26 de març de 2017

Equador, la selva amazònica


De les experiències que més em va marcar del viatge a Equador de ben segur que va ser la visita a la Selva Amazònica, a la zona del Cuyabeno. La Gaby havia reservat una estada en unes de les cabanes. Vam fer Quito - Lago Agrio amb autobús i vam arribar a les 4 de la matinada al poble on ens havia de recollir una caravana. Havíem d'esperar-nos a l'hotel de Mario, però fins les 5 no ens deixava entrar "la Gaby va utilitzar allò de "venga amiguito, ¿no nos dejará aquí a fuera a dos chicas solas como nosotras?" I ens va deixar entrar a seure, mentre preparava l'esmorzar i nosaltres miràvem a mirar un programa de matins que tenien la cançó de 'Todos los días sale el sol ’de Bongo Botrako' com a careta d'entrada i a mi em va fer molta gràcia.


Una furgoneta ens va recollir i ens va deixar fins un camp base, amb dues noies australianes i una parella també d'Austràlia. Un cop allà ens esperaven unes canoes i un recorregut amb pluja de la selva, mentre el nostre guia el Galo ens ensenyava els monos, els perezosos, el yellow headed titimonkey, que vol dir micos de cap groc. Fa gràcies perquè molts animals tenen el nom del color que són. Els "dormilons", les papallones de mil colors… ens explicava que havia viscut fins als 10 anys en una comunitat indígena fins a trobar la feina de guia. La nostra cabana era espectacular, semblaven casetes de la selva de la Pocahontas. Tenen molt respecte per mantenir la biodiversitat del lloc i l'aigua és aprofitada de la pluja i utilitzen energia solar. Totes les cabanes tenien dutxa amb aigua calenta i lavabo, i al llit hi havia mosquiteres.


Hi havia una zona central on menjàvem i de debò, el menjar estava boníssim. A partir de llavors, vam compartir l'experiència amb un grup de 8 persones més, una família de francesos de l'illa de Guadalupe de les Illes Medes i els 4 companys australians de la furgoneta.


Vam veure de tot. Vam tocar serps, vam veure i banyar-nos entre dofins, aranyes gegants, un caimà, vam tastar formigues amb gust de llimona, termites, vam fumar d'un pal d'un arbre, ens vam pintar amb tiges i troncs naturals, vam veure més monos que es movien en grups de 80 o 90, vam fer el "tarzán" amb lianes, vam fer caiac amb a canoca i vam veure postes de sol impressionants.

Una experiència inoblidable i mai més ben dit, salvatge.



Per acabar, he fet una llista amb els imprescindibles (amb els que em vaig trobar) per anar a la Selva:

- Anti-mosquits
- Crema solar, gorra pel sol i ulleres de sol
- Banyador
- Botes d'aigua (en algunes cabanyes te les deixen)
- Capel·lina (en algunes cabanyes també te'n deixen)
- Ampolla o cantimplora
- Xancletes d'aigua (a la canoa se't mullen els peus sí o sí)
- Alguns diners per si vols comprar alguna cosa
- Llibreta, boli i càmera


La Núria també ha escrit:
_________________________________________________________________


"Viatjo des que era ben petita. És una passió dels meus pares i l'hem heretat tots a la família. Viatjar em fa sentir lliure, m'encanta conèixer a gent nova i aprendre i sorprendre'm del que pugui passar, sobretot si és amb gent autòctona del país o per visitar amistats que hi viuen. Planifico el vol, els diners, les dates i el lloc on dormir, però per la resta em deixo portar molt, tots els països m'atrauen i sempre procuro llevar-me d'hora i anar a dormir ben tard quan hi sóc." La Núria és la nostra convidada del mes de març i li hem cedit el blog per explicar el seu viatge a Equador. - Enric i Celia



T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

     
    Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
    cookie law