23 d’octubre de 2017

Entrevista viatgera a Jordi de Milviatges


En Jordi, un amant de tot el que estigui relacionat amb els viatges i gran viatger de mena, el vam conèixer gràcies als blogs i les noves tecnologies. Ens hem anat seguint mútuament en els nostres viatges fins que vam coincidir personalment en el segon aniversari de Barcelona Travel Bloggers i ens vam desvirtualitzar. Tant a ell com a Isa (la seva dona) i el seu fill Marc, un dels nens més "viatjats" que tenim el plaer de conèixer. En aquell moment la Celia estava embarassada de la Ivet i -siguem honestos- teníem dubtes de si era recomanable viatjar amb la nostra petita quan nasqués, durant els primers mesos de vida. Ells són de professió pediatra i infermera de pediatria, i ens van animar a fer-ho sense pors (amb sentit comú). i hem de dir que una vegada vam fer el primer viatge en família, ens vam animar molt. Tant, que no hem parat i inclús ara compartim en ocasions la nostra experiència viatgera amb altres persones, atrevint-nos a donar algun consell per viatjar amb bebès i intentant motivar altres famílies a viatjar. Així que: Jordi, Isa: estem molt contents haver-vos fet cas i us agraïm els vostres consells!



Tots tres formen una família viatgera encantadora i expliquen les seves aventures en el blog Milviatges, on es pot trobar informació pràctica de les moltes destinacions on han estat, així com llegir la seva experiència, sempre molt interessant. Recomanem la seva lectura i t'animem a que els coneguis més a fons en aquesta entrevista:


Perfil viatger

Quants països heu visitat? Hem visitat 86 països inclosos a la llista de la ONU i 95 estats independents en total, incloent, Vaticà, Kosovo o Palestina, per exemple.
    Pes habitual de vostra motxilla? Ja fa molt que no viatgem amb motxilla, però el pare i el fill passem amb menys de 10 kilos i la mare en necessita 15.

    El darrer viatge? Polònia.
      La propera destinació? Tenim 5 dies pel pont de desembre, però encara ens hem de decidir.
        El destí favorit? (ciutat o país) Impossible decidir-se, però Roma i Istanbul són les ciutats més boniques del món.
          Un racó especial a prop de casa? El Berguedà i La Garrotxa són les dues comarques ideals per escapar-se 3 o 4 dies, relaxar-se i apartar-se dels problemes quotidians.
            Un destí/viatge somiat que us quedi pendent? Tants! Però un que em sembla que mai faré: l'Antàrtida.
              Si poguéssiu fer un viatge en el temps, on aniríeu? Aniria cap endavant. 100, 500, 1000 anys... Sabem més o menys com eren les societats del passat però ens quedarem amb les ganes de saber com seran les del futur.
                Una lectura per un trajecte llarg? Quan viatjo m'emporto sempre literatura relacionada amb el país que visito. Sobretot assaigs.
                  Música per escoltar mentre viatgeu? El pop i el rock dels 80 o 90 si viatgem en cotxe propi. Si no és així, no en solem escoltar o posem la ràdio.
                    Una pel·lícula que us faci viatjar? Memòries d'Àfrica.



                      L'entrevista


                      Com va començar la vostra passió viatgera?

                      A casa sempre havíem tingut la possibilitat de viatjar els estius, amb el pares. Però sempre per Catalunya o Espanya. Recordo que veia amb sana enveja els viatges que feia la meva germana gran arreu del món, amb qui em porto 16 anys, i pensava que algun dia jo també els podria fer. A partir dels 18 anys vaig poder començar a sortir a l'estranger sol o amb amics i ja sempre he intentat fer diverses sortides cada any.

                      Quin és el viatge/destí que us ha marcat més com viatgers?

                      Hi ha viatges que ens han agradat molt, es clar. Però no fins al punt de marcar-nos. Si hagués de dir-ne un, potser seria el Viatge a Tailàndia. Era la primera vegada que anaven al sud-est asiàtic i el color, les olors, l'ambient, els somriures van ser una troballa tan gran que, per sempre més, han convertit aquella regió en la nostra preferida per viatjar


                      Quin és el destí que més us ha sorprès i per què?

                      Encara que havíem llegit sobre la seva hospitalitat, Iran ens va sorprendre especialment en aquest aspecte. Gent amable i acollidora, amb ganes de saber de tu i del teu país. Res a veure amb el que poders i els mitjans de comunicació ens transmeten gairebé a diari.

                      Una anècdota divertida?

                      Som de mal explicar anècdotes, però com que som més aviat tímids, comentar que a Oman gairebé que ens feia cosa preguntar qualsevol cosa perquè acabaven convidats a cafè i dàtils cada vegada que preguntaven qualsevol cosa a qui fos. Acabaven perdent més de mitja hora!


                      I una anècdota no tan divertida?

                      Per tornar de Transnístria a Moldàvia, el guardes fronterers van provar d'extorsionar-nos durant més de 45 minuts. Nosaltres teníem el nen en braços, sense sabates (que les havia deixat al autobús) i amb tots els altres 30 passatgers esperant-nos dins del vehicle. Tot i que ens enteníem ben poc, perquè ells només parlaven rus i tot just una passatgera ens feia d¡'intèrpret, vam aconseguir escapolir-nos de l'extorsió. Això sí: no ho vam passar gens bé.


                      Què és el més important que heu après viatjant?

                      L'enorme diversitat del món i la necessitat que per respectar les distintes cultures i maneres de viure o pensar no es necessita, ni tan sols, comprendre-les. El respecte ha d'estar per sobre de qualsevol judici.


                      Perquè recomanaríeu a altres persones a viatjar?

                      Sempre havia pensat allò de que viatjar obre la ment i et fa respectar els altres pobles i això, a nivell personal, és una manera de créixer. Algunes afirmacions llegides a les xarxes en els darrers dies de gent molt viatjada em fa pensar que no sempre és així.


                      Un consell pràctic per a futurs viatgers.

                      Em sento incapaç per donar consells generals. Només diria que a qui li faci por viatjar per qüestions d'idioma o de qualsevol índole que es deixi de romanços, que agafi un vol on sigui i que amb un somriure s'arriba a tot arreu. Sempre hi ha algú disposat a ajudar-te on mai t'ho pensaries.


                      T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

                        2 comentaris :

                        Elisabet Puigdollers Muns ha dit...

                        Com sempre, m'ha agradat molt aquesta entrada. I, de fet, comparteixo plenament la sensació que persones molt viatjades poden mostrar poc o nul respecte a cultures alienes. Ha estat un descobriment recent que ha fet que les desmitifiqués. Segurament, als meus 46 anys, encara sóc massa ingènua.

                        Quaderns de bitàcola ha dit...

                        Hola Eli! La nostra opinió personal: volem creure que el fet de viatjar i veure món fa obrir la ment cap a les altres cultures, però no es pot generalitzar i com en tot, hi ha de tot a tot arreu. no per això deixarem de viatjar, oi? :)

                        Una abraçada!

                         
                        Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
                        cookie law