Visita als escenaris del Dia D de la Batalla de Normandia ~ Quaderns de bitàcola

Conegut com a Dia D, el 6 de juny de 1944 és recordat com una dels dies més importants del segle XX. En el marc de la Segona Guerra Mundial, la matinada d'aquella llarga jornada començava l'operació Overlord amb el desembarcament massiu de tropes aliades (principalment estatunidencs, britànics i canadencs) a les platges franceses de Normandia. L'inici de la reconquesta del front occidental, fent pinça amb la recuperació del front oriental que els russos van iniciar l'any anterior, va suposar l'inici de la fi de l'imperi nazi.

Aquesta invasió va ser, i continua considerant-se, el desembarcament de tropes més gran de la història, involucrant a gairebé tres milions de soldats. A pesar que en algunes de les platges el nombre de baixes aliades va ser important, el desembarcament va ser un èxit. Durant prop de dos mesos, però, la resistència alemanya a Normandia va ser ferma i el trencament definitiu del front no va arribar fins a finals de juliol.

En aquest episodi de la història cal destacar la participació en les tropes aliades d'antics combatents republicans de la Guerra Civil espanyola i el paper cabdal que hi va tenir en Juan Pujol Garcia, alies Garbo. El doble agent secret català va proporcionar a Alemanya informació falsa que va fer creure a Adolf Hitler que l'atac principal seria més tard i en un altre lloc, fet que va resultar decisiu per l'èxit del desembarcament: en un primer moment els nazis van pensar que l'atac es tractava d'una maniobra de distracció i, enlloc d'enviar-hi reforços, van concentrar-los a l'estret de Calais.

Sense estendre'ns més en el context històric, passem a explicar-te les que per nosaltres són les visites indispensables als escenaris del Dia D de la Batalla de Normardia.

Omaha Beach

Sword, Juno, Gold, Omaha i Utah. Aquests eren els cinc noms clau de les platges del desembarcament de Normandia. De totes elles, la d'Omaha era la millor defensada i la que més víctimes es va cobrar. Si existeix un lloc on el Desembarcament gairebé fracassa, aquest és Omaha Beach.

Es calcula que en només la primera hora del desembarcament aquí hi van morir 1000 soldats nord-americans. Després que la primera tongada d'assaltants fos salvatgement eliminada, la segona es va trobar amb una platja repleta de ferits, cadàvers i material destruït. Els que aconseguien travessar la platja es trobaven amb que havien d'escalar un terraplè protegit amb filferro d'espines, allò era una autèntica trampa. Només a partir del migdia, quan els aliats comencen a sorprendre als alemanys per la rereguarda i algunes de les posicions defensives es queden sense munició, s'aconsegueixen canviar les tornes.

Les bateries alemanyes de Longues-sur-Mer

La Muralla de l'Atlàntic era el sistema defensiu que Hitler va fer construir resseguint la costa d'Europa continental amb l'objectiu d'impedir un possible atac aliat des de les illes britàniques. Constava de més de 15.000 edificacions fortificades distribuïdes per 4000 km de longitud, des del nord de Noruega fins la frontera de França amb Espanya. Per construir-les els alemanys van necessitar 11 milions de tones de formigó i 1 milió de tones d'acer.

A Longues-sur-Mer es pot veure encara avui diverses bateries alemanyes que formaven part d'aquest mur teòricament infranquejable. Els projectils disparats des dels seus canons podien arribar a 20 km de distància, abastant la major part de les platges que van ser utilitzades durant el Dia D. Tot està tal qual va quedar fa 70 anys, tan els materials i armament són els originals.

Pointe du Hoc, escenari d'un dels episodis més èpics del desembarcament

A les 7:10 del dia D, 225 Rangers de l'exèrcit nord-americà desembarcaven aquí i escalaven els seus 30 m de penya-segat. La missió era deixar fora de joc la bateria de canons alemanya que apuntava a les platges d'Omaha i Utah. Per sorpresa seva, quan van arribar es van trobar amb que l'armament pesat havia estat retirat terra endins. Però igualment, durant dos dies i sense cap mena de descans, van haver de fer front als ferotges contraatacs alemanys. Quan van ser rellevats, 81 havien mort i 58 estaven ferits.

Avui el lloc conserva gairebé el mateix aspecte, amb els cràters de les explosions i les restes de les bases dels canons. Per la grandària dels forats deixats per les bombes, a un se li posa la pell de gallina pensant el que van patir aquí aquells homes.

Port Winston, la importància de la logística

La logística va ser un dels grans maldecaps del Dia D. Després de desembarcar sota l'efecte sorpresa les primeres remeses de soldats, com poder proveir-los de municions i nou armament? Com fer-los arribar menjar, aigua potable i gasolina pels seus vehicles? Com fer-hi arribar nous soldats per substituir-los o reforçar la línia de combat? Sens dubte l'empresa no era fàcil i conquerir algun dels ben defensats ports del Canal, no era una opció factible.

Per donar solució al problema, els aliats van construir dos ports artificials en les platges recent conquerides, de forma genèrica tenien per nom clau "Mulberry". Estaven formats per 146 blocs de formigó, remolcats des d'Anglaterra i enfonsats per formar un espigó semicircular. Durant els 3 mesos següents al Dia D per aquests ports van desembarcar 2,5 milions de soldats, 4 milions de tones de material i 500.000 vehicles.

A Arromanches, quan la marea és baixa, encara es poden veure les restes de l'imponent estructura d'un d'aquests ports: és deia Port Winston (anomenat així en honor a Winston Churchill). Sens dubte una de les grans consecucions de l'enginyeria durant la II Guerra Mundial.

El cementiri nord-americà de Coleville-sur-Mer

En una planícia a sobre de la platja d'Omaha s'estén el cementiri nord-americà més gran a Europa. És un dels testimonis muts de la Batalla de Normandia, és aquí on un pren consciència de l'alt cost humà de la contesa.

Llargues fileres de creus de marbre blanc, esquitxades també amb algunes estrelles de David jueves, es succeeixen fins a sumar 9.387 tombes. Estan perfectament alineades mirant cap a l'oest, direcció al seu país d'origen. A l'entrada una escultura de bronze lloa l'esperit d'aquells joves nord-americans i un altre monument commemoratiu recorda als soldats que no van poder ser identificats i "que només Deu coneix".

Cal dir però que aquest cementiri va ser inaugurat al 1956. Durant la guerra els nord-americans van obrir un cementiri temporal a la localitat de Saint Mère Eglise, a 40 km d'aquí. Allà van ser enterrats uns 20.000 soldats durant la guerra, la meitat dels quals van ser traslladats a Coleville-sur-mer dos dècades després. Les restes de l'altra meitat van ser repatriades a Estats Units.

Cementiri alemany de La Cambe

Aquest és el gran cementiri dels perdedors, el dels "dolents" de la pel·lícula. Segur que dels 21.222 combatents aquí enterrats n'hi havien molts ideològicament convençuts de la causa nazi, però també és segur que molts d'altres es van veure obligats a anar al front sense triar la causa o la lluita, simplement van tenir la mala sort de néixer en el lloc i l'època equivocada.

La sobrietat destaca per sobre de tot en el principal cementiri alemany de Normandia. Al centre s'hi eleva un túmul coronat per una gran creu de roca volcànica flanquejada per dues estatues, sota seu s'hi ubica una fosa comuna en què estan enterrats 296 soldats, 207 dels quals sense identificar. Al voltant seu es distribueixen 49 agrupacions d'unes 400 tombes amb els noms dels militars gravats en unes petites làpides fixades al terra. Formacions de 5 creus de pedra alineades encapçalen cadascun d'aquests petits cementiris.

Els museus dedicats al desembarcament

Els escenaris de la Batalla de Normandia conformen en si mateixos uns autèntics museus a l'aire lliure. Però per aquell que vulgui aprofundir en el context històric i els esdeveniments, la visita a algun dels museus dedicats al desembarcament és força recomanable. N'hi ha desenes, alguns de generalistes i d'altres que es centren en episodis concrets de la contesa. En tots ells es presenten materials originals, des de maquinària de guerra a pertinences personals dels soldats.

El mes complet de tots és el Museu Memorial de Caen, També destaquen entre els més recomanables el Museu Overlord d'Omaha Beach i el Museu Memorial de Bayeux.

__________________________

Informació pràctica pel viatger

La platja més famosa del desembarcament, l'espai millor conservat de les defenses nazis, un lloc on veure els cràters provocats per les bombes i fer-se una idea de la crueltat de la batalla, les restes d'un dels ports de proveïment dels aliats, un cementeri de cadascun dels bàndols i algun dels museus que documenten amb materials originals els esdeveniments de la batalla: aquestes són per nosaltres els visites mínimes necessàries per obtenir una visió global del que allà va passar.

Com arribar i com moure's: Si es vol fer de forma independent, aquesta és una ruta per fer en cotxe. Els aeroports de Rennes i Paris són els més propers amb vol directe des de Barcelona. En cas d'arribar i llogar cotxe des del primer, és molt recomanable incorporar a la ruta com a mínim Mont-Saint-Michel. En cas de no disposar de cotxe propi i descartat el transport públic, en cas de no conduir hi ha l'alternativa de les excursions organitzades, la majoria de les quals són d'un dia i tenen el punt de trobada a Caen.

Quan anar-hi i quant temps dedicar-hi: Un mínim de dos dies és el temps necessari per veure els espais proposats però, si disposes de més temps i vols aprofundir en la història, pensa que els espais històrics de Normandia donarien perfectament per un parell de setmanes de viatge. A excepció dels museus, els espais a visitar són a l'aire lliure: per climatologia, hores de sol i horaris d'obertura; primavera, estiu i començaments de tardor són la millor època per anar-hi.

On dormir: La petita ciutat de Bayeux és la base ideal per explorar els espais descrits, és agradable i cèntrica, a més de ser la seu el museu del famós tapís medieval. Amb més oferta hotelera està Caen, però queda en un dels extrems dels principals llocs a visitar.

Entrades: A excepció dels museus, la majoria dels espais històrics del Dia D són d'entrada gratuïta. L'entrada més cara és la del Museu Memorial de Caen (20 €), l'accés a la resta de museus val entre 7 i 8 €.

Fonts d'informació: La web de l'Oficina de Turisme de Normandia és una excel·lent font d'informació per preparar el viatge. Abans d'anar-hi és molt recomanable també documentar-se sobre el context històric i els esdeveniments ocorreguts, ja sigui amb la lectura d'un bon llibre d'història o bé a través de webs com D-Day Overlord.