19 d’octubre de 2015

El Museu Savitsky, un gran museu d'art enmig del no res a Uzbekistan


La millor col·lecció d'art modern de l'antiga URSS no està en cap dels grans museus de Sant Petersburg o Moscou, està a Nukus, una petita ciutat uzbeca pròxima a la frontera amb el Turkmenistan. Enmig de no res, aquest museu és una autèntica sorpresa pel visitant. Desconegut per molts, l'anomenen el Louvre del desert (tot i que aquest nom ja li queda gran).

Igor Savitsky (1915-1984) va ser la salvació per a molts dels artistes repudiats per règim comunista, que no veia amb bons ulls totes aquelles corrents artístiques alienes a la la línia propagandística oficial. Savitsky, pintor i mecenes rus, va anar comprant les seves obres. En total la col·lecció del museu està formada per 15.000 quadres i 75.000 obres d'art més (escultures, joies, vestits...). La història del Museu Savitsky sembla més pròpia d'una llegenda. És el resultat de l'obstinació d'un home per lluitar contra allò establert i salvar allò insalvable, és una història heroica amb certa dosi de sort i surrealisme.


Nukus


Savitsky va estar per primer cop a l'Àsia Central durant la Segona Guerra Mundial quan l'Institut d'Art Surikov on estudiava va ser evacuat de Moscou a Samarcanda. Tot i la misèria del moment, l'Igor va quedar captivat per la regió i es va fer amic d'altres artistes. Segurament per aquest motiu als anys 50 va acceptar amb entusiasme la proposta de tornar a l'Uzbekistan i participar en diverses expedicions arqueològiques i etnològiques en les que ell era l'artista de l'expedició. Aquest cop el seu destí va ser la regió autònoma del Karakalpakstan, al nord-oest del país, on es va dedicar a recórrer pobles remots a la cerca de vestits, joies, catifes, instruments musicals i d'altres objectes tradicionals que enviava als grans museus de Moscou i Leningrad. De forma definitiva va renunciar al seu còmode apartament en el modern carrer Arbat de la capital russa per a la vida més simple de Nukus. Allà va passar a treballar a la sucursal local de l'Acadèmia de Ciències d'Uzbekistan, una feina que podia compatibilitzar amb la pintura. Fascinat per la cultura i el poble de l'estepa, aquells paisatges àrids van significar per ell el que la Polinèsia va ser per Gauguin.


"Caravana" d'Alexander Volkov

La seva passió per la pintura el va portar primer a ser mentor d'altres artistes i posteriorment a convèncer a les autoritats locals de la necessitat d'un museu. L'any 1966 es fundava el Museu de Belles Arts de Nukus -precursor del museu actual-, del que Igor Savitsky ja des d'un inici en va ser el màxim responsable. A partir d'aquell moment es va dedicar a dirigir expedicions similars a les que havia participat en un passat, amb la diferència que aquest cop els objectes que recopilava ja no anaven a parar a les sales de museus a milers de kilòmetres sinó que passaven a formar part del nou museu com a testimoni físic de la tradició i història local. Paral·lelament va establir les bases de la col·lecció pictòrica amb l'adquisició d'obres d'artistes vinculats a l'Àsia Central en general i Uzbekistan en concret.


museo Savitskymuseo Savitsky
                                  “El brau” de Vladimir Lysenko                                                      "De genolls" de Lev Galperin


Ràpidament Savitsky va ampliar la seva col·lecció. Alhora, va créixer la seva preocupació per l'impacte negatiu de les polítiques culturals soviètiques contràries a certs moviments artístics introduïdes sota Stalin i continuades pels seus successors. No podia quedar-se de braços creuats i esperar a veure com tota una generació de la cultura russa desapareixen. Va decidir actuar i, gràcies a la confiança que inspirava entre alguns funcionaris locals clau, va ser capaç de reunir una gran col·lecció d'avantguarda russa durant un període de 10 a 15 anys. Milers de pintures i d'altres obres d'artistes desterrats van arribar d'arreu de la URSS al refugi remot i relativament segur de Nukus, forjant-se així la llegenda del seu mític museu. Obres oblidades eren rescatades dels seus amagatalls a la vegada que els seus creadors i descendents aconseguien uns valuosos diners que els permetia portar una vida digna en una societat que els havia estigmatitzat. Irònicament Savitsky va utilitzar fons públics per finançar les seves adquisicions, obres prohibides per l'esfera oficial.


museo Savitsky
“Arba” d'Alexander Volkov

En qualsevol altre lloc les galeries del Museu Savitsky estarien plenes de turistes arribats de tot el món, però la mateixa ubicació llunyana que va salvar les seves obres fa també que siguin pocs els que s'arribin fins aquí a admirar-les. Durant la nostra visita només ens hem creuat amb dos occidentals i a una vintena de nens d'una classe, a part dels vigilants. Una afluència que fa que els ingressos per entrades siguin minsos i que el museu no sigués viable si no fos pels ajuts econòmics que li ofereixen entitats internacionals i particulars estrangers. 

La presentació de les obres no és pas ara mateix la millor: la manca d'espai fa que les obres s'apilin a diferents nivells de les parets i amb uns distància entre elles insuficient per a admirar-les plenament. Fins i tot en algunes sales s'han aixecat de forma maldestra envans que les divideixen per augmentar els metres lineals expositius, unes condicions que no fan justícia a la importància del que allà s'exposa -per sort aviat s'inauguraran dos edificis que permetran al museu triplicar la seva superfície-Independentment d'aquest fet, no podem evitar que se'ns posi la pell de gallina quan admirem les obres que tenim al davant i pensem en la història que hi ha darrera d'elles. Sens dubte aquest ha estat el museu d'art més singular que hem visitat mai.  


museo Savitsky, Nukuspintura museo Savitsky, Nukus
                            "Apocalipsi" d'Alexey Rybnikov                                           "Camí de la vida i de la mort" d'Alexander Nikolaev


Informació pràctica:

Com arribar:

Nukus és la capital de la república autònoma de Karakalpakstan i se situa a 825 km de Tashkent. Si s'arriba des de la capital de l'Uzbekistan, la millor forma d'arribar-hi és en avió: entre 2 i 3 vols diaris d'Uzbekistan Airways. La durada del trajecte és d'entre 1h 45m i 2h 30m i el preu entre 70 i 85€ despenent de l'horari. També hi ha la possibilitat d'arribar-hi directament des de Sant Petersburg i Moscou (diversos vols a la setmana) però en canvi caldrà fer escala llarga si s'hi vol arribar des de Bukhara o Samarkanda. L'aeroport està a només 2 km del centre, al que s'hi pot arribar caminant, en bus (connectat amb els vols) o taxi (6.000 soums). Des de la capital també s'hi pot arribar en tren en un trajecte que dura entre 20 i 21 hores (diversos trens a la setmana)

Nukus està a 180 km de Jhiva -un dels llocs indispensables a visitar en qualsevol viatge a Uzbekistan-. La millor opció per fer el trajecte és el taxi compartit. Cal agafar-ne dos: primer de Jhiva a Urgench (5000 soums pax, 30 min) i després d'Urgench a Nukus (25000 soums pax, 2h).

Allotjament:

En no ser una ciutat turística, les opcions d'allotjament a Nukus són limitades. Només hi ha tres hotels i els seus preus superen amb escreix els de la resta de l'Uzbekistan.

Nosaltres ens vam allotjar a l'hotel Jipek Joli (45€ l'habitació doble amb bany). És un hotel d'estil occidental equivalent a un 3*** superior. Habitació gran i llit còmode, televisió amb canals internacionals i WIFI. Ben situat i amb personal amable. Disposa de restaurant amb uns preus raonables però tarden molt a servir el menjar.

De viatger a viatger:

La ciutat de Nukus, a part del Museu Savitsky, no té res d'interès pel viatger. Val la pena combinar la visita al museu amb una excursió d'un dia a Muynak i la llera de l'antic mar d'Aral per veure de prop una de les majors catàstrofes ecològiques que ha causat l'home (en només 30 anys l'aigua ha retrocedit 180 km). Muynak està a 200 km de Nukus (2h 30 min de cotxe). Nosaltres vam negociar un taxi per tot el dia per un preu de 60 US$. Aquest preu incloïa a la tornada una parada al cementiri de Mizdakhan, on hi ha diversos mausoleus dignes de ser visitats.

Més informació sobre el museu:

Web oficial: www.savitskycollection.org
Preu de l'entrada: 25.000 soums adults (15.000 estudiants). Permís per fer fotos a part.
Horari: de dilluns a divendres de 9:00 a 13:00 i de 14:00 a 17:00 ; dissabtes i diumenges de 10:00 a 16:00 h.


Canvi de moneda al mercat negre: 1 € = 4400 soums (maig 2015).


Uzbekistan
El museu Savitsky, a Nukus


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

6 comentaris :

Fuetimate ha dit...

Impecable la informació, com sempre! I molt interessant

Quaderns de bitàcola ha dit...

Moltes gràcies! Altament recomanable visitar aquest museu en un viatge per Uzbekistan si estàs per la zona. Salutacions!

Estefania ha dit...

Bona tarda Enric i Celia!

Ara feia moltes setmanes no entrava al blog i certament us trobava a faltar!!! m'encanta l'art la pintura, l'escultura,... crec per tot el que heu explicat que no es nomes aquest museu si no tot Uzbekistan altament recomanable!!! gracies per compartir les vostres experiencies que son a banda de molt interessants d'allo mes instructives a part de practiques!!!

Una forta abracada!

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hooola Estefania! Moltes gràcies a tu per llegir-nos una vegada més. I bones festes i any Nou 2016! :)

Estefania ha dit...

Gracies a vosaltres per compartir els vostres viatges i experiencies tant enriquidores!!!

Bon Nadal i molt bon any nou!!



Unknown ha dit...

Ostres que bo!!! Recordo aquest HOtel pero nosaltres nomes hi vam anar perque l'autobus parava al seu parking...no vulgueu pas saber on vam passar la nit!

Victor i Laura
www.rodamon.es

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law