20 agost de 2014

Guia per visitar Estocolm en tres dies


Estocolm és una de les capitals europees amb més encant. Ho afirmem amb coneixement de causa...

A cavall entre el mar Bàltic i el Llac Mälaren, Estocolm és una ciutat tranquil·la que s'entén per un munt d'illes i que està rodejada d'aigua per tot arreu. És la ciutat dels Premis Nobel, d'Abba, de Pipi Calcesllargues, de la trilogia Millenium... però possiblement és el contrast dels colors vius dels edificis de Gamla Stan (la part antiga de la ciutat) amb el blau del mar sota la llum de darrera hora de la tarda, l'estampa que més ens ha captivat de la ciutat. Oi que donen ganes de quedar-s'hi durant una temporadeta?

Tres dies són suficients per enamorar-se d'aquesta ciutat i també per saber que, de ben segur, no serà la darrera el darrer cop que la visitem. A continuació et fem una proposta de ruta per una primera visita, pensada per un cap de setmana llarg.

Vistes de Gamla Stan des de dalt de la torre de l'Ajuntament


Dia 1: El centre històric

El primer dia pel matí recomanem anar d'hora a Stadhuset, l'Ajuntament d'Estocolm. L'edifici, de totxana vermella, és un dels símbols de la ciutat i dins seu té la sala on esdevé un dels actes més importants a nivell mundial: el sopar de gala dels Premis Nobel. S'ha de reservar hora per una visita guiada si volem entrar a l'interior (la freqüència de visites varia segons l’època de l’any). Durant la visita guiada ens mostraran els espais més monumentals de l’edifici, conèixer la seva història i trepitjar les mateixes escales per les que baixen els premis Nobel, cosa que sempre fa una certa il·lusió, sobretot perquè podem emular els propis afortunats. Una  estrella que es troba just a la paret del davant de les escales, marca el punt cap a on han de mirar per baixar de forma ferma i pomposa.


Stadhuset, l'ajuntament d'Estocolm
stadhuset
Stadhuset, sala on cada any se celebra el sopar de gala dels Premis Nobel


Per sobre la sala de cerimònies s’alça la torre de l'Ajuntament, a la qual val molt la pena pujar per veure -segons el nostre parer- la millor vista de Gamla Stan (la foto principal del post). És recomanable reservar hora per pujar-hi abans de fer la visita a l'Ajuntament i així assegurar-se la plaça, les visites són cada mitja hora i tenen un aforament limitat. Una curiositat: dins podem trobar els motlles amb els que van fer les estàtues més representatives que trobem a la ciutat.

Un cop a baix, i abans de dirigir-nos cap a Gamla Stan, val la pena gaudir de la plaça porticada i els jardins del peu de l’edifici. És un lloc agradable on un pot gaudir del sol i les vistes si fa un bon dia.


Plaça porticada del Stadhuset

Ja al migdia ens encaminarem cap a Gamla Stan per veure el canvi de guàrdia al Palau Reial (a les 12:15 h, segons l'estació). És una cerimònia que s'ha convertit en un espectacle turístic però que val molt la pena de veure. Està a l'alçada de la del Palau de Buckingham de Londres i compta amb la participació de la cavalleria i una orquestra que, si esteu de sort, tocarà alguna melodia del grup ABBA. Recomanem arribar d'hora per veure l'espectacle des de primera fila.


Soldats amb cavalls davant del Palau Reial


Canvi de guàrdia al Palau Reial

La tarda la dedicarem a recórrer Gamla Stan. Aquí va néixer Estocolm i passejar-hi és un anar descobrint places i carrerons adoquinats que mantenen l'essència de la ciutat medieval. Els edificis, més pròxims en el temps, són majoritàriament del segle XVIII i sembla que competeixin entre ells per veure qui té la façana més atractiva. Val la pena allunya-nos dels carrers principals i perdre'ns per aquells menys transitats, hi trobarem racons amb encant per gaudir en solitari.


Carrer de Gamla Stan, amb la torre de la Catedral
Stortorget, centre neuràlgic de Gamla Stan

Stortorget és possiblement la plaça més pintoresca i el centre neuràlgic de la ciutat antiga. Allà hi té la seu l'Acadèmia sueca i el Museu dels Nobel, interessant de veure només si disposeu de la Stockholm card. Una mica més endavant visitarem Storkyrkan, la catedral de la ciutat. Del seu interior ens sorprèn l'escultura de Sant Jordi i el drac, una imatge que ens és familiar i que no esperàvem pas trobar per aquestes latituds. Data del segle XV i, segons es creu, aquesta imatge de fusta també conté relíquies del sant al que representa. Una sorpresa darrera una altra a Estocolm...


El Sant Jordi de Storkykan


Dia 2: L'illa de Djurgärden

Començar el dia fent un creuer per mar Bàltic si fa bon dia és una molt bona opció. Per això s'ha d'anar a la parada de tramvia Kungträgarden i reservar el Royal Canal Tour (a ser possible anar d'hora, sobretot en cap de setmana). Dura prop d'una hora i dóna la volta a l'illa de Djurgärden, durant el trajecte trindrem l'oportunitat de veure una perspectiva completament diferent de la ciutat. Des de l'aigua, i mentre ens anem allunyant del casc antic, l'asfalt i la pedra s'anirà substituint pel verd de parcs i cases de fusta. Natura en estat pur ben a prop del centre de la ciutat.


Vistes de Gamla Stan des del vaixell
Paisatge típic de Djurgärden

Després de veure Djudgarden des de l'aigua és hora de descobrir-la a peu. Aquesta illa per si sola ja té suficients atractius com per dedicar-li la resta del dia, hi arribarem amb el tramvia núm. 7. Antiga reserva de caça real, en l’actualitat, Djurgarden es un àrea d’esbarjo magnífica i concentra alguns dels millors museus de Suècia.

Començarem pel Vasamuseet, el museu que allotja l’únic vaixell del s. XVII que ha sobreviscut fins avui. Amb més del 98 % de la seva estructura original i els seus centenars d’escultures tallades, el Vasa és un tresor artístic amb una curiosa història. Va ser el més gran de la seva època i hauria estat el vaixell de guerra més temut del seu temps si no hagués estat perquè només va arribar a navegar uns centenars de metres... Sí, tal qual llegeixes: el dia del seu pompós viatge inaugural i no gaire lluny del port, el vaixell va començar a enfonsar-se davant de milers assistents incrèduls que no podien creure el que estaven veient. L’excés del pes dels canons i un mal càlcul del centre de gravetat de la nau, van fer del Vasa una de les pífies més sonades de la història naval mundial. El Vasa fou reflotat al 1961 i al 1990 va ser traslladat al seu emplaçament actual.


El Vasa

Després de conèixer la història tragicòmica del Vasa dedicarem el que ens resta del matí i tota la tarda a descobrir tres museus que són tan o més peculiars que el Vasamuseet. Si vas néixer als anys 70 t’encantarà el Junibacken, el museu dedicat a l’Astrid Lindgren i els seus personatges, entre els que segur que recordareu a la "Pipi Calzaslargas". Si ets una mica més gran o ets fan remember de la música pop el teu és l’Abba Museum, dedicat en exclusiva al grup suec més universal. Després recomanem dedicar un mínim de 3 hores al museu a l'aire lliure més gran del món que, curiosament, també està a Estocolm. A Skansen trobarem cases típiques de tota Suècia que han estat transportades aquí peça a peça, recreacions de carrers i petits pobles amb gent vestida d'època. També hi trobarem un zoo amb els animals salvatges propis del país.


Església de fusta a Skansen

De tornada de Skansen podem recuperar forces i prendre alguna cosa en una de les terrasses de la plaça de Kungstradgarden, una de les més animades de la ciutat i punt de trobada de la gent local. Ideal per acabar el dia.


Kungstradgarden

Dia 3: Arquitectura moderna

El disseny i l'arquitectura sostenible són també ensenyes de la identitat sueca. Si hem parat una mica d'atenció, ja n'haurem vist uns quants exemples els dies anteriors però durant el darrer dia proposem que aquest sigui l'element connector dels llocs a visitar.

Si encara no has agafat el metro ja és hora de fer-ho, en concret i especialment el que circula per la línia blava. Les parades estan decorades amb motius diversos i pintades amb colors vius directament sobre la roca. Val la pena dedicar-hi temps i anar parant a les principals parades quedant-nos uns minuts gaudint de l'art subterrani, de fet el metro d'Estocolm està considerat el museu més llarg del món. Si no disposes de gaire temps recomanem especialement Solna Centrum, Kugsträdgarden i T-Centralen.


Parada del metro d'Estocolm

Si baixem a la parada T-Centralen quan sortim ens trobarem a la Sergels Torg. Aquest és el centre neuràlgic de la ciutat moderna i també un lloc de molt moviment, gent de tot tipus i condició es barregen entre els grans triangles blancs i negres que caracteritzen aquesta plaça. El Kulturhuset, un centre multicultural dissenyat per Peter Celsing. Allà mateix també està Hötorgshusen, cinc gratacels alineats dels anys seixanta planificats per Sven Markelius. A poc menys de 10 minuts caminant en direcció a l'Estació Central de tren arribarem al Stockholm Waterfront Congress Centre, un edifici espectacular inaugurat recentment.


La Kulturhouse (casa de la cultura) i la Sergels Torg (plaça)


A 15 minuts caminats des de Sergels torg visitarem la Biblioteca Pública d'Estocolm. Aquest és un dels projectes més populars d'Asplund, possiblement l'arquitecte suec més famós. Passejar-hi tant pel seu interior com pel parc on es troba emplaçada -dissenyat també per Asplund- és una autèntica delícia.


Biblioteca Pública d'Estocolm

Per la tarda podem anar a l'Ericsson Globe, que amb 130 metres d'alçada és l'edifici esfèric més gran del món i el Tele2 Arena, un estadi de futbol de disseny futurista inaugurat fa només un any (parada de metro Globen, línia verda). A l'Ericsson Globe podrem gaudir de l'Sky view i pujar en el seu ascensor fins al capdamunt del globus. Des de dalt podrem veure unes bones vistes de la ciutat -tot i que les que es veuen des de la torre de l'Ajuntament són molt més maques-, una forma original i diferent de despedir-nos d'Estocolm.


Sky view
Vista de lluny de Sky view


stockholm
L'Sky View

Amb només tres dies no vam tenir temps de més, però si haguéssim disposat de més dies segurament hauríem visitat Skogskyrkogarden, cementiri declarat Patrimoni de la Humanitat projectat per Asplund i Lewerentz que evoca la filosofia nòrdica a la natura, la vida i la mort. També haguéssim aprofitat per visitar alguna de les illes dels voltants de la ciutat on quan arriba el bon temps, la gent d'Estocolm s'escapa a passar el cap de setmana. Possiblement també ens haguéssim arribat fins al Palau de Drottningholm, també declarat Patrimoni de la Humanitat i residència de la família reial... En definitiva, ja estem acumulant motius per tornar a aquesta magnífica ciutat.


Informació útil

Com arribar:

Diverses companyies lowcost tenen vols directes des de Barcelona a Estocolm. El vol té una durada d'unes 3,5 h i, si es compra amb temps, es poden aconseguir ofertes i comprar el bitllet molt bé de preu (95 € anada/tornada en el nostre cas).

Estocolm té tres aeroports: Bromma, Skavsta i Arlanda. Nosaltres vam arribar per aquest últim, a 45 km de la ciutat. Pel trajecte des de l'aeroport Arlanda a Estocolm l'opció més econòmica i recomanable és el bus Flygbussarna (uns 50 minuts) per 210 SEK anada/tornada (23 €). L'altra opció i la manera més ràpida per anar a la ciutat és agafar el tren Arlanda express (25 minuts) per 490 SEK anada/tornada (53 €). Totes dues opcions et deixen a l'estació central, al mateix centre de la ciutat.

On allotjar-se:

Nosaltres vam trobar una oferta al Vanadis Hotel per 395 SEK/nit (43€) l'habitació doble amb bany compartit, esmorzar i wifi inclòs. L'habitació era bàsica, molt petita i sense finestra, però per aquest preu a Estocolm difícilment es pot trobar res millor. Més que un hotel, té un ambient de hostel: quan hi vam estar, la majoria de viatgers que s'hi allotjaven eren joves nòrdics. Un altre punt a favor pel seu preu és la seva ubicació: a 5 minuts de la Biblioteca Pública i de la parada de metro, a tres estacions de Gamla Stan o bé 40 minuts caminant.

On menjar:

Per menjar, al migdia pots trobar menús per 12 €. A la nit el preu dels restaurants ja puja més, però sempre tens l'alternativa de les cadenes de restaurants de menjar ràpid. Una altra bona opció són els restaurants de la cadena Vapiano, una cadena alemanya de menjar italià que ja hem vist en altres països i que està molt bé qualitat/preu (uns 15 € per persona). N'hi ha un a tocar de l'estació central i un altre just davant de la parada de metro de Gamla Stan.

De viatger a viatger:

Abans d'anar-hi teníem la idea que Estocolm era cara però un cop allà hem comprovat que, tot i ser una ciutat nòrdica, està al nivell de la resta de grans capitals europees. Una grata sorpresa que ha agraït la nostra butxaca.

Recorda que a Suècia no hi ha euro, la moneda és la corona sueca. Tot i això no cal que canviïs gaire moneda sueca, s'acostuma a pagar amb targeta a tot arreu tot i que la quantitat sigui petita. Si vas pagant amb targeta, t'estalviaràs les comissions del canvi.

A part de l'allotjament i el menjar, és en el preu de les entrades on tindràs més despesa. Valora si, pels museus que penses visitar, et surt a compte la Stockholm card. Aquesta, a part de les entrades a més de 80 museus, inclou també transport públic i el Royal Canal Tour. Pots trobar més informació de la Stockholm card, d'Estocolm, i de Suècia a les pàgines oficial de turisme: Visit Stockholm (en anglès)i Visit Sweden (també en castellà).


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

13 agost de 2014

Tres anys de blog!


Aquesta setmana complim 3 anys de blog i ho fem des de les Maldives!
A celebrar-ho toca!!!

Sembla mentida com passa el temps!!! Després de tres anys, els Quaderns de bitàcola compten amb 237 articles publicats, més de 1500 comentaris i de 250.000 visites. Però això només són xifres... El millor de tot són el munt d'amics nous que hem fet gràcies al blog i als viatges!


El gran grup de Quaderns de bitàcola: col.laboradors, entrevistats, bloggers, amics viatgers...
Falten molts més, però volíem fer una petita representació!


Volem donar-vos les GRÀCIES a tots i totes que ens heu anat seguint, alguns ho feu des del començament i d'altres ens heu descobert fa poc, ja sigui pel boca a boca, les xarxes socials o personalment. Tots formeu part d'aquest projecte i sense vosaltres el blog perdria la seva essència, que no és altra que compartir viatges i motivar a d'altres viatgers a que emprenguin el seu!

També volem donar les gràcies a aquells que heu col·laborat en els Quaderns compartint les vostres experiències ja sigui mitjançant les entrevistes o com autors convidats i aquí hem de fer un agraïment especial a la Mireia Siles, col·laboradora amb la seva pròpia secció: "webs i apps".

Nosaltres prometem continuar alimentant aquesta bitàcola amb els nostres viatges! Matèria prima no ens en falta... En el blog hem explicat les experiències viscudes en 35 països però a dia d'avui la nostra motxilla n'acumula ja més 60. Tenim encara un munt d'anècdotes i curiositats per explicar de llocs que hem visitat, als que hem d'afegir tots els viatges que encara estan per arribar. Així que prometem que poc a poc anirem desgranant, un a un, alguns els viatges que encara no hem explicat, com també el que estem fent ara mateix: Índia, Sri Lanka i Maldives.




En blau, els països en els que hem estat (cortesia de Amcharts)


Per una d'aquestes casualitats viatgeres, l'aniversari en ha agafat a les Maldives (ni fet expressament!). I ja que hi som, ho volem celebrar com toca: amb un còctel de fruites (sense alcohol, això sí, que aquí són musulmans) en una platja idíl·lica. Després, i si no ens fa mandra deixar la nostra hamaca, anirem a capbussar-nos una estoneta per veure peixets de colors. I això que la nostra il·lusió era poder veure per aquestes contrades al tauró balena... però sembla que aquesta vegada no hem tingut sort. Que hi farem, ens haurem de conformar amb descansar a les Maldives. Quin sacrifici més gran! ;)





T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

    6 agost de 2014

    Entrevistes viatgeres: l'Eva i en Mario


    El dia de Sant Jordi de 2013 vam conèixer l'Eva i en Mario. La casualitat va fer que coincidíssim i, com no, parléssim de viatges. Ells ens van explicar els seus plans: fer la volta al món, la qual iniciarien poc després i que encara avui es troben gaudint. Afortunats!!!

    L'Eva i en Mario van començar la seva volta al món el 13 de juny de 2013 amb destinació San Petersburg (Rússia), per després continuar amb el transmongolià el seu viatge cap a Mongòlia, Xina, Japó, Tíbet, Nepal, Índia... Des d'allà van anar cap al sud-est asiàtic, on han visitat països tan diversos com Malàisia, Singapur, Indonèsia, Vietnam, Cambodja, Tailàndia, Myanmar... Fins arribar a Oceania: Austràlia i Nova Zelanda (aquí podeu veure la seva ruta).




    Ja porten més d'un any voltant pel món i durant aquest temps han tingut un munt de moments inoblidables: han dormit en l'estepa mongola, han passat hores i hores en autobusos amb trajectes interminables, han fet amics nous, s'han banyat en platges paradisíaques, han gaudit, han patit... De ben segur que aquesta està sent l'experiència de la seva vida! I malgrat tornen al setembre de 2014 no sembla que tinguin gaire ganes de tornar... No ens estranya, amb lo bé que s'està viatjant...!

    Viatge a Ítaca és el quadern de bitàcola on expliquen el seu periple pel món i les seves experiències dia a dia. Després de llegir-los, veureu que viuen el seu gran viatge amb molta passió, per això el nom del seu blog el hi va que ni pintat. Porten per bandera les paraules que encapçalen el seu blog, dites pel gran poeta grec Kavafis:

    "Quan emprenguis el teu viatge cap a Ítaca, prega que el camí sigui llarg,
    ple d'aventures, ple d'experiències..."

    A banda de ser uns grans viatgers els hi encanta el món de l'enologia, és a dir, el vi! (i a qui no!). Allà on van els hi encanta conèixer el vi del lloc, i tastar-ho, és clar! En fi, que donen moltes ganes de viatjar a segons quines destinacions només per tastar el aquest o aquell altre vi que expliquen. Esperem que quan tornin ens donin una classe per a aficionats particular! :)



    Perfil viatger


    Quants països heu visitat? Eva (E): 48. Mario (M): 28
      Pes habitual de vostra motxilla? Una de 70l, una de 40l i una amb la tecnologia.

      El darrer viatge? Actualment estem viatjant arreu del món i acabarem el 12 de setembre.
        La propera destinació? Depenent dels diners que tinguem, però tenim moltes idees: Islàndia, Argentina, safari a Àfrica o regió vinícola a França.

        El destí favorit? Difícil pregunta... M: Japó. E: Tibet
          Un racó especial aprop de casa? E: Priorat o Formentera. M: Menorca.
            Si poguéssiu fer un viatge en el temps, on aniríeu? M.: a Tailàndia fa uns 15 anys. E.: Londres del Willy Fogg i emular el seu viatge.
              Música per escoltar mentre viatgeu? Txarango.
                Una pel.lícula que us faci viatjar?"El senyor dels anells", que ens va convèncer de venir a Nova Zelanda.



                  L'entrevista


                  Com va començar la vostra passió viatgera?

                  Eva: De petita amb els meus pares, recordaré tota la vida el viatge a través d’Europa fins els fiords noruecs amb un Land Rover i anant de càmping.

                  Mario: Venia en el contracte de parella amb l’Eva, des del primer dia, concentrant-se en somnis de futur de tots els països per visitar.




                  Quin és el viatge/destí que us ha marcat més com viatgers?

                  Eva: Filipines. El primer cop que hi vaig anar amb el SETEM. Veure els somriures de la gent a la qual les inundacions havien fet fora de casa seva, i com et feien partícip de la seva vida i alegria, em va marcar i fer veure les coses no són igual a tot arreu.

                  Mario: Laos. Va ser el sortir de l’armari viatger, de motxilla i viatge per lliure amb l’Eva. Aquella experiència, em va marcar l’esperit i l’ànima de conèixer món, i sobretot el descobrir el somriure de felicitat permanent que vaig portar durant els dies que vam estar-hi, i que em va desaparèixer al parell dies de tornar a casa.


                  Quin és el destí que més us ha sorprès i per què?

                  Mongòlia. Potser perquè no hi teníem gaire referències, però sobretot per descobrir un país en estat pur, paisatges increïbles sense rastre de civilització, on la part negativa de la massificació turística encara no ha tocat. I ens fa pensar, que ens hagués agradat conèixer altres països en situacions similars fa un temps.




                  Una anècdota divertida?

                  Pel Mario: En un trajecte en tren per terres mongoles i mentre estava a la llitera inferior d’un vagó compartit, un home de mitjana edat al veure els meus auriculars em va demanar amb la universalitat dels signes que escoltava. Li vaig oferir un dels dos, i ell, tot content se’l va posar i es va estirar amb mi al mateix llit durant una bona estona. Per sort l’Eva no és massa gelosa...

                  Per la resta de la humanitat menys pel Mario: Diluviant sobre Hohhot, ciutat xinesa sense ni gota de turisme, i en els primers dies pel país, i perseguint una dona que ens ajudava a aconseguir bitllets de tren, vaig posar un peu en un bassal d’aigua massa profund i irregular, que va fer que acabés Mario, i motxilla per davant i per darrere, arrebossat entre aigua i fang, mentre els deu mil xinesos que allà estaven, rient sense parar senyalaven com l’únic occidental que hi devia haver, feia la tortuga dins dels dos pams d’aigua!


                  I una anècdota no tan divertida?

                  A terres nepaleses, i després de baixar del bonic poble de Bandhipur pujats en un autobús que quintuplicava el seu aforament permès, si això allà existeix, vam pujar en un altre per seguir la nostre ruta cap a Pokhara. Un home intentant cobrar-nos un preu excessiu es va apropar, i després de regatejar, i força, fent-se l’enfadat es va conformar. Quan va arrancar l’autobús, va anar cap a la porta, i d’un saltiró va fotre el camp, el malparit... Als deu segons teníem un jovenet que no aixecava un pam de terra, que afirmava ser el revisor i ens demanava que li paguéssim el bitllet també a preu d’or. Finalment vam pagar amb rebaixa, però tot i que només eren dos o tres euros el que ens havien estafat, ens va fotre molta ràbia.


                  Què és el més important que heu après viatjant?

                  La paciència, i a relativitzar les coses. Que la concepció del temps, i de coses que considerem com “normals” són diferents a cada país. Aprendre a moure’t pel teu compte, a ser auto suficient, i sobretot que tenim un sentiment de felicitat interna quan viatgem, que no caduca mentre ho seguim fent.




                  Perquè recomanaríeu a altres persones a viatjar?

                  Deia Unamuno que el feixisme es cura llegint, i el racisme viatjant. Viatjar et porta a entendre la normalitat dins de la diferència, que allò que considerem “bé” o “malament” moltes vegades és relatiu. Que l’experiència ens millora com a persones, i que així com des de fora i amb el temps aprens allò que no t’agrada de “casa”, també te n’adones de tot el que t’agrada, què trobes a faltar i veure que quan ho tens a prop no li dones gaire importància. A més de gaudir de platges paradisíaques, paisatges de postal, o varietat gastronòmica que fa delir el paladar...


                  Un consell pràctic per a futurs viatgers.

                  El més important après durant aquest viatge, és no voler fer un viatge que altres han fet. Centrar-te a viure cada moment, construint un camí propi, que pot ser basat en altres experiències viatgeres, però tenir clar el més important, és el teu viatge i quan ho entens, el gaudeixes plenament.

                  Ahhh! això i anar lleuger d’equipatge, que els “persidecas” pesen, ocupen espai, i gairebé mai els trobes a faltar!



                  T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

                    30 juliol de 2014

                    La Torre Bellesguard, l'obra desconeguda de Gaudí


                    Diu la llegenda que hi havia una vegada un rei que per donar solució als seus problemes respiratoris va decidir traslladar la seva residència fora de la ciutat. Per decidir el millor emplaçament va esquarterar una cabra i va escampar els seus trossos per la muntanya. Allà on la carn es va conservar més temps va marcar el lloc on millor aire es respirava i, per tant, el lloc adequat per construir-hi el nou castell. Allà va anar a viure i va traslladar la cort el rei. Li va posar el nom de Bellesguard, per les magnífiques vistes que s'hi veien.

                    Segles més tard, un famós bandoler i els seus sequaços van utilitzar els murs de l'antic castell per fugir i amagar-se després de les seves malifetes. Quan el van capturar li van fer justícia passant-lo per la forca. Un cop mort, per venjança, va córrer la mateixa sort que la cabra del rei i els seus trossos van ser també escampats per arreu, entre els quals el castell on s'havia refugiat.

                    Passats els anys, quan ja només van quedar restes de l'antic castell, la senyora propietària dels terrenys va decidir encarregar a un famós arquitecte la construcció d'una casa. No podia ser una casa qualsevol i el projecte va acabar sent una obra de bellesa singular...

                    Vista panoràmica de la Torre de Bellesguard


                    Si penses que tot el què t'hem explicat és un conte, vas ben equivocat. Et podem assegurar que en aquest cas la realitat supera la ficció i que la majoria dels fets exposats estan documentats. Avui us parlem de la Torre Bellesguard i la seva història. És una de les obres més desconegudes d'Antoni Gaudi i, tot i que sembli mentida, un lloc de Barcelona encara per descobrir.

                    Als peus de la serra de Collserola, la Casa Figueras (el seu altre nom) des de lluny semblaria un castell medieval si no fos pel seu pinacle, que la delata. Es tracta però d'una casa particular que va ser construïda entre 1900 i 1909 per Gaudí i acabada el 1917 pel seu col·laborador Domènec Sugranyés. Aquest indret únic ha estat molts anys tancat al públic i ara els seus propietaris han decidit donar a conèixer l'obra a tothom que vulgui visitar-la, una decisió que creiem molt encertada i que permet al visitant conèixer un Gaudí desconegut.


                    Punta del pinacle de la torre, amb la creu de quatre braços típica de Gaudí, la corona reial i la senyera catalana

                    Una mica d'història: Bellesguard, de Martí l'Humà a l'actualitat


                    En el recinte s'han trobat restes de ceràmica romana de l'any 50 dC i és també on Martí l'Humà, darrer rei del Casal de Barcelona, va tenir la seva darrera residència fins a la seva mort al 1410 -de fet, el nom de bell-esguard es creu que prové per la vista que tenia el rei des d'aquest indret-. Durant el segle XVII, es creu que les runes del castell medieval van servir en algun moment d'amagatall al bandoler Joan Sala i Ferrer, més conegut com a Serrallonga. Sobre la llegenda del seu esquarterament només et direm que en el mur d'entrada al recinte hi ha un petit forat que marca el lloc exacte on es va dipositar un dels seus trossos. A la imaginació de cadascú deixem ja si és realitat o no... Ara bé, si això és veritat, déu ni do com se les gastaven en aquella època.


                    Entrada principal murallada de la Torre Bellesguard, la part inferior del mur és d'origen medieval.


                    Uns segles més tard, Gaudí va rebre l'encàrrec de Maria Sagués (la vídua de Jaume Figueras) de construir una casa als terrenys de l'antic castell. Conscient de la història de l'indret, l’arquitecte construeix un edifici que homenatja Catalunya i el Casal de Barcelona. És per això que la casa te l'aparença externa d'un castell medieval, incloent-hi els seus merlets i la torre que remata la façana. Gaudí va aprofitar l'estructura del castell per construir una casa amb pedra i maó d'estil neogòtic -una barreja entre modernisme i gòtic- dins d'un paratge de natura, una simbiosi molt pròpia de l'artista que ens encanta. La vídua de Figueres es va arruïnar amb la construcció de l'obra, ja que en encarregar-la no va preveure que Gaudí voldria cada pedra amb una mida concreta, un color... en fi, que el perfeccionisme de l'artista requeria temps i diners per fer-ho al seu gust.

                    Durant la guerra civil espanyola la casa va servir d'orfenat i el seu mobiliari modernista original es va aprofitar com a llenya per escalfar les habitacions, desgraciadament es va perdre per sempre més. Als anys 40, la família Guilera va passar a ser la nova propietària de la Torre Bellesguard i a partir de 1945 s'hi instal·là una clínica de ginecologia i obstetrícia. Als anys 70, la família van decidir tornar a utilitzar-la com a residència particular.


                    Bellesguard: una obra gaudiniana singular


                    L'edifici és de planta quadrada i té els seus vèrtex apuntant cap als punts cardinals. En voler donar-li aparença de castell, Gaudí deixa de banda les línies corbes que predominen la seva obra i dóna el protagonisme a unes formes rectes i anguloses que són poc habituals en els seus edificis.

                    A Bellesguard l'arquitecte posa en pràctica solucions arquitectòniques innovadores que després replicarà. Així, les golfes amb els seus arcs de maó són una demostració de mestratge en la utilització d'aquest material, i poden considerar-se un assaig de les posteriors golfes de la Casa Batlló i la Pedrera.


                    Perspectiva de la Torre Bellesguard des de la part del darrera

                    L'edifici està integrat dins de la natura, rodejat de palmeres i plantes del jardí. Passejant pel recinte hem descobert força detalls de l'obra de Gaudí com balcons amb formes ondulants i que trenquen la rigidesa de l'edifici, finestres allargades amb forja treballada que mostren l'interès de l'artista per la il·luminació natural, mosaics de pedra que donen volum a la façana, canonades dissimulades que s'enfilen a l'edifici com si fossin heures... Modernisme en estat pur.

                    Cada element que composa l'edifici sembla que oculti un enigma. El simbolisme religiós es pot trobar en infinitat d'objectes: en la creu del pinacle, els tres balcons que representarien la Santíssima Trinitat, els 33 metres d'alçada de la torre podrien ser una al·lusió a l'edat de Crist i la inscripció "Ave Maria Puríssima, sens pecat fou concebuda" dóna la benvinguda a l'entrada. La història medieval catalana està representada sobretot en dels bancs de trencadís que s'ubiquen a banda i banda de la porta d'entrada, amb referències a Roger de Llúria i la desgràcia de Martí l'Humà. Finalment l'estrella de vuit puntes es repeteix a l'interior i l'exterior de Bellesguard com la clau secreta d’una simbologia misteriosa a la que encara no se li ha trobat un significat clar. No et direm més, si vols conèixer més a fons la història i els enigmes de Bellesguard, hauràs d'anar a veure-la.

                    Balcons de la façana principal

                    Porta d'entrada a la casa, on podem llegir la inscripció "Ave Maria Puríssima, sens pecat fou concebuda"

                    En la nostra visita vam tenir la sort de conèixer l'actual propietària, la nora del senyor Lluís Guilera (el doctor que va comprar la casa al 1944). Molt amablement, ens va convidar a entrar per veure'n l'entrada, tota plena de detalls modernistes que ens van captivar. Ens va explicar que ella i la seva filla són les que actualment viuen a la casa (cadascuna en un pis) i què significa per ella viure en un indret tan especial. Una curta conversa que ens va acostar a les sensacions que s'experimenten en habitar una obra mestra de l'arquitectura.


                    Làmpara modernista del rebedor de Torre Bellesguard

                    Font modernista al rebedor de la Torre Bellesguard


                    Informació pràctica


                    Torre Bellesguad
                    Carrer Bellesguard, núm. 16 - Barcelona
                    Tel. 93 250 40 93
                    www.bellesguardgaudi.com

                    Horaris i tipus de visites:

                    De l'1 d'abril al 31 d'octubre: de dilluns a dissabte, de 10h a 19h.
                    De l'1 de novembre al 31 de març: de dilluns a dissabte, de 10h a 15h.

                    Visita lliure amb guia d'àudio en los exteriores e interiores de la Torre Bellesguard. Espacios visitables: interior de la casa, golfes i terrassa, jardins i cavallerisses amb espai audiovisual. Preu de l'entrada amb audioguia: 9 €.

                    També hi ha visites guiades a les 11 h en anglès i a les 12 h en català (dimarts, dijous i dissabtes) i en castellà (dilluns, dimecres i divendres). La visita té una durada d'una hora. Preu de la visita guiada: 12 €.

                    Les Nits Gaudí:

                    A l'estiu Torre Bellesguard programa un cicle de bona música: les Gaudí Nights. Són vetllades musicals que es desenvolupen en un ambient distès als jardins de la Torre, un marc formidable per un concert. Els visitants són rebuts amb una copa de capa i es complementa amb una visita guiada panoràmica d'uns 20 minuts al recinte la Torre Bellesguard abans de l'inici del concert (no es visita l'interior de l'edifici).


                    Nosaltres vam assistir al concert Jacob Lenson, el dia 11 de juliol.
                    Un virtuós de la guitarra que en va fer passar una molt bona estona.

                    Depenent del dia es programa jazz, blues, guitarra o música Clàssica. Es pot accedir al recinte a partir de les 19:30 h i el concert comença a les 20:30 h, amb una durada que va d'entre l'hora i mitja i les dues hores. El preu de l'entrada + visita + copa de cava és de 19 €. Aquí pots consultar el programa Gaudi Nights de l'estiu 2014.

                    Com arribar:



                    En autobús: 58, 60, 75, 123, 196
                    En FGC: Pl. Catalunya - Av.Tibidabo (parada Av. Tibidabo)
                    En transport turístic: Ruta blava del Bus Turístic / Ruta Est Tibidabo del Barcelona City Tour


                    T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

                     
                    Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
                    cookie law