22 de febrer de 2017

Tendències: 10 destins per viatjar al 2017


Vols preparar una escapada original? Vols començar a preparar les vacances d'estiu i et falten idees? Vols descobrir un lloc diferent? En aquest article et proposem 10 destins que, per un motiu o altre creiem que s'han de considerar per aquest 2017. N'hi ha per tots els gustos, durada i pressupostos. Quin serà el teu?

1) Iran:

Un nou panorama s'obre per Iran després de que Estats Units i la Unió Europea li retirin la majoria de sancions després de reduir el seu programa nuclear. El país deixa de ser un dels paisos de l'"Eix del mal" i començarà a ser vist amb uns ulls més benèvols pels països occidentals. Aquest fet fa preveure que en els propers anys creixi el turisme i també els seus preus, és moment doncs d'anar-hi abans que es converteixi en un destí popular i perdi la seva essència. Iran és el bressol d'una de les civilitzacions més antigues –la persa–, lloc de pas de la mítica Ruta de la Seda, seu de les emblemàtiques Persèpolis i Isfahan... però sobretot és en l'amabilitat i hospitalitat de la seva gent on trobem un dels seus grans atractius. Pots llegir més sobre l'Iran, en els articles que tenim escrits en el blog.


2) Islàndia:

Amb un activitat geològica més que interessant i uns paisatges de somni, és el destí de moda de l'any. Qui no es planteja viatjar a aquest paradís de la natura per veure guèisers, aurores boreals, cascades gegants o bé donar-se un bany en aigües termals envoltat de neu a l'hivern? Afegint a tot això que ara es poden trobar vols barats a Hèlsinki, la seva capital, nosaltres no ens ho pensaríem dues vegades!

3) Xipre:

Aquesta illa de només 700.00 habitants situada al sud de Turquia té la gran sort de que Pafos, la seva capital, ha estat nomenada aquest 2017 la capital de la cultura mediterrània. Enguany hi hauran infinitat d'activitats relacionades amb l'art, la música, la història, etc. Per aquesta raó es preveu que aquest any el turisme a la illa creixi exponencialment. Si vols donar un cop d'ull a la web de turisme de Xipre veuràs que la oferta és molt atractiva!

4) Bulgària:

Encara queden racons verges a Europa? A la península dels Balcans existeix un territori on paisatges muntanyencs, costes de platges de sorra blanca i pobles pintorescs amb encant es barregen oferint-nos una de les rutes més atractives, encara ben autèntica i allunyada del turisme massiu. Bulgària reuneix veritables tresors, com monestirs espirituals enmig de boscos, fortaleses infranquejables o ciutats que es troben en penya-segats a la costa del Mar Negre... Ara que existeixen molt bones ofertes de vols barats a Sofia s'ha convertit en una bona destinació per descobrir!


5) Korea:

Una destinació asiàtica que sempre ens ha atret i que aquest any ha agafat una notable importància degut a que a partir de finals de març hi haurà un vol directe des de Barcelona a Seül. És l'alternativa a Japó, una destinació amb història i una cultura totalment diferent a la nostra, però amb menys turisme i possiblement més econòmic que el país nipó.

6) Bolonya:

Una de les ciutats italianes més tranquil·les i acollidores on hem estat, i a la vegada plena de vida. Quan un passeja pel centre històric se n'adona que tots els monuments importants queden ben a prop. Bolonya és ideal per passar un cap de setmana, i si allarguem l'estada a uns quants dies més podem aprofitar per visitar la veïna i monumental ciutat de Florència (molt més turística) o bé Ravenna o plantejar-nos visitar un altre país si ens acostem a San Marino. Si afegim que des de Barcelona hi ha vols ben barats, es converteix en una destinació imprescindible aquest 2017.

7) Estocolm:

De la capital de Suècia podríem dir el mateix que de Bolonya: ciutat tranquil·la, fàcil i agradable per passejar per tot el casc antic, alhora que es poden trobar bones ofertes de vols barats des de Barcelona. L'ideal per visitar la ciutat és anar-hi un cap de setmana llarg (per exemple un pont). Per planificar el teu viatge, pots consultar els atractius turístics i la ruta que vam fer en aquesta “Guia per visitar Estocolm en tres dies”. I si ets del que penses que el caràcter nòrdic és avorrit, farem que canviïs d'opinió amb aquest article, on t'ensenyem “5 formes de descobrir Estocolm d'una manera divertida”.


8) Rússia:

El país més extens del món no només ha prosperat tant com per a que els russos viatgin més que mai a altres països, sinó que també ha arribat a acords amb algunes aerolínies per a que hi hagin vols assequibles a destinacions com Moscou (hem de pensar que fa uns anys un vol a Rússia podia valer el triple que ara). Aquest fet que ha disparat el número de visitants al país en els últims anys i ara més que mai, en aquest 2017, podem trobar més que suculentes ofertes de vols que fan que ens plantegem un viatge a l'antiga URRSS.

Una molt bona raó per a fer un viatge a Rússia aquest any, és que el 2017 es compleixen 100 anys de la revolució russa i 50 del començament de la batalla d'Stalingrad. Pels amants de la història pot arribar a ser una raó de pes per conèixer de primera mà esdeveniments mundials.

9) Canadà:

Canadà és un país que continua de moda i no ens estranya, ja que les seves principals ciutats ocupen els primers llocs mundials en qualitat de vida i també té fama de ser destí d'allò més acollidor. Aquest any, Canadà commemora els seus 150 anys de la seva confederació, així que s'espera que arribin molts visitants d'arreu del món amb l'excusa de la festa d'aniversari. Nosaltres vam estar a la costa est del Canadà l'estiu del 2016 i per experiència pròpia recomanem visitar Montreal, Quebec i Ottawa, tres ciutats que es troben ben properes i que valen molt la pena.

10) Maldives:

Qui no ha somiat amb anar al paradís? Aquesta destinació tant exòtica com atractiva no escapa de la imaginació de ningú. Ara que sorprenentment es poden trobar vols barats, qui no aniria a relaxar-se entre palmeres en una de les seves illes? Nosaltres que hi hem estat podem donar testimoni de que les platges de sorres blanques amb palmeres i aigües d'un blau tan intens que apareixen als catàlegs de viatges existeixen de veritat, no són irreals. De fet, una molt bona opció és combinar un viatge a Maldives amb Sri Lanka, una destinació que és el complement ideal per acabar el viatge al paradís maldivià.

14 de febrer de 2017

Exposició de fotografia "Retorn als orígens": GIRA 2017


Si no vas poder veure l'exposició durant el 2015 i el 2016 estàs de sort: "Retorn als orígens, viatge a la vall de l'Omo" torna a estar de gira aquest 2017! L'exposició ha agafat embranzida els dos últims anys i al llarg d'aquest any tornarà a exposar-se en diferents espais de la província de Barcelona. Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet, Rubí, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Adrià i Sant Feliu Saserra són els municipis on tindrem l'honor de portar la nostra exposició sobre ètnies d'Etiòpia. Aquí et deixem els espais i les dates, aprofita si hi ha algun lloc que t'agafa més a prop de casa!

Etiopia, fotografia


Llocs i dates on estarà l'exposició durant el 2017:







    De què tracta l'exposició?

    L'exposició “Retorn als orígens: viatge a la vall de l’Omo” és el testimoni d'un fragment d'Àfrica que encara existeix però que està desapareixent molt ràpidament. Al sud d'Etiòpia, a tocar amb les fronteres de Kenya i de Sudan del Sud, a la Vall de l'Omo, trobem ètnies molt diferent entre elles, tot i que geogràficament molt pròximes entre si. L'exposició és un reportatge fotogràfic del nostre viatge a la zona que mostra el dia a dia i els rituals ancestrals de quatre ètnies: els suri, els hamer, els arbore i els dassanech.

    Aquesta exposició pretén donar testimoni d'una forma de vida que, a tan sols unes hores de vol de casa, dista molt de l'occidental. Un al.legat a la diversitat humana que parteix, justament, d'una de les zones on es concentren alguns dels jaciments paleontològics més importants del món i que permetran al visitant de l'exposició fer un viatge de retorn als orígens.

    Aquesta és una exposició produïda per l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i la Xarxa de centres cívics i casals de la ciutat. Hem comptat també amb la col·laboració tècnica de Can Basté. Volem donar les gràcies també a la Diputació de Barcelona i la Xarxa de Biblioteques Municipals de donar-nos l'oportunitat d'exposar en diversos dels seus equipaments.


    Més informació:


    T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

    8 de febrer de 2017

    Viatjar a Cuba per lliure amb un bebè: guia de consells pràctics


    Als cubans els hi encanten els nens i Cuba és un país al que s'hi pot anar perfectament amb un bebè. Si estàs pensant en viatjar al país caribeny amb el teu petitó o petitona, aquesta guia et serà de gran utilitat. Tots els consells te'ls donem a partir de la nostra experiència.


    Dades bàsiques del nostre viatge

    Ruta: L'Havana - Cienfuegos - Santa Clara - Trinidad - Camagüey - Santiago - L'Havana
    Durada: 16 dies
    Edat de la Ivet: 13 mesos
    Pressupost total (2 adults + 1 bebè): 910 € de despesa al país+ 1180 € en vols

    Abans de sortir


    Millor època per viatjar a Cuba:

    Nosaltres vam viatjar-hi entre finals d'agost i començaments de setembre però hem de dir que no és el millor moment. Si pots organitzar-te evita els mesos de juliol, agost, setembre i octubre. Els dos primers són els més calorosos de l'any i a Cuba hi ha molta humitat: les temperatures arriben de forma habitual als 35° i les mínimes per la nit no baixen dels 25°, hi ha molta humitat i la sensació és de molta xafogor. Al Setembre i Octubre és l'època de tifons i tot i que no siguin devastadors cada any, no és qüestió de temptar la sort.


    Documentació:

    Pares i bebè necessiten passaport i visat per entrar a Cuba. Per fer el visat és necessari disposar dels bitllets de vol d'entrada i sortida del país i d'una assegurança mèdica. El visat costa 22 € per persona i ho fan en el moment, en el nostre cas ho vam gestionar en l'agència Online Tours de Barcelona, just al davant del mateix Consulat de Cuba.

    Diferència horària:

    6 hores menys respecte Catalunya. Això implica que segurament el teu bebè -i els pares- durant els primers dies es desperti de matinada i que l'hora de migdiada a Cuba coincideixi amb l'hora d'anar a dormir de Catalunya. Nosaltres abans de fer un viatge com aquest adaptem a la Ivet un parell d'hores del jetlag des de Catalunya per intentar no alterar radicalment la seva rutina. En aquest cas durant una setmana anterior al viatge vam posar a la Ivet a dormir cada cop una mica més tard, passant de les 21h habituals a les 23h, equivalents a les 17h de Cuba). Cal anar alerta amb l'hora de la migdiada del bebè: per una adaptació més ràpida intenta evitar que el bebè faci una migdiada molt llarga, els primers dies el seu organisme la pot confondre amb la nit.


    Allotjament


    Cases particulars:

    Les cases particulars són en la nostra opinió la millor opció per allotjar-se a Cuba, més encara si viatges amb un bebè. Et permeten un major contacte amb la gent local -fet que et permetrà conèixer millor el país-, hi tens un tracte més personalitzat i són l'opció més econòmica: el preu de l'habitació oscil·la entre els 15 i 30 CUC (un terç del que et costaria l'habitació d'un hotel). Totes tenen bany privat, aigua calenta i aire condicionat. De vegades també nevera i televisor.

    A les cases el més habitual és que les habitacions valguin el mateix preu, independentment del nombre de llits i de gent que s'hi allotgi. Difícilment hi haurà la possibilitat de disposar de bressol així que, si viatges amb un bebè, el més còmode és demanar una habitació triple. Nosaltres sempre ho hem fet així, ajuntant el llit de matrimoni i el llit individual per tal d'evitar possibles caigudes de la nostra petita.




    Hotels:

    L'alternativa a les cases són els hotels de tota la vida. A Cuba aquests acostumen a tenir unes instal·lacions envellides i l'equivalència de categoria estaria per sota dels paràmetres als que estem acostumats (un 4 o 5 * equivaldria a un 3 * europeu a excepció dels de gran luxe). Per contra els preus sí que són totalment europeus. En zones de platja i cayos s'hi estila el règim "tot inclòs". L'avantatge dels hotels és que allà sí que hi podràs demanar bressol, però repetim que nosaltres ens hem fet molt fans de les cases particulars.

    Transport


    En l'actualitat és molt més fàcil desplaçar-se per Cuba amb transport públic. Quan vam estar-hi per primer cop fa 10 anys pràcticament era missió impossible.

    Lloguer de cotxe:

    L'opció del lloguer de cotxe és la més còmoda però també més cara. Calcula uns 60 o 70 CUC al dia més gasolina (1 CUC/litre). Les carreteres principals són acceptables, tot i que el seu estat és pitjor que a Espanya. A Cuba la cadireta de cotxe no és obligatòria, tot i que no hauries de tenir problemes per llogar-la en l'agència.


    Autobús:

    L'opció autobús és la que més vam utilitzar nosaltres i, en la nostra opinió, la més recomanable per fer ruta amb un bebé. Via azul és una companyia dirigida bàsicament al turista que connecta amb una freqüència acceptable els diferents punts d'interès de l'illa. A diferència dels busos locals, són bastant més puntuals i confortables. Es poden comprar els bitllets per internet (en aquest enllaç pots veure preus i durada dels trajectes) o bé a la mateixa estació (val la pena comprar-los per avançat sobretot en temporada alta i en les rutes més transitades). Els nens no paguen bitllet fins al 5 anys i, tot i que no tenen dret a seient, excepte en el trajecte a Trinidad nosaltres sempre vam poder gaudir d'un seient extra per la Ivet (fet que va facilitar que pogués dormir estirada en els trajectes més llargs).

    A l'hora de planificar ruta amb Via Azul fixa't que ofereix millors horaris en sentit oest-est (Havana a Santiago) que a la inversa. Intenta planificar la ruta de forma que la durada dels trajectes siguin assumibles per tots: que no sigui s'acabi convertint en un calvari ni per vosaltres ni per la resta de viatgers. Alerta amb l'aire condicionat, de vegades el posen fort: és recomanable portar màniga llarga pel bebè (el mateix pareo de la platja et pot servir també de petita manteta).

    Taxis col·lectius:

    Després del Via Azul estaria l'opció dels taxis col·lectius. Amb un preu lleugerament superior però amb l'avantatge de portar-te porta a porta si els contractes mitjançant una agència (també els pots trobar als voltants de les estacions d'autobusos). Per la comoditat dels seients del Via Azul, nosaltres només els utilitzariem en cas de no trobar bitllet pel primer.

    Tren:

    El tren el descartaríem per complet, és impuntual, vell i incòmode (pels mateixos cubans, aquesta és la seva darrera opció).

    Avió:

    L'avió només és útil pels trajectes llargs amb origen o destí a l'Havana (per volar entre altres ciutats sempre caldrà fer escala a la capital), a més és car (135 € el trajecte Santiago-Havana). Els bebés fins a 2 anys no paguen bitllet.

    Desplaçaments urbans:

    En els trajectes urbans les opcions són variades: taxi, moto-taxi, bici-taxi i cotxe de cavalls són tots vàlids per viatjar amb un bebè (de fet així es mouen les famílies cubanes). De taxis n'hi ha d'estatals (de color groc) i de privats, d'aquests darrers n'hi ha que són els típics cotxes americans dels anys 40 i 50, poques ocasions tindreu de pujar en un cotxe d'època en altres països. Ara bé, si el bebè passa ja de any, s'ho passarà d'allò més bé en el cotxe de cavalls.




    Transport del bebè: cotxet o porta-bebès?

    A totes les ciutats on hem estat, excepte a Trinidad (el casc antic és tot empedrat), hem utilitzat el cotxet. Allà, on tots els carrers són empedrats, i puntualment en alguna excursió curta a la platja i la muntanya hem utilitzat el porta-bebès.


    Cuba no és un país adaptat a les cadires de rodes i cotxets: la majoria d'edificis presenten barreres arquitectòniques i únicament els hotels de més categoria i algun museu tenen ascensors. No són poques les vegades que es necessiten les quatre mans dels pares per pujar o baixar el cotxet, fins i tot per baixar de la vorera a l'asfalt del carrer.

    De totes formes, prioritzem el cotxet sobre el porta-bebès, no només per la comoditat de no carregar amb el bebè a sobre sinó també pel calor: el contacte entre el pare/mare i la criatura genera encara més suor per ambdós i pot resultar bastant incòmode.

    Comunicació amb la família

    Des de fa poc més d'un any el govern cubà ha començat a instal·lar punts wifi d'accés públic. Així doncs, si la teva família vol tenir notícies del o de la teva peque, no tens excusa: ja no s'hi val a dir que a Cuba és molt car fer una trucada o bé no hi ha Internet.

    Cada ciutat té els seus punts de connexió i normalment sempre en trobaràs a prop, en alguna plaça o carrer principal. En aquesta web trobaràs un llistat actualitzat de tots els llocs del país on és possible connectar-te, de totes formes aquests punts no passen desapercebuts: el munt de gent que hi ha mirant el seu mòbil, els delaten. Per connectar-te necessites una targeta amb un codi d'usuari i contrasenya que pots comprar a les botigues de telefonia Etecsa: en el moment que nosaltres vam viatjar-hi tenien un preu de 1 CUC per mitja hora de connexió i 2 per les targes d'una hora. També és habitual trobar algun espavilat que en els punts de connexió revenen targes a un preu superior però estalviant-te la cua de la botiga. La rapidesa de connexió és acceptable i et podràs connectar, enviar missatges de whatsapp i penjar fotos a les xarxes socials sense problema. Un altre tema són les trucades, ja sigui via whats o skype, aquí la cosa és complica únicament si no hi ha molta gent connectada a la vegada, tindràs èxit.



    Alimentació


    Si el teu bebè és menor de sis mesos i només pren llet materna, no tens cap problema. L'aliment ja va incorporat en la mare i el petit/ta pot menjar quan vulgui.

    Si ja ha començat amb els triturats, dir-te que als supermercats de Cuba només hem vist triturats preparats de fruites i a un preu superior al que les comprem habitualment a Barcelona. Nosaltres anàvem previstos amb unes quantes farinetes de fruita i d'altres de verdures o arròs amb peix o carn. També portàvem llet en pols i cereals per fer-li farinetes. Aquestes ens han anat molt bé per mantenir els horaris de la rutina de la Ivet en cas de trobar-nos en algun trajecte d'autobús, fora dels allotjaments o bé per complementar-li la dieta. De totes formes, no cal portar el menjar per tot el viatge: a les cases et cuinaran sense problema i et poden escalfar aigua.

    Si el teu bebè ja mastega i ingereix més sòlid, amb el menjar cubà no tindràs problemes: no és picant ni cuinen amb gaires espècies. Únicament has d'anar alerta amb les condicions sanitàries del lloc on menges: el menjar del carrer no sempre presenta les més desitjables.



    Totes les cases t'ofereixen la possibilitat d'esmorzar (entre 3 i 5 CUC/pax) i moltes també de sopar (entre 5 i 8 CUC/pax). Tot i que sigui més car que menjar fora de la casa, és una opció còmoda i segura de menjar. Els menjars són abundants, de fet les vegades que vam sopar a la casa amb un plat pels dos en teníem prou. Els esmorzars porten fruita fresca, suc, truita o ou fregit, pa, mantega, cafè, llet (en pols) i alternativament mantega, formatge o pernil cuit. La Ivet ha esmorzat sense problemes el que menjàvem nosaltres i ha gaudit també dels sopars.

    L'aigua cal consumir-la embotellada, sobretot el bebè (els cubans no la prenen directament de l'aixeta, prèviament la bullen). Una ampolla de 1,5 l d'aigua val al supermercat 0,70 CUC i fins a 2 CUC als bars i altres botigues.




    Higiene


    Bolquers:

    Si li preguntes a un cubà sobre si és fàcil trobar bolquers, la resposta més habitual és "a veces". No sempre se'n troben, i quan n'hi ha, les famílies aprofiten per proveir-se (fet que implica que deixin sense la botiga de torn). En vam veure a l'Havana i Santiago però no durant la resta del viatge. El nostre consell: si el teu viatge no és molt llarg, calcula quants bolquers necessitaràs durant el viatge i porta'ls des de casa (sí, ho sabem: això implica portar mitja motxilla plena de bolquers però et podràs despreocupar del tema). En cap lloc del país vam trobar lavabos amb canviadors.


    Bany del bebè:

    Les habitacions de les cases que ofereixen allotjament disposen de bany privat amb aigua calenta (a tot arreu els hem trobat nets i en perfectes condicions). Si el teu bebè és molt petit pots demanar una palangana pel seu bany, sinó el pots banyar amb tu sense problemes.


    Salut


    Vacunes:

    No hi ha cap vacuna obligatòria per viatjar a Cuba, tot i que això pot variar i t'aconsellem que abans del teu viatge consultis amb el teu centre de vacunació internacional.

    Assegurança de viatge:

    Com t'hem comentat a l'inici, per fer-te el visat i entrar al país és obligatori disposar d'una assegurança mèdica de viatge. Aquest fet et permet viatjar amb tranquil·litat i estar preparat en cas que el teu bebè es posi malalt. Nosaltres aconsellem sempre contractar-la amb Iati Seguros, que disposa a més d'una assegurança específica per les famílies. Si la contractes a través nostre enllaç, obtindràs un 5% de descompte.

    Necesser:

    Al necesser del teu bebè no hi pot faltar el protector solar i el repel·lent de mosquits, ambdós específics per bebès (eventualment es donen casos de dengue i aquest és transmet mitjançant la picada d'un mosquit).

    El protector solar (factor 50) i un parell de barrets protegiran al teu petit del sol. Si viatges durant els mesos més càlids, pensa en donar-li de beure sovint per tal que no tingui problemes d'hidratació.



    I després de tots aquests consells, ja pots començar a preparar el viatge! A gaudir de Cuba!!!

    *Nota: canvi de moneda a l'agost de 2016- 1€=1,05 CUC


    T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

      1 de febrer de 2017

      Santiagueros: vides anònimes de Santiago de Cuba


      Viatjar per Cuba és visitar els seus monuments i gaudir de les seves platges, però també conèixer la seva gent. Val la pena seure i conversar, a través de les reflexions i històries de les persones és com un obté una millor aproximació a com és la vida al país. Aquestes són les històries d'algunes de les persones que vam conèixer a Santiago.

      Enrique Berdión


      Santiago de Cuba


      L'Enrique és enginyer en telecomunicacions i va treballar per la companyia estatal fins l'any 2000, quan es va jubilar amb 60 anys. Ara en té 76 i viu amb un dels seus fills a Santiago.

      El pare del Enrique era originari de Cibanal de Argusino, un poblet de Lleó, a Espanya. Al 1925, amb només 19 anys va emigrar a Cuba per lliurar-se del servei militar. A l'Havana va casar-se amb una cubana i van tenir vuit fills: set varons i una única fèmina, la més petita de tots.

      L'any 2004 va fer realitat un dels seus somnis i és que va aconseguir viatjar a Espanya per conèixer la seva família espanyola. Al poble del seu pare hi va conèixer a la tia Maria, germana del seu pare, i alguns dels seus cosins -la Maria avui té més de 100 anys-. En aquell viatge va viatjar també a Barcelona, d'on recorda que tot just es posava en funcionament el tramvia. Allà hi viu una altra de les seves cosines, la Purificación. I allà també hi anat a viure un dels seus fills, que és metge i està convalidant els seus estudis per poder exercir i aspirar a tenir una millor vida de la que ara mateix li pot oferir Cuba.

      Manuel Montoya


      Santiago de Cuba


      En Manuel té 67 anys i l'hem conegut al carrer, venent les seves titelles artesanals. Té tres fills, de 38, 33 i 20 anys i si té una passió aquests són els nens.

      Era encara petit quan la Revolució, però recorda l'entrada dels combatents a Santiago. Ens explica que a diferència d'uns anys abans, al gener del 1959 no es va produir cap tret al Cuartel Moncada. L'exèrcit de Batista a Santiago es va rendir sense oferir resistència i des del balcó de l'ajuntament de la ciutat va ser des d'on Fidel va proclamar el triomf de la Revolució. El Manuel i companys seus de generació van estrenar a l'any següent els edificis de l'antic Cuartel pel seu nou ús d'escola.

      Al Manuel se li donava bé dibuixar i de jove va treballar de pintor rotulista d'avions. Això va ser abans de traslladar-se a l'Havana per treballar durant 23 anys de dibuixant de dibuixos animats per la televisió pública. També hi va fer d'atrecista. Un cop jubilat va tornar a la seva Santiago natal i va començar a modelar titelles, és una forma de continuar amb els dibuixos i estar a prop dels nens. Tota la família intervé en el procés: un fa els motllos, un altre els vestits i finalment ell els dibuixa i pinta. El que més il·lusió li fa és veure la cara de felicitat dels nens als qui els acaben de regalar una de les seves creacions.

      Celina Fernández


      Santiago de Cuba


      La Celina és la nostra "àvia de Cuba", hospitalitat és poc per definir el que hem tingut els dies que hem estat a casa seva. Ens ha cuidat, ens ha mimat i ens ha fet sentir com uns més de la seva família. El seu color preferit és el vermell.

      Les faccions de la cara de la Celina, denoten cert exotisme, i no és per menys: per les seves venes corre una barreja de sang cubana, espanyola i siriana. El seu pare era de les Canàries i la seva mare va ser una de les poques emigrants sirianes que van arribar a Holguín durant la primera meitat del segle XX. La mare va morir quan ella era petita i el seu pare es va casar en segones núpcies. En total són quatre germans.

      La Celina és una dona emprenedora i de caràcter. Respon al perfil de matriarca cubana que ja hem vist en diverses ocasions durant el nostre viatge, la família gira entorn a ella. Ella organitza, ella dirigeix, ella es preocupa per tots i cadascun dels seus. També és pionera: fa 17 anys que allotja viatgers a casa seva -quan va començar només hi havien cinc cases que ho fessin a Santiago- i també va obrir el primer Coppelia de la ciutat l'any 80, on hi va treballar fins fa tres anys, quan es va jubilar.

      Rodolfo Lucas Gorguet


      Santiago de Cuba


      El Rodolfo té 17 anys i és net de la Celina. Des de fa temps que té clar que vol ser actor i dedicar-s'hi professionalment. És la seva passió i hi dedica tots els seus esforços.

      Pertany a la companyia "Caminos" amb la que ha actuat ja a tots els teatres de Santiago. També ha actuat per la resta del país on la seva companyia ha guanyat diferents premis. Des de fa un any que representa el musical "El Rey León" on dóna vida al personatge de "Pumba". L'estiu del 2015, enlloc de gaudir de les vacances com la resta de xavals de la seva edat, el va dedicar a assajar i preparar l'obra.

      Els seus esforços estan començant a donar fruits. Aquest any entrarà a estudiar Arts escèniques a Santiago: dels 200 aspirants que es van presentar per obtenir una de les 10 places assignades a la ciutat, ell va obtenir la tercera millor nota de les proves d'accés. Si tot va bé, després de quatre anys aquí, passarà a estudiar al Instituto superior de Arte de la Havana.

       
      Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
      cookie law