23 febrer de 2015

Mons, 10 experiències per viure a la ciutat belga

Desconeguda per molts, la regió de Valònia queda habitualment fora de les rutes de qui viatja a Bèlgica, que es concentra en els atractius de Flandes deixant de banda el sud del país. Nosaltres mateix ens incloem en aquest grup: en el nostre primer viatge al país vam visitar Brussel·les, Bruges i Gant però per manca de temps -i desconeixement- no ens vam plantejar incloure cap destí de la regió francòfona. Amb la recent escapada a la inauguració de Mons com a Capital Europea de la Cultura 2015 hem començat a descobrir una part de Bèlgica que, injustament oblidada per molts viatgers, presenta suficients atractius com per incloure-la en els circuits o dedicar-li un viatge per si sol. Dinant, Namur, Lieja, Spa, les Ardenes, Waterloo... són llocs que ens ve de gust de conèixer i esperem poder fer-ho aviat.


mons

De moment el primer tastet de Valònia l’hem fet a Mons, una animada ciutat universitària que ha aconseguit captivar-nos amb la seva oferta cultural i patrimonial. Aquest 2015 el ritme de la ciutat el marquen els esdeveniments de la seva capitalitat cultural, uns actes que fan que passejar-se pels seus carrers sigui una sorpresa contínua pel visitant. Però, a banda d'aquest títol que té data de caducitat, Mons té una ampli ventall de llocs ben interessants per a visitar. Aquestes són les nostres...



10 experiències per viure a Mons 

1. Pujar al “catiau” i gaudir de les vistes de la ciutat

Erigit al segle XVII, aquesta torre de 87 metres d'altura té el privilegi de ser l'únic campanar barroc de tota Bèlgica, aquest valor l’ha fet mereixedor de ser un dels tres patrimonis de la humanitat de la ciutat. Tant famós és, que s'ha convertit en la icona de la ciutat. A la primavera del 2015, s'inaugurarà a l'interior un curiós museu dedicat a la ciutat i la seva història, i des de la seva part superior es podrà gaudir de les millors panoràmiques de la ciutat. Per cert, el campanar de Mons té ni més ni menys que 49 campanes! T'imagines pujar a veure la panoràmica de la ciutat mentre estan totes sonant?


mons, belgica

2. Viatjar als orígens de Mons a través de les mines neolítiques de Spiennes

Mons és un dels centres miners més antics d’Europa. Des de els seus orígens i fins fa només unes dècades, la seva economia s’ha basat en els recursos que ha extret de les seves entranyes. A sis kilòmetres del centre de la ciutat, les mines neolítiques de Spiennes tenen més de sis mil anys d'antiguitat i és dels pocs de les seves característiques que es conserven al continent. A la primavera de 2015 s'obrirà un renovat centre d'interpretació que permetrà conèixer més detalls sobre aquest espai, així com fer visites guiades cap a l'interior de la mina. És el segon patrimoni de la humanitat de Mons.

3. Reviure la batalla de Sant Jordi i el drac al “Doudou”

L'última menció de la Unesco no és un monument, sinó una festivitat. I no pas una qualsevol... El “Doudou” és un esdeveniment multitudinari que se celebra des de fa més de 650 anys el diumenge de Trinitat (el 2015 coincideix que és el dia 31 de maig) i que comença amb la processó del Carro d'Or (una pomposa carrossa del 1780) per acabar amb el combat de Lumençon, una espectacular representació d'origen medieval de la lluita entre Sant Jordi i el drac a la Grand-Place.


carro oro

4. Passejar pels carrers del casc antic

Mons és famós pel seu casc històric, on destaquen els elements gòtics i barrocs. Tot i les guerres i els infortunis, la fesomia del centre de la ciutat no ha variat gaire de com era al segle XVIII. El fet de no ser tant turística com d’altres ciutats del país permet també al visitant de gaudir d’alguns dels seus carrers i places gairebé en la solitud. Deixar de banda la guia i deixar-se portar per l’instint per trobar racons amb encant aquí funciona.


calles mons

5. Assaborir una cervesa belga en un dels restaurants de la Gran Place 

La Grand Place és el veritable cor del centre històric. És el punt de trobada per excel·lència dels veïns de Mons i el lloc ideal per prendre-li el pols de la ciutat. Aquí s’hi celebra el combat de Lumençon a la primavera, les taules i les cadires de bars i restaurants l’ocupen durant el bon temps i el mercat de Nadal hi anuncia l’arribada de l’hivern. Quin millor lloc que aquest per assaborir una de les famoses cerveses belgues? 

6. Prendre’s un descans al Jardin du Meyeur de l’Hotel de Ville 

Monumental i esvelt, l’edifici de l’ajuntament presideix la Grand Place. Va ser aixecat durant la segona meitat del segle XV. No només el seu exterior impressiona, val molt la pena fer un cop d'ull als seus interiors i passejar pels seu jardí. L’interior allotja nombroses sales amb mobiliari, quadres i tapissos d’entre el segle XVI i XVIII (només visitables durant els mesos de juliol i agost o bé mitjançant visita concertada la resta de l’any). El jardí interior de l’alcalde (de lliure accés) és un altre dels racons encisadors de la ciutat. Tranquil i amagat, és un lloc ideal per prendre’s un descans, seure en un dels seus bancs i escoltar el so de l’aigua de la font de “Le Ropieur”.


Mons

7. Admirar les escultures i els vitralls de la col·legiata de Sainte Waudru

Imponent i sòbria per fora, deliciosament ornamentada per dins, així és la col·legiata que pren el nom i allotja les restes de la patrona. D’estil gòtic brabant consta de tres naus de 115 metres de llarg i 29 petites capelles, però són els colors dels seus vitralls i el realisme de les escultures de Jacques du Broeucq el que veritablement li donen valor. Guarda també el famós Carro d'Or del "Doudou".


Mons

8. Seguir les passes de Van Gogh a les rodalies de la ciutat 

Van Gogh va viure a Cuesmes, a 4 km de Mons, entre 1878 i 1880. Aquí és on va decidir dedicar-se professionalment a la pintura i va inspirar-se per algunes de les seves obres posteriors. Diversos llocs de la zona són testimoni mut del pas de l'artista per aquesta zona minera, entre les quals la modesta casa que va habitar i que avui s'ha transformat en un petit museu amb un recorregut escenografiat que narra la vida d'aquest genial artista.

9. Admirar les obres del Museu de les Belles Arts de Mons (BAM)

D’entre tota l’oferta museística, destaquem el Museu de Belles Arts (BAM). Situat des del 2007 en un edifici d'arquitectura ultra-moderna, funcional i obert, és un d’aquells museus que conviden a passar-hi unes quantes hores. Té col·leccions itinerants i permanents. Aquí és on vam visitar l'exposició "Van Gogh al Borinage: el naixement d'un artista" (fins al 17 de maig de 2015), sobre els inicis del pintor.

10. Acariciar el mico de Mons i gaudir d’una temporada de bona sort

L'equivalent al Manneken Pis de Brussel·les, a Mons té forma de mico. Es tracta d’una petita escultura de bronze del segle XV que s’ha fet molt popular a la ciutat. Està a la façana de l’Ajuntament (Hotel de Ville) i la tradició diu que acariciar-lo amb la mà esquerra porta bona sort. Així que... prohibit marxar de la ciutat sense haver-li passa't la mà pel cap!

Mons


Totes aquestes propostes i moltes més les pots trobar a la pàgina web de Turisme de Bèlgica: Brussel·les-Valònia. Nosaltres ja hem començat a conèixer la Bèlgica més desconeguda i hi pensem tornar aviat. I tu, t'animes a anar-hi?


15 febrer de 2015

Mons, Capital Europea de la Cultura 2015


Ja pots anar anotant Mons i la regió de Valònia a la llista de possibles viatges per aquest 2015. La ciutat belga ha estat designada Capital Europea de la Cultura i ho celebrarà amb més de 300 grans actes culturals i al voltant d'un miler d'activitats, amb el suport de 22 institucions culturals i 18 ciutats de la zona. Sense cap mena de dubte Mons és un dels destins a considerar per aquest any.


Actes de la inauguració de Mons 2015.

On la tecnologia es troba amb la cultura 

"On la tecnologia es troba amb la cultura" és el lema de Mons per la seva capitalitat cultural europea. Tota una declaració d'intencions per aquesta petita ciutat de 100.000 habitants que va patir una greu crisi minera i que ha sabut reinventar-se apostant per la innovació tecnològica com a nou motor econòmic. Des de que al 2010 Google va engegar el centre de servidors per a Europa en el municipi de Saint-Ghislain, a deu quilòmetres de Mons, la zona ha atret com un imant a un centenar d'empreses tecnològiques i ha creat The Digital Innovation Valley. Molts projectes de Mons 2015 s'han beneficiat d'aquesta embranzida tecnològica.


Actes de la inauguració de Mons 2015

Una ciutat que es reinventa

Poques ciutats poden presumir de tenir tres Patrimonis de la Humanitat UNESCO, Mons és una d'elles. El "catiau" -l'únic campanar barroc de Bèlgica-, les mines neolítiques de Spiennes i la festa del "Doudou" -una espectacular representació d'origen medieval de la lluita entre Sant Jordi i el drac- compten amb aquest reconeixement. Si amb aquesta carta de presentació no n'hi havia prou per atreure al visitant, aquest 2015 Mons inaugurarà cinc nous museus, dues sales de concerts i el palau de congressos, un imponent edifici dissenyat per Daniel Libeskind -arquitecte de la zona cero de Nova York- que recrea el casc d'un vaixell lluitant contra les onades.



Activitats i exposicions els 365 dies de l'any

El programa d'esdeveniments i activitats culturals que tindran lloc al llarg de tot l'any és enorme. Organitzat en àrees temàtiques (festes, gastronomia, art a la ciutat, teatre, dansa, música, literatura, disseny, moda, món digital, joventut…), el programa de Mons 2015 busca la participació ciutadana i la dels 2,5 milions de visitants que s'esperen. No hi haurà un sol dia sense alguna cosa a fer i visitar. Entre tota l'oferta volem destacar:

"Van Gogh al Borinage, el naixement d'un artista"
Centre d'Art Contemporani BAM, del 25 de gener al 17 de maig
L'estrella del programa d'exposicions és "Van Gogh al Borinage, el naixement d'un artista", que dona a conèixer la història d'un període crucial a la vida del pintor: va ser durant la seva estada en aquesta regió (l'àrea minera de Valònia) entre 1878 i 1880 quan va decidir abandonar el seu lloc de pastor de l'església per dedicar-se a la pintura. 


Exposició "Van Gogh al Borinage, el naixement d'un artista".

Mons Superstar
Anciens Abattoirs, del 24 de gener al 12 d'abril
Exposició que fa un recorregut per perfils innovadors d'homes i dones originaris de Mons que han sobresortit per les seves idees o invencions, una presentació de Mons al món d'una manera original a través d'una experiència innovadora i multimèdia. Hem de dir que després d'haver vist l'exposició, ens ha encantat!

Via: Festival International Scènes et Nouvelles Technologies
Diferents espais, del 12 al 25 de març
Festival que pretén ser punt de trobada de les arts escèniques i les noves tecnologies. Durant aquests dies qui estigui a la ciutat tindrà l'oportunitat de veure teatre innovador i transgressor d'artistes de renom mundial.

Instal·lacions urbanes
Espais públics de la ciutat, del 04 d'abril al 21 de setembre
Una nova generació d'artistes ocuparà amb les seves obres els carrers i places de Mons durant la primavera i l'estiu. La ciutat esdevindrà una sorpresa contínua pel visitant.


Exposició "Mons Superstar"

La Xina ardent: escultura monumental contemporània 
Anciens Abattoirs, del 4 de juliol al 4 d'octubre
Les obres de vint artistes xinesos d'avantguarda mostraran a Mons l'efervescència de l'escena artística del gegant asiàtic.

City Sonic: International Festival of Sound Art
Tota la ciutat, del 10 al 27 de setembre 
Artistes locals i internacionals de diferents disciplines (música actual, arts visuals, literatura, arts digitals, disseny, ...) oferiran els seus concerts i performances amb el so com a tret unificador.

L'home, el drac i la mort
Museu d'Art Contemporani de Valònia-Brusel·les, del 18 d'octubre al 17 de gener de 2016
Sant Jordi, a l'igual que a Catalunya, té una gran importància a Mons. Aquesta mostra exposarà la historia, tradició, evolució, imaginari i mite del Sant i el drac a través de pintures, escultures, dibuixos i d'altres manifestacions artístiques. 


No, no és Nàpols. És una manifestació artística dels carrers de Mons.


INFORMACIÓ PRÀCTICA

La web Mons 2015 exposa de forma detallada tots els actes i esdeveniments dels que el visitant pot gaudir a la Capital Europea de la Cultura -moltes són gratuïtes-. La web es complementa amb l'aplicació pel mòbil "Visit Mons" (android i iphone) que, a més de la programació, inclou també informació pràctica sobre la ciutat. També es pot seguir tot el que passa a Mons a traves de les xarxes socials, d'entre les que destaquem l'originalitat i qualitat de les fotografies del seu compte Flickr.

A la web de l'Oficina Turisme de Bèlgica: Brusel·les-Valònia trobaràs tota la informació necessària per preparar el viatge i conèixer els atractius de la zona: què visitar, com arribar, allotjament, gastronomia, activitats, etc. També els trobaràs a Facebook, Twitter i Instagram.


________________________________________________________________________

Volem agrair a l'Oficina de Turisme de Bèlgica: Brussel·les-Valònia l'oportunitat que ens ha ofert de gaudir dels actes d'inauguració de Mons 2015 i de descobrir la ciutat juntament amb els companys de Barcelona Travel Bloggers (bcnTB). Els blogs associats en els que també podràs trobar informació són: The Backpack Traveller, Ruben y el mundo i Surfing the planet.


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

    7 febrer de 2015

    Els millors carnavals de Catalunya


    Ja tens la teva disfressa? En uns dies arriba Carnaval!

    El carnaval és possiblement la festa pagana que més persones celebren i gaudeixen arreu del món. A Catalunya se celebra sempre coincidint amb la lluna nova (el mes de febrer o bé començaments de març), de Dijous gras a Dimecres de cendra. En la festa, té vital importància l'arribada i el regnat del rei Carnestoltes i també l'enterrament de la sardina. Durant una setmana, la transgressió i la sàtira es fan els amos dels carrers, per on desfilen comparses i rues plenes de gent. Tothom pot disfressar-se i dir la seva, sempre que no travessi els límits establerts de la llei. Diguem que es dóna plena llibertat per expressar-se obertament tant a nivell d'indumentària com de pensament als carrers. Es tracta de moments de revolta controlada en què el món es posa momentàniament cap per avall i els excessos precedeixen els dejunis de la Quaresma.


    carnaval Cataluña
    Rua al carnaval de Lloret de Mar

    L'origen del Carnaval


    Alguns historiadors remunten els orígens del Carnaval en les festivitats de les antigues Sumèria i Egipte, fa més de 5000 anys. Posteriorment va prendre forma de bacanals en honor de Bacus a l'Imperi romà, déu del vi, i des d'allà es va expandir per arreu d'Europa. Se suposa que la paraula "carnaval" deriva del terme llatí "carnelevarium", que significava "treure la carn" i que es referia a la prohibició religiosa de menjar carn durant els quaranta dies que dura la quaresma.

    A l'Edat medieval, tan inflexible pel que fa al compliment de les normes religioses i la persecució dels qui no les respectaven, va renéixer el carnaval tal i com l'entenem a dia d'avui. En aquesta època, es celebrava amb jocs, banquets, balls i diversions en general, amb molt menjar i molta beguda, amb l'objecte d'afrontar l'abstinència dels dies posteriors amb el cos ben enfortit i preparat. A l'època de la reconquesta ja era costum disfressar-se i gastar bromes a l'espai públic en determinats dies de l'any. Més tard, en diferents èpoques, van venir les prohibicions de les màscares o directament la prohibició de la celebració. Així ho va fer Franco l'any 1937, fent gairebé desaparèixer la festivitat a tot l'estat espanyol. Si bé en algunes poblacions se seguien celebrant mig d'amagat, els hi faltava la part més més essencial de la festa: la rauxa i la disbauxa. Va ser cap als anys 70 quan poc a poc molts municipis, amb la iniciativa popular -i la complicitat dels ajuntaments- van anar recuperant la festa en la seva vessant més transgressora. Ara, any rera any, és ser un dels moments més esperats dins el calendari municipal.

    De festes de Carnaval hi ha gairebé a tots els municipis de Catalunya, a continuació en destaquem unes quantes:


    1. Carnaval de Sitges

    El Carnaval de Sitges comença amb un toc de sortida ben singular: l'"Arribo" de Dijous Gras, on s'acostuma repartir el Ban, un edicte d'articles burlescs que dicta el rei Carnestoltes. Després de l'"Arribo", el rei serà rebut per la Corporació municipal i farà el seu "predicot" (sermó) des del balcó de l'Ajuntament, acompanyat pels ministres del seu govern que engloben la disbauxa. A partir d'aquí el Carnestoltes pren el poder de la vila de sitges i inicia el seu breu regnat. Els moments més àlgids de la festa són les rues de la disbauxa (diumenge 15 de febrer) i de l'extermini (dimarts 17 de febrer, festa local). A la primera, hi participen més de 50 carrosses i 3.500 persones, totes disfressades. La segona, el gran clàssic del carrer del Pecat, és encara més multitudinària que la primera. I per als més petits existeix la Rua infantil de diumenge. El Carnaval finalitza amb el dimecres de Cendra, quan se celebra l'enterrament de sa majestat Carnestoltes.


    sitges
    Rua a Sitges (foto de www.blogs.descobrir.cat)
    Del 12 al 18 de febrer. Més informació a: www.visitsitges.com


    2. Carnaval de Torelló

    El "Carnaval de terra endins", tal i com s'anomena el carnaval de Torelló, comença amb el cop d’estat del rei Carnestoltes, que habitualment té lloc una setmana abans de l'inici de la festa. A partir d’aquest moment, aquest nou rei de mentida pren el poder del govern i, després de fer el Ball del Banyut, comença una gran festa on participa tot el poble. Durant el carnaval de Torelló es fa una rua d’inversió de sexes que s'anomena "Rua de les Senyoretes i els Homenots" (els homes van disfressats de senyoretes i les noies de senyors), l’escenificació sexual del 'pullassu' i una rua de carrosses guarnides que reparteix premis en diferents categories.


    El "pullasso" (foto de www.carnavaltorello.cat)

    Però aquí no acaba pas tot! El diumenge encara hi ha temps pel carnaval infantil i l'enterrament de la sardina. És un no parar!

    Del 12 al 18 de febrer. Més informació a www.carnavaltorello.cat

    3. Carnaval de Solsona

    Dins la història de la ciutat de Solsona, l’any 1971 és un any especial, doncs es recupera la festa del Carnaval després de molts anys d'haver estat prohibit. Aquell any un grup de joves van decidir, amb el suport de la població i de les autoritats locals, fer arribar de nou després de 35 anys el rei Carnestoltes, llegir un sermó crític i finalment cremar el ninot del rei el dimecres de cendra, com havia estat sempre la tradició, l'acte conegut com a enterrament de la sardina.

    Segons diu una llegenda, antigament a Solsona van fer pujar un ruc al campanar de la Seu per a que es mengés les herbes que hi creixien. És per aquest motiu que cada dissabte i dilluns de Carnaval es penja un ase de peluix a la torre que ruixa el públic que hi ha sota amb aigua. També hi ha rues, desfilades i activitats com les enramades, passa-carrers on hi han Capgrossos i balls de gegants. Finalment, l’enterrament d’en Carnestoltes es fa a la plaça del Ruc.


    Ball de gegants a Solsona (foto de www.visitpirineus.com)
    Del 27 de febrer al 5 de març. Més informació a www.carnavalsolsona.com

    4. Carnaval de Tarragona

    El Carnestoltes tarragoní se celebra amb múltiples actes paral·lels, com ara la Diada Gastronòmica del Xarró Tarragoní o la cursa d'andròmines, anomenada 'Baixada del pajaritu'. A la Rua de l'Artesania, la que es fa dissabte a la tarda/vespre, hi participen totes les comparses, i a la de diumenge, la de Lluïment, només és per les quinze millors comparses i les del Rei i la Reina, és a dir, disset en total, una elecció que es fa tenint en compte les disfresses de l'any anterior.

    Com a curiositat, durant el segle XIX, el doctor Mistela era el personatge que acompanyava al rei Carnestoltes en el seu patiment final, el seu metge. Mentre els altres li receptaven coses estrafolàries, ell li feia passar el dolor amb l'alcohol. Ara, el diumenge de Carnaval, quan acaba la Rua de Lluïment, el doctor Mistela també apareix al balcó de l'Ajuntament al costat dels comparsers.


    Rua a Tarragona (foto de www.tarragonaturisme.cat)
    Del 9 a 17 de febrer. Més informació a: www.carnavaltarragona.cat


    5. Carnaval de Vilanova i la Geltrú


    El Carnaval de Vilanova, documentat l'any 1790, és un dels més antics que existeixen a Catalunya Durant tots aquests anys ha conservat elements únics com la "Merengada", una guerra de merengues on tothom acaba de color blanc, el Dijous Gras i l'"Arrivo "(el sermó satíric del rei Carnestoltes), (el divendres), la Nit de Mascarots (dissabte) i les famoses comparses i la guerra de caramels (el diumenge). L'enterrament de la sardina culmina amb una bona sardinada per a tot el poble.


    Vilanova i la Geltrú - Comparsers
     Gent amb barretina catalana al carnaval de Vilanova i la Geltrú (foto de Wikimedia Commons)
    Del 12 al 18 de febrer. Més informació a www.carnavaldevilanova.cat


    6. Carnaval de Costa Brava Sud 

    Les poblacions de costa Brava Sud, Blanes, Lloret i Tossa de Mar, s'uneixen per fer el Carnaval de la Costa Brava. En el cas de Lloret de Mar, el Carnestoltes arriba divendres i és rebut amb un sopar de mongetes i botifarra per a tothom que vagi disfressat. El punt àlgid de la festa és dissabte, amb la Rua, que prepara el terreny pel ball de les Dones. Les celebracions acaben el dimecres de Cendra amb l'enterrament de la Sardina, durant el qual és imprescindible anar vestit de dol rigorós i portar un ciri per acompanyar el seguici.

    blanes
    Rua al carnaval de Blanes (foto de www.blanes.cat)

    Del 12 al 28 de febrer. Més informació a: www.blanes.cat
                                                                       www.lloret.cat
                                                                       www.tossademar.cat


    Encara no t'has decidit a quin carnaval aniràs?
    T'animem a visitar més d'un d'aquests municipis en aquest dies de rauxa i disbauxa i viure una festivitat ben singular!!!


    30 gener de 2015

    Sant Felip Neri, 30 de gener de 1938. Un dia de barbàrie a Barcelona


    Barcelona amaga en ple barri Gòtic una plaça on sembla que tot s'hagi aturat en el temps. Un lloc amb encant on la tranquil·litat impera allunyada del soroll del trànsit dels cotxes i de les hordes de turistes que passegen per la veïna catedral i carrer del bisbe. Amagada entre els petits i laberíntics carrerons del gòtic és un espai que passa desapercebut per molts dels visitants de la ciutat i que fins i tot és encara desconegut per alguns barcelonins. Sense cap mena de dubte la plaça de Sant Felip Neri és un dels nostres racons preferits de Barcelona, sobretot a la primavera quan els seus arbres floreixen.


    Barcelona
    Entrada a la plaça de Sant Felip Neri.

    Romàntica i entranyable, la plaça està presidida per una font l'aigua de la qual és la única que en molts moments trenca el silenci imperant. L'església barroca de Sant Felip Neri domina l'espai i al seu voltant, els edificis dels antics gremis dels sabaters i dels calderers la complementen per acabar de donar-li màgia al lloc. Les dues cases van ser traslladades fins aquí pedra a pedra als anys cinquanta des dels seus emplaçaments originals al carrer de la Corribia i al carrer de la Bòria, desapareguts amb motiu de l'obertura de l'avinguda de la Catedral i la Via Laietana respectivament. La Casa Gremial dels Mestres Sabaters té encara certa relació amb el seu ús original i allotja actualment el Museu del Calçat, la casa de la cofraria dels Calders en canvi acull una escola. Destins desiguals per a uns edificis d'una Barcelona ja desapareguda que són una bona mostra de la persistència que hi va haver a Catalunya dels elements gòtics dins de les construccions renaixentistes.


    Barcelona
    Església de Sant Felip Neri.

    La plaça fou construïda sobre l'antic cementiri medieval, qui sap si aquest fou premonitori del que allà va passar centenars d'anys després. I és que aquest lloc, avui oasi de tranquil·tat, amaga en les seves entranyes una de les històries més cruels de la ciutat. Molts quan veuen aquesta plaça per primer cop es meravellen; molts d'altres, quan en coneixen la seva història s'estremeixen. Les nombroses cicatrius de metralla que la façana de l'església mostra al visitant en són el testimoni mut.


    Barcelona
    Detall dels forats de metralla de la façana de l'església de Sant Felip Neri.

    Fem un salt en el temps i ens traslladem a l'any 1938. Estem en plena Guerra Civil, Barcelona està a la rereguarda, encara lluny de la línia del front. Això la fa receptora de milers de refugiats republicans que fugen de zones que han passat a control franquista.

    A l'inici de la guerra Sant Felip Neri havia estat abandonat pels capellans, temerosos de patir represàlies per part dels incontrolats. El recinte havia quedat des d'aquell moment sota la tutela de la Generalitat. L'església s'havia convertit en un magatzem d'obres d'art, mentre el convent adjacent va passar a ser habilitat com a centre d'acollida de nens provinents de territoris que són a punt de ser ocupats per les tropes nacionals. Cent quaranta-sis nens d'entre cinc i tretze anys hi resideixen, la majoria procedents d'Alcalà d'Henares però també n'hi han de Barcelona. Són nens amb el pare al front, la mare sense recursos o amb els familiars desapareguts. Molts d'ells pateixen malnutrició i carències afectives, però al centre hi viuen aliens a la barbàrie, passant el temps entre joc i joc, acompanyats d'altres companys de la seva edat que han passat a ser la seva família.


    Barcelona
    Els nens al menjador del centre d'acollida.

    A sota de l'església hi ha un refugi antiaeri, un dels 1400 que van arribar a haver a Barcelona. La Guerra Civil espanyola s'havia convertit en un banc de proves de la futura II Guerra Mundial. La guerra ja no es decidia només al front sinó que es traslladava també a la rereguarda mitjançant els bombardejos: es tractava de minar la moral de la població civil, d'atemorir-la i fer-li veure que no havia cap lloc segur per molt lluny de la línia de guerra. A Barcelona els primers obusos que van caure van ser disparats pel vaixell italià Eugenio di Savoia el 13 de febrer de 1937. A partir d'aquell dia, els atacs aeris van començar a ser habituals: l'aviació italiana tenia base a Mallorca i disposava d'avions que podien transportar fins a 1250 quilos de bombes i que en poc més de mitja hora podien sobrevolar la ciutat. El so de les sirenes antiaeries i córrer cap als refugis, va començar a ser una dinàmica de tristament habitual. Segons les cròniques, només durant el gener de 1938 Barcelona va patir bombardejos els dies 1, 7, 11, 15, 19, 20, 25 i 30, i en total hi van morir unes sis-centes persones. Un dels més forts va ser el del dia 19, en el que van morir cent setanta barcelonins. Però el del dia 30 encara seria pitjor...


    Fotograma de "Mirant al cel", pel·lícula de Jesús Garay,
    que mostra l'atac aeri a Barcelona durant la Guerra Civil.

    Són les nou del matí del diumenge 30 de gener de 1938, sis avions Savoia Marcheti s79 de l'Aviació Legionaria italiana apareixen a l'horitzó a 5.300 metres d'altitud. Al centre d'acollida de Sant Felip Neri la majoria dels nens estan al menjador, és l'hora de l'esmorzar. De sobte sonen les sirenes d'alarma i tothom corre cap al refugi. Tot passa molt ràpid i no a tothom li dóna temps d'arribar al soterrani de l'església. Un avió deixa caure una bomba just a la plaça. Explosió... Destrucció... La pols ho envaeix tot... La devastació és total, només queda en peu la façana de l'església i part de la seva estructura.

    El so sord del silenci posterior a la detonació dóna pas als crits de dolor i desesperació. El sostre del refugi no ha resistit i s'ha ensorrat. La majoria dels nens que havien arribat a refugiar-s'hi, moren enterrats sota la runa. El que són les coses, justament els més tardaners, els que per un motiu o altre no havien arribat a lloc segur són els que s'han salvat en major proporció.


    Barcelona
    Imatge de la Plaça de Sant Felip Neri poc després del bombardeig (orígen desconegut)


    Però la barbàrie no s'acaba aquí. La notícia s'ha estès com la pólvora pel barri i no passa gaire estona que veïns i equips d'emergència ja són al lloc desenrunant pedra a pedra i intentant salvar la vida dels petits que encara respiraven. En estat encara de xoc i centrats en el rescat de les víctimes, ningú es podia imaginar el que estava a punt de passar... El ser humà pot arribar a ser molt cruel.

    Són les dotze del migdia i l'aviació italiana torna a enfosquir el cel de la ciutat i deixa caure més obusos sobre el que queda dels edificis de la plaça. És el primer cop que es practica aquesta tècnica militar: bombardejar sobre terreny ja desolat per furgar en la ferida. Després d'una primera ràtzia, es produeix una pausa i es torna a bombardejar. S'aconsegueix així causar més víctimes, les del primer atac i les de la gent que surt dels seus refugis per prestar socors als ferits.

    A Sant Felip Neri de les trenta persones que en aquells moments estaven realitzant les tasques de rescat, en van morir vint. Sumades a les dels nens, aquell matí el nombre de morts va pujar fins als quaranta-dos. Una placa commemorativa ho recorda en una de les parets de la plaça. Recordar per no oblidar, perquè fins i tot un lloc amb encant com aquest pot transformar-se en un escenari de destrucció per culpa de la barbàrie humana.


    plaza sant felip neri
    Placa commemorativa dels fets del 30 de gener de 1938.


    Informació útil

    Com arribar:
    Adreça: Plaça Sant Felip Neri
    Metro: L3 Liceu / L4 Jaume I
    Bus: 14, 59 i 91

    A la plaça s'hi pot accedir pels carrers Sant Felip Neri i Monjuïc del bisbe, és preferible fer-ho per aquest darrer per tenir una primera visió més impactant. Des del carrer del Bisbe (el carrer lateral de la Catedral que comunica amb la Pl. Sant Jaume) a l'alçada de la placeta de Garriga i Bach s'agafa Monjuïc del bisbe, un carreró estret que desemboca després d'un arc a la Plaça Sant Felip Neri.
    El Museu del Calçat:

    El museu mostra retrats de prohoms de la confraria, reproduccions de calçat des del segle II fins al XVIII i sabates autèntiques des del segle XVIII fins avui dia. També s'hi troben eines de sabater, maquinària i tot tipus de pells i estris significatius de l'ofici. A més d'explicar la història de les companyes inseparables dels nostres peus, el museu inclou un apartat dedicat a sabates de personatges il·lustres o populars, entre els quals destaquen les de Pau Casals, Charlie Rivel, Núria Feliu i Jordi Pujol, com també la primera bota de muntanya catalana que arribà a l'Everest, calçada per Carles Vallès. Destaca així mateix la "sabata" de Colom, de la mateixa mida que el peu de l'emblemàtica estàtua, que va entrar al Llibre Guinness dels rècords com la sabata més gran del món. Obert de dimarts a diumenge de 11 a 14 h. Preu de l'entrada: 2,5 €.

    Altres curiositats de la plaça:

    La plaça Sant Felip Neri ha estat escenari de pel·lícules com "El Perfum" -justament a la plaça Greunille assassina a la seva primera víctima-. També s'hi va rodar, per exemple, el videoclip de la cançó "My Immortal" d'Evanescence (veure'l).

    Antoni Gaudí va perdre la vida al 1926 atropellat per un tramvia quan, com cada tarda, anava a resar a l'església de Sant Felip Neri.

     
    Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
    cookie law