Quaderns de bitàcola

Viatge a Nicaragua

Ruta 2a part del viatge: El Nord: Estelí-Parque Miraflor-San Rafael del Norte-Matagalpa/León-Playa Jiquilillo-Las Peñitas
Dia 12: Parque Miraflor
Dia 13: San Rafael del Norte
Dia 14: Matagalpa
Dia 15, 16,17: León
Dia 18, 19: Playa Jiquilillo
Dia 20: Las Peñitas

León

León és l'altre ciutat colonial, la rival de Granada per la capitalitat de Nicaragua que acabarà amb compromís de Managua el 1856. És una ciutat d'estudiants, més enèrgica i lliberal que la seva rival, les nits són sorolloses i, si no penseu unir-vos a la festa, s'ha de vigilar que el vostre hotel no estigui a prop de cap bar. Ara bé, si hi ha una victòria del club local de beisbol Leones de León, totes les precaucions seran insuficients. A més a més sonen sirenes d'atac aeris cada dia a les 7 i el migdia. Preguntant ens van dir que són de quan León era el centre de producció de cotó de Nicaragua. Així la sirena de les 7 indicava el començament de la jornada laboral i la de les 12 la migdiada.

També destaca per ser una ciutat religiosa, hi ha més de 16 esglésies i amb una oferta cultural sorprenent pels seus menys de 200.000 habitants. León marca el principi de la zona tradicionalment revolucionària de Nicaragua i per endinsar-vos en la història convulsa i apassionant, una multitud de murals i el Museo de La Revolución us faran de guies.

Què fer a Léon?

Amb el sobrenom de “La Ciutat de les Esglésies”, n'hi ha moltes per descobrir i explorar, més enllà de la Basílica Catedral de la Asunción de León on està enterrat el poeta nicaragüenc Ruben Darío. Davant de la basílica, trobareu el Parque Ruben Darío on descansar i prendre alguna cosa mentres observem les escenes quotidianes que passen al nostre voltant. També davant del parc, trobareu el Museo de la Revolución, inoblidable. Només per passar per la porta un grup de gent gran et donen efusivament la benvinguda. Ells, els revolucionaris que van viure de primera mà la Revolució Sandinista, son els guies d'una visita apassionant.

Us portaran a caminar sobre la teulada i assenyalaran a les fotografies exposades les seves amistats i ells mateixos. També al voltant de l'església trobareu moltes parades de menjar pel carrer, una opció més que recomanable per continuar descobrint els nombrosos murals que hi ha per tota ciutat. El museu més curiós és el Museo de Leyendas y Tradiciones, ple de figures de paper maixé explicant totes les vessants de la cultura popular, gegants i contes tradicionals. Però fins i tot aquí, no deixa de haver-hi una part política, perquè l'indret on es troba el museu és una antiga presó i cada cel·la és també un espai museístic on s'expliquen les tortures i els instruments utilitzats.

Finalment, no deixeu de visitar el Museo de Arte Fundación Ortiz Guardián, una extensa col·lecció d'art, potser la més important de Centreamèrica. L'exposició està situada en una casa d'estil Creol restaurada el 2000 i inclou alguns Picasso, Miró i Chagall, però la part realment interessant i novedosa és la dels artistes nicaragüencs i llatinoamericans.

Las Peñitas

Des de León les platges del Pacífic són molt accessibles. Per exemple, a només 20 minuts de León trobareu la platja paradisíaca de Las Peñitas. Ideal per relaxar-vos, menjar peix fresc. Nosaltres vàrem anar-hi cap al final del viatge per agafar forces per tornar. També s'hi pot fer surf i les onades més baixes en fan un entorn ideal pels principiants.

Volcano boarding en el Cerro Negro

El volcano boarding és un esport d'aventura que consisteix en baixar d'un volcà en un trineu. Es poden arribar a velocitats fins a 30 km/h. Curiosament, només es pot fer en un indret del món: al Cerro Negro. A León hi ha moltes agències que ofereixen diverses visites i us proporcionaran el material necessari: ulleres protectores, un mocador per tapar la boca, guants i una granota que us farà assemblar-vos a un lluitador de sumo. Tot això és imprescindible perquè el volcano boarding és un esport de risc però que ningú s'espanti ja que es pot frenar fàcilment.

El Nord

Si León i Granada fa anys que es troben a les guies de viatge, endinsar-vos al nord es surt de les zones més turístiques. Això no vol dir que hi hagi res a fer! Amb chicken bus podem descobrir pobles apassionants, on l'art pictòric és molt estès envoltades d'una natura privilegiada.

Estelí

És una ciutat universitària i molt urbana, bastió dels sandinistes revolucionaris. Això es plasma en els múltiples murals. També un bon lloc on passar-hi un dia per provar el seus quesillos i visitar la Catedral. Això si el valor més segur són les muntanyes del voltant. Especialment l'Àrea Protegida Miraflor, mig reserva natural mig granges rurals.

No és facil d'accès però hi ha un chicken bus i la única opció d'allotjament és amb els locals. La zona ofereix molta varietat d'excursions i estades amb famílies locals. És important saber que alguns propietaris de granges fan pagar per passar per les seves propietats, no és gaire car però no està inclòs al preu de la caminada així que s'ha de portar efectiu. Anar amb guia és molt recomanable perquè els camins estan poc marcats, per apreciar la seva biodiversitat. En les tres zones climàtiques diferents hi ha cascades, 200 espècies d'orquídies i 307 ocells, plantacions de cafè, micos i moltes granges col·lectives.

Nosaltres vàrem escollir quedar-nos una nit per poder gaudir amb més temps d'una caminada i converses amb la família sobre la història de Nicaragua i les seves idees sobre les granges col·lectives i protecció mediambiental.

Tornant cap a Granada s'acaba un viatge on hem vist molt més del que pensàvem. Tot i tres setmanes molt intenses ens hem quedat amb les ganes de veure algunes zones, sobretot la costa Atlàntica i les Corn Islands. Però en fi, es deixen coses per visitar per estar segurs de tornar algun dia! A reveure!

Altres articles sobre Nicaragua de l'Aina:

_________________________________________________________________

El viatge de Colòmbia, fa 5 anys, va ser només un pròleg d'un nou trajecte personal. Vaig poder-hi tornar l'any següent, més tard descobrir el Sud-est asiàtic i el Japó i viure pel meu compte a Orient Mitjà. Poc a poc vaig escrivint el meu quadern de bitàcola. Ara, amb la meva família, tornem al continent americà per visitar Nicaragua. Ens uneix l'interès per viatjar de manera autònoma i descobrir espais que encara guarden la seva autenticitat. L'Aina ens explica el seu viatge a Nicaragua a Quaderns de bitàcola - Enric i Celia

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Publicat a: Autors convidats , Centreamerica , Nicaragua

8 de febrer del 2018

Nicaragua: Granada i illa Ometepe

0:00

Quaderns de bitàcola

Viatge a Nicaragua

Ruta 1a part del viatge: Granada- Illes Ometepe- sud de la costa Pacífica- Guasacate.
Dia 2, 3: Granada
Dia 4,5,6: Ometepe
Dia 7: Playa Guasacate
Dia 8, 9, 10 i 11: El Astillero

Granada

Granada és la ciutat on apreciar l'arquitectura colonial per excel·lència. El seus habitants n'estan molt orgullosos i, per això avui en dia segueixen respectant normes molt estrictes quan a construccions i restauracions dins del perímetre del casc antic tot preservant una atmosfera encisadora.

Darrere les seves façanes s'amaga una història apassionant: la ciutat va ser fundada el 1524 per Francisco Fernández de Córdoba, i això la fa la ciutat més antiga d'Amèrica continental. La consciència de superioritat dels conqueridors espanyols respecte als indis va imposar certes normes arquitectòniques com els carrers en quadrícula i antigues cases colonials amb frondosos patis interiors on conflueixen totes les habitacions però tot i així s'observa una certa hibridació amb l'estil indígena.

Granada guanya en importància tan bon punt es descobreix que el llac de Cocibolca és navegable fins el mar, ideal per comerciar amb la resta d'Amèrica i la llunyana Europa. Un benefici que també és una feblesa, essent una ciutat particularment vulnerable a atacs, dels quals va ser víctima repetides vegades.

William Walker, un nom famós a Nicaragua, va ser un filibuster americà que en el seu afany de proclamar-se president d'Amèrica central cremarà Granada al 1856. Va deixar-hi la inscripció «Aquí estava Granada». Però la ciutat va reviure de les seves cendres i va seguir lluitant per l'hegemonia dins de Nicaragua des d'una posició conservadora. Manté una rivalitat històrica, que avui en dia es plasma sobretot en competicions esportives, amb la ciutat de León, l'altre ciutat del país amb un destacat patrimoni colonial. També és una bona base de campament que permet moltes excursions diàries.

Què fer a Granada?

Passejar i deixar sorprendre's pels colors ocres de les façanes, els patis interiors i l'innegable caràcter de la ciutat. Imprescindibles, l'Avenida de la Calzada. Una zona peatonal, agradable i neta, tot i que menys autèntica. S'hi troben nombrosos restaurants i operadors turístics d'on contractar els possibles tours que hi ha els voltants. També ens hem d'acostar a La Catedral Iglesia Guadalupe que podreu observar des de gairebé tot el casc antic. Reconeixible pels seu vibrant color groc, va ser construïda al 1583 i destruïda varies vegades, L'actual és del 1915. Just davant de l'església podeu descansar en el Parque Central, on trobareu nombrosos bancs i sempre molt animació. A la sortida del casc antic, es pot passejar pel mercat.

Al voltant de Granada s'hi troba el llac de Cocibolca que té la particularitat de tenir nombroses illes- un total de 365- i de ser l'únic llac d'aigua dolça del món amb taurons. El tour ofert per diverses operadors ens permet navegar entre illes majoritàriament privades, aturar-se per saludar micos i visitar-ne una de molt estratègica. La Fortaleza de San Pablo construïda sobre la Isla el Castillo a fi de protegir la ciutat dels atacs dels pirates. Ara és un bon lloc d'on observar el capvespre sota la mirada atenta del volcà Mombacho.

Isla Ometepe

Al bell mig del llac de Nicaragua, es troba un illa formada per dos volcans: el Concepción y el Madera. La Isla Ometepe (en Nahuatl: dues muntanyes) és una etapa imprescindible en una visita a Nicaragua. Viure per uns dies en un paisatge idíl·lic, on els horaris de bus son imprevisibles, molts racons per descobrir a peu, en moto o bicicleta i platges on estirar-se. L'ascens als volcans són excursions recomanades però dures que vàrem deixar de banda perquè un dels membres de la nostra expedició s'havia torçat el peu. Cal tenir en compte que és obligatori contractar un guia perquè nombrosos turistes s'hi han perdut.

Per altre banda, recordarem sempre l'experiència de viure una erupció, des de dintre. El tremolor de la terra durant la nit i l'aigua baixant pels vessants del volcà a trenc d'alba.

Altres articles sobre Nicaragua de l'Aina:

Guia pràctica per viatjar a Nicaragua

_________________________________________________________________

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Publicat a: Autors convidats , Informació general , Nicaragua , Sudamerica

31 de gener del 2018

Guia pràctica per viatjar a Nicaragua

7:36

Quaderns de bitàcola

Busquem de nou al mapa Nicaragua. Compartint frontera, al sud, amb Costa Rica, i al nord, amb Hondures, es troba aquest secret ben guardat. I… perquè? Ciutats colonials, volcans, turisme d'aventura, la costa Atlàntica i Pacífica, molta història, una multitud de murals i, cal afegir, moltes ganes d'acollir i un optimisme cap al futur que fan de Nicaragua un viatge inoblidable. Així doncs, som-hi!

Dades bàsiques del meu viatge a Nicaragua

Viatge en família a l'agost de 2017
Ruta: Granada- Illes Ometepe- sud de la costa Pacífica: Guasacate, El Nord: El Astillero- Estelí- Matagalpa- León- Nord de la Costa Pacífica: Jiquilillo, Las Peñitas- Granada

Durada: 21 dies

Pressupost aproximat (pp): Vols internacionals: 700 dòlars (a/t)
Anada: Barcelona- Frankfurt- Houston- Managua
Tornada: Managua- Miami- Frankfurt- Barcelona
Despeses diàries (allotjament, menjar, desplaçament) per persona i dia: 20 dòlars (sense comptar activitats extraordinàries).

1. Abans de sortir

1.1. Millor època per viatjar a Nicaragua

Hi vàrem anar a l'agost 2017, per ser la única possibilitat de quadrar els quatre calendaris familiars. No és la millor temporada per visitar el país (que és més aviat entre novembre i abril), ja que comença la temporada de pluges. Tot i així, la climatologia ens va respectar, les grans pluges i els huracans arribarien més tard. Nosaltres varem sortir de Barcelona amb un full de ruta obert. Volíem conèixer el país i la seva gent al ritme que anés marcant l'experiència. A mig viatge, vist el temps que invertíem en desplaçar-nos, en gaudir de cada estada, vàrem optar per no visitar la zona del Carib ni el Sud-Oest del país.

Això serà un altre viatge, la millor excusa per tornar-hi, la Nicaragua que viu a la vora de l'Atlàntic es mereix un nou projecte.

1.2. Documentació

Una estada inferior a 90 dies no requereix cap visat, amb el passaport és suficient. Això si, ha de tenir un mínim de 6 mesos de validesa. No obstant, les coses es compliquen si es fa trànsit als Estats Units. En aquests últims temps, encara que Estats Units no sigui la destinació final, s'ha de demanar el permís ESTA. En el cas de viatjar en família, s'ha tramitar un ESTA per persona. Us recomano que us informeu bé i amb antelació. A més a més, si s'entra a Nicaragua des dels Estats Units, s'aplica una taxa de 10 dòlars. No hi ha cap taxa a la sortida del país.

1.3.Diferència horària

La diferència horària és de set hores a l'estiu. El nostre jet lag va ser considerable, les més de vint hores de viatge, amb dues escales molt ajustades als aeroports de Frankfurt i Houston havien fet els seus estralls. Cal imposar-se l'horari de la zona horària, anar a dormir quan toca i evitar les migdiades.

2. Allotjament

Viatjar en una família de quatre facilita les coses ja que hi ha molta oferta d'habitacions amb quatre llits senzills, dos llits de matrimoni o un de cada.
Per gestionar el cansament, vàrem anar alternant entre hostels més senzills on la comoditat és compensada per la disponibilitat de conversa dels altres viatgers i hotels on hi ha més privacitat i, de vegades, piscina.

També és bona idea dormir a llocs més còmodes i tranquils (vigilar que no hi hagi massa bars al costat si no es vol participar a la festa) mentre ens recuperem i rebaixar l'auto-exigència en termes de visites. Si es viatja en grup, tenir paciència els uns amb els altres, que tothom està més sensible.Per sort no cal fer reserves amb gaire antelació.

Una última recomanació: Booking és un bon aliat, però vàrem tenir una molt mala experiència, ja que després de reservar una oferta d'hotel en aquesta web ens varen dir que era un error i ens varen obligar a pagar un preu superior. Per això us aconsello molta atenció amb els preus excessivament baixos i en cas de problema denunciar els fets al servei client de Booking.

3. Transport

Autobús: Ens vàrem moure principalment amb els anomenats “chickenbus” que, degut a que són importats d'Estats Units, són els típics grocs que associem a les escoles. El preu canvia segons les distàncies i les parades (servei EXPRESS) però, tot i que no és un servei públic, està regulat pel govern. Sincerament no són el súmmum de la comoditat, sobretot si no es troba lloc per seure-hi. A més, a cada parada passen per l'estret passadís una munió de venedors ambulants. Tot i això és una opció molt recomanable, no només per l'estalvi que suposa sinó també per la facilitat d'establir conversa. Per agafar un chickenbus, només cal situar-se a la vorera de la carretera/el camí. Ara bé, esbrinar els horaris és sovint complicat. Cal tenir en compte que els diumenges la freqüència dels busos es redueix moltíssim i que en algunes zones rurals no hi ha cap servei.

Mini-bus: Més còmodes que els anteriors, són camionetes que fan menys parades i no accepten venedors ambulants al interior. La cadira està assegurada però cal tenir present que pot ser una cadira plegable al mig d'un petit forat entre seients.

Taxis: Els taxistes acostumen a perseguir els turistes i cal anar amb compte i negociar abans de pujar-hi perquè els preus són molt sovint abusius. Ara, són un recurs si anem justos de temps.

Barco/Ferry: Alguns trajectes s'han de realitzar forçosament per mitjà aquàtic com l'anada a la illa d'Ometepe, les illes Solentimane o San Carlos.

Auto-stop: En les zones més aïllades és força habitual i acabes viatjant al darrera d'una camioneta oberta plena de totxos, gallines, fems,...

4. Comunicació amb la família

A excepció d'un hotel a la costa pacífica tots els hotels i hostals en els que hem estat tenien connexió wifi.

5. Alimentació

La gastronomia nicaragüenca està basada en el producte de proximitat i és una barreja entre la cuina criolla, espanyola i indígena. El seu interès principal rau en que és una cuina molt tradicional i per tant el vostre viatge pot ser l'ocasió única per endinsar-s'hi. No destaca per la seva diversitat però preguntant amb temps pots trobar llocs que et sorprenguin més enllà del gallopinto (barreja d'arròs i mongetes vermelles). Un àpat al carrer, en un menjador local o en restaurant senzill us pot costar entre 2 i 8 dòlars. A excepció dels menjadors per estudiants de León, és habitual esperar 1/2 hora o fins i tot una hora.

Si us agraden els sucs de fruita gaudireu molt, però demaneu poc o gens de sucre perquè n'acostumen a posar molt.

6. Salut

Vacunes: És una qüestió a considerar depenent de les zones que vulgueu visitar. Teníem totes les vacunes recomanades, és a dir: contra el xarampió, la diftèria i el tètanus. Pels menors és recomanable estar vacunat contra la tuberculosis. És important anar molt amb compte amb els mosquits per risc de Zika i, per evitar picades, cal comprar un repel·lent tropical. De totes maneres, la situació va canviant i cal informar-se amb antelació.

Assegurança: Sempre que es fa un viatge llarg a fora de la Unió Europea és imprescindible contractar una assegurança. Aquest any, per primera vegada, hem contractat l'assegurança de la companyia aèria amb la que viatjàvem, ja que ens resultava més econòmica.

Farmaciola: Res d'especial que no es pugui trobar allà però, de totes maneres, la crema solar i el repel·lent de mosquits acabaren sent imprescindibles. Si es va al Carib cal dur medicaments anti-malària.

Altres articles sobre Nicaragua de l'Aina:

_________________________________________________________________

El viatge de Colòmbia, fa 5 anys, va ser només un pròleg d'un nou trajecte personal. Vaig poder-hi tornar l'any següent, més tard descobrir el Sud-est asiàtic i el Japó i viure pel meu compte a Orient Mitjà. Poc a poc vaig escrivint el meu quadern de bitàcola. Ara, amb la meva família, tornem al continent americà per visitar Nicaragua. Ens uneix l'interès per viatjar de manera autònoma i descobrir espais que encara guarden la seva autenticitat.
L'Aina ens explica el seu viatge a Nicaragua a Quaderns de bitàcola - Enric i Celia

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Publicat a: Autors convidats , Informació pràctica , Nicaragua , Sudamerica

26 de març del 2017

Equador, la selva amazònica

0:30

Quaderns de bitàcola

Versión en español

De les experiències que més em va marcar del viatge a Equador de ben segur que va ser la visita a la Selva Amazònica, a la zona del Cuyabeno. La Gaby havia reservat una estada en unes de les cabanes. Vam fer Quito - Lago Agrio amb autobús i vam arribar a les 4 de la matinada al poble on ens havia de recollir una caravana. Havíem d'esperar-nos a l'hotel de Mario, però fins les 5 no ens deixava entrar "la Gaby va utilitzar allò de "venga amiguito, ¿no nos dejará aquí a fuera a dos chicas solas como nosotras?" I ens va deixar entrar a seure, mentre preparava l'esmorzar i nosaltres miràvem a mirar un programa de matins que tenien la cançó de 'Todos los días sale el sol ’de Bongo Botrako' com a careta d'entrada i a mi em va fer molta gràcia.

Una furgoneta ens va recollir i ens va deixar fins un camp base, amb dues noies australianes i una parella també d'Austràlia. Un cop allà ens esperaven unes canoes i un recorregut amb pluja de la selva, mentre el nostre guia el Galo ens ensenyava els monos, els perezosos, el yellow headed titimonkey, que vol dir micos de cap groc. Fa gràcies perquè molts animals tenen el nom del color que són. Els "dormilons", les papallones de mil colors… ens explicava que havia viscut fins als 10 anys en una comunitat indígena fins a trobar la feina de guia. La nostra cabana era espectacular, semblaven casetes de la selva de la Pocahontas. Tenen molt respecte per mantenir la biodiversitat del lloc i l'aigua és aprofitada de la pluja i utilitzen energia solar. Totes les cabanes tenien dutxa amb aigua calenta i lavabo, i al llit hi havia mosquiteres.

Hi havia una zona central on menjàvem i de debò, el menjar estava boníssim. A partir de llavors, vam compartir l'experiència amb un grup de 8 persones més, una família de francesos de l'illa de Guadalupe de les Illes Medes i els 4 companys australians de la furgoneta.

Vam veure de tot. Vam tocar serps, vam veure i banyar-nos entre dofins, aranyes gegants, un caimà, vam tastar formigues amb gust de llimona, termites, vam fumar d'un pal d'un arbre, ens vam pintar amb tiges i troncs naturals, vam veure més monos que es movien en grups de 80 o 90, vam fer el "tarzán" amb lianes, vam fer caiac amb a canoca i vam veure postes de sol impressionants.

Una experiència inoblidable i mai més ben dit, salvatge.

Per acabar, he fet una llista amb els imprescindibles (amb els que em vaig trobar) per anar a la Selva:

- Anti-mosquits
- Crema solar, gorra pel sol i ulleres de sol
- Banyador
- Botes d'aigua (en algunes cabanyes te les deixen)
- Capel·lina (en algunes cabanyes també te'n deixen)
- Ampolla o cantimplora
- Xancletes d'aigua (a la canoa se't mullen els peus sí o sí)
- Alguns diners per si vols comprar alguna cosa
- Llibreta, boli i càmera

La Núria també ha escrit:

_________________________________________________________________

"Viatjo des que era ben petita. És una passió dels meus pares i l'hem heretat tots a la família. Viatjar em fa sentir lliure, m'encanta conèixer a gent nova i aprendre i sorprendre'm del que pugui passar, sobretot si és amb gent autòctona del país o per visitar amistats que hi viuen. Planifico el vol, els diners, les dates i el lloc on dormir, però per la resta em deixo portar molt, tots els països m'atrauen i sempre procuro llevar-me d'hora i anar a dormir ben tard quan hi sóc." La Núria és la nostra convidada del mes de març i li hem cedit el blog per explicar el seu viatge a Equador. - Enric i Celia

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Publicat a: Autors convidats , Centreamerica , Equador

17 de març del 2017

Equador. El menjar, els volcans i les cascades.

16:30

Quaderns de bitàcola

Versión en español

Quan viatges sola i tens algú del país que t'acompanya i t'ensenya racons del lloc on estàs, ets una persona privilegiada perquè pots fer una immersió en la cultura del país molt més plena. La família de la Gaby em va acollir amb els braços oberts i em van ensenyar un munt de paraules i sabors que desconeixia. Sembla mentida que tots parlàvem espanyol i que moltes vegades em costava seguir el fil de la conversa si parlaven molt ràpid entre ells.

Vaig visitar la ciutat natal de la Gaby, Ambato, i la seva mare ens va preparar un super dinar amb menjar típic d'Equador. Plàtan fregit (tenen molts tipus de plàtan), cranc, "encebollado" (sopa amb ceba i a vegades carn que sovint mengen per passar la ressaca), crispetes que les sucaves a la salsa...

Durant els dies que vam estar a Ambato vam visitar la ciutat i vam fer algunes excursions. Una de les que em va agradar més va ser la visita a la ciutat turística de Baños, que es troba en una vall al costat d'una cascada i aigües termals i del volcà Tungurahua, encara ara actiu. Allà vaig provar diversos menjars i vaig descobrir la 'melcocha', que és una tira de sucre de colors.

Vam llogar unes bicicletes i vam fer una ruta per la vall de Baños. El temps varia molt en pocs minuts i vam fer el recorregut entre sol, pluja i vent. A mesura que anàvem avançant, anàvem torbant petites atraccions. Des de nories com les de la fira a puenting o supertirolines. Dic supertirolines, perquè ho són i es diuen 'canopys'. No sé si haureu vist la pel·lícula de "Divergente", quan la protagonista supera l’última prova per formar per sel seu grup i es tira per una tirolina totalment estirada. Doncs em refereixo a això. Una tirolina que passava per sobre de la cascada 'El manto de la Novia' a un parell de quilòmetres d'alçada sense una xarxa a sota. Podies fer-ho estirada o asseguda. Si busqueu al youtube trobareu imatges de gent que ho ha fet. Una experiència brutal. Després tornes amb 'Tarabita' que és com una espècie de "telehuevo" dels de les pistes d'esquí, però al descobert.

Una altra excursió que vam fer, però aquesta ja va ser un cop havíem tornat a Quito, va ser a Otavalo, al mercat de mil colors de productes fets a mà. És un poble que visiten molt els nord-americans, els 'gringos' com els anomenen a Equador i és l'espai perfecte per comprar records i jugar a buscar el preu més baix.

Equador és un país molt divers i el temps varia molt segons la zona on et trobes. Té volcans que encara es troben actius com el Tungurahua a Baños i molts d'altres que s'han convertit en atractiu turístic per la seva bellesa. És el cas del Quilotoa, que es troba a 3.814 metres d'altitud. No sé si va ser per la barreja de menjars o pel mal d'alçada, però va ser el dia que em vaig prendre una de les pastilles que m'havia comprat a la farmàcia abans de viatjar. El Quilotoa es pot visitar i pots baixar fins al cràter que ara és un llac de 250 metres de profunditat i uns 9 km de diàmetre on la gent fa caiac o s'hi banya. Els minerals que han quedat del volcà, fan que l'aigua sembli de color verd quan li toca el sol.

El dia que hi vam anar nosaltres feia molt sol, però també vent que aixecava la sorra del terra. Vam baixar, jo diria que uns 1.000 metres de desnivell amb molta pols i vam posar els peus al llac. Hi ha gent que hi acampa o fa alguna ruta per allà. Persones de la comunitat de Quilotoa en treuen profit i condueixen els burros pagant 15 dòlars. Estan tots fortíssims, petits i grans, homes i dones, van amunt i avall pujant a gent i ells caminant. Ho fan unes 8 cops al dia, segons ens va dir un senyor que en portava un. Nosaltres vam decidir pujar a peu. Vam tardar una hora i mitja, i vam arribar ben empolsinades a dalt, de la sorra que aixecaven els burros quan passaven. Anàvem amb les nebodes de la Gaby, de 8 i 9 anys cada una i al principi es van estar queixant molt que si us plau els hi paguéssim un burro, però van veure que no ho faríem i van decidir callar i seguir pujant. Van arribar abans que nosaltres dues. Quan vam arribar a dalt ens vam fer la foto de la victòria i vam anar a prendre un "canelasso" (com una espècie de te calent de canyella que si vols t'hi posen alcohol).

La Núria també ha escrit:

_________________________________________________________________

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Publicat a: Autors convidats , Centreamerica , Equador

1 de març del 2017

Viatge a Equador. La ciutat de Quito

0:30

Quaderns de bitàcola

Versión en español

De cop ja hi era. Estava en un avió, disposada a viatjar més de 9.300 km i travessar l'oceà Atlàntic. 14h de vol: Barcelona - Bogotá , Bogotá -Quito. No era la primera vegada que travessava el gran llac, però sí que era la primera vegada que visitava Sud-Amèrica. Desconeixia el temps inestable del país, el canvi de temperatures brusc i surrealista a pocs quilòmetres entre ciutat i ciutat, el mal d'altura, els colors i els gustos i sabors diferents que m'esperaven i sobretot la gent i les ganes de rebre'm que em va donar tant d'amor i que espero tornar a veure d'aquí poc.

Crec que devia ser a la mil·lèsima vegada que m'ho va dir i en un d'aquells rampells de "necessito fugir a algun lloc", que vaig decidir que marxava a Amèrica del Sud a veure la meva amiga Gabriela. Havia conegut la Gaby a Barcelona, feia dos anys, cursant un postgrau de comunicació. Ella va néixer a Ambato, però viu des de fa anys a Quito, la capital equatoriana.

Abans de marxar, vaig fer cas al consell del viatger de Cat Salut i em vaig vacunar contra la febre groga. Més endavant vam contrastar que francesos, australians i anglesos també se n'havien vacunat. Una curiositat que va fer riure molt a la Gaby, perquè es veu que els equatorians no se n'han vacunat mai. També em vaig emportar pastilles pel mareig, per l'alçada, pel restrenyiment, per les diarrees (tot i que ni la meva amiga ni la seva família em van deixar provar aigua de l'aixeta, encara que en algun moment els hi vaig suplicar de tanta set que tenia). L'únic moment que vaig haver de prendre res va ser per acidesa a l'estómac de tants sabors diferents que havia provat i després de celebrar - per tercera o quarta vegada - el meu 25è aniversari. Hi vaig anar el mes d'agost del 2016, però per diverses raons personals, les cròniques arriben ara, amb certa perspectiva i amb ganes de resumir el que he trobat més interessant d'aquest preciós país - de ben segur que em deixo moltes més coses-. No per ordre de com ho vaig viure, però per situació i context, començaré la retrospectiva per la capital, amb alguna visita a volcans, excursions amb bicicleta i tirolines a quilòmetres del terra. Acabaré amb els paratges d'una petita zona de la Selva amazònica.

Quito és una ciutat excitant, en ebullició. Hi circulen uns 450.000 cotxes de forma diària i amb l'augment del dòlar i la baixada del petroli, els particulars estan sotmesos al "pico y placa". És a dir, hi ha alguns dies a la setmana que en certes hores, segons quin número tinguin a la matrícula, no poden circular. Solució pels que s'ho poden permetre? Tenir dos cotxes. A banda d'això, el Govern està desenvolupant un sistema de metro per agilitzar i incentivar el transport públic. De moment hi ha diverses companyies d'autobús organitzades en cooperatives, amb l'objectiu de carregar el màxim de clients possible. Per tant, el bus et deixa on tu vols, però no esperis que freni, simplement reduirà la velocitat perquè puguis saltar o pujar. La porta sempre estarà oberta i el conductor sempre tindrà un ajudant encarregat d'ajudar-te a pujar i d'assegurar-se que pagues el tiquet. l'Ecovía, el Trolebús i el Metrobús van a petar. Sempre. Olores les aixelles del veí i que t'has de començar a apropar a la porta de sortida dues parades abans per assegurar-te que podràs baixar. Imagineu-vos el metro de Barcelona en un partit del Barça i multiplique-ho per dos o tres, sense exagerar. Sempre quedarà el taxi o el cotxe particular. Pots anar caminant, però has d'acostumar-te a travessar sense por i corrents perquè els cotxes pitaran si interfereixes en la seva trajectòria.

La ciutat de Quito és molt diversa, té un barri semblant al de Gràcia. La moda hipster és internacional. El barri de la Floresta és un barri amb molt d'estil, es respira creativitat per tots els carrers i tots els comerços són singulars. Hi ha un racó amb food tracks estàtiques i cadires i sofàs amb material reutilitzat. Pots escollir menjar de diversos països i sovint fan concerts acústics de músics emergents. La Gaby treballa en el món de la comunicació i està instal·lada en un coworking amb altres empreses, La Floresta es va convertir, en un matí, en un lloc perfecte per acabar la feina que tenia pendent mentre jo gaudia de l'espai i feia fotos als músics.

El Panecillo, l'emblemàtica estàtua signe de la conquista espanyola que es troba a 3.000 metres d'altura del nivell del mar, el vaig veure de lluny, des del barri antic de Quito.

Allà vaig anar a trobar la Congregación de les Misioneras Agustinas Recoletas. Una visita obligatòria que la meva àvia m'havia demanat que fes, perquè una tieta seva amb qui havia crescut, havia viatjat de Granada a Quito i era una de les fundadores de la Congregació. Vam trobar, després de visitar 3 llocs, entre esglésies i claustres, una escola on ella havia treballat i on tenien una fotografia seva penjada a la paret. Allò que diuen que 'el mundo es un pañuelo'. Em van rebre amb molta il·lusió, perquè es veu que la meva tietaàvia, Madre María Ángeles García, havia sigut una de les persones més bones que mai havien conegut. Pels curiosos, va escriure un dietari que podeu recuperar per internet.

Hi ha diversos punts per tot el país que et marquen la meitat del món. Quan més t'apropes a l'equador, pots comprovar com l'aigua gira en sentit de les agulles del rellotge en una banda i en contra de les agulles del rellotge en l'altra. A Quito, hi ha un parc que recull la història del país anomenat 'La mitad del mundo', amb diverses atraccions turístiques que volen exemplificar la diversitat del país. Hi ha un punt on l'ou s'aguanta per efecte de la gravetat i et conviden a provar-ho.

La Núria també ha escrit:

_________________________________________________________________

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Publicat a: Autors convidats , Centreamerica , Equador

16 de gener del 2017

Viatjar a Tailàndia amb tres nens petits: guia de consells pràctics

0:30

Quaderns de bitàcola

2 comentaris

Ja feia anys que teníem pendent un viatge pel sud-est asiàtic i, després d'informar-nos detingudament, vam considerar que Tailàndia era el país perfecte per fer aquesta incursió amb nens. És un país que aporta un toc exòtic a la vegada que la comoditat necessària si es viatja amb nens.

Dades bàsiques del nostre viatge

Ruta: Bangkok – Ayutthaya – Sukhothai – Chiang Mai – Koh Samui – Koh Phangan – Bangkok

Durada: 20 dies

Edat dels nens: 8 anys, 5 anys i 5 anys (efectivament, són bessons)

Pressupost aproximat:

Vols internacionals: 550 € per persona

Vols interns (2): 64 € per persona

Despeses diàries (allotjament, menjar, desplaçaments, visites,...): 35 € per persona i dia

Abans de sortir

Millor època per viatjar a Tailàndia:

Nosaltres vam viatjar-hi a finals d'agost de 2016. Segons les informacions que vam consultar abans de viatjar, aquesta no és la millor època de l'any per visitar el país, però tampoc és que sigui dolenta. La qüestió principal és que és època del monsó i això significa que, especialment en certes zones del país, hi ha risc elevat de pluges.

El més important a l'hora de planificar el viatge en aquesta època de l'any és que, majoritàriament, el monsó afecta més a l'àrea del Mar d'Andaman i, per tant, hi ha més risc de pluges a zones turístiques com Krabi, Pukhet, Phi Phi, etc. Per aquest motiu es recomana més anar a les illes del Golf de Siam si es viatja a l'estiu.

Documentació:

Es necessita passaport per entrar a Tailàndia. No cal tramitar cap visat amb anterioritat, simplement a l'avió s'ha d'omplir uns papers per cadascú dels viatgers que et donen dret a estar al país durant 30 dies (15 dies si s'entra al país per terra). Nosaltres no vam portar ni llibre de família ni DNI, no obstant, teníem tota la documentació escanejada i penjada al núvol.

Diferència horària:

La diferència horària respecte Catalunya és de 5 hores. Ni a l'anada ni a la tornada vam fer res especial per evitar el jet lag, de fet tampoc hi ha cap remei miraculós per evitar-ho. Com que a l'anada vam arribar a les 9 hores del matí de Bangkok després d'una nit a l'avió, simplement vam anar allargant el dia i vam anar a dormir relativament aviat. No vam tenir cap sensació de jet lag ni els adults ni els nens. La tornada si que va ser una mica més complicada, ja que vam viatjar tot de dia i vam arribar a les 10 de la nit de Barcelona (les 3 de la matinada a Bangkok). Durant un parell o tres de dies vam tenir el son més sensible, però cap incidència destacable.

Allotjament

Viatjant 5 persones el tema de l'allotjament és un dels més complicats, ja que sovint els hotels t'ofereixen dos habitacions per poder dormir-hi tots. Molts dels allotjaments més econòmics estan pensats per viatgers en parella o com a molt habitacions de 3 persones. Això, si pots organitzar el viatge amb una mica d'antelació, no és un problema. Si que, en canvi, va ser un dels factors principals per decidir reservar tots els allotjaments abans de viatjar i deixar la improvisació per un altre viatge.

En el cas de Bangkok vam triar l'opció d'allotjar-nos en un apartament (reservat a través d'Airbnb), doncs vam creure que potser els primers dies d'arribar a un país diferent i a una ciutat com aquesta, millor estar en un lloc on pots esmorzar i sopar al teu aire i on els nens tenen més espai per jugar. A l'hora de reservar vam prioritzar l'apartament i els serveis que oferia sobre la localització, així ens vam acabar allotjant a un complex amb piscines al barri de Ding Daeng (ben comunicat amb el centre amb transport públic). Tenir allotjament amb piscina és un element clau quan viatges amb nens, ells aguanten tot el dia molt millor (museus, temples, calors, pluges,...) si saben que després tindran la seva dosi de piscina.

Per la resta de destinacions a Tailàndia vam reservar hotels seguint recomanacions d'altres viatgers amb nens, o seguint les recomanacions de Tripadvisor i Booking bàsicament. Les reserves les vam fer principalment amb Booking o amb Agoda, portals que majoritàriament et permeten fer canvis i cancel·lacions de manera gratuïta, i en alguna ocasió directament contactant amb l'allotjament.

Transport

Existeixen moltes opcions per desplaçar-se pel país, des de lloguer d'un cotxe, lloguer de cotxe amb conductor, autobusos, tren, etc. Nosaltres vam fer tots els desplaçaments llargs amb avió o amb autobús.

Avió:

Com que vam preparar la ruta amb antelació, hi havia un parell de trajectes llargs en els que vam reservar un vol intern. A Tailàndia hi ha diverses companyies aèries Low Cost i, comprats amb antelació, els bitllets poden ser molt econòmics. Nosaltres vam fer dos vols interns amb la companyia AirAsia, el vol Chiang Mai-Surat Thani ens va costar 45€ per persona i el vol Surat Thani-Bangkok ens va costar 19€ per persona.

Autobús:

Per la resta de desplaçaments llargs vam utilitzar els autobusos regulars comprant els bitllets el mateix dia o el dia abans. En alguns trajectes més curts de vegades utilitzen furgonetes i en els desplaçaments més llargs es viatja en autocars. Normalment existia 1a i 2a classe i la diferència de preu no era gaire gran.

Ferry:

Per arribar a les illes (Koh Samui, Koh Phangan i Ko Tao) des de l'aeroport de Surat Thani s'ha de viatjar en autobús fins al moll i agafar un ferry allà mateix que et porta a l’illa que vulguis. Des del mateix aeroport hi ha diverses companyies que et gestionen tot el trajecte (Bus + ferry). Entre les illes també hi ha diverses companyies que et porten, tot i que moltes vegades estan situades en diferents molls i fan horaris diversos. En el nostre cas vam anar amb la companyia Lomprayah i Seatran.

Desplaçaments urbans:

A Bangkok hi ha diverses opcions per moure's per la ciutat: taxi, tuk-tuk, metro, bus, Skytrain, barca... El metro i l'Skytrain són el més ràpid si estàs ben situat a la ciutat, tot i que nosaltres ho vam trobar una mica car. Com que hi cabíem 5 persones a un taxi, econòmicament ens sortia millor el desplaçament amb taxi que amb Skytrain. Això si, el tràfic a Bangkok és infernal, sobretot a primera hora del dia i a partir de les 4 de la tarda. També depèn d'on estiguis a Bangkok és molt recomanable utilitzar les barques que fan com d'autobusos pels canals de Bangkok.

Comunicació amb la família

Si algú està preocupat per perdre el contacte amb el món, a Tailàndia es pot relaxar. No només hi ha punts amb connexió wi-fi a molts llocs de les ciutats i als hotels, sinó que inclús molts taxis tenen connexió gratuïta a la xarxa.

A més, és molt senzill i barat tenir connexió permanent 4G al vostre telèfon. Hi ha diverses companyies que ofereixen serveis de telefonia enfocats al turisme. Per 15€ pots comprar al mateix aeroport (o a qualsevol 7Eleven de Tailàndia) targetes SIM amb dret il·limitat a connectar-se a Internet (els primers, i suficients, 3 o 4 Gb són amb connexió 3G o 4G). Simplement s'ha d'instal·lar la targeta al teu telèfon i ja està. Les companyies més conegudes són AIS, Dtac i TrueMove. Nosaltres ens vam comprar al mateix aeroport la targeta Happy Tourist SIM de Dtac i ens va anar perfecte per tot al viatge. Més enllà dels fanàtics a les xarxes socials, tenir connexió a Internet facilita la comunicació amb la família i, sobretot, facilita el dia a dia del viatge en poder connectar-se al Google Maps, Tripadvisor, Booking, i tota la informació dels llocs turístics que visites.

Alimentació

L'alimentació a Tailàndia si viatges amb nens no és gens complicada. Per començar, si t'allotges a un apartament és fàcil trobar supermercats grans (sobretot a Bangkok), on trobaràs tot tipus de menjar. No cal dir que el menjar tailandès és boníssim i bastant saludable, per tant, sempre que es vagi en compte amb el picant, la majoria de plats tailandesos són perfectament aptes pels nens que mengin de tot. Si que cal tenir en compte, en cas de possibles al·lèrgies o intoleràncies alimentàries, els ingredients principals que utilitzen per cuinar. Nosaltres abans de viatjar vam anar a sopar a algun restaurant tailandès i vam provar ingredients típics de la cuina tailandesa per si de cas (anacards, llet de coco, etc.).

Per altra banda, tant a Bangkok com a tots els llocs que vam visitar és molt habitual trobar restaurants amb menjar de tipus occidental o almenys que a la carta tenen tant menjar tailandès com occidental. Cal dir, però, que normalment és molt més bo i molt més barat menjar plats tailandesos.

Un punt apart és el tema de l'aigua i les precaucions amb els aliments. Cal beure sempre aigua embotellada, no prendre begudes amb gel, no menjar fruita i verdura que no hagi estat rentada per vosaltres, etc. Les recomanacions clàssiques dels viatges a certs països. Aquestes precaucions mínimes es poden relaxar una mica en certs restaurants o hotels on cuinen i fan gel amb aigua bona, però això ja depèn de les ganes de risc de cadascú. Viatjant amb nens petits s'han de prendre més precaucions.

Salut

Vacunes:

El tema de les vacunes i la salut cal consultar-lo amb el centre de vacunació internacional. Nosaltres, abans de planificar la ruta, vam contactar-hi per veure quines zones eren susceptibles de necessitar profilaxi per la malària. Teníem clar que no volíem donar vacunes molt fortes ni profilaxi per la malària a nens petits. D'aquesta manera, quan vam configurar la ruta que faríem, ja vam descartar alguns destins (sobretot tota la zona fronterera amb Myanmar i Laos).

En el nostre cas, simplement vam haver de vacunar-nos tota la família de la febre tifoidea. Els adults amb pastilles i els nens amb injecció.

Assegurança de viatge:

És recomanable portar una assegurança de viatge. Nosaltres, com a socis del RACC, ja tenim cobertura tota la família, així que no vam haver de fer cap altra assegurança d'assistència mèdica a l'estranger. Per sort no vam haver d'utilitzar-la, així que no podem comentar res sobre el sistema mèdic tailandès.

Farmaciola:

Cal dir que gairebé la meitat d'una de les dues maletes que portàvem l'ocupaven un parell de farmacioles plenes de tot. Ja se sap que quan es fa la maleta pel viatge sempre acabem posant d'aquelles coses que en diem “per si de cas”. Nosaltres el “per si de cas” només el vam fer amb la farmaciola: antibiòtics infantils i adults, antihistamínics, cremes solars, protectors de mosquits,...La resta de coses gairebé sempre les podràs trobar a Tailàndia, però medicaments? Per si de cas...

En Joël també ha escrit:

_________________________________________________________________

El Joël i la Maria són uns apassionats dels viatges. Ja fa molts anys que viatgen, abans de ser pares van recórrer bona part del món amb la seva motxilla i sense res més que els bitllets d'avió per anar i per tornar. Amb tres nens petits, no han volgut deixar de viatjar per continuar gaudint d'altres cultures, de paisatges de somni i per transmetre als seus fills la seva passió. Viatjar és una de les millors maneres de contribuir a l'educació dels nens. Ens expliquen el seu viatge amb tres nens petits a Tailàndia. - Enric i Celia

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Publicat a: Asia , Autors convidats , Destins en família , Informació pràctica , Tailandia

20 de desembre del 2016

Darrers dies de descans a Tailàndia

0:30

Quaderns de bitàcola

3 comentaris

Els últims dies del viatge els voliem passar a la platja, per això de que sembla que a Tailàndia sigui el paradís i pensant també en els nens. Tailàndia té bàsicament dos zones de platja diferenciades: la zona del Mar d'Andaman on hi ha Phuket, Phi Phi i Krabi i la zona del Golf de Siam amb les illes de Koh Samui, Koh Phangan i Ko Tao. Nosaltres vam decidir anar a les illes del Golf de Siam, doncs teòricament a l'estiu hi ha molt menys risc de pluges, però al final no deixa de ser una qüestió de sort el temps que et trobes.

Per fer el desplaçament des de Chiang Mai havíem comprat amb antel·lació uns vols molt econòmics (49 euros) amb la companyia AirAsia, que en menys de 2 hores ens va portar a l'altra banda del pais. Cal dir que el vol no era directe a l'illa de Koh Samui, l'única illa que té aeroport, i a la que ens dirigiem inicialment. A l’aeroport de Koh Samui no hi volen totes les companyies i els preus són molt més elevats, així que l'alternativa econòmica és volar a l'aeroport de Surat Thani on pots agafar un autocar i després un ferry que et deixa a l'illa de Koh Samui. Al mateix aeroport de Surat Thani hi ha diverses companyies que et gestionen l'enllaç a qualsevol de les illes que vagis. Nosaltres ho vam fer amb la companyia Lomprayah, que és la que té els catamarans més ràpids. Un dia de viatge llarg i cansat, però que els nens van suportar perfectament sobretot amb l'al·licient de viatjar en vaixell.

Com que bàsicament veníem a les illes a passar uns dies de pau i tranquil·litat, vam reservar tres nits a un petit ressort familiar de Koh Samui amb piscina i a 10 minuts caminant de la platja, el Baan Sawan Samui Resort. Va ser un petit luxe merescut, però a un preu més que raonable per ser cinc persones, 125€ la nit.

Des de l'hotel vam poder visitar un parell de pobles de l'illa, Chaweng i Fisherman's Village i vam estar a dos platges d'aquestes que en diuen paradisíaques: Chaweng Noi i Thongtakian Beach.

No sabríem dir gaire més de l’illa, només que semblava bastant turística i que casualment, una nit que estàvem passejant per Fisherman’s Village i es va posar a diluviar vam acabar entrant en un local que es deia Tapas Barcelona i que portava un noi català.

Com que ja ens temíem que Koh Samui estava una mica massificat de turisme i volíem veure coses diferents, havíem decidit passar dues nits a l'illa de Koh Phangan, famosa per la Full Moon Party, però que és molt tranquil·la i familiar quan no coincideixes amb aquestes dates. L'illa és molt més petita i amb un ambient molt més rural, però amb dos dies que hi vam ser tampoc no vam explorar-la a fons. De fet, vam fer una vida molt sedentària, de l'habitació al restaurant i del restaurant a la platja o piscina. Havíem reservat un bungalow a peu de platja en una zona molt tranquil·la y bonica de l'illa a l'hotel Salad Hut Bungalows que ens costava 90€ la nit. El restaurant, a més, era especialment bo i a la caseta del costat hi havia un lloc de massatges tailandesos al qual ens vam abonar no només els pares sinó també els 3 nens.

Després de 5 dies de descans a les platges de Tailàndia ens va tocar tornar a fer tot el trajecte fins l'aeroport de Surat Thani on un avió d'AirAsia ens va portar a Bangkok en 1 hora. Havíem decidit estar un últim dia a Bangkok per fer algunes compres i visites.

En aquesta ocasió vam dormir al The Yard Hostel, una mena d'alberg que havíem trobat molt ben valorat al Tripadvisor i que ens deixaven una habitació pels 5 amb bany privat i esmorzar inclòs per 70€ la nit. Estava ben comunicat amb metro amb el centre de la ciutat, així que vam poder aprofitar fins el darrer moment de l'últim dia per visitar la ciutat i anar de compres.

En resum, el viatge a Tailàndia en família ha estat tota una experiència pels nens. Una aventura fàcil de fer amb nens petits i un gran aprenentatge pels nostres fills.

Joël també ha escrit:

__________________________________________________________________________

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Publicat a: Asia , Autors convidats , Tailandia

13 de desembre del 2016

Primers dies a Tailàndia

0:30

Quaderns de bitàcola