara que la companyia era grata- que aquesta no va ser una de les millors experiències viscudes, encara que ara la recordem amb un somriure.

Un any i mitj més tard ens vam tornar a veure de nou a Santiago de Xile (ciutat on ells resideixen) coincidint amb el nostre segon viatge a la Illa de Pasqua. Va ser un retrobament especial, ja que semblava que no hagués passat el temps (encara que des de llavors ja havia nascut una petita) i ells van ser uns amfitrions magnífics que ens van ensenyar la ciutat i ens van allotjar a casa seva com si fóssim de la família. També coincidim aquests dies amb l'Álex, un altre amic xilè que vam conèixer durant la nostra volta al món en una travessia d'un vaixell de càrrega pels fiords xilens (podeu llegir les seves aventures de quan va estar per Europa aquí).

A la nostra volta va quedar la seva promesa de realitzar d'un viatge per Europa passant per Barcelona per veure'ns. Esperem que sigui aviat, amics!

Perfil viatger


Quants països heu visitat? 32 països.

Pes habitual de la vostra motxilla? Mmm... entre 12 a 15 quilos.

L'últim viatge? Machu Picchu, Perú (agost 2016).

El proper destí? Emmmm, emmmm, emmm... doncs Barcelona, ¡així que esperem veure'ls aviat! Ajaja...

El destí favorit? (ciutat o país) Ens agraden tots, jajaja però sempre tornem a la destinació del nostre primer viatge junts: Perú!

Un racó especial a prop de casa? Natalia: Papudo. Alejandro: San Jose de la Mariquina, un poble al sud de Chile a prop de Valdivia.

Un destí/viatge somiat que us quedi pendent? Ens agradaria recórrer el continent africà.

Si poguéssiu fer un viatge en el temps, on aniríeu? Alejandro: A l'època dels castells i cavallers, el feudalisme: Anglaterra, Escòcia, Irlanda.

Música per escoltar mentre viatgeu? Ens agrada escoltar la música de cada lloc, si estem a Corea escoltem K-Pop, a Xina alguna cosa xinès i iaixí successivament, jaja.. però sempre està la música de Bunbury, que ens acompanya en cada parada.

Una pel·lícula que us faci viatjar? "Diarios de Motocicleta", quan el Che recorre en la seva moto Sudamèrica!

Una lectura per un trajecte llarg? Només mirar per la finestra.

L'entrevista

Com va començar la vostra passió viatgera?

Ens estàvem coneixent i una nit vam anar a la platja, asseguts amb molt fred i prenent-nos un vi, descobrim que a tots dos ens fa feliços viatjar.

Quin és el viatge/destí que us ha marcat més com a viatgers?

El nostre primer viatge; Perú, el viatge a les alçades del Machu Picchu, en aquest lloc ens vam adonar que érem còmplices, que podíem viatjar, caminar, i somriure junts.

Quina és la destinació que més us ha sorprès i perquè?

Nepal, un país tan petit, pobre i desordenat, però tan ric, amb persones càlides i paisatges bells tan poc explorats.

Una anècdota divertida?

Emmmm... farem memòria, jaja, però el millor va ser a Nepal, la cara de Natalia és molt similar a les nepalís i a tot arreu la confonien amb una nacional, per la qual cosa vam aprofitar aquesta gran oportunitat que ens va presentar la vida, i entràvem a tots els museus i llocs gratis, per ser autòctona nepalí.

I una anècdota no tan divertida?

Tenim diverses jajaja....és difícil trobar alguna, vam deixar el passaport en un vagó del metro de Seül i ho vam recuperar 10 estacions més endavant; A Moscou no aconseguíem pujar a l'avió perquè la foto del passaport era irreconeixible i van pensar que era falsa; Arrenquem de la policia a Indonèsia; Xoquem amb moto a Tailàndia; i com oblidar quan creuem el mar amb onades gegants en un petita barca amb una dona embarassada per veure tortugues en Les Filipines, jajajja .. el millo de tot és que Ivet va néixer bé, jaja!

Què és el més important que heu aprés viatjant?

Que les persones són bones, no existeixen fronteres, som tots iguals, però tan diferents.

Perquè recomanaríeu a altres persones viatjar?

Per a que vegin més enllà de les seves fronteres.

Un consell pràctic per a futurs viatgers?

És difícil donar un consell, creiem que si ja tens la inquietud de viatjar, és perquè saps que hi ha un món sencer per conèixer, i és així!!... Atreveix-te, surt, descobreix, fes-ho a la teva manera! Si vols amb motxilla, maleta o com sentis que pots fer-ho, viu, somia i t'adonaràs, que hi ha moltes persones com tu, que seran els teus amics en cada racó d'aquest món, no tinguis por a allò desconegut, no hi ha barreres, ni l'idioma, ni els diners, ni el menjar són un impediment per conèixer i aprendre de les meravelles que té aquest món. És mes fàcil, pràctic i senzill del que imagines, no et perdis de viure aquesta experiència!

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Entrevistes viatgeres

Entrevista a Gustavo, un argentí pel món

Versión en español

En Gustavo, un argentí que s'ha passat gairebé mitja vida voltant pel món, el vam conèixer a Geòrgia, concretament a Tiflis, la capital, un dia que ens vam trobar en una de les excursions d'un dia que havíem reservat en una agència per anar a visitar els monestirs de la zona. Va ser en els trajectes de furgoneta on vam començar a parlar de la nostra passió viatgera tots plegats, i vam connectar des del primer moment. Tant és així que vam fer coincidir la nostra estada al següent país que visitàvem, Armènia, i vam anar junts a Nagorno Karabagh, una república no reconeguda oficialment pertanyent a Azerbaidjan però independent de facto. També vam fer una ruta a Armènia per a conèixer comunitats minoritàries, com els yazidi i els molokans, dels quals tenim molt bon record. Uns mesos més tard, en Gustavo va venir uns dies a Barcelona i vam gaudir de la seva companyia.

A en Gustavo li agrada i s'ha format com a xef, i ha tingut una de les professions més estranyes que coneixem: "skyxef", un cuiner que dissenya els menús dels vols. I quina millor manera d'aprendre sobre gastronomia del món que viatjant? això és el que fa ell, viatjar tant com pot i visitar els mercats de cada lloc, tastar nous plats, aprendre noves receptes, experimentar en la seva cuina...Si voleu saber quins llocs i menjar visita i aprendre moltes coses interessants de la gastronomia de moltes destinacions, podeu seguir el seu blog, The Sky Chef, i el seu facebook. Segur que us entren moltes ganes de tastar molts plats!

Després de saber que ha estat a 99 països, teníem curiositat per saber quins llocs li agradaria visitar, quines anècdotes viatgeres ens pot explicar i què és el que més li agrada d'aquesta vida mig nòmada que duu.

Perfil viatger

Quants països has visitat? 99.

Pes habitual de teva motxilla? 15kg.
El darrer viatge? Albania, Macedonia, Kosovo, Montenegro, Bosnia i Croàcia.

La propera destinació? Nova Zelanda/Canadà.

El destí favorit? (ciutat o país) Londres, la meva segona casa.

Un racó especial a prop de casa? La Argentina és un país increïble i em quedo con el Norte (Tucumán, Salta, Jujuy)

Un destí/viatge somiat que et quedi pendent? Molts! Tíbet, Myanmar, tornar al Japó, Nova Zelanda, centenars de destinacions i somnis!

Si poguéssis fer un viatge en el temps, on aniríes? Jordania mientre construien Petra i Egipte mientre vivien els faraons i es construien les piràmides, també a la Xina en l'època dels emperadors.

Una lectura per un trajecte llarg?Sempre llegeixo sobre la cuina dels llocs visito i els seus mercats.

Música per escoltar mentre viatges?Rock nacional argentí dels 80-90's.

Una pel.lícula que et faci viatjar? C: Into the wild (Hacia rutas salvajes), sortir de la zona de confort, creuar els límits, descubrir i viure allò desconegut i reflexionar sobre la vida.

L'entrevista

Com va començar la teva passió viatgera?

Somiant... Fins als 20 no havia passat d'algunes vacances amb la meva família o amics en llocs propers, després del meu primer viatge quan em vaig anar a viure a Londres al 2001 em vaig adonar del que em produïa el viatjar, conèixer altres llocs, una altra gent, altres cultures, altres cuines, nous productes, i em dediqui a conèixer els llocs mes emblemàtics d'Europa. Però el gran clic va ser quan vaig tenir l'oportunitat d'anar-me a viure a Mig orient en el 2006. El poder viatjar i conèixer llocs que crec mai vaig pensar anava que coneixia em va demostrar lo petit que era el món i que ningú ni res podia controlar aquesta addicció a viatjar...

Quin és el viatge/destí que t'ha marcat més com viatger?

Crec que cada lloc i cada destinació em van marcar. El meu primer viatge llarg de motxiller al 2010 per Sudamèrica va ser una cosa que sense dubtes em marco a foc i que va canviar la meva manera de veure la vida.

Quin és el destí que més t'ha sorprès i per què?

Que complicat triar! Sempre dic que Jordània va ser un lloc que em va deixar el cap a punt d'explotar, igual que Egipte i un altres llocs del mateix estil a Àsia com la Xina o el Sud-est Asiàtic, són llocs en els quals les coses que veus semblen impossibles d'explicar, o SÓN impossibles d'explicar...

Una anècdota divertida?

Crec que perquè va ser fa poc i la comparteixo amb vosaltres, una que vam viure a Armènia! On buscant una família dels pobles minoritaris en una zona rural i se'ns va fer tard i de nit, però finalment amb l'ajuda de la guia acabem compartint un moment irreal amb una família que ens va obrir les portes de la seva casa sense conèixer-nos, ens va explicar de les seves vides amb l'ajuda de la guia que traduïa, i va compartir formatge i pa fet per ells quan els vaig preguntar per les seves tradicions culinàries. Però el moment mes graciós va ser quan Celia tènia que alletar a la Ivet i ens van fer sortir a tots els homes de l'habitació on estàvem, la guia es va quedar dins i no sabíem com comunicar-nos, ens miràvem entre tots (ells i nosaltres) i rèiem de nervis, però com havia vist una calcomania de Messi vam començar a nomenar jugadors de futbol i clubs i així es va passar l'estona entre baralles a veure si el millor, si el Real o el Barça! I per si faltava alguna cosa, abans d'anar-nos ens van convidar a passar la nit aquí per quedar-nos al casament d'una de les seves filles i que fins a anaven a sacrificar una vaca en honor nostre!!! Crec que tots ens vam quedar amb les ganes però no vam poder fer-ho perquè a l'endemà havíem de marxar de v iatge! Coses que mai s'esborraran del meu cap i del meu cor.

I una anècdota no tan divertida?

En un viatge pels països nòrdics, vaig treure un vol a molt bon preu entre Estocolm i Hèlsinki, estava molt content perquè era gairebé impossible aconseguir alguna cosa que pogués pagar amb el pressupost que tenia, però ho havia aconseguit! O això pensava... Quan vaig arribar a l'aeroport vaig començar a buscar el vol en les pantalles d'informació i no apareixia per cap lloc... Va anar a l'oficina de l'aerolínia i aquí va ser quan em van dir que el vol era amb aquesta companyia, que existia, que el dia era el 14... però no d'aquest mes, del mes següent!!!!! Per sort va acabar bastant bé i per una suma no molt elevada vaig poder canviar el tiquet per volar aquest dia :)

Què és el més important que has après viatjant?

Crec que viatjant vaig aprendre a viure, a ser més tolerant, a entendre que som tots diferents però al final som tots iguals, que lamentablement no tots tenim la sort de poder triar el que fem amb les nostres vides, que no tots tenim les mateixes armes i eines per enfrontar la vida com volem i no com podem i que si molts tenen aquesta sort no l'aprofiten! Que el poder triar hauria de ser un dret universal. Que tot el que divideix no serveix, que cal respectar el que cadascun creu i pensa, però que això seria diferent si un nasqués i visqués en un altre lloc, que cadascun ha de formar la seva opinió fent amb les seves mans, veient amb els seus ulls i escoltant amb les seves oïdes, que hi ha molt per descobrir i que mai es deixa d'aprendre, crec que quant mes viatjo mes conec i menys sé...

Perquè recomanaríes a altres persones viatjar?

Personalment crec que va bé sortir de la zona de confort, enfrontar-se a diferents realitats, llocs, menjars, idiomes, cultures, gent, fa que un vegi tot d'una altra manera. Crec que viatjar treu prejudicis i ens fa entendre que el món no és com ho coneixem a casa solament. Viatjar et fa pensar i et fa somiar!

Un consell pràctic per a futurs viatgers.

Alguna vegada en la vida tractin de viatjar sense destinacions ni temps fixos!

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Entrevistes viatgeres

Entrevista viatgera a Mònica i Cèsar (Mic Mic)

Versión en español

A la Mònica i el Cèsar els vam conèixer en un primer moment a través de les xarxes socials i el seu bloc de viatges, "MIC MIC", que significa "Mònica i Cèsar", tot emulant també el famós "corre-camins". En el seu blog han anat explicant la seva volta al món durant els 19 mesos de durada total. Després d'anar seguint les seves aventures i tornar a casa, es va organitzar una trobada de viatgers-bloggers a Barcelona, i així va ser com ens vam conèixer en persona.

El cèsar, químic, i la Mònica, periodista i mestra, van voler complir el seu somni de deixar casa seva durant un temps per conèixer món. Argentina, Brasil, Xile, Rússia, Mongòlia, Indonèsia, Nova Zelanda, Austràlia...Són alguns dels països que han visitat. Tot i que Nepal va ser un dels que més recorden perquè els va marcar: va coincidir la seva estança al país amb el terratrèmol del 2015 i afortunadament no els hi va passar res, van ser traslladats fora del país. Ells sempre recordaran les cares dels nens de l'escola on estaven fent un voluntariat a l'hora d'acomiadar-se, això mai s'esborra...

Perfil viatger


Quants països heu visitat? C:52 M:46.

Pes habitual de vostra motxilla? C:13 M:11.

El darrer viatge? La volta al Món.

La propera destinació? A l'agost marxem 3 setmanes al Japó!!!

El destí favorit? (ciutat o país) C: Nova Zelanda M:Namíbia.

Un racó especial a prop de casa? C: Menorca M: La Fageda d’en Jordà.

Un destí/viatge somiat que us quedi pendent? C: Alaska M: Filipines.

Si poguéssiu fer un viatge en el temps, on aniríeu? C: Al futur, uns 200 anys, on sigui. M: A Egipte en l’època dels faraons.

Una lectura per un trajecte llarg?C:Victus, d’Albert Sanchez Piñol M: Jo confesso, de Jaume Cabré.

Música per escoltar mentre viatgeu?MiC: Els amics de les arts

Una pel.lícula que us faci viatjar? C: Priscilla reina del desierto M: Amélie

L'entrevista

Com va començar la vostra passió viatgera?

C: Des que vaig començar a treballar i m’ho vaig poder permetre, sempre estava planificant el proper cap de setmana, pont o vacances d’estiu, nadal o setmana santa per fer una escapada. Com més viatjava, més ganes tenia de continuar viatjant.
M: Als meus pares sempre els ha agradat viatjar. Quan era petita mon pare sempre feia broma dient que quan es van conèixer, ma mare no tenia ni un duro perquè s’ho havia gastat tot en viatges. No sé si això de la passió viatgera es porta a la sang, però estic convençuda que els meus pares hi tenen alguna cosa a veure.

Quin és el viatge/destí que us ha marcat més com viatgers?

MiC: Evidentment, i sense cap mena de dubte, la volta al món. Estar 18 mesos viatjant per tot el món, sense les presses d’unes vacances i amb la llibertat de decidir en cada moment on vols anar i a quin lloc quedar-te més o menys temps, tenir temps per conèixer la gent local, tastar el menjar típic i descobrir els racons menys coneguts… això no té preu!

Quin és el destí que més us ha sorprès i per què?

C: A mi, probablement, la Xina. Tenia ganes d’anar-hi, però em feia una mica de mandra, perquè havia llegit en altres blogs de viatgers que els xinesos són una mica “especials”. Però finalment no va ser per tant, el país em va encantar i segur que hi tornarem, perquè ens van quedar molts llocs per visitar.
M: Birmània em va sorprendre molt positivament. No en sabia massa d’aquest país, i menys l’allotjament, tot em va encantar. En especial em quedo amb la seva gent. A Birmània tothom ens somreia, la gent ens saludava pel carrer, els nens ens miraven encuriosits. La llengua era un impediment, perquè allà gairebé ningú no parla anglès, però ens vam fer entendre a base de mirades i somriures.

Una anècdota divertida?

MiC: A Cusco havíem contactat amb una associació per fer de voluntaris en una mena de reforç extra-escolar, però vam arribar quan començaven les vacances. L’escola estava tancada i ens van dir si volíem ajudar-los el 24 de desembre a la Fira de Nadal. El que no ens van dir és que havíem de vendre pastissets per la plaça major de Cusco, i que havíem de fer-ho disfressats. Ja podeu imaginar-vos que en un viatge de volta al món no portes gaires disfresses a la motxilla. Per tant, l’objectiu era un canvi de look fàcil i sense gastar-nos gaire, i ho vam aconseguir. Les nostres disfresses van triomfar, i vam vendre molts pastissos!

I una anècdota no tan divertida?

MiC: Aquí tampoc tenim cap dubte sobre quina ha estat la pitjor experiència no tansols viatgera, sinó segurament de les nostres vides. Ens va tocar viure el terratrèmol al Nepal a l’abril de 2015, quan estàvem fent un voluntariat a un orfenat a 20 km de Kathmandú. El que vam viure durant aquella setmana no li desitgem a ningú. Per sort, ni nosaltres ni cap dels nens va prendre mal, però els nervis, la incertesa, la imatge de veure un poble ensorrar-se i les cares dels nens el dia que vam decidir marxar, això us podem assegurar que no ho oblidarem mai.

Què és el més important que heu après viatjant?

C: Quan estàs a casa li dones massa importància a coses que realment no la tenen i quan estàs viatjant aprens a relativitzar aquestes coses, i t’adones del què realment és important.
M: He après que no cal planificar-ho tot, sobretot en els viatges. És molt millor deixar-se portar per les situacions, els llocs i anar decidint sobre la marxa. Abans de la volta al món em considerava una persona força planificadora i al llarg del viatge em vaig sorprendre a mi mateixa en aquest aspecte.

Perquè recomanaríeu a altres persones a viatjar?

MiC: Perquè no hi ha res millor. Perquè t’obre la ment. Perquè et permet conèixer llocs, persones, costums diferents i perquè això et fa replantejar-te qui ets. Perquè és genial sortir de la teva zona de comfort i adonar-te que viure és alguna cosa més que treballar, menjar, dormir i anar a sopar amb els amics de tant en tant.

Un consell pràctic per a futurs viatgers.

MiC: En un viatge llarg: No carregar massa la motxilla, SEMPRE pots viatjar amb menys del que portes, i la teva esquena t’ho agrairà. No carregar medicaments inncessaris; hi ha farmàcies a tot el món. Descansar de tant en tant, no es una competició de qui visita més en menys temps. No sacrificar determinades activitats/llocs en pro del pressupost; a vegades t’has de permetre petits luxes, ja que no saps mai quan tornaràs a aquest lloc. I en qualsevol tipus de viatge: Deixar-se aconsellar per la gent local. Utilitzar el sentit comú pel que fa a seguretat. I sobretot, GAUDIR de cada moment.

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Entrevistes viatgeres

Entrevista viatgera a la Mariló i el seu racó viatger

Versión en español

El nostre nexe de connexió amb la Mariló és el món dels blogs de viatges i el nostre primer contacte va ser arran de les xarxes socials, una bona eina per conèixer gent amb els mateixos interessos que tu. Doncs bé, la Mariló té un blog de viatges en català i és d'Aielo de Malferit, un petit poble de València. Parla i escriu en un valencià encomiable, propi d'una persona a qui li agrada el perfeccionisme i sent especial predilecció per la cultura pròpia i les arrels, i a la vegada per les arrels d'altres pobles més llunyans. Això és el que ens agrada d'ella, que explica amb detall tot allò que per a molts passa desapercebut, i quan viatja s'intenta endinsar en la cultura pròpia d'un país, allunyant-se d'allò més turístic.

La Mariló és curiosa de mena. Des de sempre li ha agradat el món de l'ensenyança i els viatges, per això es professora i viatja tant com pot. A hores d'ara ja acumula uns 40 països visitats, i en molts d'ells ha estat diverses vegades. Guatemala, Síria, Tailàndia, Algèria o Rússia són alguns dels que ha trepitjat. Després de viure grans experiències a Algèria, la Mariló s'ha decidit a escriure un llibre sobre aquest país per a molts tan desconegut: "Entre dos mons" (Ed. Nova Casa Editorial), una novel.la que tracta d'un viatge pel país i també una història d’amor sincera i valenta entre la Mariona, una catalana, i en Hamid, un àrab que viu a València. Tant si teniu pensat viatjar a Algèria com si no, és una lectura molt recomanable, us farà viatjar d'una manera fàcil i a més a més aprendre! Aquí pots seguir les novetats i presentacions del llibre.

Pots llegir les aventures viatgeres de la Mariló al seu blog de viatges -que duu el seu propi nom: Racó viatger de la Mariló, el qual aquest mes de setembre compleix ni més ni menys que quatre anys!!! (quatre anys explicant un munt d'històries interessants). El blog és una finestra al món on explica fil per randa els llocs que ha visitat i les seves impressions, i on publica també ressenyes literàries i vídeos on explica contes per a nens escrits per ella mateixa. Definir-la com a polifacètica li queda curt!

Perfil viatger


Quants països has visitat? Al voltant d’uns 40.

Pes habitual de teva motxilla? Més del que deuria.

El darrer viatge? Sud de França des de Montpellier.

La propera destinació? No ho sé encara.

El destí favorit? Depèn per a què, però Antigua a Guatemala, és una ciutat molt agradable on no m’importaria perdre’m.

Un racó especial a prop de casa? Qualsevol poblet, per exemple Bocairent, que és molt boniquet, on tinc arrels.

Si poguessis fer un viatge en el temps, on aniries? Aniria a totes les èpoques, un mes en cada, per demanar que no quede...

Un destí/viatge somiat que et quedi pendent? Ufff!!!! Moooolts!!!

Una lectura per un trajecte llarg? Una que tracte del país on vaig, per ambientar-me.

Música per escoltar mentre viatges? La del país on estic, així vaig endinsant-me.

Una pel.lícula que et faci viatjar? ”El cielo protector”

L'entrevista


Com va començar la teva passió viatgera?

No sabria dir exactament. Sóc molt lectora, des de sempre, i llegir és viatjar amb la imaginació. Possiblement va ser després de capbussar-me entre les pàgines de “Sinoé el egipcio”, quan vaig decidir que havia de fer els viatges realitat. De fet, Egipte va ser el meu primer viatge llarg.

Quin és el viatge/destí que t'ha marcat com a viatgera?

Tots els viatges deixen petjada, d’una manera o altra. M’agrada saber com és el lloc que vaig a visitar i com és la gent, i m’agrada fer-ho llegint prèviament, després en el moment del viatge contactant amb els locals i a la tornada, ja en casa recordant-lo i llegint de nou informació. Penso que intentant comprendre arribes a estimar i tot el que un estima marca.

Quan preparava el viatge a Mèxic i Guatemala, em vaig empassar sobre la civilització maia. Anys després, en tornar a Guatemala, vaig anar a dormir a casa d’una família maia, i compartir taula, tasques domèstiques i xerrades, m’ajudà a saber com viuen i com pensen en el present i alhora contrastar amb el que foren al passat. I cert que va ser una experiència enriquidora de les que deixen petjada i no s’esborra.

Però si he d’escollir la petjada més enfonsada he de dir que va ser el viatge a Algèria, fins i tot he escrit una novel·la!. Algèria em va descobrir un món desconegut i magnètic, una mentalitat diferent, unes tradicions arrelades, algunes molt valuoses, altres no tant. El viatge a Algèria em va motivar a saber més del món àrab i va incitar que durant molts anys posteriors visités altres països com Marroc, Tunísia, Egipte i territori nubi, Turquia, Jordània, Síria...

Quin és el destí que més t'ha sorprès i per què?

De Tailàndia em va sorprendre agradablement el nord, però ja al sud, m’impactà i em deixà mal sabor el fet d’observar el turisme sexual de manera tan evident a ciutats com Pattaya, on el carrer principal està dedicat a l’explotació sexual de joves innocents que es veuen arrossegades a la vida de submissió: unes treballen en clubs, altres s’emparellen durant un temps amb un “protector” que les alimenta i dóna benestar transitori. M’esgarrifà veure-ho en aquell moment i fins i tot ara, només pensar-ho. És una imatge realment dura observar el negoci muntat i que degrada tant les dones.

També vaig observar en directe el negoci de la prostitució a Moscou i altres zones del voltant: xiques rosses, altes, precioses... però, com les de Tailàndia, esclavitzades.

Una anècdota divertida?

Quan es viatja, sovint passen situacions divertides que quan s’intenten contar perden la gràcia del moment perquè són subjectives o són instants únics que es creuen com una ràfega. Em ve al cap una anècdota en concret a Nova York, la ciutat dels gratacels, i en un ascensor, érem quatre amigues i encara recorde les llàgrimes de riure que teníem totes quatre quan passà, però... fins ací puc contar, seria entrar en terreny massa personal, tal volta alguna vegada la llegiu camuflada en alguna novel.la... Haureu d’esperar. A banda d’esta història que no vaig a desvetllar, he passat molts aniversaris divertits amb sorpreses inesperades, faig anys el 18 d’agost i quasi sempre estic fora de casa, cada any en un lloc diferent, això ja és divertit no?.

I una anècdota no tan divertida?

Estava a Nàpols, només arribar-hi, encara no havia fitxat a l’hotel, em van atracar. Va ser un jove delinqüent amb una moto vespa que volia furtar-me la bossa i com no podia amb el simple tiró, i jo no podia lliurar-la, vaig acabar sent arrossegada durant uns metres pel terra. Quan va aconseguir la bossa se n’anà. Tot en un tres i no res, que va ser una eternitat. En poder caminar i reaccionar, me’n vaig anar a una comissaria per posar denuncia. Al final vaig passar la setmana coixa per les ferides en les cames, sense documentació ni diners, ni clau de la maleta que vaig haver de trencar per poder obrir. Ah! i durant tota la setmana, amb por al cos cada vegada que escoltava el soroll d’una moto vespa, que és el vehicle més habitual pels carrers de la ciutat.

I no acabà així la cosa. Per a que no em tornara a passar, no volia que se'm notés que era turista i em vaig entossudir en semblar una napolitana. El llibre-guia de viatge el portava camuflat amb el periòdic "Il correo de la sera", fotos ni en feia, les mínimes, on no veia perill... em negava a portar motxilla i tot ho posava dins la bossa de plàstic que em donaren a la farmàcia on em vaig comprar el que vaig necessitar per fer les cures de les ferides... Tota una paranoia que ara em fa riure.

Què és el més important que has après viatjant?

Viatjar és viure, és avançar com a persona, és caminar en el trajecte de la vida... així que viatjant he après a viure perquè cada situació viscuda ensenya. Viatjar és carregar la motxilla d’experiència. A nivell personal crec que viatjar m’ha fet ser millor persona, als menys ho intento, perquè en el bagatge viatger està sempre l’empatia, el respecte i la tolerància.

Perquè recomanaries a altres persones viatjar?

No ho recomanaria, ho recomane al cent per cent pels nombrosos valors que aporta el fet d’obrir la porta al món i traspassar-la. I si l’esperit viatger s’inculca des de menut millor, perquè així es van adquirint les virtuts viatgeres i amb els anys prenen més força. Tal volta si tothom fóra més viatger, en el món no hi hauria tants problemes derivats de la falta d’enteniment, de la intolerància, del desconeixement, hi hauria més voluntat d’igualtat... Tal volta sóc un poc il·lusa i somniadora però crec de debò que és bo deixar per un temps l’àrea de confort i conèixer altres realitats. En tornar, res és veu igual, de sobte els problemes quotidians són intranscendents comparant amb el que has vist que existeix més enllà de les portes de casa.

Un consell pràctic per a futurs viatgers.

Puc aconsellar explicant el que faig i em va bé. Un poc ja ho he dit, m’agrada llegir sobre el que vaig a visitar per després poder contrastar i comprovar si és cert, m’agrada no quedar-me amb una opinió, m’agrada saber de primera mà, per la qual cosa el millor consell és barrejar-se entre els locals sempre que es puga, sempre que no s’altere la seua vida, perquè el respecte és davant de tot, l’obligada premissa del viatger.

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Entrevistes viatgeres