Tendències: 10 destins per viatjar al 2016

Versión en español

Vols preparar una escapadeta original? Vols començar a preparar les vacances d'estiu i et falten idees? Vols descobrir un lloc diferent? En aquest article et proposem 10 destins que, per un motiu o altre creiem que s'han de considerar per aquest 2016. N'hi ha per tots els gustos, durada i pressupostos. Quin serà el teu?

Donostia

Si encara no coneixes una de les ciutats amb més encant de la península, aquest any és l'excusa perfecta: Sant Sebastià és Capital Europea de la Cultura 2016. Si ja l'havies visitat, tens en l'extensa oferta cultural de la capitalitat el motiu per tornar-hi. Passejar per la badia de la platja de la Concha, observar com es pentina el mar a Ondarreta, contemplar les espectaculars vistes des del Monte Igueldo, perdre's pels carrers del seu casc antic i acabar recuperant forces degustant els seus famosos pintxos conformarien per nosaltres la jornada perfecta a la capital donostiarra.

Wroclaw

A Polònia hi ha vida més enllà de Varsòvia i Cracòvia, i la capital de la Baixa Silesia es posarà de moda també aquest 2016. No és per menys, Wroclaw (o Breslau) és també Capital Europea de la Cultura aquest any. El patrimoni artístic i monumental d'aquesta ciutat és simplement encantador i més encara els dies de sol, quan els vius colors de les seves façanes i teulades agafen protagonisme. Com a curiositats us direm que Wroclaw és conoguda com la Venezia polonesa –un qualificatiu que li ve bastant gran però que és motivat pels seus més de 100 ponts–, el Rynek o Plaça del Mercat és el centre de la ciutat medieval i la segona més gran del país i, no t'ho perdis, un altre dels seus atractius és la ruta dels smurfs o dels barrufets: la ciutat està plena de petites estàtues de bronze realitzant les accions més insospitades.

Torino

Si enlloc d'estar a Itàlia, Torí estigués en qualsevol altre país, seria una destinació número 1. Un quan pensa en viatjar al país transalpí, posa per davant destins com Roma, Venezia, Florència, Milà... però a Itàlia hi ha vida més enllà dels destins típics. Torí s'enorgulleix d'haver estat la capital del regne dels Savoia i la primera capital d'Itàlia com a nació unificada. Què quins atractius té Torí per a que la recomanem amb tant èmfasi? Doncs la catedral i la Santa Sindone –només exposada al públic molt de tant en tant–, les residències i palaus rials, la Mole Antonelliana i el seu museu del cinema i, sobretot, el Museu Egipci –el segon més important del món després del de El Caire–. Ah! I un altre motiu per anar-hi aquest 2016: Torí està connectat amb l'aeroport de El Prat amb vols diaris de dues companyies lowcost, fet que permet trobar vols per 40 € anada/tornada en qualsevol època de l'any.

Londres

No descobrirem pas ara Londres com a destí, de sobres són coneguts els seus atractius. Però si que et donarem tres motius per anar-hi aquest any: 1) Durant el 2016 es commemoren els 400 anys de la mort de Shakespeare arreu del país i l'agenda del Shakespeare´s Globe Theatre serà especialment atractiva. 2) Aquest any també en farà 350 del Gran Incendi, que va destruir la casa de 70.000 dels 80.000 habitants que vivien a la City. 3) Arriba a la ciutat "Lazarus", el musical que va escriure David Bowie i que va ser un dels darrers projectes de l'artista. I un quart motiu de propina: si ja coneixes Londres però fa temps que no hi vas, recorda també que al 2012 es va inaugurar l'última gran atracció turística de la ciutat: el mirador de The Shard, el gratacels més alt de l'Unió Europea.

Macedònia

Macedònia és encara una gran desconeguda per la gran majoria de viatgers, però si et diem que pots trobar vols directes des de Barcelona a la seva capital Skopje per 40 o 50 € potser et comencis a plantejar que nassos hi ha allà. És un destí alternatiu, sense grans mases de turisme, i que ha forjat el seu caràcter agafant una mica de cadascun dels nombrosos imperis dels que ha format part al llarg de seva història, inclosos el romà, el bizantí i l'otomà. Així a Skopje comparteixen ciutat mesquites, esglésies i monestirs bizantins. Més enllà de la capital, Ohrid és posiblement la ciutat més recomanable del país –anomenada també la petita Jerusalem perquè té 365 esglésies, una per a cada dia de l'any–. Un altre punt a favor: Skopje és un bon punt de partida per conèixer els països del voltant. Així la capital macedònia està a només 30 km de Kosovo, 120 de Bulgària i 110 d'Albània. 

Iran

Un nou panorama s'obre per Iran després de que Estats Units i la Unió Europea li retirin la majoria de sancions després de reduir el seu programa nuclear. El país deixa de ser un dels paisos de l'"Eix del mal" i començarà a ser vist amb uns ulls més benèvols pels països occidentals. Aquest fet fa preveure que en els propers anys creixi el turisme i també els seus preus, és moment doncs d'anar-hi abans que es converteixi en un destí popular i perdi la seva essència. Iran és el bressol d'una de les civilitzacions més antigues –la persa–, lloc de pas de la mítica Ruta de la Seda, seu de les emblemàtiques Persèpolis i Isfahan... però sobretot és en l'amabilitat i hospitalitat de la seva gent on trobem un dels seus grans atractius.  Pots llegir més sobre l'Iran, en els articles que tenim escrits en el blog.

Índia

Els vols a la Índia per aquest 2016 estan a preu de saldo. Fa dos anys vam aconseguir per menys de 400 € però és que aquest any, si es compren amb antelació, es poden trobar per 350 €!  Aquest fet, juntament amb els baixos preus d'allotjament, menjar i transport interior situen al país el destí motxiler per excel·lència per aquest 2016. Índia és un país d'extrems: un hi pot trobar el millor i el pitjor, el que és segur és que no deixa indiferent a ningú. Les possibilitats que t'ofereix aquest gegant asiàtic són també immenses: temples, palaus, creences, gent, platja, muntanya... Pots llegir més sobre la Índia, en els articles que tenim escrits en el blog.

Maldives

Qui pensi que les Maldives és un destí només per a rics va ben equivocat. Efectivament és un país de ressorts on qui busqui luxe el trobarà, però poc a poc s'està obrint el turisme a les butxaques més ajustades. Al 2012 es van inaugurar diverses rutes de transport públic entre illes locals i automàticament es van començar a crear guesthouse i hostals amb encant allà on arribaven els vaixells. El vaixell local et surt per entre 2 i 5 € trajecte en contraposició dels 150€ que et pot costar la llanxa ràpida o els 400 € que et demanen per l'hidroavió. Una habitació en una guesthouse la pots trobar a partir dels 30€, oblidat de trobar un resort per menys de 200€ la nit. I exclusivitat? Què és realment exclusivitat? Ho és compartir una illeta amb els clients d'una renglera de 50 o 100 bungalows un al costat de l'altre? O bé ho és compartir-la amb els d'un parell de guesthouse i a més tenir la possibilitat de conèixer la vida local? Això si: en una illa local oblidat de l'alcohol i de portar biquini (recorda que és un país musulmà). Maldives és a més un destí perfecte per combinar-lo amb Sri Lanka (des d'on hi ha diversos vols lowcost). Per aquest 2016? Doncs perquè això que t'estem explicant comença a no ser un secret i cada cop s'obriran més allotjaments que poden acabar amb l'encant de les illes locals.  Pots llegir més sobre les Maldives, en els articles que tenim escrits en el blog.   

Brasil

Si fa un parell d'anys era el Mundial de Futbol, aquest any és el dels Jocs Olímpics. Brasil està de moda i el netejat de cara que ha tingut amb motiu d'aquests esdeveniments és remarcable. El país presenta encants més que suficients per atreure al viatger, sobretot naturals: les platges paradisíaques, l'amazònia, les cascades d'Iguaçu, el pantanal... Brasil no te l'acabes en un únic viatge però això sí, considera que no és pas el país més barat de Sudamèrica i menys per aquest estiu o per carnaval. Pots llegir més sobre Brasil, en els articles que tenim escrits en el blog.   

Sudàfrica

Viatjar en el moment adequat pot abaratir considerablement un viatge, i el canvi de moneda és un dels elements a considerar en aquest sentit. Si en aquests moments la ratio euro–dòlar no és gens favorable per un europeu, sí que ho és en altres canvis de moneda. Per històric, la més avantatjosa aquest 2016 és la de l'euro–rand: per cada euro et donen entre 17 i 18 rands sudafricans –no està gens malament si considerem que només fa tres anys el canvi rondava els 10 rands–. Així doncs cap a Sudàfrica! El país més meridional del continent africà condensa en els seus territoris una gran bellesa natural. Flora i fauna conserven paisatges de somni en reserves naturals i muntanyes que explorar, mentre a les seves platges de sorra es barregen les aigües de dos oceans, l'Índic i Atlàntic.

I per tu, quin és el destí d'aquest 2016?

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Brasil , India , Informació general , Informació pràctica , Iran , Maldives , Preparatius

Balenes i tortugues a les costes de Brasil

Versión en español

Qui conegui una mica l'Enric, sabrà de la seva passió pels animals. Bitxo que es mou, cap a allà que va. Si pot hi juga, si es deixa el toca i, si no, l'observa. Una afició que ens ha portat en els nostres viatges a jugar amb tigres a Tailàndia, anar a buscar anacondes a l'amazonia boliviana o a nedar amb tonyines a les costes tarragonines.

Aquesta afició va ser justament un dels motius que ens va fer decidir per les platges de Praia do Forte i no unes altres i és que, justament, el litoral de l'estat de Bahia és un dels millors llocs del continent americà per veure balenes i tortugues marines.

Cada any durant els mesos de setembre i octubre centenars de tortugues marines trien la sorra de les platges de Praia do Forte per pondre els seus ous. Exemplars de fins a quatre de espècies de les vuit existents al món s'arriben fins les costes brasileres per reproduir-se, algunes d'elles poden arribar a superar els dos metres de llargada (en el cas de les tortugues laud). Posteriorment, durant els primers mesos de l'any següent, les platges son literalment envaïdes per les petites cries que al sortir de l'ou instintivament es dirigeixen cap al mar per iniciar un nou cicle. Moments que esdevenen unes espectacles de la natura inoblidables per aquell que pot viure'ls en directe. No va ser el nostre cas, que no vam coincidir en l'època i ens vam haver de conformar amb la visita al centre de visitants del Projeto Tamar.

Si vas a Praia do Forte no pots deixar de visitar la seu nacional del Projeto Tamar, l'ambiciós projecte de protecció de tortugues marines del Brasil, i aprendre una mica més sobre la vida d'aquest animal i l'important paper que desenvolupa l'entitat en la seva preservació. Es calcula que cada temporada el projecte protegeix uns 14.000 nius i unes 650.000 tortuguetes però més enllà d'aquests números creiem que l'èxit de Tamar radica en la concienciació i relació que estableix amb les comunitats locals, incentivant que la cultura de la protecció substitueixi la de la depredació. Els mateixos pescadors que fa una anys mataven les tortugues a dia d'avui treballen pel projecte. La col·laboració mitjançant importants subvencions per part de grans empreses com Petrobras així com el reclam turístic que suposa el projecte per la zona completen l'èxit de la difícil fórmula que combina protecció del medi ambient i desenvolupament econòmic de la zona.

Al centre de visitants s'hi poden veure tortugues de diverses espècies i tamanys a més d'exemplars d'altres animals marins com estrelles de mar, crancs i algun tauró. Si no ha canviat la cosa, cada tarde a les cinc entre finals de desembre i mitjans de febrer s'efectua també l'alliberament de cries a la platja de just davant del centre.   

 

L'altra gran experiència que podeu viure a les costes pròximes de Praia do Forte és l'avistament de balenes. Una activitat excitant però només apta per aquells que no es maregin a alta mar ;-)

Les costes del Brasil són zona de migració entre els mesos de juliol i setembre, on arriben des del sud de l'Atlàntic per reproduir-se. La reina de la zona és la balena geperuda o iubarta, un senyor bitxo que pot arribar a medir 15 metres i pesar 50 tones. Amb aquestes referències ja us podeu imaginar l'experiència que suposa veure de prop algun dels seus exemplars.

L'oferta d'opcions per anar a veure-les a alta mar és variada però per nosaltres la millor és fer-ho a través de l'Instituto Baleia Jubarte. Nosaltres així ho vam fer. Amb ells l'experiència va més enllà del simple avistament, és una forma de col·laborar amb aquesta ONG i, un detall important... la sortida té "garantia": si durant la sortida tens la mala sort de no veure cap balena, et donen l'opció de repetir al dia següent de forma gratuïta.

Previ a pujar al catamarà et donen una bona explicació sobre la vida d'aquests cetacis, les espècies de la zona, el seu cicle migratori i la seva delicada situació. Ja a bord, la navegació a alta mar també és més que una simple atracció turística. En realitat el que fas és acompanyar un grup de biòlegs i voluntaris de l'Instituto en la seva feina diària de recompte d'exemplars (que per cert es distingeixen per les marques i colors de la seva cua, una mena de empremtes dactilars que fan a cada exemplar únic).

Hem de remarcar però que l'experiència no és tan idíl·lica com pugui semblar si et toca mar moguda, com va ser el nostre cas. Els bots que donava l'embarcació a sobre les onades i que en un principi eren divertits, al cap d'una estona ja no feien gaire gràcia. Al cap de mitja hora de sortir i seguint els consells de la tripulació, tothom estava callat i mirant a l'horitzó per intentar evitar al màxim els efectes del ara amunt ara avall de les ones. Fins i tot una de les biòlogues va acabar vomitant. No cal donar més detalls.

Una bona estona després i ja amb l'esperança perduda de veure balenes (o potser és que amb el mareig se'ns va fer el temps molt llarg) apareix una balena unes desenes de metres més enllà. Un parell de tripulants criden: una balena! On, on? Tothom s'oblida de cop del mareig i corre a mirar cap a on senyalen.

La visió és increïble, mai havíem estat tan aprop d'un animal tan gran! La sensació és que triga molt en sortir a l'exterior, però quan surt desplega les seves aletes i tira un raig ben gran d'aigua cap amunt. Fa un so difícil de definir, una mena de xisclet molt agut amb el que es comunica amb d'altres exemplars. Quin espectacle, estem meravellats!

El que ens és més difícil és fer una foto en comptes d'estar mirant la balena (les imatges que us mostrem, no fan justícia). Després vam tenir la sort de veure dues més, i una d'elles amb la seva cria. Simplement, emocionant. A poc que pugueu viviu aquesta experiència, sigui a Praia do Forte o a a qualsevol altre lloc del món!

De Brasil hem publicat:

• Rio de Janeiro: una ciutat fascinant en plena transformació...i molt cara! 
• Bonito: aigües transparents al Brasil profund 
• Paraty, platges de somni, però...on és el sol?
• Salvador de Bahia, cultura afrobrasilera en estat pur
• El candomblé, una creença ben curiosa de Brasil
• Platges de somni a Praia do Forte

 T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Brasil , Meravelles naturals , Platges , Sudamerica

Platges de somni a Praia do Forte

Versión en español

La nostra estada a Salvador de Bahia va ser tan agradable en tots els sentits que, quan va arribar el moment de marxar, no les teníem totes... i això que marxàvem a gaudir d'unes platges idíl·liques! Per sort va ser arribar a Praia do Forte, donar-nos la primera remullada i oblidar mooolt ràpidament de la ciutat ;-)

Praia do Forte és un petit poble de pescadors que queda a dos hores d'autobús al nord de Salvador. Tot i que a dia d'avui viu bàsicament del turisme, el lloc és molt tranquil i s'emplaça en un entorn idíl·lic. Manté intacta la seva petita església pintada de blanc i blau a peu de mar, molt típica dels pobles mariners, i no té més que dos o tres carrers (o almenys era així fa cinc anys!).

Val també a dir que no tot en aquesta zona és perfecte: ens adonem una vegada arribem, que a més del nostre resort (que es troba en enmig d'un parc natural), estan construint d'altres a tota velocitat. Ens preguntem com pot ser possible que això passi en una zona protegida, però el cop de talonari (i sobretot per a la construcció) està a l'ordre del dia al Brasil. L'economia turística del país està creixent molt ràpidament i els negocis d'aquest tipus són inversió segura. Així que potser a hores d'ara el que era un poblet encantador amb un turisme incipient es pot haver convertit en un destí massificat o si més no, hagi perdut part de la seva essència.

Mai abans havíem estat en un hotel tan luxós com el de Praia do Forte, i també era el primer -i de moment únic- cop que estàvem en un "tot inclòs". De vegades ens sentíem una mica fora de lloc però no parlarem pas malament del mètode de la polsereta, al final un s'hi acostuma. Ens entrava en el paquet oferta que havíem contractat i no anàvem pas a renunciar-hi, no? ;-)

A més, té les seves avantatges i és que la majoria de gent es quedava a la platja de just al davant de l'hotel per gaudir de la barra lliure. En canvi caminant només deu minuts tenies la platja per a tu solet i si no t'ho creus, mira la foto de sota. No és el paradís això?

No gaire lluny de Praia do Forte hi ha altres poblets on ja directament no s'hi troben turistes. En un d'ells hi ha la desembocadura d'un riu on les famílies hi van a passar el dia, sobretot els diumenges. Platges i palmeres es barregen amb paisatges molt més verds en només uns metres de distància. Pareu atenció: els xiringuitos posen les taules i cadires dins de l'aigua mateix per a que els clients estiguin ben fresquets. Això és vida!

Però Praia do Forte i rodalies no només són platges. Terra endins, a només uns centenars de metres de la sorra i les palmeres, la vegetació espessa ho envaeix tot. Curiosos per conèixer aquests paratges vam decidir llogar uns cavalls per recorre'ls.

L'aventura no va resultar ser tan idíl·lica com inicialment ens imaginàvem. Per una banda els genets -o sigui, nosaltres- no tenien gaire experiència en l'art eqüestre i per l'altra els cavalls no semblaven deixar-se portar tan fàcilment. Més que dirigir-los, el que fèiem era anar on i com ells volien: que corrien, agafa't fort per no caure; que volen entrar en malesa, baixa el cap no sigui que alguna branca et faci mal. Per acabar-ho de rematar, el "petit" rierol que havíem de travessar va resultar tenir una profunditat que va fer que l'aigua ens arribés fins als genolls. Entrar-hi va ser fàcil, sortir-ne no tant. No donarem més detalls sobre com va acabar la jornada... ;-)

Bé, no cal dir que finalment el fet de marxar de Salvador de Bahia no va ser un trauma ni molt menys, Praia do Forte és un lloc perfecte per relaxar-se, per gaudir de les seves platges i de la seva natura. Només esperem que la cobdícia dels poderosos que volen construir-hi hotels hagi estat abduida per la natura de l'indret i es mantingui tot el més verge possible!

En la propera entrada us explicarem més sobre la riquesa natural d'aquesta part del Brasil. Sabeu que les platges de Praia do Forte són lloc d'aniuament de tortugues marines? I que la seva costa és zona de migració de balenes? Per anar fent boca, si voleu doneu un cop d'ull al Projeto Tamar i al Instituto Baleia Jubarte. En uns dies, més.

Ah! I donant resposta a aquells que ens heu anat preguntant aquests dies sobre on i com vam trobar l'oferta de 420€ que us explicàvem l'altre dia i que ens va permetre fer aquest viatge: desgraciadament l'agència amb qui vam viatjar ja no existeix (si feia sempre aquestes ofertasses no ens estranya que fes fallida ;-). Però no hi ha mal que per bé no vingui, a dia d'avui també hi ha portals web que t'ofereixen paquets i hotels per viatjar a la platja a preus mooolt competitius. 

Fins la propera! ;-)


De Brasil hem publicat:

• Rio de Janeiro: una ciutat fascinant en plena transformació...i molt cara! 
• Bonito: aigües transparents al Brasil profund 
• Paraty, platges de somni, però...on és el sol?
• Salvador de Bahia, cultura afrobrasilera en estat pur
• El candomblé, una creença ben curiosa de Brasil

 T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Brasil , Fauna , Meravelles naturals , Platges , Sudamerica

El candomblé, una creença ben curiosa de Brasil

Versión en español

Les experiències i anècdotes enriqueixen dels viatges. Buscades o no, divertides o no, passen a formar part dels records i no pots evitar que se't dibuixi un somriure quan, passat el temps, les expliques a amics o família. Avui us explicarem una d'aquestes i és que a Salvador de Bahia vam viure una de les experiències més estranyes i "místiques" que hem tingut mai.

Tot va començar quan un bon dia descansant asseguts a les escales d'una de les esglésies del Pelourinho una dona se'ns va acostar i ens va donar conversa. Sense saber com ni perquè al cap d'una estona estàvem tenint una conversa teològica en catalano-portuguès. Ens va començar a parlar del camdomblé, una religió afrobrasilera de la que havíem llegit una mica i que va arribar al país amb els esclaus africans. Ens va explicar com cadascun dels sants i verges que havíem vist a l'esglèsia que teníem darrere nostre en realitat per a ells eren la representació d'un esperit, diguéssim, profà. O sigui que cada sant cristià tenia un equivalent a la seva religió i que si vèiem un afrobrasiler davant una imatge no tenia perquè estar resant al sant o santa que nosaltres coneixem. Evidentment això ens va picar la curiositat...

Amb molta paciència la senyora ens va anar responent cadascuna de les nostres preguntes i ens introduí  també els orígens i culte d'aquesta (per nosaltres) estranya religió. Ens explicà que en l'època colonial els portuguesos obligaven a tots els nouvinguts a convertir-se al catolicisme i com, en aquestes circumstàncies, s'origina el candomblé de forma clandestina. A mitjans el segle XIX el govern brasiler va legalitzar la seva pràctica, tot i que els seus fidels sempre han estat perseguits per l'església i encara a dia d'avui les seves celebracions no estan ben vistes per determinades persones. No ens sobta que encara hagi gent que ho vegi amb reticències: pel que vam entendre en les cerimònies s'invoquen als "orixàs" o esperits que intercedeixen entre els humans i "Olorun" o "Oxala", el creador suprem. Cada orixà posseeix una personalitat i poders propis i estan relacionats amb els elements de la naturalesa, en les cerimònies és habitual que un orixà posseeixi de forma temporal a algun dels participants.

No sabem si per fer negoci o bé perquè realment volia fer-nos partíceps de la seva creença, ens va convidar a assistir a una d'aquestes cerimònies a canvi d'un petit "donatiu". L'acte se celebrava al vespre en una de les faveles de la ciutat, però segons ella no ens havíem de preocupar per la seguretat: aniríem acompanyats per d’una veïna de la zona que ens vindria a buscar. Com no podia ser d'altra forma, vam acceptar la invitació.

 

Al cap d'unes hores ja ens trobem en una furgoneta de camí a la celebració del candomblé, vestits totalment de blanc, tal i com ens havia demanat la senyora. No som els únics, ens acompanyen altres turistes que hem recollit en un parell d’hotels (comencem a pensar que això és una turistada). Quan entrem a la zona de les faveles el conductor apaga les llums de la furgoneta per passar inadvertits. Això no ens fa gaire gràcia.

Arribem i entrem dins d’una casa gran d'una sola planta. Només entrar ens divideixen per sexes: nois a una banda i noies a l'altra, i així serà durant les dues hores que dura la cerimònia. Ens fan seure en el terra la major part del temps.

Una mena de "sacerdot" ens dóna la benvinguda i fa els honors en una mena d'altar que queda a una alçada d’uns dos metres i on, enlloc d’espelmes, hi ha un gran bol i tota mena de coses inversemblants: ampolles de cervesa buides, ganivets, figuretes, etc. Unes congues comencen a sonar a un ritme monòton però incessant i els allà comencen a ballar donant voltes entorn de l’altar. Gira que gira al voltant d’aquell curiós altar a la vegada que el líder de la cerimònia comença a fumar un puro i a beure cervesa...

Al cap d’una bona estona apareix un altre senyor amb un pot que passeja per tota la sala i que desprèn un fum amb una olor molt característica: és maria! (!!!). El fum envaeix tota la sala, el ritme de la música va pujant i les voltes cada cop són més ràpides. Sembla que l’herba ajuda a entrar en estat de trànsit i comunicar-se amb els esperits. Amb aquest fum i amb tanta volta no ens estranya pas!

El del puro es treu la samarreta i es comença a donar cops sobre el seu pit nu i suat com un posés. Nosaltres ens mirem l’un a l’altre, cadascú en una punta de la sala, sense entendre de què va la història ni com acabarà però ja també una mica abduïts. No ens estranya que en moltes d'aquestes cerimònies acabin molts pel terra. Ai, ai, ai, on ens hem ficat...

El senyor suat del puro (o bé l’esperit que el posseeix) s’acosta a la filera dels nois i el pitjor que ens temíem comença a passar: és l’hora d’interactuar. Mal lloc ha escollit l’Enric, que és el primer de la fila. El senyor mira fixament a l’Enric i li dóna un parell de crits que més que d’una persona sembla que siguin els grunys d’un ós. L’Enric, incrèdul i una mica acollonit, se’l mira sense saber ben bé com reaccionar. Acte seguit el senyor suat de tors nu li dóna un parell de cops al pit i li dóna una abraçada que per poc l’ofega. La Cèlia, a l’altra banda, no pot evitar que se li escapi el somriure... Un a un, el senyor ós va abraçant els nois de la filera que després de veure l’Enric ja saben el que han de fer.

De cop i volta, i interrompent tan magnífica representació, entra la guia que ens ha acompanyat a la casa amb cara de preocupació i dient a tothom que hem de marxar ja mateix. Són les 10 de la nit i és l'hora en que la policia marxa del barri, pel que sembla a partir d'aquesta hora és perillós que continuem allà. Els convidats abandonem els nostres llocs i ens encaminem cap a la porta però abans de poder travessar-la ens barren el pas un grup de dones que ens diuen que no podem marxar sense agafar la ofrena que ens ha de donar l'home que ha presidit la cerimònia.

 

La nostra guia accepta i ja ens veus a tots desfent les nostres passes i fent cua davant l’altar. El mestre de cerimònies, que sembla que ja està més tranquil, puja a una escala i baixa el bol al voltant del qual durant un parell d’hores tota aquella gent havia estat donant voltes. Un a un passem per davant seu i ens dóna una grapada del seu contingut. Gran sorpresa la nostra quan és el nostre torn i veiem del que es tracta: són CRISPETES!!! (¿¿¿???).

No entenem res de res però encara menys quan, un cop a les nostres mans i disposats a menjar-les, el mestre ens diu que ens les hem de tirar per sobre del cap per purificar-nos (¿¿¿???). Tot i que després vam saber que allò era un fet comú i que realment la cosa anava així, no cal que us diguem que en aquell moment ens vam sentir com si fóssim les víctimes d'una càmera oculta o alguna cosa per l'estil. Vam marxar amb sensacions contradictòries: realitat o teatralització?

Us deixem amb un vídeo que hem trobat a internet per a que us feu una idea més aproximada del que vam viure. La propera entrada serà ja des de les platges de Praia do Forte, un dels paradisos naturals de Brasil. Fins la propera!






De Brasil hem publicat:

• Rio de Janeiro: una ciutat fascinant en plena transformació...i molt cara! 
• Bonito: aigües transparents al Brasil profund 
• Paraty, platges de somni, però...on és el sol?
• Salvador de Bahia, cultura afrobrasilera en estat pur

 T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Brasil , Ciutats , Gent del mon , religions , Sudamerica

Salvador de Bahia: cultura afrobrasilera en estat pur

Versión en español

Brasil és un país que no te l'acabes mai, ell solet ocupa la meitat de Sudamèrica i té una extensió similar a la que suma tota Europa. La seva diversitat cultural, de gent i d'ecosistemes és extraordinàriament rica i és un d'aquests països on cada viatger hi pot trobar el seu lloc, independentment de les preferències i del tipus de viatge. La calidesa i espontaneïtat de la seva gent fan la resta.

Aquests dies la Maria José i el Lluís ens han estat explicant la seva experiència per terres brasileres. Uns relats que han fet venir moltes ganes de tonar-hi per recórrer els paratges que ens han descrit. L'estiu del 2007 vam enganxar una oferta d'aquestes que no pots deixar escapar: per 420€ vols i hotel a Salvador de Bahia. Dit i fet! No acostumem a agafar paquets turístics però aquest cop no ens ho vam pensar gaire. El que si que vam fer és adaptar-lo: ja posats, perquè no disfrutar també de les platges paradisíaques de la zona? Finalment van ser vuit dies que vam distribuir entre Salvador i Praia do Forte ;-)

Avui i durant les pròximes entrades us explicarem la nostra experiència pel nord de Brasil!

La carta de presentació de Salvador de Bahia té uns trets identificatius molt destacables: Salvador és el centre de la cultura afro-brasilera i, a diferència del sud del país, la major part de la població és negra o mulata. De fet és la ciutat amb el major nombre de descendents d'africans del món. Una altra dada curiosa és que la ciutat té 365 esglésies catòliques, una per a cada dia de l'any, tot el catolicisme conviu al costat del candomblé (una creença d'origen també africà i que us explicarem en la nostra pròxima entrada).

L'arribada al país va ser un xic alarmista. En el trajecte d'autocar entre l'aeroport i l'hotel el representant de l'agència es va dedicar a espantar al personal alertant sobre els perills als que s'exposa el turista que va sol: robatoris molt comuns i assassinats a l'ordre del dia ens deia... Tot plegat per acabar "recomanant" que mai sortíssim sols i que per visitar la ciutat el millor que contractéssim excursions organitzades amb l'agència... una estratègia molt hàbil, la de la por! No va colar tot i que hem de dir que llegint les notícies al diari local ens vam assabentar que aquella mateixa setmana hi havien hagut dos assassinats a les rodalies.

La veritat és que inicialment no donaven gaires ganes de sortir a passejar pel centre de Salvador de manera relaxada. Tot i així, vam decidir anar pel nostre compte i hem de dir que no vam tenir cap tipus de problema. Simplement cal aplicar sentit comú: no ser ostentós, deixar a l'hotel els objectes de valor i evitar zones aïllades, sobretot de nit.

   

Vam agafar un taxi fins al centre de Salvador de Bahia i allà vam passejar pel Pelourinho, el casc històric de la ciutat. És la zona que tot viatger visita només arribar i realment s'ho val. D'estil colonial molt ben conservat, amb unes façanes de colors molt vius i carrers empedrats forma l'escena més típica de la ciutat. Cal recordar que Salvador va ser la primera capital de Brasil quan era colonia portuguesa i aquest fet va originar la construcció de milers cases durant els segles XVI, XVII i XVIII que van conformar el que avui és el major patrimoni barroc d'Amèrica llatina

L'església de San Francisco amb la seva elaborada façana, els retaules recoberts de pa d'or i les rajoles típicament portugueses, és possiblement el monument més destacable del Pelourinho. Ara bé, al seu interior hi trobem també una sala plena de figures de sants que, per les seves cares, més aviat semblen extrets d'una pel.lícula de terror. De fet, si hi entres sense mirar gaire, et pots arribar a espantar.

Ens endinsem una mica en carrers adjacents a la zona més turística del Pelourinho i descobrim que hi ha molt per descobrir: més esglésies, escalinates i cases de colors es van succeint. La preocupació per les advertències del representant de l'agència de viatges es disipen completament. A la zona s'hi respira un ambient molt relaxat, gairebé de poble, en el que ens sentim molt còmodes. La gent saluda al visitant de manera molt oberta. On està el perill?

La Cidade Baixa i la Cidade Alta estan unides per l'elevador "la Cerda", la manera més senzilla de passar d'una zona a una altra i la manera tradicional de traslladar-se pels bahians, a més d'econòmica (0,25 reales). Així que vam pujar vàries vegades, una d'elles per anar al Mercat Modelo (es troba en la part baixa), un lloc recomanat per anar a fer compres d'artesania si el viatger no té gaire temps, però que nosaltres vam trobar caríssim i poc a veure amb els locals. Al davant mateix hi ha diverses terrasses que estan molt bé fer-un descans i prendre alguna cosa. També és un lloc de trobada de grups de capoeira que mostren el seu art als turistes a canvi d'unes monedes.

Una mica lluny del centre i havent d'agafar necessàriament taxi està l'ésglésia del Senhor do Bonfim, el major centre de la fe en religió catòlica de la ciutat. Dins, en vàries sales, trobem una infinitat d'objectes personals deixats per la gent en agraïment al Senyor del Bonfim i la nostra Senyora de la Guia per haver-se curat: fotografies i pròtesis de cames i braços (n'està ple!). Fora de l'església som avassallats per venedors de pulseres de colors de Bahia, d'aquestes que asseguren que porten sort i que no te l'has de treure mai fins que se't caiguin. Dos anys les vam tenir posades!

Posteriorment vam acostar-nos fins al Forte Montserrat -des d'on es protegia el port de Salvador i on hi han unes vistes impressionants- i el Faro da Barra, de color blanc i negre, que es troba situat al l'entrada de la Bahía de Todos los Santos. Des d'allà tens tota la perspectiva de la Bahia que dóna nom a la ciutat. Als seus peus s'hi torba la platja d'Itapua, un bon lloc per donar-se un banyet!

Ara bé, no vam conèixer realment l'esència de Salvador fins que vam decidir-nos a sortir de nit. Mai ens ho hem passat tan bé, i això que era un dimarts.

El carnaval i el futbol per aquesta gent són poc menys que sagrats. Els músics i els futbolistes són poc menys que déus i el ritme de la ciutat gira entorn a aquests esdeveniments. Pocs són els moments en els que aixequis la mirada i no trobis al teu voltant algú amb una pilota enganxada als peus i que dir del carnaval: aquest només una setmana però la resta de l'any se'l passen preparant-lo. Aquí el carnaval és molt diferent al de Rio de Janeiro, a diferencia d'aquest aquí se celebra al carrer i no en un sambódrom. Aquí un no va a veure el carnaval, sinó a participar-hi i viure'l en primera persona.

Dimarts i dissabte nit de tot l'any són els dies d'"assaig general" i és també quan els "blocos" o comparses surten al carrer a ritme de samba i batucada. I això, sense saber-ho, és precisament el que ens vam trobar en ple mes de juliol! Us ho podeu imaginar? Passejar pel carrer i anar trobant grups de percusió desfinant acompanyats tot de gent ballant al seu ritme. Molta gent local i poc turista, molt autèntic. Increïble!

Però la cosa no va acabar aquí. No recordem l'hora però en qüestió de mitja hora tota la gent va desaparèixer dels carrers. Tampoc era tan tard, "què passa?" ens vam preguntar. Doncs bé, segona casualitat: justament aquella nit es jugava la semifinal de la Copa Amèrica entre l'Uruguai i el Brasil. Tothom cap a veure el futbol i nosaltres, evidentment al darrere! Vam acabar en un local compartint cerveses i conversa en catalano-portuguès amb un noi que ens va explicar vida i miracles -qui no s'entén és perquè no vol- mirant de reull els esdeveniments del partit a la gran pantalla. Després de més de dues hores el partit i la seva pròrroga havia acabat empat a 2. Hora dels penals, emoció màxima i finalment guanya Brasil la tanda per 5 a 4. Guau! La festa es desferma altre cop fins ben entrada la matinada. Cansats, mooolt cansats, vam acabar aquell dia però amb un somriure d'orella a orella i amb uns records que encara avui recordem com una de les millors nits que mai hem viscut.

De Brasil hem publicat:

• Rio de Janeiro: una ciutat fascinant en plena transformació...i molt cara! 
• Bonito: aigües transparents al Brasil profund 
• Paraty, platges de somni, però...on és el sol?

 T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Brasil , Ciutats , Gent del mon , Llocs amb historia , Musica , Sudamerica

Paraty, platges de somni, però... on és, el sol?

Versión en español

De Foz do Iguaçú a Rio hi ha força vols, així que, després de passar-nos 4 dies meravellant-nos amb les cascades, agafem un avió cap a Rio i, d’allà, un petit bus que en unes 5 hores ens deixa a Paraty. Aquesta localitat marítima, ubicada a uns 250 km al sud de Rio, va tenir el seu moment d’esplendor al segle XVII, quan el seu port traslladava grans quantitats d’or i d’altres minerals provinents de Minas Gerais, a través d’un camí sinuós que travessa muntanyes i boscos exuberants. La prosperitat, però, s’acabà el 1720, quan s’inaugurà una carretera que connectava, en força menys temps, les mines interiors amb Rio. A partir d’aquell moment, Paraty quedà totalment eclipsada per la ciutat cairota.

El cas és que gràcies a aquest declivi la localitat ha conservat, gairebé intactes, les edificacions de l’època. Passejar pels seus carrers de vianants empedrats (a les noies que ens esteu llegint us aconsellem que, si alguna vegada hi aneu, no us poseu talons sota cap concepte!) tot contemplant els edificis d’estil colonial portuguès és una autèntica delícia. A destacar les esglésies, amb altars barrocs i pintades d’un blanc resplendent,  les mansions senyorials de l’època, en l’actualitat seu de les pousades més cares i exclusives de l’indret, i les nombroses activitats culturals –certàmens literaris, concursos de fotografia, balls típics...- que s’hi fan gairebé tot l’any. Paraty atrau un turisme sofisticat, cosa que, malauradament, vol dir que els preus són alts... Sortosament, hi ha pousades amb preus raonables i, sobretot, abunden els self service o comeakilo (et cobren a pes, i surt econòmic), on hem gaudit d’una oferta variada d’àpats i ens hem pogut barrejar entre els autòctons.

El millor de Paraty, però, són les excursions per la zona. N’hi ha moltes, i per a gairebé tots els gustos: platges –grans i petites-, illes, muntanya, rius, destil·leries, el camí per on passava l’or, etc.- Nosaltres optem per anar en bus –opció més recomanable i molt més econòmica que les excursions organitzades- primer a la platja de Trindade, on, a més de gaudir de la platja, disfrutem d’un ambient molt hippy –el cannabis a dojo- i acollidor; després a la platja de Mirim, on els arbres arriben a primera línia de mar; a continuació, ens endinsem una mica a l’interior, tot recorrent un petit tram de l’antiga ruta a Minas Gerais, des d’on podem visitar destil·leries on es prepara la Cachaça (l’ingredient bàsic de la Caipirinha) i banyar-nos a la cachoeira toboga, una cascada digne de postal d’agència de viatges. Però l’excursió que gaudim més, la que considerem poc menys que obligatòria, és pujar a una de les embarcacions que et porten a les illetes de la zona i et permeten banyar-te vàries vegades, passejar una estona per alguna illeta o, senzillament, tombar-te al sol. Què més es pot demanar?

Un destí ideal, doncs, per a parelles que vulguin passar uns dies de contacte amb la natura i amb la cultura en un ambient relaxat. El problema –per què serà que gairebé sempre hi ha un “però”, un inconvenient?- és que el temps no ens ha acompanyat gaire. I no és d’estranyar: aquest verd tan intens, aquesta vegetació tan exuberant, només són possibles si hi plou força durant gairebé tot l’any (no: aquí no tenen temporada seca; tenen temporada de pluja... i temporada de més pluges!).

El cas és que, després de 20 dies de viatge, arriba el moment de tornar. I què millor que fer-ho contemplant el paisatge de la carretera a Rio? Boscos, platges i poblets es succeeixen en les nostres retines, servint-nos de dolç comiat (o de temptador “a reveure”, qui sap). Arribem a Rio i, com ja us hem comentat, hi passem un dia i mig abans de tornar a Barcelona; és a dir, a la quotidianitat, la crisi, les retallades, l’estrès de la feina... però també al regust del retrobament amb la teva terra i amb els teus amics i parents.

De Brasil hem publicat:

• Autors convidats del mes de maig: María José i Lluís
• Rio de Janeiro: una ciutat fascinant en plena transformació...i molt cara! 
• Bonito: aigües transparents al Brasil profund

__________________________________________________________________________

El Lluís és un bibliotecari dels de la “vella escola”, és a dir, lletraferit sense remei que es declara rotundament incapaç d’anar enlloc sense un llibre a la mà. A la Maria José li encanta viatjar , ja siguin destins propers o llunyans, ja es tracti de ciutats o de natura, tot i que té una especial predilecció per aquells indrets que potser no tenen grans monuments, però sí autenticitat i caliu. La Maria José i en Lluís han realitzat finalment un dels seus viatges desitjats: Brasil. Són els nostres convidats del mes de maig i temporalment els hi hem cedit el bloc per a que ens expliquin el seu viatge. -- Enric i Celia

Continua llegint »

Publicat a: Brasil , Maria Jose i Lluis , Meravelles naturals , Platges , Sudamerica