17 desembre de 2014

Entrevistes viatgeres: Vanessa i Roger


Conèixer a la Vanessa i en Roger va ser pura casualitat. Anar a passar el carnestoltes al seu poble va fer que ens acabéssim coneixent a través d'una amiga comuna que ens va presentar. El que anava a ser una trobada d'una estona va acabar convertint-se en un sopar que es va allargar sis hores. Diuen dels viatgers: "Déu els cria i ells s'ajunten!". No hi ha res més cert! :)

Aquesta parella duen molts anys recorrent el món i ells mateixos afirmen que han estat injectats pel virus incurable del viatge. Des que van anar a Egipte que no han parat! Indonèsia, Sri Lanka, Islàndia, Perú, EEUU o Maldives són només alguns exemples de les destinacions llunyanes que han visitat. Però si vols saber més d'ells i dels seus viatges ho pots consultar al seu blog, Viajeros Callejeros, on comparteixen els seus diaris i les seves guies de viatge. Tot una enciclopèdia d'informació pràctica i experiències. Fa poc han estrenat un nou projecte ben interessant: una nova web (a banda del blog), anomenada Mejor Vuelo, on publiquen ofertes de vols i viatges molt engrescadores. Estem segurs que tenen molt camí per endavant!


Indonesia



Perfil viatger


Maldivas
Quants països heu visitat? 35.

Pes habitual de vostra motxilla? Roger una de 17kg i Vanessa una de 15kg, més una d'uns 5kg amb tota l'electrònica.
Jerusalen, Israel
El darrer viatge? Una escapada a Àmsterdam.
    El proper viatge? Casablanca, Meknès i Fes.

    El destí favorit? Roger: Islandia i La Toscana. Vanessa: Japó i Jerusalem, impossible decidir-nos només per un sol lloc!!
      Un racó especial aprop de casa? Passanant, el poble on va néixer Roger i al que ens escapem sempre que podem.

        Un destí somiat que us quedi pendent? Roger: Nova Zelanda i Alaska. Vanessa: Tibet i Bhutan.

        Si poguéssiu fer un viatge en el temps, on aniríeu? Roger: Antiga Roma. Vanessa: Japó a l'any 2300, en contra de la majoria, jo m'en vaig al futur.
          Una lectura per un trajecte llarg? Roger: M'agraden les novel.les d'intriga, alguna de Camilla Läckberg. Vanessa: Qualsevol de Lobsang Rampa.

          Música per escoltar mentre viatgeu? Roger: Coldplay. Vanessa: Kitaro.
            Una pel.lícula que us faci viatjar? Roger: "Hacia Rutas Salvajes". Vanessa: "La Misión".



              L'entrevista


              Com va començar la vostra passió viatgera?

              Al poc temps de conèixer-nos vam decidir fer un viatge a Egipte. Quan vam tornar a casa ens vam adonar que ja estàvem pensant en quin seria el nostre proper viatge. Des d'aquest moment ja va ser impossible aturar-nos. Ara fem servir tot el temps que podem per gaudir del que més ens agrada. Esperem poder fer-ho cada vegada més i millor.


              Islandia


              Quin és el viatge/destí que us ha marcat més com viatgers?

              Vanessa: A mi em van marcar molt els dies que vam passar a Sri Lanka. Ha estat un d'aquells destins que probablement recordi diverses vegades al dia per diferents motius. El dia que em retiri potser sigui en alguna platgeta del sud de Sri Lanka.
              Roger: Jerusalem, una ciutat en la qual es respira història a cada pas.


              Quin és el destí que més us ha sorprès i per què?

              Vanessa: Japó. Per molt que hagués llegit o vist en documentals, per molt que m'haguessin explicat, mai hagués imaginat que acabaria enamorant tan aviat d'un país. Afegeixo també Kyoto com a lloc per retirar-me algun dia ...
              Roger: EUA. Va ser un viatge en el qual portava una idea preconcebuda dels nord-americans i després de l'experiència canviï totalment d'opinió.


              Japon


              Una anècdota divertida?

              Estàvem a Tailàndia, a Sukothai i vam decidir llogar unes bicicletes per recórrer el parc arqueològic. No comptàvem que jo (Vanessa) feia molts anys que no muntava en bici i que havia de ser l'excepció que confirma la regla que mai s'oblida anar en bici, així que després de diversos intents i veient que allò anava de mal en pitjor, vam decidir quedar-nos només amb una i jo anar de paquet. Comptant que la bici no era massa nova i que suportava el pes dels dos, podeu imaginar el temps que va trigar a punxar una roda. Just els 8 quilòmetres que portàvem recorreguts. Ens vam quedar tirats fins que trobem un xiringuito al mig del no-res en què una noia molt simpàtica es va apiadar de nosaltres portant a Roger en moto fins a l'entrada del parc per tornar la bicicleta. Per descomptat va tornar a buscar-me per seguir el recorregut, però amb un tuk tuk.


              I una anècdota no tan divertida?

              A Minneriya, a Sri Lanka, quan estant en un safari vam descuidar la bossa dins del 4x4 i ens van robar. Ens va donar un bon davallada moral, ja que era el lloc en el que menys ens esperàvem que ens pogués passar una cosa així. Sri Lanka és un dels països en els quals ens hem sentit més a gust i més segurs, així que ja sabeu la moralitat: no perdeu de vista la bossa per molt a gust que estigueu en un lloc :)


              Sri Lanka, Ella


              Què és el més important que heu après viatjant?

              Com més viatgem més conscients som de l'important que són les paraules "llibertat" i "respecte" en el sentit més ampli de les paraules. Aquesta llibertat individual o col·lectiva per fer el que en cada moment vingui de gust, respectar encara que no entenguem i no jutjar a ningú ni res. No sempre és fàcil, però intentem seguir fil per randa aquestes premisses.


              Perquè recomanaríeu a altres persones a viatjar?

              Viatjar és la millor manera d'obrir la ment, respectar i sobretot conèixer el món que ens envolta. Creiem que viatjar no hauria de ser un hobby, hauria de convertir-se en alguna cosa obligatòria durant un període de la nostra vida. Moltes vegades deixar la comoditat i abandonar la zona de confort no és fàcil, però podem assegurar que és una cosa que val la pena.


              Peru, Machu Picchu


              Un consell pràctic per a futurs viatgers.

              Viatjar lleuger, sempre. En tots els sentits, tant en el literal, ja que al final ens adonarem que fa lleugera és la nostra vida, quan veiem que tot el que necessitem cap en una motxilla de 50 litres, com en el sentit figurat, on viatjar lleugers d'adjectius ens permet ser molt més lliures.


              T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

                11 desembre de 2014

                La Primera Guerra Mundial al metro de París


                Aquest any es commemora el centenari de l'inici de la Primera Guerra Mundial. Arreu dels països que van estar involucrats s'han celebrat actes per recordar-ho. Una de les formes més originals d'exposar i donar a conèixer el que va passar la vam trobar a París fa unes setmanes.

                Al passadís de l'estació de metro de Montparnasse vam poder gaudir d'un gran mural commemoratiu del periodista i novel·lista gràfic Joe Sacco, un dels nostres autors preferits. L'obra, de 132 metres de llarg i 5 d'alt, retratava el primer dia d'un dels combats més sagnants de la Gran Guerra i estava basada en el llibre "La Gran Guerra. 1 de juliol de 1916: primer dia de la batalla del Somme" del mateix autor. IMPRESSIONANT!




                Al mural s'hi representava aquest primer dia pas a pas, amb dibuixos fets en blanc i negre en què no es descuidava el més mínim detall. Els uniformes, les armes o les expressions dels soldats dibuixats eren una fidel reproducció d'aquell dia, que està reflectit de manera cronològica: al principi s'hi podien veure com els soldats es preparen per sortir al camp de batalla, com carregaven les armes i com al final de la composició alguns cavaven tombes i enterren els companys caiguts en combat.

                Cada dia per Montparnasse passen 300.000 viatgers que durant el mes d'agost van tenir la sort de gaudir d'aquesta obra d'art efímera. Nosaltres vam ser uns d'aquests afortunats i hem fet aquest vídeo per compartir-lo amb tu. Impossible fotografiar el mural en una única imatge!




                La batalla del Somme fou una de les batalles més grans de la Gran Guerra i una de les que provocà més baixes de tota la història, amb més d'un milió, entre morts, ferits i desapareguts. La batalla és recordada principalment pel seu primer dia, l'1 de juliol de 1916, en què els britànics van patir 57.740 baixes, de les quals 19.240 van ser mortals. Les forces aliades intentaren trencar les línies alemanyes al llarg d'un front de 40 km al nord i al sud del riu Somme i amb l'objectiu de desviar part de les forces alemanyes de la batalla de Verdum. El resultat final fou inconclusiu, ja que les forces aliades obtingueren uns guanys territorials ínfims després de més de quatre mesos de batalla. La Primera Guerra Mundial va mobilitzar 70 milions de soldats del cinc continents, dels que 10 milions van morir i 20 van ser ferits.

                T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

                  4 desembre de 2014

                  Àfrica ens crida: marxem de safari a Tanzània!


                  Per fi! Després de diversos intents, finalment tornem a Àfrica!

                  Àfrica va ser la gran oblidada de la nostra volta al món i feia temps que teníem ganes de tornar-hi. Des de que al 2010 vam estar per terres etíops que no hi hem estat però des d'aleshores, per un motiu o altre, en els nostres viatges sempre hem acabat lluny del continent negre. Quatre anys és mooooolt de temps!


                  Zebras in Tanzania 0496 Nevit.jpg
                  Parc Nacional de Tarangire. Foto de Nevit Dilmen

                  Safari per Tanzània

                  Només seran 11 dies però que aprofitarem al 100% centrant-nos en veure fauna. Serengeti, Ngorongoro i Tarangire seran els nostres principals destins. Uns parcs mítics dels que des de petits hem vist desenes de documentals i dels que sempre hem escoltat parlar meravelles. Ja és hora de travessar la pantalla del televisor i passar a veure'ls en directe. Quin millor destí pel nostre primer safari per Àfrica?

                  Elefants, lleons, zebres, lleopards, guepards, girafes, impales, gaseles, nyus, búfals, rinoceronts, cocodrils, estruços, flamencs... seran els nostres companys de viatge per uns dies. Però també uns paisatges espectaculars amb unes postes de sol màgiques seran escenes per recordar.


                  Serengeti Sunset.jpg
                  Parc Nacional de Serengeti. Foto d'Anita Ritenour

                  Des de Barcelona volarem a Nairobi via Zurich. El nostre pas per Kenya serà efímer, simplement farem nit a la capital per al dia següent agafar l'autobús direcció Arusha. Ja a terres tanzanes en trobarem amb el Deo, de la companyia Deo Adventure, amb qui farem el safari. La veritat és que no hem preparat gaire els detalls de la ruta, ens fiem plenament d'ell: en tenim bones referències de l'Aleix -un bon amic nostre- i en els correus que hem intercanviat ens ha donat plena confiança. Durant el safari dormirem en campaments amb tenda de campanya, l'opció més assequible però a la vegada la que et permet un major contacte amb la natura. Finalment, després d'aquests dies d'aventura recorrent els millors parcs del nord de Tanzània, serà hora de desfer el camí passant per Nairobi abans de tornar a Barcelona.


                  Ngorongoro Spitzmaulnashorn.jpg
                  Parc Nacional de Ngorongoro. Foto de Ikiwaner

                  Ens acompanyes?

                  No tenim gaire clar que ens pouguem connectar sovint durant aquest viatge... però prometem que, a la que veiem un girafa enmig de la sabana amb una antena wifi incorporada, penjarem fotos i anirem explicant la nostra experiència. Si ens vols acompanyar, ho pots fer a través de Facebook, Twitter, Google+ i Instagram. A què esperes per seguir-nos? ;-)


                  T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

                    30 novembre de 2014

                    Dels temples de Hampi a les platges de Goa

                    Aquest article és de l'Anna,
                    la nostra autora convidada del mes de novembre

                    Dijous, 12 de novembre de 2009

                    Avui a dos quarts de 6 del matí ja m’estava trucant el taxista. Hem baixat a les 6.00 a.m. cap a Hampi. El taxista es diu “Majadero”, o més ben dit és el nom spanglishindi amb que l’hem batejat. El nom real devia ser Mahare o per l’estil. El Francis se’n fot de tothom, és la òstia! Quan encara no portàvem ni dues hores, ha petat la roda. Hem hagut d’anar al taller a reparar. Al cap de dues horetes més ha petat una altra i l’ha hagut de tornar a canviar... Això ens ha portat a un total de dotze hores de cotxe, per un camí de merda, res interessant pel camí. Horrorós, ciutats industrials inundades per les pluges. Fatal!




                    Hem arribat a Hampi a les 6:00 P.M i no havíem sortit del cotxe que ja estàvem envoltades de penya intentant vendre’ns algo. Dotze hores de cotxe + cansament + gent agoviant per treure’t calers = mala òstia assegurada! Aquest poble és una màfia. No trobem una habitació en condicions enlloc. El Francis i jo ja ens quedem amb les motxilles i la Nuri i la Yoli van mirant guesthouses, sense èxit. Al final ens hem quedat una per 600 Rp, que estava bé, i tampoc teníem gaires alternatives. Tot el poble s’ha posat d’acord perquè acabéssim dormint on ells han volgut.


                    Divendres, 13 de novembre de 2009

                    Avui el dia el dediquem a conèixer Hampi i totes les ruïnes que hi ha. El Francis i la Yolanda ja estan barallats, per variar, i la Nuri i jo decidim anar a la nostra bola. El poble és molt petit, així que aviat ha estat tot vist. Hem contractat un taxi per sortir demà el matí cap a Goa. El tren ens diuen que està tot ple i tenen una insistència tremenda en que agafem un bus, però no volem fer un trajecte de 12 hores amb bus. Total, que contractem un taxi, per sortir demà a les 6.00 A.M. i a la tarda ens trobem amb la Yola i el Francis, que ja s’han reconciliat , per arrasar en una botiga de roba i sopar alguna cosa occidental. Ens fem preparar una petxuga arrebossada amb patates per demà, perquè en l’últim trajecte vam tenir problemes per trobar on menjar.




                    La nostra sorpresa ve quan arribem a la guesthouse a les 11.00 de la nit i el tio del taxi em diu que ho sent molt però que el taxi està espatllat i que em torna els diners però no hi ha cotxe. :0 Una màfia, el que estava dient!!! Increïble!!! Encara haurem d’estar un dia més en aquest poble!!! De cop i volta comença a sortir gent de sota les pedres oferint-nos taxis pel doble del que jo havia pactat i oferint-nos busos que no ens interessen. Nosaltres, que ja de tant emprenyats, ens ho agafem amb humor, perquè no hi ha més remei, ens posem a fumar un piti allà al carrer i amb el nostre to de veu, ens posem a riure i cridar muntant una escandalera perquè ningú dormi. Decidim fer cas al nostre instint i no deixar-nos vèncer per la màfia. Així que sense dir res a ningú, a les 5.00 del matí, ens aixequem, d’amagatotis, i agafem un tuc-tuc perquè ens porti a l’estació aviam si podem agafar el tren.

                    A l’estació ens venen un bitllet pels vagons “generals” per 90 Rp (1,5 €), i nosaltres acollonits quan veiem arribar el tren, amb la gent traient el cap per les reixes per poder respirar. Només seran 10 hores de trajecte!!! Jo no ho veig gens clar. Ens trobem el dependent de la botiga d’ahir, i ens diu que ens posem directe al vagó de “sleeper class” que és on hi ha lliteres, i que quan passi el revisor li paguem la diferència i ja ens deixaran quedar-nos. I així ho fem, ens posem al vagó de primera classe, i allà on veiem seients lliure ens hi apoltronem. Això ho podem fer perquè som occidentals, i et permeten fer aquest tipus de coses perquè et consideren “superior” pel fet de ser turista, perquè això ho fa un d’allà i el fan baixar a la parada següent.




                    La veritat és que va bastant ple, i tenim problemes per col·locar les maletes. En unes tres horetes passa el revisor, ens diu que no tenim lloc, però fem la tàctica turista, li paguem el que val el bitllet de primera classe, més una mica més i ens diu els llocs que estan buits, de gent que ja ha baixat, amb lo qual, al cap d’una estona ja anem tots en el mateix vagó. Ens mengem el pollastre empanat que ens vam fer preparar, més varies coses que ens passen a vendre, i que el Francis i jo -que no dormim- ens atrevim a provar. Molta fritura, un entrepà de truita, coliflor fregida, samosas... està tot bo. Serà que estic positiva.

                    Compartim vagó amb un parell de nois indis, els quals senten certa simpatia per nosaltres, suposo que pel fet de ser diferents, portar ipod’s i bones càmeres... i ens donen per compartir el menjar que porten, ens fan seure al seu seient... i tot i que no ens entenem ni una paraula entre el seu idioma i el nostre, acabem establint una particular amistat. Jo m’emociono quan trobem algú sincer sense cap interès ocult. És d’agrair, la veritat, perquè acabes agafant complex de què únicament et volen perquè deixis anar calers.




                    La veritat és que el viatge acaba resultant molt gratificant. Mengem bé, dormim bastant, fem amics... Arribem a mitja tarda a Goa i agafem un taxi de superluxe, amb aire condicionat i seients de pell perquè ens porti a buscar allotjament per Anjuna, que és la zona on hem decidit establir-nos pels pròxims dies.

                    Quan arribem a Anjuna ja està caient la tarda, i es posa a ploure. Per variar. Així que la primera impressió és molt dolenta!!! El tio ens comença a portar a veure guesthouse que no ens convencen per res, particularment a mi. Potser perquè tenia clar, que era l’últim lloc on estaríem, i no m’importava escatimar en confort a Delhi, però a la zona de platja, on volia anar a relaxar-me els últims dies, havia de ser com un premi, i volia estar en un lloc com Déu mana. Problema: que les guesthouses, si fa no fa són el mateix a tot arreu, i molt cares relació qualitat-preu, i l’altre opció ja passava a ser un hotel bo, pel que ens demanaven gairebé el mateix que ens tocaria pagar aquí. Amb lo qual, ens neguem. I jo emprenyada com una abella, i trista i decebuda i el Francis acollonant-me: “Esta catalanaaaa que quiere un hotel de CATRRR STRELL!!!!!!(4 ****) jajaja! –per ell el català és molt fàcil, consisteix en treure la última lletra de totes les paraules–. Total, que al final em resigno i acabem a una guesthouse que hem anat a veure al principi i no ens ha semblat res de l’altre mon, però té piscina, i tampoc veiem gaires alternatives tenint en compte l’hora que és. 




                    __________________________________________________________________________

                    L'Anna va descobrir el cuquet de viatjar quan va fer el seu primer viatge a l'Índia. L'experiència de viatjar per lliure va ser tant enriquidora, que després no ha pogut parar, i any rere any ha visitat nous països. Cambotja, Tailàndia, Xina, Turquia, Tanzània, Kenya o Myanmar són altres dels seus grans viatges. Anys més tard de la seva primera estada a l'Índia va voler tornar-hi; ens ho explica en aquest relat fresc i espontani. És la nostra convidada del mes de juliol i temporalment li hem cedit el bloc per a que ens expliqui el seu viatge. -- Enric i Celia

                     
                    Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
                    cookie law