10 de desembre de 2013

Cap de setmana de relax i balnearis a Caldes de Montbui


De vegades no cal anar molt lluny per a trobar llocs autèntics i viure experiències singulars. Destins de cap de setmana, per passar-hi uns dies o directament, perquè no, plantejar-se'ls per anar-hi a viure. El passat cap de setmana vam descobrir un d'aquests llocs: Caldes de Montbui. Avui, te'l volem descobrir a tu.


Davant de la Font del Lleó

"Caldes" prové de la paraula "càlid" o "calent" i és el nom genèric per designar un lloc d'aigües calentes. Diverses viles de la geografia catalana han adoptat aquest mot en el seu nom: Caldes d'Estrac, Caldes de Malavella, Caldes de Boí, a més de Caldes de Montbui, ens venen al cap. Tots ells són pobles termals amb les seves singularitats però ens atrevim a dir que aquest darrer té un encant que el fa especial.

A Caldes de Montbui tot gira entorn la cultura de l'aigua: sense l'aigua termal no existiria Caldes de Montbui, i sense llocs com Caldes se'ns faria més difícil entendre la magnitud d'aquest recurs natural. Els calderins mimen l'aigua i aquesta s'integra en les diferents vessants del seu dia a dia. Història, art, costums, cultura, economia, gastronomia... res s'escapa d'aquest recurs tan preuat. Aquest possiblement és l'aspecte que més ens ha captivat de Caldes.


Caldes de Montbui, història viva del termalisme


Caldes de Montbui té el privilegi de ser el primer poble termal de Catalunya i de posseir les termes romanes més ben conservades de la Península Ibèrica. Aquí els romans hi van descobrir unes aigües que emanaven a 76º de temperatura -una de les més elevades d'Europa-, l'element singular i connector dels 2.500 anys d'història de Caldes, que ja havia començant uns segles abans els ibers s'hi van instal·lar.

Quan un arriba a la vila el primer que fa és dirigir-se a al casc antic en direcció a la Plaça del Lleó, aquí va començar la història termal de Caldes i és on també, cara a cara, es troben els seus dos símbols principals.

Les Termes romanes

Quan un passeja entre els arcs de les Termes romanes un no pot evitar viatjar amb la imaginació a temps passats. Un s'imagina als romans passejar amb la seva toga pels voltants o bé asseguts tot conversant en algun dels seus racons. No és difícil fer aquest exercici mental, aquestes termes constitueixen un dels conjunts termals medicinals que millor es conserven a Europa i són també Bé Cultural d’Interès Nacional. Quan un s'assabenta que el que té davant seu és només una petita part del que van arribar a ser, se n'adona realment de la importància que va arribar a tenir Caldes de Montbui.

Actualment a les Termes romanes hi podem veure, per una banda, una piscina rectangular d’uns dotze metres de costat llarg, amb cinc graons en forma de graderia, que encara conserva les entrades i sortides d’aigua originals. Es tractava d’un caldarium (piscina d’aigua calenta). I per altra banda, dues petites piscines semicirculars que probablement s’usarien per fer banys individuals.


Termes romanes

La Font del Lleó

Possiblement la Font del Lleó és el sortidor d'aigua calenta més conegut de Catalunya. L'aigua brolla directament del subsol a 74º de temperatura o sigui que, si la toques, te'n recordes. És la icona més famosa de la vila i la que acostuma atreure més al visitant. De fet si no t'has fet una foto a la Font del Lleó tocant l'aigua, no has estat a Caldes de Montbui. Qui sap, potser també dóna sort...

El seu origen data de fa més de quatre cents anys, quan es va construir per canalitzar l'aigua on anteriorment hi havia 30 brolladors naturals. Al 1927 va ser restaurada per Manel Raspall donant-li la seva fesomia noucentista i afegint el tradicional lleó al sortidor.


Font del Lleó

Caldes de Montbui, tradició balneària


La tradició balneària, tal i com l'entenem avui, a Caldes ve de molt antic. Des del segle XVII que hi ha documents que en deixen constància però és al segle XIX quan adquireix el seu màxim esplendor. En aquesta època Caldes de Montbui era la primera estació termal de Catalunya i la segona de la península, tan pel que fa al número de balnearis com per la seva qualitat.

Fins a nou balnearis van arribar a conviure. Tots ells eren llocs de pedigrí on venia la burgesia catalana i europea a rebre tractaments a base d'aquestes aigües que tenen propietats curatives i medicinals més que demostrades des de l'època romana. El més conegut del moment va ser l'avui desaparegut Balneari Can Rius, un dels més luxosos d'Europa. El restaurat saló de l'antic balneari manté la bellesa i l’esperit noucentista que oferia el balneari en la seva època d’esplendor i la seva preciosa galeria dels vitralls esdevé un autèntic espectacle de llum i colors en els dies solejats. De tant en tant concerts, casaments o d'altres esdeveniments socials permeten rememorar temps passats.


Galeria dels vitralls de Can Rius

Baixar les escales i entrar a la galeria de banys modernista de l'Hotel Balneari Broquetas permet també viatjar a temps passats, però a diferència de Can Rius, aquí encara és possible realitzar-hi un tractament tal i com feien les famílies benestants de l'època. Darrera d'una de les seves portes s'hi amaga també el seu secret millor guardat: una autèntica sauna romana (vaporàrium) del segle II, en forma d'estufa natural de pedra coberta amb una volta, al voltant de la qual els romans s'asseien en bancs.


Galeria modernista del Balneari Broquetas

Caldes de Montbui, relax a prop de casa


Avui a Caldes hi ha actualment tres balnearis, tots ells amb una llarga història al darrera. Per sort a dia d'avui no cal pertànyer a la classe benestant per gaudir de les bondats de les seves aigües termals. Caldes queda a prop de casa i els seus balnearis disposen d'opcions a l'abast de totes les butxaques. Et podem assegurar per experiència pròpia que quan surts de fer el circuit termal et sents com nou.

Nosaltres ens vam allotjar a l'Hotel Balneari Vila de Caldes. Per començar, la perspectiva de llevar-se un diumenge i saber que tens per endavant una sessió termal, no té preu. Primer una estona al vaporàrium per obrir porus i netejar la pell. Acte seguit cap a la piscina termal amb cascada cervical per relaxar-se i deixar anar tota la tensió acumulada durant la setmana. I per acabar dutxa de raig termal a pressió per estimular la circulació de la sang. Sembla mentida la de propietats que pot arribar a tenir l'aigua, i compartir l'experiència en parella encara ho fa més especial. De luxe!


Piscina termal de l'Hotel Balneari Vila de Caldes

Per fer-te encara més dentetes t'explicarem que aquest és el balneari més antic dels existents a Caldes -va ser fundat al 1680-, tot i que l'edifici actual va ser construït l’any 1849 i totalment renovat al 1992. Més enllà de la seva activitat termal, a començaments del segle XX va ser també un important centre cultural on es reunien artistes de renom com els pintors Miró, Mir i Gispert, entre d’altres. Qui sap, potser en algun moment hem resseguit les seves passes per algun dels passadissos o jardins de l'hotel...


Façana de l'Hotel Balneari Vila de Caldes

Els altres dos balnearis de Caldes són: l'Hotel Balneri Broquetas, del que ja hem parlat anteriorment, i l'Hotel Balneari Termes Victoria. Aquest últim es va fer especialment famós a mitjans del segle passat perquè hi anava l'equip del FC Barcelona de l'època del Kubala, el Ramellets i companyia. Tots tres balnearis ofereixen paquets que van des d'unes hores -a partir de 20€-, fins estades d'una setmana amb l'allotjament i pensió completa.


Thermalia, museu termal i galeria d'art de 1r nivell


El Museu Thermalia és un centre temàtic dedicat a la cultura de l'aigua termal. Thermalia presenta de forma didàctica i amena, la història de les aigües termals (que brollen de la terra a 74ºC) i la seva incidència i vinculació amb la gent i l'entorn que l'envolta. És la visita ideal per conèixer l'abast i la veritable importància de l'aigua termal pel municipi.

Però si passejar pel museu i aprendre sobre el món termal ja és prou engrescador, encara ho és més arribar a les plantes superiors de l'edifici. Allà s'hi exposen més d'un centenar d'obres de Picasso. Un fet poc conegut però que li suposa ser el segon museu de Catalunya amb més obres del famós pintor malagueny.


Tercera planta del Museu Thermalia

Manolo Hugué fou un artista noucentista polifacètic que va destacar sobretot com escultor però que també va pintar i dissenyar joies. Era un amic respectat de Pablo Picasso amb qui va coincidir a la Barcelona de "Els quatre gats" i després a l'efervescent París. Ja de gran es va establir a Caldes de Montbui per motius facultatius (tenia artritis). Curiosament no va fer gran fortuna en vida i Picasso, quan Hugué va morir, va regalar diverses de les seves obres a la família, que havia quedat en una situació econòmica feble. Posteriorment la família d’Hugué va cedir generosament a l’Ajuntament de Caldes de Montbui les obres tant de l'escultor com les del famós pintor. Avui s'exposen al Museu  Museu Thermalia de manera permanent conformant una col·lecció única que, per si sola, ja mereix una visita a Caldes.


L'aigua termal, en el dia a dia dels calderins


L'aigua termal continua formant part de les activitats més quotidianes dels calderins. Antigament s'utilitzava l’aigua calenta de la Font del Lleó per desplomar als pollastres, escalfar intestins per fer botifarres o rentar plats. Ja fa molts anys que per raons sanitàries no es fa tot això públicament, però encara hi ha molta gent que segueix agafant l’aigua calenta per cuinar, rentar roba o beure-la.

A la vila hi han tres safareigs on arriba l'aigua calenta de la Plaça del Lleó: dos oberts al públic i un tercer en espera de rehabilitació per poder ser visitable. El safareig de la Portalera, al carrer de la muralla, ben gran i amb prou capacitat per una vintena de persones és un dels més emblemàtics. Tot i que no té l'activitat de fa unes dècades, encara el fan servir moltes dones del poble per rentar la roba o anar-hi a buscar aigua calenta. Era i és un espai on trobar-se i fer tertúlia.


Safareig de la Portalera

Anar a donar un volt pel safareig es trobar-se amb escenes quotidianes ja oblidades en altres pobles. Allà vam conèixer la Mari Carmen, una dona que no viu al poble però que hi va sovint per gaudir dels balnearis. Només té bones paraules per Caldes i acostuma sempre a rentar la roba a la Portalera amb un sabó artesà que ella mateixa fa (diu que tot queda més net que a la rentadora). En l’estona que hi estem xerrant també coincidim amb una altra dona, que fa diversos viatges per anar a buscar aigua calenta per cuinar a casa seva.


El safareig de Portalera. A l'esquerra la Mari Carmen rentant la roba.


Però l’aigua termal a Caldes ha tingut moltes altres utilitats a part de la balneària. Oficis perduts com el del cisteller o el de boter tenien en l’aigua calenta un important aliat per estovar i doblegar el vímet dels cistells i la fusta per fer les bótes de vi. Avui encara diversos negocis familiars aprofiten l’aigua termal per elaborar els seus productes de forma artesanal, donant-los un toc especial que els fa singulars.

Els carquinyolis són de tradició centenària a Caldes i, segons diuen, són dels més bons que es poden tastar. El seu secret està en el procés previ d’elaboració, quan les ametlles es deixaven en remull amb aigua termal per pelar-les amb facilitat i millorar-ne el gust. A Casabayó, una pastisseria amb solera que fa cantonada a la Plaça del Lleó, és el lloc més indicat per comprar-los.

A Sanmartí són fideuers des del 1700. En Carles Sanmartí, el propietari actual, continua mantenint exactament el mateix procés que utilitzava el seu besavi per elaborar artesanalment la seva pasta. La fan amb aigua termal i sense additius ni conservants. Tampoc porta ou, el que fa d'ella un producte buscat i difícil de trobar pels al·lèrgics a aquest aliment. Entrar dins la seva fàbrica és com fer un viatge a començaments del segle XX: la maquinària s'ha conservat intacta i, el millor de tot, és la mateixa amb la que elabora la pasta actualment!


Maquinària i magatzem de Pasta Sanmartí


També l'aigua termal té la seva pròpia cervesa artesanal en forma de Calderina. Altres productes alimentaris de Caldes són les cireres, la mel, els embotits i els licors.



Però Caldes encara té molt més...

Les restes arqueològiques del poblat íber de Terra Roja, la muralla medieval i la Torre de la Presó, el pont romànic, l'església romànica de Sant Sebastià de Montmajor, el molí de l'Esclop, l'església de Santa Maria i la seva portalada barroca, el Museu Delger i la seva recreació de l'ambient burgés d'una família catalana de l'època, la farmàcia Codina (del 1810), l'entorn natural del municipi per fer rutes a peu o en bicicleta... Espais i ofertes per a tots els gustos.


I després d'explicar-te la nostra experiència, no t'han vingut ganes de desconnectar i anar a passar uns dies a Caldes? ;-)



Informació pràctica


A la web "Visiteu Caldes" trobaràs tota la informació necessària per preparar l'escapada i conèixer els atractius del municipi. Un cop allà, l'oficina d'informació turística es troba a la planta baixa del mateix Museu Thermalia.

Com arribar

Caldes de Montbui està a només 30 km de Barcelona.
Està ben comunicat per carretera i amb transport públic.


Mostra un mapa més gran

On menjar

Restaurant Robert de Nola:  Restaurant de cuina catalana i innovadora que agradarà als paladars més exigents. Està regentat per Josep Riu, restaurador i antropòleg, gran coneixedor dels productes de la terra. Nosaltres hi vam degustar un menú especial inspirat en la reintepretació de la cuina de l'època romana, elaborat a partir dels productes locals. Un avanç del que ofereixen durant les jornades gastronòmiques que se celebren a Caldes durant el mes de març en el marc de l'esdeveniment Fem bullir l'olla.

Robert de Nola és el lloc ideal per a sorprendre a la parella. Dels millors restaurants on hem menjat, una autèntica experiència gastronòmica. Preu a partir de 35 €.




Burg & Gintonic: De caire més informal i ambient juvenil. Es distingeix per la carta d'hamburgueses de diversos gustos, com de tòfona, foie o gin tònic. També són molt bons els ous estrellats i les seves postres. Lloc ideal per sopar i fer la primera copa. Comparteix edifici amb l’hotel balneari Vila de Caldes, a l'estiu la seva terrassa promet. Ideal per pressupostos ajustats, preu a partir de 8 €.

On dormir

La millor opció és allotjar-se al mateix hotel balneari on disfrutaràs del circuit termal. Nosaltres ens vam allotjar en el més luxós dels tres, l'Hotel Balneari Vila de Caldes. Les seves habitacions són àmplies i còmodes amb curosos detalls, com per exemple trobar a sobre del llit un barnús i sabatilles, a més de comptar amb un personal molt amable. A l'estiu, la seva piscina exterior i solarium són un gran valor. Un quatre estrelles a l'alçada de les ocasions més especials.

L'Hotel Balneri Broquetas i l'Hotel Balneari Termes Victoria són hotels de tres estrelles amb solera. Tots ells ofereixen paquets que inclouen allotjament i tractament termal. També hi ha opcions més econòmiques com el camping El Pasqualet.



T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

10 comentaris :

mil camins ha dit...

Doncs sí que m'han vingut ganes d'anar-hi!
Fa més de 20 anys acostumava (i els meus pares, també) anar a Caldes de Malavella i gaudir, més que dels banys termals, de l'ambient que hi havía.
Potser que faci un pensament i m'ho regali pel proper any.
Petons als dos!

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Mercè,
si coneixes Caldes de Malavella, ara has de provar Caldes de Montbui. No et defraudarà, t'ho assegurem!
I si seria un molt bon autoregal... Nosaltres no ens ho pensaríem dos cops... ;-)
Una abraçada Mercè!

Unknown ha dit...

Hola amics, efectivament un bon lloc per passar un cap de setmana. Fa temps que acostumo a anar de tant en tant i sempre trobo que es una vila amb molts atractius.
Gràcies pel blog

Laura ha dit...

¡Qué vida pareja! Qué vida! :D Qué sitio más chulo, la verdad es que en estos últimos años estoy conociendo rincones de Catalunya que son una pasada. Este queda apuntado para la próxima escapada, que la Font del Lleó me ha molado mucho, aunque tiene que doler mucho :S

¡Un abrazo!

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Ramón! Tens raó, Caldes està a tocar de Barcelona i per nosaltres passar de la ciutat a un poble així és desconnectar totalment. Gràcies a tu per la teva opinió!

Hola Laura! La verdad es que esto de los balnearios engancha, conocimos a gente que se va a pasar una temporada en Caldes de Montbui y nos nos extraña, porque el pueblo, aparte del termalismo, tiene un montón de alicientes, la fuente es muy curiosa, pero no es lo único! Abrazos!

jordi (milviatges) ha dit...

M'ho apunto, m'ho apunto, m'ho apunto!
Hi havia anat fa més de 25 anys amb els meus pares, però a veure si trobo un cap de setmana que compatibilizar-ho amb St Miquel del Fai que està allà al costat (crec). No sé que tal està ara St. Miquel...

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Jordi! Segur que si hi vas quedaràs encantat! És el lloc ideal per desconnectar i relaxar-se. Així que ja ens diràs que t'ha semblat! :)

thecatalanway ha dit...

I love Caldes de Montbui and have tried all the balnearis. M'he agradat el teu bloc i m'agrada els fotos especialment el de Broquetas. Es dificil fer fotos alla pq es una mica fosc a baix. Jo tambe escric sobre els balnearis pero en ingles.

Quaderns de bitàcola ha dit...

Moltes gràcies per les teves paraules, coincidim en gustos! Salutacions.

Cristina Rosa ha dit...

Con ganas de conocer esta ciudad y también el balneario de Broquetas. Besitos

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law