5 anys en família, 5 anys de viatges

Ja són 5 anys viatjant en família des que vam començar tal dia com avui el GRAN VIATGE de ser pares. Avui just la nostra filla Ivet compleix 5 anys i per celebrar-ho i com a record per quan ella sigui més gran volem fer un resum dels moments viatgers plegats -i aquest últim any també amb el seu germà Jan- des que va fer els quatre anys fins al moment. No cal dir que per nosaltres viatjar en família i passar tot aquest temps junts ha estat una de les millors coses que hem fet. Aquesta petita duu a la seva motxilla ja 60 països visitats i esperem que d'aquí un temps pugui dur no 60, sino un munt d'experiències viatgeres més! Aquests són els seus moments viatgers quan tenia 4 anys:

El rellotge Ghibli de Miyazaki a Shiodome, Tòquio (Japó)

Any 2019

Al juliol de 2019 la Ivet va celebrar els seus 4 anys viatjant, concretament a Hèlsinki (Finlàndia). Va ser el final d' un viatge que durant més de tres setmanes ens va portar per Ucraïna, Bielorrússia, Repúbliques Bàltiques i Finlàndia. Durant aquest viatge la nostra petita va fer un munt de coses que descobriria per primera vegada: conèixer de prop les titelles ucraïneses, pujar en un poni de veritat, pujar a un cavall enorme de fusta a la República de Uzupis (dins de Lituània), veure un museu sobre la catàstrofe de Chernobil a kiev, també un interessant museu a l'aire lliure de dibuixos amb graffitis a Minsk (Bielorrússia), tocar el piano en una casa on ens allotjavem a Lituània, aprendre's sencera la cançó de “Bailando” de la Alaska...Pujar a la coberta superior del ferri que transporta de Tallin (Estònia) a Hèlsinki (Finlàndia) per provar la força del vent i divertir-se fins l'infinit amb la descoberta...

A l'agost vam passar un mes al Japó, un país que havíem visitat anteriorment (la Ivet va estar a Okinawa, de passada en un viatge a Taiwan) dues vegades i com que ja coneixíem els top ten del país nipó aquesta vegada vam decidir passar dues setmanes a Kyoto i dues a Tòquio. El petit Jan tenia només 3 mesos i mig de vida i volíem fer un viatge tranquil, relaxat i gaudir d'allò que més ens agrada, com de l'Obon, un dels festivals que se celebren a l'agost en els temples de Kyoto, on per la nit tot s'omple d'espelmes i llums i els japonesos vesteixen de manera tradicional. La Ivet va gaudir molt el carnaval de Tòquio, que se celebra públicament al carrer, així com altres festivals de balls tradicionals. Japó és un país on no falten atraccions pels nens i la Ivet va gaudir molt anar al Kids Plaza de Osaka (un parc d'oci per nens molt experimental), on va pujar a la casa dissenyada per Hundertwasser, anar a Legoland Discovery Center a Tòquio, on va poder jugar i veure un munt de construccions súper originals de lego. També va conèixer al seu amic Mickey Mouse a Disney de Tòquio, va dissenyar la seva pròpia tassa de noodles al Cup Noodles Museum de Yokohama, va gaudir de l'increïble espectacle visual de llums en 3D en el Digital Art Museum, va veure robots del tamany de gegants al Odaiba, el barri més modern de Tòquio i va conèixer el fantàstic món de personatges del dibuixant Hayao Miyazaki al Museu Ghibli de Tòquio. A banda d'aprendre a menjar tots el àpats amb palillos...La diversió no s'acabava mai al Japó! Si el país nipó t'interessa, en aquest article t'expliquem 25 coses que has de saber bans d'anar al Japó.

A l'octubre va conèixer Romania, la terra de Dràcula, aquell personatge que apareix en les pel.lícules de por amb uns ullals ben llargs i una capa i dorm en un taut. Ivet va estar encantada de sentir algunes històries sobre el castell de Dràcula (el de Bran), o el de Peles. També de veure ciutats amb cases de conte de façanes de colors (com Sighisoara) o veure grans places amb cases que tenien teulades amb ulls que ens miraven (com a Sibiu), o les esglésies fortificades amb petites cases que semblen sortides dels dibuixos dels barrufets.

Any 2020

Al desembre del 2019 vam tornar a Dubrovnik, la ciutat del primer viatge que vam fer quan la Ivet tenia tan sols un mes i mig de vida, però aquesta vegada tornàvem sent una família de quatre. A la Ivet li va agradar molt veure Croàcia amb llums nadalenques, per continuar fent ruta cap a Bòsnia i Herzegovina, on vam tornar al famós pont de Mostar i també va fer un ninot de neu a la muntanya de Sarajevo, on s'ho va passar d'allò més bé. També va descobrir que allà va haver una guerra i que va morir molta gent, i això no li va agradar gaire, però va preguntar moltes coses sobre la guerra.... Des de Bòsnia vam anar a Eslovènia, on va caminar per les inmenses coves de Skocjan -Patrimoni de la Humanitat- que tenen un riu subterrani i es va sentir tan petita com l'"Alícia en el país de les meravelles". També va poder veure un parc ammb dinosaures a tamany real i escoltar els seus rugits i aprendre que vam existir de moltes mides i que menjaven coses molt diferents. L'últim dia de l'any va ser a Venècia (Itàlia), una ciutat que el que més la va atreure eren els seus canals d'aigua i els seus gelats deliciosos i les colorides façanes de les cases de l' illa de Murano.

Al febrer de 2020 vam anar al Rosselló (França), concretament a la població francesa d'Argelès-sur-Mer, coincidint amb el carnaval. La Ivet es va disfressar d’heroïna i va anar a la platja. Va aprendre a dir “Bon jour!”, i “Au revoir!” i vam anar a una gran casa anomenada La maternitat d'Elna, a la població que duu el mateix nom i allà va preguntar per les fotos on apareixien molts nadons. Va saber que allà havien nascut molts nens i nenes els quals les seves mares fugien d’una guerra. Més tard vam anar Cotlliure, un poble coster molt bonic on va jugar molt amb el seu amic Ibai.

Degut al Covid-19 no vam poder fer els viatges previstos, com Rússia o Noruega, però si la situació mundial millora no descartem visitar-los. Estem segurs que a la Ivet li encantarà anar-hi!

FELIÇOS 5 ANYS, IVET!!!

Continua llegint »

Publicat a: Bosnia , Croacia , Destins en família , França , Japo , viatjar amb nens

4 anys en família, 4 anys de viatges

Tal dia com avui, un 27 de juliol de 2015, vam començar el GRAN VIATGE de ser pares. Avui la nostra filla Ivet compleix 4 anys i ho celebrem a Hèlsinki, Finlàndia. Així que duem...4 anys viatjant en família! Aquest 2019 ha arribat al món el nou viatger de la família, en Jan, un petitó que ja té ganes d'empaitar a la seva germana tot voltant pel món. Avui però, ens agradaria compartir en aquest article els viatges que hem fet amb ella des que va néixer fins al moment.

Després de viure l'experiència de viatjar en família durant el seu primer any de vida i veure que el fet de ser pares no ens aturava a viatjar, la Ivet va començar a caminar just al fer l'any. Així que veient que viatjant en família durant el seu segon any de vida ella ja era més autònoma i que despertava encara més la seva curiositat pels llocs i la gent que vèiem en cada viatge, vam decidir continuar. I per què no? Així que, amb 41 paisos a la motxilla, va arribar el seu 3er aniversari aprenent moltes coses a cada destinació on anava. Ara, amb 57 paisos visitats i veient la gran diversitat que ofereix el món, perquè no seguir viatjar com fins ara?

Segurament quan sigui més gran no recordarà tots els lloc on ha estat ni molt menys tots els avions als que ha pujat o en quantes ciutats ha estat. Però si que segurament recordi moments on s'ho ha passat pipa, indrets que l'han atret per alguna raó, i la gent que haurà creuat alguna paraula amb ella. Si només recorda això ja ens donem per satisfets. I per celebrar que la nostra petita fa els 4 anys, volem fer un resum del que ha estat aquest darrer any de vida viatgera per ella:

Malàisia

Celebràvem el tercer aniversari de la Ivet a Kuala Lumpur, al final d'un viatge que ens va portar per Borneo, Brunei, Singapur i Pulau Kapas. Vam poder veure orangutans en llibertat, celebrar l'aniversari d'un sultà, descansar en les platges d'una illa idíl·lica i vam gaudir de dues de les grans metròpolis del sud-est asiàtic. Una bona forma de començar el tercer any de vida! 

Niça i Mònaco

Un viatge de 4 dies dóna per a molt a la Costa d'Atzur. El destí escollit per viatjar en un pont va ser Niça, on ens vam establir en el nostre allotjament i des d'allà vam visitar la ostentosa Mònaco, Antíbol, Cannes (famosa pel seu festival de cinema anual, Grasse i Menton. Uns dies on la Ivet va tenir la oportunitat de gaudir de la platja (Antíbol), escoltar el motor roent de cotxes flamants (Mònaco), veure quadres de pintors com Chagall i Matisse i divertir-nos saltant en una de les fonts d'aigua d'un parc de Niça.

Islàndia

A l'octubre vam anar a Islàndia, una època ideal per poder veure alguna aurora boreal si el temps ho permet. És una destinació ideal per viatjar amb família, i viatjar per Islàndia en furgoneta com nosaltres, és una gran experiència. Si Islàndia és ja de per si un país amb suficients atractius per un nen, com són els animals, la neu, les cascades, els glacials...Les llegendes sobre trols i fades acaben de completar aquesta idea màgica de la illa, cosa que per una nena tan curiosa com la Ivet és una motivació constant per veure llocs nous cada dia. I no cal que diguem que les aurores boreal que vam veure li van encantar...

Lisboa

Coincidint amb l'inici de les festes de Nadal, al desembre vam optar per visitar una de les ciutats on feia anys que havíem estat i que teníem moltes ganes que conegués la Ivet. Lisboa. Trepitjar les pedres blanques i negres que formen el tramat dels carrers del casc antic, pujar a tramvies, entrar al Monestir de los Jerónimos o veure un arbre de Nadal gegant on una vintena de persones es podia ficar a dins eren aventures ben divertides per a ella.

Viena, Bratislava i Budapest

En plenes festes nadalenques vam voler acostar-nos al fred. Àustria, Eslovàquia, Hongria i una fugaç visita a Brno (República Txeca) 4 paisos en 13 dies. Són ben fàcils de visitar i les 3 ciutats que vam escollir tenen un encant diferent. A Viena, tot és monumental; allà vam passar el Nadal i la Ivet va conèixer els trols petrificats. També va voltar pel casc antic de Bratislava i el que més li va agradar va ser dormir en un vaixell al riu Danubi, tota una novetat per ella. A Budapest vam celebrar l'entrada d'any 2019 i ens vam banyar en el famós balneari Schezeny, amb enormes piscines a l'aire lliure rodejades d'escultures. Tota una experiència.

Líban

Una de les destinacions que des de feia temps més ens atreia i on la nostra filla va descobrir que els indrets històrics amb moltes runes, com la famosa ciutat de Baalbek, no són avorrides. Explicant històries sobre les pedres que anàvem veient i posant una mica d'imaginació, cada lloc que visitem pot ser un indret ben especial, on les fades o nans viuen sota de les pedres.

Bèlgica i Luxemburg

A finals de juny, prenent de base la bonica ciutat de Brusel.les, la capital de Bèlgica, on ja havíem estat anys enrera, vam aprofitar per visitar les properes ciutats amb encant de Bruges, Gante, Lovaina, Anvers. Les cases del casc històric d'aquestes ciutats semblaven extretes de contes. Veure els canals amb les barques i jugar als parcs -aquí són ben grans i plens de bona ombra on refugiar-se de la calor- van ser les activitats que més va gaudir la nostra petita.

Kíev, Minsk, Lituània, Letònia, Estònia i Hèlsinki

Avui celebrem que la Ivet fa quatre anys i ho celebrem viatjant, concretament a Helsinki. És el final d'un viatge que durant més de tres setmanes ens ha portat per Ucraïna, Bielorússia, les Repúbliques Bàltiques i ara Finlàndia.

I quin regal li podem fer a la Ivet per celebrar els seus 4 anys? Ja sabem quin regal li agradaria... un viatge a...? Quina serà la seva propera destinació? ;) 

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Asia , Europa , França , Islandia , Liban , Portugal , viatjar amb nens

Visita als escenaris del Dia D de la Batalla de Normandia

Conegut com a Dia D, el 6 de juny de 1944 és recordat com una dels dies més importants del segle XX. En el marc de la Segona Guerra Mundial, la matinada d'aquella llarga jornada començava l'operació Overlord amb el desembarcament massiu de tropes aliades (principalment estatunidencs, britànics i canadencs) a les platges franceses de Normandia. L'inici de la reconquesta del front occidental, fent pinça amb la recuperació del front oriental que els russos van iniciar l'any anterior, va suposar l'inici de la fi de l'imperi nazi. 

Aquesta invasió va ser, i continua considerant-se, el desembarcament de tropes més gran de la història, involucrant a gairebé tres milions de soldats. A pesar que en algunes de les platges el nombre de baixes aliades va ser important, el desembarcament va ser un èxit. Durant prop de dos mesos, però, la resistència alemanya a Normandia va ser ferma i el trencament definitiu del front no va arribar fins a finals de juliol.

En aquest episodi de la història cal destacar la participació en les tropes aliades d'antics combatents republicans de la Guerra Civil espanyola i el paper cabdal que hi va tenir en Juan Pujol Garcia, alies Garbo. El doble agent secret català va proporcionar a Alemanya informació falsa que va fer creure a Adolf Hitler que l'atac principal seria més tard i en un altre lloc, fet que va resultar decisiu per l'èxit del desembarcament: en un primer moment els nazis van pensar que l'atac es tractava d'una maniobra de distracció i, enlloc d'enviar-hi reforços, van concentrar-los a l'estret de Calais.

Sense estendre'ns més en el context històric, passem a explicar-te les que per nosaltres són les visites indispensables als escenaris del Dia D de la Batalla de Normardia.

Omaha Beach

Sword, Juno, Gold, Omaha i Utah. Aquests eren els cinc noms clau de les platges del desembarcament de Normandia. De totes elles, la d'Omaha era la millor defensada i la que més víctimes es va cobrar. Si existeix un lloc on el Desembarcament gairebé fracassa, aquest és Omaha Beach.

Es calcula que en només la primera hora del desembarcament aquí hi van morir 1000 soldats nord-americans. Després que la primera tongada d'assaltants fos salvatgement eliminada, la segona es va trobar amb una platja repleta de ferits, cadàvers i material destruït. Els que aconseguien travessar la platja es trobaven amb que havien d'escalar un terraplè protegit amb filferro d'espines, allò era una autèntica trampa. Només a partir del migdia, quan els aliats comencen a sorprendre als alemanys per la rereguarda i algunes de les posicions defensives es queden sense munició, s'aconsegueixen canviar les tornes.

Les bateries alemanyes de Longues-sur-Mer

La Muralla de l'Atlàntic era el sistema defensiu que Hitler va fer construir resseguint la costa d'Europa continental amb l'objectiu d'impedir un possible atac aliat des de les illes britàniques. Constava de més de 15.000 edificacions fortificades distribuïdes per 4000 km de longitud, des del nord de Noruega fins la frontera de França amb Espanya. Per construir-les els alemanys van necessitar 11 milions de tones de formigó i 1 milió de tones d'acer.

A Longues-sur-Mer es pot veure encara avui diverses bateries alemanyes que formaven part d'aquest mur teòricament infranquejable. Els projectils disparats des dels seus canons podien arribar a 20 km de distància, abastant la major part de les platges que van ser utilitzades durant el Dia D. Tot està tal qual va quedar fa 70 anys, tan els materials i armament són els originals.

Pointe du Hoc, escenari d'un dels episodis més èpics del desembarcament

A les 7:10 del dia D, 225 Rangers de l'exèrcit nord-americà desembarcaven aquí i escalaven els seus 30 m de penya-segat. La missió era deixar fora de joc la bateria de canons alemanya que apuntava a les platges d'Omaha i Utah. Per sorpresa seva, quan van arribar es van trobar amb que l'armament pesat havia estat retirat terra endins. Però igualment, durant dos dies i sense cap mena de descans, van haver de fer front als ferotges contraatacs alemanys. Quan van ser rellevats, 81 havien mort i 58 estaven ferits.

Avui el lloc conserva gairebé el mateix aspecte, amb els cràters de les explosions i les restes de les bases dels canons. Per la grandària dels forats deixats per les bombes, a un se li posa la pell de gallina pensant el que van patir aquí aquells homes.

Port Winston, la importància de la logística

La logística va ser un dels grans maldecaps del Dia D. Després de desembarcar sota l'efecte sorpresa les primeres remeses de soldats, com poder proveir-los de municions i nou armament? Com fer-los arribar menjar, aigua potable i gasolina pels seus vehicles? Com fer-hi arribar nous soldats per substituir-los o reforçar la línia de combat? Sens dubte l'empresa no era fàcil i conquerir algun dels ben defensats ports del Canal, no era una opció factible.

Per donar solució al problema, els aliats van construir dos ports artificials en les platges recent conquerides, de forma genèrica tenien per nom clau "Mulberry". Estaven formats per 146 blocs de formigó, remolcats des d'Anglaterra i enfonsats per formar un espigó semicircular. Durant els 3 mesos següents al Dia D per aquests ports van desembarcar 2,5 milions de soldats, 4 milions de tones de material i 500.000 vehicles.

A Arromanches, quan la marea és baixa, encara es poden veure les restes de l'imponent estructura d'un d'aquests ports: és deia Port Winston (anomenat així en honor a Winston Churchill). Sens dubte una de les grans consecucions de l'enginyeria durant la II Guerra Mundial.

El cementiri nord-americà de Coleville-sur-Mer

En una planícia a sobre de la platja d'Omaha s'estén el cementiri nord-americà més gran a Europa. És un dels testimonis muts de la Batalla de Normandia, és aquí on un pren consciència de l'alt cost humà de la contesa.

Llargues fileres de creus de marbre blanc, esquitxades també amb algunes estrelles de David jueves, es succeeixen fins a sumar 9.387 tombes. Estan perfectament alineades mirant cap a l'oest, direcció  al seu país d'origen. A l'entrada una escultura de bronze lloa l'esperit d'aquells joves nord-americans i un altre monument commemoratiu recorda als soldats que no van poder ser identificats i "que només Deu coneix".

Cal dir però que aquest cementiri va ser inaugurat al 1956. Durant la guerra els nord-americans van obrir un cementiri temporal a la localitat de Saint Mère Eglise, a 40 km d'aquí. Allà van ser enterrats uns 20.000 soldats durant la guerra, la meitat dels quals van ser traslladats a Coleville-sur-mer dos dècades després. Les restes de l'altra meitat van ser repatriades a Estats Units. 

Cementiri alemany de La Cambe

Aquest és el gran cementiri dels perdedors, el dels "dolents" de la pel·lícula. Segur que dels 21.222 combatents aquí enterrats n'hi havien molts ideològicament convençuts de la causa nazi, però també és segur que molts d'altres es van veure obligats a anar al front sense triar la causa o la lluita, simplement van tenir la mala sort de néixer en el lloc i l'època equivocada.  

La sobrietat destaca per sobre de tot en el principal cementiri alemany de Normandia. Al centre s'hi eleva un túmul coronat per una gran creu de roca volcànica flanquejada per dues estatues, sota seu s'hi ubica una fosa comuna en què estan enterrats 296 soldats, 207 dels quals sense identificar. Al voltant seu es distribueixen 49 agrupacions d'unes 400 tombes amb els noms dels militars gravats en unes petites làpides fixades al terra. Formacions de 5 creus de pedra alineades encapçalen cadascun d'aquests petits cementiris.

Els museus dedicats al desembarcament 

Els escenaris de la Batalla de Normandia conformen en si mateixos uns autèntics museus a l'aire lliure. Però per aquell que vulgui aprofundir en el context històric i els esdeveniments, la visita a algun dels museus dedicats al desembarcament és força recomanable. N'hi ha desenes, alguns de generalistes i d'altres que es centren en episodis concrets de la contesa. En tots ells es presenten materials originals, des de maquinària de guerra a pertinences personals dels soldats.

El mes complet de tots és el Museu Memorial de Caen, També destaquen entre els més recomanables el Museu Overlord d'Omaha Beach i el Museu Memorial de Bayeux.

__________________________

Informació pràctica pel viatger

La platja més famosa del desembarcament, l'espai millor conservat de les defenses nazis, un lloc on veure els cràters provocats per les bombes i fer-se una idea de la crueltat de la batalla, les restes d'un dels ports de proveïment dels aliats, un cementeri de cadascun dels bàndols i algun dels museus que documenten amb materials originals els esdeveniments de la batalla: aquestes són per nosaltres els visites mínimes necessàries per obtenir una visió global del que allà va passar.

Com arribar i com moure's: Si es vol fer de forma independent, aquesta és una ruta per fer en cotxe. Els aeroports de Rennes i Paris són els més propers amb vol directe des de Barcelona. En cas d'arribar i llogar cotxe des del primer, és molt recomanable incorporar a la ruta com a mínim Mont-Saint-Michel. En cas de no disposar de cotxe propi i descartat el transport públic, en cas de no conduir hi ha l'alternativa de les excursions organitzades, la majoria de les quals són d'un dia i tenen el punt de trobada a Caen.

Quan anar-hi i quant temps dedicar-hi: Un mínim de dos dies és el temps necessari per veure els espais proposats però, si disposes de més temps i vols aprofundir en la història, pensa que els espais històrics de Normandia donarien perfectament per un parell de setmanes de viatge. A excepció dels museus, els espais a visitar són a l'aire lliure: per climatologia, hores de sol i horaris d'obertura; primavera, estiu i començaments de tardor són la millor època per anar-hi.

On dormir: La petita ciutat de Bayeux és la base ideal per explorar els espais descrits, és agradable i cèntrica, a més de ser la seu el museu del famós tapís medieval. Amb més oferta hotelera està Caen, però queda en un dels extrems dels principals llocs a visitar.

Entrades: A excepció dels museus, la majoria dels espais històrics del Dia D són d'entrada gratuïta. L'entrada més cara és la del Museu Memorial de Caen (20 €), l'accés a la resta de museus val entre 7 i 8 €.

Fonts d'informació: La web de l'Oficina de Turisme de Normandia és una excel·lent font d'informació per preparar el viatge. Abans d'anar-hi és molt recomanable també documentar-se sobre el context històric i els esdeveniments ocorreguts, ja sigui amb la lectura d'un bon llibre d'història o bé a través de webs com D-Day Overlord.

Continua llegint »

Publicat a: França , Guerra , Llocs abandonats , Llocs amb historia