14 de febrer de 2017

Exposició de fotografia "Retorn als orígens": GIRA 2017


Si no vas poder veure l'exposició durant el 2015 i el 2016 estàs de sort: "Retorn als orígens, viatge a la vall de l'Omo" torna a estar de gira aquest 2017! L'exposició ha agafat embranzida els dos últims anys i al llarg d'aquest any tornarà a exposar-se en diferents espais de la província de Barcelona. Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet, Rubí, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Adrià i Sant Feliu Saserra són els municipis on tindrem l'honor de portar la nostra exposició sobre ètnies d'Etiòpia. Aquí et deixem els espais i les dates, aprofita si hi ha algun lloc que t'agafa més a prop de casa!

Etiopia, fotografia


Llocs i dates on estarà l'exposició durant el 2017:







    De què tracta l'exposició?

    L'exposició “Retorn als orígens: viatge a la vall de l’Omo” és el testimoni d'un fragment d'Àfrica que encara existeix però que està desapareixent molt ràpidament. Al sud d'Etiòpia, a tocar amb les fronteres de Kenya i de Sudan del Sud, a la Vall de l'Omo, trobem ètnies molt diferent entre elles, tot i que geogràficament molt pròximes entre si. L'exposició és un reportatge fotogràfic del nostre viatge a la zona que mostra el dia a dia i els rituals ancestrals de quatre ètnies: els suri, els hamer, els arbore i els dassanech.

    Aquesta exposició pretén donar testimoni d'una forma de vida que, a tan sols unes hores de vol de casa, dista molt de l'occidental. Un al.legat a la diversitat humana que parteix, justament, d'una de les zones on es concentren alguns dels jaciments paleontològics més importants del món i que permetran al visitant de l'exposició fer un viatge de retorn als orígens.

    Aquesta és una exposició produïda per l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i la Xarxa de centres cívics i casals de la ciutat. Hem comptat també amb la col·laboració tècnica de Can Basté. Volem donar les gràcies també a la Diputació de Barcelona i la Xarxa de Biblioteques Municipals de donar-nos l'oportunitat d'exposar en diversos dels seus equipaments.


    Més informació:


    T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

    8 de febrer de 2017

    Viatjar a Cuba per lliure amb un bebè: guia de consells pràctics


    Als cubans els hi encanten els nens i Cuba és un país al que s'hi pot anar perfectament amb un bebè. Si estàs pensant en viatjar al país caribeny amb el teu petitó o petitona, aquesta guia et serà de gran utilitat. Tots els consells te'ls donem a partir de la nostra experiència.


    Dades bàsiques del nostre viatge

    Ruta: L'Havana - Cienfuegos - Santa Clara - Trinidad - Camagüey - Santiago - L'Havana
    Durada: 16 dies
    Edat de la Ivet: 13 mesos
    Pressupost total (2 adults + 1 bebè): 910 € de despesa al país+ 1180 € en vols

    Abans de sortir


    Millor època per viatjar a Cuba:

    Nosaltres vam viatjar-hi entre finals d'agost i començaments de setembre però hem de dir que no és el millor moment. Si pots organitzar-te evita els mesos de juliol, agost, setembre i octubre. Els dos primers són els més calorosos de l'any i a Cuba hi ha molta humitat: les temperatures arriben de forma habitual als 35° i les mínimes per la nit no baixen dels 25°, hi ha molta humitat i la sensació és de molta xafogor. Al Setembre i Octubre és l'època de tifons i tot i que no siguin devastadors cada any, no és qüestió de temptar la sort.


    Documentació:

    Pares i bebè necessiten passaport i visat per entrar a Cuba. Per fer el visat és necessari disposar dels bitllets de vol d'entrada i sortida del país i d'una assegurança mèdica. El visat costa 22 € per persona i ho fan en el moment, en el nostre cas ho vam gestionar en l'agència Online Tours de Barcelona, just al davant del mateix Consulat de Cuba.

    Diferència horària:

    6 hores menys respecte Catalunya. Això implica que segurament el teu bebè -i els pares- durant els primers dies es desperti de matinada i que l'hora de migdiada a Cuba coincideixi amb l'hora d'anar a dormir de Catalunya. Nosaltres abans de fer un viatge com aquest adaptem a la Ivet un parell d'hores del jetlag des de Catalunya per intentar no alterar radicalment la seva rutina. En aquest cas durant una setmana anterior al viatge vam posar a la Ivet a dormir cada cop una mica més tard, passant de les 21h habituals a les 23h, equivalents a les 17h de Cuba). Cal anar alerta amb l'hora de la migdiada del bebè: per una adaptació més ràpida intenta evitar que el bebè faci una migdiada molt llarga, els primers dies el seu organisme la pot confondre amb la nit.


    Allotjament


    Cases particulars:

    Les cases particulars són en la nostra opinió la millor opció per allotjar-se a Cuba, més encara si viatges amb un bebè. Et permeten un major contacte amb la gent local -fet que et permetrà conèixer millor el país-, hi tens un tracte més personalitzat i són l'opció més econòmica: el preu de l'habitació oscil·la entre els 15 i 30 CUC (un terç del que et costaria l'habitació d'un hotel). Totes tenen bany privat, aigua calenta i aire condicionat. De vegades també nevera i televisor.

    A les cases el més habitual és que les habitacions valguin el mateix preu, independentment del nombre de llits i de gent que s'hi allotgi. Difícilment hi haurà la possibilitat de disposar de bressol així que, si viatges amb un bebè, el més còmode és demanar una habitació triple. Nosaltres sempre ho hem fet així, ajuntant el llit de matrimoni i el llit individual per tal d'evitar possibles caigudes de la nostra petita.




    Hotels:

    L'alternativa a les cases són els hotels de tota la vida. A Cuba aquests acostumen a tenir unes instal·lacions envellides i l'equivalència de categoria estaria per sota dels paràmetres als que estem acostumats (un 4 o 5 * equivaldria a un 3 * europeu a excepció dels de gran luxe). Per contra els preus sí que són totalment europeus. En zones de platja i cayos s'hi estila el règim "tot inclòs". L'avantatge dels hotels és que allà sí que hi podràs demanar bressol, però repetim que nosaltres ens hem fet molt fans de les cases particulars.

    Transport


    En l'actualitat és molt més fàcil desplaçar-se per Cuba amb transport públic. Quan vam estar-hi per primer cop fa 10 anys pràcticament era missió impossible.

    Lloguer de cotxe:

    L'opció del lloguer de cotxe és la més còmoda però també més cara. Calcula uns 60 o 70 CUC al dia més gasolina (1 CUC/litre). Les carreteres principals són acceptables, tot i que el seu estat és pitjor que a Espanya. A Cuba la cadireta de cotxe no és obligatòria, tot i que no hauries de tenir problemes per llogar-la en l'agència.


    Autobús:

    L'opció autobús és la que més vam utilitzar nosaltres i, en la nostra opinió, la més recomanable per fer ruta amb un bebé. Via azul és una companyia dirigida bàsicament al turista que connecta amb una freqüència acceptable els diferents punts d'interès de l'illa. A diferència dels busos locals, són bastant més puntuals i confortables. Es poden comprar els bitllets per internet (en aquest enllaç pots veure preus i durada dels trajectes) o bé a la mateixa estació (val la pena comprar-los per avançat sobretot en temporada alta i en les rutes més transitades). Els nens no paguen bitllet fins al 5 anys i, tot i que no tenen dret a seient, excepte en el trajecte a Trinidad nosaltres sempre vam poder gaudir d'un seient extra per la Ivet (fet que va facilitar que pogués dormir estirada en els trajectes més llargs).

    A l'hora de planificar ruta amb Via Azul fixa't que ofereix millors horaris en sentit oest-est (Havana a Santiago) que a la inversa. Intenta planificar la ruta de forma que la durada dels trajectes siguin assumibles per tots: que no sigui s'acabi convertint en un calvari ni per vosaltres ni per la resta de viatgers. Alerta amb l'aire condicionat, de vegades el posen fort: és recomanable portar màniga llarga pel bebè (el mateix pareo de la platja et pot servir també de petita manteta).

    Taxis col·lectius:

    Després del Via Azul estaria l'opció dels taxis col·lectius. Amb un preu lleugerament superior però amb l'avantatge de portar-te porta a porta si els contractes mitjançant una agència (també els pots trobar als voltants de les estacions d'autobusos). Per la comoditat dels seients del Via Azul, nosaltres només els utilitzariem en cas de no trobar bitllet pel primer.

    Tren:

    El tren el descartaríem per complet, és impuntual, vell i incòmode (pels mateixos cubans, aquesta és la seva darrera opció).

    Avió:

    L'avió només és útil pels trajectes llargs amb origen o destí a l'Havana (per volar entre altres ciutats sempre caldrà fer escala a la capital), a més és car (135 € el trajecte Santiago-Havana). Els bebés fins a 2 anys no paguen bitllet.

    Desplaçaments urbans:

    En els trajectes urbans les opcions són variades: taxi, moto-taxi, bici-taxi i cotxe de cavalls són tots vàlids per viatjar amb un bebè (de fet així es mouen les famílies cubanes). De taxis n'hi ha d'estatals (de color groc) i de privats, d'aquests darrers n'hi ha que són els típics cotxes americans dels anys 40 i 50, poques ocasions tindreu de pujar en un cotxe d'època en altres països. Ara bé, si el bebè passa ja de any, s'ho passarà d'allò més bé en el cotxe de cavalls.




    Transport del bebè: cotxet o porta-bebès?

    A totes les ciutats on hem estat, excepte a Trinidad (el casc antic és tot empedrat), hem utilitzat el cotxet. Allà, on tots els carrers són empedrats, i puntualment en alguna excursió curta a la platja i la muntanya hem utilitzat el porta-bebès.


    Cuba no és un país adaptat a les cadires de rodes i cotxets: la majoria d'edificis presenten barreres arquitectòniques i únicament els hotels de més categoria i algun museu tenen ascensors. No són poques les vegades que es necessiten les quatre mans dels pares per pujar o baixar el cotxet, fins i tot per baixar de la vorera a l'asfalt del carrer.

    De totes formes, prioritzem el cotxet sobre el porta-bebès, no només per la comoditat de no carregar amb el bebè a sobre sinó també pel calor: el contacte entre el pare/mare i la criatura genera encara més suor per ambdós i pot resultar bastant incòmode.

    Comunicació amb la família

    Des de fa poc més d'un any el govern cubà ha començat a instal·lar punts wifi d'accés públic. Així doncs, si la teva família vol tenir notícies del o de la teva peque, no tens excusa: ja no s'hi val a dir que a Cuba és molt car fer una trucada o bé no hi ha Internet.

    Cada ciutat té els seus punts de connexió i normalment sempre en trobaràs a prop, en alguna plaça o carrer principal. En aquesta web trobaràs un llistat actualitzat de tots els llocs del país on és possible connectar-te, de totes formes aquests punts no passen desapercebuts: el munt de gent que hi ha mirant el seu mòbil, els delaten. Per connectar-te necessites una targeta amb un codi d'usuari i contrasenya que pots comprar a les botigues de telefonia Etecsa: en el moment que nosaltres vam viatjar-hi tenien un preu de 1 CUC per mitja hora de connexió i 2 per les targes d'una hora. També és habitual trobar algun espavilat que en els punts de connexió revenen targes a un preu superior però estalviant-te la cua de la botiga. La rapidesa de connexió és acceptable i et podràs connectar, enviar missatges de whatsapp i penjar fotos a les xarxes socials sense problema. Un altre tema són les trucades, ja sigui via whats o skype, aquí la cosa és complica únicament si no hi ha molta gent connectada a la vegada, tindràs èxit.



    Alimentació


    Si el teu bebè és menor de sis mesos i només pren llet materna, no tens cap problema. L'aliment ja va incorporat en la mare i el petit/ta pot menjar quan vulgui.

    Si ja ha començat amb els triturats, dir-te que als supermercats de Cuba només hem vist triturats preparats de fruites i a un preu superior al que les comprem habitualment a Barcelona. Nosaltres anàvem previstos amb unes quantes farinetes de fruita i d'altres de verdures o arròs amb peix o carn. També portàvem llet en pols i cereals per fer-li farinetes. Aquestes ens han anat molt bé per mantenir els horaris de la rutina de la Ivet en cas de trobar-nos en algun trajecte d'autobús, fora dels allotjaments o bé per complementar-li la dieta. De totes formes, no cal portar el menjar per tot el viatge: a les cases et cuinaran sense problema i et poden escalfar aigua.

    Si el teu bebè ja mastega i ingereix més sòlid, amb el menjar cubà no tindràs problemes: no és picant ni cuinen amb gaires espècies. Únicament has d'anar alerta amb les condicions sanitàries del lloc on menges: el menjar del carrer no sempre presenta les més desitjables.



    Totes les cases t'ofereixen la possibilitat d'esmorzar (entre 3 i 5 CUC/pax) i moltes també de sopar (entre 5 i 8 CUC/pax). Tot i que sigui més car que menjar fora de la casa, és una opció còmoda i segura de menjar. Els menjars són abundants, de fet les vegades que vam sopar a la casa amb un plat pels dos en teníem prou. Els esmorzars porten fruita fresca, suc, truita o ou fregit, pa, mantega, cafè, llet (en pols) i alternativament mantega, formatge o pernil cuit. La Ivet ha esmorzat sense problemes el que menjàvem nosaltres i ha gaudit també dels sopars.

    L'aigua cal consumir-la embotellada, sobretot el bebè (els cubans no la prenen directament de l'aixeta, prèviament la bullen). Una ampolla de 1,5 l d'aigua val al supermercat 0,70 CUC i fins a 2 CUC als bars i altres botigues.




    Higiene


    Bolquers:

    Si li preguntes a un cubà sobre si és fàcil trobar bolquers, la resposta més habitual és "a veces". No sempre se'n troben, i quan n'hi ha, les famílies aprofiten per proveir-se (fet que implica que deixin sense la botiga de torn). En vam veure a l'Havana i Santiago però no durant la resta del viatge. El nostre consell: si el teu viatge no és molt llarg, calcula quants bolquers necessitaràs durant el viatge i porta'ls des de casa (sí, ho sabem: això implica portar mitja motxilla plena de bolquers però et podràs despreocupar del tema). En cap lloc del país vam trobar lavabos amb canviadors.


    Bany del bebè:

    Les habitacions de les cases que ofereixen allotjament disposen de bany privat amb aigua calenta (a tot arreu els hem trobat nets i en perfectes condicions). Si el teu bebè és molt petit pots demanar una palangana pel seu bany, sinó el pots banyar amb tu sense problemes.


    Salut


    Vacunes:

    No hi ha cap vacuna obligatòria per viatjar a Cuba, tot i que això pot variar i t'aconsellem que abans del teu viatge consultis amb el teu centre de vacunació internacional.

    Assegurança de viatge:

    Com t'hem comentat a l'inici, per fer-te el visat i entrar al país és obligatori disposar d'una assegurança mèdica de viatge. Aquest fet et permet viatjar amb tranquil·litat i estar preparat en cas que el teu bebè es posi malalt. Nosaltres aconsellem sempre contractar-la amb Iati Seguros, que disposa a més d'una assegurança específica per les famílies. Si la contractes a través nostre enllaç, obtindràs un 5% de descompte.

    Necesser:

    Al necesser del teu bebè no hi pot faltar el protector solar i el repel·lent de mosquits, ambdós específics per bebès (eventualment es donen casos de dengue i aquest és transmet mitjançant la picada d'un mosquit).

    El protector solar (factor 50) i un parell de barrets protegiran al teu petit del sol. Si viatges durant els mesos més càlids, pensa en donar-li de beure sovint per tal que no tingui problemes d'hidratació.



    I després de tots aquests consells, ja pots començar a preparar el viatge! A gaudir de Cuba!!!

    *Nota: canvi de moneda a l'agost de 2016- 1€=1,05 CUC


    T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

      1 de febrer de 2017

      Santiagueros: vides anònimes de Santiago de Cuba


      Viatjar per Cuba és visitar els seus monuments i gaudir de les seves platges, però també conèixer la seva gent. Val la pena seure i conversar, a través de les reflexions i històries de les persones és com un obté una millor aproximació a com és la vida al país. Aquestes són les històries d'algunes de les persones que vam conèixer a Santiago.

      Enrique Berdión


      Santiago de Cuba


      L'Enrique és enginyer en telecomunicacions i va treballar per la companyia estatal fins l'any 2000, quan es va jubilar amb 60 anys. Ara en té 76 i viu amb un dels seus fills a Santiago.

      El pare del Enrique era originari de Cibanal de Argusino, un poblet de Lleó, a Espanya. Al 1925, amb només 19 anys va emigrar a Cuba per lliurar-se del servei militar. A l'Havana va casar-se amb una cubana i van tenir vuit fills: set varons i una única fèmina, la més petita de tots.

      L'any 2004 va fer realitat un dels seus somnis i és que va aconseguir viatjar a Espanya per conèixer la seva família espanyola. Al poble del seu pare hi va conèixer a la tia Maria, germana del seu pare, i alguns dels seus cosins -la Maria avui té més de 100 anys-. En aquell viatge va viatjar també a Barcelona, d'on recorda que tot just es posava en funcionament el tramvia. Allà hi viu una altra de les seves cosines, la Purificación. I allà també hi anat a viure un dels seus fills, que és metge i està convalidant els seus estudis per poder exercir i aspirar a tenir una millor vida de la que ara mateix li pot oferir Cuba.

      Manuel Montoya


      Santiago de Cuba


      En Manuel té 67 anys i l'hem conegut al carrer, venent les seves titelles artesanals. Té tres fills, de 38, 33 i 20 anys i si té una passió aquests són els nens.

      Era encara petit quan la Revolució, però recorda l'entrada dels combatents a Santiago. Ens explica que a diferència d'uns anys abans, al gener del 1959 no es va produir cap tret al Cuartel Moncada. L'exèrcit de Batista a Santiago es va rendir sense oferir resistència i des del balcó de l'ajuntament de la ciutat va ser des d'on Fidel va proclamar el triomf de la Revolució. El Manuel i companys seus de generació van estrenar a l'any següent els edificis de l'antic Cuartel pel seu nou ús d'escola.

      Al Manuel se li donava bé dibuixar i de jove va treballar de pintor rotulista d'avions. Això va ser abans de traslladar-se a l'Havana per treballar durant 23 anys de dibuixant de dibuixos animats per la televisió pública. També hi va fer d'atrecista. Un cop jubilat va tornar a la seva Santiago natal i va començar a modelar titelles, és una forma de continuar amb els dibuixos i estar a prop dels nens. Tota la família intervé en el procés: un fa els motllos, un altre els vestits i finalment ell els dibuixa i pinta. El que més il·lusió li fa és veure la cara de felicitat dels nens als qui els acaben de regalar una de les seves creacions.

      Celina Fernández


      Santiago de Cuba


      La Celina és la nostra "àvia de Cuba", hospitalitat és poc per definir el que hem tingut els dies que hem estat a casa seva. Ens ha cuidat, ens ha mimat i ens ha fet sentir com uns més de la seva família. El seu color preferit és el vermell.

      Les faccions de la cara de la Celina, denoten cert exotisme, i no és per menys: per les seves venes corre una barreja de sang cubana, espanyola i siriana. El seu pare era de les Canàries i la seva mare va ser una de les poques emigrants sirianes que van arribar a Holguín durant la primera meitat del segle XX. La mare va morir quan ella era petita i el seu pare es va casar en segones núpcies. En total són quatre germans.

      La Celina és una dona emprenedora i de caràcter. Respon al perfil de matriarca cubana que ja hem vist en diverses ocasions durant el nostre viatge, la família gira entorn a ella. Ella organitza, ella dirigeix, ella es preocupa per tots i cadascun dels seus. També és pionera: fa 17 anys que allotja viatgers a casa seva -quan va començar només hi havien cinc cases que ho fessin a Santiago- i també va obrir el primer Coppelia de la ciutat l'any 80, on hi va treballar fins fa tres anys, quan es va jubilar.

      Rodolfo Lucas Gorguet


      Santiago de Cuba


      El Rodolfo té 17 anys i és net de la Celina. Des de fa temps que té clar que vol ser actor i dedicar-s'hi professionalment. És la seva passió i hi dedica tots els seus esforços.

      Pertany a la companyia "Caminos" amb la que ha actuat ja a tots els teatres de Santiago. També ha actuat per la resta del país on la seva companyia ha guanyat diferents premis. Des de fa un any que representa el musical "El Rey León" on dóna vida al personatge de "Pumba". L'estiu del 2015, enlloc de gaudir de les vacances com la resta de xavals de la seva edat, el va dedicar a assajar i preparar l'obra.

      Els seus esforços estan començant a donar fruits. Aquest any entrarà a estudiar Arts escèniques a Santiago: dels 200 aspirants que es van presentar per obtenir una de les 10 places assignades a la ciutat, ell va obtenir la tercera millor nota de les proves d'accés. Si tot va bé, després de quatre anys aquí, passarà a estudiar al Instituto superior de Arte de la Havana.

      25 de gener de 2017

      Els 5 millors miradors de Nova York, pros i contres

      Nova York és una de les nostres ciutats preferides on hem estat, i on tornaríem mil vegades per passejar per les seves grans avingudes i descobrir nous racons. Si, com nosaltres, teniu l'afició de pujar als miradors de les ciutats que visiteu, a New York gaudireu d'unes increïbles vistes panoràmiques. A continuació us ensenyem alguns dels edificis més alts del món i un dels skylines més famosos del cinema. Prepareu-vos per descobrir els millors miradors de Nova York!



      1) L'Empire State Building

      És segurament l'edifici més famós de la ciutat. L'Empire State Building forma part de la història de Nova York i gran part de la seva fama es deu a la mítica escalada sobre ell de King Kong, una de les pel·lícules més famoses del cinema. La seva construcció va ser part d'una competició a Nova York per obtenir el títol d'edifici més alt del món. Gràcies al baix preu de la mà d'obra durant la Gran Depressió, la seva construcció es va dur a terme en només 410 dies (tot un rècord), i hi van treballar alhora 3.400 obrers. Inaugurat el 1931, amb 381 metres d'alçada (443,5 m. si es compta l'antena) va ser durant 42 anys l'edifici més alt del món. Va perdre aquest títol el 1974, quan es va inaugurar la Torre Sears, a Chicago, i també el de l'edifici més alt de Nova York un any més tard, el 1975, amb la inauguració de les Torres Bessones, ara desaparegudes.

      L'entrada normal de 32$ permet l'accés a la planta 86, un mirador a l'aire lliure envoltat de reixes de seguretat. I si volem pujar també a la plataforma superior en el pis 106 costa 52$, tot i que nosaltres creiem que des del mirador de la planta 86 es poden veure molt bones vistes. Les cues per pujar són llargues (poden arribar a ser de dues hores en temporada alta), així que és molt recomanable comprar l'entrada amb accés prioritari.

      Una bona idea és pujar unes quantes hores abans del vespre per veure la posta de sol a l'altre costat del riu Hudson. És una visita obligada si vas per primera vegada a Nova York.




      -Pros: Les vistes del Downtown són molt bones, el Flatiron, la zona 0...Unes vistes imprescindibles.

      -Contres: És obvi que des de l’Empire State no es pot veure el mateix Empire, un dels edificis més representatius de la ciutat, per això recomanem pujar al mirador de Top Of the Rock.

      2) Top Of The Rock 

      L'Observatori Top Of the Rock està situat a dalt del número 30 de la plaça Rockefeller, al Rockefeller Center, un complex comercial de 19 edificis construït per la família del mateix nom al Midtown, entre la Cinquena i la Sisena Avinguda a l'illa de Manhattan.

      Segons la nostra opinió, aquest és el millor mirador de Nova York. Malgrat no ser un dels edificis més alts, des dels 260 metres d'alçada del pis número 70 de l'observatori es té una panoràmica privilegiada de 360º de la gran poma amb el Central Park per la banda nord i l’Empire State Building a la banda sud. El preu de l'entrada és de 32$, i es pot treure un suplement de 15$ per accedir dues vegades en 24 hores i gaudir de les vistes tant de dia com de nit. Però et recomanem veure a quina hora es comença a fer de nit i pujar unes hores abans amb l’entrada més econòmica, per gaudir de les vistes de Manhattan de dia i de nit. Tot un espectacle!




      -Pros: Per a nosaltres, des del Top Of the Rock s'obtenen les millors vistes de Nova York, ja que tens vistes del Central Park pel costat nord i de la zona de gratacels al costat sud, pots veure en tot el seu esplendor l'Empire State (cosa que des d'allà òbviament no pots veure). La terrassa del mirador té diversos nivells, hi ha una part interior i una altra exterior. És gran, així que no està tan masificat com l’Empire State. No hi ha reixes i a l'hora de reservar l'entrada pots triar l'hora de pujada i el dia.



      -Contres: Potser no és un edifici tan espectacular com l'Empire State i té vidres en comptes de reixes, a mode de barrera de seguretat. Els vidres poden estar una mica bruts i no hi ha una visió totalment clara per fer fotos, però sempre es pot pujar a la part superior del mirador, on no hi ha vidres. Això sí, trobaràs que no ets l'únic que ha tingut la idea de fer la foto des d'aquí. Una altra cosa a esmentar d'aquest mirador és que no es pot mirar cap avall directament, però les vistes que es tenen al davant compensen amb escreix!

      3) One World Observatory

      Es troba dins del One World Trade Center, un dels edificis nous més emblemàtics de Nova York, ja que és part de l'àrea reconstruïda del World Trade Center, on abans es trobaven les famoses Torres Bessones, desaparegudes en l'atemptat de l’11S del 2001. La seva estilitzada silueta de vidre i acer dibuixa des del 2014 el nou skyline d'aquesta ciutat, que amb els seus 541 metres actualment és el setè edifici més alt del món.
      Pujar al mirador costa 32$ i està inclosa l'entrada del Museu i Memorial de l'11-S.



      -Pros: Es pot aprofitar la visita a l'observatori per veure també el Memorial 11S (pel qual s'ha de demanar un tiquet amb hora abans de la visita) que està situat al costat i mereix la pena visitar.

      -Contres: És un edifici molt simbòlic degut a que s'ha construït a la zona zero, per això trobarem més control de seguretat que a d'altres indret. Aneu amb temps. Les vistes, segons la nostra opinió no són tan espectaculars com les del Top of the Rock o l'Empire State, per això creiem que la seva visita pot ser prescindible en un primer viatge a la ciutat.


      4) Ferry a la illa de Staten

      Una de les millors vistes de l'skyline de la ciutat i una imatge molt famosa és la realitzada entre les desembocadures del Riu Hudson i l'East River. Aquesta foto es pot fet si ens dirigim a l'Estàtua de la Llibertat, pagant els seus respectius 18$ o agafant el ferri gratuït a la illa de Staten.

      -Pros: Possiblement aquesta és la manera més autèntica de començar la teva visita a la ciutat, agafant un vaixell per veure la gran poma amb la seva plenitud, una immensitat de gratacels que faran que et quedis bocabadat/da.

      -Contres: Tant si vas a visitar l'Estàtua de la Llibertat com a l'Staten Island, si vols fer bones fotos, el trajecte hauràs de quedar-te a la part exterior del vaixell durant el trajecte, la qual cosa significa que possiblement hagis de passar una mica de fred pel vent que pugui fer (sobretot si no és a l'estiu), així que prepara't per anar abrigat/ada!


      5) El pont de Brooklyn

      Un dels millors miradors de la ciutat que a més a més és gratis. N'hi ha prou amb creuar el pont des de l'illa de Manhattan cap al barri de Brooklyn al capvespre (caminant es pot trigar uns 30 minuts, depenent de quantes vegades parem a fer fotos!). Des de l'altra banda del pont, arribats a Brooklyn, hi ha un passeig paral·lel a l'East River des d’on és poden veure les millors vistes nocturnes de l'skyline de la ciutat. A més, el pont és un indret molt fotogènic, per això recomanem anar amb temps si voleu tirar algunes bones fotos. Segons la nostra opinió, fer aquest trajecte caminant, és una de les millors experiències per viure a Nova York.

      -Pros: Es pot aprofitar per passar el dia al barri de Brooklyn i acabar-lo veient les vistes de la ciutat des del seu mirador.

      -Contres: Per tornar des d'allà a Manhattan en metro, hem d'anar amb compte de que no se'ns faci tard, ja que de nit no hi ha tanta freqüència i es possible que haguem d'esperar-nos més d'una hora (sobretot si coincideix en cap de setmana).


      Si tens la gran sort de poder gaudir de tots aquests miradors de la ciutat de Nova York, estem segurs que després d'haver gaudit d'aquesta experiència, voldràs tornar-hi ben aviat!

      Informació pràctica: 

      Entrades: pots estalviar uns dòlars en les entrades si compres la CityPass, una targeta que inclou diverses atraccions i entrades de la ciutat de Nova York per diversos dies i que surt molt a compte per a aquells que no es vulguin perdre res. Molt recomanable.

      Transport: per moure't per la ciutat a les zones més turístiques el millor és agafar el transport públic. El més adient és el metro de Nova York, ja que té una xarxa bastant extensa de parades i normalment funciona prou bé. Per a qui disposa d'alguns dies de més, una opció ideal és anar a veure les rodalies de Nova York en cotxe; pots trobar bones ofertes de cotxes de lloguer en aquesta website.

       
      Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
      cookie law