13 de setembre de 2017

Consells per viatjar en avió amb un nadó


Cada vegada que ens plantegem realitzar un viatge en família ens sorgeixen certs dubtes, sobretot si es tracta de viatjar amb els més petits. En el cas que l'avió sigui el transport escollit per arribar al nostre destí de vacances, no està de més tenir en compte algunes coses que ens poden ser útils en el vol amb el nostre nadó. Encara que l'hora de la veritat arriba quan arribem a l'aeroport i pugem a l'avió ... Per resoldre tots els dubtes respecte a què hem de fer en un vol amb el nostre nadó, aquí van sis consells pràctics que recomanem seguir.


1. Prioritat per a les famílies en els controls de l'aeroport i a l'hora d'embarcar

Quants de nosaltres hem estat en alguna ocasió una o dues hores per passar el conegut control de seguretat d'un aeroport? Doncs bé, això es va acabar quan es tracta de viatjar amb els nostres fills! Sí, has sentit bé: si tens un nadó, tens prioritat d'accés en els controls de seguretat dels aeroports, ja que hi ha un accés alternatiu on et deixaran passar i et vas a estalviar aquesta llarga cua que tant desespera. Si no ho trobes, pregunta i de seguida t'indicaran per on has de passar el control. 

Aquesta mateixa prioritat per a famílies amb nens hi ha a l'hora d'embarcar i s'agraeix. Quan sigui l'hora de l'embarcament, escoltarem a través del megàfon que tenen prioritat d'accés a l'avió els passatgers Business, els que viatgen en primera classe i també les famílies que viatgen amb nens petits. Hurra! D'aquesta manera, serem dels primers a entrar a l'avió, amb la tranquil·litat que això permet per col·locar l'equipatge i ajudar a seure amb el nadó per estar el més còmode possible.


2. Què puc dur d'equipatge de mà pel meu nadó?

A l'hora de passar el control, heu de tenir en compte que el teu nadó té dret a portar un equipatge de mà. En aquest equipatge està permès portar biberons, potets i líquid (pot ser aigua, sucs, etc.), ja que el nostre fill, segurament, ha de menjar o ingerir algun aliment durant el vol.

Per això, té lògica que no posin pegues a portar a sobre alguns d'aquests elements. Això sí, és possible que la policia del control et demani portar-se uns minuts l'envàs amb líquid que portes a l'equipatge per analitzar-lo i t'ho torni de seguida.

3. Es pot pujar a l'avió el cotxet del nadó?

En qualsevol vol amb nadó, aquest té dret a portar el seu propi cotxet de transport gratuïtament. Per a això, hem de comunicar al personal de terra al taulell que portem aquest element i així ens donaran una etiqueta per identificar-lo (hem d'escriure les nostres dades i posar-se'l), i que no es perdi.

A l'arribar a la porta de l'avió, hem de deixar allà el cotxe i el personal s'encarregarà de col·locar-lo on va la resta d'equipatge. Normalment, en arribar al nostre destí, trobarem de nou el cotxet altra vegada a la porta de l'avió, encara que en alguns casos cal recollir-lo a la secció d'equipatges especials, a l'aeroport d'arribada.

Existeixen aeroports que tenen cotxets per a que puguin utilitzar els petits. És un servei que va la mar de bé!


4. Com viatjarà el nadó durant el vol?

Un nen de menys de dos anys té bitllet (i paga les consegüents taxes), però no té dret a seient (a menys que comprem un bitllet de més) . Així que t'has de conscienciar que el nadó va a viatjar durant tot el trajecte a sobre teu. Ha d'anar assegut i amb un cinturó de seguretat que has de lligar el teu quan el vol ho requereixi. Seran les mateixes hostesses de la companyia aèria les que t'informaran en tot moment del que has de fer en cas d'emergència i les que et donaran el cinturó, una armilla salvavides i / o el bressol (en cas de trajectes llargs en els quals es hagi sol·licitat amb anterioritat) per al teu nadó. Per a qualsevol dubte o cosa que et faci falta durant el vol, les hostesses / us sempre estan disposades a resoldre-ho.


5. Evitar que el nadó noti la pressió durant el vol 

Sempre que l'avió s'enlaira i aterra hem notat aquesta pressió a les orelles que tant ens molesta. T'imagines com la nota un nadó en els seus petits orelles? Per evitar que se li tapin, s'aconsella a les mares que donin pit oferir-lo al nadó en el moment en que l'avió està a punt d'enlairar, o en el seu lloc col·locar-li el biberó o un xumet a la boca perquè succioni i així no se li tapin les orelles. Si fem cas d'aquest consell, començarem el viatge en avió de la millor manera.


6. Com distreure el nadó durant el vol?

Depenent de l'edat del teu nadó i de la durada del vol, hauràs de dedicar-li més atenció perquè en molts casos requereixen atenció constant. En el cas que dormi durant tot el trajecte, no tindrem cap problema, ja que el nadó podrà quedar sobre de nosaltres o bé al bressol (si es tracta d'un trajecte llarg).

Però, què podem fer en el cas que el nostre nadó no dormi? No hi ha una fórmula màgica per entretenir els petits, però per experiència sabem que portar el seu ninotet preferit pot calmar el més cridaner. És recomanable dur petits refrigeris (ja siguin galetes, palets de pa, etc.), ja que s'entretenen molt més del que ens imaginem. També podem portar algun conte que sapiguem que li agrada i explicar-, o una joguina que sapiguem que li relaxa en comptes d'una que li activi (hem de pensar que a l'avió hi ha gent que vol descansar). En algun cas de força major (que el nadó no pugui estar quiet o cridi), podem agafar-lo en braços i portar-lo de passeig per l'avió. Segur que això li sembla entretingut. I sobretot, tenir molta paciència!



Només ens resta desitjar-te que tinguis molt bon viatge amb el teu/s nadó/ns!

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

    30 d’agost de 2017

    Visita a la presó Model de Barcelona


    La presó La Model, un dels centres penitenciaris d'homes més conegut de Catalunya, ha tancat els seves portes després de 113 anys de funcionament. Situada al barri de l'Eixample Esquerre de Barcelona, entre els carrers Rosselló, Provença, Nicaragua i Entença ha ocupat des de 1932 l'extensió de dues illes de cases. Existeixen diverses raons per a què s'hagi decidit des de fa anys traslladar gradualment i progressivament als seus interns i treballadors a altres presons. Una d'elles -i la principal- és que actualment el lloc on es troba, que al 1932 (l'any que es va posar en funcionament) no estava tan urbanitzat, ha acabat quedant-se al cor de l'Eixample de Barcelona, un indret molt cèntric per una presó. A la vegada el propi centre es va anr quedant petit pel gran nombre de reclusos que hi havia, i les seves instal·lacions antigues. Amb 40 anys de petició veïnal per posar fi a La Model, el passat 8 de juny de 2017, després de traslladar l'últim pres que quedava, la presó va tancar les seves portes.


    La Model ha tingut al llarg d'aquests anys un paper important en la història de la ciutat comtal. Després del seu tancament, des del 3 de juliol fins al 26 de novembre, l'edifici de la presó obre les portes als ciutadans que volen visitar el centre, a causa de la recent i -en principi- exposició temporal anomenada "113 anys, 13 Històries". L'exposició es centra en 13 històries de 13 reclusos famosos que han passat per la presó. A través de diversos espais que es poden visitar es mostra el que ha estat fins a l'actualitat el dia a dia dels presos. Es pot veure el panòptic, 3 galeries, el pati, el locutori i la paqueteria.



    El panòptic: és el centre de control de la presó, des d'on es poden veure les 6 galeries que hi ha. A diferència dels centres de reclusió tradicionals, on els presos conviuen tots en un mateix espai, la Model es va organitzar en galeries. Així cadascuna d'elles tenia un tipus de reclusos amb característiques similars. La Model, amb una capacitat per allotjar a 800 reclusos com a màxim, va arribar a albergar a 12.745 interns a la fi de la Guerra Civil Espanyola.



    Galeries 1, 4 i 5: Les galeries són passadissos amb cel·les, les habitacions on es allotjaven els reclusos, on normalment vivien 2 en cadascuna. Cada galeria funcionava de forma independent a les altres, així que els reclusos d'una altra galeria no podien veure's. En cada galeria es podia trobar serveis per ser autosuficients, com menjador, bugaderia, biblioteca, paqueteria o perruqueria.

    La galeria número 5 és la més emblemàtica de la visita, on es troba l'exposició "113 anys 13 històries". L'exposició presenta 13 persones o col·lectius emblemàtics de la història de la presó i de la seva vinculació a Barcelona i el país. Cada un d'ells està associat a una època i context, com el president Companys, Ferrer Guàrdia, Puig Antich o "el Vaquilla". Sens dubte personatges que han format part de la història de la ciutat i que han destacat per la seva opció política o ideals. Val la pena visitar la presó només per veure amb els teus propis ulls un lloc tan simbòlic, on molts van passar els últims dies de la seva vida. No per el lloc el sí, sinó pel que ha representat en la vida d'aquestes persones.




    El pati: al pati Central de la Model (hi ha un altre una mica més petit) hi ha un camp de bàsquet i de futbol on els reclusos podien passar el seu temps lliure fent esport. Des d'aquí es podia accedir a l'edifici on s'impartien tallers, a escola i al teatre.


    Paqueteria: l'espai de paqueteria que es pot visitar (més actualment eren oficines) va ser el lloc on Puig Antich va ser executat amb el "garrote vil" el 2 de març del 1974. Aquest mètode va ser utilitzat durant molts anys per la dictadura franquista i aquesta execució va ser l'última que va tenir lloc a l'Estat Espanyol, ja que la pena de mort va ser abolida en 1978. Un focus cap al terra indica el lloc exacte on Salvador Puig Antich, un jove activista català de només 26 anys, va ser executat. Encara que no es pugui veure el lloc on Salvador seia en aquest moment fatal ni hi hagi cap fotografia que ho il·lustri, t'assegurem que si abans d'anar has llegit la història d'aquesta mort portada a terme pels franquistes o has vist la pel·lícula "Salvador (Puig Antich)", el lloc no et resultarà indiferent.


    Per a les jornades de portes obertes gratuïtes de la junta Model cal registrar-se prèviament a la web de la Generalitat de Catalunya. Les visites són tots els dies de la setmana (de dilluns a dissabte) de 10:00 a 18:15 h. Aquestes són concertades i gratuïtes, per un màxim de 15 persones, i duren aproximadament una hora i mitja, en que cal seguir un recorregut marcat.

    Ara només falta saber el futur de La Model. Pel moment, a l'entrada principal del recinte ja existeix un projecte de reinserció que ens sembla genial: es tracta de la venda d'articles, gairebé tots de cuina i amb un teixit a quadres típic català, realitzat a mà pels presos. Comprar qualsevol objecte que venguin és ajudar de cara a la seva emancipació laboral quan surtin de la presó, així que és una compra amb un valor social al darrera.


    El futur ús municipal de l'edifici encara està per veure: es diu que en un principi es conservarà la part principal de la presó perquè els ciutadans puguin seguir visitant aquest edifici i conèixer una part de la història de la ciutat. També es diu que en el recinte es construirà una escola i potser un parc. Estarem atents amb curiositat per veure en què es converteix un lloc on s'han allotjat durant 113 anys milers de reclusos. No estaria malament que fos un lloc on noves generacions poguessin aprendre i jugar.



    T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

      16 d’agost de 2017

      Cotlliure, un poble amb encant al sud de França

      Cotlliure, un bonic poble de la costa francesa, té la fama (ben merescuda) de ser un imant per a artistes. Pintors i escriptors han gaudit de la seva calma i han immortalitzat el lloc, per això avui dia visitar-ho és una experiència visual magnífica: carrerons estrets, petites casetes de colors, barques de pescadors, una platja amb còdols i un far molt fotogènic formen part d'aquesta petita població de poc més de 3000 habitants que cada any rep més turistes.


      Una mica d'història

      La història d'aquesta petita localitat es remunta a l'any 673, quan va ser batejada com "Caucoliberis" pel rei visigot Wamba. Durant diversos segles va formar part d'un lloc amb una gran importància estratègica en constant disputa, i va arribar a pertànyer al Regne d'Aragó i de Mallorca entre els segles XII i XVII. Al 1659, a causa del Tractat dels Pirineus, Espanya va cedir el Rosselló a França i Cotlliure va passar a formar part de la “Catalunya Nord”. A principis del s.XX, Cotlliure es va convertir en el bressol del fauvisme, un moviment pictòric revolucionari en la seva època que va impulsar Henri Matisse. En 1939 va ser el lloc on va morir el poeta Antonio Machado, exiliat de la Guerra Civil Espanyola, la tomba de la qual es pot visitar en el cementiri de Cotlliure.

      Què veure a Cotlliure

      El casc històric de Cotlliure és realment petit, així que la seva visita es pot realitzar perfectament en sol dia, encara que és recomanable pernoctar almenys una nit per gaudir de la seva posta de sol i els seus carrerons tranquils a primera hora del matí, quan encara no han arribat els visitants.


      Els racons més fotografiats i visitats de Cotlliure són: la platja Boramar, el port i l'església de Notre-Dame-des-Anges, amb un campanar la mar de fotogènic. Aquesta església a la vora del mar, entre tres platges, ha inspirat a grans figures de la pintura. És d'estil gòtic meridional i a l'interior destaca el retaule de l'altar major, del mestre català Josep Sunyer, d'estil barroc. Com a curiositat, val a dir que el campanar medieval era un far i la nau de l'església es va construir al segle XVII al costat d'aquest. Molt a prop del casc antic es troba la Chapelle St-Vincent, una petita ermita construïda a la roca.



      A l'altre costat del port està el Château Royal (castell real). En el mateix lloc va haver-hi ja en el s.VII un castell visigot, encara que la construcció actual és del segle XIII, de quan va ser residència dels reis de Mallorca, després de diverses reformes. La seva visita és d'allò més recomanable, ja que el castell de Cotlliure va ser històricament un port important des dels temps dels fenicis, situat en un enclavament envejat per tots en aquella època. El millor de la visita són les vistes al mar i a Cotlliure, a més de poder imaginar algun episodi bèl·lic dels que defensaven el castell dels vaixells que atacaven des del mar.




      El Fort Miradou amb les seves vistes al mar, i el Moré, la zona on es troba, un barri antic de pescadors de carrerons estrets i casetes de colors són una altra marca d'identitat de Cotlliure, amb racons amb encant on passejar amb calma cap al tard.

      La tomba d'Antonio Machado és una altra de les raons per les quals molta gent visita Cotlliure. Es troba al cementiri del poble, en un lloc bastant cèntric. El conegut poeta espanyol republicà Antonio Machado va fugir de les tropes franquistes exiliant-se a Cotlliure. Va ser aquí on també va morir, al 1939. Cinc dies més tard de la seva mort, va morir també la seva mare, Ana Ruiz. Van ser enterrats junts en una tomba on avui dia sempre es poden veure flors fresques. Al costat de la tomba hi ha una bústia on deixar cartes, que recull la fundació Machado. A Cotlliure també es pot veure la casa Quintana, on el poeta va passar alguns dies, encara que solament des de fora.




      Art a Cotlliure: el bressol del fauvisme

      La petita localitat de Cotlliure és coneguda també per ser el bressol del fauvisme, un moviment pictòric revolucionari de principis del s.XX el precursor del qual va ser Henri Matisse. Durant l'estiu de 1905, ell i el seu amic André Derain van pintar a Cotlliure unes 300 obres pictòriques, tot un rècord! Així que des que van estar aquests gegants de la pintura, Cotlliure ha atret sempre a artistes, molts d'ells bastant influents, com Picasso o Dalí. Actualment, la brisa marina i l'ambient bohemi de d'aquesta petita localitat de costa segueix atraient a artistes de tot tipus i llocs. Només s'aha de fer un volt pels seus carrers per veure que el poble està ple de galeries d'art, amb obres molt originals.
      El museu Peské és un dels llocs imprescindibles per als amants de l'art modern. Existeix una interessant visita guiada, anomenada “camí del fauvisme”, on es poden veure reproduccions de les obres de Matisse i Derain col·locades en el mateix lloc on van ser pintades.




      Informació pràctica pel viatger

      Ubicació:

      Cotlliure es troba a la costa del sud de França, a uns 30 km de Perpinyà (Pirineus Orientals,) a la regió Llenguadoc-Rosselló. Està molt a prop de la frontera amb Espanya, a menys de 30 km de Portbou.

      Com arribar:

      - En cotxe: Des de Catalunya el més ràpid és anar per l'AP-7, si és possible utilitzant el sistema teletac per evitar cues. Quan passem la frontera, cal prendre la primera sortida en Li Boulou (num.43) cap a Argelès-sud-mer/Port-Vendres. Cotlliure es troba entre aquestes dues poblacions, a uns 25 minuts de l'autopista.
      De Barcelona a Cotlliure hi han unes 2 hores amb cotxe. Una altra opció (si es té més temps) és anar per la costa, prenent la N-260 des de Figueres cap a Portbou, passant per Cerbere, Banyuls-sud-mer, fins a Cotlliure. Si escollim aquesta opció, gaudirem d'un dels paisatges més bonics que existeixen de la costa francesa.

      - En tren: Cotlliure té estació de tren, encara que la connexió amb Catalunya és molt dolenta, ja que hi implica canviar de tren a Perpinyà. Des de Barcelona es triga unes 3h 30 min, depenent de les connexions que hi hagi aquest dia. Es pot consultar els horaris i preus en RENFE o SNCF.

      - En bus: Per arribar a Cotlliure en aquest mitjà de transport suposaria prendre dos busos. Des de Barcelona es pot arribar en bus amb ALSA fins a Perpinyà (unes 3h). Des de Perpinyà s'ha d'agafar el bus nº400 fins a Cotlliure (1h).

      - Avió: L'aeroport més proper es troba a 30 km de Perpinyà, però desafortunadament no existeixen vols directes des de Catalunya, així que descartaríem utilitzar aquest mitjà de transport.


      *Nota: Més informació sobre Cotlliure a la web oficial de turisme de Sud de France.

      T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

        8 d’agost de 2017

        6 anys compartint viatges


        Sembla que va ser ahir que publicàvem el nostre primer article al blog, just abans d'iniciar un viatge de volta al món que va durar dos-cents dies. Avui fa sis anys que vam començar a explicar les nostres aventures viatgeres i ens sembla que va ser ahir. Des d'aquell agost de 2011 tenim 360 entrades al blog i moltes experiències viscudes!




        Hem viatjat tant com hem pogut i hem explicat molts dels viatges que hem fet. Però camí no l'hem fet pas sols: durant aquest temps han passat pel blog 48 convidats en forma d'entrevistes viatgeres o d'autors convidats, hem rebut més de 2151 comentaris i, només el darrer any, hem tingut més de 2000.000 lectures dels articles publicats. Però això només són dades i números...Volem donar-vos les GRÀCIES a tots i totes que ens segui i llegiu, tant als que ho feu des del començament, com als que ens heu descobert fa poc a través de les xarxes socials, el boca a boca o bé personalment. Volem agrair als que heu participat en el blog activament, ja sigui explicant les vostres experiències o bé aportant els vostres comentaris. Dir-vos que tant els col·laboradors puntuals, com els lectors formeu part d'aquest projecte i que sense vosaltres el blog perdria la seva essència, que des de un inici sempre ha estat el fet de compartir viatges i motivar a d'altres a que emprenguin el seu.

        En el blog hem explicat les experiències viscudes en 50 països però a dia d'avui a la nostra motxilla n'acumula ja més de 80 països. Així que tenim encara un munt d'històries, anècdotes i curiositats de destinacions per explicar, que anirem descobrint en els nous articles que es publicaran d'aquí endavant. Parlarem sobretot d'aquells llocs on hem estat aquests darrers dos darrers anys, des que la petita Ivet, el nou membre de la família, s'ha incorporat a l'equip dels "Quaderns".




        Viatjar durant dos anys amb en família ha modificat una mica la forma de viatjar: ara ho fem d'una manera més slow (ja ho fèiem abans, però ara s'ha intensificat), intentant escollir les destinacions més recomanables on anar amb un bebè, planificant una mica més, i sense necessitat de visitar tot el que apareix a la guia de viatge. Valorem més les experiències viscudes que el fet de veure monuments o visitar museus; creiem que aquestes poden ser molt enriquidores a nivell personal; i intentem mostrar-li a la nostra petita la diversitat i riquesa en cultures, paisatges i formes d'entendre la vida que existeixen allà on anem.

        Per molts viatges!


        T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

           
          Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
          cookie law