26 de maig de 2016

Els 5 museus més curiosos de Barcelona

Segur que a molts de vosaltres us agrada visitar museus. Normalment els de temàtica artística (pintura, escultura) o història o ciència solen ser els més visitats. Però a Barcelona també existeixen alguns museus que són gairebé desconeguts per la majoria. Tot seguit us expliquem els 5 museus més curiosos de la ciutat comtal. Has estat en alguns d'aquests?

Museu del Perfum

El Museu del Perfum de Barcelona va ser inaugurat a mitjans de l'any 1963 amb el propòsit de mostrar al públic l'evolució del perfum a través de les ampolles i recipients a través de la història i la geografia. Així que es pot dir que visitar el museu també és fer un viatge per la Perfumeria de totes les èpoques, a banda de que també s’aprèn d´història de l´art. Es por dir que el museu és únic al món.

Per a qui li agradi la història de la perfumeria i l’art (hi ha una col·lecció antològica i selecta de peces representatives d´aquesta història) gaudirà de la varietat que pot trobar. És especialment curiosa la riquesa, diversitat i matisos que l´home ha creat per presentar les seves creacions aromàtiques. Una festa pels sentits de la vista i l’olfacte.


El Museu està dividit en dues parts ben definides. Una part de vasos, perfumadors, ungüentaris, peveters, recipients de perfumeria de cultures antigues fins a l´època moderna. A l’altra part trobem flascons de la perfumeria industrialitzada (2ª meitat del segle XVIII fins avui). La primera part està exposada seguint un ordre cronològic, mentre que, en la segona, els flascons s´han reunit per marques comercials sense tenir en compte la data de la seva aparició en el mercat.

On es troba?
Al Passeig de Gràcia, nº 39. Més informació sobre horaris i visites a la web del Museu del Perfum.


Museu de la màgia

Més conegut pel nom “El Rei de la Màgia”, aquesta botiga-teatre-museu va ser fundada l'any 1881 per Joaquim Partagàs i és la primera botiga especialitzada en materials de màgia a Barcelona.

La seva tenda i el seu aparador, amb el més mínim detall, fa despertar la curiositat de tothom qui passa pel davant. Aquest lloc de més d’un segle de vida és un temple per a mags, prestidigitadors, escapistes i amants de la màgia en general. A banda de la tenda, “El Rei de la Màgia” també té un teatre i un museu amb una exposició permanent, els dos situats ben a prop de la tenda, al carrer Jonqueres, 15. El fons museístic de la botiga ha anat creixent amb adquisicions i donacions, i els actuals propietaris van decidir que hauria d’estar a l'abast de tothom. Si ho visiteu, veureu com de gran és la història de la màgia i el paper catalitzador que ha tingut Barcelona.


On es troba?
La botiga es troba al C/ Princesa, 11. I el museu i teatre al C/Jonqueras, 15.Més informació sobre horaris i visites a la web del Rei de la Màgia.


Museu d'Autòmats del Tibidabo

El Museu d’autòmats del Parc del Tibidabo de Barcelona es tracta d'un dels museus més importants del món, on totes les peces estan fetes amb el més mínim detall. Hi ha més de 40 autòmats ben curiosos de finals del segle XIX fins a mitjans del segle XX, conservats en perfecte estat i que funcionen perfectament a dia d'avui.

Tot i que tots els autòmats del museu a finals del s.XIX necessitaven la inserció d’una moneda o una fitxa per a funcionar, ara simplement s'ha de prémer un botó per a que es posin en marxa, així que els nens que vagin a visitar-los estaran ben contents de poder fer funcionar tots.

En el museu podem trobar temàtiques ben diverses d’autòmats, des de peces que mostren l'execució d'una persona amb la pena de mort, fins a figures amb motius circenses. Tots són molt elaborats i rics en detalls. Actualment la peça més antiga és el "Pallasso Mandolinista" de l'any 1880, però hi destaquen d'altres molt populars com "Els Equilibristes, "L'Orquestra Prodigiosa",o "La Monyos", un dels personatges famosos de les rambles de Barcelona als anys trenta.


On es troba?
A la Plaça Tibidabo, 3-4, dins del Parc d'Atraccions d'aquest mateix nom.
Més informació de com arribar-hi, entrades i horaris a la web del Tibidabo.


Museu de les Carrosses Fúnebres

La Col·lecció de Carrosses Fúnebres de Barcelona és l'única col·lecció a Europa d'aquesta temàtica. Va ser creada l'any 1970 i està formada per 13 carrosses fúnebres, 6 cotxes d'acompanyament i 3 cotxes a motor. Es tracta d'un important patrimoni artístic i cultural per entendre els hàbits funeraris dels nostres avantpassats (des de mitjans del segle XIX) fins al segle XX.

Actualment el museu té el valor afegit de comptar amb una informació virtual complementària. Així, els visitants es poden transportar a la Barcelona neoclàssica de mitjans del segle XIX. Per a les escoles existeix també material didàctic, classificat per cicles escolars, a més d'oferir diferents activitats a través d'un passeig interactiu pels 6 àmbits que conté l'espai de les Carrosses.

També és possible viatjar en el temps mitjançant els més de 2000 llibres que hi podem trobar d'àmbit funerari, que formen la biblioteca més important d'Espanya i la segona més important d'Europa en aquesta temàtica.


On es troba?
C/De la Mare de Déu del Port, 56-58.
Més informació sobre com arribar i horaris a la web de Turisme de Barcelona.

Museu de les idees i invents


El "miba"(Museu d'idees i invents de Barcelona) conté una gran varietat d’invents i continguts que fan que el visitant estimuli la seva creativitat i imaginació. Després de visitar-lo, un se n'adona que cada espai del museu aconsegueix l'objectiu de tornar-hi després d'un tempos, ja que l'experiència de viure com és el procés creatiu i l'invent és tot un món que no deixa indiferent a ningú.

El miba ofereix 3 espais: Societat Il·limitada, Reflexionàrium i Espai Absurd. "Societat Il·limitada" tracta d'invents curiosos que podrien pertànyer al nostre futur i que ens van imaginar la societat del demà a través d'objectes. "Reflexionarium" es un espai on ens fa veure amb una altre punt de vista algunes idees o invents que s'han creat o es podrien crear. I "Espai Absurd" seria un espai on trobar invents que faran provocar-te un somriure. T'animes a visitar-los?




On es troba?
Carrer de la Ciutat, 7
Més informació sobre horaris, preus i com arribar a la web del MIBA


En coneixies algun dels 5 museus curiosos esmentats? Què t'han semblat? Pots deixar la teva opinió a l'apartat de comentaris!


Informació pràctica:
  • Per complementar la informació d'altres indrets per a visitar a Barcelona, pots consultar la web Oficial de Barcelona Turisme.
  • Allotjament: si no vius a la ciutat comtal, una bona opció és allotjar-te en apartaments a Barcelona, ja que tens la possiblitat de tenir un espai més gran que una habitació d'hotel i també poder cuinar el que desitgis.
  • Transport: per arribar als museus, recomanem moure't en el transport públic de Barcelona, com el metro o el bus. 

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

16 de maig de 2016

25 coses a fer en alguns dels llocs més espectaculars del món

No hi són tots en els que hi hem estat, però sí que possiblement són els més destacats. Aquí van alguns dels llocs més espectaculars del món i allò que hi vam fer. Si encara no tens destí per les vacances d'aquest estiu, aquest article et pot servir d'inspiració ;)

1) Descansar després d'una intensa jornada amb les vistes de la ciutadella inca del Machu Picchu als teus peus


Peru
La nostra experiència al Machu Picchu - Articles sobre Perú

2) Pujar dalt de l'illa d'Incahuasi i observar la immensitat blanca del salar més gran i alt del món


Bolivia
La nostra experiència al salar d'Uyuni - Articles sobre Bolívia

3) Tancar els ulls i teletransportar-te fins al Valle de la Luna


Chile, desierto
La nostra experiència al valle de la Luna - Articles sobre Xile 

4) Veure sortir l'arc de Sant Martí entre l'estrèpit de la caiguda d'aigua de les cascades d'Iguaçú


Argentina, Brasil
La nostra experiència a les cascades d'Iguaçú - Articles sobre Brasil

5) Arribar fins a la "fi del món" i navegar entre els paratges inhòspits de Tierra de Fuego


Argentina
La nostra experiència a Ushuaia i Tierra de Fuego - Articles sobre Argentina

6) Obrir-te pas per la selva guatemalteca per descobrir les restes de la metròpoli maia més gran que mai ha existit 


Guatemala
La nostra experiència a Tikal - Articles sobre Guatemala

7) Seure a veure com passa el temps davant teu en el llac més bonic del món 


Guatemala
La nostra experiència al llac Atitlán - Articles sobre Guatemala

8) Pujar al Rockefeller Center i deixar-te impressionar per la densitat del bosc de gratacels de la ciutat que mai dorm


Nueva York
New York, New York... la ciutat dels musicals!

9) Adquirir consciència de les bestieses que es capaç de fer l'ésser humà al desert del dessecat mar d'Aral 


Uzbekistan


10) Seguir les passes dels antics mercaders de la Ruta de la Seda en les abandonades ciutats de tova d'Iran 


Ruta de la Seda, Iran, Persia
La nostra experiència a Bam i Rayen - Articles sobre Iran

11) Veure com es pon el sol al Bòsfor comptant els minarets que emergeixen per sobre dels terrats d'Istanbul


Estambul, Turquia
La nostra experiència a Istanbul

12) Cavalcar a cavall per la immensitat de l'estepa mongola


estepa Mongolia
La nostra experiència amb els nòmades mongols - Articles sobre Mongòlia

13) Fer l'equilibrista a l'aresta de les dunes del desert del Gobi


Mongolia
La nostra experiència a Khongoryn Els - Articles sobre Mongòlia

14) Posar-te al capdavant d'un exercit de milers de guerrers de terracota sense perill de ser atacat


China
 La nostra experiència a Xi'an- Articles sobre la Xina

15) Pujar en un globus i elevar-te per sobre d'unes muntanyes de conte 


China
La nostra experiència a Yangshuo - Articles sobre la Xina

16) Quedar-te bocabadat davant uns temples excavats a la roca fins al mínim detall fa més de mil anys


India
La nostra experiència a les coves d'Ajanta i d'Ellora - Articles sobre l'Índia

17) Observar com la natura i la pedra es fonen en un de sol en els temples d'Angkor


Camboya
La nostra experiència a Angkor - Articles sobre Cambotja

18) Passejar en bicicleta entre els centenars d'estupes dels temples de Bagan


Myanmar, Birmania
La nostra experiència als Temples de Bagan - Articles sobre Myanmar

19) Navegar entre les formacions càrstiques i capbusar-te en el mar turquesa de El Nido 


Filipinas
La nostra experiència a Filipines

20) Ser testimoni de la migració anual de milions de zebres i nyus a les inacabables planícies del Serengueti 


Tanzania, Africa
La nostra experiència al Serengueti - Articles sobre Tanzània

21) Trobar-te cara a cara amb els moais de la Illa de Pasqua


isla de Pascua, Rapa Nui
La nostra experiència a l'Illa de PasquaArticles sobre Xile

22) Demanar un desig just quan els darrers rajos de sol desapareixen darrera de l'Uluru


Ayers rock,Australia
La nostra experiència al desert australià - Articles sobre Austràlia

23) Convertir-te en el més fervent religiós i arribar fins a l'altra punta del món per veure els Dotze apòstols 


Australia
La nostra experiència a les costes australianesArticles sobre Austràlia

24) Pujar a un volcà en actiu i veure de prop el seu mar de lava 


volcanes, Vanuatu
La nostra experiència a Ambryn - Articles sobre Vanuatu


25) I per acabar, després de fer tot això, relaxar-te a l'ombra d'una palmera en una platja perduda de les illes Fiji


Fiji
La nostra experiència a les illes Fiji


I per tu? Quin és el lloc més espectacular del món?

4 de maig de 2016

Entrevista viatgera a Mònica i Cèsar (Mic Mic)


A la Mònica i el Cèsar els vam conèixer en un primer moment a través de les xarxes socials i el seu bloc de viatges, "MIC MIC", que significa "Mònica i Cèsar", tot emulant també el famós "corre-camins". En el seu blog han anat explicant la seva volta al món durant els 19 mesos de durada total. Després d'anar seguint les seves aventures i tornar a casa, es va organitzar una trobada de viatgers-bloggers a Barcelona, i així va ser com ens vam conèixer en persona.

El cèsar, químic, i la Mònica, periodista i mestra, van voler complir el seu somni de deixar casa seva durant un temps per conèixer món. Argentina, Brasil, Xile, Rússia, Mongòlia, Indonèsia, Nova Zelanda, Austràlia...Són alguns dels països que han visitat. Tot i que Nepal va ser un dels que més recorden perquè els va marcar: va coincidir la seva estança al país amb el terratrèmol del 2015 i afortunadament no els hi va passar res, van ser traslladats fora del país. Ells sempre recordaran les cares dels nens de l'escola on estaven fent un voluntariat a l'hora d'acomiadar-se, això mai s'esborra...




Perfil viatger


Quants països heu visitat? C:52 M:46.
    Pes habitual de vostra motxilla? C:13 M:11.

    El darrer viatge? La volta al Món.
      La propera destinació? A l'agost marxem 3 setmanes al Japó!!!

      El destí favorit? (ciutat o país) C: Nova Zelanda M:Namíbia.
        Un racó especial a prop de casa? C: Menorca M: La Fageda d’en Jordà.
          Un destí/viatge somiat que us quedi pendent? C: Alaska M: Filipines.

          Si poguéssiu fer un viatge en el temps, on aniríeu? C: Al futur, uns 200 anys, on sigui. M: A Egipte en l’època dels faraons.
            Una lectura per un trajecte llarg?C:Victus, d’Albert Sanchez Piñol M: Jo confesso, de Jaume Cabré.
              Música per escoltar mentre viatgeu?MiC: Els amics de les arts
                Una pel.lícula que us faci viatjar? C: Priscilla reina del desierto M: Amélie



                  L'entrevista


                  Com va començar la vostra passió viatgera?

                  C: Des que vaig començar a treballar i m’ho vaig poder permetre, sempre estava planificant el proper cap de setmana, pont o vacances d’estiu, nadal o setmana santa per fer una escapada. Com més viatjava, més ganes tenia de continuar viatjant.
                  M: Als meus pares sempre els ha agradat viatjar. Quan era petita mon pare sempre feia broma dient que quan es van conèixer, ma mare no tenia ni un duro perquè s’ho havia gastat tot en viatges. No sé si això de la passió viatgera es porta a la sang, però estic convençuda que els meus pares hi tenen alguna cosa a veure.



                  Quin és el viatge/destí que us ha marcat més com viatgers?

                  MiC: Evidentment, i sense cap mena de dubte, la volta al món. Estar 18 mesos viatjant per tot el món, sense les presses d’unes vacances i amb la llibertat de decidir en cada moment on vols anar i a quin lloc quedar-te més o menys temps, tenir temps per conèixer la gent local, tastar el menjar típic i descobrir els racons menys coneguts… això no té preu!


                  Quin és el destí que més us ha sorprès i per què?

                  C: A mi, probablement, la Xina. Tenia ganes d’anar-hi, però em feia una mica de mandra, perquè havia llegit en altres blogs de viatgers que els xinesos són una mica “especials”. Però finalment no va ser per tant, el país em va encantar i segur que hi tornarem, perquè ens van quedar molts llocs per visitar.
                  M: Birmània em va sorprendre molt positivament. No en sabia massa d’aquest país, i menys l’allotjament, tot em va encantar. En especial em quedo amb la seva gent. A Birmània tothom ens somreia, la gent ens saludava pel carrer, els nens ens miraven encuriosits. La llengua era un impediment, perquè allà gairebé ningú no parla anglès, però ens vam fer entendre a base de mirades i somriures.



                  Una anècdota divertida?

                  MiC: A Cusco havíem contactat amb una associació per fer de voluntaris en una mena de reforç extra-escolar, però vam arribar quan començaven les vacances. L’escola estava tancada i ens van dir si volíem ajudar-los el 24 de desembre a la Fira de Nadal. El que no ens van dir és que havíem de vendre pastissets per la plaça major de Cusco, i que havíem de fer-ho disfressats. Ja podeu imaginar-vos que en un viatge de volta al món no portes gaires disfresses a la motxilla. Per tant, l’objectiu era un canvi de look fàcil i sense gastar-nos gaire, i ho vam aconseguir. Les nostres disfresses van triomfar, i vam vendre molts pastissos!


                  I una anècdota no tan divertida?

                  MiC: Aquí tampoc tenim cap dubte sobre quina ha estat la pitjor experiència no tansols viatgera, sinó segurament de les nostres vides. Ens va tocar viure el terratrèmol al Nepal a l’abril de 2015, quan estàvem fent un voluntariat a un orfenat a 20 km de Kathmandú. El que vam viure durant aquella setmana no li desitgem a ningú. Per sort, ni nosaltres ni cap dels nens va prendre mal, però els nervis, la incertesa, la imatge de veure un poble ensorrar-se i les cares dels nens el dia que vam decidir marxar, això us podem assegurar que no ho oblidarem mai.


                  Què és el més important que heu après viatjant?

                  C: Quan estàs a casa li dones massa importància a coses que realment no la tenen i quan estàs viatjant aprens a relativitzar aquestes coses, i t’adones del què realment és important.
                  M: He après que no cal planificar-ho tot, sobretot en els viatges. És molt millor deixar-se portar per les situacions, els llocs i anar decidint sobre la marxa. Abans de la volta al món em considerava una persona força planificadora i al llarg del viatge em vaig sorprendre a mi mateixa en aquest aspecte.



                  Perquè recomanaríeu a altres persones a viatjar?

                  MiC: Perquè no hi ha res millor. Perquè t’obre la ment. Perquè et permet conèixer llocs, persones, costums diferents i perquè això et fa replantejar-te qui ets. Perquè és genial sortir de la teva zona de comfort i adonar-te que viure és alguna cosa més que treballar, menjar, dormir i anar a sopar amb els amics de tant en tant.



                  Un consell pràctic per a futurs viatgers.

                  MiC: En un viatge llarg: No carregar massa la motxilla, SEMPRE pots viatjar amb menys del que portes, i la teva esquena t’ho agrairà. No carregar medicaments inncessaris; hi ha farmàcies a tot el món. Descansar de tant en tant, no es una competició de qui visita més en menys temps. No sacrificar determinades activitats/llocs en pro del pressupost; a vegades t’has de permetre petits luxes, ja que no saps mai quan tornaràs a aquest lloc. I en qualsevol tipus de viatge: Deixar-se aconsellar per la gent local. Utilitzar el sentit comú pel que fa a seguretat. I sobretot, GAUDIR de cada moment.




                  T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

                    22 d’abril de 2016

                    Sant Jordi arreu del món



                    23 d'abril, Diada de Sant Jordi, dia del llibre i de la rosa amb la cavalleresca llegenda del drac i la princesa de rerefons. Però qui va ser aquest personatge? Què hi ha de cert de la seva història? I de la llegenda del drac i la princesa? Com ha arribat a ser un sant tan internacional? En aquest article intentarem respondre a totes aquestes preguntes, però sobretot et sorprendrem explicant-te la seva implementació arreu del món.

                    Escena cavalleresca en un dels carrers de Montblanc

                    Una història molt més antiga del que et puguis imaginar

                    L'essència del mite de Sant Jordi, el cavaller que mata el drac, és una epopeia que es repeteix en les grans civilitzacions ja des de l'antiguitat. Tres mil anys abans de Crist els sumeris expliquen com el drac Kur rapta la deessa Ereshkigal i com el déu Enki lluita contra ell per alliberar-la. Et sona la història? Totes les cultures mesopotàmiques reviuran una rere l'altra la llegenda (hittites, babilonis, assiris,...). 

                    Al Museu del Louvre es conserva un baix relleu, datat d'entre els segle IV i III, que mostra l'assimilació del déu egipci Horus en forma de Sant Jordi per part de la Roma oriental. En aquest Horus llueix la indumentària d'un legionari i és representat sobre un cavall clavant una llança al coll d'un cocodril (en orígen, a l'Antic Egipte, el drac és la imatge del déu Seth i enlloc de muntar a cavall, Horus es representava a sobre d'una barca). El déu persa Mitra i els eslaus Dazhbog i Pergrubis són també deïtats paganes que s'han associat amb Sant Jordi.

                    El déu egipci Horus matant al cocodril (baix relleu del s. III-IV que es conserva a el Louvre)

                    L'home i la llegenda

                    Diuen les cròniques que Sant Jordi (Diòspolis, Palestina, v. 270 – Nicomèdia, Bitínia, 303) va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir, per no voler renunciar a la seva fe. És venerat en la majoria de confessions cristianes i també a l'Islam, esdevenint un dels sants més populars, especialment durant l'Edat Mitjana. No obstant això, la seva historicitat és discutida i, probablement, és un personatge llegendari.

                    La història per la qual és conegut el Sant arreu del món és per la mort que va provocar al drac que pretenia menjar-se Cleodolinda, una preciosa donzella. Aquesta narració la va escriure Iacopo da Varazze al segle XII en la seva obra "La Llegenda Àuria" i aviat es va escampar per tot Europa, arribant a la Corona d'Aragó. El lloc on es desenvolupa la llegenda s'ha ubicat en diversos llocs i és Joan Amades qui finalment la situa a Montblanc en el seu costumari català. I hem de dir que, si realment va haver una lluita entre el cavaller i el drac, aquesta no hauria pogut trobar millor escenari que aquesta vila medieval.

                    Torre-portal de Sant Jordi, segons la tradició aquí és on el cavaller va matar al drac

                    Sant Jordi és el patró de diversos territoris i nacions i sant protector de desenes de ciutats. En els nostres viatges ens ha sorprès trobar-nos amb esglésies, escultures o icones del cavaller en multitud de països, alguns ben insospitats. A continuació us desgranem dels que en tenim coneixença fora de les nostres fronteres.

                    Anglaterra, amb el sant per bandera

                    La relació del cavaller amb aquest país és possiblement la més coneguda. La bandera d'Anglaterra correspon a la creu de Sant Jordi i juntament amb la bandera d'Escòcia i la creu de Sant Patrici (l'antiga bandera d'Irlanda) forma la Union Jack, bandera del Regne Unit. El sant és el patró del país i ja des del segle IX que es té constància de la seva presència en la litúrgia de la catedral de Durham. No va ser però fins al segle XII, amb les creuades a Terra Santa, que la seva devoció pel sant s'estén.

                    Catedral de Durham

                    Portugal, per São Jorge!!!

                    Sant Jordi és també el patró de Portugal. Van ser els creuats anglesos que van ajudar rei Afonso Henriques (1109-1185) en la conquesta de Lisboa els que van introduir la devoció pel Sant a Portugal. "São Jorge!!!" és el crit de guerra que van començar a utilitzar els soldats portuguesos al camp de batalla durant el regnat d'Alfons IV (1291-1357) i, no són pocs, els combats en els que es diu que el cavaller va fer acte de presència donant suport a les tropes. El rei Joan I (1357-1433) és qui finalment institueix a Sant Jordi com a principal patró del país.

                    Castelo de Sao Jorge de Lisboa

                    Itàlia i el sant banc

                    Són nombrosos els pobles i ciutats del país transalpí que tenen al sant com a patró, algunes d'elles tant importants com Gènova, Milà, Reggio Calàbria i Ferrara. També és el protector de Nàpols i Venècia. De fet, no són pocs els que situen a la riba del riu Po, a la província de Ferrara, l'escenari de la llegendària lluita entre el cavaller i el drac. A Gènova, Venècia i Roma es conserven també relíquies que, segons la tradició, són del sant.

                    El fet que el banc de l'antiga República de Gènova portés el nom de Banco di San Giorgio dóna idea de la importància que hi va arribar a tenir el Sant. Aquest banc és dels més antics d'Europa i va ser un dels més influents de l'època. El Banc va regir directa o indirectament territoris d'ultramar sota administració genovesa -com Còrsega i Crimea- i va prestar considerables sumes de diners a nombrosos dirigents europeus en els segles XV i XVI, obtenint així força influència. Els Reis Catòlics tenien comptes oberts al banc, de la mateixa manera que Cristòfol Colom i Carles V -aquest darrer va estar-hi força endeutat durant bona part del regnat-.

                    Genova - Palazzo San Giorgio visto dal Bigo
                    Palazzo San Giorgio de Gènova, seu de l'antic banc del mateix nom

                    Malta i l'aparició miraculosa

                    Sant Jordi és també un dels patrons de les illes mediterrànies de Malta i Gozo. Segons la tradició, l'aparició del Sant durant el setge de Malta del 1429 va ser cabdal per la supervivència dels maltesos com a poble. Enmig de la batalla contra els sarraïns, el cavaller va aparèixer muntat en un cavall blanc i amb una daga a la mà per defensar els maltesos. Una pintura de la catedral de Mdina documenta aquest esdeveniment. L'església de Qormi (Malta) i l'església de Victòria (Gozo) també estan dedicades al Sant.

                    Catedral de Mdina

                    Grècia, patró de l'exercit

                    Sant Jordi és un sant particularment estimat i venerat a Grècia. Aquest fet ho demostra que nombroses ciutats i pobles l'han adoptat com a sant patró, és el cas de: Arákhova, Eratyra, Gouménissa, Ierapetra, Nemea, Nigrita, Sidirokastro, Soufli, Vevi, etc. També és el patró de l'exèrcit del país.

                    Guàrdia davant la tomba del soldat desconegut d'Atenes (Sant Jordi és el patró de l'exèrcit hel·lè)

                    Turquia, país de la seva mort

                    Nicomèdia, a l'actual Turquia, és el lloc on segons la tradició va morir el Sant. No sense abans patir un martiri que va durar set anys i durant el qual Jordi haurà mort i ressuscitat tres cops: cremat, tallat en dos per una roda d'espases i enverinat. Els autors afegeixen a les resurreccions un seguit de turments: cops de mall, graelles roents, sandàlies amb claus, plom fos, pedres sobre el cap i columnes al cos, etc. Segons les diferents actes, entre martiris i turments, Jordi encara tenia forces per a fer miracles a tort i a dret. Finalment morí decapitat, tot i que abans tingué temps de veure com els seus botxins eren devorats per un foc celestial.

                    A Turquia, Sant Jordi és protector també de Constantinoble i el Bòsfor, l'estret que separa les parts europea i asiàtica del país, durant d'Edat Mitjana tenia el nom de "Braç de Sant Jordi".

                    Vistes de la Banya d'Or, estuari del Bòsfor, antigament conegut com a "Braç de Sant Jordi"

                    Palestina, el lloc de naixement

                    Segons la tradició, Sant Jordi va néixer l'any 270 a la ciutat palestina de Diòspolis (actual Lod, d'Israel). També és allà, a l'església greco-ortodoxa on es conserva el seu sarcòfag. L'església de Sant Jordi és lloc de peregrinació, sobretot el dia del patró.

                    Es creu que Sant Jordi també va viure part de la seva infància a Betlem. Aquest fet fa que sigui un sant venerat a la zona, tant per cristians com per musulmans. Molts dels primers tenen a la porta de casa una imatge del sant gravada en pedra (coneguda com Mar Jirjes) per a la seva protecció. Pròxima a Betlem, a la plaça principal de la ciutat de Beit Jala, hi ha una estàtua del Sant i el seu cavall lluitant contra el drac. També a prop, a la ciutat d'Al-Khader, hi ha un monestir del segle XVI dedicat a Sant Jordi.

                    Sarcòfag de Sant Jordi de l'església de Lod

                    El Líban i la badia on vivia el drac

                    La Badia de Sant Jordi -al nord de la ciutat del Beirut- és un altres dels llocs on, al igual que a Montblanc i a Ferrara, se situa la batalla entre el cavaller i el drac. La dita popular diu que el Sant va netejar la seva llança en les aigües que emergeixen en una cova situada sobre la Badia de Jounieh; actualment aquesta s'ha convertit en lloc de pelegrinatge per fidels que creuen que aquestes aigües tenen propietats miraculoses, sobretot per curar als infants.

                    Sant Jordi és el sant patró de Beirut. A la seva catedral, una icona del sant ha estat especialment venerada durant segles tant per greco-ortodoxos, com catòlics, coptes i fins i tot musulmans. Moltes altres esglésies libaneses estan dedicades al Sant. A la veïna Síria, pròxim a la ciutat de Homs, hi ha un monestir religiós dedicat a Sant Jordi que data del segle V.

                    La Catedral de Sant Jordi de Beirut al costat de la Mesquita Muhammad Al Amin

                    Geòrgia, el país al que el sant dóna nom

                    Sant Jordi és un sant patró de Geòrgia i dóna nom al país. A l'igual que a Anglaterra, la seva bandera representa una creu de Sant Jordi vermella sobre un fons blanc. Sense sortir de la capital, un ja es troba amb una escultura d'or del cavaller matant al drac dominant la plaça de la Llibertat -la més important de Tbilisi- i una de les catedrals que en porta el nom. El geògraf i historiador georgià Vakhushti Bagrationi va deixar escrit al segle XVIII que al país hi havien 365 esglésies que porten el nom del sant, una per cada dia de l'any. No sabem si en seran tantes, però durant el nostre viatge pel país vam trobar-nos amb referències constants al patró. 

                    En aquestes contrades, es defensa que el nom de Sant Jordi té el seu origen el la paraula persa "Gurj", que hauria derivat a l'anglesa "George" a partir de l'adaptació que en van fer els cronistes medievals. Gurj era la paraula que designava a aquells que eren valents i lluitadors. Una altra curiositat és que aquí l'Església Ortodoxa de Geòrgia commemora el dia de Sant Jordi per partida doble: el 23 d'abril, dia del patró, i el 23 de novembre, commemoració del martiri del sant.

                    A la veïna Armènia, concretament a la vila de Mughni, hi ha un monestir dedicat a Sant Jordi que, segons la tradició, conté relíquies del Sant.

                    Estàtua de Sant Jordi a la Plaça de la Llibertat de Tbilisi

                    Bulgària i l'edifici més antic de la seva capital

                    A l'igual que en diversos dels països anteriors, els búlgars també tenen a Sant Jordi com a patró del país. És protector sobretot de pagesos i pastors, i el dia del sant és tradició organitzar trobades familiars en les que es menja de forma ritual un xai.  Sant Jordi és també el dia de les forces armades i cada any, des del segle XIX, s'organitzen desfilades militars a Sofia per la seva festivitat. A la capital justament l'edifici més antic que ha arribat als nostres dies és l'església de Sant Jordi, del segle IV.

                    Església de Sant Jordi, Sofia.

                    Sèrbia, festa del Durdevdan

                    El culte de Sant Jordi està també molt estès entre les esglésies ortodoxes de Sèrbia, a l'igual que també a Montenegro i Bòsnia i Herzegovina. En aquests països el seu dia es coneix com a "Durdevdan" i és una festa religiosa important que s'uneix a la tradició de celebrar el començament de la primavera. Aquesta se celebra el 23 d'abril al calendari julià, que correspon al 6 de maig nostre calendari. Sant Jordi és sant protector de Sèrbia, Montenegro i de les veïnes Croàcia i Eslovènia.

                    Illa Sant Jordi, amb el monestir benedictí del s. XII dedicat al mateix sant (Kotor, Montenegro)

                    Rússia i el déu del sol

                    A Rússia, el culte de Sant Jordi va arribar al segle XI durant el regnat de Yaroslav el Savi (1010-1019). La seva veneració venia a substituir la d'una deïtat pagana: Dazhbog, déu del sol i protector dels pastors i els ramats. Les pintures més antigues que s'han conservat fins als nostres dies del Sant al país es poden visitar a l'església de Sant Jordi de Staraya Ladoga (a tocar de Finlàndia). Són uns frescos que daten del segle XII. 

                    Sant Jordi és el sant patró de de Moscou i en el seu escut d'armes apareix el cavaller amb el drac. A la capital russa es poden trobar diverses estàtues del Sant però totes són recents -aquest fet és degut a la prohibició de l'Església ortodoxa russa primer, i dels soviètics després, de fer representacions escultòriques de sants-. Dues de les més altes condecoracions que un ciutadà pot rebre de l'estat rus són la de la Creu de Sant Jordi i la de Ordre de Sant Jordi. En rus, Jordi correspon a Yuri, un dels noms més populars del país.

                    Església de Sant Jordi de Staraya Ladoga

                    Lituània i la deessa de la primavera

                    A Lituània, Sant Jordi és el segon sant patró el més important després de Sant Casimir. El seu culte es va estendre al país durant el segle XV desplaçant, a l'igual que a Rússia, una deïtat pagana (en aquest cas a Pergrubis, deessa de la primavera).  Fins no fa gaire, pel 23 d'abril era tradició l'ofrena d'animals i collites a l'església per part de camperols. El que sí que s'ha mantingut és la tradició de l'elaboració d'un pa especial preparat específicament per aquest dia.

                    Escultura de Sant Jordi a la teulada d'un palauet lituà

                    Bèlgica i el Doudou, festa Patrimoni de la Humanitat

                    No només a Montblanc es recrea la batalla entre el cavaller i el drac. A la ciutat belga de Mons se celebra cada diumenge de Trinitat (el 2016 coincideix que és el dia 22 de maig) el "Doudou", un esdeveniment multitudinari que comença amb la processó del Carro d'Or (una pomposa carrossa del 1780) i que acaba amb el combat de Lumençon, una espectacular representació d'origen medieval de la lluita entre Sant Jordi i el drac a la Grand-Place. La recreació ja fa més de 650 anys que se celebra i ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

                    Carro d'Or de Mons

                    Alemanya, una tradició de més de cinc segles

                    Sant Jordi és el sant patró de la ciutats alemanyes de Friburg i Hannover. Així mateix, també apareix en els escuts d'armes de diversos pobles i ciutats alemanyes, entre elles Bamberg, Bürgel, Dießen am Ammersee, Eisenach, Mengeringhausen, Schwarzenberg i, per descomptat, St. Georgen. Abad Hatto, arquebisbe de Magúncia (888-913) va fer construir a l'illa monàstica de Reichenau (al llac de Constança) la primera església dedicada al Sant quan va rebre unes relíquies de mans del Papa. Aquest fet va ajudar a estendre la seva veneració per Alemanya i l'est de França. 

                    A l'igual que a Montblanc i a Mons, a la ciutat alemanya de Furth im Wald se celebra el Drachenstich Festspiele (o mort del drac). Una tradició que fa més de 500 anys que es representa cada mes d'agost i que recrea la mort d'un drac que amenaçava la ciutat en l'Edat Mitja. 

                    Escena de la representació de la llegenda a Furth im Wald

                    Holanda, una representació cada set anys

                    També a la ciutat holandesa de Beesel es representa la llegenda del cavaller i el drac. En aquest cas, i des del 1736, la Draak Steken té lloc cada 7 anys. El que va començar com una breu obra de teatre representada per uns pocs actors, ha evolucionat amb els anys en un gran espectacle a l'aire lliure en el que s'implica, de forma directa o indirecta, una part important de la ciutadania i que arriba a comptar amb 15.000 espectadors.

                    Camps de Beesel, ciutat on cada 7 anys es representa la llegenda del drac i el cavaller

                    Suècia, cavaller per partida doble a Gamla Stan

                    Per terres nòrdiques també Sant Jordi fa acte de presència. A la Storkyrkan, catedral de la ciutat d'Estocolm, el visitant es troba amb una escultura del cavaller i el drac que sorprèn pel seu tamany: data del segle XV i, segons es creu, aquesta imatge de fusta conté també relíquies del sant. Una rèplica en bronze d'aquesta es pot trobar també a la petita plaça de Köpmanbrinken de Gamla Stan, el casc antic de la capital sueca.

                    Escultura de Santi Jordi de la Catedral d'Estocolm

                    Brasil, Sant Jordi protagonista dels rituals afrobrasilers

                    Com a part del imperi portuguès, Brasil va heretar la devoció per Sant Jordi. En el candomblé, religió afrobrasilera que a arribar al país amb els esclaus africans, la deïtat Ogum s'identifica sovint amb Sant Jordi. Així mateix, la devoció popular pel Sant és molt fort en Rio de Janeiro on competeix en popularitat amb Sant Sebastià -el patró oficial de la ciutat-. Els dies d'ambós sants, són festivitat local. Sant Jordi és també el patró d'un dels clubs de futbol més importants del país: el Corintians de Sao Paulo, que juga a l'estadi Parque São Jorge.

                    Ritual candomblé en honor a Ogum, a Salvador de Bahia

                    Canadà, festivitat local

                    El dilluns més proper al 23 d'abril és festivitat local a la província de Terranova i Labrador. Així mateix l'església ortodoxa grega de Toronto està consagrada a Sant Jordi Aquesta està considerada l'església mare de la diàspora grega al país i també la que té més fidels.

                    Imatge del sant a l'església ortodoxa grega de Toronto

                    Índia, Sant Jordi a Kerala

                    Tot i que pugui semblar lluny, Sant Jordi també té el seu lloc a la Índia. Al país existeixen nombroses esglésies dedicades al sant, particularment a l'estat de Kerala, i el nom de George o Geevarghese és dels més populars entre les famílies cristianes índies.

                    Els colonitzadors anglesos de ben segur que tenen a veure en la popularitat del sant, però la seva presència al país és més antiga. L'església dedicada al sant de la ciutat de Puthupally data del segle XVI i atreu milers de feligresos el primer cap de setmana de maig de cada any, quan se celebra una de les peregrinacions més importants de Kerala.

                    Interior de l'Església de Sant Jordi de Puthuppally

                    Etiòpia, el cavaller a l'Àfrica negra

                    Tot i que sembli mentida, Sant Jordi també ha deixat empremta en alguns països de l'Àfrica negra. Al que més, sense cap mena de dubte: Etiòpia, del que és sant patró. Cal recordar que Etiòpia és el segon país del món que va adoptar el cristianisme com a religió i que el 60% de la seva població professa aquesta religió.

                    Durant el nostre viatge pel país vam trobar diferents esglésies dedicades al cavaller. La més espectacular la Bet Giorgis (casa de Sant Jordi) de Lalibella, excavada a la roca de dalt a baix en forma de creu grega. Però també Addis Ababa té consagrada una de les seves catedrals a la figura de Sant Jordi: allí a ser coronat Haile Selassie al 1930, conertint-se posteriorment en lloc de peregrinatge pels rastafaris, que consideren a l'emperador la reencarnació del seu Déu. El principal club de futbol de la capital i la marca de cervesa més beguda al país també porten per nom "Saint George".

                    L'origen exacte del culte a Sant Jordi al país és disputat: alguns creuen que prové de l'adaptació de la llegenda grega de Perseu, que pot tenir el seu origen a Etiòpia, i que, com el cavaller, va matar una criatura malèfica per salvar una dona. Altres creuen que va ser l'Església copta d'Egipte la que va fer arribar el mite a terres etíops. En tot cas va ser al segle XV, quan la seva història va ser traduïda a l'amàric, que el culte es va estendre àmpliament pel país.

                    A més d'Etiòpia, Sant Jordi també és patró del petit estat veí de Djibouti.

                    Església Bet Giordis de Lalibella

                    La llista de relacions del sant amb d'altres països encara podria ser més llarga, però si has arribat amb la teva lectura fins aquí ja ens donem per satisfets. En tot cas, no hi ha dubte que Sant Jordi era un gran viatger o, si més no, és la seva llegenda la que ha viatjat arreu del món.;


                    T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

                     
                    Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
                    cookie law