22 d’abril de 2016

Sant Jordi arreu del món



23 d'abril, Diada de Sant Jordi, dia del llibre i de la rosa amb la cavalleresca llegenda del drac i la princesa de rerefons. Però qui va ser aquest personatge? Què hi ha de cert de la seva història? I de la llegenda del drac i la princesa? Com ha arribat a ser un sant tan internacional? En aquest article intentarem respondre a totes aquestes preguntes, però sobretot et sorprendrem explicant-te la seva implementació arreu del món.

Escena cavalleresca en un dels carrers de Montblanc

Una història molt més antiga del que et puguis imaginar

L'essència del mite de Sant Jordi, el cavaller que mata el drac, és una epopeia que es repeteix en les grans civilitzacions ja des de l'antiguitat. Tres mil anys abans de Crist els sumeris expliquen com el drac Kur rapta la deessa Ereshkigal i com el déu Enki lluita contra ell per alliberar-la. Et sona la història? Totes les cultures mesopotàmiques reviuran una rere l'altra la llegenda (hittites, babilonis, assiris,...). 

Al Museu del Louvre es conserva un baix relleu, datat d'entre els segle IV i III, que mostra l'assimilació del déu egipci Horus en forma de Sant Jordi per part de la Roma oriental. En aquest Horus llueix la indumentària d'un legionari i és representat sobre un cavall clavant una llança al coll d'un cocodril (en orígen, a l'Antic Egipte, el drac és la imatge del déu Seth i enlloc de muntar a cavall, Horus es representava a sobre d'una barca). El déu persa Mitra i els eslaus Dazhbog i Pergrubis són també deïtats paganes que s'han associat amb Sant Jordi.

El déu egipci Horus matant al cocodril (baix relleu del s. III-IV que es conserva a el Louvre)

L'home i la llegenda

Diuen les cròniques que Sant Jordi (Diòspolis, Palestina, v. 270 – Nicomèdia, Bitínia, 303) va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir, per no voler renunciar a la seva fe. És venerat en la majoria de confessions cristianes i també a l'Islam, esdevenint un dels sants més populars, especialment durant l'Edat Mitjana. No obstant això, la seva historicitat és discutida i, probablement, és un personatge llegendari.

La història per la qual és conegut el Sant arreu del món és per la mort que va provocar al drac que pretenia menjar-se Cleodolinda, una preciosa donzella. Aquesta narració la va escriure Iacopo da Varazze al segle XII en la seva obra "La Llegenda Àuria" i aviat es va escampar per tot Europa, arribant a la Corona d'Aragó. El lloc on es desenvolupa la llegenda s'ha ubicat en diversos llocs i és Joan Amades qui finalment la situa a Montblanc en el seu costumari català. I hem de dir que, si realment va haver una lluita entre el cavaller i el drac, aquesta no hauria pogut trobar millor escenari que aquesta vila medieval.

Torre-portal de Sant Jordi, segons la tradició aquí és on el cavaller va matar al drac

Sant Jordi és el patró de diversos territoris i nacions i sant protector de desenes de ciutats. En els nostres viatges ens ha sorprès trobar-nos amb esglésies, escultures o icones del cavaller en multitud de països, alguns ben insospitats. A continuació us desgranem dels que en tenim coneixença fora de les nostres fronteres.

Anglaterra, amb el sant per bandera

La relació del cavaller amb aquest país és possiblement la més coneguda. La bandera d'Anglaterra correspon a la creu de Sant Jordi i juntament amb la bandera d'Escòcia i la creu de Sant Patrici (l'antiga bandera d'Irlanda) forma la Union Jack, bandera del Regne Unit. El sant és el patró del país i ja des del segle IX que es té constància de la seva presència en la litúrgia de la catedral de Durham. No va ser però fins al segle XII, amb les creuades a Terra Santa, que la seva devoció pel sant s'estén.

Catedral de Durham

Portugal, per São Jorge!!!

Sant Jordi és també el patró de Portugal. Van ser els creuats anglesos que van ajudar rei Afonso Henriques (1109-1185) en la conquesta de Lisboa els que van introduir la devoció pel Sant a Portugal. "São Jorge!!!" és el crit de guerra que van començar a utilitzar els soldats portuguesos al camp de batalla durant el regnat d'Alfons IV (1291-1357) i, no són pocs, els combats en els que es diu que el cavaller va fer acte de presència donant suport a les tropes. El rei Joan I (1357-1433) és qui finalment institueix a Sant Jordi com a principal patró del país.

Castelo de Sao Jorge de Lisboa

Itàlia i el sant banc

Són nombrosos els pobles i ciutats del país transalpí que tenen al sant com a patró, algunes d'elles tant importants com Gènova, Milà, Reggio Calàbria i Ferrara. També és el protector de Nàpols i Venècia. De fet, no són pocs els que situen a la riba del riu Po, a la província de Ferrara, l'escenari de la llegendària lluita entre el cavaller i el drac. A Gènova, Venècia i Roma es conserven també relíquies que, segons la tradició, són del sant.

El fet que el banc de l'antiga República de Gènova portés el nom de Banco di San Giorgio dóna idea de la importància que hi va arribar a tenir el Sant. Aquest banc és dels més antics d'Europa i va ser un dels més influents de l'època. El Banc va regir directa o indirectament territoris d'ultramar sota administració genovesa -com Còrsega i Crimea- i va prestar considerables sumes de diners a nombrosos dirigents europeus en els segles XV i XVI, obtenint així força influència. Els Reis Catòlics tenien comptes oberts al banc, de la mateixa manera que Cristòfol Colom i Carles V -aquest darrer va estar-hi força endeutat durant bona part del regnat-.

Genova - Palazzo San Giorgio visto dal Bigo
Palazzo San Giorgio de Gènova, seu de l'antic banc del mateix nom

Malta i l'aparició miraculosa

Sant Jordi és també un dels patrons de les illes mediterrànies de Malta i Gozo. Segons la tradició, l'aparició del Sant durant el setge de Malta del 1429 va ser cabdal per la supervivència dels maltesos com a poble. Enmig de la batalla contra els sarraïns, el cavaller va aparèixer muntat en un cavall blanc i amb una daga a la mà per defensar els maltesos. Una pintura de la catedral de Mdina documenta aquest esdeveniment. L'església de Qormi (Malta) i l'església de Victòria (Gozo) també estan dedicades al Sant.

Catedral de Mdina

Grècia, patró de l'exercit

Sant Jordi és un sant particularment estimat i venerat a Grècia. Aquest fet ho demostra que nombroses ciutats i pobles l'han adoptat com a sant patró, és el cas de: Arákhova, Eratyra, Gouménissa, Ierapetra, Nemea, Nigrita, Sidirokastro, Soufli, Vevi, etc. També és el patró de l'exèrcit del país.

Guàrdia davant la tomba del soldat desconegut d'Atenes (Sant Jordi és el patró de l'exèrcit hel·lè)

Turquia, país de la seva mort

Nicomèdia, a l'actual Turquia, és el lloc on segons la tradició va morir el Sant. No sense abans patir un martiri que va durar set anys i durant el qual Jordi haurà mort i ressuscitat tres cops: cremat, tallat en dos per una roda d'espases i enverinat. Els autors afegeixen a les resurreccions un seguit de turments: cops de mall, graelles roents, sandàlies amb claus, plom fos, pedres sobre el cap i columnes al cos, etc. Segons les diferents actes, entre martiris i turments, Jordi encara tenia forces per a fer miracles a tort i a dret. Finalment morí decapitat, tot i que abans tingué temps de veure com els seus botxins eren devorats per un foc celestial.

A Turquia, Sant Jordi és protector també de Constantinoble i el Bòsfor, l'estret que separa les parts europea i asiàtica del país, durant d'Edat Mitjana tenia el nom de "Braç de Sant Jordi".

Vistes de la Banya d'Or, estuari del Bòsfor, antigament conegut com a "Braç de Sant Jordi"

Palestina, el lloc de naixement

Segons la tradició, Sant Jordi va néixer l'any 270 a la ciutat palestina de Diòspolis (actual Lod, d'Israel). També és allà, a l'església greco-ortodoxa on es conserva el seu sarcòfag. L'església de Sant Jordi és lloc de peregrinació, sobretot el dia del patró.

Es creu que Sant Jordi també va viure part de la seva infància a Betlem. Aquest fet fa que sigui un sant venerat a la zona, tant per cristians com per musulmans. Molts dels primers tenen a la porta de casa una imatge del sant gravada en pedra (coneguda com Mar Jirjes) per a la seva protecció. Pròxima a Betlem, a la plaça principal de la ciutat de Beit Jala, hi ha una estàtua del Sant i el seu cavall lluitant contra el drac. També a prop, a la ciutat d'Al-Khader, hi ha un monestir del segle XVI dedicat a Sant Jordi.

Sarcòfag de Sant Jordi de l'església de Lod

El Líban i la badia on vivia el drac

La Badia de Sant Jordi -al nord de la ciutat del Beirut- és un altres dels llocs on, al igual que a Montblanc i a Ferrara, se situa la batalla entre el cavaller i el drac. La dita popular diu que el Sant va netejar la seva llança en les aigües que emergeixen en una cova situada sobre la Badia de Jounieh; actualment aquesta s'ha convertit en lloc de pelegrinatge per fidels que creuen que aquestes aigües tenen propietats miraculoses, sobretot per curar als infants.

Sant Jordi és el sant patró de Beirut. A la seva catedral, una icona del sant ha estat especialment venerada durant segles tant per greco-ortodoxos, com catòlics, coptes i fins i tot musulmans. Moltes altres esglésies libaneses estan dedicades al Sant. A la veïna Síria, pròxim a la ciutat de Homs, hi ha un monestir religiós dedicat a Sant Jordi que data del segle V.

La Catedral de Sant Jordi de Beirut al costat de la Mesquita Muhammad Al Amin

Geòrgia, el país al que el sant dóna nom

Sant Jordi és un sant patró de Geòrgia i dóna nom al país. A l'igual que a Anglaterra, la seva bandera representa una creu de Sant Jordi vermella sobre un fons blanc. Sense sortir de la capital, un ja es troba amb una escultura d'or del cavaller matant al drac dominant la plaça de la Llibertat -la més important de Tbilisi- i una de les catedrals que en porta el nom. El geògraf i historiador georgià Vakhushti Bagrationi va deixar escrit al segle XVIII que al país hi havien 365 esglésies que porten el nom del sant, una per cada dia de l'any. No sabem si en seran tantes, però durant el nostre viatge pel país vam trobar-nos amb referències constants al patró. 

En aquestes contrades, es defensa que el nom de Sant Jordi té el seu origen el la paraula persa "Gurj", que hauria derivat a l'anglesa "George" a partir de l'adaptació que en van fer els cronistes medievals. Gurj era la paraula que designava a aquells que eren valents i lluitadors. Una altra curiositat és que aquí l'Església Ortodoxa de Geòrgia commemora el dia de Sant Jordi per partida doble: el 23 d'abril, dia del patró, i el 23 de novembre, commemoració del martiri del sant.

A la veïna Armènia, concretament a la vila de Mughni, hi ha un monestir dedicat a Sant Jordi que, segons la tradició, conté relíquies del Sant.

Estàtua de Sant Jordi a la Plaça de la Llibertat de Tbilisi

Bulgària i l'edifici més antic de la seva capital

A l'igual que en diversos dels països anteriors, els búlgars també tenen a Sant Jordi com a patró del país. És protector sobretot de pagesos i pastors, i el dia del sant és tradició organitzar trobades familiars en les que es menja de forma ritual un xai.  Sant Jordi és també el dia de les forces armades i cada any, des del segle XIX, s'organitzen desfilades militars a Sofia per la seva festivitat. A la capital justament l'edifici més antic que ha arribat als nostres dies és l'església de Sant Jordi, del segle IV.

Església de Sant Jordi, Sofia.

Sèrbia, festa del Durdevdan

El culte de Sant Jordi està també molt estès entre les esglésies ortodoxes de Sèrbia, a l'igual que també a Montenegro i Bòsnia i Herzegovina. En aquests països el seu dia es coneix com a "Durdevdan" i és una festa religiosa important que s'uneix a la tradició de celebrar el començament de la primavera. Aquesta se celebra el 23 d'abril al calendari julià, que correspon al 6 de maig nostre calendari. Sant Jordi és sant protector de Sèrbia, Montenegro i de les veïnes Croàcia i Eslovènia.

Illa Sant Jordi, amb el monestir benedictí del s. XII dedicat al mateix sant (Kotor, Montenegro)

Rússia i el déu del sol

A Rússia, el culte de Sant Jordi va arribar al segle XI durant el regnat de Yaroslav el Savi (1010-1019). La seva veneració venia a substituir la d'una deïtat pagana: Dazhbog, déu del sol i protector dels pastors i els ramats. Les pintures més antigues que s'han conservat fins als nostres dies del Sant al país es poden visitar a l'església de Sant Jordi de Staraya Ladoga (a tocar de Finlàndia). Són uns frescos que daten del segle XII. 

Sant Jordi és el sant patró de de Moscou i en el seu escut d'armes apareix el cavaller amb el drac. A la capital russa es poden trobar diverses estàtues del Sant però totes són recents -aquest fet és degut a la prohibició de l'Església ortodoxa russa primer, i dels soviètics després, de fer representacions escultòriques de sants-. Dues de les més altes condecoracions que un ciutadà pot rebre de l'estat rus són la de la Creu de Sant Jordi i la de Ordre de Sant Jordi. En rus, Jordi correspon a Yuri, un dels noms més populars del país.

Església de Sant Jordi de Staraya Ladoga

Lituània i la deessa de la primavera

A Lituània, Sant Jordi és el segon sant patró el més important després de Sant Casimir. El seu culte es va estendre al país durant el segle XV desplaçant, a l'igual que a Rússia, una deïtat pagana (en aquest cas a Pergrubis, deessa de la primavera).  Fins no fa gaire, pel 23 d'abril era tradició l'ofrena d'animals i collites a l'església per part de camperols. El que sí que s'ha mantingut és la tradició de l'elaboració d'un pa especial preparat específicament per aquest dia.

Escultura de Sant Jordi a la teulada d'un palauet lituà

Bèlgica i el Doudou, festa Patrimoni de la Humanitat

No només a Montblanc es recrea la batalla entre el cavaller i el drac. A la ciutat belga de Mons se celebra cada diumenge de Trinitat (el 2016 coincideix que és el dia 22 de maig) el "Doudou", un esdeveniment multitudinari que comença amb la processó del Carro d'Or (una pomposa carrossa del 1780) i que acaba amb el combat de Lumençon, una espectacular representació d'origen medieval de la lluita entre Sant Jordi i el drac a la Grand-Place. La recreació ja fa més de 650 anys que se celebra i ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Carro d'Or de Mons

Alemanya, una tradició de més de cinc segles

Sant Jordi és el sant patró de la ciutats alemanyes de Friburg i Hannover. Així mateix, també apareix en els escuts d'armes de diversos pobles i ciutats alemanyes, entre elles Bamberg, Bürgel, Dießen am Ammersee, Eisenach, Mengeringhausen, Schwarzenberg i, per descomptat, St. Georgen. Abad Hatto, arquebisbe de Magúncia (888-913) va fer construir a l'illa monàstica de Reichenau (al llac de Constança) la primera església dedicada al Sant quan va rebre unes relíquies de mans del Papa. Aquest fet va ajudar a estendre la seva veneració per Alemanya i l'est de França. 

A l'igual que a Montblanc i a Mons, a la ciutat alemanya de Furth im Wald se celebra el Drachenstich Festspiele (o mort del drac). Una tradició que fa més de 500 anys que es representa cada mes d'agost i que recrea la mort d'un drac que amenaçava la ciutat en l'Edat Mitja. 

Escena de la representació de la llegenda a Furth im Wald

Holanda, una representació cada set anys

També a la ciutat holandesa de Beesel es representa la llegenda del cavaller i el drac. En aquest cas, i des del 1736, la Draak Steken té lloc cada 7 anys. El que va començar com una breu obra de teatre representada per uns pocs actors, ha evolucionat amb els anys en un gran espectacle a l'aire lliure en el que s'implica, de forma directa o indirecta, una part important de la ciutadania i que arriba a comptar amb 15.000 espectadors.

Camps de Beesel, ciutat on cada 7 anys es representa la llegenda del drac i el cavaller

Suècia, cavaller per partida doble a Gamla Stan

Per terres nòrdiques també Sant Jordi fa acte de presència. A la Storkyrkan, catedral de la ciutat d'Estocolm, el visitant es troba amb una escultura del cavaller i el drac que sorprèn pel seu tamany: data del segle XV i, segons es creu, aquesta imatge de fusta conté també relíquies del sant. Una rèplica en bronze d'aquesta es pot trobar també a la petita plaça de Köpmanbrinken de Gamla Stan, el casc antic de la capital sueca.

Escultura de Santi Jordi de la Catedral d'Estocolm

Brasil, Sant Jordi protagonista dels rituals afrobrasilers

Com a part del imperi portuguès, Brasil va heretar la devoció per Sant Jordi. En el candomblé, religió afrobrasilera que a arribar al país amb els esclaus africans, la deïtat Ogum s'identifica sovint amb Sant Jordi. Així mateix, la devoció popular pel Sant és molt fort en Rio de Janeiro on competeix en popularitat amb Sant Sebastià -el patró oficial de la ciutat-. Els dies d'ambós sants, són festivitat local. Sant Jordi és també el patró d'un dels clubs de futbol més importants del país: el Corintians de Sao Paulo, que juga a l'estadi Parque São Jorge.

Ritual candomblé en honor a Ogum, a Salvador de Bahia

Canadà, festivitat local

El dilluns més proper al 23 d'abril és festivitat local a la província de Terranova i Labrador. Així mateix l'església ortodoxa grega de Toronto està consagrada a Sant Jordi Aquesta està considerada l'església mare de la diàspora grega al país i també la que té més fidels.

Imatge del sant a l'església ortodoxa grega de Toronto

Índia, Sant Jordi a Kerala

Tot i que pugui semblar lluny, Sant Jordi també té el seu lloc a la Índia. Al país existeixen nombroses esglésies dedicades al sant, particularment a l'estat de Kerala, i el nom de George o Geevarghese és dels més populars entre les famílies cristianes índies.

Els colonitzadors anglesos de ben segur que tenen a veure en la popularitat del sant, però la seva presència al país és més antiga. L'església dedicada al sant de la ciutat de Puthupally data del segle XVI i atreu milers de feligresos el primer cap de setmana de maig de cada any, quan se celebra una de les peregrinacions més importants de Kerala.

Interior de l'Església de Sant Jordi de Puthuppally

Etiòpia, el cavaller a l'Àfrica negra

Tot i que sembli mentida, Sant Jordi també ha deixat empremta en alguns països de l'Àfrica negra. Al que més, sense cap mena de dubte: Etiòpia, del que és sant patró. Cal recordar que Etiòpia és el segon país del món que va adoptar el cristianisme com a religió i que el 60% de la seva població professa aquesta religió.

Durant el nostre viatge pel país vam trobar diferents esglésies dedicades al cavaller. La més espectacular la Bet Giorgis (casa de Sant Jordi) de Lalibella, excavada a la roca de dalt a baix en forma de creu grega. Però també Addis Ababa té consagrada una de les seves catedrals a la figura de Sant Jordi: allí a ser coronat Haile Selassie al 1930, conertint-se posteriorment en lloc de peregrinatge pels rastafaris, que consideren a l'emperador la reencarnació del seu Déu. El principal club de futbol de la capital i la marca de cervesa més beguda al país també porten per nom "Saint George".

L'origen exacte del culte a Sant Jordi al país és disputat: alguns creuen que prové de l'adaptació de la llegenda grega de Perseu, que pot tenir el seu origen a Etiòpia, i que, com el cavaller, va matar una criatura malèfica per salvar una dona. Altres creuen que va ser l'Església copta d'Egipte la que va fer arribar el mite a terres etíops. En tot cas va ser al segle XV, quan la seva història va ser traduïda a l'amàric, que el culte es va estendre àmpliament pel país.

A més d'Etiòpia, Sant Jordi també és patró del petit estat veí de Djibouti.

Església Bet Giordis de Lalibella

La llista de relacions del sant amb d'altres països encara podria ser més llarga, però si has arribat amb la teva lectura fins aquí ja ens donem per satisfets. En tot cas, no hi ha dubte que Sant Jordi era un gran viatger o, si més no, és la seva llegenda la que ha viatjat arreu del món.;


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

19 d’abril de 2016

Per aquest Sant Jordi: "Experiències de viatge"


En les darreres setmanes no parem de rebre bones notícies. Si fa tot just un mes s'iniciava la gira 2016 de la nostra exposició fotogràfica "Retorn als orígens: viatge a la vall de l'Omo" i el passat cap de setmana rebíem el Premi Vila de Lloret al millor post turístic, avui us comuniquem que per aquest Sant Jordi es publicarà el llibre "Experiències de viatge", un llibre col·laboratiu en el que tenim el plaer de participar amb un dels seus capítols.

44 autors, 51 relats i tot un món per descobrir. Aquesta és la carta de presentació d'un llibre il·lustrat de 386 pàgines forjat a partir d’experiències diverses tant per la destinació com per la forma de viatjar, moure’s, dormir, compartir. Un llibre publicat per Nova Casa Editorial i escrit per viatgers de parla catalana que té per vocació animar a que la gent conegui món i contagiar al lector la passió d’aprendre d’altres formes de vida, paisatges i persones.

Nosaltres hi participem amb les tres experiències que més ens van impactar del nostre viatge a Vanuatu, sens dubte un dels països que més ens ha impactat. Tenim ganes ja de llegir els relats dels altres autors, alguns vells coneguts als que hem tingut el plaer d'entrevistar en el nostre blog, com la Mariló, el Jordi Canal, els Companys de Viatge i els Mic Mic.


T'interessa comprar el llibre?

Vols ser dels primers en tenir-lo i rebre'l còmodament a casa?
Clica a la imatge que tens a sota i adquireix el teu exemplar d'"Experiències de viatge". L'enviament és gratuït.

16 d’abril de 2016

Premi Vila de Lloret al Millor post turístic



"Hi ha destins que injustament s'associen a un determinat tipus de turisme o bé a una època concreta de l'any. Els tòpics són mal consellers i qui creu que Lloret de Mar és només sol, platja i festa s'equivoca i es perd part important del seu encant. Evidentment que les platges i les cales són un dels seus valors, però també ho són els paratges naturals que l'envolten, el llegat indià que hi van deixar els que van fer fortuna a les Amèriques o bé el seu patrimoni modernista. Possiblement Lloret és un destí que a l'estiu llueix més, però que la resta de l'any té l'avantatge de poder-lo descobrir de forma més autèntica. (...)"


Així començava "El Lloret de Mar que tothom hauria de conèixer", un article que vam escriure després de visitar la vila selvatana un cap de setmana d'abril de l'any passat. Hi tornàvem després de molts anys, convidats per ser finalistes dels Premis Vila de Lloret en la categoria "Millor Blog de viatges". Dos grates sorpreses ens vam emportar d'aquells dies. La primera: vam guanyar el guardó, fet que ens va fer molta il·lusió. La segona: ens vam emportar una impressió de Lloret positiva, molt diferent al clixé negatiu que en té molta gent.


Lloret de Mar


Aleshores no ho sabíem, però Lloret encara ens tenía reservada una darrera sorpresa: amb aquest article hem tornat a ser finalistes altre cop dels Premis Vila de Lloret, aquest cop en la categoria de "Millor post turístic". I... hem tornat a ser guardonats!

Divendres al vespre pujàvem altre cop a l'escenari del Teatre de Lloret a recollir l'escultura amb forma de maleta viatgera que ens certifica com a guanyadors. I si l'any passat la Celia pujava embarassada de la Ivet, aquest pujàvem ja els tres. Un fet que ens ha fet especial il·lusió i que ha estret el nostre vincle emocional amb la Vila.

Agraïm altra cop a l'Ajuntament de Lloret de Mar i a Lloret Turisme el reconeixement que ens han donat i la bona acollida que hem tingut aquests dies.



T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

11 d’abril de 2016

Descobrint l’Aurora Boreal a Kiruna, Suècia



Era un somni que teníem des de feia temps
i finalment va arribar l'hora de fer-lo realitat.
Ens havíem proposat veure i conèixer l'aurora boreal,
i després de consultar sobre els millors llocs per veure-la,
vam decidir-nos per Kiruna.

Ester Omella
Sant Cugat, 14 de febrer de 2016



Kiruna, a la Lapònia, i a 145 quilòmetres al nord del Cercle Polar Àrtic, és la ciutat més septentrional de Suècia, situada a la província de Norrbotten. Té una població de 23.000 habitants, la mina de ferro més important del món i tot un projecte urbanístic que traslladarà la ciutat a uns quilòmetres del seu emplaçament actual, per salvar-la dels moviments que causa la mina. Els seus paisatges i la seva gent surten a les novel·les d’Asa Larsson. El 2001, l'església va ser triada pel poble suec, com el més bell edifici públic a Suècia. El famós “Ice Hotel”, que sol obrir els seves portes la segona setmana de desembre, està situat també a pocs kilòmetres de la ciutat.


5 raons per anar a Kiruna

1. L’Aurora Boreal

Vam tenir la sort de poder veure l’aurora boreal cada nit des de la cabana que havíem llogat. L’allotjament, a Karravaara, a 3 Km de Kiruna, l’havíem resolt per Airbnb, i va resultar ser immillorable. Es tracta d’un conjunt de 4 cabanes, amb jacuzzi exterior des d’on es pot veure l’aurora, sauna i poc més. Amb vigilants de l’agència que ho gestiona. Sens dubte, una molt bona decisió.



2. Kiruna té la Mina de ferro més gran del món

L'extracció del mineral de ferro és la indústria clau de l'àrea. Durant la Segona Guerra Mundial, importants quantitats de mineral van ser extretes i enviades per ferrocarril a la costa est, i d'allí a Alemanya per donar suport a la indústria de guerra nazi. En els anys 1960 es va dur a terme un gran programa de modernització que les va convertir en unes de les més avançades del món. Aquest fet que explica que una ciutat de la dimensió de Kiruna té el seu aeroport i que és una ciutat enmig del no res en el nord del Cercle Polar Àrtic. La ciutat gran més propera està a 400 km. És Recomanable reservar la visita a les mines amb antelació, a través de l’Oficina de Turisme.


3. Projecte Kiruna 4-ever

En 2004, es varen detectar problemes geològics i es va decidir traslladar la ciutat sencera 3 km al nord, pel fet que aquesta perilla per l’activitat de la mina. Sens dubte, un pla mastodòntic amb pocs antecedents al món que val la pena conèixer. En l’actualitat, a l’Ajuntament i a l’Oficina de Turisme es pot consultar sobre el projecte urbanístic i sociològic de traslladar la ciutat. Trobaràs també informació a: Kiruna 4ever, how to move a City.

4. Desplaçament pels boscos, amb trineus

El diumenge vam fer una excursió pels boscos de Kiirunavaara i Luossavaara amb trineus, molt recomanable. Podeu contactar amb Husky Tours Lapland. Estan a uns 40 km de Kiruna i és mouen per una zona no tan transitada com la que t'ofereixen en els safaris que es fan des de Kiruna. Aquesta excursió et permet gaudir de la natura en estat pur.



5. Asa Larsson, la lectura imprescindible

L’escriptora Asa Larsson va estudiar i viure a Kurravaara, i el seu llibre Aurora Boreal, té per escenari Kiruna i els voltants. L'has de llegir abans del viatge! La seva lectura ens va portar a visitar Jukasjarvi, escenari de la novel·la, famós per l’Ice hotel, el Museu de la Cultura dels Sami, i per l’església mes antiga de Lapònia.



Informació pràctica

Dates del viatge: 

Viatge realitzat entre el 4 i el 8 desembre 2015. És una bona època per veure les aurores. Ja hi ha ambientació de Nadal però alhora no és temporada alta.

Cost del viatge: 

Aproximadament 800 € per persona.

Recomanacions de viatger a viatger:
  • L’allotjament a Karravaara, per poder gaudir al màxim de l’aurora boreal. Allà podràs tenir la sensació d’estar al mig del no res, en el bosc, i veure l’aurora des del jacuzzi.
  • Sentir-se per unes hores, Rebecka Martinsson, la protagonista de les obres de l’Asa Larsson.
  • Aprendre sobre la cultura Sami abans del viatge.
  • Visitar qualsevol edifici (com la biblioteca) de Kiruna, amb la idea que és provisional, i que en els propers 4 anys existirà una nova ciutat. Conèixer el plantejament urbanístic i sociològic del projecte.


__________________________________________________________________________

ESTER OMELLA
Autora convidada dels Quaderns de bitàcola

"M’agrada molt viatjar. Conèixer altres cultures i formes de vida, forma part de la meva manera de ser. Ja als 16 anys per aprendre anglès, vaig anar a treballar amb un Lord anglès a Yorkshire, i m’he inventat sempre mil excuses per viatjar, com aprendre rus per fer de guia-acompanyant a Rússia, o viure a Berlín est just abans de la caiguda del mur. Des de fa 10 anys intercanviem casa i cotxe i continuem viatjant amb tota la família."



T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law