Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fauna. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fauna. Mostrar tots els missatges

2 d’octubre del 2018

Semenggoh, centre de recuperació d’orangutans a Borneo


Veure orangutans en el seu hàbitat natural va ser de les experiències més gratificants i esperades del nostre viatge per Malàisia i ho vam poder complir visitant el centre de recuperació de l'orangutans de Semenggoh, situat a 24 quilòmetres de la capital de l'estat de Sarawak, Kuching. Sarawak és l'estat més gran de Malàisia, situat a l'est del país i comparteix l'illa de Borneo amb l'estat oriental de Sabah, el país separat de Brunei i les províncies indonèsies de Kalimantan.


El primer dia de la nostra ruta per Malàisia, des de Kuching vam visitar la Reserva de Semenggoh, on viuen 30 orangutans orfes o rescatats de la captivitat. Viuen lliures, en estat semisalvatge, en el seu hàbitat selvàtic natural. Dos cops al dia els guardes del parc els ofereixen menjar a aquells simis que no han aconseguit aliment pels seus mitjans.

En Brandon, el nostre guia que ens va portar a la reserva en cotxe, ens comenta que donat que anem en l'època que hi ha més fruites a la selva (juliol), és possible que els orangutans ja hagin trobat menjar pel seu compte i que aparegui només algun o cap, o bé haguem d'esperar una bona estona per veure algun. Però també ens diu que el dia anterior va aparèixer una mare amb la seva cria i també un mascle.


A les portes del parc trobem uns panells informatius sobre els orangutans que podem trobar al parc nacional i les seves relacions familiars. També hi ha una petita botiga on es pot comprar alguna postal o souvenir, i un nino orangutan ben gran que fa les delícies dels més petits!



Els guardes del parc els ofereixen menjar en una plataforma a la que els visitants no tenen accès (està a uns 30 metres del lloc d'observació), cosa que ens sembla una pràctica molt respectuosa per afavorir que segueixin estant en estat semi-salvatge i la gent no es pugui acostar molt a prop. Hem estat de sort i hem pogut veure a una mare i el seu petit (Analisa i Mos) com s'acostaven al lloc. T'assegurem que veure com s'acosta un orangutan entre els arbres, agafant-se per les branques i les lianes amb una agilitat innata, és una experiència d'aquelles que no s'obliden.



A Borneo només queden uns 40.000 orangutans en llibertat. L'ésser humà s'està carregant el seu hàbitat per substituir-lo per plantacions de palma. Si tot continua igual, es calcula que en un parell de dècades els orangutans s'hauran extingit. Aquesta situació està portant, no només a la desaparició dels orangutans autòctons de Borneo, també d'altres espècies, mico proboscis o l'elefant pigmeu.

El centre de recuperació de l'Orangutan de Semenggoh existeix per poder atendre les necessitats dels orangutans que arriben aquí, rescatats de la selva arrasada per fer plantacions de palma i també dels furtius que els han mantingut en captivitat i com a mascotes durant molt de temps i que ara necessiten tornar a ser educats per poder viure en llibertat. Molts d'ells ho aconsegueixen, altres mai podran tornar a fer-ho. Actualment, al centre de Semenggoh hi han aquells orangutans que ja estan capacitats per viure la major part de la seva vida en semi-llibertat.


Des de la zona d'entrada on el guia ens dóna algunes instruccions abans d'acostar-nos a la zona d'observació hi han aproximadament 10 minuts a peu per un camí estret, ple de branques d'arbres al terra. Ens endinsem a la selva pura.



Ens va agradar tant l'experiència de veure els orangutans en llibertat (i tot i la calor que feia, a la Ivet li va encantar) que vam tornar un altre dia a la reserva -aquesta vegada per la tarda- per provar sort de veure'ls de nou. I la vam tornar a tenir: després d'esperar durant uns 45 minuts, van aparèixer una femella amb la seva cria i després una altra més amb cria. Vam gaudir com nans veient com descendien des de l'altra punta de la seva per agafar un coco, que van obrir immediatament picant-lo fort amb un arbre i van compartir davant dels visitants que ens trobavem observant en silenci.



Informació útil pel viatger

Com arribar a Semenggoh

El centre de recuperació de l'orangutan de Semenggoh es troba situat a 24 quilòmetres de la capital de l'estat de Sarawak, Kuching. Per arribar pots agafar el bus K6, a l'estació de busos que està al carrer Jalam Masjid, la Chin Lian Long Bus Station, i per només 4rm et deixarà a les portes del centre de recuperació de l'Orangutan de Semenggoh.


Horaris de visita del centre

Hi ha dos horaris per poder veure els Orangutans de Semenggoh. a les 9:00 del matí i a les 15:00 de la tarda. Per anar, el bus de l'estació de Chian Lian Long de Kuching, surt a les 7:15 del matí i a la 13:00 de la tarda. El trajecte és aproximadament 45 minuts. L'horari del bus de tornada és a les 11:15 i les 16:05. Els busos paren a l'entrada principal i des d'allà has de comptar uns 20-30 minuts de caminada fins on està l'entrada on comença la visita amb un guarda del parc.

S'ha de tenir en compte que els orangutans viuen en el seu mitjà natural i quan els criden a aquesta hora per oferir-los menjar, de vegades poden trigar en aparèixer. Si tenen gana aquell dia, és possible que vegis alguna femella amb la seva cria, potser vàries i fins i tot algun mascle. Si no tenen gana (perquè potser ja han trobar menjar a la selva) és possible que no vegis cap aquell dia, o que triguin en aparèixer, així que si vas per la tarda hauràs de considerar si val la pena anar en bus, ja que hi ha molt poc temps per veure'ls (l'hora de visita és a les 15:00 i el bus de tornada és a les 16:05, i has de comptar els 20-30 caminant fins a l'entrada).


Nosaltres vam optar per anar en cotxe amb conductor (taxista que ens oferia el servei al nostre allotjament) i anar tranquil·lament, sense haver d'estar condicionats pels horaris de bus. Ens va costar 85 rm el taxi més l'entrada pels 3 (2 adults i una nena de 2 anys). El preu normal de l'entrada és de 10 rm per persona, així que considerem que ens van fer un bon preu.

Recomanacions bàsiques per a la visita

Pensa que el parc no és un zoo i que els orangutans poden campar per tota l’àrea selvàtica. La majoria dels orangutans que viuen a Semenggoh són salvatges o semi-salvatges per la qual cosa cal mantenir un mínim de nivell de seguretat. Per tant, cal:


  • Seguir en tot moment les indicacions dels guardes.
  • Estar sempre a una distància prudencial que els guardes ens marcaran
  • No dur res de menjar ni aigua visible 
  • No sortir del camí marcat a la selva
  • Mantenir-te en silenci per afavorir que s'acostin els orangutans
  • Tenir paciència i esperar que apareguin
  • No es poden dur pals selfies ni res amb que els orangutan es puguin sentir amenaçats, ni tampoc fer ús dels flash de la càmera
  • Dur un calçat i roba adequada per caminar a la selva
  • Respectar el medi ambient


Per a més informació, pots consultar a la web del Centre de Fauna de Semenggoh

On allotjar-se

L'ideal per estar a prop del Parc Nacional de Semengooh és allotjar-se a la propera ciutat de Kuching (24 quilòmetres), on hi ha prou oferta hotelera i és fàcil desplaçar-se. A més d'es d'allà també queden a prop altres parcs nacionals, com el Parc Nacional de Bako, el Parc Nacional de Kubah, el Parc Nacional dels Aiguamolls de Kuching, la península de Santubong o el poble "bidayuh" Kampung Benuk o "Kampung" de Annah Rais, entre d'altres llocs d'interès.

Nosaltres vam optar per estar en un allotjament amb piscina, tranquil i a uns 20 minuts caminant del centre de Kuching i realment vam gaudir molt de la piscina a les tardes (s'agraeix molt donar-te un bany després d'una jornada de calor asfixiant. I no cal dir que la Ivet és qui més en va gaudir!

Vam estar allotjats a l'hotel Basaga per 21€/nit en una àmplia habitació triple amb esmorzar inclòs (vam trobar una molt bona oferta a través de la web Agoda). Es tracta d'un hotel de poques habitacions, amb restaurant, en un entorn selvàtic i una decoració colonial molt maca.



T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

    22 d’abril del 2015

    El cràter de Ngorongoro, la gran "gàbia" natural de fauna a Tanzània

    Ngogongoro, un altre d'aquests llocs mítics dels que has escoltat parlar mil i un cops. Un gran volcà extingit de 2000 metres d'alçada amb un cràter de 21 km de diàmetre i 800 m de profunditat, una raresa de la natura amb un microclima que ha afavorit una gran concentració d'animals en el seu interior. La majoria d'ells neixen, creixen, es reprodueixen i moren allà, sense sortir en tota la seva vida del cràter. Espècies que habitualment emigren (com nyus i zebres) es poden trobar aquí tot l'any. No tenen necessitat de marxar, aquí hi troben aigua –i conseqüentment, menjar suficient– durant tot l'any.



    Però l'Àrea de Conservació Nacional del Ngorongoro no és només el seu famós cràter, de fet aquest ocupa només un 3% dels 8.288 km2 que comprèn l'Àrea. A diferència dels altres parcs nacionals que hem visitat –Tarangire i Serengueti–, aquí viuen animals però també gent. Els massai hi va arribar des de territori kenyata ara fa més d'un segle, aquí viuen pròxims al Oldo nyo Lengai –volcà en actiu on segons les seves creences, hi viu el seu Déu– i el viatger hi té l'oportunitat de veure de prop el seu dia a dia. Però l'ocupació humana data de molt abans, a l'Olduvai Gorge –dins els límits de l'Àrea de Conservació– s'hi han trobat restes d'homínids de fa 1,8 milions d'anys i petjades fossilitzades de fa 3,7 milions d'anys, conservades gràcies a la cendra escopida pel Ngorongoro en les seves successives erupcions. Aquesta mateixa cendra és la que es va arribar i es va dipositar a les planícies del Parc Nacional del Serengueti.




    Les vistes des de dalt del cràter et deixen sense respiració, són d'aquelles que se't queden gravades a la retina i ja no oblides mai més. És només des d'aquí que ets conscient que estàs a punt d'entrar dins d'una gran caldera, la vista tot just t'arriba per veure els seus límits més llunyans a l'horitzó. Sota els nostres peus, centenars de metres més avall, una gran “gàbia” natural de fauna salvatge ocupada per més de 25.000 mamífers que des d'aquí dalt tan sols són petits punts foscs que es mouen únicament amb uns bons binocles es pot arribar a distingir de quins animals es tracta. Les parets del cràter són cobertes per un enorme bosc de muntanya que, de bon matí es cobreix d'una boirina que encara fan d'aquest escenari un lloc més atractiu. Muntanya avall van baixant petits corriols d'aigua dolça que formen el llac Magadi a l'interior del cràter, un immens paradís per als flamencs.




    Si des de dalt les vistes ja són fabuloses, la màgia es fa realitat al baixar i recórrer les pistes que travessen per tots i cadascun dels racons de la caldera. Aquí es concentra la major densitat de lleons i depredadors de tota Àfrica. Lleons, nyus, zebres, hipopòtams, elefants solitaris, porcs senglars, guineus, estruços, antílops, búfals, hienes... animals que ja havíem vist en els altres parcs però que no ens cansem d'observar. Però també de nous com el linx, el flamenc i... el més esperat de tots: el rinoceront negre!




    En greu perill d'extinció, el rinoceront negre ni tan sols aquí es fàcil de veure. Només hi viuen uns  exemplars escampats per tot el cràter. Però una altra vegada tenim la fortuna de viure un altre moment inoblidable. El nostre guia havia vist de lluny a una parella d'exemplars i estava convençut que tard o d'hora s'aproparien cap a l'aigua travessant el camí on estàvem. La va encertar de ple! Veure a aquest animal gran de prop ha estat la cirereta a aquest gran viatge. Aquests dies hem pogut veure als “big five” i hem tingut experiències que ni en els millors dels casos pensàvem que arribaríem a viure abans d'arribar a Tanzània. Ha estat un viatge intens, ple d'emocions i bons moments. Ja per sempre més ens hem quedat atrapats per Àfrica.




    Informació pràctica:

    Durant el safari ens hem allotjat en zones d'acampada dels parcs, a excepció de l'Ngorongoro, on vam ens permetre el luxe de dormir en un lodge. Durant el safari comptàvem amb guia, conductor i cuiner, cosa que s'agraeix molt quan fas una ruta en 4x4.

    Un safari sempre és un viatge car, l'elevat preu de les entrades als parcs n'és el principal culpable. Una forma d'estalviar costos és evitar intermediaris i contractar directament amb una empresa local. Els preus són habitualment un "tot inclòs": cotxe, gasolina, menjar, entrades als parcs, conductor, cuiner i guia.

    Descompte en la teva assegurança de viatges: 

    Bones notícies! Per ser lector de Quaderns de Bitàcola t'oferim un descompte del 5% en l'assegurança de viatges Iati Seguros, que disposa de cobertura a tot el món i un servei d'atenció de 24 h. Per obtenir el descompte, només has de contractar-la a través nostre enllaç.


    T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

      16 d’abril del 2015

      El Parc Nacional de Tarangire, elefants i "pumbes" a Tanzània


      Jambo viatgers! Hakuna matata!


      Sabies que la paraula "safari" vol dir "viatge" en llengua suahili? Després d'adonar-nos del seu significat, hem arribat a la conclusió que l'expressió "Me'n vaig de safari" està molt mal utilitzada pels occidentals: quan diem que anem de safari, en realitat estem dient que anem de "viatge". De totes maneres, els tanzans no s'ho prenen pas malament i ja han adoptat el mot com si el seu significat fos fer una incursió a la sabana africana.

      El Parc Nacional de Tarangire és la primera parada en la ruta del nostre safari per Tanzània. Aquest parc concentra la població d'elefants més gran de tot el país -més de 3000-. Tenint en compte que aquests mengen uns 300 kg d'herba al dia, esperem trobar-nos amb un paisatge verd i humit, amb suficient menjar i aigua com per alimentar la seva població de paquiderms. I així és, els tres parcs que hem visitat durant aquest viatge –els altres dos són el Serengueti i el Ngorongoro-, aquest és en el que el mantell verd de vegetació ha agafat un major protagonisme.



      El trajecte d'Arusha al parc Nacional de Tarangire se'ns fa molt entretingut. De camí travessem per diversos poblets on comencem a veure gent vestida amb les típiques mantes de tonalitats rogenques, es nota que hem entrat en territori massai. A partir d'ara no deixarem de veure aquests colors en tot el viatge. El nostre guia, ens explica que els massai sempre duen a sobre un pal per donar-se suport i un ganivet com a defensa. Aquesta gran comunitat viuen en "manyates", uns poblets amb forma circular, en cases construïdes de fang i fusta. Les vaques són la seva possessió més preuada, ja que amb elles es paga la dot matrimonial i estableixen l'estatus social de la família. Els animals serien l'equivalent al que a occident es pot tenir en coses materials que comprem, com el cotxe, la moto, el mòbil, el televisor... Així que aquí és ben normal que totes les famílies tinguin el seu ramat de vaques: un massai pot tenir una mitja d'entre 50 i 100 vaques, i els més rics en poden arribar a tenir més de 1000. Els massai són seminòmades i molts es van movent durant l'any amb els seus animals a la cerca de les millors pastures. Les vaques són el centre del seu món i, a diferència de la societat occidental, la vivenda no té gaire importància per a ells.



      Arribem al campament on dormirem aquesta nit, el Zion Camp Site (fora del parc però a poca distància de l'entrada). Descarreguem el cotxe i hi deixem al nostre cuiner-, a la nostra tornada ens trobarem amb el sopar a taula i les nostres tendes muntades –un luxe al que no estem acostumats però comú en aquest tipus de viatges-. És mig matí i és hora de fer la nostra primera incursió a la vida animal africana. Avancem per dins del parc i el paisatge de sorra rogenca es va transformant en un altre de més verdós. El nostre l'horitzó és ple de baobabs, herba de diferents tonalitats i, al fons, el llac Manyara, un dels més gran de Tanzània i en el que habiten tot tipus d'aus.



      Només entrar al parc comencem a veure un munt d'animals, no ens ho acabem de creure. Per molt que ens ho havien explicat, no pensàvem pas trobar tants animals. Tenim la sensació d'entrar dins d'un documental d'aquells de la 2! Davant nostre creua de sobte una girafa, veiem diverses zebres, nyus, babuïns, impales, búfals, tortugues, secretàries (uns ocells ben vistosos)... Semblem uns nens en estat d'excitació: amb els ulls oberts com i emocionats cada vegada que veiem un animal diferent, les sorpreses són permanents. El nostre guia ens explica que, a diferència d'altres parcs, al Tarangire solen haver-hi animals durant tot l'any. Aquí els animals troben menjar tot l'any i no migren a altres zones com passa per exemple al Serengueti, on nyus i zebres sempre van fent el cicle migratori en direcció de les agulles del rellotge cap a les zones de pluja. Si més no, curiós... A més de gaudir, aprenem!



      De sobte, apareix la primera família d'elefants del nostre primer dia de safari, i nerviosos, ens plantem d'un bot i aguaitem pel sostre obert del 4x4 per veure'ls encara incrèduls de que els tinguem tan a prop. Les poques vegades que havíem vist elefants al natural havia estat en un zoo i de més lluny: ara estàvem a només dos metres d'ells. Increïble!

      Per cert, saps que l'elefant és un dels animals que té millor memòria? El nostre guia ens explica una història que coneix sobre un jeep que en un safari va atropellar un elefant i que aquest, al cap d'uns quants anys, al retrobar-se amb el mateix cotxe que li havia fet mal, el va reconèixer i el va atacar. També són les elefantes de més edat les que guien els grups, fet especialment important en època de sequera: tot i que faci temps que no hi passen o bé quedi lluny, recorden tots i cadascun dels llocs on han trobat aigua i font d'aliment al llarg de la seva vida. Sembla mentida com poden arribar a ser d'intel·ligents aquests animals!



      Però l'animal més divertit que veiem és el "pumba", et sona aquest nom? Sí, és el porc senglar de la pel·lícula "El Rey Leon". De fet, pumba és el seu nom en swuajili, igual que el lleó es diu "simba" –aquí tampoc es van repensar gaire a l'hora de batejar els protagonistes de la història-. El pumba es un porc senglar que des de ben petit corre que se les pela i juga a barallar-se amb els seus germanets, però no es tracta de només un joc: aquest activitat els hi serveix d'entrenament per sobreviure quan sigui més gran. Un fet particular que ens va sorprendre d'aquest animal va ser la seva singular manera de menjar, avançant recolzat sobre el seus genolls davanters per tenir l'herba més a prop. Ens hem fet un fart de riure veient el pumba menjant!



      Més endavant trobem una vintena d'impales, un mascle amb el seu harem de femelles, que ens miren una mica espantats dubtant de si quedar-se o fugir. Els mascles impales són polígams, i marquen un territori amb les seves defecacions. Qualsevol impala mascle que entri a aquest indret es buscarà problemes, en canvi les femelles seran sempre benvingudes: aquestes trien el seu mascle en funció de la fortalesa de l'animal i la seva zona de pastura. No és estrany per tant trobar també deambulant per altres zones petits grups de mascles joves, esperant a fer-se adults i forts per tenir el seu propi harem.



      El moment trist del dia el passem quan ens trobem un elefant malalt que jau a la vora del camí. Se'l veu cansat i no té força per mantenir-se dret. Quan tenen alguna malaltia o veuen que s'aproxima la seva mort, aquests animals s'estimen més quedar-se sols per no endarrerir la resta del grup. Després d'acabar de veure una manada amb un munt d'elefants petits, aquest fet ens fa reflexionar sobre com n'és de sàvia la natura. Uns moren i d'altres neixen, és el cicle de la vida animal i la selecció natural fa que els més forts sobrevisquin i que els més dèbils deixin camí als més joves.



      El sol comença a baixar i és hora de tornar al campament. Abans de sortir del parc però, i a mode de comiat, veiem una de les escenes més entranyables que en ha ofert la jornada: una girafa alletant la seva cria. Que maco! 



      Després de dos dies recorrent el Parc Nacional de Tarangire, podem dir que no podíem haver viscut millor inici del nostre “safari” (viatge) per Tanzània, un bon bateig per la nostra primera incursió a la sabana africana. El  Parc Nacional del Serengueti i la zona del cràter de Ngorongoro són les nostres properes parades, llocs mítics amb els que sempre hem somiat anar i on veurem altres animals que ens apassionen: lleons, lleopards, hipopòtams, rinoceronts, guepards, cocodrils, més girafes i elefants... "Els 5 grans" ens esperen! :)

      Informació pràctica:

      Durant el safari ens hem allotjat en zones d'acampada dels parcs, a excepció de l'Ngorongoro, on vam ens permetre el luxe de dormir en un lodge. Durant el safari comptàvem amb guia, conductor i cuiner, cosa que s'agraeix molt quan fas una ruta en 4x4.

      Un safari sempre és un viatge car, l'elevat preu de les entrades als parcs n'és el principal culpable. Una forma d'estalviar costos és evitar intermediaris i contractar directament amb una empresa local. Els preus són habitualment un "tot inclòs": cotxe, gasolina, menjar, entrades als parcs, conductor, cuiner i guia.

      Descompte en la teva assegurança de viatges:

      Bones notícies! Per ser lector de Quaderns de Bitàcola t'oferim un descompte del 5% en l'assegurança de viatges Iati Seguros, que disposa de cobertura a tot el món i un servei d'atenció de 24 h. Per obtenir el descompte, només has de contractar-la a través nostre enllaç.

      T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

      26 de març del 2015

      Un dia al Serengueti


      El Serengueti. Un lloc mític com pocs, d'aquells dels que fan que se t'il.luminin els ulls només escoltar el seu nom i al que somies poder anar-hi almenys un cop en la vida. Finalment avui hem fet realitat tots aquells paisatges i escenes d'animals que tants cops havíem contemplat en documentals asseguts al sofà de casa nostra. Qualsevol superlatiu es queda curt per intentar explicar el que hi hem vist.




      Vam arribar ahir procedents del Ngorongoro, un altre d'aquests llocs amb pedigrí. Amb 23 kilòmetres de diàmetre i 800 metres de fondària allotja en l'interior del seu cràter la major densitat de depredadors de tota Àfrica. Però l'àrea protegida va molt més enllà del seu famós volcà: en ella s'hi han descobert restes d'alguns dels homínids més antics del planeta i avui encara hi viuen els massais, mantenint el seu estil de vida tradicional en comunió amb la fauna salvatge del lloc.

      Pel camí hem anat deixant enrere manades de milers de zebres i nyus que, incansables, migren permanentment a la recerca de les millors pastures. Des de temps immemorials el seu instint de supervivència va perseguint la pluja, que aquestes setmanes es desplaça cap al sud. El paisatge del Serengueti també evoluciona segons l'època de l'any: el mantell verd que cobreix la planura aquests dies passarà a ser marró polsós durant l'estació seca i els animals que ara arriben tornaran a marxar cap al nord, travessant el riu Mara direcció Kenya.




      Ens llevem aviat, quan tot just comença a sortir el sol. Estem ansiosos per descobrir el que ens espera en aquesta jornada. Cada dia és diferent a la sabana africana, el factor sort és un element important per veure-hi animals però també la companyia. Nosaltres comptem amb un guia i un conductor que tenen una fusta especial: veuen els animals a gran distància, els ensumen, els intueixen. Així tot és més fàcil.

      Aquestes són les anotacions del diari de viatge de la nostra primera jornada sencera al Serengueti:

      5:40- És hora de llevar-se. La llum del dia deixa enrere una nit en la que hem escoltat la rialla de les hienes i el rugit d'un lleó. La tenda de campanya ens semblava poca protecció els primers dies de safari, però ens hi hem anat acostumant. Aquest és el seu territori i nosaltres únicament hi estem de pas.

      6:00- Hora d'esmorzar. Ens retrobem amb el nostre guia i conductor i sobre mapa marquem el que farem avui. Decidim realitzar una ruta circular que ens ocuparà tot el dia: primer ens dirigirem cap a l'est, fins als límits del parc. Aquella és zona de kopjes, uns petits monticles de roca on és habitual trobar-hi felins. Des d'allà agafarem direcció sud per, amb una mica de sort, creuar-nos de nou amb la gran migració de nyus i zebres. Ja per la tarda pujarem diagonalment cap a la part central del Serengueti per tornar al campament.




      6:35- Després de prendre doble ració de cafè, comencem el safari del dia. Només sortir del campament ens trobem amb un grup d'uns 40 impales. Algun d'ells aixeca el cap al nostre pas, però no sembla pas que els importi la nostra presència.

      6:40- Passem davant del centre d'investigació del parc. Dues porteries improvisades marquen el que hauria de ser un camp de futbol. Enlloc de jugadors hi campen onze búfals que sembla que esperin l’equip contrari per començar el partit.

      6:50- Una dotzena de gaseles de Thomson. Tot i que semblants a les de Grant, la línia de pèl negre del tronc i la seva mida menor les delaten.

      7:05- Una parella de hienes travessa el camí just davant nostre, a la femella li falta poc per parir. Qui sap si són les que hem escoltat aquesta nit.




      7:15- Una estruç, a qui sembla que hem espantat, comença a córrer. Pel seu pelatge negre sabem que és un mascle.

      7:25- Un voltor reposa dalt d'un arbre. Sota seu, dues zebres pasturen tranquil.lament.

      7:40- Arribem a la zona dels kopjes. El primer animal que hi veiem no és precisament un felí, és una girafa que s'ha enfilat fins a mitja alçada de les roques, un fet poc habitual. Als peus de les roques, un dic-dic solitari també campa tranquil.lament. Mala senyal, aquests animals habitualment van de dos en dos. Únicament tenen una parella durant la seva vida a qui són fidels per sempre. Quan un dels dos mor, el que queda continua sol enlloc de buscar un nou company.




      7:55- Els esperàvem més al sud, però és aquí on retrobem amb el gruix migratori de nyus i zebres. Ens aturem per una bona estona i quedem envoltats de centenars d'aquests animals. Tenim l'oportunitat de comprovar que, realment, el dibuix que formen les ratlles de les últimes és diferent i únic a cada exemplar, com vindria a ser l'empremta dactilar en l'ésser humà.

      8:50- El primer lleó del dia. És un exemplar jove que sigil.losament s'acosta a un grup de zebres, però el descobreixen ràpid.El lleó, a diferència d'altres felins, basa la seva estratègia en el factor sorpresa més que no pas en la velocitat. Cacera avortada.

      9:25- Un grup de gaseles de Grant enmig de zebres i nyus. Són l'espècie convidada a l'onada migratòria que comencem a deixar enrere.




      9:35- Sis porcs senglars a la praderia. Els dos adults avancen agenollats sobre les seves potes davanteres per arrencar l'herba. Els més petits estan més pel joc: corren, s'empaiten, es rebolquen.

      9:55- Un guepard estirat a l'herba. Aixeca el cap quan ens acostem, està a només una trentena de metres. Ens observa per uns moments i torna a jeure, sembla tip. El guepard és el mamífer més ràpid del planeta i, pel nostre gust, també el més elegant de la sabana. Sembla cansar-se de la nostra presència, es reincorpora i finalment decideix marxar a un altre lloc per fer tranquil.lament la digestió.




      10:35- Tres lleones jeuen sobre un kopje. No perden de vista el toll d'aigua que tenen uns metres més avall. Esperen pacientment, saben que en un moment o altre s'hi acostarà alguna víctima per veure-hi. Aquesta serà la seva oportunitat per fer una caça fàcil.




      10:55- Tres estruços picotegen el terra. Pel seu pelatge marró sabem que en aquest cas són totes femelles. Comparteixen menjar amb una parella de dic-dics. L'ocell més gran i un dels antílops més petits en una mateixa escena.




      11:05- Una família d'impales a la dreta, en una zona arbrada. La formen un únic mascle i el seu harem d'una trentena de femelles. Dos joves mascles s'acosten, però de seguida el cap de família els intimida i els fa fora del seu territori.

      11:20- Un cocodril pren el sol sobre la roca d'un rierol. És un exemplar jove, no arribarà als dos metres de llarg i possiblement no tingui més d'un parell d'anys. Sobre seu, a la branca d'un arbre, una àliga pescadora observa atentament què passa sota seu. Continuem riu avall fins un petit estany.

      11:30- Més de cinquanta hipopòtams es remullen a l'aigua, el sol comença a escalfar fort. Tot i tenir una aparença innocent són un dels animals més perillosos, sobretot quan és fora de l'aigua. No ho sembla però poden arribar a córrer fins els 40 km/hora i obrir la boca amb un angle de 90º.




      12:05- Una àliga saltimbanqui sobrevola els nostres caps i un llangardaix agama reposa en una pedra vora el camí. Tot i ser petit, els seus tons blau i verd llampants fan que destaqui i es vegi una hora lluny.

      12:10- Una guineu es mou silenciosament entre l'herba alta. Possiblement busqui alguna llebre per caçar. Uns metres més enllà, un grup de gaseles de Thomson se la miren però no semblen preocupar-se'n gaire, per elles no significa cap perill.




      12:25- Finalment apareix el darrer gran felí que ens quedava per veure: el lleopard. El veiem pujar fins dalt de tot d'unes roques, on hi troba l'ombra d'un petit arbre. És l'únic moment de tot el dia en el que coincidim amb un munt de cotxes, n'arribem a comptar fins a dotze que s'han anat avisant per ràdio.




      13:05- Una hiena para, ens mira, ensuma el terra i continua el seu camí.

      13:20- Ens retrobem amb la gran migració. Centenars de zebres travessen la planura cavalcant sense pressa però sense pausa, ho fan en filera. Ni amb els prismàtics aconseguim distingir el cap i cua de la formació, la vista se'ns perd a l'horitzó.

      13:55- La gran troballa del dia! Una família de nou lleons: dos mascles, tres femelles i tres cries. Sembla que volen dormir i no es mouen massa. El lleó és un animal extremadament territorial, únicament els mascles germans nascuts de la mateixa ventrada poden arribar a conviure junts.




      14:40- Hora de dinar. Parem en una zona habilitada on podem baixar del cotxe sense preocupar-nos per cap perill. El nostre cuiner abans de sortir ens ha donat una bossa per cadascú: una cuixa de pollastre fregida, un petit entrepà vegetal, unes galetes, un plàtan i un suc multi fruita és el menú d'avui. Petits ocells de diversos colors estan atents per aprofitar les molles que van ens van caient. També una família de mangostes ratllades ens observa des d'un termiter.

      15:15- Reemprenem el safari, ara per una zona amb més arbres tot i que sense arribar a ser boscosa. Només sortir uns beduins creuen pel camí davant nostre.

      15:25- Un xacal solitari corre amb un ratolí a la boca. Vint-i-tres gaseles de Grant i una de Thompson se'l queden mirant.

      15:40- Dos voltors observen des del seu niu dalt d'una acàcia. Pels voltants picotegen una quinzena gallines de Guinea i vagabundeja un elefant solitari. Quan són grans, els elefants, acostumen a anar sols.

      15:55- Amb els prismàtics observem onze topis amb algunes cries. De cos marró i potes negres, aquests són un dels antílops més grans d'Àfrica.

      16:10- Per fi una manada d'elefants. Al Parc Nacional de Tarangire n'havien vist centenars però avui, a excepció de l'exemplar solitari del matí, se'ns havien resistit. En són un total de setze, quatre dels quals cries. Tot i que ja no fa la calor d'aquest migdia, una elefanta es refresca tirant-se sorra amb la trompa per sobre.

      16:35- Dues girafes s'acosten al riu a beure. Per tal d'arribar a l'aigua han d'obrir-se de cames i ajupir-se estirant completament el seu coll. És una postura perillosa per aquests animals, l'única en la que els grans depredadors tenen opcions per caçar exemplars adults.

      16:50- Un llangardaix d'uns setanta centímetres va vorejant l'aigua. Busca ous d'ocell o cocodril, la seva dieta habitual.

      16:55- Sembla ser que l'hora en la que comença a baixar el sol és bona per saciar la set. No gaire lluny de les girafes, la manada d'elefants que havíem vist fa una estona s'acosta també al riu per beure-hi.




      17:25- Emprenem el camí cap al campament resseguint el riu. Pel camí veiem com un hipopòtam surt de l'aigua. Aquests només en surten al tard per menjar, la resta del dia estan a l'aigua en remull: la seva pell fina que no resisteix el sol fort. Obre la seva gran boca per intimidar-nos i continua el seu camí.

      17:40- El Serengueti ens tenia reservada una sorpresa pel final de la jornada. Un lleó jove, d'uns dos anys, busca la resta de la manada. S'ha despistat i camina ensumant el seu rastre i rugint com cridant-los, un fet poc comú quan és de dia. Creua el camí davant nostre un parell de cops i no sembla pas que el molestem, en cap moment fa el gest d'ocultar-se o fugir. L'acompanyem durant un bon tros en la seva cerca.

      18:35- Arribem al campament. Ja gairebé no hi ha llum. Ha estat una jornada que hem aprofitat de sol a sol. Cansada però profitosa.




      Sopem d'hora, abans que es faci fosc. En el silenci de la nit s'escolten els sorolls dels animals com si estiguéssin ben a prop i les estrelles es veuen millor que mai. La nostra tenda de campanya es converteix en la nostra casa a la sabana africana. En un dia hem vist més animals que en tota la nostra vida! El Serengueti ens ha captivat tant que ja estem desitjosos de llevar-nos i pujar al 4x4 per descobrir encara més aquest gran racó d'Àfrica.

      Informació pràctica:

      Durant el safari ens hem allotjat en zones d'acampada dels parcs, a excepció de l'Ngorongoro, on vam ens permetre el luxe de dormir en un lodge. Durant el safari comptàvem amb guia, conductor i cuiner, cosa que s'agraeix molt quan fas una ruta en 4x4.

      Un safari sempre és un viatge car, l'elevat preu de les entrades als parcs n'és el principal culpable. Una forma d'estalviar costos és evitar intermediaris i contractar directament amb una empresa local. Els preus són habitualment un "tot inclòs": cotxe, gasolina, menjar, entrades als parcs, conductor, cuiner i guia.

      Descompte en la teva assegurança de viatges: 

      Bones notícies! Per ser lector de Quaderns de Bitàcola t'oferim un descompte del 5% en l'assegurança de viatges Iati Seguros, que disposa de cobertura a tot el món i un servei d'atenció de 24 h. Per obtenir el descompte, només has de contractar-la a través nostre enllaç.


      T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

        4 de desembre del 2014

        Àfrica ens crida: marxem de safari a Tanzània!


        Per fi! Després de diversos intents, finalment tornem a Àfrica!

        Àfrica va ser la gran oblidada de la nostra volta al món i feia temps que teníem ganes de tornar-hi. Des de que al 2010 vam estar per terres etíops que no hi hem estat però des d'aleshores, per un motiu o altre, en els nostres viatges sempre hem acabat lluny del continent negre. Quatre anys és mooooolt de temps!


        Zebras in Tanzania 0496 Nevit.jpg
        Parc Nacional de Tarangire. Foto de Nevit Dilmen

        Safari per Tanzània

        Només seran 11 dies però que aprofitarem al 100% centrant-nos en veure fauna. Serengeti, Ngorongoro i Tarangire seran els nostres principals destins. Uns parcs mítics dels que des de petits hem vist desenes de documentals i dels que sempre hem escoltat parlar meravelles. Ja és hora de travessar la pantalla del televisor i passar a veure'ls en directe. Quin millor destí pel nostre primer safari per Àfrica?

        Elefants, lleons, zebres, lleopards, guepards, girafes, impales, gaseles, nyus, búfals, rinoceronts, cocodrils, estruços, flamencs... seran els nostres companys de viatge per uns dies. Però també uns paisatges espectaculars amb unes postes de sol màgiques seran escenes per recordar.


        Serengeti Sunset.jpg
        Parc Nacional de Serengeti. Foto d'Anita Ritenour

        Des de Barcelona volarem a Nairobi via Zurich. El nostre pas per Kenya serà efímer, simplement farem nit a la capital per al dia següent agafar l'autobús direcció Arusha. Ja a terres tanzanes en trobarem amb el Deo, de la companyia Deo Adventure, amb qui farem el safari. La veritat és que no hem preparat gaire els detalls de la ruta, ens fiem plenament d'ell: en tenim bones referències de l'Aleix -un bon amic nostre- i en els correus que hem intercanviat ens ha donat plena confiança. Durant el safari dormirem en campaments amb tenda de campanya, l'opció més assequible però a la vegada la que et permet un major contacte amb la natura. Finalment, després d'aquests dies d'aventura recorrent els millors parcs del nord de Tanzània, serà hora de desfer el camí passant per Nairobi abans de tornar a Barcelona.


        Ngorongoro Spitzmaulnashorn.jpg
        Parc Nacional de Ngorongoro. Foto de Ikiwaner

        Ens acompanyes?

        No tenim gaire clar que ens poguem connectar sovint durant aquest viatge... però prometem que, a la que veiem un girafa enmig de la sabana amb una antena wifi incorporada, penjarem fotos i anirem explicant la nostra experiència. Si ens vols acompanyar, ho pots fer a través de Facebook, Twitter, Google+ i Instagram. A què esperes per seguir-nos? ;-)


        T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

           
          Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
          cookie law