Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Macedonia del nord. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Macedonia del nord. Mostrar tots els missatges

7 d’abril del 2019

Ohrid, tantes esglésies com dies té l'any


Diuen que a Ohrid hi ha tantes esglésies com dies te l’any. No sabem si aquesta afirmació és certa o bé més aviat forma part de la llegenda, però a Ohrid d'esglésies n'hem vist unes quantes. Sens dubte aquest llac i el poble que li dóna nom són el principal atractiu de Macedònia del Nord: només per arribar fins aquí, ja val la pena viatjar a aquest país.





Sveti Jovan, és l'església que més ens ha captivat, es troba en un espectacular paratge a la ribera del llac. La catedral Sveta Sofija, la més gran, conserva frescos de l’època bizantina. Sveti Climent i Pantelejmon, on hi han les restes d'un assentament del segle V dels primers cristians i la tomba de l'inventor del cirílic, transpiren historia a través de cadascuna de les seves pedres. Sveta Bogorodica Perivlepta i les seves magnífiques vistes sobre la ciutat...







Ohrid és un dels primers indrets europeus ocupats per l’home i des d’aleshores hi ha anat passant les grans civilitzacions de la regió: grecs, romans, bizantins, búlgars, serbis i otomans han passat per la ciutat deixant la seva petjada. Durant l'antiguitat, la gran ciutat Lychnidos, va emergir, amb el seu teatre antic i la seva acròpoli. Després de les invasions eslaves del començament de l'Edat Mitjana, la ciutat esdevingué al segle IX un gran centre religiós i cultural. Sant Climent d'Ohrid hi fundà llavors el seu monestir i creà l'alfabet ciríl·lic. Samuel de Bulgària en feu la capital del seu Imperi un segle més tard, construint una imponent fortalesa que encara avui conserva les seves muralles. Posteriorment hi van arribar també els otomans que hi van deixar les tradicionals cases que omplen amb encant el casc antic.





Resseguint la riba del llac i a tan sols 30 km de la ciutat, trobem també un dels monestirs ortodoxes més venerats del país. És Sveti Naum, que manté el nom del sant que el va fundar a l’edat mitja. Dins es troben les restes del sant i algunes de les pintures religioses millor conservades del país. Però el millor de tot és el seu enclavament: al costat del llac i amb les muntanyes de fons, gran part de l’any nevades.






El llac i la ciutat d'Ohrid han sabut mantenir l’essència de cadascuna de les cultures que hi ha anat passant, forjant un enclavament que avui és Patrimoni de la Humanitat i que permeten al visitant endinsar-se en uns paratges que tenen un magnetisme especial.




T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

21 de març del 2019

La República de Vevčani, la curiosa història d'un poble en territori de Macedònia del Nord



Sí, sí, has llegit bé: REPÚBLICA DE VEVČANI. Què no n'havies escoltat parlar mai? Bé, no ens estranya. Nosaltres no en sabíem de la seva existència fins que vam començar a preparar el nostre viatge per Macedònia del Nord...



Vevčani es un poble de muntanya pròxim al llac Ohrid on no hi viuen més de 3.500 habitants. D'indrets d'interès no en té pas gaires -més aviat al contrari- però si que té una història peculiar que ens ha animat a venir fins aquí: i és que aquest petit poblet va declarar la independència i es va constituir república a la dècada dels 90.

Era l'època del desmembrament de l'antiga Iugoslàvia i Vevčani van aprofitar el context per auto-declarar-se independent. Ho va fer el 19 de setembre de 1991, després de celebrar un referèndum on el 99% dels vilatans votaren a favor de constituir la República. Aquesta va ser la solució que van trobar per protegir el seu bé més preuat: les fonts d'aigua que des de feia uns anys el govern iugoslau havia planificat de canalitzar.



En aquella època convulsa, ningú va fer gaire cas de la declaració d'independència i el poble va anar fent: va dissenyar la seva bandera, va expedir passaports i va crear moneda pròpia (el ličnik). El 8 d'abril de 1993 amb la independència de Macedònia, el govern d'Skopje va posar-se en el assumpte i va situar oficialment Vevčani sota la jurisdicció del municipi d'Struga, però el cert és que fins l'any 2000 més o menys els habitants de Vevcani van anar a la seva.



Avui a l'entrada del poble una bandera ben gran de Macedònia marca terreny i deixa clar a propis i estranys del país del que forma part. Si no furgues una mica, no trobes cap reminiscència als temps en què van ser "independents". És a l'antiquari del poble on trobem encara passaports i bitllets de la República i el seu propietari que, a tothom que el vulgui escoltar, li explicarà històries d'aquells temps.




Informació pràctica pel viatger:

Vevčani no és un destí indispensable viatge per Macedònia del Nord, però si una bona opció per a una excursió de mig dia des del llac Ohrid, la principal atracció del país. Des de Struga, la porta d'entrada i nus de comunicacions entre el llac i la resta del país, hi ha autobusos freqüents que en mitja hora et porten al poble.


 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law