1 de desembre de 2016

L'origen valencià de la Coca-Cola


Saps que l'origen de la Coca-Cola és valencià?
Bé, o així podria ser...

Aielo de Malferit és un poble de la Vall d'Albaida. Qui el coneix, és sobretot per ser lloc de naixement i seu del Museu del Nino Bravo. Però aquest poble amb encant té un cop amagat pels amants de les històries curioses com nosaltres: segons diuen és aquí on es va crear la fórmula màgica de la Coca-Cola!


A Aielo encara existeix una licoreria com les d'abans. Entrar en ella és fer un viatge al passat, en el que perfectament un retrocedeix unes quantes dècades només travessar la seva porta l'entrada. Tot es fa de forma artesanal i entre les seves prestatgeries destaquen noms de licors suggerents com: "Lágrimas de Contribuyente", "Licor de cualquier cosa" o "Placer de Damas" i... la "Nuez de kola-coca"...



Corria l'any 1880 quan Bautista Aparici, Ricardo Sanz i Enrique Ortiz funden la licoreria d'Aielo. Van començar a crear productes de qualitat, que presenten a fires d'arreu del món, sent mereixedors de diversos premis de reconegut prestigi -diplomes i medalles d'aquests premis centenaris pengen de les parets del despatx de la fàbrica-. El seu renom va ser tal que les seves begudes arriben fins a palau, atorgant-los la Reina Maria Cristina el títol de "proveïdors de la Casa Reial", fet que els autoritza a usar l'escut d'armes en documents i etiquetes dels seus productes.





Al 1885 Bautista Aparici viatja a Philadelphia on rep un premi a la innovació per la recent creada "Nuez de kola-coca" un xarop fet de cafeïna, fruits dels arbres de cola africans i de fulles de plantes de coca del Perú. També reparteix mostres del nou producte entre representants de vendes americans, amb vocació d'intentar obrir mercat a les Amèriques.



Potser va ser una coincidència, però només un any després, el farmacèutic nord-americà John Pemberton inventava la Coca Cola: un producte amb el mateixos ingredients i un gust molt similar a la "Nuez de kola-coca" però amb gas. Realment Pemberton va fer les seves investigacions de forma independent i la casualitat va fer arribés a una fórmula tan similar al producte de la licoreria d'Aielo? O bé, com en el cas de molts altres invents, va inspirar-se en les investigacions que havia fet algú altre -en aquest cas Aparici, Sanz i Ortiz- i va millorar la composició afegint la soda? La polèmica està servida... En tot cas cal posar aquest fet en context i és que en aquella època els productes no es patentaven fins que no assolien certa acceptació de mercat.



Si més no, resulta curiós que al 1953 els representants de la multinacional americana visitessin la fàbrica d'Aielo i adquirissin per 30.000 pessetes els drets del nom a Joaquín Juan Sanchis, aleshores propietari de la fàbrica. La marca americana començava a comercialitzar-se a Espanya i no volien pas cap contenciós judicial. Podria considerar-se aquest fet una forma implícita de reconèixer que potser sí que el producte d'Aielo alguna cosa té a veure amb el naixement de la Coca-cola?

A 'interior de la fàbrica, amb la venedora, la Mariló i la Mercè

Avui qui s'arriba fins la fàbrica d'aquest poble valencià encara té l'oportunitat de comprar una ampolla de "Nuez de kola". Ja només és fa en la seva versió alcohòlica, és un licor dolç de 21º. T'animem a que vinguis a provar-lo i el barregis amb gasosa. A partir d'aquí, tu mateix podràs extreure conclusions... ;)


+ informació sobre Aielo de Malferit:



T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

    25 de novembre de 2016

    5 museus imprescindibles per visitar a Nova York

    Tots sabem que Nova York és molt més que una ciutat, i com a gran urb ostenta el títol de tenir les millors col·leccions museístiques més importants del món en moltes matèries. Com que nosaltres som uns amants de l'art i de la ciutat, hem estat en diverses ocasions i hem de dir que sempre hem tornat als mateixos museus. Aquí us expliquem quins són els 5 museus imprescindibles per a visitar a Nova York:

    1) El MOMA

    El Museu d'Art Modern, conegut com a MOMA és un dels més reconeguts de la ciutat de Nova York internacionalment. Aquí exposen els artistes més avantguardistes, de finals del segle XX o del XXI. Es pot dir que exposar al MOMA és el summum per a qualsevol artista. Si t'agrada l'art contemporani, has de venir al museu pensant que la visita pot durar hores, ja que la col·lecció és extensa i no voldràs marxar!

    Preu: 25$ adults/18$ jubilats/14$ estudiants.
    Els divendres de 16h a 20h l'entrada és gratuïta.



    2) Museu Americà d'Història Natural

    El Museu Americà d'Història Natural és el més important del món en en aquesta temàtica, a dins de d'aquest gran edifici podem trovar la història científica de tota la humanitat. Destaca l'exposició d'enormes esquelets de dinosaures (dos d'ells es troben en el gran vestíbul del museu) i el seu globus terraqüi, amb diversos pisos d'altura.

    Però si sempre ha estat conegut per tota la col·leció que es troba a dins saps per quin motiu és encara més famós? Perquè el museu, part de les seves exposicions i alguns personatges apareixen en la famosa pel·lícula protagonitzada per Ben Stiller “Noche en el Museo”, de la qual s’han fet una segona part, degut a l'èxit que va tenir. Et sona ara?

    Preu: L'entrada general costa 22$ adults/17$ jubilats i estudiants/nens (2-12 anys) 12,50$



    3) Metropolitan Museum

    El Metropolitan Museum se'l coneix com a “MET“,i conté una de les millors pinacoteques del món, amb obres d'artistes europeus de renom, com Monet o Picasso entre d'altres. Creiem que és un dels museus imprescindibles de Nova York, ja que en poques ciutats hi ha una col·lecció de pintura com la del Museu Metropolità d'Art. Si no ets un especialista en pintura i t'agrada més un altre tipus d’art, n'hi ha una gran col·lecció per escollir, tot i que destacaríem la part del museu dedicada a Egipte mil·lenari: temples, mòmies, escultures, jeroglífics faran que facis un viatge a l'Antic Egipte sense haver estat mai.

    Preu: 25$ adults/ 17$ jubilats/ 12$ estudiants/ gratuït per nens.
    El mateix tiquet d'entrada inclou el mateix dia de l'admissió The Met de la Cinquena Avinguda, The Met Breuer (dilluns tancat) i The Cloisters Met.



    4) Museu Guggenheim

    La Fundació Solomon R. Guggenheim recull, conserva, i interpreta l'art modern i contemporani, i explora idees a través de les cultures a través d'iniciatives i col·laboracions educatives dinàmiques. La Fundació té diversos museus arreu del món arquitectònicament i culturalment diferents. El Museu Guggenheim de Nova York és un edifici singular, una magnífica obra de l'arquitecte Frank Lloyd Wright (considerat un dels principals mestres de l'arquitectura moderna) que per ell mateix ja és una obra d'art. Per aquesta raó, el museu és una mica particular, ja que rep tants visitants per veure les seves obres d'art com per veure la seva arquitectura moderna. A la seva col·lecció es poden veure obres que van des de l'impressionisme fins als anys actuals, així que quan aneu al museu recomanem fer una visita amb tots els sentits, fixant-vos tant en les formes arquitectòniques de l'edifici com en les pintures que hi ha a dins.

    Preu: 25$ adults/18$ estudiants i jubilats.
    Els divendres de 17:45 a 19:45 és gratuït (es paga “la voluntat”)



    5) Ellis Island

    La importància històrica de Ellis Island radica en que era el lloc on desembarcaven tots els immigrants que arribaven a la ciutat. Era en aquesta illa on els deien si podien entrar al país o no. Al museu es poden veure panells explicatius on hi ha la història -a través de fotografies i documents- de milers de persones que el primer que van trepitjar abans d'arribar a Nova York va ser aquesta illa, cercant un futur i una vida millor. En aquesta època pocs sabien l'idioma que es parlava a Estats Units. No com ara, que aprendre anglès amb un bon curs és molt fàcil.

    Més de 12 milions d'immigrants van entrar als Estats Units a través d'Ellis Island, porta d'entrada principal de la nació durant els anys 1892 a 1924. En l'actualitat, més de 100 milions de nord-americans poden rastrejar la seva ascendència als immigrants que van creuar aquesta illa abans de dispersar-als punts de tot el país.

    El museu exhibeix el paper de la crònica de l'illa d'Ellis en la història de la immigració. Les exposicions també retraten i donen veu als mateixos immigrants. Cadascuna de les seves històries són úniques, i dóna testimoni de la valentia i la determinació que permet als homes i les dones a abandonar les seves llars. La visita es pot combinar amb veure també l'Estàtua de la Llibertat i passar així un dia complert en aquella zona.

    Preu (inclou el trasllat amb amb transbordador a Ellis island i l'illa de la Llibertat): 18$ adults/ 18$ jubilats / 9$ nens (de 4 a 12 anys)


    *Més informació sobre museus i altres atraccions a la Web Oficial de Turisme de Nova York.

    Altres articles sobre Nova York: 
    -Visita els imprescindibles de Nova York amb la Citty Pass

    T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

      21 de novembre de 2016

      Macau, una ciutat portuguesa a la Xina


      Va ser durant el nostre viatge a Filipines (on vam visitar El Nido, Port Barton, Siquijor i Cebú) que vam aprofitar l'avinentesa de tenir el nostre vol a Hong Kong per visitar la propera ciutat de Macau, una dels indrets que sempre ens havia atret per la seva situació històrica especial. Anar-hi va ser tot un encert. Quan planejàvem la seva visita, ens vam sorgir unes quantes preguntes i ara us volem traslladar les seves respostes:

      Algunes curiositats de Macau

      -D'on prové el nom de Macau i què significa?

      El seu nom portuguès (Macau) sembla tenir origen en un dels primers locals visitats pels navegadors portuguesos, la Badia de la-Dolenta (en cantonès, "A-Me la Gao"), nom que prové de l'existència en aquesta badia d'un temple en homenatge a la deessa La-Dolenta. A-Me la Gao esdevindria “Amacao”, llavors “Macao” i, finalment, “Macau”.


      -Què fa una ciutat portuguesa a la Xina?

      Macau, una petita península banyada per les aigües del Mar de la Xina Meridional, és un petit territori amb d'una extensió de només 30 km quadrats que va estar sota la sobirania portuguesa durant més de quatre-cents anys. Els portuguesos van arribar a Macau al 1557 amb la intenció de comercialitzar les espècies, ja que ha Europa en aquells temps existia una demanda creixent d'aquestes. Després d'ajudar a les autoritats xineses a netejar la zona de pirates, se'ls hi va atorgar una concessió amb un nivell d'autonomia especial, així Macau va ser dels portuguesos fins que al 1999 la van “cedir” a la Xina, tot i que en el tractat de devolució es va acordar que durant els següents 50 anys la regió es mantindria amb les mateixes institucions.

      Tot i que la majoria de la població és d'origen xinès, és fàcil trobar-se pel carrer i també en molts establiments a gent amb ascendència portuguesa i escoltar parlar en portuguès, en aquella entonació tan dolça que ens resulta familiar. Un regal per a les oïdes que fa que per un moment creguem que estiguem més a prop de casa, en algun lloc de Portugal. Encara en aquesta part de la Xina remota es poden trobar esglésies catòliques on escoltar una missa. Aquí qualsevol portuguès deu trobar-se com a casa seva.


      Hem de dir que Macau és una ciutat singular que ens va sorprendre. Passejar pels seus carrers ha estat una de les atraccions més curioses del nostre pre-viatge abans d'arribar a Filipines: el centre predominen els edificis portuguesos, que deixen veure reminiscències del seu passat històric, i una mica més enllà et trobes una desbordant i atractiva oferta de casinos on la nova classe mitja-alta de xinesos van a polir-se els seus diners en qüestió d'hores. Una imatge que fa difícil imaginar-se que un es troba a la Xina.

      -Què visitar a Macau?

      Nosaltres vam optar per anar del ferry a la zona històrica a peu, que es troba només a uns 30 minuts caminant. Ja pel camí, abans d'arribar a la part portuguesa vam copsar la estranya barreja que es troba a la ciutat. Cartells en xinès al costat d'alguns edificis portuguesos i casinos i multitud de joieries per tot arreu, on suposadament la classe adinerada xinesa es gasten els diners que guanyen als casinos. Quan arribem a la gran Plaça del Senat, envoltada d'edificis d'estil totalment portuguesos i amb el terra empedrat blanc i negre tant típic de portuguès, sembla talment que no estiguem a la Xina i que haguem fet un viatge al nostre país veí!


      Des d'aquí visitem l'església de Santo Domingo, una edifici típicament portuguès pintat de groc que li dóna un toc de color especial a una ciutat xinesa.


      En aquell moment es troba plena de gom a gom i decidim enfilar per un dels carrers principals de la ciutat on es poden trobar llocs on venen les especialitats portugueses: els pastissets de Belem i una espècie de tall finet de porc o vedella recobertes de mel. Exquisideses que anem tastant de la mà dels venedors que es troben al carrer oferint per a que decideixis comprar-ne.

      Com que la nostra visita coincideix en cap de setmana el centre històric es troba ple de visitants, gairebé tots xinesos, tot i que també es poden veure europeus com nosaltres. No es pot gairebé ni caminar de tanta gent que hi ha, semblen les Rambles de Barcelona!

      De lluny veiem a la part alta del carrer les runes de l'església de San Pablo, la icona més famosa de Macau, de la qual només queda la façana. L'església va ser construïda pels jesuïtes i aquests, com que van comprendre que per a que els xinesos poguessin entendre i acceptar el cristianisme era necessari adaptar-lo a ells, van optar per barrejar imatges cristianes amb elements xinesos. Hi ha qui diu que és el major monument cristià d'Àsia, tot i que tenim els nostres dubtes. Acostar-se a l'església de San Pablo és tot un repte, ja que et vas trobant a milers de turistes fent-se la típica foto de selfie i resulta impossible fer-ne una foto que surti ningú.


      Ben a prop de l'església queda la Fortalesa Do Monte, dalt de la muntanya. Aquest indret que no va ser gaire utilitzat per portuguesos, ja que, segons diuen, els canons només van ser disparats una vegada. Des d'aquí es poden veure unes bones vistes de la ciutat, casinos inclosos.


      Ja de nit i de tornada cap al ferry, com si es tractés d'un ovni acabat d'aterrar, veiem el famós Casino Lisboa, tot llum i colors. Més kitch impossible, però suposem que és atractiu per a qui li agrada passar allà el seu temps lliure.


      Hem de dir que vam entrar a dos casinos per veure com eren per dins (no hi ha cap foto de l'interior perquè està prohibit fer-ne), tot i que no vam jugar a res. Entrar a dins durant poc més de mitja hora per veure que s'hi coïa a dins va ser endinsar-nos en un món que desconeixíem totalment. A dins hi ha de tot pels més apassionats pel joc: taules de ruleta, màquines traga-monedes i taules on jugar a les cartes. Un munt d'hostesses i “hostessos” et conviden a jugar mentre passeges pel costat de les taules. La beguda és gratuïta. Així no ens estranya que molts acabin enganxant-se!

      En aquest viatge ens hem adonat de la importància que té l'oci i els diners en una societat com la xinesa, i la gran quantitat de gent que li agrada el joc i que no li importa gastar-se grans quantitats de diners en un dia o unes hores.


      De casinos en vam veure molts, alguns molts moderns, d'altres amb un segell més antic, com alguns dels anys 80-90. L'únic que en va faltar va ser visitar l'hotel “The Venetian”, un complex enorme que es caracteritza per ser una reproducció exacta dels canals de Venècia. Ja se sap, que els xinesos ho saben copiar tot a la perfecció...

      El fet de veure tants casinos junts i tanta il·luminació nocturna ens va xocar molt, però creiem que aquests llocs, tot i que no siguin exactament el que nosaltres busquem en un viatge, també s'han de veure amb els propis ulls. Esperem que el proper viatge a un lloc similar sigui a Las Vegas!

      Informació pràctica

      -Es necessita visat per entrar a Macau?
      No cal fer-se cap visat, però sí dur el passaport, ja que te'l demanen en el moment que vols entrar al país (ja sigui per avió, vaixell, etc.)

      -Idioma
      Els idiomes oficials a Macau són el xinès i el portuguès, i es poden escoltar els dos. Tot i que no vam trobar ningú amb trets xinesos que parlés el portuguès.

      -Tipus de moneda
      A Macau tenen la seva pròpia moneda, la “pataca”. Si arribes des de Hong Kong no cal preocupar-te per canviar moneda, ja que també accepten el dòlar de Hong Kong (tot i que a Hong Kong no accepten la pataca) sense problemes. 1$HK=1 pataca.


      -Com arribar a Macau des de Hong Kong?
      Hi han molts fèrries que van a Macau des de Hong Kong i que surten des de la terminal de Kowloon. Hi ha diferents tarifes de preus depenent del dia i l'hora, per això recomanem reservar els bitllets per Internet amb antelació (sobretot si la visita és en cap de setmana), en la Economy Class (per 177$, uns 20€). Nosaltres vam decidir visitar Macau en un dia (hi ha temps de sobres) i vam cometre l'error de no reservar els bitllets abans i a la tornada vam haver de comprar bitllets de primera classe, per uns 400$ (48€) ja que eren els únics que quedaven, molt més cars que la classe econòmica. Allà també es poden comprar els bitllets a les màquines expenedores.

      Per consultar preus i horaris pots mirar a la web de l'empresa Turbojet o bé de l'empresa Cotai, que són les dues que operen allà (tot i que no varia gaire el preu d'una a l'altra). Tot i que el ferry triga només 1h de trajecte per arribar a Macau, recomanem anar amb bastant temps d'antelació al ferry per passar el control de passaports (tant a Hong Kong com a Macau).


      -Com moure's per Macau?
      Tot i que la península és petita i es pot recórrer gairebé tot a peu (nosaltres vam optar per aquesta opció) hi ha una bona xarxa d'autobusos. Si vols recórrer Macau de nord (terminal del ferry) a sud (museu marítim) recomanem agafar l'autobús 10A (3,20 patacas) que també fa un recorregut per la zona dels casinos.
      Des de la Terminal del ferry també es poden agafar autobusos gratuïts que els mateixos casinos posen al servei de tothom. Només s'ha de fer cua en el lloc on hi ha el cartell del casino a la sortida de la Terminal del ferry. Els busos també fan el recorregut de tornada des del casino i sol haver bastanta freqüència, tot i que a última hora del dia vam veure molta cua per fer el trajecte de tornada cap a la terminal.


      T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

        16 de novembre de 2016

        Entrevista viatgera a Naty i Jano, dos xilens aventurers


        Naty i Jano són una parella de xilens aventurers que un bon dia van decidir fer les seves motxilles i viatjar pel món durant 10 mesos (de desembre de 2014 al setembre de 2015). Junts van visitar Brasil, Corea del Sud, Nepal, Índia, Malàisia, Japó, Filipines..I molts més països! Si voleu llegir sobre les seves aventures podeu entrar en el seu blog "Huellas y mochilas" i seguir la seva pàgina de facebook per estar al dia. :)

        Va ser a Filipines, el país de les més de 7000 illes, on els vam conèixer. Concretament en la tranquil·la i paradisíaca illa de Siquijor, de la qual hem parlat meravelles. Aquests dies vam gaudir del relax d'un lloc poc conegut pels forasters, de les postes de sol sobre les marees baixes de la platja, barbacoes a la riba del mar… I junts també vam viure grans emocions que van fregar l'aventura, com veure les grans tortugues marines que habiten en propera illa de Apu i sobreviure al fort onatge de tornada de la illa en una bangka (barca filipina) portada per un pescador. Afegint a aquesta aventura que la Celia aleshores estava embarassada de la Ivet de cinc mesos i que triguem dues hores i mitja per fer el trajecte agafats al màstil per no caure a l'aigua, és de suposar -encara que la companyia era grata- que aquesta no va ser una de les millors experiències viscudes, encara que ara la recordem amb un somriure.

        Un any i mitj més tard ens vam tornar a veure de nou a Santiago de Xile (ciutat on ells resideixen) coincidint amb el nostre segon viatge a la Illa de Pasqua. Va ser un retrobament especial, ja que semblava que no hagués passat el temps (encara que des de llavors ja havia nascut una petita) i ells van ser uns amfitrions magnífics que ens van ensenyar la ciutat i ens van allotjar a casa seva com si fóssim de la família. També coincidim aquests dies amb l'Álex, un altre amic xilè que vam conèixer durant la nostra volta al món en una travessia d'un vaixell de càrrega pels fiords xilens (podeu llegir les seves aventures de quan va estar per Europa aquí).

        A la nostra volta va quedar la seva promesa de realitzar d'un viatge per Europa passant per Barcelona per veure'ns. Esperem que sigui aviat, amics!




        Perfil viatger


        Quants països heu visitat? 32 països.
          Pes habitual de la vostra motxilla? Mmm... entre 12 a 15 quilos.

          L'últim viatge? Machu Picchu, Perú (agost 2016).
            El proper destí? Emmmm, emmmm, emmm... doncs Barcelona, ¡així que esperem veure'ls aviat! Ajaja...

            El destí favorit? (ciutat o país) Ens agraden tots, jajaja però sempre tornem a la destinació del nostre primer viatge junts: Perú!
              Un racó especial a prop de casa? Natalia: Papudo. Alejandro: San Jose de la Mariquina, un poble al sud de Chile a prop de Valdivia.


              Un destí/viatge somiat que us quedi pendent? Ens agradaria recórrer el continent africà.
                Si poguéssiu fer un viatge en el temps, on aniríeu? Alejandro: A l'època dels castells i cavallers, el feudalisme: Anglaterra, Escòcia, Irlanda.
                  Música per escoltar mentre viatgeu? Ens agrada escoltar la música de cada lloc, si estem a Corea escoltem K-Pop, a Xina alguna cosa xinès i iaixí successivament, jaja.. però sempre està la música de Bunbury, que ens acompanya en cada parada.
                    Una pel·lícula que us faci viatjar? "Diarios de Motocicleta", quan el Che recorre en la seva moto Sudamèrica!
                      Una lectura per un trajecte llarg? Només mirar per la finestra.


                        L'entrevista


                        Com va començar la vostra passió viatgera?

                        Ens estàvem coneixent i una nit vam anar a la platja, asseguts amb molt fred i prenent-nos un vi, descobrim que a tots dos ens fa feliços viatjar.



                        Quin és el viatge/destí que us ha marcat més com a viatgers?

                        El nostre primer viatge; Perú, el viatge a les alçades del Machu Picchu, en aquest lloc ens vam adonar que érem còmplices, que podíem viatjar, caminar, i somriure junts.


                        Quina és la destinació que més us ha sorprès i perquè?

                        Nepal, un país tan petit, pobre i desordenat, però tan ric, amb persones càlides i paisatges bells tan poc explorats.

                        Una anècdota divertida?

                        Emmmm... farem memòria, jaja, però el millor va ser a Nepal, la cara de Natalia és molt similar a les nepalís i a tot arreu la confonien amb una nacional, per la qual cosa vam aprofitar aquesta gran oportunitat que ens va presentar la vida, i entràvem a tots els museus i llocs gratis, per ser autòctona nepalí.


                        I una anècdota no tan divertida?

                        Tenim diverses jajaja....és difícil trobar alguna, vam deixar el passaport en un vagó del metro de Seül i ho vam recuperar 10 estacions més endavant; A Moscou no aconseguíem pujar a l'avió perquè la foto del passaport era irreconeixible i van pensar que era falsa; Arrenquem de la policia a Indonèsia; Xoquem amb moto a Tailàndia; i com oblidar quan creuem el mar amb onades gegants en un petita barca amb una dona embarassada per veure tortugues en Les Filipines, jajajja .. el millo de tot és que Ivet va néixer bé, jaja!


                        Què és el més important que heu aprés viatjant?

                        Que les persones són bones, no existeixen fronteres, som tots iguals, però tan diferents.



                        Perquè recomanaríeu a altres persones viatjar?

                        Per a que vegin més enllà de les seves fronteres.


                        Un consell pràctic per a futurs viatgers?

                        És difícil donar un consell, creiem que si ja tens la inquietud de viatjar, és perquè saps que hi ha un món sencer per conèixer, i és així!!... Atreveix-te, surt, descobreix, fes-ho a la teva manera! Si vols amb motxilla, maleta o com sentis que pots fer-ho, viu, somia i t'adonaràs, que hi ha moltes persones com tu, que seran els teus amics en cada racó d'aquest món, no tinguis por a allò desconegut, no hi ha barreres, ni l'idioma, ni els diners, ni el menjar són un impediment per conèixer i aprendre de les meravelles que té aquest món. És mes fàcil, pràctic i senzill del que imagines, no et perdis de viure aquesta experiència!



                        T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

                           
                          Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
                          cookie law