Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Corea del Sud. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Corea del Sud. Mostrar tots els missatges

7 de novembre del 2017

Yandong, una vila tradicional de Corea del Sud


Quan vam decidir anar a Corea del Sud i planejàvem la nostra ruta, vam estar investigant sobre els pobles tradicionals que es podien visitar i teníem molt clar que ens agradaria visitar almenys un i, a poder ser, que no estigués molt lluny de la ciutat on estàvem allotjats. El poble de Yandong complia amb totes les premisses.


Yandong és el poble tradicional de clans més antic de tota Corea. Va ser la casa del fill del clan de Gyeongju i del clan de Yeogang Yi durant 500 anys d'història, des del període dels Joseon. Al 1984 va ser designat com a Patrimoni de la Cultura Folklòrica de Corea i L'any 2010 la Unesco la va declarar Patrimoni de la Humanitat juntament amb el poble de Hahoe. I el millor de tot: es troba a tan sols 40 minuts de Gyeongju, l'antiga capital de l'antic regne de Silla, on estaríem uns dies en la nostra ruta pel país. Així que des de Gyeongju vam decidir fer una excursió d'un matí per veure el tradicional poble de Yandong i de fet va ser una de les millors decisions d'aquest viatge, perquè vam tornar meravellats.


Història de Yandong

El poble de Yandong tal com ho veiem avui es va formar quan So So (1433-1484) es va establir amb la família de la seva esposa quan es va casar. El clan Yeogang Yi va establir-se allà quan Yi Beon (1463-1500) es va casar amb una filla de Son So. En aquell moment, era molt comú que un nou matrimoni es mudés a la ciutat natal de la dona. Les dues famílies van fer construir molts edificis destacats i Yandong es va convertir finalment en el poble del clan Son i el clan Yi, a mesura que tenien més descendents. La família Son i la família Yi van construir les seves cases en llocs privilegiats i, durant molts anys, es van erigir nombrosos edificis monumentals al poble de Yandong.


A més de les grans cases de sostre de rajoles, també hi ha moltes cases típiques a Yandong. Les cases estan classificades pel seu tipus de sostre: les cases de sostre de teula (que costaven molt en aquella època), on vivien els senyors, i les cases amb teulades de palla, anomenades "garapjip". Aquí és on vivien els servents i els esclaus dels senyors que vivien a les cases grans amb teulades. No totes les cases de palla eren petites ni estaven formades per tres o quatre espais, alguns estudiosos literaris que no podien permetre's les cases de sostre de teules vivien en cases de sostre de palla més grans.


Visita a la vila tradicional de Yandong

A només 40 minuts de bus des de Gyenogju, Yandong és un poble ben tranquil envoltat de camps que encara conserva bastant de la fesomia, arquitectura i fins i tot molts oficis tradicionals de Corea.


Caminant 10 minuts des de la parada on et deixa l'autobús, trobem el Centre Cultural de Yandong, una mena de museu on es poden veure diverses maquetes de les com eren les cases de fa 5 segles i també una exposició de fotografia i dibuixos que explica els oficis en la zona rural i el dia a dia de la vida en el camp. Una vegada sortint del museu, a una banda del passeig hi ha una petita caseta on venen els tiquets per accedir al poble i et donen un petit plànol de Yandong on apareixen les cases més destacables. Vam entendre que els diners de l'entrada estaven destinats a la conservació d'aquest i de la comunitat que hi viu, cosa que creiem bastant lògica. Hem de dir que nosaltres en cap moment ens va semblar un poble artificial creat per l'atracció del visitant.

Per començar la visita del poble tradicional més gran de Corea del Sud, ens vam guiar amb el plànol que ens havien facilitat a l'entrada per localitzar les cases més importants. En aquest plànol s'indiquen les diferents zones que formen el poble, cadascuna amb un nom: Geolim Village, Hachon Village i Naegok Village. En aquesta última, és on es troben les cases més importants i destacables de la vila, així que és important seguir el petit plànol que et donen a l'entrada per veure-les totes. Són aquestes: Seobaekdang House, Gwangajeon House, Hyangdan House i Mucheomdang House. En cadascuna d'aquestes zones hi havia la casa dels nobles (més gran i ostentosa) rodejada per les cases de la classe baixa.


Els sostres de teules de les cases dels nobles contrasten amb les de palla de la gent de classe més baixa. Tot i que vam anar i venir pels carrers i ens vam perdre una mica buscant alguna de les cases, va valer la pena fer la visita per lliure, caminant tranquil·lament pels carrers, veient el ritme pausat del dia a dia de la gent que hi viu. Fins i tot en algunes d'elles vam poder veure les grans olles de fang que tradicionalment s'han utilitzat per conservar el kimchi, la salsa típica coreana amb la que amaneixen gairebé tots els plats.




És important que el visitant tingui en compte que aquest és un poble normal i corrent on viu gent local i que per tant, no ens hem d'endinsar més enllà dels carrers públics ni travessar propietats privades, i ser conscients de no pertorbar a ningú amb la nostra presència o la nostra càmera fent fotos. De fet, hi ha un col·legi local on els nens van a classe de manera habitual que ens fa recordar que el poble de Yandong no es tracta d'un parc d'atraccions. Al contrari, el poble és travessat per un riu ple d'horts al costat del riu on la gent hi cultiva verdures pel seu consum propi, als carrers es poden veure gallines, gats i gossos de les cases més properes. Es tracta d'una vila que manté intacte la seva forma de vida rural, així que no siguem nosaltres qui canviem aquesta realitat.



A banda de trobar-nos en un paratge ben bonic, vam poder comprovar que aquestes cases construïdes en temps de la Dinastia Joseon es troben en un estat de conservació realment molt bo i que el poble és un bon exemple del modus de vida dels yangban (l'aristrocràcia coreana).



Les tradicions locals de Yangdong

Els costums de temporada tradicionals s'han mantingut a Yangdong, un poble que té un gran esperit comunitari. Durant molts anys, a la vila s'han celebrat festes populars per a ocasions especials, com la primera lluna plena de l'any lunar. I el millor de tot és que aquests esdeveniments estan oberts al públic. En fem cinc cèntims d'aquestes tradicions:

La corda
En el primer dia de lluna plena de l'any i un o dos dies abans de les vacances de Chuseok, els vilatans es divideixen en dos equips que representen el poble inferior i el poble superior. Després d'oferir un sacrifici als esperits enfront de Gwangajeong i sota l’arbre de ginkgo al costat de Seideekdang, els dos equips comencen a estirar una corda, un a cada banda. La corda de l'equip guanyador és tallada per tots els participants, i un tros de la corda es posa al sostre de cada casa. A continuació, es proclama que totes les llars estaran en pau durant tot l'any.


Jwibulnori
Jwibulnori és un esdeveniment popular des dels dies en què les persones cremen l'herba seca a la vora dels camps d'arròs. Els veïns determinen habitualment si el seu llogaret tindrà o no una bona fortuna i una bona collita en funció del gran foc.

Foguera de la Casa de la Lluna
El primer dia de la lluna plena de l'any, els vilatans i la banda de pagesos s'uneixen per construir una casa de lluna feta de bastons de bambú cobertes de palla, branques de pi i llenya, que té una porta a l'est, des d'on s'aixeca la lluna i es crema la casa de la lluna . Es diu que la collita de l'any depèn de si es crema bé la casa de la lluna.


Si pots fer coincidir la teva visita amb algun d'aquests esdeveniments, segur que viuràs una gran experiència, a més de gaudir de les tradicions més antigues que existeixen a Corea. T'animes?


Informació útil pel viatger

Com arribar? La manera més fàcil i econòmica d'arribar a Yangdong és el bus local que surt des de Gyeongju. El trajecte és tan sols de 40 minuts i hi ha prou freqüència. A la tornada s'ha d'agafar el mateix bus a la mateixa carretera, a la banda oposada d'on hem arribat, direcció Gyeongju. El preu del bitllet és de 1700 wons per trajecte (per persona) i es pot comprar al mateix bus.

Visita a Yangdong: Per accedir al poble de Yangdong s'ha de pagar una entrada que costa 2000 wons. Aquesta entrada permet estar tot el temps que un vulgui.

On menjar? A Yangdong no hi han gaires llocs on poder menjar (només vam veure un restaurant al costat del riu i alguna paradeta a l'entrada) així que si preveus estar durant l'hora de dinar, t'aconsellem que duguis algun entrepà.


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

    27 de juliol del 2017

    Dos anys en família, dos anys de viatges


    Ja són dos anys viatjant en família des que vam començar tal dia com avui, un 27 de juliol de 2015, el GRAN VIATGE de ser pares. Avui just la nostra filla Ivet compleix dos anyets (que ràpid han passat!) i ens agradaria compartir tots els viatges que hem fet amb ella des que va néixer fins al moment.

    Després de viure l'experiència de viatjar en família durant el seu primer any de vida i veure que el fet de ser pares no ens aturava a viatjar, sinó més aviat al contrari -amb 12 mesos de vida Ivet ja havia estat a 15 països- ens hem animat encara més a voltar pel món. Sempre hi ha alguns propòsits viatgers que ens marquem, no amb la intenció de seguir fil per randa, però sí amb la il·lusió de poder complir-ne algun. No cal dir que aquests dos últims anys viatjar ha estat per nosaltres tota una experiència vital, per la senzilla raó que hem conegut els llocs des d'una altra mirada, la de la nostra petita. I la nostra petita ha viscut un munt de noves experiències: veure nous animals, sentir altres llengües, jugar amb nens que parlaven i vestien diferent, escoltar càntics religiosos, banyar-se en un mar ple de peixos, tastar menjars diferents, dormir en tot tipus d'allotjaments, moure's en transports molt diversos, rebre petons de desconeguts i invitacions, conèixer diferents aeroports...Tot això i molt més en dos anys de vida (24 mesos), resumits en els 29 països que ha estat:


    Any 2015

    Croàcia, Montenegro i Bòsnia

    El primer vol de la Ivet i primer viatge en família a Europa va ser quan ella tenia tan sols 1 mes i mig de vida i vam estar una setmana. Agafant com a base Dubrovnik, vam fer excursions d'un dia a diversos indrets de la costa dàlmata i de les veïnes Montenegro i Bòsnia-Hercegovina.


    Geòrgia, Armènia, Nagorno Karabahk, Atenes i Jordània

    Com que va anar tan bé el primer viatge en família a Croàcia, ens vam animar de seguida i ens vam decidir per un viatge de tres setmanes i mitja quan la Ivet tenia 2 mesos i mig. Vam fer ruta veient els monestirs de Geòrgia i Armènia, vam conèixer de prop la forma de vida de minories com els molokans i els yazedis, i vam descobrir una república no reconeguda, Nagorno Karabakh, on la Ivet va ser la turista més jove a qui li van segellar el passaport.


    Nova York (USA)

    La primera vegada que la Ivet va creuar l'oceà i va trepitjar el continent americà va ser a una de les nostres ciutats preferides, Nova York, on aquesta era la quarta vegada que la trepitjàvem i no ens cansaríem mai de tornar-hi. Vam “viure” a la ciutat durant més de tres setmanes al barri de Harlem. La Ivet tenia sols 4 mesos de vida i la dúiem gairebé sempre a la motxilla, així que ens vam "patejar" la ciutat amb ella a sobre durant 24 dies. Anàvem a menjar al Central Park, vam pujar a l'Empire State, vam saludar a l'estàtua de la Llibertat, vam anar a veure partits de bàsquet i de futbol americà, fins i tot vam anar a un concert privat i a museus, tot un repte amb una bebè...i la Ivet ens va deixar fer tot!


    Any 2016

    Istanbul

    Primera vegada que la Ivet trepitjava Àsia i tercera que nosaltres trepitjàvem Istanbul, una ciutat amb identitat pròpia de Turquia, de ritme trepidant. Ens encanta tornar a aquells llocs que ens roben el cor, i aquesta vegada ens ho vam prendre amb calma, tornant reviure les millors experiències que es poden tenir a Istanbul, l'antiga Constantinopla.

    Dresden, Bautzen, Meissen i Leipzig (Alemanya)

    Per setmana Santa vam voler tornar a Alemanya (després d'haver estat el passat any a Berlin) i conèixer la Saxònia alemanya, així que vam agafar de base Dresden i des d'allà vam anar a Bautzen, on viu una minoria anomenada sòrabs que parlen la seva pròpia llengua. A la Ivet el que més li va emocionar va ser una processó a aquesta ciutat on desfilaven un munt de cavalls.


    Xile, Illa de Pàsqua, Roma i el Vaticà (Itàlia)

    Ivet va cap a Amèrica 2n cop (després de Nova York). Anar a Rapa Nui és anar un dels llocs més màgics i allunyats del continent. Per nosaltres era el segon cop que anàvem a Xile i Rapa Nui després de la nostra volta al món...Teníem unes ganes infinites de tornar-hi! No sabem si la Ivet recordarà la illa o els moais que hi ha per tot arreu, però les gallines de la casa on ens allotjàvem segur que sí. Cada dia els hi donava de menjar.


    Fes (Marroc)

    És la primera vegada que Ivet trepitja el continent africà i Fes és una de les millors ciutats per fer-ho. Lluny de la massificació turística, Fes conserva encara l'autenticitat de la medina i dels gremis artesans que ja no es troben aquí. Ivet escolta per primera vegada la crida a l'oració en un país musulmà. Per ella és com una nova música que la fa ballar!


    Canadà, Cuba i Mèxic DF

    3a vegada que la Ivet creua l’oceà per anar Canadà, el Carib i de rebot a Mèxic DF (fem escala unes hores). La pobra Ivet està més que acostumada a agafar vols i se'ls passa pràcticament dormint. Tornem a Cuba després de 10 anys i encara (per poc temps) amb en Fidel, i constatem que el país caribeny està canviant molt de pressa. Ivet dóna les seves primeres passes a Cuba, i també aprèn a cantar i ballar...Serà per la música que sentim constantment per tot arreu? A Santiago de Cuba coneixem a la Celina, que va ser l’àvia cubana de la Ivet durant el nostre viatge.

    Normandia (França)

    Anem cap a França i per primera vegada fem ruta en cotxe amb la Ivet i es comporta com una campiona! Coneixem els indrets emblemàtics de la Segona guerra Mundial i el dia D. Esperem que algun dia Ivet torni i li agradi reviure la història.


    Iran i Dubai

    Un dels millors països per viatjar en família. Els iranians són taaan amables i hospitalaris que en aquest segon viatge a Iran vam voler fer couchsurfing i va estar una experiència molt gratificant. Per primera vegada Ivet va conèixer el desert i va pujar a una gran duna, també va conèixer molts nens que, tot i no entendre's, jugaven a qualsevol cosa. Ella, segur que com nosaltres, quan li expliquem i entengui el viatge que va fer, desitjarà tornar ben aviat a Iran.


    2017

    Granada (Espanya)

    Sembla mentida, però va ser la primera vegada que visitàvem aquesta ciutat, i aquesta vegada amb la Ivet. L'Alhambra, el seu ambient de barri, els seus banys àrabs i les seves tapes acompanyades de cervesa (o a la inversa) ens van seduir. Així com Sierra Nevada, la muntanya més propera que tenen els granadins per anar a esquiar, just al costat de la ciutat. Vam fer una escapada d'un dia la on la Ivet es va tirar en trineu i va fer un ninot de neu per primer cop.


    Corea del Sud i Beijing (Xina)

    Corea del Sud és un dels països que ens ha sorprès gratament (degut a que pensàvem que seria molt semblant a Japó i ja havíem estat allà) i en el que vam trobar la barreja d'un modernisme urbà i a la vegada història del país en els seus palaus i tradicions. Ivet sap dir “adéu” en coreà, ja que ho pronuncia igual que els coreans: ANIOOO!


    Moldàvia i Transnístria

    Poc sabíem del país amb menys turisme d'Europa fins que vam començar a llegir sobre Moldàvia. A banda de ser un dels països preferits pels amants del vi (té la bodega subterrània més llarga del món, amb 170 Km), al costat d'aquest existeix Transnístria, una república no reconeguda on es respira encara un ambient soviètic que sembla d'altres temps. La Ivet en aquest viatge va aprendre a fer "Chin Chin!" amb les copes.


    Malta

    Un dels països més petits d'Europa que sempre ens havia cridat l'atenció pel seu llegat anglès i perquè conserva encara l'arquitectura i alguns costums anglesos dels seus avantpassats. Ivet va aprendre a dir “Bye bye!” i “Ciao!”, una barreja ntre anglès i italià.


    Indonèsia i Qatar

    Primera vegada de la Ivet al sud-est asiàtic. Creiem que Indonèsia és un bon lloc per iniciar-se. Ha conegut els costums Tana Toraja (funerals) a Sulawesi i ha vist molts búfals per primera vegada, ha pujat les escales del temple budista més gran del món a Borobudur (Java) i ha tingut el seu primer contacte amb un volcà en actiu, el Bromo. Ha vist horitzons camps de conreus d'arròs i s'ha banyat en platges plenes de palmeres on la marea jugava a baixar i pujar tot el dia a les Gili. Un viatge ben complert ple d'inputs i moltes emocions.


    Avui celebrem que la Ivet fa dos anys i ja sabem quin regal li agradaria: un viatge a...? Quina serà la seva propera destinació?


    T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

      11 de juliol del 2017

      El hanbok, el vestit tradicional coreà


      El hanbok coreà és un dels vestits tradicionals més elegants que hem conegut durant els nostres viatges. El que més ens ha atret però és veure'l al carrer i comprovar el seu ús va més enllà d'esdeveniments folklòrics. No és que la gent el vesteixi habitualment, l'ús del hanbok s'acostuma a reservar per les celebracions. Però tampoc és estrany veure a noies (sobretot) i parelles amb el vestit tradicional en els palaus reials de Seül, i no són pas figurants: són coreans que hi van de visita, però a qui els encanta sentir-se prínceps i princeses per un dia.




      Curiosament la traducció literal de “hanbok” seria “roba coreana” i, tot i que en la seva forma més primitiva es pot trobar en pintures murals del segle III a.C., el que ha arribat als nostres dies és el que es vestia durant els segles XVIII i XIX de la dinastia Joseon. En l'antiguitat els colors del hanbok tenien un gran significat social, ja que s'usaven per a distingir al poble de la reialesa; a les dones casades de les solteres i, fins i tot encara en l'actualitat, a la mare de la núvia i la del nuvi en els casaments.








      En el cas de les dones, el hanbok es compon d'una brusa o jaqueta entallada amb mànigues amples – anomenada jeogori– i d'una faldilla llarga –anomenada chima– que es lliga mitjançant una cinta just sota del pit, accentuant la forma del bust. Dels homes en destaca el jokki –una jaqueta fina– o el magoja –equivalent a una armilla–, en ambdós casos amb obertures laterals i llargs fins als genolls. Els complements també són importants i especialment vistosos, com els barrets masculins.





      I tu què en penses? T'agrada el hanbok coreà?

      T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

        2 de juliol del 2017

        Seül: de palau reial en palau reial per la capital de Corea del Sud


        Fins a cinc recintes reials hi ha només a Seül i són visita imprescindible per a tot aquell que vulgui conèixer la història i arquitectura tradicional coreana. Tots ells van ser construïts durant la Dinastia Joseon, la més important i longeva de totes les que van regnar al país (1392-1910) i tot i que tinguin les seves similituds, cadascun guarda sempre una petita sorpresa que el fa diferent als altres. No ens facis triar sobre quin és el millor de tots, et convidem a que ho facis tu mateix ;)

        Gyeongbokgung, el principal palau de la Dinastia Joseon

        Acabat al 1395, aquest és el primer palau construït durant el període Joseon. Durant la seva història però ha patit un seguit d’infortunis que fan que en quedi ben poc de les seves estructures originals. El primer palau va ser destruït pel foc durant la Guerra de Imjin (1592-1598), i es va mantenir en un estat de deteriorament per aproximadament 270 anys. No va ser fins al 1867, que els monarques del moment van reconstruir-lo per tornar-li la seva majestuositat de temps passats. Més tard, durant l'ocupació japonesa (1910-1945), la major part del palau va ser destruït de nou. El 1990 es va establir un pla detallat per a restaurar-per complet, el qual segueix en curs fins a l'actualitat.

        L’imponent Geunjeongjeon, pavelló utilitzat per la coronació dels reis i pels esdeveniments més importants, així com el Gyeonghoeru, un edifici de dos plantes que s’utilitzava pels grans banquets i que s’envolta per les aigües d’un petit estany, són els dos espais que més ens han captivat. Però per sobre de tot ens ha atret l’atenció l’espectacular canvi de guàrdia en la que participen desenes de soldats vestits d’època.







        Adreça: 
        Sajik-ro 161, Jongno-gu, Seül (Estació Gyeongbokgung de la línia 3 de metro, sortida 5)

        Horari: 
        De març a maig i de setembre a octubre de 09:00 a 18:00 h. De juny a agost de 09:00 a 18:30 h. De novembre a febrer 09:00 a 17:00 h. Tanca els dimarts.

        Preu de l’entrada: 
        Adults 3.000 wons, joves i nens entre 7 i 18 anys 1.500 wons. Els menors de 6, els majors de 65 i tot aquell que vagi vestit amb hanbok tenen entrada gratuïta. Darrer dimecres de mes entrada gratis per a tothom.

        Canvi de guàrdia:
        A les 10:00, 13:00 i 15:00 h.


        Changdeokgung, l’equilibri entre natura i l’arquitectura tradicional coreana

        Changdeokgung té la fama de ser el recinte reial millor conservat de la capital, i així ho avala el seu reconeixement com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Changdeokgung va tenir una gran influència durant molts segles en el desenvolupament de l'arquitectura coreana, el disseny de jardins, el paisatgisme i d’altres arts relacionades.

        Construït al 1405, inicialment va ser ideat com a un palau secundari per al rei Taejong –el tercer de la dinastia Joseon− però el seu entorn natural va acabar fent que molts dels seus descendents hi passessin llargues temporades. Al final del segle XVI, amb la destrucció de Gyeongbokgung, va passar a ser el palau principal i així va exercir fins entrat el segle XX.

        El seu recinte principal és un clar patró de l’organització palatina coreana en el que els edificis es distribueixen, segons la seva funció audiència, residencial o administrativa entorn els seus tres patis corresponents. De totes formes, el que fa diferent a Changdeokgung és el seu “Jardí secret” amb els seus més de 56.000 exemplars d’arbres i arbustos –molts d’ells centenaris– que es mimetitzen amb diverses construccions d’esbarjo i descans de l’antiga família reial.







        Adreça: 
        Yulgok-ro 99, Jongno-gu, Seül (Estació Anguk de la línia 3 de metro, sortida 3)

        Horari: 
        De febrer a maig i de setembre a octubre de 09:00 a 18:00 h. De juny a agost de 09:00 a 18:30 h. De novembre a gener 09:00 a 17:30 h. Tanca els dilluns.

        Preu de l’entrada: 
        Adults 3.000 wons, joves i nens entre 7 i 18 anys 1.500 wons. Els menors de 6, els majors de 65 i tot aquell que vagi vestit amb hanbok tenen entrada gratuïta. Darrer dimecres de mes entrada gratis per a tothom. La visita al Jardí secret és guiada i per fer-la cal adquirir una entrada a part: adults 5.000 wons, joves i nens entre 7 i 18 anys 2.500 wons.


        Changgyeonggung, un palau que va ser zoo

        Acabat al 1418 aquest palau va ser construït pel Rei Sejong com a residència pel seu pare, posteriorment va ser utilitzat sobretot per reines i concubines. Degut a aquest ús residencial, les dimensions dels pavellons residencials en aquest cas són més grans que els destinats a funcions administratives o de govern. Aquí és també on han esdevingut més històries d’amor, d’odi i d’intrigues reials de la família Joseon.

        Durant l'ocupació japonesa Changgyeonggung va ser convertit en zoològic i parc botànic. No va ser fins als anys 80 que, desprès d'un llarg període de restauració, va recuperar el seu antic esplendor.







        Adreça:
        Changgyeonggung-ro 185, Jongno-gu, Seül. (Estació Hyehwa de la línia 4 de metro, sortida 4)

        Horari:
        De febrer a maig i de setembre a octubre de 09:00 a 18:00 h. De juny a agost de 09:00 a 18:30 h. De novembre a gener 09:00 a 17:30 h. Tanca els dilluns.

        Preu de l’entrada:
        Adults 1.000 wons, joves i nens entre 7 i 18 anys 500 wons. Els menors de 6, els majors de 65 i tot aquell que vagi vestit amb hanbok tenen entrada gratuïta. Darrer dimecres de mes entrada gratis per a tothom.


        Deoksugung, contrast de tradició i modernitat

        El que diferencia aquest de la resta de recintes reials és la seva varietat d'estils arquitectònics i materials emprats per a la construcció del seus palaus. Uns són de fusta sense tractar, d'altres de fusta pintada i d'altres de pedra. Uns d'estil oriental i d'altres d'estil occidental, imitant els grans palaus europeus. No és pas d'estranyar, Deoksugung va ser ocupat ininterrompudament per diferents membres de la reialesa des del segle XVI a ben entrat el segle XX. Aquest recinte reial s’ubica en el centre neuràlgic de la ciutat –just davant de la Plaça de Seül i l’Ajuntament− i, a més del de la varietat arquitectònica dels diferents edificis que el composen, ens ha atret també especialment el contrast que s’hi pot observar amb els gratacels que l’envolten.

        A Deoksugung, a l’igual que a Gyeongbokgung, s’hi pot observar l’espectacular canvi de guàrdia. Aquest té lloc davant de la seva entrada principal.







        Adreça: 
        Sejong-daero 99, Jung-gu, Seül (Estació City Hall de les línies 1 i 2 de metro, sortida 1)

        Horari: 
        De 9:00 a 21:00 h. Tanca els dilluns.

        Preu de l’entrada: 
        Adults 1.000 wons, joves i nens entre 7 i 18 anys 500 wons. Els menors de 6, els majors de 65 i tot aquell que vagi vestit amb hanbok tenen entrada gratuïta. Darrer dimecres de mes entrada gratis per a tothom.

        Canvi de guàrdia:
        A les 11:00, 14:00 i 15:30 h.


        Jongmyo, el santuari sagrat de la reialesa coreana

        Jongmyo és una visita completament diferent a les anteriors: si els palaus reials estaven construïts per gaudir-los en vida, Jogmyo era el lloc pels morts. Aquest és el santuari dedicat a la memòria dels reis i reines morts de la dinastia Joseon de Corea (1392-1897).

        Jongmyo és el santuari reial confucià més antic que ha arribat fins als nostres dies, amb una configuració idèntica a la que ja disposava al segle XVI. Sense grans ornamentacions, Jongmyo pot semblar més simple en comparació a l'esplendor dels palaus reals, però aquesta simplicitat va ser intencionada, buscant una atmosfera de dignitat i solemnitat sense excessos, més adients a un santuari religiós. Tot i així, el seu edifici principal és un gran exemple de l’arquitectura coreana i està considerat, amb 109 metres, l’edifici de fusta més llarg del món.

        El recinte està inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco i encara avui, el primer diumenge de maig, s'hi continuen celebrant cerimònies ancestrals amb música i dances tradicionals en record als difunts.








        Adreça: 
        Jong-no 157, Jongno-gu, Seül (estació Jongno 3-ga de les línies 1, 3 i 5 de metro, sortida 11)

        Horari:
        De març a octubre de 09:00 a 18:00 h (caps de setmana fins les 19:00 h). De novembre a febrer de 09:00 a 17:30. Tanca els dimarts.

        Preu de l’entrada:
        Adults 1.000 wons, joves i nens entre 7 i 18 anys 500 wons. Els menors de 6, els majors de 65 i tot aquell que vagi vestit amb hanbok tenen entrada gratuïta. Darrer dimecres de mes entrada gratis per a tothom.


        Informació pràctica pel viatger:


        Horaris i canvis de guàrdia: Per planificar les visites, alerta amb el dia de tancament de cada palau o recinte. Igualment si volem veure algun canvi de guàrdia, considera fer coincidir els seus horaris amb la teva visita.

        Entrades: Existeix una entrada única que serveix per visitar tots els palaus molt econòmica que val molt la pena. El seu preu és de 10.000 wons (7,80€) i es pot utilitzar durant un mes.

        Nota: Els palaus són recintes enormes on un pot passar-se hores visitant-lo; per això és molt útil dur una guia de viatge on epliqui què té cada recinte per poder planificar la nostra visita. També van molt bé els mapes que venen a l'entrada de cada palau, per només 500 wons (40 ctms) per situar-nos dins d'ell.


        *Canvi a l'abril de 2017: 1€=1.200 wons sudcoreans.


        T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

           
          Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
          cookie law