27 de juliol de 2016

Un any en família, un any de viatges


Sembla que va ser ahir que la nostra filla Ivet venia al món, portant sota el braç el millor viatge de les nostres vides. Avui just compleix un anyet i ens agradaria compartir tots els viatges que hem fet amb ella des que va néixer fins al moment. Trencant els pronòstics de tots aquells que ens repetien el tòpic “Amb criatures se us ha acabat això de viatjar” (no sabien el que ens deien...) hem de dir que estem mantenint els nostres propòsits viatgers, tant els que ens havíem marcat pel 2015 com els de 2016. I és que, comptant comptant, ens hem adonat que la nostra petita, amb 12 mesos de vida, ja ha estat a 15 països. No és que ens haguem proposat que trepitgi tots els països possibles, però s'han donat les circumstàncies de que hem pogut viatjar més del que ho fem habitualment, i és clar, nosaltres hem aprofitat! Aquí va un resum del primer any de vida viatgera de la Ivet:

avion
La Ivet mirant per la finestra de l'avió



Setembre 2015: Croàcia, Montenegro i Bòsnia-Hercegovina 
(edat de la Ivet: 1 mes i mig)

Aquest va ser el primer vol i el primer viatge a Europa amb la Ivet. La idea inicial era passar una setmana a Dubrovnik (Croàcia). Com a pares novells no sabíem que ens depararia viatjar amb una bebè i no volíem arriscar. Ens va anar tan bé, que després de passar uns dies a la ciutat emmurallada ens vam animar a fer ruta per recórrer alguns dels indrets més atractius de la costa dàlmata, Montenegro i Bòsnia-Herzegovina. Ens va agradar especialment l’illa de Korcula (on diuen que va néixer Marco Polo), Kótor i Mòstar, on encara es poden veure els vestigis de la guerra dels Balcans.


Bosnia
Davant del pont de Mostar (Bòsnia i Herzegovina), tot un símbol de la recent guerra


Octubre 2015: Geòrgia,Armènia,Nagorno-Karabagh,Jordània i Atenes 
(edat de la Ivet: 2 mesos i mig)

Després de la grata experiència de la primera escapada, el nostre segon viatge en família va ser al Caucas, una regió a la que fa temps li teníem ganes. Vam estar una setmana a Geòrgia prenent com a base la seva capital, Tiflis, i una altra setmana a Yerevan, la capital d’Armènia. Ens vam dedicar a veure les ciutats i fer excursions d’un dia a indrets propers. Una de les millors experiències que vam tenir a Armènia va ser visitar diversos pobles on vivien les comunitats minoritàries com els molokans i els yazidis, que ens van oferir la seva hospitalitat. Des d'allà ens vam arribar fins Nagorno Karabagh, una república no reconeguda que oficialment pertany a l'Azerbaidjan. Com anècdota, ens quedem amb l'entrada al país on els oficials fronterers no donaven crèdit a que viatgéssim amb una bebé tan petita: ens van assegurar que la Ivet era la turista més jove que mai havia entrat al país. Com a plat fort del viatge vam anar a Jordània, on vam visitar les ciutats d’Ammam, el desert de Wadi Rum i la mítica Petra, un dels nostres somnis viatgers des que vam veure de petits la pel·lícula d'"Indiana Jones y la última cruzada". En una de les escales del viatge vam aprofitar també per tornar a visitar Atenes.


Fent ruta pels monestirs de Geòrgia

Petra
La façana del tresor de Petra, Jordània


Novembre 2015: Nova York
(edat de la Ivet: 4 mesos)

24 dies realitzant un dels somnis que sempre havíem volgut fer: viure per un temps a una de les nostres ciutats preferides. Llogant un apartament 4 dies a Brooklyn y la resta a Harlem (part dominicana) i decidint quan ens llevàvem allò que voliem fer. Hi ha alguna cosa millor a fer? En plena tardor vam passejar per la gran la ciutat per racons que no coneixíem, vam recórrer el Central park, i vam estar en llocs tant simbòlics com l’Empire State Building, Times Square o the Brooklyn Bridge. Vam coincidir també amb festivitats com el Veteran's Day o el dia d'Acció de Gràcies. Si Nova York ja ens encanta, aquesta vegada ens haguéssim quedat a viure per un any!

Nueva York
A Times Square de nit, Nova York (EEUU).

Gener de 2016: Istanbul
(edat de la Ivet:5 mesos i mig)

Per començar amb bon peu l’any 2016 el mes de gener vam anar a Istanbul. Era la tercera vegada que hi anàvem i la primera destinació llunyana a la que vam anar com a parella. Es nota que aquesta ciutat ens apassiona? Passejar per Sultanhamet, l'avinguda Istiklal o el barri d’Eyup va ser la nostra rutina a la ciutat (a més de travessar fins a la part asiàtica d’Istanbul), palpant el ritme del dia a dia. Llàstima que uns terroristes van truncar el viatge d’uns turistes alemanys: va haver 8 víctimes davant de la mesquita blava. Nosaltres ens trobàvem a l’hotel en aquell moment i no ens va passar res, tot i que va ser un ensurt. Durant aquells dies no va haver sensació d’inseguretat, però sí de tristor pel succeït. Una llàstima, tractant-se d'una de les ciutats més maques del mediterrani. (La nostra aparició a IHA, la TV internacional turca, parlant del que havia succeït).

Estambul
Davant de la mesquita de d'Ortaköy, a la riba del Bòsfor, Istanbul (Turquia)

Santa Sofia
Amb Santa Sofia de fons, Istanbul


Març 2016: Dresde (Alemanya)
(edat de la Ivet:7 mesos)

Per setmana santa ens vam estimar dedicar els quatre dies festius per anar a Saxònia. Dresde és maca i té encant, malgrat que va ser reconstruïda per complet després de la II Guerra Mundial, la ciutat ha sabut mantenir el mateix estil robust i monumental que en temps passats. Vam aprofitar per acostar-nos a Bautzen, on viu la minoria dels sòrabs i s'hi ubica una de les presons secretes més importants de l'antiga RDA, curiossísim! També vam visitar Meissen i Leipzig, fent coincidir el nostre vol de tornada des d’aquesta darrera ciutat.

Sajonia
Vista de la Catedral de Meissen, a Saxònia, Alemanya


Maig 2016: Illa de Pasqua, Xile, Roma i El Vaticà
(edat de la Ivet: 9 mesos i mig)

Aprofitant l’avinentesa que era el 40 aniversari de l’Enric i gràcies a una bona oferta de vol Roma-Santiago de Xile vam decidir que visitaríem uns dels indrets més màgics que mai havíem visitat: l'Illa de Pasqua! Com el vol sortia des de Roma, vam passar un parell de dies a la capital d’Itàlia: feia un any hi havíem estat amb la Ivet a dins de la panxa de la Cèlia i ara hi tornàvem amb ella als braços. A Santiago de Xile vam estar amb amics i l'Illa de Pasqua va tornar a ser màgica als nostres ulls, sobretot per les seves postes de sol davant del mar i el Tahai (moai).

Coliseo
Al Coliseu de Roma, Itàlia

tongariki
De relax davant de l'Ahu Tongariki, Rapa Nui (Xile)


Juny 2016: Fes 
(edat de la Ivet: 10 mesos i mig)

5 dies de relax a Fes, una de les nostres ciutats preferides del Marroc, tot fent una escapada d'un dia a Meknes (una altra ciutat que ens agrada molt) va ser el "bateig de la Ivet a un nou continent: Àfrica. Primera vegada que trepitja terres africanes i primera vegada que menja cous-cous, boníssim! Tot i ser primers de juny, la calor comença a ser considerable i tractem de no sortir al carrer a les hores de més sol. 

Fes
A la porta Bab el-Mansour de Meknès, Marroc


Qui ens havia de dir que la nostra petita veuria més països en un any que nosaltres en mitja vida? El fet és que ens hem adonat que quan es troba de viatge sempre està contenta, així que no tenim més remei que seguir viatjant... Quin sacrifici més gran! Proper viatge... A un país ben llunyà, comença per C i acaba per A... :)


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

    12 de juliol de 2016

    El Nido, el paradís més conegut de Filipines



    La major atracció de Filipines, el país de les 7000 illes, són els paisatges paradisíacs que ofereix al viatger. Aquest és el cas de El Nido, un petit poble pesquer de la gran illa de Palawan que arrel de la incipient entrada de turistes amb ganes de fer submarinisme i snorkel en aigües cristal·lines s'ha transformat en una de les destinacions "top ten" del país. Podríem dir que ningú viatge a Filipines sense passar per aquí. I si ens preguntem el perquè aquí arriben tants turistes és per alguna raó més que evident. Els seus paratges plens de roques càrstiques, les seves aigües turqueses i el seu fons marí més que envejable fan d'aquest un lloc ben interessant i atractiu per visitar. I si no, comprova-ho tu mateix!!!

    Una de les vistes del paisatge càrstic que envolta la població de El Nido


    El Nido, com ja vam comentar en un post anterior on fèiem un petit tastet del nostre viatge per Filipines, no és més que un petit poblet amb un carrer principal que arriba fins la platja, una riba on es pot copsar a simple vista la massificació turística en forma d'allotjaments com hostels, restaurants i bars que ofereixen la happy hour" (2 còktails x 1) a preus realment barats, o bé venedors ambulants que no deixen d'ensenyar-te els collarets i polseres amb les famoses "perles marines" i que  asseguren són reals. Tot això conjugat a un tipus de turisme de low cost jove i amb ganes de festa, fa que aquesta zona sigui una de les més concorregudes del lloc.

    Filipinas
    La població de El Nido vista des del mar


    Sigui com sigui, al Nido s'hi ha d'anar, encara que sigui per fer una de les excursions que s'ofereixen. Existeixen de 4 tipus i els noms són ben fàcils d'aprendre: l'A, B, C o D!!! Cadascuna d'elles tracta d'un recorregut en barca filipina (una bangka) per diferents illes o punts interessants que hi han a les rodalies de El Nido (la platja del mateix poble no té gaire a envejar a aquest altres indrets), com pot ser: la Big Lagoon (llac gran), la Small Lagoon (llac petit), la shark Island (illa dels taurons), la Helicopter Island (illa Helicòpter), la Hidden Island (illa amagada)...Podem dir que no s'han trencat gaire el cap amb els noms! L'excursió inclou un dinar de barbacoa a base de peix fresc (boníssim!) que cuina la pròpia tripulació en una de les parades que es fan, unes ulles i tub d'snorkel (si un no en té) i normalment aigua durant tot el dia. També una persona que fa de monitor acompanyar-te nedant per poder veure el lloc de la visita si es troba lluny d'on es queda la barca.


    Filipnas
    A la bangka (barca filipina), fent un dels tours amb un petit grup de gent d'altres nacionalitats

    El primer dia que vam arribar, després de veure que al poble no faríem gran cosa i que les excursions eren el més interessant, vam optar per contactar l'excursió A pel següent dia i la D per l'altre i no nens va decebre. Agafant les nostres pròpies ulles i tub i amb una samarreta de licra que vam tenir la cura de comprar-nos (uns dies abans ens havíem cremat l'esquena i no era qüestió de socarrar-nos!).

    A només una hora de El Nido vam poder gaudir de la Big Lagoon que, com el seu nom diu, és una gran llacuna d'aigües tranquil.les i turqueses entre unes grans roques, on poder banyar-te i veure peixets de colors tot fent snorkel. Un lloc ideal on ens podríem haver passat tot el dia.

    El Nido
    L'Enric a la bangka dins de la Big Lagoon

    També vam parar en una petita illa on, per sorpresa nostra, vam descobrir que allà també es practicava l'esport favorit dels filipins: el bàsquet. Sembla mentida, però tot i la alçada dels filipins (que solen ser baixets) sempre ens els trobem jugant a bàsquet. I és que aquí vam trobar una cistella com déu mana i a falta de pilota, vam agafar uns cocos caiguts d'una palmera i vam fer diversos intents de tir. I si us pregunteu com va anar...Doncs sí! Vam fer més de quatre punts!!!



    El Nido
    Practicant uns tirs amb un coco i una cistella en una de les petites illes que vam visitar


    No són poques les illes que vam visitar i en les que ens hagués encantar quedar-nos com si fóssim nàufrags durant alguns dies. No s'estava malament a l'ombra de la palmera...Tot i que ens van avisar que havíem d'anar amb compte que no ens caigués algun coco a sobre. Desafortunadament, aquesta és una de les causes de mort que ocorren a les illes i a filipines estan ja prou acostumats a sentir aquesta notícia. Curiós, oi?


    Filipinas
    La Celia relaxant-se al tronc d'una palmera. No tot és fer snorkel...


    Els indrets on paràvem amb la barca per fer snorkel no podien ser més increïbles. Una manta de corall extensa on veure peixets de colors en aigües aclamades, a drecer de les onades, ja que gairebé totes les rodalies de El Nido estan envoltades de petites illetes que fan que les onades no arribin a molestar per poder nedar.


    El nido
    El peix pallasso, un dels més simpàtics que vam veure fent snorkel


    Hem gaudit molt del "Island hopping" (salt d'illa en illa) i ho recomanem moltíssim, més que res per fer-vos una idea de com són la majoria d'illes que envolten El Nido i de la seva diversitat. I el més important: les grans mariscades que ens feia la tripulació en cada excursió! Per llepar-se els dits!!!


    Filipinas
    Una de les platges d'aquest racó idíl·lic del Nido on vam parar. Ens haguéssim quedat...


    Informació útil


    Com arribar:

    Des de l'illa de Siquijor (on estàvem nosaltres) vam agafar vaixell de línia a Dumaguete a les 6h del matí (120 pesos/pp, 1h30min). Des del port de Dumaguete tricicle a l'aeroport (60 pesos, 10 min).
    I finalment vam agafar dos vols amb la companyia low cost Cebú Pacific: de Los Negros (Dumaguete) a Cebú: 100 pesos/pp tases, 20 min. i vol de Cebú a Puerto Princesa (Palawan), 1h30min. Des de l'aeroport vam agafar una van (furgoneta compartida) per 600 pesos/pp directa cap El Nido i vam trigar 5h30min. Arribada de nit.



    Allotjament:

    Ens vam allotjar a "Ashok Homestay", dir. Pecado St. Bgy Maligaya, El Nido. Situat en el carrer paral·lel al principal del poble, a mà dreta. Una habitació doble amb bany, ventilador, cafè o té inclòs en va sortir per 600 pesos/nit regatejant (estàvem 3 nits). La homestay pertany a un indi (l'Ashok) casat amb una filipina i la seva adorable nena petita. La família és encantadora i estan disposats sempre a ajudar en el que sigui. Allotjament molt net i amb una wifi que funciona només a primera hora del dia. Quan vam estar tenien previst comprar aire condicionat per les habitacions. També poden reservar plaça per la furgoneta per anar de El Nido a Port Barton per 600 pesos/pp. Contacte allotjament: ashokhomestay@gmail.com (tel +63 9152593456).


    Si busques festa fins a altes hores de la nit i hostels backpackers has d'anar a peu de platja, al final del carrer principal del poble (no té pèrdua). Allà segur que trobes un ambient distès (i possiblement sorollós) i gent jove amb ganes de fer noves amistats. Però si el que busques és tranquil·litat, et recomanem que t'allotgis a segona línia de mar, una mica més allunyat de la zona de bars, com vam fer nosaltres.





    Tours a El Nido:

    Tots els tours a El Nido són d'un dia (unes 5-7 hores) per fer island hooping (anar d'illa en illa) amb una bankga (típica barca filipina) i fer snorkeling en alguna zona a mig camí. Inclouen guia, aigua i el dinar a base de barbacoa de peix i fruita.
    Els tours tenen els "originals" noms de A, B, C i D. Nosaltres vam triar per fer un dia l'A i el següent el D, els que vam creure que eren els millors. El Nido és ple d'agències on ofereixen els tours, i nosaltres vam reservar tots dos tours amb l'Agència "Tarawis El Nido Island Tours" (Rizal St Bgy. Maligaya Zone 1), situada al carrer principal del poble. Email: lim.benly@yahoo.com. Tel 09174238764. Cada tour (A i D) ens va costar 800 pesos/pp. A la mateixa agència s'han de pagar unes taxes al govern per conservació del medi ambient: 200 pesos/pp (inclou tots els dies).


    El tour A (per a nosaltres el millor de tots) inclou visites a 5 llocs, entre ells la Small Lagoon i la Big Lagoon, llacunes d'aigua turquesa enmig de roques que ens van semblar impressionants!




    Menjar a El Nido:

    El restaurant local Lumi Houz (al final del carrer de l'església) té una de les especialitats filipines molt casolanes que més ens van agradar: els "lumi", una cassola de fideus amb pollastre, caldo i ou. Boníssim! I només per 180 pesos/per 2 pax. També es pot menjar hot dogs i hamburgueses ben barates.

    De viatger a viatger:

    Aconsellaríem estar un màxim de dos dies a El Nido i cada dia fer un dels tours. El poble no té gaire més i a no ser que vulguis llogar moto i acostar-te a alguna platja del voltant no veiem més coses d'interès que fer "island hooping". És a dir, agafar una barca i visitar els voltants.


    *Nota: Canvi moneda a abril de 2015:

    1 peso filipí = 0,02 € / 1 € = 47 pesos filipins


    T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

      21 de juny de 2016

      Com regatejar quan vas de viatge: consells per no sortir escaldat


      No, amb aquest article no pretenem pas anar d'experts. Al contrari, a saber quants cops haurem pagat el triple del que realment val una cosa o la de vegades que, com quan anem a l'Ikea, anàvem a per una cosa i hem acabat comprant de tot menys el que inicialment teníem pensat. En fi, que en el món del regateig -a l'igual que en moltes altres facetes de la vida- s'aprèn a partir dels errors, i d'aquests n'hem comés uns quants durant els nostres viatges. A partir del que hem aprés, ens hem atrevit a recopilar aquest llistat de consells sobre l'art del regateig. Esperem que algun et sigui d'utilitat per les teves properes vacances ;)




      1. Ni se t’acudeixi comprar el dia que acabes d’arribar al país

      Encara no tens idea dels preus i és, gairebé amb tota seguretat, el dia que pagaràs més per les coses. Millor esperar al final del viatge, la butxaca i l’esquena t’ho agrairan (no cal anar carregant la motxilla durant tot el viatge aquella magnífica vaixella que vas pagar a preu d’or setmanes abans).

      2. Si passes del consell anterior, a l’hora de negociar ni se et passi pel cap dir que és el teu primer dia i que no hi havies estat mai abans

      Amb això se t’il·luminarà en el front un cartellet que diu: “Sóc un pringaillo, pago doble”. Encara que sigui una mica malèvol, no va malament dir que portes dos setmanes al país i que el visites per tercer cop.

      3. No donis pistes del teu poder adquisitiu

      Preguntes innocents com “De quin país ets?”, “A que et dediques?” o “En quin hotel t’allotges?” serveixen al venedor per fer-se una idea del que et pot treure en la venda. No demanaran el mateix a un suec que a un català, a un enginyer que a un estudiant o a una persona que dormi en un hotel de 5* que a un que dormi en una habitació compartida. Jugar a despistar pot ser divertit: si dius que ets d’Andorra, no et sabran ubicar ;)



      4. Alerta, la indumentària i complements també et poden delatar

      Vestir amb marques cares, anar enjoiat, lluir l’iphone o portar penjada una càmera fotogràfica de 1000 € són pistes massa evidents del teu nivell adquisitiu. Anar amb tot de bosses a la mà indica que ets de “compra fàcil” i la teva pell blanqueta en un lloc de platja, que ets un recent arribat. Tampoc cal anar brut o amb roba espedaçada a comprar, no ens passem.

      5. No siguis impulsiu i pensa’t dues vegades el que realment vols comprar

      Per molt barat que consideris que és un objecte, vols acabar realment amb tres jocs de té, deu samarretes, un bongo i cinc camells de peluix a la motxilla?

      6. Que els teus ullets fent pampallugues i un somriure desorbitant no delatin que el que estàs mirant és allò que més desitges del món

      Mostrar excessiu interès pel l'objecte que vols comprar juga a favor del venedor, que sap que vols fer-te amb allò a tota costa. És millor desviar l'atenció, preguntar per altres objectes i després, com qui no vol la cosa, preguntar pel que estàs realment interessat.




      7. Observa i escolta

      Abans de comprar, sempre va bé parar l’orella en la negociació que un altre comprador fa del que tu vols comprar. A partir d’aquí ja saps quin preu com a mínim li pots treure al venedor quan et toqui a tu negociar.

      8. Negocia i paga en moneda local

      En molts llocs t’acceptaran euros o dòlars però fer el pagament en moneda forta jugarà en contra teva a l’hora de negociar i acabaràs pagant més del compte. Primer per una qüestió psicològica: sembla que et demanin molt més si et diuen 100.000 dongs vietnamites que 4 € (al canvi són quantitats equivalents). Segon per una qüestió pràctica: no podràs negociar en fraccions petites i per tant acabar d’ajustar preus.

      9. Intenta evitar les botigues/mercats només per turistes

      Allà hi trobaràs tot el que busques (els camells de peluix inclosos) però segurament pagaràs uns preus elevats per uns souvenirs que estan fabricats exclusivament pel turista. Ah! I ni se t'acudeixi entra-hi acompanyat per algú que t'hagi recomanat el lloc, s'emportarà comissió. Als mercats i botigues allunyats dels punts turístics potser no hi trobaràs tanta varietat, però segurament els preus seran més baixos. A més, contribuiràs a que més gent es beneficiï del turisme.



      10. El regateig no és una ciència exacta i, com a tal, l’aritmètica no hi funciona

      Teories com “comença a negociar oferint la meitat o una tercera del que et demanen" fallen des de la base, que no és altra que la jeta del venedor. Ja pots oferir un terç dels 300 dirhams que et demanen pel famós camell de peluix, que si el seu valor real en són 25, estàs pringant. En canvi pot ser que un altre venedor més honest te’n demani directament 30 i, si li n’ofereixes 10, t’estaràs passant tres pobles. El que realment és important és tenir clar el que estàs disposat a pagar i a partir d’aquí, intentar aconseguir el teu preu.

      11. Mentida! Sí, el regateig pot arribar a ser una ciència exacta

      Així serà en cas que cometis la insensatesa de donar tu el primer preu. Deixa que el venedor digui la burrada de torn i evita posar tu el preu de partida. No responguis a la preguntes “Quant diries que val?” o “Quant en pagaries? Per molt que insisteixin. Independentment del que diguis, automàticament la resposta serà del tipus: “Ui, que barat que compres!” o “Aquest preu és impossible!”. Acte seguit el venedor aplicarà l’aritmètica –aquest cop, sí- per multiplicar per dos o per tres el preu que acabes de donar per començar a negociar.


      viajes

      12. No et passis 

      No cal portar el regateig a l’extrem, no val la pena regatejar per 10 cèntims d’euro. Pensa també que aquests 20 cèntims tenen un valor molt més elevat pel venedor que per tu. Negocia només si és necessari, una cosa és regatejar i una altra ser un rata.

      13. No et facis il·lusions, el venedor mai perd

      Per mala cara que posi o per molt que et digui que no guanya diners amb l’oferta que li ofereixes, pensa que ell no et vendrà res si no té un mínim benefici. Hi ha venedors que fan uns papers que ni a les millors pel·lis de Hollywood.

      14. Keep calm & no tinguis presa

      Si la negociació ha anat molt ràpid, alguna cosa no funciona: possiblement estaràs pagant un preu molt superior al real. Tampoc perdis mai els nervis: sigues educat i somriu, regatejar és divertit.



      15. La bona compra és aquella en la que comprador i venedor en surten contents

      Relacionat amb algun dels punts anteriors. Paga el que et sembli un bon preu i no aspiris sempre a pagar igual o menys que un local. Si és un país barat, pensa que és possible que el teu interlocutor tardi un any en guanyar el que tu guanyes en un mes. Fins a cert punt, entra en la lògica que el turista pagui una mica més que el que pagaria un local.


      16. Un cop has comprat, no preguntis enlloc pel preu del que has adquirit

      És possible que t’emportis una sorpresa i que et trobis amb un preu bastant més baix que el que has pagat. Més val viure en la ignorància i pensar que has fet un gran negoci.

      17. I per negociar l'allotjament...

      Pregunta un primer preu i s’interessa mira sempre l’habitació abans de negociar el preu. Si t’agrada, en sortir fixa’t en el número de claus que tenen a recepció: si n’hi ha moltes, senyal que l’hostal està buit i podràs apretar més; si gairebé no n’hi ha vol dir que l’hostal està gairebé ple i tindràs poc marge de descompte. Comença negociant el preu d’una nit i quan t’hagi fet ja una rebaixa, demana descompte pel total de l’estada que hi tinguis prevista.


      viajes


      Bonus track: tècniques avançades

      I per acabar, i un cop interioritzats els consells anteriors, t'oferim quatre estratègies per aplicar a l'hora de la veritat:

      Tàctica “Tot o res”

      Tàctica que consisteix en comprar tot el que necessites en una única botiga. Com més articles compris en un lloc, millor preu pots aconseguir. És un bon recurs negociar al màxim per un objecte, després per un altre i després millorar el preu de la suma total de tots dos. Aquesta tècnica té els seus riscos: si no has negociat bé, pringues doble. Si t’emociones, pots acabar amb els cinc camells de peluix que esmentàvem anteriorment a la motxilla.

      Tàctica “Poli bueno, poli malo”

      Per utilitzar en parella, en la que un es mostra més obert i dialogant mentre l'altre fa el paper del reticent posant tots els "peròs" possibles a la compra: "això per a què ho volem?", "massa car", "no sé pas si això és gaire bo"... El "poli malo" acostuma a combinar aquesta tècnica amb la tàctica de la retirada.


      Tàctica de la “Retirada”

      Famosa tàctica emprada quan el venedor es nega a baixar un preu que tu consideres encara elevat. Si el seu "last price" no t'interessa, marxa de la botiga. Molt possiblement, caminats uns metres, el venedor vindrà darrera teu a oferir-te millor oferta. Si això no passa és perquè el preu que t'oferia en realitat no era tan dolent.

      Tècnica del “Farol”

      Pensa en el que pot valer realment el producte en el que estàs interessat, resta-li una mica i dirigeix-te directament al venedor. No entris en negociació, simplement diga-li que aquell preu és el que t’han ofert en una altra botiga. Si te l’iguala fàcilment és que t’has quedat curt: comença a regatejar a la baixa amb l’argument que aquell preu ja te’l donaven i que era car. Si et diuen que aquell preu no te’l pot donar, intenta-ho en una altra botiga. Si en dos o tres no ho aconsegueixes, és que t’has passat de frenada: a la següent puja una mica el preu el donaves. Amb aquesta tècnica t’estalvies molt temps de negociació.


      The End

      Si has tingut la paciència de llegir-te tot l'article i has arribat fins aquí, enhorabona! Ja tens la part teòrica del màster en tècniques en regateig. Només et falta passar les pràctiques per treure't el títol. O sigui que, apa tu: a practicar!

      Bones vacances!


      viaje, viajes

      T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

        7 de juny de 2016

        Geocaching o com fer l'Indiana Jones mentre viatgem

        Estàs fart de fer el típic viatge? D’anar a veure les coses que surten a les guies? De fer rutes turístiques amb milers de persones que van als mateixos llocs que tu? Avui et presentem una nova manera de viatjar: el geocaching.

        Com el seu nom indica, el geocaching tracta de trobar coses amagades en algun lloc. A veure, no ens enganyem: això de nou no en té res, o ara no em direu que no heu fet mai una gimcana o que no heu jugat mai allò de “fred fred, calent, ui que et cremes..”?. Sí, oi?


        Doncs el geocaching no és més que això però dit en anglès, que sona més “cool” i sobretot, modernitzat amb les eines d’avui en dia. O sigui, que avui no diem allò de "fred o calent" sinó que només cal que tinguem un mòbil amb connexió GPS i ja podem començar a buscar.

        Ui, però ens deixem el més important: què busquem? Doncs tenim diverses possibilitats. La més coneguda és la web geocaching. A l’inici de la pàgina trobareu un petit vídeo explicatiu de què és el geocaching. Després només cal que ens registrem i ens baixem l’aplicació i ja podem començar a buscar.

        El funcionament és molt senzill: introduïm el lloc on estem o on volem anar. Tot seguit ens donarà pistes d’on està l’objecte amagat i hem d’anar seguint la ruta amb el mòbil. Quan descobrim el nostre tresor haurem de signar en un registre que trobarem dins de la caixa per deixar constància de la nostra audàcia. Podem emportar-nos el tresor que trobem, sempre i quan nosaltres hi deixem també alguna cosa, tanquem la caixa i la deixem tal com l’hem trobat perquè la pugui trobar un altre explorador, i seguidament podem anar a buscar un altre objecte.




        Ben mirat sembla una tonteria, oi? Però oi que ens ho hem passat tots molt bé fent una gimcana? Oi que ens ha fet molta il·lusió trobar allò que buscàvem? Doncs la gràcia és aquesta, a més de poder viatjar d’una altra manera, buscant tresors amagats en els llocs més inhòspits del món!

        En aquest sentit, a l’estat espanyol existeix la comunitat GeocachingSpain on s’hi localitzen objectes amagats per tot el territori. Només a Barcelona hi ha unes 700 caixes amagades, algunes en llocs tan emblemàtics com la Sagrada Família, i fins i tot existeixen recorreguts temàtics que et permetran conèixer la ciutat d’una manera totalment diferent.




        El mateix es pot fer a qualsevol indret del món. Es calcula que actualment hi ha uns dos milions d’objectes amagats a 180 països. Impressionant, no? Segur que en la recerca del tresor us podeu trobar uns altres freaks com vosaltres que estan fent el mateix, no ens enganyem. Però ep! Que la gràcia del geocaching està en que ningú et vegi com descobreixes la caixa! Els geocachers els agrada parlar d’una realitat paral·lela; pots imaginar-te que ets un espia descobrint la kriptonita amagada a l’ascensor de la Torre Eiffel. Tu ets el salvador del món però shhhht, vigila!, que els altres turistes no ho han de saber...no sigui que es carreguin la caixa i el següent espia ja no la trobi... que ja sabem tots que la gent ho manga i ho destrossa tot. Capisci?




        De fet, els geocachers tenen un nom, no sé si despectiu o no, per les persones que no participen en el joc: els anomenen geomuggles. A mi em sona a nom de pel·li de Harry Potter però, en qualsevol cas, no siguis geomuggle i si et trobes una caixa d’aquestes o veus un paio fent coses rares amb el mòbil buscant alguna cosa, deixa’l pobret, no li espatllis el dia.

        I si et vols animar a fer geocaching sàpigues que no necessites unes malles roses i unes bambes estupendes. Es tracta d’un joc pensat perquè el pugui practicar qualsevol persona. Ho pots fer sol, en grup o amb la família. Pots trobar tresors a la teva ciutat, a la muntanya o també allà on vagis de viatge. A les comarques de Barcelona tens moltes opcions per fer turisme amb el geocaching i també te’n destaquem una de molt curiosa que pots fer al Nadal: caçar el Cagatió a Rupit!



        Ja veus, doncs, que no necessites estar molt en forma, ni tenir diners per practicar el geocaching, només ganes de passar-t’ho bé.

        Estàs preparat per fer d’Indiana Jones?

        __________________________________________________________________________

        La Mireia col·labora amb Quaderns de Bitàcola en la secció de WEBsAPPs, explicant les webs d'interès per al viatger: utilitats, consells, curiositats, aplicacions pel mòbil... Li encanta viatjar i és de les que planifica els viatges des de casa, amb una bona guia i internet per poder informar-se dels països que visita, triar els llocs on vol anar i reservar on anar a dormir. Qualsevol destinació la fa feliç però li agrada gaudir al màxim i veure quantes més coses millor, res de passar-se el dia a la platja! Encara no ha fet un “gran viatge” però somnia a anar a Austràlia.

        T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

           
          Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
          cookie law