15 de maig del 2013

Bonito, aigües transparents al Brasil profund


El nom de Bonito no us sona gaire, oi? A nosaltres tampoc, abans d’anar-hi. I, de fet, el poble no té res d’especial ni fa honor al seu nom: és una localitat força destralada de Mato Grosso do Sul, a uns 1.500km al sud-oest de Rio, cap a l’interior. Abunden les cases a mig construir, els carrers sense asfaltar, les finques agrícoles i ramaderes de km i km d’extensió propietat dels fazendados (terratinents), els cotxes abandonats... i les esglésies evangèliques. Qualsevol lloc –una nau deteriorada, un petit local- és apte per a aquests cultes que, pel que hem vist, s’estan expandint per tot el país a una velocitat de vertigen, cosa  que, sens dubte, constitueix un dels canvis religiosos –i, per extensió, culturals- més significatius de la zona: el pas d’una societat catòlica a una altra on els cultes evangèlics, amb els seus sermons plens de suposats miracles i de marketing telegènic, s’obren pas, especialment a les faveles i a les zones pobres de l’interior.




I doncs, què té Bonito que en justifiqui la visita? Rius i rierols amb cascades i, sobretot, amb unes aigües transparents, increïblement transparents, on s’hi pot nedar i fer snorkel tot contemplant els peixos que fan el seu camí amb tota naturalitat (es nota que no s’hi pot pescar). Més al·licients? Els boscos tropicals de la zona, la gran quantitat d’ocells que hi ha i la gruta blava, un petit estany al fons d’una cova, rodejada d’estalactites, on, un parell de cops l’anys, els raigs del sol incideixen de ple.






Magnífic, oi? Llàstima que, a excepció de la gruta blava i d’un petit tram de riu propietat del municipi, la resta pertany als fazendados, els quals et fan pagar de valent per poder-hi entrar i, a sobre, cal anar-hi amb excursió organitzada. De fet, la mateixa nit de la nostra arribada al Recanto dos Passaros, la pousada -força recomanable, per cert- on ens hem instal·lat, els seus propietaris ens avassallen amb un reguitzell de possibles excursions, tot advertint-nos, en portunyol (barreja de portuguès amb algunes paraules en espanyol), que cal triar ben aviat o, del contrari, ens quedarem sense plaça.

D’excursions per gaudir de la natura, n’hi ha moltes. Nosaltres n’hem fet 4, de les quals n’hi ha una que cal recomanar, com tots els turistes brasilers i la gent del poble amb qui vam parlar ens remarquen: Rio de prata, on, sota la supervisió del guia, ens proporcionen ulleres i tub per a fer snorkel. L’excursió consisteix en anar nedant -més ben dit, surant- pel riu una llarga estona, rodejat de peixos de totes mides. Llàstima que no hem tingut gaire sort amb la càmera aquàtica que, a corre-cuita, hem comprat.








Després de 4 dies nedant entre peixos, decidim traslladar-nos al nostre proper destí: les catarates d’Iguaçú. Donat que l’Enric i la Cèlia ja ens han explicat força coses, d’aquest indret, no ens hi entretindrem. Només dir-vos que, si penseu visitar d’una tongada Bonito i les cataractes, cal que us ho agafeu amb calma: la distància no és molt gran, però, tot i tractar-se de dos indrets força visitats, la combinació no és gaire bona, no queda més remei que agafar tres autocars (més de 24h), o bé unes 5 hores de Bonito a l’aeroport de Campo Grande, i d’allà, fent escales, a Foz.


De Brasil hem publicat:
__________________________________________________________________________

El Lluís és un bibliotecari dels de la “vella escola”, és a dir, lletraferit sense remei que es declara rotundament incapaç d’anar enlloc sense un llibre a la mà. A la Maria José li encanta viatjar , ja siguin destins propers o llunyans, ja es tracti de ciutats o de natura, tot i que té una especial predilecció per aquells indrets que potser no tenen grans monuments, però sí autenticitat i caliu. La Maria José i en Lluís han realitzat finalment un dels seus viatges desitjats: Brasil. Són els nostres convidats del mes de maig i temporalment els hi hem cedit el bloc per a que ens expliquin el seu viatge. -- Enric i Celia


6 comentaris :

Estefania ha dit...

Hola Lluís!

La localitat aquesta de Bonito no em sonava encara que la regió de Mato Grossi si, un paratge idíl·lic aquest amb les cascades i els rierols transparents... sembla mentida que en ple segle XXI encara hi haguin jocs tant verges... és una de les coses que també m'havien comentat de Brasil i ara per vosaltres i pel post que van fer en el seu moment l'Enric i la Cèlia potser no cal que m'hi repensi gaire si val la pena anar-hi!!(per cert Enric els ocells que vau fotografiar maquíssims t'ho dic ara ja que en el seu moment no ho vaig fer i les cascades d'Iguaçú espectaculars jo com tu també sempre he pensat que són més autèntiques i m'han atret més les Victoria però aquestes també són també una passada!;-)pel fa a lo de nedar amb tants peixos Lluís no se a mi penso em faria una mica de nosa però per les fotos del post sembla eren molt tranquils no? no hi havien piranyes?

Alex Bravo ha dit...

Hola Luis....mis felicitaciones por tu gran viaje...ojala alcanzaras a llegar a Chile por aqui tambien tenemos mucho que ofrecer y sobretodo beber.
Luis en tus crudos y criticos analisis que has realizado a lo largo de tu vida....tengo un par de preguntas que hacerte y me gustaria conocer tu opinion respecto a lo que has visto.
Como explicas tu que un pais como Brasil ( y globalizaria la pregunta hacia toda sudamerica ) que ofrece tantas materias primas al mundo, ofrece una amplia gama de turismo, una potencia mundial en deportes, musica, literatura y diversas materias pueda tener tantos niveles de desigualdad social, como puede existir tanta pobreza, analfabetismo y carencias generales....temas que se replican en toda sudamerica.
Basta darse una vuelta por la favelas de Rio, o adentrarse hacia los pueblos interiores y ver tristes realidades....mientras al mundo muestras una imagen de alegria y felicidad en un carnaval interminable de baile,lujuria y extasis....mucha gente muere de hambre, no tiene salud ni hogar.
Disculpa el tema pero me gustaria tu opinion como observador en terreno.
Mientras tanto un gran abrazo para ti y sigue disfrutando de estas bellezas naturales y la amplia y variada gastronomia y cultura que ofrece Brasil.

Lluis ha dit...

Estefanía,

Les piranyes han fugit tan bon punt els hem ensenyat els impostos que hauran de pagar a Hisenda si se'ns cruspeixen!

Bromes a banda, la natura a Bonito és exuberant, però, per la latitud i pel temps que fa que està sota el control dels terratinents, no hi ha gairebé cap animal perillós. Les piranyes són endèmiques de aones més caluroses, més properes a l'equador. En canvi, a uns 200 km al nord de Bonito hi ha una extensa zona, el pantanal, on hi ha caimans. Qui sap si un dia s'aproparan a Bonito?

Lluis ha dit...

Hola Alex

Me alegro de que estemos de nuevo en contacto. Si los dioses (y el dinero) nos son favorables, volveremos a Sudamérica y, en tal caso, ¡amenazamos con visitar Chile!

Para entender cabalmente las causas de las profundas desigualdades sociales que se dan en toda Sudamérica -en toda Latinoamérica- necesitaría leer o releer varios tratados, entre ellos Las venas abiertas de América Latina, esa magnífica obra de Eduardo Galeano. Por lo que ahora sé, sólo puedo decirte, por un lado, que la mera posesión de materias primas, aún de las más valiosas, no se traduce necesariamente en riqueza y poder, pues son quienes luego las usan para fabricar bienes de consumo y para venderlos los que se quedan con el grueso de los beneficios y, además, son ellos los que controlan el mercado y los precios.

Por otro lado, la descolonización de Latinoamérica y la adopción de regímenes liberales no se tradujeron en cambios sociales profundos, sino que las mismas élites siguieron gobernando y controlando sus respectivos países, impidiendo tanto los avances sociales como la libre competencia. En general, dichas élites -terratenientes, banqueros, propietarios de minas- se aliaron con la Iglesia, el ejército y, sobre todo, Estados Unidos: así se garantizaban su continuidad en el poder. Otras veces, en cambio, se aliaban con las masas, aplicando algunas ayudas sociales... a cambio de perpetuarse en el poder mediante el control de los sindicatos y la creación de redes clientelares: ese fue, creo, el caso del peronismo y del PRI mexicano, es decir, poderes supuestamente progresistas, y hasta antiyanquis, pero nada democráticos y, en el fondo, nada dispuestos a crear riqueza ni a repartirla de forma universal, ya que sólo querían controlar súbditos a base de repartir prebendas y pequeñas ayudas que, en vez de paliar la pobreza, la perpetúan.

Por desgracia, me temo que tal es el rumbo que ha ido tomando la Venezuela de Chávez-Maduro y la Argentina de los Kirchner. Una lástima

Seguiremos con el tema...

Estefania ha dit...

Hola Lluis!

Em quedo amb Bonito amb les seves cascades i aigues transparents!;-) Pel que fa al tema de les desigualtats socials als paissos sud-americans (em va quedar pendent al post anterior despres em vaig adonar que no havia dit res al respecte) es veu clarament el que tu comentes Lluis que son unes determinades elits corruptes les que han governat aquests paissos des de la seva descolonitzacio i sembla mentida que en ple segle XXI encara existeixin terratinents amb els seus 'fazendazos' pero als EUA tampoc et pensis! No es veu tant com als paissos del sud pero tambe hi ha grans desigualtats socials no tots els nord-americans viuen a l'estil que es veuen a les pel.licules 'made in Hollywood' i aquí a Europa com seguim aixi anem pel mateix cami uns quants amb tot el poder i la riquesa i la resta ja sabem...

PD. Lluis disculpa l'ortografia pero quan escric des de l'smartphone no em deixar posar accents!

Lluis ha dit...

Hola Estefania,

La veritat és que és una llàstima que a Europa uns quants etiguin aprofitant l'actual crisi -una crisi sistèmica, provocada pels excessos del capitalisme financer, la liberalització irracional de capitals i uns nivells insostenibles d'endeutament privat motivats pel consum foragitat- per anar desmuntant l'estat del benestar i les polítiques de redistribució de la riquesa. Coincideixo amb tu: anem cap a un model on els extrems de riquesa i pobresa creixen i les antigues capes mitjanes van minvant.

No obstant això, no hem de caure en el deànim absolut; la paràlisi i el pessimisme acarnissat només serveixen per a empitjorar les coses i, al capdavall, no oblidem que la vida segueix!

Una abraçada

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law