Sant Jordi arreu del món

Versión en español

23 d'abril, Diada de Sant Jordi, dia del llibre i de la rosa amb la cavalleresca llegenda del drac i la princesa de rerefons. Però qui va ser aquest personatge? Què hi ha de cert de la seva història? I de la llegenda del drac i la princesa? Com ha arribat a ser un sant tan internacional? En aquest article intentarem respondre a totes aquestes preguntes, però sobretot et sorprendrem explicant-te la seva implementació arreu del món.

Escena cavalleresca en un dels carrers de Montblanc

Una història molt més antiga del que et puguis imaginar

L'essència del mite de Sant Jordi, el cavaller que mata el drac, és una epopeia que es repeteix en les grans civilitzacions ja des de l'antiguitat. Tres mil anys abans de Crist els sumeris expliquen com el drac Kur rapta la deessa Ereshkigal i com el déu Enki lluita contra ell per alliberar-la. Et sona la història? Totes les cultures mesopotàmiques reviuran una rere l'altra la llegenda (hittites, babilonis, assiris,...). 

Al Museu del Louvre es conserva un baix relleu, datat d'entre els segle IV i III, que mostra l'assimilació del déu egipci Horus en forma de Sant Jordi per part de la Roma oriental. En aquest Horus llueix la indumentària d'un legionari i és representat sobre un cavall clavant una llança al coll d'un cocodril (en orígen, a l'Antic Egipte, el drac és la imatge del déu Seth i enlloc de muntar a cavall, Horus es representava a sobre d'una barca). El déu persa Mitra i els eslaus Dazhbog i Pergrubis són també deïtats paganes que s'han associat amb Sant Jordi.

El déu egipci Horus matant al cocodril (baix relleu del s. III-IV que es conserva a el Louvre)

L'home i la llegenda

Diuen les cròniques que Sant Jordi (Diòspolis, Palestina, v. 270 – Nicomèdia, Bitínia, 303) va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir, per no voler renunciar a la seva fe. És venerat en la majoria de confessions cristianes i també a l'Islam, esdevenint un dels sants més populars, especialment durant l'Edat Mitjana. No obstant això, la seva historicitat és discutida i, probablement, és un personatge llegendari.

La història per la qual és conegut el Sant arreu del món és per la mort que va provocar al drac que pretenia menjar-se Cleodolinda, una preciosa donzella. Aquesta narració la va escriure Iacopo da Varazze al segle XII en la seva obra "La Llegenda Àuria" i aviat es va escampar per tot Europa, arribant a la Corona d'Aragó. El lloc on es desenvolupa la llegenda s'ha ubicat en diversos llocs i és Joan Amades qui finalment la situa a Montblanc en el seu costumari català. I hem de dir que, si realment va haver una lluita entre el cavaller i el drac, aquesta no hauria pogut trobar millor escenari que aquesta vila medieval.

Torre-portal de Sant Jordi, segons la tradició aquí és on el cavaller va matar al drac

Sant Jordi és el patró de diversos territoris i nacions i sant protector de desenes de ciutats. En els nostres viatges ens ha sorprès trobar-nos amb esglésies, escultures o icones del cavaller en multitud de països, alguns ben insospitats. A continuació us desgranem dels que en tenim coneixença fora de les nostres fronteres.

Anglaterra, amb el sant per bandera

La relació del cavaller amb aquest país és possiblement la més coneguda. La bandera d'Anglaterra correspon a la creu de Sant Jordi i juntament amb la bandera d'Escòcia i la creu de Sant Patrici (l'antiga bandera d'Irlanda) forma la Union Jack, bandera del Regne Unit. El sant és el patró del país i ja des del segle IX que es té constància de la seva presència en la litúrgia de la catedral de Durham. No va ser però fins al segle XII, amb les creuades a Terra Santa, que la seva devoció pel sant s'estén.

Catedral de Durham

Portugal, per São Jorge!!!

Sant Jordi és també el patró de Portugal. Van ser els creuats anglesos que van ajudar rei Afonso Henriques (1109-1185) en la conquesta de Lisboa els que van introduir la devoció pel Sant a Portugal. "São Jorge!!!" és el crit de guerra que van començar a utilitzar els soldats portuguesos al camp de batalla durant el regnat d'Alfons IV (1291-1357) i, no són pocs, els combats en els que es diu que el cavaller va fer acte de presència donant suport a les tropes. El rei Joan I (1357-1433) és qui finalment institueix a Sant Jordi com a principal patró del país.

Castelo de Sao Jorge de Lisboa

Itàlia i el sant banc

Són nombrosos els pobles i ciutats del país transalpí que tenen al sant com a patró, algunes d'elles tant importants com Gènova, Milà, Reggio Calàbria i Ferrara. També és el protector de Nàpols i Venècia. De fet, no són pocs els que situen a la riba del riu Po, a la província de Ferrara, l'escenari de la llegendària lluita entre el cavaller i el drac. A Gènova, Venècia i Roma es conserven també relíquies que, segons la tradició, són del sant.

El fet que el banc de l'antiga República de Gènova portés el nom de Banco di San Giorgio dóna idea de la importància que hi va arribar a tenir el Sant. Aquest banc és dels més antics d'Europa i va ser un dels més influents de l'època. El Banc va regir directa o indirectament territoris d'ultramar sota administració genovesa -com Còrsega i Crimea- i va prestar considerables sumes de diners a nombrosos dirigents europeus en els segles XV i XVI, obtenint així força influència. Els Reis Catòlics tenien comptes oberts al banc, de la mateixa manera que Cristòfol Colom i Carles V -aquest darrer va estar-hi força endeutat durant bona part del regnat-.

Palazzo San Giorgio de Gènova, seu de l'antic banc del mateix nom

Malta i l'aparició miraculosa

Sant Jordi és també un dels patrons de les illes mediterrànies de Malta i Gozo. Segons la tradició, l'aparició del Sant durant el setge de Malta del 1429 va ser cabdal per la supervivència dels maltesos com a poble. Enmig de la batalla contra els sarraïns, el cavaller va aparèixer muntat en un cavall blanc i amb una daga a la mà per defensar els maltesos. Una pintura de la catedral de Mdina documenta aquest esdeveniment. L'església de Qormi (Malta) i l'església de Victòria (Gozo) també estan dedicades al Sant.

Catedral de Mdina

Grècia, patró de l'exercit

Sant Jordi és un sant particularment estimat i venerat a Grècia. Aquest fet ho demostra que nombroses ciutats i pobles l'han adoptat com a sant patró, és el cas de: Arákhova, Eratyra, Gouménissa, Ierapetra, Nemea, Nigrita, Sidirokastro, Soufli, Vevi, etc. També és el patró de l'exèrcit del país.

Guàrdia davant la tomba del soldat desconegut d'Atenes (Sant Jordi és el patró de l'exèrcit hel·lè)

Turquia, país de la seva mort

Nicomèdia, a l'actual Turquia, és el lloc on segons la tradició va morir el Sant. No sense abans patir un martiri que va durar set anys i durant el qual Jordi haurà mort i ressuscitat tres cops: cremat, tallat en dos per una roda d'espases i enverinat. Els autors afegeixen a les resurreccions un seguit de turments: cops de mall, graelles roents, sandàlies amb claus, plom fos, pedres sobre el cap i columnes al cos, etc. Segons les diferents actes, entre martiris i turments, Jordi encara tenia forces per a fer miracles a tort i a dret. Finalment morí decapitat, tot i que abans tingué temps de veure com els seus botxins eren devorats per un foc celestial.

A Turquia, Sant Jordi és protector també de Constantinoble i el Bòsfor, l'estret que separa les parts europea i asiàtica del país, durant d'Edat Mitjana tenia el nom de "Braç de Sant Jordi".

Vistes de la Banya d'Or, estuari del Bòsfor, antigament conegut com a "Braç de Sant Jordi"

Palestina, el lloc de naixement

Segons la tradició, Sant Jordi va néixer l'any 270 a la ciutat palestina de Diòspolis (actual Lod, d'Israel). També és allà, a l'església greco-ortodoxa on es conserva el seu sarcòfag. L'església de Sant Jordi és lloc de peregrinació, sobretot el dia del patró.

Es creu que Sant Jordi també va viure part de la seva infància a Betlem. Aquest fet fa que sigui un sant venerat a la zona, tant per cristians com per musulmans. Molts dels primers tenen a la porta de casa una imatge del sant gravada en pedra (coneguda com Mar Jirjes) per a la seva protecció. Pròxima a Betlem, a la plaça principal de la ciutat de Beit Jala, hi ha una estàtua del Sant i el seu cavall lluitant contra el drac. També a prop, a la ciutat d'Al-Khader, hi ha un monestir del segle XVI dedicat a Sant Jordi.

Sarcòfag de Sant Jordi de l'església de Lod

El Líban i la badia on vivia el drac

La Badia de Sant Jordi -al nord de la ciutat del Beirut- és un altres dels llocs on, al igual que a Montblanc i a Ferrara, se situa la batalla entre el cavaller i el drac. La dita popular diu que el Sant va netejar la seva llança en les aigües que emergeixen en una cova situada sobre la Badia de Jounieh; actualment aquesta s'ha convertit en lloc de pelegrinatge per fidels que creuen que aquestes aigües tenen propietats miraculoses, sobretot per curar als infants.

Sant Jordi és el sant patró de Beirut. A la seva catedral, una icona del sant ha estat especialment venerada durant segles tant per greco-ortodoxos, com catòlics, coptes i fins i tot musulmans. Moltes altres esglésies libaneses estan dedicades al Sant. A la veïna Síria, pròxim a la ciutat de Homs, hi ha un monestir religiós dedicat a Sant Jordi que data del segle V.

La Catedral de Sant Jordi de Beirut al costat de la Mesquita Muhammad Al Amin

Geòrgia, el país al que el sant dóna nom

Sant Jordi és un sant patró de Geòrgia i dóna nom al país. A l'igual que a Anglaterra, la seva bandera representa una creu de Sant Jordi vermella sobre un fons blanc. Sense sortir de la capital, un ja es troba amb una escultura d'or del cavaller matant al drac dominant la plaça de la Llibertat -la més important de Tbilisi- i una de les catedrals que en porta el nom. El geògraf i historiador georgià Vakhushti Bagrationi va deixar escrit al segle XVIII que al país hi havien 365 esglésies que porten el nom del sant, una per cada dia de l'any. No sabem si en seran tantes, però durant el nostre viatge pel país vam trobar-nos amb referències constants al patró. 

En aquestes contrades, es defensa que el nom de Sant Jordi té el seu origen el la paraula persa "Gurj", que hauria derivat a l'anglesa "George" a partir de l'adaptació que en van fer els cronistes medievals. Gurj era la paraula que designava a aquells que eren valents i lluitadors. Una altra curiositat és que aquí l'Església Ortodoxa de Geòrgia commemora el dia de Sant Jordi per partida doble: el 23 d'abril, dia del patró, i el 23 de novembre, commemoració del martiri del sant.

A la veïna Armènia, concretament a la vila de Mughni, hi ha un monestir dedicat a Sant Jordi que, segons la tradició, conté relíquies del Sant.

Estàtua de Sant Jordi a la Plaça de la Llibertat de Tbilisi

Bulgària i l'edifici més antic de la seva capital

A l'igual que en diversos dels països anteriors, els búlgars també tenen a Sant Jordi com a patró del país. És protector sobretot de pagesos i pastors, i el dia del sant és tradició organitzar trobades familiars en les que es menja de forma ritual un xai.  Sant Jordi és també el dia de les forces armades i cada any, des del segle XIX, s'organitzen desfilades militars a Sofia per la seva festivitat. A la capital justament l'edifici més antic que ha arribat als nostres dies és l'església de Sant Jordi, del segle IV.

Església de Sant Jordi, Sofia.

Sèrbia, festa del Durdevdan

El culte de Sant Jordi està també molt estès entre les esglésies ortodoxes de Sèrbia, a l'igual que també a Montenegro i Bòsnia i Herzegovina. En aquests països el seu dia es coneix com a "Durdevdan" i és una festa religiosa important que s'uneix a la tradició de celebrar el començament de la primavera. Aquesta se celebra el 23 d'abril al calendari julià, que correspon al 6 de maig nostre calendari. Sant Jordi és sant protector de Sèrbia, Montenegro i de les veïnes Croàcia i Eslovènia.

Illa Sant Jordi, amb el monestir benedictí del s. XII dedicat al mateix sant (Kotor, Montenegro)

Rússia i el déu del sol

A Rússia, el culte de Sant Jordi va arribar al segle XI durant el regnat de Yaroslav el Savi (1010-1019). La seva veneració venia a substituir la d'una deïtat pagana: Dazhbog, déu del sol i protector dels pastors i els ramats. Les pintures més antigues que s'han conservat fins als nostres dies del Sant al país es poden visitar a l'església de Sant Jordi de Staraya Ladoga (a tocar de Finlàndia). Són uns frescos que daten del segle XII. 

Sant Jordi és el sant patró de de Moscou i en el seu escut d'armes apareix el cavaller amb el drac. A la capital russa es poden trobar diverses estàtues del Sant però totes són recents -aquest fet és degut a la prohibició de l'Església ortodoxa russa primer, i dels soviètics després, de fer representacions escultòriques de sants-. Dues de les més altes condecoracions que un ciutadà pot rebre de l'estat rus són la de la Creu de Sant Jordi i la de Ordre de Sant Jordi. En rus, Jordi correspon a Yuri, un dels noms més populars del país.

Església de Sant Jordi de Staraya Ladoga

Lituània i la deessa de la primavera

A Lituània, Sant Jordi és el segon sant patró el més important després de Sant Casimir. El seu culte es va estendre al país durant el segle XV desplaçant, a l'igual que a Rússia, una deïtat pagana (en aquest cas a Pergrubis, deessa de la primavera).  Fins no fa gaire, pel 23 d'abril era tradició l'ofrena d'animals i collites a l'església per part de camperols. El que sí que s'ha mantingut és la tradició de l'elaboració d'un pa especial preparat específicament per aquest dia.

Escultura de Sant Jordi a la teulada d'un palauet lituà

Bèlgica i el Doudou, festa Patrimoni de la Humanitat

No només a Montblanc es recrea la batalla entre el cavaller i el drac. A la ciutat belga de Mons se celebra cada diumenge de Trinitat (el 2016 coincideix que és el dia 22 de maig) el "Doudou", un esdeveniment multitudinari que comença amb la processó del Carro d'Or (una pomposa carrossa del 1780) i que acaba amb el combat de Lumençon, una espectacular representació d'origen medieval de la lluita entre Sant Jordi i el drac a la Grand-Place. La recreació ja fa més de 650 anys que se celebra i ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Carro d'Or de Mons

Alemanya, una tradició de més de cinc segles

Sant Jordi és el sant patró de la ciutats alemanyes de Friburg i Hannover. Així mateix, també apareix en els escuts d'armes de diversos pobles i ciutats alemanyes, entre elles Bamberg, Bürgel, Dießen am Ammersee, Eisenach, Mengeringhausen, Schwarzenberg i, per descomptat, St. Georgen. Abad Hatto, arquebisbe de Magúncia (888-913) va fer construir a l'illa monàstica de Reichenau (al llac de Constança) la primera església dedicada al Sant quan va rebre unes relíquies de mans del Papa. Aquest fet va ajudar a estendre la seva veneració per Alemanya i l'est de França. 

A l'igual que a Montblanc i a Mons, a la ciutat alemanya de Furth im Wald se celebra el Drachenstich Festspiele (o mort del drac). Una tradició que fa més de 500 anys que es representa cada mes d'agost i que recrea la mort d'un drac que amenaçava la ciutat en l'Edat Mitja. 

Escena de la representació de la llegenda a Furth im Wald

Holanda, una representació cada set anys

També a la ciutat holandesa de Beesel es representa la llegenda del cavaller i el drac. En aquest cas, i des del 1736, la Draak Steken té lloc cada 7 anys. El que va començar com una breu obra de teatre representada per uns pocs actors, ha evolucionat amb els anys en un gran espectacle a l'aire lliure en el que s'implica, de forma directa o indirecta, una part important de la ciutadania i que arriba a comptar amb 15.000 espectadors.

Camps de Beesel, ciutat on cada 7 anys es representa la llegenda del drac i el cavaller

Suècia, cavaller per partida doble a Gamla Stan

Per terres nòrdiques també Sant Jordi fa acte de presència. A la Storkyrkan, catedral de la ciutat d'Estocolm, el visitant es troba amb una escultura del cavaller i el drac que sorprèn pel seu tamany: data del segle XV i, segons es creu, aquesta imatge de fusta conté també relíquies del sant. Una rèplica en bronze d'aquesta es pot trobar també a la petita plaça de Köpmanbrinken de Gamla Stan, el casc antic de la capital sueca.

Escultura de Santi Jordi de la Catedral d'Estocolm

Brasil, Sant Jordi protagonista dels rituals afrobrasilers

Com a part del imperi portuguès, Brasil va heretar la devoció per Sant Jordi. En el candomblé, religió afrobrasilera que a arribar al país amb els esclaus africans, la deïtat Ogum s'identifica sovint amb Sant Jordi. Així mateix, la devoció popular pel Sant és molt fort en Rio de Janeiro on competeix en popularitat amb Sant Sebastià -el patró oficial de la ciutat-. Els dies d'ambós sants, són festivitat local. Sant Jordi és també el patró d'un dels clubs de futbol més importants del país: el Corintians de Sao Paulo, que juga a l'estadi Parque São Jorge.

Ritual candomblé en honor a Ogum, a Salvador de Bahia

Canadà, festivitat local

El dilluns més proper al 23 d'abril és festivitat local a la província de Terranova i Labrador. Així mateix l'església ortodoxa grega de Toronto està consagrada a Sant Jordi Aquesta està considerada l'església mare de la diàspora grega al país i també la que té més fidels.

Imatge del sant a l'església ortodoxa grega de Toronto

Índia, Sant Jordi a Kerala

Tot i que pugui semblar lluny, Sant Jordi també té el seu lloc a la Índia. Al país existeixen nombroses esglésies dedicades al sant, particularment a l'estat de Kerala, i el nom de George o Geevarghese és dels més populars entre les famílies cristianes índies.

Els colonitzadors anglesos de ben segur que tenen a veure en la popularitat del sant, però la seva presència al país és més antiga. L'església dedicada al sant de la ciutat de Puthupally data del segle XVI i atreu milers de feligresos el primer cap de setmana de maig de cada any, quan se celebra una de les peregrinacions més importants de Kerala.

Interior de l'Església de Sant Jordi de Puthuppally

Etiòpia, el cavaller a l'Àfrica negra

Tot i que sembli mentida, Sant Jordi també ha deixat empremta en alguns països de l'Àfrica negra. Al que més, sense cap mena de dubte: Etiòpia, del que és sant patró. Cal recordar que Etiòpia és el segon país del món que va adoptar el cristianisme com a religió i que el 60% de la seva població professa aquesta religió.

Durant el nostre viatge pel país vam trobar diferents esglésies dedicades al cavaller. La més espectacular la Bet Giorgis (casa de Sant Jordi) de Lalibella, excavada a la roca de dalt a baix en forma de creu grega. Però també Addis Ababa té consagrada una de les seves catedrals a la figura de Sant Jordi: allí a ser coronat Haile Selassie al 1930, conertint-se posteriorment en lloc de peregrinatge pels rastafaris, que consideren a l'emperador la reencarnació del seu Déu. El principal club de futbol de la capital i la marca de cervesa més beguda al país també porten per nom "Saint George".

L'origen exacte del culte a Sant Jordi al país és disputat: alguns creuen que prové de l'adaptació de la llegenda grega de Perseu, que pot tenir el seu origen a Etiòpia, i que, com el cavaller, va matar una criatura malèfica per salvar una dona. Altres creuen que va ser l'Església copta d'Egipte la que va fer arribar el mite a terres etíops. En tot cas va ser al segle XV, quan la seva història va ser traduïda a l'amàric, que el culte es va estendre àmpliament pel país.

A més d'Etiòpia, Sant Jordi també és patró del petit estat veí de Djibouti.

Església Bet Giordis de Lalibella

La llista de relacions del sant amb d'altres països encara podria ser més llarga, però si has arribat amb la teva lectura fins aquí ja ens donem per satisfets. En tot cas, no hi ha dubte que Sant Jordi era un gran viatger o, si més no, és la seva llegenda la que ha viatjat arreu del món.;

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Catalunya , Curiositats , Llocs amb historia , religions , Tradicions

Festes de Sant Sebastià a Palma de Mallorca

Versión en español

Les petites coses que aconsegueixen sorprendre'ns són les que es fan amb un racó privilegiat en els nostres records. Palma de Mallorca és una d'aquestes ciutats que vagis els cops que hi vagis sempre tindrà un nou racó amb encant o una llegenda per descobrir que sorprendrà al viatger. Feia 8 anys de l'última vegada que havíem trepitjat Palma i un cop tornats encara ens preguntem com és que hem deixat passar tant de temps per tornar-hi.

Vista de la Seu i del port de Palma

Palma de Mallorca, destí pels 365 dies de l'any

Hi ha destins que injustament s'associen a un determinat tipus de turisme o bé a una època concreta de l'any. Els tòpics són mal consellers i qui creu que Mallorca és només sol i platja s'equivoca i es perd part important del seu encant. Evidentment les platges i les cales són un dels grans valors de l'illa, però també ho són els monestirs i ermites que van esquitxant el seu interior, la majestuosa serra de Tramuntana i els paisatges rurals que l'envolten, les coves i les inimaginables figures que es formen en les seves entranyes i... per suposat, Palma.  

Si un féssim una llista de les característiques desitjables d'una ciutat, Palma de Mallorca les tindria gairebé totes. El mar, un casc antic amb història, una arquitectura notable, una gastronomia de qualitat, mercats i restaurants amb solera, una oferta cultural envejable i un caràcter cosmopolita a mig camí entre la tradició i la modernitat. L'equilibri perfecte.

Per una escapada d'un cap de setmana llarg o bé com a punt base per a descobrir l'illa, Palma és la ciutat ideal. Possiblement és un destí que a l'estiu llueix més, però que la resta de l'any té l'avantatge de poder-lo descobrir de forma més autèntica. Si aquest "descobrir" es fa a més de la mà d'uns amfitrions de luxe, en bona companyia i coincidint amb les Festes de Sant Sebastià, l'escapada adquireix ja el qualificatiu d'experiència per recordar. I justament és això el que hem tingut la fortuna de viure aquests dies.

D'esquerra a dreta i de dalt a baix: la Seu (2), Palau de l'Almudaina, carrer del casc antic, 

Can Casasayas, capella de Sant Elm, Fundació Pilar i Joan Miró (2) i el port.

Sant Sebastià: Foc, festa i tradició

La devoció dels palmesans per Sant Sebastià data de molt antic. Ja en el segle XVII, agraïts per haver-los protegit de la pesta el varen proclamar patró de la ciutat. En el seu honor, des de més recent i cada mes de gener, se celebren les festes patronals de Palma. El foc n'és l'element central com si d'una revetlla de Sant Joan d'hivern es tractés però, a diferència d'aquesta última, el programa d'activitats de Sant Sebastià s'allarga durant dos caps de setmana intensos. Concerts, cultura, esport, gastronomia, oci es succeeixen en activitats per a tots els gustos i tots els públics. Per nosaltres Sant Sebastià ha significat l'oportunitat única de viure Palma com si fóssim uns ciutadans més.

Divendres al vespre vam gaudir de la millor cuina d'autor amb la Peccata Minuta a l'emblemàtic Mercat de l'Olivar, on 13 xefs de prestigi de l'illa oferien tapes gourmet a preus populars en una iniciativa de Chefs (in). Una trobada que va morir d'èxit considerant la gran afluència de públic que gairebé no permetia avançar pels passadissos del mercat. Després va venir el correfoc, l'acte principal de la nit. Cinc colles de diables i dues bèsties de foc van recórrer els principals carrers de la ciutat. Els tambors i la pólvora omplien l'ambient de festa i gresca. Adrenalina pura!

Les guspires encenen el cel de Palma

Foc, foc, foc, correfoc!

Diumenge al matí i dia de la revetlla de Sant Sebastià vam tenir l'honor de saludar en persona i conèixer la història del Drac de na Coca, element del bestiari mallorquí i protagonista tant del correfoc com de la nit de revetlla -la tradició diu que el drac va existir de veritat, tot i que en realitat es tractava d'un cocodril que a dia d'avui es pot visitar al Museu Diocesà de Palma-. Ja per al vespre vam presenciar com acompanyat de gegants, capgrossos i xeremiers (música tradicional) marxava en comitiva des de la Plaça de Cort fins a la Plaça Major on, amb el seu foc va encendre el fogueró i donà el tret d'inici a la festa.

El Drac de na Coca, bèstia de foc de Palma. El de veritat està al Museu Diocesà.

El Drac de na Coca encenent el fogueró. Foto cedida per Cati Cladera

És aleshores quan el foc s'estén per les places de Palma. Bidons partits per la meitat esdevenen barbacoes mòbils que omplen la ciutat de brases per fer la torrada. Botifarrons, xoriços, llom i cansalada es couen i són l'excusa per retrobar amics i fer-ne de nous. Cadascun porta alguna cosa i tothom participa a l'hora de preparar aquest sopar de germanor on compartir és la filosofia. Un autèntic esdeveniment social en el que vam tenir el plaer de coincidir amb d'altres bloggers de Mallorca. Ni la pluja -que justament va fer acte de presència en el pitjor moment- ens va fer enrere.

Fent foc per la torrada.

Ni la pluja pot aturar els bons moments entre amics.

La nit és llarga i ni de bon tros s'acaba amb la torrada. Poc a poc la música va substituint les brases i grups i cantants passen a ser els protagonistes de la festa. Els concerts es succeïxen pels diferents racons de la ciutat. Difícil d'escollir entre tanta varietat. Nosaltres finalment ens vam decidir per Raimundo Amador.


Nit màgica, nit per recordar!

Raimundo Amador en el concert de Sant Sebastià

Informació pràctica

En la propera entrada t'explicarem els principals atractius que Palma ofereix al visitant. Avui, per anar fent boca, t'avancem informació d'utilitat per preparar la visita a la ciutat.

A la web de la Fundació Turisme Palma de Mallorca 365 trobaràs la informació d'interès. Especialment útil és el seu apartat de descàrrega de documents amb plànols de la ciutat i una mini guia turística gratuïta. Un cop allà, hi ha oficines d'informació turística al Casal Solleric (Passeig del Born), al Parc del Mar, al Parc de les Estacions (Pl. Espanya), a la Plaça de la Reina, a Platja de Palma i al mateix aeroport.


Com arribar:

Palma està connectada via aèrea amb els aeroports de Barcelona, Girona, Lleida i Reus. Diferents companyies realitzen el trajecte despenent de l'aeroport de sortida. Nosaltres vam volar amb Air Europa. L'aeroport Son Sant Joan està a 10 km del centre de Palma, s'hi pot arribar amb la línia 1 de l'autobús urbà (3€, passa cada 15 min.) o bé amb taxi (mínim 12€).

Baleària i Transmediterrània són les companyies que connecten Barcelona-Palma via marítima. En total són dos vaixells diaris en cada sentit que tarden 8 hores en realitzar el trajecte.

Si penses combinar la ciutat de Palma de Mallorca amb altres visites per l'illa, l'ideal és llogar cotxe a Mallorca, així podràs descobrir tots els racons al teu aire i anar a aquells llocs que et vinguin de gust sense dependre del transport públic. Molt recomanable!

 
On dormir:

Nosaltres ens vam allotjar a l'Hotel Costa Azul. Hotel ben situat a primera línia del Passeig Marítim de Palma i amb unes vistes espectaculars al port i la catedral. Recentment reformat segueix una línia de decoració basada en la poesia de temàtica marinera (cada habitació té un poema diferent). Bon gust i un tracte exquisit. Bona connexió wi-fi i un dels matalassos més còmodes on hem dormit mai. Preu de l'habitació a partir de 72€.

On menjar: 

L'oferta gastronòmica de Palma és àmplia i variada. Els restaurants on vam menjar i que podem recomanar són:

Patrón Lunares: Restaurant familiar situat al barri de Santa Catalina (l'antic barri de pescadors) i molt a prop del Mercat de Santa Catalina. El nom prové de l'antic propietari, que va ser un patró molt jove de l'embarcació "Lunares". Cuina de fusió creativa, com la seva ensaïmada de foie o el remenat de calamars amb escalivada i ou fregit. Ambient agradable i música en directe. Preu mig entre 25 i 30 €.

                                     Patrón Lunares                                                                           Tast Club

Tast Club: Local que va néixer amb la intenció de ser un club privat de fumadors i que avui és, per la manca de llicència, un restaurant exclusiu d'ambient tranquil on es poden degustar tapes i pinxos creatius, menjar el plat estrella (bou a la pedra) o prendre un dels gin tònics més originals de la seva carta. Hi han dos restaurants del Tast, però el més recomanable és el Tast Club (o Club del Fumador). Il.luminació i música relaxada. Un lloc elegant i amb classe. Preu mig 30 €.

Es Rebost: Restaurant de menjar autòcton mallorquí, on es poden degustar unes coques casolanes d'escalivada, sobrassada, formatge local, hamburguesa amb sobrassada, ensaïmades, etc. regat amb un vi de la terra. Fotografies de camps de les terres de Mallorca i un ambient desenfadat. Slow fast food per un preu mig d'entre 8 i 12 €.

                                       Es Rebost                                                                                     Hotel Cort

Restaurant de l'Hotel Cort: Situat davant de Cort (l'Ajuntament), decorat amb gust i il.luminació perfecta per una vetllada romàntica. Serveix aperitius com ostres, ceviche, seitons, etc. Vi i còctails. L'hotel consta de 14 suites i dues habitacions dobles selectes. Situat a la mateixa Plaça de Cort.


Ensaïmades i sobrassada:

Diuen que qui no torna amb una sobrassada o una ensaïmada, no ha estat a Mallorca. Molts són els llocs on es poden comprar però no a tots són igual de bones.

Per la sobrassada us recomanem anar directament a un dels mercats de Palma, el de l'Olivar i el de Santa Catalina són els que queden més a prop del centre històric. Per ensaïmades us podem recomanar les de Can Joan de S'Aigo (Can Sanç, 10), un acollidor forn-cafeteria fundat al 1700 on -segons diuen- hi fan les millors ensaïmades i la millor xocolata de Palma.



__________________________________________________________________________

Foto de família del #Palmatrip

Gràcies a la iniciativa #Palmatrip de la Fundació Turisme Palma de Mallorca 365, 10 bloggers de diferents indrets de l'estat (Madrid, Eibar, Astúries, Tenerife i Barcelona) hem conegut Palma entre els dies 17 i 20 de gener. Acompanyats de la Marita i el Pedro de la Fundació, de la Julia de Viajes y Eventos i del nostre guia Xavi, hem anat descobrint Palma en les seves variants més diverses: la històrica, la cultural, l'artística, la gastronòmica i la tradicional. Us convidem a visitar els altres blocs participants per a conèixer altres punts de vista d'aquest viatge: Foto Escapada, El Txoko de Lonifasiko, Viaje al Atardecer, Ahora toca viajar, Un mundo para 3, Los viajes de Ali i Machbel. El nostre agraïment a la Fundació i col·laboradors per haver-nos acollit tant bé i haver-nos fet sentir com a casa.


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Blogtrip , Ciutats , Espanya , Festes , Racons propers , Tradicions

Els millors pessebres vivents de Catalunya

ARTICLE ACTUALITZAT AL NOVEMBRE DE 2019
Versión en español

T'imagines un pessebre a mida natural? T'imagines que les seves figures enlloc de ser de fang o de plàstic passen a ser de carn i ossos? I si li donéssim vida a la cosa? No, no estem delirant, això és possible. Avui t'ho expliquem.

La passió catalana pels pessebres va més enllà de la representació a través de figures estàtiques. El somni de passejar pel pessebre de molsa, entre fogueres amb pastors i rabadans que dormen al ras, envoltats de natura i de cases pairals, es fa realitat en nombrosos pessebres vivents que se celebren arreu del país des de mitjans del segle passat.

La idea original és molt més antiga, segons diuen els entesos va ser sant Francesc d'Assís qui al segle XIII va escenificar per primer cop un pessebre vivent a la Umbria italiana. En molt de temps no es va fer cap representació per les nostres latituds. Va ser a Escaldes d'Engordany (Andorra) quan, al 1956, van representar el primer pessebre vivent modern. Tres anys després arribaria a Castell d'Aro, en el que es considera el pessebre vivent més antic de Catalunya. Des d'aleshores, any a any, el número de municipis que ofereixen aquest espectacle ha anat creixent.

En alguns indrets el pessebre vivent és només una escenificació sense pretensions però en d'altres és l'eix de les festes nadalenques, té lloc en un indret d'especial interès arquitectònic (el casc antic, les restes d'un castell o en plena natura) i compta amb la participació multitudinària de la gent del poble. Independentment del seu component religiós, els pessebres vivents són també un esdeveniment cultural, i una bona excusa per fer una escapada i conèixer nous pobles de la geografia catalana. A continuació us presentem alguns dels millors pessebres vivents.

Pessebre vivent de Corbera de Llobregat

La Penya del Corb, un conjunt de roques vermelloses que coronen Corbera de Llobregat és, des de fa més de cinquanta anys, l'escenari del que es considerat per molts el millor pessebre vivent de Catalunya. Es va representar per primer cop al 1962, des d'aleshores s'ha celebrat cada any de manera ininterrompuda. Una festa popular representada més de 1.600 vegades i que l'han vist prop d'un milió d'espectadors.

Fotografies de www.amicsdecorbera.cat

Des dels seus inicis el pessebre de Corbera va incorporar un fet diferencial: va ser el primer que va permetre al públic passejar pels camins del pessebre barrejant-se amb les figures vivents, guiat per una narració megafònica del text evangèlic i enriquit per comentaris en prosa i poesia popular. Els més de 200 actors, vestits segons els costums hebreu i català, representen diverses escenes del naixement i la vida de Jesús i, per acabar el recorregut, escenes típiques catalanes de masies on es treballen els oficis ja desapareguts, es canten nadales i es fa cagar el tió. El Pessebre mai és el mateix: evoluciona cada temporada i incorpora noves escenes, construccions o personatges.

Del 30 novembre del 2019 al 12 de gener del 2020
Més informació a: www.pessebrecorbera.cat

Pessebre vivent de Castell d'Aro

El Pessebre vivent de Castell d'Aro és el més antic de Catalunya, se celebra des del 1959. Segons va reconèixer el seu impulsor, mossèn Gumersind, es va inspirar en el que es celebrava a Engordany. Aquell primer Nadal, la representació va tenir com a marc les restes del castell de Benedormiens on s’'hi va escenificar només el naixement. Davant la bona acollida per part de la gent del poble fou possible que a l'any següent més famílies s'engresquessin a col·laborar en la iniciativa, ampliant el recorregut any rera any i donant-li continuïtat fins al dia d'avui.

400 figurants donen vida a 60 quadres de representació escènica repartits en dos kilòmetres de recorregut, tota una gesta per aquest poble de 1.200 habitants.

Dies 22, 25, 26, 28 i 29 de desembre i l'1 de gener de 2020

Més informació a: http://www.pessebrevivent.com/

Pessebre de Gunyoles d'Avinyonet

Un altre referent dins el món dels pessebres vivents a Catalunya és el que se celebra a les Gunyoles d'Avinyonet (Alt Penedès). Aquest es diferencia de la resta de representacions nadalenques de pessebre que es fan a Catalunya pel fet de ser una escenificació parlada. Seria allò més proper a la representació d'uns pastorets a l'aire lliure.

El pessebre consta de 13 escenes, entre les més destacades hi ha la del caganer o les que tenen lloc a la serra de les Gunyoles. Al llarg del circuit, el públic va trobant les diferents escenes dialogades, amb textos de Folch i Torres i Francesc d'Assís de Picas. Aquest és també un pessebre de llarga tradició, més de 35 anys d'història el contemplen.

Fotografies de www.amicsdecorbera.cat

Del 15 de desembre de 2019 al 12 de gener de 2020
Més informació a: www.festacatalunya.cat

Pessebre vivent dels oficis perduts de Sant Guim

Més de 30 anys d'història contemplen el Pessebre vivent dels oficis perduts de Sant Guim de la Plana. El Pessebre recorre carrers, places i cases del petit nucli medieval d'aquesta vila segarrenca de poc més de 200 habitants. L'ambientació busca la naturalitat dels edificis i es completa amb productes de la comarca (fruites, verdures, pa, vi...) que aporten color, olor i vida a les escenes. Indirectament el Pessebre ha comportat la recuperació i preservació de l'estil tradicional de baixos de cases (cellers, entrades, cuines, graners...) i una important tasca de recopilació de material etnològic. Justament el principal valor d'aquest Pessebre és la recreació dels oficis perduts de la comarca. Any a any es recuperen eines, estris i materials antics per donar a conèixer i situar plenament als espectadors en el que era la vida de pagès en els segles passats.

El que va començar com una alternativa a la manca de local per representar “Els Pastorets” s'ha transformat en un important esdeveniment social i cultural pel poble i la comarca que va més enllà dels dies de les representacions. En el Lipdub que hi van fer en teniu un exemple i una bona motivació per anar-hi.

 Dies 22, 26, 28 i 29 de desembre 2019 i 4, 11 i 12 de gener de 2020
Més informació a: www.pessebre.org

I molt +

Hem volgut destacar aquests quatre pessebres vivents però no són pas els únics, arreu de Catalunya múltiples municipis que en representen. Trenta d'aquests estan agrupats en l'Associació Coordinadora de Pessebres Vivents de Catalunya. En aquest enllaç pots veure el plànol per saber el que et queda més a la vora i ampliar-lo.  

Província de Barcelona: Canyelles, Corró d'Avall, Els Prats de Rei, La Pobla de Lillet, Les Gunyoles d'Avinyonet, Les Torres de Fals, Manresa, Martorelles, Polinyà, Premià de Dalt, Sant Adrià de Besòs, Sant Feliu de Llobregat, Sant Feliu del Racó, Sant Feliu Sasserra, Santpedor, Sant Pere de Ribes i Tona. Província de Girona: Amer, Bàscara, Bescanó, Brunyola, Castell d'Aro, Fontcoberta, Navata, Pals i Tossa de Mar. Província de Lleida: Linyola, Prullans de Cerdanya, Rocafort de Vallbona, Sant Guim de la Plana i Sudanell. Província de Tarragona: La Pobla de Montornès, Jesús i Valls.

Més informació a: www.pessebresvivents.cat

També et pot interessar:

• Els millors mercats de Nadal de Catalunya
• Cap d'any a Istanbul

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Catalunya , Festes , Tradicions