31 de gener de 2016

Històries d'Armènia, el país a través de la seva gent


Armènia és un país conegut sobretot pels seus monestirs i esglésies, la majoria d'ells situats en paratges de gran bellesa. Però també és en la seva gent on amaga un dels seus grans tresors, molts cops desapercebut pel viatger. A l'igual que les pedres dels seus temples, el poble armeni ha sabut sobreviure al pas del temps tot i les penalitats a les que els ha sotmès la història. Ho ha fet amb valentia, forjant-se un caràcter orgullós dels seus orígens però a la vegada hospitalari amb l'estranger.

Hi ha experiències que converteixen un dia de viatge qualsevol en un dia per a recordar. Dies en els que, quan repasses mentalment el que has fet, te n'adones que no has vist res de tot allò que la guia et diu que has de veure. Dies en els que, per atzar, acabes per creuar-te amb persones que t'obren les portes de casa seva i de la seva vida, que t'acaben de conèixer però que comparteixen amb tu el que tenen i la seva història vital. Un d'aquests dies el vam viure durant la nostra ruta pels pobles de les muntanyes, al nord de Yerevan. Aquestes són les històries de la gent que hi vam conèixer.

Manooshak, la nena que ens va robar el cor

Fem parada a Semenovka, un poble que no té res i per on la gent passa habitualment de llarg. Una dona gran ens surt al pas per preguntar-nos qui som. Intercanviem unes paraules i ens convida a casa seva. Allà trobem la seva néta, Manooshak, una noieta ben alegre que no tindrà més de vuit o nou anys. Viuen juntes pràcticament des de que va néixer: la seva mare no la pot cuidar perquè ha de treballar a la ciutat i només es veuen els pocs dies que té de vacances, del seu pare no se'n sap res. Viuen amb allò bàsic i sense cap ajut del govern, tot i que diverses vegades l'han demanada. A Emma, l'àvia de la nena, se li entelen els ulls a l'explicar la història de la petita. Ens vol convidar a cafè, però decidim marxar. El dia tot just acaba de començar.


Manooshak, Emma


L'Oliver, història d'un supervivent

El seu pare li va posar "Oliver" en honor al protagonista d'una novel·la de Jack London. Viu a Semenovka, el mateix poble de l'Emma i la Manooshak, però és originari de Spitak. Allà va patir el capítol més traumàtic de la seva vida. A les 11:41 del 7 de desembre de 1988 el terra va començar a moure's violentament sota els seus peus. Va viure en primera persona un terratrèmol de magnitud 7,2 sobre l'escala Richter, recordad com un dels més tràgics del segle XX. Hi van morir 25.000 persones i la ciutat va quedar en runes. L'Oliver va tenir la sort de salvar la pell -no la van tenir alguns familiars i molts dels seus amics-. Sense casa ni res que el lligués a quedar-se, va decidir fugir del seu passat i iniciar una nova vida a Semenovka.

Oliver


El Sergey, un dels darrers molokans

El Sergey viu a Lermontovo i és un dels pocs molokans que queden a Armènia. Aquests són cristians d'orígen rus i van arribar al país fa més de 200 anys fugint de la persecusió a la que van ser sotmesos durant el regnat de Catalina II per negar-se a acceptar la veneració d'icones de l'església ortodoxa. Dels 18 pobles molokans que van fundar, ja només en queden dos: Lermontovo y Fioletovo.

Al Sergey el coneixem davant de casa seva, just acaba d'arribar-hi amb el tractor i una carreta plena de llenya, li en farà falta molta per passar el fred hivern. Tot i no ser gaire gran llueix una llarga barba blanca, un dels elements identificatius de la minoria a la que pertany: la seva particular lectura del cristianisme, recomana deixar-la créixer a tots els homes casats a partir dels 40 anys -resulta ser que els hipsters no són tan moderns com es pensaven-. Les dones en canvi, porten mocador al cap a partir dels 5 anys.

El Sergey parla rus però també parla perfectament l'armeni, té telèfon mòbil i de televisor no en té perquè no vol. Ens ho remarca perquè està cansat de llegir difamacions sobre la seva religió, escrites per alguns periodistes que van passar abans per allà i que exageraven les seves cròniques. Certament, si nosaltres ens havíem arribat fins a Lermontovo era principalment perquè havíem llegit que els molokans vivien com fa dècades i que s'oposaven a la incorporació de la tecnologia a les seves vides. Res més lluny de la realitat: aquí hi ha cotxes, ordinadors, telèfons mòbils i fins i tot wifi al centre comunal. Tampoc és veritat que els visitants no siguin benvinguts: com a tot arreu hi ha gent més oberta i d'altra que no tant.

En canvi sí que és cert que en aquests pobles mantenen ben vius els seus orígens. Observem com tots els cartells del poble són en rus i el Sergey ens confirma que a l'escola les classes són en rus. També ens explica que, tot i que el comunisme fa anys que es va acabar, el govern rus no els ha deixat pas de banda: subvenciona alguns dels serveis bàsics del poble i ofereix ajuts a tot aquell que vulgui tornar a la mare pàtria.

Per cert, "molokan" vol dir "bevedor de llet" i és que, de forma ritual, antigament bevien llet els dimecres i els divendres. El Sergey riu quan li preguntem si encara ho continuen fent.


Sergey


El Navet i la Larisa, hospitalitat yazidi en estat pur

Els yazidis són una minoria d'orígen kurd -a Armènia en viuen uns 40.000-, són seminòmades, creuen en la reencarnació i la seva religió té per déus al sol i al paó reial. Era de nit quan vam arribar a Rya Taza, un poble d'aquesta minoria. No teníem gens clar que trobéssim a algú que a aquelles hores tingués ganes de conversar sobre el seu tipus de vida i religió amb uns desconeguts com nosaltres.

Una casa amb la llum encesa i un senyor que en surt, la nostra intèrpret corre cap allà i li explica qui som i què hi hem vingut a fer. Content perquè ens interessem per la seva cultura ens convida a entrar a casa seva, són pocs els estrangers que paren allà. El Navet ens presenta a la seva dona Larisa i a la resta de la seva família. No tarda a aparèixer el té i un bon plat de formatge casolà a taula. Conversem, riem, mengem... Ens convida a quedar-nos a dormir, si ens hi quedem a l'endemà matarà una cabra en honor nostre. Ens convida també a la boda de la seva filla que justament es casa a l'endemà al vespre, però per aleshores ja no serem a Armènia.

Per moments com aquests és pels que realment val la pena viatjar!

Navet, Larisa
Foto de Rodolfo Contreras


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

19 de gener de 2016

Homesitters i woofing, maneres alternatives de viatjar


Vols marxar de viatge però no tens gaires diners i et preocupa l’allotjament? Si segueixes la meva secció ja sabràs que això no és un problema. Tens opcions per aconseguir allotjament sense passar pel trist, car i impersonal hotel mentre viatges. Però avui anem una mica més enllà i et parlarem d’un altre concepte que, com sempre, està en anglès: homesitter.

I què és? Et preguntaràs...Et dono una pista: babysitter. Aquesta paraula segur que l’has sentida alguna vegada o bé l’has practicat tu de jovenet, confessa: segur que quan tenies 18 anys te’n vas anar un mes o dos a un poblet perdut d’Irlanda o Oklahoma o Dallas o on sigui a aprendre anglès mentre cuidaves un o dos o tres nens. T’allotjaves a la casa gratis a canvi de cuidar les criatures i de pas aprenies a dir alguna cosa més que good morning i thank you. Sí, oi?




Doncs, com ets molt llest ja hauràs imagina’t que homesitter és el mateix però en comptes de cuidar nens, cuides una casa. Sí, si. Ho has entès bé! Una casa, res de nens ploraners i malcriats, una casa!

Penses que estic pirada? Doncs no. Existeixen diverses webs on pots trobar una casa o bé oferir una casa per cuidar. I et preguntaràs, perquè volen els amos que hi hagi “algú” cuidant la casa? Molt bona pregunta. Suposo que en la majoria de casos és perquè hi ha animals domèstics que ells no se’n poden endur quan marxen de viatge i per tant et deixen la casa gratis a canvi que tu cuidis el gat/gos o el que sigui.

Què? Ja t’estàs imaginant una setmana en un apartament de NY gratis només per cuidar un gat? Doncs espera’t perquè això no és tot! Moltes d’aquestes propietats no són l’apartament de 40m quadrats que tens tu, sinó un senyor apartament o una casona. Com deus imaginar, els amos d’aquestes cases són gent benestant que no volen deixar el seu preciós animal en un hotel per gossos o que no coneixen els veïns per dir-lis que donin una ullada al gat, i com no tenen necessitat de llogar l’apartament simplement el cedeixen a canvi de que una persona es faci responsable de cuidar el que hi hagi a dins. Ja sabem tots que els anglesos tenen una gran predilecció per tenir animals domèstics i cuidar-los com si fossin nens... Què? Ara ja t’imagines unes vacances en una caseta a la Toscana només per fer companyia i donar de menjar a un gos?


homesitter
foto de Wikimedia Commons

Si vols fer una ullada, a Anglaterra trobaràs la web homesitters  que es defineix com l’original xarxa de cuidadors de cases i animals de companyia ja que funciona des dels anys 80. En aquest cas, els propietaris paguen una quantitat a l’organització que es fa càrrec de proporcionar la persona i diners pel seu manteniment. Les persones interessades en cuidar, els homesitters, han d’omplir un formulari. 

El cas contrari és el de luxuryhousesitting.com. El propietari es registra gratis a la web i la persona que vol cuidar ha de pagar 25 dòlars a l’any. Els housesitters es creen un perfil, com si fos una xarxa social, de manera que la comunicació entre propietaris i cuidadors sigui més fàcil. Al mapa es pot veure que hi ha cases a qualsevol part del món, fins i tot aquí a l’Estat espanyol, però per veure les característiques t’has de registrar. En aquest sentit es prima la intimitat de la xarxa i s’assegura que les persones realment interessades són les que es registren.


Foto de Wikimedia commons

Aquesta fórmula és la que utilitza també mindmyhouse.com. Els House sitters han de pagar 20 dòlars per registrar-se però aquí si fas una cerca sí que pots veure les cases que s’oferten amb els animals a cuidar. A housecarers al principi et pots registrar de forma gratuïta per fer cerques però per poder enviar missatges i cuidar una casa has de pagar 50 dòlars a l’any.

En darrer lloc tenim trustedhousesitters. Aquesta opció és una mica més cara però pots registrar-te per només tres mesos o bé per un any i pots fer el pagament per mesos. Per cerques es veuen cases espectaculars i moltes opcions, evidentment en països anglosaxons, on aquesta pràctica és més coneguda i habitual, hi ha més a triar.

Però potser això de cuidar animals domèstics no t’agrada? Doncs si t’agrada la natura i el menjar sa i ecològic tenim una altra opció: el Woofing o World-Wide Opportunities on Organic Farms. Es tracta de treballar en una granja o cultiu de forma gratuïta a canvi de l’allotjament I la manutenció. Aquí el que es prima és poder tenir una experiència alternativa cultivant aliments o cuidant animals de produccions ramaderes. Aquesta opció s’entén més com una filosofia i tot i que et pot servir per viatjar l’objectiu principal és conèixer el treball en una granja orgànica. Podríem comparar-ho amb el turisme solidari que fan moltes ONG’s per conèixer la realitat d’un país. Per no estendre’ns podràs trobar més informació en aquest article en castellà.


Foto de lagranjadeusama.es

I per aquells a qui no els hi apassiona cuidar gats ni animals ni plantes, tenim una altra opció: treballar voluntàriament en una petita comunitat o una casa ja sigui cuidant el jardí, cuinant, ajudant a construir un graner... . Ho podeu fer a través de la web workaway.info. Aquí també t’has de registrar però si fas una cerca trobaràs de tot.

Ja veus que hi ha moltes oportunitats per viatjar de forma diferent! Si estàs obert a noves experiències, si t’agraden els animals o les granges o la natura, fes-te House sitter o prova el Woofing o treballa mentre viatges i després ens ho expliques.

Altres publicacions de la secció Webs i Apps:
__________________________________________________________________________


La Mireia també col·labora amb Quaderns de Bitàcola en la secció de WEBsAPPs, explicant les webs d'interès per al viatger: utilitats, consells, curiositats, aplicacions pel mòbil... Li encanta viatjar i és de les que planifica els viatges des de casa, amb una bona guia i internet per poder informar-se dels països que visita, triar els llocs on vol anar i reservar on anar a dormir. Qualsevol destinació la fa feliç però li agrada gaudir al màxim i veure quantes més coses millor, res de passar-se el dia a la platja! Encara no ha fet un “gran viatge” però somnia a anar a Austràlia.



T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

5 de gener de 2016

Propòsits viatgers pel 2016


Acabem any i encetem un de nou. Com cada gener per aquestes dates, és moment de plantejar-nos els propòsits viatgers que pretenem fer realitat en els propers 366 dies.

Fa uns mesos un gran canvi va tenir lloc a les nostres vides: el seu nom és IVET. Els Quaderns de bitàcola hem passat de ser dos a ser tres, a ser una família amb una petitona que des que té dos mesos de vida ha viatjat a tot arreu amb nosaltres i que de moment sembla que li està agradant (ja veurem més endavant...). Així que, per aquest 2016, hem volgut plantejar-nos uns propòsits viatgers més adequats per fer en família. Esperem complir-ne molts!



1) Redescobrir algun lloc on haguem estat anteriorment

Creiem que visitar per segona vegada (o tercera, quarta...) una ciutat és la millor manera de conèixer-la i de gaudir-la. Com que segurament la primera vegada ja has visitat tot allò més important (els top ten que apareixen a la guia de viatge) ja no sents la obligació de tornar-ho a veure tot, tot, tot. Simplement has de gaudir del lloc i no tenir més pretensions que fer cada dia el que et vingui de gust. Allò que se’n diuen vacances “de debò”. No està malament el pla, oi? Així, anant al nostre propi ritme, també ens adaptem als horaris de la nostra petita, per menjar i dormir quan ella necessita i sense haver de visitar-ho tot de pressa i corrents.

2) Aprendre a cuinar algun plat del país que visitem

Com que la gastronomia del país és una de les coses que més ens atrau a l'hora de viatjar, ens proposem aprendre a cuinar algun dels plats típics d'on hem estat. I per això és molt important tastar el màxim de plats locals allà on anem. Quin sacrifici més gran! ;)


comida viajes

3) Viatjar amb equipatge de mà

Segurament us preguntareu: És possible dur només equipatge de mà quan es viatja amb nens? Doncs sí! Nosaltres ja ho hem fet en el nostre viatge a Croàcia (una setmana) i al de Geòrgia-Armènia-Jordània (tres setmanes) que vam fer amb la Ivet i hem de dir que no vam trobar a faltar res. Tothom té tendència a posar coses de més a la maleta ”per si de cas”, però amb el temps un se n'adona que poques són indispensables: gairebé a tot arreu es pot trobar de tot. En el nostre cas, el bressol i la banyera de viatge no ens han acompanyat mai, i des del primer viatge que els bolquers els anem comprant al lloc on estem sense necessitat d'hipotecar mitja maleta només amb ells. Així que, si anem a una destinació on no fa gaire fred i no cal dur roba d'abric, només duem dues maletes de mà i la bossa de bebè (i el cotxet només si veiem que el podem utilitzar en la destinació).

4) Allotjar-nos a casa d’amics o família

Ara que la Ivet ja té uns mesos de vida hem vist que la opció de quedar-nos uns dies en un apartament fa que tinguem una major comoditat a l’hora de viatjar (pots fer-te l’esmorzar pel matí, escalfar el que calgui, etc...) I què millor que fer-ho a casa de coneguts o família? Ens agradaria molt que la nostra petita conegui a la família més llunyana i a aquells amics que fa temps que no veiem. Estem segurs que ens sentirem com en la nostra pròpia casa.


couchsurfing

5) Slow travel

Volem dir relax del de debò. I, si és possible, dormir més hores de les que estem dormint durant els en els primers mesos de vida de la Ivet (que no són moltes!). Ens agradaria fer slow travel per poder gaudir de la nostra nena sense presses, fer alguna becaina de tant en tant (si la Ivet ens deixa), veure alguna posta de sol... En resum, gaudir de tots aquells petits moments tan importants.

6) Contacte amb la gent local

Una de les nostres premisses a l’hora de viatjar és conèixer com és el dia a dia de la gent del lloc on anem, la seva cultura, les seves preocupacions i alegries...Veure-ho amb els nostres propis ulls. Volem que la Ivet també formi part d’aquesta filosofia viatgera. I tot i que encara sigui molt petita i que no recordarà els viatges que va fer sent una bebè, creiem que aquesta experiència d’una manera o altra quedarà en el seu subconscient per sempre més. I qui sap si potser amb els pocs mesos que té també aprèn idiomes i no ens hem adonat! 


georgianos

7) Aprofitar els descomptes per a famílies

Pel que fa als bitllets d’avió, els bebès fins a els dos anys d’edat tenen descomptes importants. Tot i que no paguen el total del bitllet sí que paguen les taxes, però resulten preus molt interessants sobretot per destinacions intercontinentals. Un bon motiu per viatjar ben lluny ;)

8) Tenir contacte amb la natura

Des que ha arribat la Ivet a les nostres vides creiem més important que conegui i experimenti amb els seus sentits tot allò que a nosaltres de petits també ens agradava experimentar. Per això, fer un viatge per exemple, a la muntanya, creiem que pot arribar a ser a més de saludable, una bona manera de que ella aprengui com són els sons i les olors de la natura, una part essencial en la vida de tot ésser humà.


Cerro Torre Argentina

9) Viatjar amb amics

Esperem fer realitat algun d’aquests viatges amb amics i els seus fills. Segur que per la Ivet conèixer altres nens serà divertit i per als seus pares novells, serà la nostra primera experiència viatgera amb una altra família.

10) Gaudir del mar

El contacte amb l’aigua del mar és una de les experiències més impactants per un bebè. Mullar-se i flotar és una sensació nova que ens agradaria que visqués la Ivet quan tingui alguns mesos més. Ja veurem en quin país i en quina platja!


isla Mana


Per un any ple de viatges, que tinguis un feliç 2016 viatger!


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

30 de desembre de 2015

Moments viatgers del 2015


Sens dubte aquest any 2015 ha estat el del GRAN VIATGE. Un viatge singular i sense retorn, que tot just acaba de començar... I és que des del passat mes de juliol a Can Quaderns ja no som dos sinó tres. El 2015 és l'any del naixement de la Ivet i, amb ella, una nova viatgera ha arribat al món.

La recent estrenada paternitat ens ha portat grans emocions, ens ha canviat una mica com a persones i ens fa veure les coses amb una perspectiva diferent. A partir d'ara els nostres viatges seran una mica diferents... però tampoc gaire, eh? Si algú pensava que amb una filla deixaríem de viatjar, anava equivocat. Més aviat ha estat al contrari, des de ben aviat ja hem començat a rodar món amb la nostra petita i és que no és pas casualitat que totes les lletres d'"Ivet" formin també part de la paraula "viatge".


Ivet


Gener: Mons

El primer viatge de l'any va tenir per destí la ciutat valona de Mons, una animada ciutat universitària que va aconseguir captivar-nos amb la seva oferta cultural i patrimonial. Són poques les ciutats que com ella poden presumir de tenir tres patrimonis de la humanitat. Mons a més, aquest 2015 ha estat Capital Europea de la Cultura i nosaltres vam tenir la sort de gaudir dels actes d'inauguració. Amb aquesta escapada vam fer el nostre primer tastet de Valònia, una part de Bèlgica injustament oblidada per molts viatgers i que presenta suficients atractius com per incloure-la en els circuits o dedicar-li un viatge per si sol.


Belgica


Febrer: Berlín

El 2015 ha estat l'any dels retrobaments, hem tornat fins a 5 ciutats i Berlín ha estat la primera d'elles. Sempre és un plaer tornar a la capital d'Alemanya, una de les nostres ciutats europees preferides. La ciutat és història viva del segle XX, del millor i del pitjor que va passar. Polifacètica, moderna, oberta, multicultural... i en una evolució constant que fa que cada cop que hi anem Berlín sigui diferent!


Alemania


Març: Roma

Si al febrer tornàvem a Berlín, al març tocava retrobar-nos amb Roma. Exactament 11 anys feia que no trepitjàvem la ciutat, massa temps per la ciutat eterna. Una capital que combina a la perfecció història, art i bon menjar. Tot i que encara era hivern, ens va acollir amb un temps esplèndid permetent-nos fer allò que més ens agrada: passejar pels seus carrers i places sense un rumb fix, i descansar de tant en tant en la terrassa d'algun bar observant tot allò que passa al nostre voltant amb un capuccino en mà.


Roma, Italia


Abril: Filipines, Hong Kong i Macau

Filipines era una de les destinacions a la que més ganes li teníem des de feia anys. Allà ens vam trobar amb un fons submarí que no té res a envejar al d’altres racons amb més renom: vam nedar amb tortugues marines gegants a les aigües de l’illa d’Apo i tenir ben a prop a diversos taurons balena al sud de la costa de Cebú –una experiència que ens van fer bategar el cor a mil per segon–. També vam gaudir dels paisatges càrstics espectaculars de El Nido –que ens recordaren a la badia del Halong del Vietnam i les muntanyes de Yangshuo de la Xina–, i de platges paradisíaques de Port Barton. El nostre petit paradís però el vam trobar a Siquijor, una illa allunyada del turisme de masses on sembla que s’aturi el temps. De tornada vam aprofitar per conèixer Hong Kong –una de les metròpolis asiàtiques més apassionants– i Macau –una extravagant ex-colònia portuguesa que s’ha convertit en Las Vegas oriental–.




Maig: Uzbekistan i Moscou

La nostra particular Ruta de la Seda per etapes aquest 2015 ha tingut parada a Uzbekistan. Durant dues setmanes vam recórrer el país d’oest a est, començant per Nukus i el mar de sorra que fins fa només unes dècades ocupaven les aigües del mar d’Aral. Des d’allà a la ciutat de conte però excessivament reconstruïda de Khiva, la màgica Bukhara –aquesta si que manté essència de l’antiga Ruta– i la mítica Samarcanda, lloc del que havíem escoltat parlar infinitat de cops des de petits i que finalment vam poder trepitjar. De tornada cap a Barcelona vam aprofitar l’escala llarga a Moscou per visitar la Plaça Roja i el Kremlin, els llocs més emblemàtics de la capital russa.


Uzbekistan


Juny: Torino

Tres mesos després de visitar Roma tornàvem a la nostra estimada Itàlia, aquest cop amb destí Torino. Amb l'excusa de veure la "Santa Sindone" –només exposada al públic molt de tant en tant vam retrobar-nos amb el nostre amic Massimo, a qui vam conèixer navegant en un vaixell de càrrega per la costa xilena. El Massimo va ser un gran amfitrió i com a tal ens va tractar com uns més de la seva família. Vam passar molt bons moments recordant "batalletes" viatgeres i descobrint una ciutat que presenta interessants atractius pel viatger: la catedral i l'esmentat sant sudari, les residències i palaus dels Savoia, la Mole Antonelliana i el seu museu del cinema, el Museu Egipci –el segon més important del món després del de El Caire–...


Italia


Juliol

I al setè mes vam descansar... ;)


Agost: Primer viatge en tren de la Ivet


Amb només quinze dies de vida la Ivet va fer el seu primer viatge en tren. Amb l'excusa de fugir de les caloroses nits d’estiu de Barcelona, vam decidir marxar cap a passar uns dies al poble de la família de l'Enric. Vam aprofitar per descansar i passejar pels camps de la plana de Lleida.





Setembre: Croàcia, Montenegro i Bòsnia (primer vol de la Ivet)

Aquest va ser el primer vol i el primer viatge a Europa amb la Ivet, i tot i que vam decidir no marxar més d'una setmana per veure com ens adaptàvem a la nostra nova personeta (i ella a nosaltres), va resultar un viatge molt més fàcil del que pensàvem en un primer moment. Tenint com a base Dubrovnik vam fer excursions d'un dia a diversos indrets de la costa dàlmata i de les veïnes Montenegro i Bòsnia-Hercegovina. A més de la pròpia Dubrovnik, ens van agradar especialment l’illa de Korcula –on asseguren que va néixer Marco Polo–, la montenegrina Kotor i Mostar, on encara són patents les ferides de la guerra.




Octubre: Geòrgia, Armènia, Nagorno Karabahk, Atenes i Jordània

Superada amb nota la prova del primer viatge amb la Ivet, ens vam decidir per un viatge una mica més llarg. Durant tres setmanes i mitja tots tres vam recórrer les esglésies i monestirs de Geòrgia i Armènia, vam conèixer de prop la forma de vida de minories com els molokans i els yazedis, vam descobrir Nagorno Karabakh un país no reconegut del que en sabíem ben poc i que encara no figura en molts mapes, vam tornar a passejar pel Partenó d’Atenes, vam resseguir les passes de Lawrence d’Aràbia al desert de Wadi Rum i vam quedar impressionats amb les edificacions excavades a la roca de la mítica Petra.



Jordania


Novembre: Nova York

New York, New York... Era la quarta vegada que hi anàvem però la primera amb la Ivet. Teníem moltes ganes de viure la ciutat més enllà de la visita de les seves icones i així ho vam fer. Durant els 25 dies que hi vam estar vam coincidir amb el Veteran’s Day, el dia d’Acció de Gràcies i el Black Friday. Vam poder gaudir de la ciutat sense presses, decidint cada matí al llevar-nos el que faríem aquell dia i sobretot vam gaudir de la ciutat amb temps, descobrint racons que difícilment arribes a veure en visites d’uns pocs dies o d’una setmana.

Una bona traca final amb una gran any en la que hem fet nou viatges a l’estranger visitant llocs de setze països diferents. Sens dubte la del 2015 ha estat una bona “collita” viatgera, una d’aquelles difícils de repetir.


Nueva York



Articles relacionats:

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law