Un passeig per Palma de Mallorca

Versión en español

Palma de Mallorca és una ciutat per passejar-la, per degustar-la tranquil·lament, per perdre's pel seus carrerons i anar descobrint patis senyorials i petits bars amb solera on fer un mos. La història impregna cada barri, cada racó, ensenyant els seus secrets a qui la visita i enamorant a simple cop de vista a qui arriba per primera vegada. Tant és així, que gran part de la població que hi viu no ha nascut allà, i nosaltres n'hem conegut uns quants: alemanys, francesos, catalans, madrilenys, vascos... Símptoma inequívoc de que Palma té quelcom que atrau, n'estem segurs. De fet, al rellegir les nostres notes de viatge ens han vingut unes ganes irrefrenables de tornar-hi, almenys per uns dies...

Aquí us descrivim el que, segons el nostre punt de vista, ha estat més interessant conèixer. Donem una volta passejant per les diferents cares de Palma, encara que la ciutat és un tot, un equilibri perfecte de la seva diversitat que és fa difícil de fragmentar.

De cara al mar

Si una cosa marca el caràcter de Palma és el mar. Mediterrànea i vivint de cara al mar, la seva façana marítima és el primer que el viatger veu quan arriba. La Seu i el Palau de l'Almudaina s'alcen imponents sobre la línia de mar i des de fa segles que donen la benvinguda al viatger. Als seus peus, el Parc de Mar i el Passeig Marítim són lloc d'esbarjo dels palmesans i parada obligatòria pels visitants que troben aquí el millor lloc per obtenir la fotografia més representativa de la ciutat.

La Palma marinera poc a poc ha passat a formar part més del passat que no pas del present, tot i que avui encara és possible veure els pescadors traginant el peix o adobant les xarxes envoltats de gavines. Diversos són els barris que no han volgut desfer-se per complet del seu esperit mariner i han sabut mantenir la seva essència, els típics llaüts amarrats al port els delaten. La Llotja o el Consolat de Mar són testimoni d'una època gloriosa en la que el port de Palma va ser un dels més importants del Mediterrani. L'olor salat a mar, connecta immutable passat i present.

La Palma monumental

Possiblement la Seu, el Palau de l'Almudaina i el Castell de Bellver són els edificis més emblemàtics de la ciutat però no pas els únics d'interès. Arquitectura religiosa i civil ha anat deixant la seva petjada a Palma en les seves diferents formes i estils, deixant petites joies mig amagades com els banys àrabs.


La Seu, la catedral de Palma

La Seu és segurament l'edifici més simbòlic, el més fotografiat i el més recordat de la ciutat. Gòtica en origen, en ella hi han anat deixant també petjada el renaixement, el barroc, el neoclàssic, el modernisme i l'art contemporani. La Seu s’ha anat transformant al llarg del temps i continua estant en evolució permanent. Antoni Gaudí i Miquel Barceló en són els seus artistes més cèlebres i polèmics. L'artista mallorquí més internacional, és el que va plasmar l'obra més moderna en una de les capelles. Revestint tot amb una pell ceràmica va plasmar el mar amb els peixos i la terra amb els seus fruits (al.legoria al món que va crear Déu). Hem de dir que tot i la polèmica generada, a nosaltres ens ha captivat.

La Seu de Palma és, juntament amb les catedrals de Beauveais, Milà i Colònia, una de les catedrals gòtiques més altes, i també disposa d'un dels rosetons més grans amb gairebé 100 m2 de superfície. Aquesta característica i la lluminosaitat que en els dies solejats deixa entrar a l'interior de la nau, li ha valgut a la Seu el sobrenom de la catedral de la llum. Com a curiositat us expliquem també que la superfície de la Seu va ser també la unitat de mesura agrícola de la illa: la superfície total de la catedral (6.600 m2) equivalia a una "quarterada" que, a la seva vegada es subdividia en quatre "quartons" i setze "horts".

El Palau de l'Almudaina

Cara a cara amb la Seu, l'Almudaina guarda entre els seus murs part important de la història de la illa i del Regne de Mallorca. Aquí han deixat petjada totes les civilitzacions que han passat per Palma. D'origen romà i posteriorment ciutadella àrab, al segle XIV va a passar a ser la seu del regne mallorquí. Veient-la no podem evitar imaginar com devien ser els seus temps de màxim esplendor. Reminiscències del passat, encara avui la Família Reial Espanyola l'utilitza com a residència oficial per a cerimònies i recepcions d'Estat durant l'estiu.

El Castell de Bellver

El castell de Bellver és ben peculiar... i no ho diem pas per dir... T'has imaginat alguna vegada un castell amb una planta circular? Doncs existeix i està a Palma. El de Bellver és un dels pocs castells que existeixen a Europa amb aquesta singularitat i és el més antic de tots ells. El més curiós de tot és que aquesta peculiaritat no obeeix a cap tipus de raó tècnica sinó únicament estètica, segons es creu inspirant-se en l'Heròdium de Palestina. Va ser construït a inicis del s. XIV per la casa real mallorquina i hi destaca la torre de l'homenatge de 25 metres d'alçada. Originàriament palau i fortalesa, posteriorment va passar a ser presó reial sent l'escriptor i polític Gaspar Melchor de Jovellanos el seu presoner més il·lustre. Actualment allotja el Museu d'història de la ciutat i ofereix les millors vistes de la ciutat. 

Els banys àrabs

A cada ciutat que un visita, un s'hi fa amb un racó especial. No té perquè ser el més espectacular, simplement t'atreu. Nosaltres a Palma aquest raconet l'hem trobat als jardins de Can Fontiroig, un recés de pau i tranquil·litat on hi trobem també un dels pocs monuments que es queden del domini musulmà a Mallorca i els millor conservats de l'antiga "Madina Mayurqa" -nom que tenia la ciutat en l'època morisca-. Els banys àrabs daten del segle X i avui en queda la sala destinada als banys calents. Sobta veure que cap capitell de la seva columnata és igual, pel que ens van explicar aquests són reutilitzats de construccions anteriors, possiblement romans.

La Palma senyorial i burgesa

Caminant per l'antic barri jueu, pel carrer de Santa Catalina o passant per Can Amunt i Can Avall ens trobem amb petites joies de l'arquitectura quotidiana. Cada racó està impregnat d'una aureola atemporal i al caure la tarda, amb la llum més tènue, sembla que s'arrepleguin plens d'història.

Monumentals i amb gust, darrere d'alguns portals s'amaguen patis de l'alta aristocràcia mallorquina que són crònica viva d'una altra època. No són poques les històries i llegendes que acumulen. A la llinda d'un portal del Pati de Ca´n Ordines d´Almadrà apareix una cita en llatí que es tradueix per "casa't i calla't; el silenci et proporcionarà joies". És el reflex dels interessos matrimonials que va haver entre el pobre cavaller Vivot i la rica pubilla Santmartí. En el mateix pati tenim el plaer de trobar-nos amb la que es considera la dona més vella de Palma, la senyora Manlia Severa. D'ella només la làpida amb el seu nom, una de les poques restes trobades de la necròpolis romana.

Més pròximes en el temps, Palma acull també autèntiques joies del modernisme com ara el Gran Hotel, Can Casasayas o Can Fortesa Rei, que aporten la nota de color a la solemnitat imposada pels casals del centre històric. No són pocs els edificis emblemàtics d'aquest estil que es poden trobar a la ciutat.

La Palma artística

Palma no només és edificis i història. La seva vessant artística va més enllà dels edificis. Es Baluard, la Fundació Pilar i Joan Miró i Ses Voltes són visites més que interessants pels amants de l'art.


Museu Es Baluard

Amb vistes espectaculars a la bahia de Palma el museu d'art modern i contemporani ocupa l'antiga fortalesa del Baluard de Sant Pere, del s.XVI. Després de destinar-se a un ús militar, aquest edifici històric va estar 40 anys abandonat fins a convertir-se en museu. Té una col·lecció amb artistes de la talla de Miró, Picasso, Sorolla, Mir, Gelabert, Rusiñol, Jaume Plensa, Marina Abramovich... en fi, un patrimoni que s'ha de visitar sí o sí si t'agrada una mica l'art!

Fundació Pilar i Joan Miró

La seu de la Fundació i on es troba la col.lecció d'obres de Miró és un edifici dissenyat per Moneo, una meravella per la vista que fa que la visita sigui molt més plaentera. De color blanc, amb línies sòbries i amb material d'alabastre que fa que moltes de les parets siguin translúcides. Un continent a l'alçada del seu contingut. La col·lecció consta de pintura, dibuix, escultura i obra gràfica. En total, el fons està compost per 118 pintures damunt tela, 275 obres realitzades amb tècniques diverses damunt diferents tipus de suport, 1.512 dibuixos i 35 escultures, així com obra gràfica.

Però el que més ens va agradar va ser la visita al taller de l'artista, on va treballar des de que s'establí en Mallorca. En aquest espai tan personal es pot copsar l’atmosfera de creació que tenia Miró. Està tot tal i com ho va deixar. Dóna la sensació que el geni només hagi sortit un moment del seu taller i que tornarà de seguida.

Ses Voltes

Als peus de la catedral trobem Ses Voltes, un espai d'art i creació d'art contemporani. El centre dóna suport als artistes en tots els procesos de l'obra abans d'entrar en el circuit de museus, galeries d'art, festivals o teatres. També fan cursos i tallers d'art, una iniciativa molt lloable i engrescadora que fa d'aquest centre un niu d'artistes i que permet al visitant veure in-situ el procés de creació.  

Especialment interessant és el projecte de regeneració urbana que s'ha impulsat des del centre. Una visió gens típica ni convencional de Palma que diversos artistes han anat creant durant els darrers anys a través d'street art.

Passejar per aquests carrerons ens ha fet veure la part d'una ciutat més desconeguda, més d'anar per casa i suposem que més autèntica. De fet, marxem de Palma amb la sensació d'haver-la vist diferent a la que coneixíem fa anys, aquella que ens venien només com a destí de sol i platja i com a viatge de fi de curs de la nostra època adolescent. Diuen que no hi ha res com tornar a un lloc on has estat per gaudir-lo molt més que la primera vegada.

Ens acomiadem de Palma, però tornarem.

 Altres posts sobre Palma de Mallorca:

• Festes de Sant Sebastià a Palma de Mallorca

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Blogtrip , Ciutats , Espanya , Llocs amb historia , Racons propers

Festes de Sant Sebastià a Palma de Mallorca

Versión en español

Les petites coses que aconsegueixen sorprendre'ns són les que es fan amb un racó privilegiat en els nostres records. Palma de Mallorca és una d'aquestes ciutats que vagis els cops que hi vagis sempre tindrà un nou racó amb encant o una llegenda per descobrir que sorprendrà al viatger. Feia 8 anys de l'última vegada que havíem trepitjat Palma i un cop tornats encara ens preguntem com és que hem deixat passar tant de temps per tornar-hi.

Vista de la Seu i del port de Palma

Palma de Mallorca, destí pels 365 dies de l'any

Hi ha destins que injustament s'associen a un determinat tipus de turisme o bé a una època concreta de l'any. Els tòpics són mal consellers i qui creu que Mallorca és només sol i platja s'equivoca i es perd part important del seu encant. Evidentment les platges i les cales són un dels grans valors de l'illa, però també ho són els monestirs i ermites que van esquitxant el seu interior, la majestuosa serra de Tramuntana i els paisatges rurals que l'envolten, les coves i les inimaginables figures que es formen en les seves entranyes i... per suposat, Palma.  

Si un féssim una llista de les característiques desitjables d'una ciutat, Palma de Mallorca les tindria gairebé totes. El mar, un casc antic amb història, una arquitectura notable, una gastronomia de qualitat, mercats i restaurants amb solera, una oferta cultural envejable i un caràcter cosmopolita a mig camí entre la tradició i la modernitat. L'equilibri perfecte.

Per una escapada d'un cap de setmana llarg o bé com a punt base per a descobrir l'illa, Palma és la ciutat ideal. Possiblement és un destí que a l'estiu llueix més, però que la resta de l'any té l'avantatge de poder-lo descobrir de forma més autèntica. Si aquest "descobrir" es fa a més de la mà d'uns amfitrions de luxe, en bona companyia i coincidint amb les Festes de Sant Sebastià, l'escapada adquireix ja el qualificatiu d'experiència per recordar. I justament és això el que hem tingut la fortuna de viure aquests dies.

D'esquerra a dreta i de dalt a baix: la Seu (2), Palau de l'Almudaina, carrer del casc antic, 

Can Casasayas, capella de Sant Elm, Fundació Pilar i Joan Miró (2) i el port.

Sant Sebastià: Foc, festa i tradició

La devoció dels palmesans per Sant Sebastià data de molt antic. Ja en el segle XVII, agraïts per haver-los protegit de la pesta el varen proclamar patró de la ciutat. En el seu honor, des de més recent i cada mes de gener, se celebren les festes patronals de Palma. El foc n'és l'element central com si d'una revetlla de Sant Joan d'hivern es tractés però, a diferència d'aquesta última, el programa d'activitats de Sant Sebastià s'allarga durant dos caps de setmana intensos. Concerts, cultura, esport, gastronomia, oci es succeeixen en activitats per a tots els gustos i tots els públics. Per nosaltres Sant Sebastià ha significat l'oportunitat única de viure Palma com si fóssim uns ciutadans més.

Divendres al vespre vam gaudir de la millor cuina d'autor amb la Peccata Minuta a l'emblemàtic Mercat de l'Olivar, on 13 xefs de prestigi de l'illa oferien tapes gourmet a preus populars en una iniciativa de Chefs (in). Una trobada que va morir d'èxit considerant la gran afluència de públic que gairebé no permetia avançar pels passadissos del mercat. Després va venir el correfoc, l'acte principal de la nit. Cinc colles de diables i dues bèsties de foc van recórrer els principals carrers de la ciutat. Els tambors i la pólvora omplien l'ambient de festa i gresca. Adrenalina pura!

Les guspires encenen el cel de Palma

Foc, foc, foc, correfoc!

Diumenge al matí i dia de la revetlla de Sant Sebastià vam tenir l'honor de saludar en persona i conèixer la història del Drac de na Coca, element del bestiari mallorquí i protagonista tant del correfoc com de la nit de revetlla -la tradició diu que el drac va existir de veritat, tot i que en realitat es tractava d'un cocodril que a dia d'avui es pot visitar al Museu Diocesà de Palma-. Ja per al vespre vam presenciar com acompanyat de gegants, capgrossos i xeremiers (música tradicional) marxava en comitiva des de la Plaça de Cort fins a la Plaça Major on, amb el seu foc va encendre el fogueró i donà el tret d'inici a la festa.

El Drac de na Coca, bèstia de foc de Palma. El de veritat està al Museu Diocesà.

El Drac de na Coca encenent el fogueró. Foto cedida per Cati Cladera

És aleshores quan el foc s'estén per les places de Palma. Bidons partits per la meitat esdevenen barbacoes mòbils que omplen la ciutat de brases per fer la torrada. Botifarrons, xoriços, llom i cansalada es couen i són l'excusa per retrobar amics i fer-ne de nous. Cadascun porta alguna cosa i tothom participa a l'hora de preparar aquest sopar de germanor on compartir és la filosofia. Un autèntic esdeveniment social en el que vam tenir el plaer de coincidir amb d'altres bloggers de Mallorca. Ni la pluja -que justament va fer acte de presència en el pitjor moment- ens va fer enrere.

Fent foc per la torrada.

Ni la pluja pot aturar els bons moments entre amics.

La nit és llarga i ni de bon tros s'acaba amb la torrada. Poc a poc la música va substituint les brases i grups i cantants passen a ser els protagonistes de la festa. Els concerts es succeïxen pels diferents racons de la ciutat. Difícil d'escollir entre tanta varietat. Nosaltres finalment ens vam decidir per Raimundo Amador.


Nit màgica, nit per recordar!

Raimundo Amador en el concert de Sant Sebastià

Informació pràctica

En la propera entrada t'explicarem els principals atractius que Palma ofereix al visitant. Avui, per anar fent boca, t'avancem informació d'utilitat per preparar la visita a la ciutat.

A la web de la Fundació Turisme Palma de Mallorca 365 trobaràs la informació d'interès. Especialment útil és el seu apartat de descàrrega de documents amb plànols de la ciutat i una mini guia turística gratuïta. Un cop allà, hi ha oficines d'informació turística al Casal Solleric (Passeig del Born), al Parc del Mar, al Parc de les Estacions (Pl. Espanya), a la Plaça de la Reina, a Platja de Palma i al mateix aeroport.


Com arribar:

Palma està connectada via aèrea amb els aeroports de Barcelona, Girona, Lleida i Reus. Diferents companyies realitzen el trajecte despenent de l'aeroport de sortida. Nosaltres vam volar amb Air Europa. L'aeroport Son Sant Joan està a 10 km del centre de Palma, s'hi pot arribar amb la línia 1 de l'autobús urbà (3€, passa cada 15 min.) o bé amb taxi (mínim 12€).

Baleària i Transmediterrània són les companyies que connecten Barcelona-Palma via marítima. En total són dos vaixells diaris en cada sentit que tarden 8 hores en realitzar el trajecte.

Si penses combinar la ciutat de Palma de Mallorca amb altres visites per l'illa, l'ideal és llogar cotxe a Mallorca, així podràs descobrir tots els racons al teu aire i anar a aquells llocs que et vinguin de gust sense dependre del transport públic. Molt recomanable!

 
On dormir:

Nosaltres ens vam allotjar a l'Hotel Costa Azul. Hotel ben situat a primera línia del Passeig Marítim de Palma i amb unes vistes espectaculars al port i la catedral. Recentment reformat segueix una línia de decoració basada en la poesia de temàtica marinera (cada habitació té un poema diferent). Bon gust i un tracte exquisit. Bona connexió wi-fi i un dels matalassos més còmodes on hem dormit mai. Preu de l'habitació a partir de 72€.

On menjar: 

L'oferta gastronòmica de Palma és àmplia i variada. Els restaurants on vam menjar i que podem recomanar són:

Patrón Lunares: Restaurant familiar situat al barri de Santa Catalina (l'antic barri de pescadors) i molt a prop del Mercat de Santa Catalina. El nom prové de l'antic propietari, que va ser un patró molt jove de l'embarcació "Lunares". Cuina de fusió creativa, com la seva ensaïmada de foie o el remenat de calamars amb escalivada i ou fregit. Ambient agradable i música en directe. Preu mig entre 25 i 30 €.

                                     Patrón Lunares                                                                           Tast Club

Tast Club: Local que va néixer amb la intenció de ser un club privat de fumadors i que avui és, per la manca de llicència, un restaurant exclusiu d'ambient tranquil on es poden degustar tapes i pinxos creatius, menjar el plat estrella (bou a la pedra) o prendre un dels gin tònics més originals de la seva carta. Hi han dos restaurants del Tast, però el més recomanable és el Tast Club (o Club del Fumador). Il.luminació i música relaxada. Un lloc elegant i amb classe. Preu mig 30 €.

Es Rebost: Restaurant de menjar autòcton mallorquí, on es poden degustar unes coques casolanes d'escalivada, sobrassada, formatge local, hamburguesa amb sobrassada, ensaïmades, etc. regat amb un vi de la terra. Fotografies de camps de les terres de Mallorca i un ambient desenfadat. Slow fast food per un preu mig d'entre 8 i 12 €.

                                       Es Rebost                                                                                     Hotel Cort

Restaurant de l'Hotel Cort: Situat davant de Cort (l'Ajuntament), decorat amb gust i il.luminació perfecta per una vetllada romàntica. Serveix aperitius com ostres, ceviche, seitons, etc. Vi i còctails. L'hotel consta de 14 suites i dues habitacions dobles selectes. Situat a la mateixa Plaça de Cort.


Ensaïmades i sobrassada:

Diuen que qui no torna amb una sobrassada o una ensaïmada, no ha estat a Mallorca. Molts són els llocs on es poden comprar però no a tots són igual de bones.

Per la sobrassada us recomanem anar directament a un dels mercats de Palma, el de l'Olivar i el de Santa Catalina són els que queden més a prop del centre històric. Per ensaïmades us podem recomanar les de Can Joan de S'Aigo (Can Sanç, 10), un acollidor forn-cafeteria fundat al 1700 on -segons diuen- hi fan les millors ensaïmades i la millor xocolata de Palma.



__________________________________________________________________________

Foto de família del #Palmatrip

Gràcies a la iniciativa #Palmatrip de la Fundació Turisme Palma de Mallorca 365, 10 bloggers de diferents indrets de l'estat (Madrid, Eibar, Astúries, Tenerife i Barcelona) hem conegut Palma entre els dies 17 i 20 de gener. Acompanyats de la Marita i el Pedro de la Fundació, de la Julia de Viajes y Eventos i del nostre guia Xavi, hem anat descobrint Palma en les seves variants més diverses: la històrica, la cultural, l'artística, la gastronòmica i la tradicional. Us convidem a visitar els altres blocs participants per a conèixer altres punts de vista d'aquest viatge: Foto Escapada, El Txoko de Lonifasiko, Viaje al Atardecer, Ahora toca viajar, Un mundo para 3, Los viajes de Ali i Machbel. El nostre agraïment a la Fundació i col·laboradors per haver-nos acollit tant bé i haver-nos fet sentir com a casa.


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Blogtrip , Ciutats , Espanya , Festes , Racons propers , Tradicions

Cap de setmana de relax i balnearis a Caldes de Montbui

Versión en español

De vegades no cal anar molt lluny per a trobar llocs autèntics i viure experiències singulars. Destins de cap de setmana, per passar-hi uns dies o directament, perquè no, plantejar-se'ls per anar-hi a viure. El passat cap de setmana vam descobrir un d'aquests llocs: Caldes de Montbui. Avui, te'l volem descobrir a tu.

Davant de la Font del Lleó

"Caldes" prové de la paraula "càlid" o "calent" i és el nom genèric per designar un lloc d'aigües calentes. Diverses viles de la geografia catalana han adoptat aquest mot en el seu nom: Caldes d'Estrac, Caldes de Malavella, Caldes de Boí, a més de Caldes de Montbui, ens venen al cap. Tots ells són pobles termals amb les seves singularitats però ens atrevim a dir que aquest darrer té un encant que el fa especial.

A Caldes de Montbui tot gira entorn la cultura de l'aigua: sense l'aigua termal no existiria Caldes de Montbui, i sense llocs com Caldes se'ns faria més difícil entendre la magnitud d'aquest recurs natural. Els calderins mimen l'aigua i aquesta s'integra en les diferents vessants del seu dia a dia. Història, art, costums, cultura, economia, gastronomia... res s'escapa d'aquest recurs tan preuat. Aquest possiblement és l'aspecte que més ens ha captivat de Caldes.

Caldes de Montbui, història viva del termalisme

Caldes de Montbui té el privilegi de ser el primer poble termal de Catalunya i de posseir les termes romanes més ben conservades de la Península Ibèrica. Aquí els romans hi van descobrir unes aigües que emanaven a 76º de temperatura -una de les més elevades d'Europa-, l'element singular i connector dels 2.500 anys d'història de Caldes, que ja havia començant uns segles abans els ibers s'hi van instal·lar.

Quan un arriba a la vila el primer que fa és dirigir-se a al casc antic en direcció a la Plaça del Lleó, aquí va començar la història termal de Caldes i és on també, cara a cara, es troben els seus dos símbols principals.

Les Termes romanes

Quan un passeja entre els arcs de les Termes romanes un no pot evitar viatjar amb la imaginació a temps passats. Un s'imagina als romans passejar amb la seva toga pels voltants o bé asseguts tot conversant en algun dels seus racons. No és difícil fer aquest exercici mental, aquestes termes constitueixen un dels conjunts termals medicinals que millor es conserven a Europa i són també Bé Cultural d’Interès Nacional. Quan un s'assabenta que el que té davant seu és només una petita part del que van arribar a ser, se n'adona realment de la importància que va arribar a tenir Caldes de Montbui.

Actualment a les Termes romanes hi podem veure, per una banda, una piscina rectangular d’uns dotze metres de costat llarg, amb cinc graons en forma de graderia, que encara conserva les entrades i sortides d’aigua originals. Es tractava d’un caldarium (piscina d’aigua calenta). I per altra banda, dues petites piscines semicirculars que probablement s’usarien per fer banys individuals.

Termes romanes

La Font del Lleó

Possiblement la Font del Lleó és el sortidor d'aigua calenta més conegut de Catalunya. L'aigua brolla directament del subsol a 74º de temperatura o sigui que, si la toques, te'n recordes. És la icona més famosa de la vila i la que acostuma atreure més al visitant. De fet si no t'has fet una foto a la Font del Lleó tocant l'aigua, no has estat a Caldes de Montbui. Qui sap, potser també dóna sort...

El seu origen data de fa més de quatre cents anys, quan es va construir per canalitzar l'aigua on anteriorment hi havia 30 brolladors naturals. Al 1927 va ser restaurada per Manel Raspall donant-li la seva fesomia noucentista i afegint el tradicional lleó al sortidor.

Font del Lleó

Caldes de Montbui, tradició balneària

La tradició balneària, tal i com l'entenem avui, a Caldes ve de molt antic. Des del segle XVII que hi ha documents que en deixen constància però és al segle XIX quan adquireix el seu màxim esplendor. En aquesta època Caldes de Montbui era la primera estació termal de Catalunya i la segona de la península, tan pel que fa al número de balnearis com per la seva qualitat.

Fins a nou balnearis van arribar a conviure. Tots ells eren llocs de pedigrí on venia la burgesia catalana i europea a rebre tractaments a base d'aquestes aigües que tenen propietats curatives i medicinals més que demostrades des de l'època romana. El més conegut del moment va ser l'avui desaparegut Balneari Can Rius, un dels més luxosos d'Europa. El restaurat saló de l'antic balneari manté la bellesa i l’esperit noucentista que oferia el balneari en la seva època d’esplendor i la seva preciosa galeria dels vitralls esdevé un autèntic espectacle de llum i colors en els dies solejats. De tant en tant concerts, casaments o d'altres esdeveniments socials permeten rememorar temps passats.

Galeria dels vitralls de Can Rius

Baixar les escales i entrar a la galeria de banys modernista de l'Hotel Balneari Broquetas permet també viatjar a temps passats, però a diferència de Can Rius, aquí encara és possible realitzar-hi un tractament tal i com feien les famílies benestants de l'època. Darrera d'una de les seves portes s'hi amaga també el seu secret millor guardat: una autèntica sauna romana (vaporàrium) del segle II, en forma d'estufa natural de pedra coberta amb una volta, al voltant de la qual els romans s'asseien en bancs.

Galeria modernista del Balneari Broquetas

Caldes de Montbui, relax a prop de casa

Avui a Caldes hi ha actualment tres balnearis, tots ells amb una llarga història al darrera. Per sort a dia d'avui no cal pertànyer a la classe benestant per gaudir de les bondats de les seves aigües termals. Caldes queda a prop de casa i els seus balnearis disposen d'opcions a l'abast de totes les butxaques. Et podem assegurar per experiència pròpia que quan surts de fer el circuit termal et sents com nou.

Nosaltres ens vam allotjar a l'Hotel Balneari Vila de Caldes. Per començar, la perspectiva de llevar-se un diumenge i saber que tens per endavant una sessió termal, no té preu. Primer una estona al vaporàrium per obrir porus i netejar la pell. Acte seguit cap a la piscina termal amb cascada cervical per relaxar-se i deixar anar tota la tensió acumulada durant la setmana. I per acabar dutxa de raig termal a pressió per estimular la circulació de la sang. Sembla mentida la de propietats que pot arribar a tenir l'aigua, i compartir l'experiència en parella encara ho fa més especial. De luxe!

Piscina termal de l'Hotel Balneari Vila de Caldes

Per fer-te encara més dentetes t'explicarem que aquest és el balneari més antic dels existents a Caldes -va ser fundat al 1680-, tot i que l'edifici actual va ser construït l’any 1849 i totalment renovat al 1992. Més enllà de la seva activitat termal, a començaments del segle XX va ser també un important centre cultural on es reunien artistes de renom com els pintors Miró, Mir i Gispert, entre d’altres. Qui sap, potser en algun moment hem resseguit les seves passes per algun dels passadissos o jardins de l'hotel...

Façana de l'Hotel Balneari Vila de Caldes

Els altres dos balnearis de Caldes són: l'Hotel Balneri Broquetas, del que ja hem parlat anteriorment, i l'Hotel Balneari Termes Victoria. Aquest últim es va fer especialment famós a mitjans del segle passat perquè hi anava l'equip del FC Barcelona de l'època del Kubala, el Ramellets i companyia. Tots tres balnearis ofereixen paquets que van des d'unes hores -a partir de 20€-, fins estades d'una setmana amb l'allotjament i pensió completa.

Thermalia, museu termal i galeria d'art de 1r nivell

El Museu Thermalia és un centre temàtic dedicat a la cultura de l'aigua termal. Thermalia presenta de forma didàctica i amena, la història de les aigües termals (que brollen de la terra a 74ºC) i la seva incidència i vinculació amb la gent i l'entorn que l'envolta. És la visita ideal per conèixer l'abast i la veritable importància de l'aigua termal pel municipi.

Però si passejar pel museu i aprendre sobre el món termal ja és prou engrescador, encara ho és més arribar a les plantes superiors de l'edifici. Allà s'hi exposen més d'un centenar d'obres de Picasso. Un fet poc conegut però que li suposa ser el segon museu de Catalunya amb més obres del famós pintor malagueny.

Tercera planta del Museu Thermalia

Manolo Hugué fou un artista noucentista polifacètic que va destacar sobretot com escultor però que també va pintar i dissenyar joies. Era un amic respectat de Pablo Picasso amb qui va coincidir a la Barcelona de "Els quatre gats" i després a l'efervescent París. Ja de gran es va establir a Caldes de Montbui per motius facultatius (tenia artritis). Curiosament no va fer gran fortuna en vida i Picasso, quan Hugué va morir, va regalar diverses de les seves obres a la família, que havia quedat en una situació econòmica feble. Posteriorment la família d’Hugué va cedir generosament a l’Ajuntament de Caldes de Montbui les obres tant de l'escultor com les del famós pintor. Avui s'exposen al Museu  Museu Thermalia de manera permanent conformant una col·lecció única que, per si sola, ja mereix una visita a Caldes.

L'aigua termal, en el dia a dia dels calderins

L'aigua termal continua formant part de les activitats més quotidianes dels calderins. Antigament s'utilitzava l’aigua calenta de la Font del Lleó per desplomar als pollastres, escalfar intestins per fer botifarres o rentar plats. Ja fa molts anys que per raons sanitàries no es fa tot això públicament, però encara hi ha molta gent que segueix agafant l’aigua calenta per cuinar, rentar roba o beure-la.

A la vila hi han tres safareigs on arriba l'aigua calenta de la Plaça del Lleó: dos oberts al públic i un tercer en espera de rehabilitació per poder ser visitable. El safareig de la Portalera, al carrer de la muralla, ben gran i amb prou capacitat per una vintena de persones és un dels més emblemàtics. Tot i que no té l'activitat de fa unes dècades, encara el fan servir moltes dones del poble per rentar la roba o anar-hi a buscar aigua calenta. Era i és un espai on trobar-se i fer tertúlia.

Safareig de la Portalera

Anar a donar un volt pel safareig es trobar-se amb escenes quotidianes ja oblidades en altres pobles. Allà vam conèixer la Mari Carmen, una dona que no viu al poble però que hi va sovint per gaudir dels balnearis. Només té bones paraules per Caldes i acostuma sempre a rentar la roba a la Portalera amb un sabó artesà que ella mateixa fa (diu que tot queda més net que a la rentadora). En l’estona que hi estem xerrant també coincidim amb una altra dona, que fa diversos viatges per anar a buscar aigua calenta per cuinar a casa seva.

El safareig de Portalera. A l'esquerra la Mari Carmen rentant la roba.

Però l’aigua termal a Caldes ha tingut moltes altres utilitats a part de la balneària. Oficis perduts com el del cisteller o el de boter tenien en l’aigua calenta un important aliat per estovar i doblegar el vímet dels cistells i la fusta per fer les bótes de vi. Avui encara diversos negocis familiars aprofiten l’aigua termal per elaborar els seus productes de forma artesanal, donant-los un toc especial que els fa singulars.

Els carquinyolis són de tradició centenària a Caldes i, segons diuen, són dels més bons que es poden tastar. El seu secret està en el procés previ d’elaboració, quan les ametlles es deixaven en remull amb aigua termal per pelar-les amb facilitat i millorar-ne el gust. A Casabayó, una pastisseria amb solera que fa cantonada a la Plaça del Lleó, és el lloc més indicat per comprar-los.

A Sanmartí són fideuers des del 1700. En Carles Sanmartí, el propietari actual, continua mantenint exactament el mateix procés que utilitzava el seu besavi per elaborar artesanalment la seva pasta. La fan amb aigua termal i sense additius ni conservants. Tampoc porta ou, el que fa d'ella un producte buscat i difícil de trobar pels al·lèrgics a aquest aliment. Entrar dins la seva fàbrica és com fer un viatge a començaments del segle XX: la maquinària s'ha conservat intacta i, el millor de tot, és la mateixa amb la que elabora la pasta actualment!

Maquinària i magatzem de Pasta Sanmartí

També l'aigua termal té la seva pròpia cervesa artesanal en forma de Calderina. Altres productes alimentaris de Caldes són les cireres, la mel, els embotits i els licors.



Però Caldes encara té molt més...

Les restes arqueològiques del poblat íber de Terra Roja, la muralla medieval i la Torre de la Presó, el pont romànic, l'església romànica de Sant Sebastià de Montmajor, el molí de l'Esclop, l'església de Santa Maria i la seva portalada barroca, el Museu Delger i la seva recreació de l'ambient burgés d'una família catalana de l'època, la farmàcia Codina (del 1810), l'entorn natural del municipi per fer rutes a peu o en bicicleta... Espais i ofertes per a tots els gustos.


I després d'explicar-te la nostra experiència, no t'han vingut ganes de desconnectar i anar a passar uns dies a Caldes? ;-)

Informació pràctica

A la web "Visiteu Caldes" trobaràs tota la informació necessària per preparar l'escapada i conèixer els atractius del municipi. Un cop allà, l'oficina d'informació turística es troba a la planta baixa del mateix Museu Thermalia.

Com arribar

Caldes de Montbui està a només 30 km de Barcelona.
Està ben comunicat per carretera i amb transport públic.

Mostra un mapa més gran

On menjar

Restaurant Robert de Nola:  Restaurant de cuina catalana i innovadora que agradarà als paladars més exigents. Està regentat per Josep Riu, restaurador i antropòleg, gran coneixedor dels productes de la terra. Nosaltres hi vam degustar un menú especial inspirat en la reintepretació de la cuina de l'època romana, elaborat a partir dels productes locals. Un avanç del que ofereixen durant les jornades gastronòmiques que se celebren a Caldes durant el mes de març en el marc de l'esdeveniment Fem bullir l'olla.

Robert de Nola és el lloc ideal per a sorprendre a la parella. Dels millors restaurants on hem menjat, una autèntica experiència gastronòmica. Preu a partir de 35 €.

Burg & Gintonic: De caire més informal i ambient juvenil. Es distingeix per la carta d'hamburgueses de diversos gustos, com de tòfona, foie o gin tònic. També són molt bons els ous estrellats i les seves postres. Lloc ideal per sopar i fer la primera copa. Comparteix edifici amb l’hotel balneari Vila de Caldes, a l'estiu la seva terrassa promet. Ideal per pressupostos ajustats, preu a partir de 8 €.

On dormir

La millor opció és allotjar-se al mateix hotel balneari on disfrutaràs del circuit termal. Nosaltres ens vam allotjar en el més luxós dels tres, l'Hotel Balneari Vila de Caldes. Les seves habitacions són àmplies i còmodes amb curosos detalls, com per exemple trobar a sobre del llit un barnús i sabatilles, a més de comptar amb un personal molt amable. A l'estiu, la seva piscina exterior i solarium són un gran valor. Un quatre estrelles a l'alçada de les ocasions més especials.

L'Hotel Balneri Broquetas i l'Hotel Balneari Termes Victoria són hotels de tres estrelles amb solera. Tots ells ofereixen paquets que inclouen allotjament i tractament termal. També hi ha opcions més econòmiques com el camping El Pasqualet.



T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Blogtrip , Catalunya , Llocs amb historia