Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Art. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Art. Mostrar tots els missatges

22 d’octubre del 2018

Singapur: Little India a través dels seus graffitis


Agafar el metro i, en baixar, tenir la sensació d'haver-te teletransportat a una ciutat índia. Olors a espècies, música de Bollywood, temples hindús i la gent, evidentment la gent. Poc té a veure Little India amb la resta de Singapur... O no, al contrari: no s'entendria la singularitat i riquesa cultural d'aquesta metròpoli si no existissin barris com aquest.




Els vius colors formen part de la identitat de Little India: es veuen en les façanes de les cases, en els saris de les dones, en les flors de les "pujes" a les deïtats hindús... i a les obres d'art urbà que decoren i donen un interessant contrapunt als carrers del barri.

Singapur s'ha convertit en ciutat icona d'artistes i amants dels graffitis, Se'n poden trobar en els diferents barris de la ciutat però és a Little India on se'n pot trobar una major concentració. A continuació te'n mostren una selecció.












A una passejada de Little India està el carrer Haji, un altre punt d'interès en la ruta graffitera per Singapur. "Haji" era el títol que originàriament es donava a aquell musulmà que havia fet la peregrinació a la Meca, i aquest carrer en el passat estava plena de "shophouses" que oferien allotjament als peregrins que feien parada a Singapur.

Avui el carrer Haji continúa formant part del barri musulmà i els seus antics edificis han estat reformats mantenint l'estructura original. Les façanes però estan decorades de graffitis i els baixos dels edificis els ocupen cafeteries i botigues de moda que fan les delícies de passejants i turistes. Les pintures dedicades a mites de la música s'emporten la palma.








I tu què en penses de l'art urbà de Singapur? T'agrada?

28 de setembre del 2017

Penelles, el poble amb més graffitis per habitant de Catalunya


T’imagines un poble ple de graffitis? Doncs existeix, i no cal marxar gaire lluny per visitar-lo.

Només fa un parell d'anys Penelles era una localitat agrícola com molts d'altres de les terres de Lleida, res a destacar que justifiqués desviar-se de la C-53 per fer-hi parada... Avui però a darrera de cada cantonada hi ha una sorpresa preparada en forma de mural pel tot aquell que hi passeja. No arriba ni als 500 habitants, però aquest petit poble de la Noguera s'ha convertit literalment en un museu a l'aire lliure de "street art" i en un referent mundial d'aquest àmbit. Enormes i treballats murals decoren pràcticament tots els seus carrers. Façanes senceres pintades amb motius rurals –principalment– o amb el retrat d'algun veí amb qui, amb una mica de sort, et creuaràs pel camí.


Gar gar Festival Penelles
Obra de Sabotaje al montaje (Canaries)

El “culpable” de tot plegat és el GarGar Festival, una genial iniciativa que, en només dos edicions, ha dinamitzat i transformat la fesomia d'aquest poble que a hores d'ara pot presumir de tenir un graffiti per cada 10 habitants. Els pares de la criatura són dos empreses locals de disseny gràfic i estampació que, amb la complicitat d'ajuntament i veïns, han transformat en temps rècord la imagen de la vila. Artistes catalans -sobretot- però també espanyols i d'arreu del món cada any venen durant uns dies pera deixar la seva petjada amb esprais i pintures, creant unes obres que quan marxen passen a ser patrimoni dels penellencs.

A continuació us mostrem alguns dels murals que més ens han agradat de la nostra visita:


Gar gar Festival Penelles
Obra de Miquel Wert (Catalunya)

Gar gar Festival Penelles
Obra de Sebastien Waknine (Anglaterra)

Gar gar Festival Penelles
Obra de Run & Ignasi Rosés (Catalunya)

Gar gar Festival Penelles
Obra de Ache (Aragó)

Gar gar Festival Penelles
Obra de La regadera gràfica (Catalunya)

Gar gar Festival Penelles
Obra de El niño de las pinturas (Andalusia)

Gar gar Festival Penelles
Obra de Jofre Works (Catalunya)

Gar gar Festival Penelles
Obra de Zosen & Mina Hamada (Catalunya/Japó)

Gar gar Festival Penelles
Obra de Lilly Brick (Catalunya)

Gar gar Festival Penelles
Obra de Bifido (Itàlia)

Gar gar Festival Penelles
Obra de Rulo López (Catalunya)

Gar gar Festival Penelles
Obra de Tvboy (Itàlia)

Gar gar Festival Penelles
Obra de Draw & Contra (Portugal)

Gar gar Festival Penelles
Obra de Irving Ramó (Equador)

Gar gar Festival Penelles
Obra de BYG (Madrid, País Valencià)

Gar gar Festival Penelles
Obra de Zeso WS (França)

L'artista de Nova York BKFoxx en acció

Mola o no mola aquest poble? ;)


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

    17 de desembre del 2015

    El Parc Güell de Barcelona


    "No has anat a Barcelona si no has visitat el Parc Güell": Potser és una afirmació un xic atrevida, però hi ha qui diu que no es pot venir a Barcelona i no visitar una sèrie de llocs que porten el segell del modernisme, com la Sagrada Família, la Pedrera, la casa Batlló, el Recinte Modernista de l'Hospital de Sant Pau i el Parc Güell. Aquest últim indret és el que queda més retirat del centre de la ciutat, però és visitat per milers de turistes cada any!




    El Parc Güell es troba entre el barri de Gràcia i el Carmel i és indubtablelment una de les obres més preuades del modernisme. El seu origen prové quan a finals del s XIX a Eugeni Güell, un emprenedor i apassionat per les arts, se li va acudir construir una ciutat jardí al lloc original de l'antiga finca de Can Montaner. Güell, que va ser el gran mecenes de l'època, li va encarregar l'obra a Gaudí i aquest va fer un projecte ben ambiciós que es va dur a terme a partir de l'any 1900: va fer unes vies de comunicació que travessaven la muntanya, un mercat cobert on la terrassa de sobre fos una gran plaça, i va parcel·lar els solars. Finalment, el recinte va ser conservat com a parc i ara és jardí municipal on fins fa poc es podia entrar gratuïtament; ara, degut a la despesa municipal que suposa la conservació i manteniment (i suposem que també a la gran afluència de turisme) s'ha de pagar entrada.

    Feia anys que no visitàvem aquest indret de Barcelona, segurament degut a que queda una mica més allunyat que altres obres modernistes de la ciutat. Així que un dia, com a bons barcelonins, vam decidir posar-hi remei i ens ho vam trepitjar tot! Aquí us volem mostrar els 5 llocs més emblemàtics del parc:

    1. La Casa del Guarda:

    Accedint per l'entrada sud i la principal del Parc Güell (al carrer d'Olot), a banda i banda de la porta es troben els dos pavellons que formaven la porteria. El de l'esquerra era la consergeria, amb una sala d'espera i una cabina de telèfon, i el de la dreta era la residència del porter, d'aquí el seu nom de Casa del Guarda, que avui és part del MUHBA (Museu d'Història de Barcelona). Totes dues cases tenen unes cobertes de gran bellesa, construïdes amb la tradicional volta catalana de maó de pla i recobertes de trencadís ceràmic.



    2. L'escalinata del drac

    Davant de la porta principal del recinte trobem la doble escalinata que està organitzada en tres trams, pels quals baixa l'aigua d'una font que s'alimentava de la cisterna ubicada sota la Sala Hipòstila. A la part superior hi ha el famós drac recobert de trencadís, que s'ha convertit en la imatge més popular del parc i del qual es poden trobar múltiples souvenirs. De fet, fer una foto allà sense gent va ser missió impossible!



    3. La Sala Hipòstila:

    Al final de l'escalinata del drac hi ha la Sala Hipòstila, que estava destinada a fer de mercat de la urbanització. Consta de 84 columnes estriades que s'inspiren en l'ordre dòric. Les més exteriors són inclinades, com si tinguessin un moviment ondulant. A l'interior de la sala, hi han uns espais que simulen tres naus (com en un gran temple), i si mirem cap a dalt és on trobem els detalls modernistes més curosos: el sostre està format per petites cúpules construïdes segons la tècnica tradicional de voltes de maó i revestides de plafons de trencadís ceràmic, dissenyades per Jujol, col·laborador de Gaudí.

    Parc.Guell.2
    Imatge de commonswikimedia.org


    4. El Pòrtic de la Bugadera:

    Al cantó est de la plaça del Teatre Grec hi ha una original porta de ferro que condueix cap a on hi havia els jardins de la Casa Larrard, una antiga masia que Güell va utilitzar com a casa i que, des del 1931, és una escola. Per arribar fins allà travessem per una pineda amb un pòrtic que té la forma d'una gran onada sobre unes columnes inclinades: "el Pòrtic de la Bugadera". De fet, aquest és un dels millors exemples de l'"arquitectura orgànica" que tan agaradava a Gaudí.



    5. La Plaça de la Natura o Teatre Grec:

    Al mig de la Zona Monumental del Parc Güell hi ha una gran esplanada que es denominava "Teatre Grec" i que, més recentment, ha estat rebatejada com a Plaça de la Natura. El seu nom original prové del fet que va ser planificada per a la celebració de grans espectacles a l'aire lliure, que podien ser vistos des de les terrasses que l'envolten. Una part d'aquesta gran plaça està excavada a la roca, mentre l'altra se sosté sobre la Sala Hipòstila. Un banc ondulat recobert de trencadís ben llarg projectat per Josep M. Jujol fa de barana, des d'on es veuen unes bones vistes de la ciutat de Barcelona (1ª foto del post).



    Informació pràctica

    On està?

    El Park Güell està situat al carrer d'Olot de Barcelona. Per arribar a la Zona Monumental es recomanen tres accessos: el del carrer de Larrard (entrada principal), el de la carretera del Carmel, núm. 9 (on també hi ha l'aparcament per a autocars turístics) i un tercer, el del passatge de Sant Josep de la Muntanya, al qual s'hi accedeix per escales mecàniques.




    Com arribar:

    Metro: línia verda (L3), parades de Vallcarca o Lesseps.
    Bus urbà: línies H6, 32, 24 i 92
    Bus Turístic i Barcelona City Tour: En el cas del Bus Turístic, cal agafar la ruta blava i baixar a la parada "Parc Güell". En el cas del Barcelona City Tour, la ruta s'anomena "Est" (color verd) i la parada també és "Park Güell".

    Des de fora de Barcelona:

    Cotxe: Tranquil! Tenim una solució per no perdre't buscant l'adreça: una de les millors opcions per arribar al parc Güell és amb un cotxe de lloguer que inclogui GPS i wifi gratis. L'empresa "Autoclick rentacar" és una de les que ofereix aquest servei que ens sembla molt interessant i pràctic. 


    Horaris i preus:

    Temporada baixa: (1 de gener al 26 de març) de 8.30h a 18.15h. Del 25 d'octubre al 31 de desembre:
    de 08.30h a 18.15h
    Temporada alta: (1 de maig al 28 d'agost) de 8.00h a 21.30h
    Temporada mitja: (27 de març al 30 d'abril) de 8:00h a 20:00h. Del 29 d'agost al 29 d'octubre de 8:00h a 20:00h.

    Preu de l'entrada: 8 € visita per lliure adult (7€ si es compra per Internet). Es poden fer visites guiades (cal consultar a la web per reservar dia i hora).


    Més informació:

    Tel. 902 300 302
    Web: www.parkguell.cat


    T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

    19 d’octubre del 2015

    El Museu Savitsky, un gran museu d'art enmig del no res a Uzbekistan


    La millor col·lecció d'art modern de l'antiga URSS no està en cap dels grans museus de Sant Petersburg o Moscou, està a Nukus, una petita ciutat uzbeca pròxima a la frontera amb el Turkmenistan. Enmig de no res, aquest museu és una autèntica sorpresa pel visitant. Desconegut per molts, l'anomenen el Louvre del desert (tot i que aquest nom ja li queda gran).

    Igor Savitsky (1915-1984) va ser la salvació per a molts dels artistes repudiats per règim comunista, que no veia amb bons ulls totes aquelles corrents artístiques alienes a la la línia propagandística oficial. Savitsky, pintor i mecenes rus, va anar comprant les seves obres. En total la col·lecció del museu està formada per 15.000 quadres i 75.000 obres d'art més (escultures, joies, vestits...). La història del Museu Savitsky sembla més pròpia d'una llegenda. És el resultat de l'obstinació d'un home per lluitar contra allò establert i salvar allò insalvable, és una història heroica amb certa dosi de sort i surrealisme.


    Nukus


    Savitsky va estar per primer cop a l'Àsia Central durant la Segona Guerra Mundial quan l'Institut d'Art Surikov on estudiava va ser evacuat de Moscou a Samarcanda. Tot i la misèria del moment, l'Igor va quedar captivat per la regió i es va fer amic d'altres artistes. Segurament per aquest motiu als anys 50 va acceptar amb entusiasme la proposta de tornar a l'Uzbekistan i participar en diverses expedicions arqueològiques i etnològiques en les que ell era l'artista de l'expedició. Aquest cop el seu destí va ser la regió autònoma del Karakalpakstan, al nord-oest del país, on es va dedicar a recórrer pobles remots a la cerca de vestits, joies, catifes, instruments musicals i d'altres objectes tradicionals que enviava als grans museus de Moscou i Leningrad. De forma definitiva va renunciar al seu còmode apartament en el modern carrer Arbat de la capital russa per a la vida més simple de Nukus. Allà va passar a treballar a la sucursal local de l'Acadèmia de Ciències d'Uzbekistan, una feina que podia compatibilitzar amb la pintura. Fascinat per la cultura i el poble de l'estepa, aquells paisatges àrids van significar per ell el que la Polinèsia va ser per Gauguin.


    "Caravana" d'Alexander Volkov

    La seva passió per la pintura el va portar primer a ser mentor d'altres artistes i posteriorment a convèncer a les autoritats locals de la necessitat d'un museu. L'any 1966 es fundava el Museu de Belles Arts de Nukus -precursor del museu actual-, del que Igor Savitsky ja des d'un inici en va ser el màxim responsable. A partir d'aquell moment es va dedicar a dirigir expedicions similars a les que havia participat en un passat, amb la diferència que aquest cop els objectes que recopilava ja no anaven a parar a les sales de museus a milers de kilòmetres sinó que passaven a formar part del nou museu com a testimoni físic de la tradició i història local. Paral·lelament va establir les bases de la col·lecció pictòrica amb l'adquisició d'obres d'artistes vinculats a l'Àsia Central en general i Uzbekistan en concret.


    museo Savitskymuseo Savitsky
                                      “El brau” de Vladimir Lysenko                                                      "De genolls" de Lev Galperin


    Ràpidament Savitsky va ampliar la seva col·lecció. Alhora, va créixer la seva preocupació per l'impacte negatiu de les polítiques culturals soviètiques contràries a certs moviments artístics introduïdes sota Stalin i continuades pels seus successors. No podia quedar-se de braços creuats i esperar a veure com tota una generació de la cultura russa desapareixen. Va decidir actuar i, gràcies a la confiança que inspirava entre alguns funcionaris locals clau, va ser capaç de reunir una gran col·lecció d'avantguarda russa durant un període de 10 a 15 anys. Milers de pintures i d'altres obres d'artistes desterrats van arribar d'arreu de la URSS al refugi remot i relativament segur de Nukus, forjant-se així la llegenda del seu mític museu. Obres oblidades eren rescatades dels seus amagatalls a la vegada que els seus creadors i descendents aconseguien uns valuosos diners que els permetia portar una vida digna en una societat que els havia estigmatitzat. Irònicament Savitsky va utilitzar fons públics per finançar les seves adquisicions, obres prohibides per l'esfera oficial.


    museo Savitsky
    “Arba” d'Alexander Volkov

    En qualsevol altre lloc les galeries del Museu Savitsky estarien plenes de turistes arribats de tot el món, però la mateixa ubicació llunyana que va salvar les seves obres fa també que siguin pocs els que s'arribin fins aquí a admirar-les. Durant la nostra visita només ens hem creuat amb dos occidentals i a una vintena de nens d'una classe, a part dels vigilants. Una afluència que fa que els ingressos per entrades siguin minsos i que el museu no sigués viable si no fos pels ajuts econòmics que li ofereixen entitats internacionals i particulars estrangers. 

    La presentació de les obres no és pas ara mateix la millor: la manca d'espai fa que les obres s'apilin a diferents nivells de les parets i amb uns distància entre elles insuficient per a admirar-les plenament. Fins i tot en algunes sales s'han aixecat de forma maldestra envans que les divideixen per augmentar els metres lineals expositius, unes condicions que no fan justícia a la importància del que allà s'exposa -per sort aviat s'inauguraran dos edificis que permetran al museu triplicar la seva superfície-Independentment d'aquest fet, no podem evitar que se'ns posi la pell de gallina quan admirem les obres que tenim al davant i pensem en la història que hi ha darrera d'elles. Sens dubte aquest ha estat el museu d'art més singular que hem visitat mai.  


    museo Savitsky, Nukuspintura museo Savitsky, Nukus
                                "Apocalipsi" d'Alexey Rybnikov                                           "Camí de la vida i de la mort" d'Alexander Nikolaev


    Informació pràctica:

    Com arribar:

    Nukus és la capital de la república autònoma de Karakalpakstan i se situa a 825 km de Tashkent. Si s'arriba des de la capital de l'Uzbekistan, la millor forma d'arribar-hi és en avió: entre 2 i 3 vols diaris d'Uzbekistan Airways. La durada del trajecte és d'entre 1h 45m i 2h 30m i el preu entre 70 i 85€ despenent de l'horari. També hi ha la possibilitat d'arribar-hi directament des de Sant Petersburg i Moscou (diversos vols a la setmana) però en canvi caldrà fer escala llarga si s'hi vol arribar des de Bukhara o Samarkanda. L'aeroport està a només 2 km del centre, al que s'hi pot arribar caminant, en bus (connectat amb els vols) o taxi (6.000 soums). Des de la capital també s'hi pot arribar en tren en un trajecte que dura entre 20 i 21 hores (diversos trens a la setmana)

    Nukus està a 180 km de Jhiva -un dels llocs indispensables a visitar en qualsevol viatge a Uzbekistan-. La millor opció per fer el trajecte és el taxi compartit. Cal agafar-ne dos: primer de Jhiva a Urgench (5000 soums pax, 30 min) i després d'Urgench a Nukus (25000 soums pax, 2h).

    Allotjament:

    En no ser una ciutat turística, les opcions d'allotjament a Nukus són limitades. Només hi ha tres hotels i els seus preus superen amb escreix els de la resta de l'Uzbekistan.

    Nosaltres ens vam allotjar a l'hotel Jipek Joli (45€ l'habitació doble amb bany). És un hotel d'estil occidental equivalent a un 3*** superior. Habitació gran i llit còmode, televisió amb canals internacionals i WIFI. Ben situat i amb personal amable. Disposa de restaurant amb uns preus raonables però tarden molt a servir el menjar.

    De viatger a viatger:

    La ciutat de Nukus, a part del Museu Savitsky, no té res d'interès pel viatger. Val la pena combinar la visita al museu amb una excursió d'un dia a Muynak i la llera de l'antic mar d'Aral per veure de prop una de les majors catàstrofes ecològiques que ha causat l'home (en només 30 anys l'aigua ha retrocedit 180 km). Muynak està a 200 km de Nukus (2h 30 min de cotxe). Nosaltres vam negociar un taxi per tot el dia per un preu de 60 US$. Aquest preu incloïa a la tornada una parada al cementiri de Mizdakhan, on hi ha diversos mausoleus dignes de ser visitats.

    Més informació sobre el museu:

    Web oficial: www.savitskycollection.org
    Preu de l'entrada: 25.000 soums adults (15.000 estudiants). Permís per fer fotos a part.
    Horari: de dilluns a divendres de 9:00 a 13:00 i de 14:00 a 17:00 ; dissabtes i diumenges de 10:00 a 16:00 h.


    Canvi de moneda al mercat negre: 1 € = 4400 soums (maig 2015).


    Uzbekistan
    El museu Savitsky, a Nukus


    T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

    30 de juliol del 2014

    La Torre Bellesguard, l'obra desconeguda de Gaudí


    Diu la llegenda que hi havia una vegada un rei que per donar solució als seus problemes respiratoris va decidir traslladar la seva residència fora de la ciutat. Per decidir el millor emplaçament va esquarterar una cabra i va escampar els seus trossos per la muntanya. Allà on la carn es va conservar més temps va marcar el lloc on millor aire es respirava i, per tant, el lloc adequat per construir-hi el nou castell. Allà va anar a viure i va traslladar la cort el rei. Li va posar el nom de Bellesguard, per les magnífiques vistes que s'hi veien.

    Segles més tard, un famós bandoler i els seus sequaços van utilitzar els murs de l'antic castell per fugir i amagar-se després de les seves malifetes. Quan el van capturar li van fer justícia passant-lo per la forca. Un cop mort, per venjança, va córrer la mateixa sort que la cabra del rei i els seus trossos van ser també escampats per arreu, entre els quals el castell on s'havia refugiat.

    Passats els anys, quan ja només van quedar restes de l'antic castell, la senyora propietària dels terrenys va decidir encarregar a un famós arquitecte la construcció d'una casa. No podia ser una casa qualsevol i el projecte va acabar sent una obra de bellesa singular...

    Vista panoràmica de la Torre de Bellesguard


    Si penses que tot el què t'hem explicat és un conte, vas ben equivocat. Et podem assegurar que en aquest cas la realitat supera la ficció i que la majoria dels fets exposats estan documentats. Avui us parlem de la Torre Bellesguard i la seva història. És una de les obres més desconegudes d'Antoni Gaudi i, tot i que sembli mentida, un lloc de Barcelona encara per descobrir.

    Als peus de la serra de Collserola, la Casa Figueras (el seu altre nom) des de lluny semblaria un castell medieval si no fos pel seu pinacle, que la delata. Es tracta però d'una casa particular que va ser construïda entre 1900 i 1909 per Gaudí i acabada el 1917 pel seu col·laborador Domènec Sugranyés. Aquest indret únic ha estat molts anys tancat al públic i ara els seus propietaris han decidit donar a conèixer l'obra a tothom que vulgui visitar-la, una decisió que creiem molt encertada i que permet al visitant conèixer un Gaudí desconegut.


    Punta del pinacle de la torre, amb la creu de quatre braços típica de Gaudí, la corona reial i la senyera catalana

    Una mica d'història: Bellesguard, de Martí l'Humà a l'actualitat


    En el recinte s'han trobat restes de ceràmica romana de l'any 50 dC i és també on Martí l'Humà, darrer rei del Casal de Barcelona, va tenir la seva darrera residència fins a la seva mort al 1410 -de fet, el nom de bell-esguard es creu que prové per la vista que tenia el rei des d'aquest indret-. Durant el segle XVII, es creu que les runes del castell medieval van servir en algun moment d'amagatall al bandoler Joan Sala i Ferrer, més conegut com a Serrallonga. Sobre la llegenda del seu esquarterament només et direm que en el mur d'entrada al recinte hi ha un petit forat que marca el lloc exacte on es va dipositar un dels seus trossos. A la imaginació de cadascú deixem ja si és realitat o no... Ara bé, si això és veritat, déu ni do com se les gastaven en aquella època.


    Entrada principal murallada de la Torre Bellesguard, la part inferior del mur és d'origen medieval.


    Uns segles més tard, Gaudí va rebre l'encàrrec de Maria Sagués (la vídua de Jaume Figueras) de construir una casa als terrenys de l'antic castell. Conscient de la història de l'indret, l’arquitecte construeix un edifici que homenatja Catalunya i el Casal de Barcelona. És per això que la casa te l'aparença externa d'un castell medieval, incloent-hi els seus merlets i la torre que remata la façana. Gaudí va aprofitar l'estructura del castell per construir una casa amb pedra i maó d'estil neogòtic -una barreja entre modernisme i gòtic- dins d'un paratge de natura, una simbiosi molt pròpia de l'artista que ens encanta. La vídua de Figueres es va arruïnar amb la construcció de l'obra, ja que en encarregar-la no va preveure que Gaudí voldria cada pedra amb una mida concreta, un color... en fi, que el perfeccionisme de l'artista requeria temps i diners per fer-ho al seu gust.

    Durant la guerra civil espanyola la casa va servir d'orfenat i el seu mobiliari modernista original es va aprofitar com a llenya per escalfar les habitacions, desgraciadament es va perdre per sempre més. Als anys 40, la família Guilera va passar a ser la nova propietària de la Torre Bellesguard i a partir de 1945 s'hi instal·là una clínica de ginecologia i obstetrícia. Als anys 70, la família van decidir tornar a utilitzar-la com a residència particular.


    Bellesguard: una obra gaudiniana singular


    L'edifici és de planta quadrada i té els seus vèrtex apuntant cap als punts cardinals. En voler donar-li aparença de castell, Gaudí deixa de banda les línies corbes que predominen la seva obra i dóna el protagonisme a unes formes rectes i anguloses que són poc habituals en els seus edificis.

    A Bellesguard l'arquitecte posa en pràctica solucions arquitectòniques innovadores que després replicarà. Així, les golfes amb els seus arcs de maó són una demostració de mestratge en la utilització d'aquest material, i poden considerar-se un assaig de les posteriors golfes de la Casa Batlló i la Pedrera.


    Perspectiva de la Torre Bellesguard des de la part del darrera

    L'edifici està integrat dins de la natura, rodejat de palmeres i plantes del jardí. Passejant pel recinte hem descobert força detalls de l'obra de Gaudí com balcons amb formes ondulants i que trenquen la rigidesa de l'edifici, finestres allargades amb forja treballada que mostren l'interès de l'artista per la il·luminació natural, mosaics de pedra que donen volum a la façana, canonades dissimulades que s'enfilen a l'edifici com si fossin heures... Modernisme en estat pur.

    Cada element que composa l'edifici sembla que oculti un enigma. El simbolisme religiós es pot trobar en infinitat d'objectes: en la creu del pinacle, els tres balcons que representarien la Santíssima Trinitat, els 33 metres d'alçada de la torre podrien ser una al·lusió a l'edat de Crist i la inscripció "Ave Maria Puríssima, sens pecat fou concebuda" dóna la benvinguda a l'entrada. La història medieval catalana està representada sobretot en dels bancs de trencadís que s'ubiquen a banda i banda de la porta d'entrada, amb referències a Roger de Llúria i la desgràcia de Martí l'Humà. Finalment l'estrella de vuit puntes es repeteix a l'interior i l'exterior de Bellesguard com la clau secreta d’una simbologia misteriosa a la que encara no se li ha trobat un significat clar. No et direm més, si vols conèixer més a fons la història i els enigmes de Bellesguard, hauràs d'anar a veure-la.

    Balcons de la façana principal

    Porta d'entrada a la casa, on podem llegir la inscripció "Ave Maria Puríssima, sens pecat fou concebuda"

    En la nostra visita vam tenir la sort de conèixer l'actual propietària, la nora del senyor Lluís Guilera (el doctor que va comprar la casa al 1944). Molt amablement, ens va convidar a entrar per veure'n l'entrada, tota plena de detalls modernistes que ens van captivar. Ens va explicar que ella i la seva filla són les que actualment viuen a la casa (cadascuna en un pis) i què significa per ella viure en un indret tan especial. Una curta conversa que ens va acostar a les sensacions que s'experimenten en habitar una obra mestra de l'arquitectura.


    Làmpara modernista del rebedor de Torre Bellesguard

    Font modernista al rebedor de la Torre Bellesguard


    Informació pràctica


    Torre Bellesguad
    Carrer Bellesguard, núm. 16 - Barcelona
    Tel. 93 250 40 93
    www.bellesguardgaudi.com

    Horaris i tipus de visites:

    De l'1 d'abril al 31 d'octubre: de dilluns a dissabte, de 10h a 19h.
    De l'1 de novembre al 31 de març: de dilluns a dissabte, de 10h a 15h.

    Visita lliure amb guia d'àudio en los exteriores e interiores de la Torre Bellesguard. Espacios visitables: interior de la casa, golfes i terrassa, jardins i cavallerisses amb espai audiovisual. Preu de l'entrada amb audioguia: 9 €.

    També hi ha visites guiades a les 11 h en anglès i a les 12 h en català (dimarts, dijous i dissabtes) i en castellà (dilluns, dimecres i divendres). La visita té una durada d'una hora. Preu de la visita guiada: 12 €.

    Les Nits Gaudí:

    A l'estiu Torre Bellesguard programa un cicle de bona música: les Gaudí Nights. Són vetllades musicals que es desenvolupen en un ambient distès als jardins de la Torre, un marc formidable per un concert. Els visitants són rebuts amb una copa de capa i es complementa amb una visita guiada panoràmica d'uns 20 minuts al recinte la Torre Bellesguard abans de l'inici del concert (no es visita l'interior de l'edifici).


    Nosaltres vam assistir al concert Jacob Lenson, el dia 11 de juliol.
    Un virtuós de la guitarra que en va fer passar una molt bona estona.

    Depenent del dia es programa jazz, blues, guitarra o música Clàssica. Es pot accedir al recinte a partir de les 19:30 h i el concert comença a les 20:30 h, amb una durada que va d'entre l'hora i mitja i les dues hores. El preu de l'entrada + visita + copa de cava és de 19 €. Aquí pots consultar el programa Gaudi Nights de l'estiu 2014.

    Com arribar:



    En autobús: 58, 60, 75, 123, 196
    En FGC: Pl. Catalunya - Av.Tibidabo (parada Av. Tibidabo)
    En transport turístic: Ruta blava del Bus Turístic / Ruta Est Tibidabo del Barcelona City Tour


    T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

     
    Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
    cookie law