15 de febrer de 2018

La Ruta Del Cister: Monestir de Poblet, de Santes Creus i de Vallbona


La Ruta del Cister, que recorre els tres monestirs cistercencs de Catalunya, actualment és una de les rutes culturals més importants que es poden fer al país. Conèixer la història d'aquests monestirs és transportar-se a una altra època, en la que les diferents ordres monàstiques van tenir una vital importància.

El recorregut complert transcorre per tres localitats de tres comarques catalanes: Santa Maria de Poblet a la Conca de Barberà, Santes Creus a l'Alt Camp i Santa Maria de Vallbona a l'Urgell. Per poder recórrer La Ruta del Cister complerta és necessari d'un mínim de dos dies, així que recomanem fer nit en algun dels allotjaments de la zona per poder gaudir, a banda dels monestirs, del bonic paisatge de vinyes que hi ha a la zona i tastar algun vi en algun dels molts cellers que hi ha a la zona.


Una mica d'història

L'Orde del Cister va néixer al s. XI, en una decisió de tornar a acostar la fe a les ordres monàstiques. Robert de Molesme va ser el fundador de l'Abadia de Citeaux, que va donar origen als diferents monestirs cistercencs que al 862 es van fundar a occident.

En aquella època, monjos i conversos van acostar el boscos cap als seus dominis i van implementar un sistema de granges traient profit dels rius de la zona. Així va ser com van introduir el cultiu de la vinya, els cereals, farratges i plantes tèxtils. Van establir un sistema d'autosuficiència perfecte, sent els monestirs els centres culturals més importants.

Monestir de Santes Creus

Els Monestir de Santes Creus, situat a la localitat de Santes Creus a la comarca de l'Alt Camp, va ser la primera comunitat monàstica de l'ordre a Catalunya i va ser el lloc triat pels reis i els nobles com a lloc destinat al reu repòs etern. Per això, a la seva església podem trobar les tombes reials de Pere el Gran i de Jaume II i la seva esposa Blanca d'Anjou, així com la de l'almirall Roger de Llúria.


Tot i que actualment és l'únic monestir de la Ruta del Cister que no té vida monàstica, és un dels conjunts monàstics cistercencs més grans i millor conservats que existeixen. Va ser fundat el 1168, i protegit per la noblesa i els reis. El fet de que es convertís en el centre espiritual i d'estudis més important del territori el va fer agafat una gran rellevància. Tant, que hi va haver vida monàstica fins el 1835.



El monestir és l'exemple viu de l'austeritat característica del Cister, juntament amb els espectaculars vitralls gòtics, les tombes reials i el seu retaule barroc. Ens ha agradat especialment la sala capitular, l'escriptorium, el gran dormitori dels monjos i el seu claustre gòtic, amb les seves minucioses escultures esculpides a les columnes.


Durant la visita, recomanem veure l'audiovisual "El món del Cister", una representació molt complerta i fascinant del que va ser l'Orde i de context de l'època.

Monestir de Poblet

El Monestir de Santa Maria de Poblet es troba a la comarca de la Conca de Barberà, entre les poblacions de Vimbodí i de l'Espluga de Francolí. Al costat de les muntanyes de Prades, en un bonic paratge envoltat de vinyes i ple de fonts, dins del bosc de Poblet.


Poblet ostenta el títol de ser el monestir més gran de la Ruta del Cister i el conjunt cistercenc habitat més gran d'Europa. De fet, dels dos monestirs d'ordes masculins de la Ruta del Cister és l'únic que manté la comunitat de monjos, que manté viva l'espiritualitat del lloc; tot i que avui en dia la comunitat no sigui tan nombrosa com en èpoques passades.


Declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat al 1991 per la UNESCO, aquest conjunt monàstic ha estat un dels millors conservats, mantenint pràcticament totes les seves construccions originals degut segurament a que ha estat un centre habitat per la comunitat de monjos i aquest han fet ús dels seus espais.

El Monestir de Poblet va ser fundat el 1150 per Ramon Berenguer IV, i inicià la seva història amb un conjunt de monjos cistercencs vinguts del monestir de Fontfreda (França). Aquest nou monestir va esdevenir aviat un focus de cultura, d'activitat econòmica i centre de vida espiritual. Va comptar principalment amb la protecció reial, donat que Pere III el Cerimoniós va fer construir el panteó reial de la dinastia catalano-aragonesa i va fer fortificar el monestir per protegir les tombes dels seus antecessors dels atacs de les tropes de Castella.


Val a dir que, amb el decret de l'amortització de Mendizábal de 1835, el monestir va ser espoliat. No va ser fins el 1940, quan quatre monjos cistercencs vinguts d'Itàlia van retornar la vida monàstica, donant-li l'empenta que fi calia i recuperant l'indret d'espiritualitat que és avui dia.

Monestir de Vallbona de les Monges

Situat al municipi de Vallbona de les Monges a la comarca de l'Urgell, Santa Maria de Vallbona de les Monges és l'únic monestir femení de la Ruta del Cister. I és l'únic dels tres monestirs de la Ruta de la en que mai s'ha interromput la vida monàstica, a pesar de les desamortitzacions i les males èpoques. Només durant la guerra Civil Espanyola les monges van deixar temporalment el cenobi, que es va convertir en presó durant aquella època.


Les primeres notícies del monestir són de l'any 1153, però no va ser fins a l'any 1176 quan es va integrar a l'orde del Cister. És potser un dels monestirs més desconeguts i més bonics de la ruta. Les seves dimensions reduïdes i la seva bellesa singular fa que sigui una petita joia, un diamant en brut que va la pena conèixer. De fet, el seu gran valor històric rau en que va ser un dels indrets més representatius de la importància de la dona en l'època medieval. Moltes de les monges que van habitar eren filles de la noblesa catalana, ja en aquella època tenir una filla monja era sinònim de poder i cultura a la família.



L'església és un dels millors exemples arquitectònics de transició romànic-gòtica: la planta de creu llatina té una sola nau i té tres absis rectangulars amb escultures. Com a fet curiós, cada galeria del claustre és d'un estil diferent: àrab, romànic i gòtic. Una de les coses que més ens va agradar del monestir és que podem fer nit a la seva hostatgeria. Què millor per transportar-nos a l'època que dormir en un monestir on encara hi habiten monges?



Aquesta ruta de dos dies recorrent els tres monestirs de la Ruta del Cister, boniques ciutats medievals, els seus magnífics paisatges, gaudint de la seva gastronomia i els vins de la zona és una de les experiències més atractives i interessants per fer a uns 200 km de Barcelona. Sempre es pot combinar les visites dels monestirs amb altres com la bonica vila medieval de Montblanc i alguns cellers de la zona, com per exemple el celler modernista la “Catedral del Vi” de Nulles (Nulles, Conca de Barberà), o el celler cooperatiu de l'Espluga de Francolí, on es troba el Museu del Vi.

Informació útil pel viatger:

Com arribar:

La millor opció i més directa des de Barcelona és anar amb cotxe propi per l'autopista AP-2 direcció Lleida.
-Sortida 11 Santes Creus- Valls- Vila-rodona
-Sortida 10 Santes Creus- El Pla de Santa Maria- Valls
-Sortida 9 Poblet- Vallbona de les Monges- Montblanc – Tàrrega

Una molt bona opció per estalviar gasolina és parar a repostar en qualsevol estació de servei BP que hi ha de camí per la zona.

On dormir?

La nostra opció va ser allotjar-nos a l'alberg Jaume I a la localitat de l'Espluga de Francolí. Es tracta d'un dels albergs de la xarxa d'albergs de la Generalitat, situat en un indret ideal, envoltat de vinyes i amb vistes al Monestir de Poblet. Consell: si podeu, demaneu l'habitació amb vistes al monestir.


Una opció més que interessant és allotjar-se a l'hostatgeria del Monestir de Vallbona de les Monges. Cal reservar amb antelació. Més informació de l'allotjament i contacte a través de la seva web.

On menjar?

Un dels restaurants de cuina casolana de la zona amb més renom és l'Hostal del Rector en la localitat de Vallfogona del Riucorb. Es tracta de bon menjar de muntanya, com potes de porc, escalivada, caragols o carn a la brasa que et va a delectar. És recomanable reservar amb antelació si vola anar en cap de setmana.

Entrades

En cada recinte monàstic es paga una entrada, però si el que vols és fer la Ruta del Cister completa en dos dies pots comprar una entrada conjunta per 12€ (que venen en qualsevol dels monestirs) en la qual s'inclou l'entrada als tres monestirs cistercencs i que surt a compte pel descompte.

*Nota: Per a més informació sobre la ruta, horaris i visites pots consultar a la Web de la Ruta del Cister

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

12 de febrer de 2018

Nicaragua: León i el nord


Viatge a Nicaragua

Ruta 2a part del viatge: El Nord: Estelí-Parque Miraflor-San Rafael del Norte-Matagalpa/León-Playa Jiquilillo-Las Peñitas
Dia 12: Parque Miraflor
Dia 13: San Rafael del Norte
Dia 14: Matagalpa
Dia 15, 16,17: León
Dia 18, 19: Playa Jiquilillo
Dia 20: Las Peñitas

León

León és l'altre ciutat colonial, la rival de Granada per la capitalitat de Nicaragua que acabarà amb compromís de Managua el 1856. És una ciutat d'estudiants, més enèrgica i lliberal que la seva rival, les nits són sorolloses i, si no penseu unir-vos a la festa, s'ha de vigilar que el vostre hotel no estigui a prop de cap bar. Ara bé, si hi ha una victòria del club local de beisbol Leones de León, totes les precaucions seran insuficients. A més a més sonen sirenes d'atac aeris cada dia a les 7 i el migdia. Preguntant ens van dir que són de quan León era el centre de producció de cotó de Nicaragua. Així la sirena de les 7 indicava el començament de la jornada laboral i la de les 12 la migdiada.

També destaca per ser una ciutat religiosa, hi ha més de 16 esglésies i amb una oferta cultural sorprenent pels seus menys de 200.000 habitants. León marca el principi de la zona tradicionalment revolucionària de Nicaragua i per endinsar-vos en la història convulsa i apassionant, una multitud de murals i el Museo de La Revolución us faran de guies.



Què fer a Léon?

Amb el sobrenom de “La Ciutat de les Esglésies”, n'hi ha moltes per descobrir i explorar, més enllà de la Basílica Catedral de la Asunción de León on està enterrat el poeta nicaragüenc Ruben Darío. Davant de la basílica, trobareu el Parque Ruben Darío on descansar i prendre alguna cosa mentres observem les escenes quotidianes que passen al nostre voltant. També davant del parc, trobareu el Museo de la Revolución, inoblidable. Només per passar per la porta un grup de gent gran et donen efusivament la benvinguda. Ells, els revolucionaris que van viure de primera mà la Revolució Sandinista, son els guies d'una visita apassionant.


Us portaran a caminar sobre la teulada i assenyalaran a les fotografies exposades les seves amistats i ells mateixos. També al voltant de l'església trobareu moltes parades de menjar pel carrer, una opció més que recomanable per continuar descobrint els nombrosos murals que hi ha per tota ciutat. El museu més curiós és el Museo de Leyendas y Tradiciones, ple de figures de paper maixé explicant totes les vessants de la cultura popular, gegants i contes tradicionals. Però fins i tot aquí, no deixa de haver-hi una part política, perquè l'indret on es troba el museu és una antiga presó i cada cel·la és també un espai museístic on s'expliquen les tortures i els instruments utilitzats.


Finalment, no deixeu de visitar el Museo de Arte Fundación Ortiz Guardián, una extensa col·lecció d'art, potser la més important de Centreamèrica. L'exposició està situada en una casa d'estil Creol restaurada el 2000 i inclou alguns Picasso, Miró i Chagall, però la part realment interessant i novedosa és la dels artistes nicaragüencs i llatinoamericans.

Las Peñitas

Des de León les platges del Pacífic són molt accessibles. Per exemple, a només 20 minuts de León trobareu la platja paradisíaca de Las Peñitas. Ideal per relaxar-vos, menjar peix fresc. Nosaltres vàrem anar-hi cap al final del viatge per agafar forces per tornar. També s'hi pot fer surf i les onades més baixes en fan un entorn ideal pels principiants.



Volcano boarding en el Cerro Negro

El volcano boarding és un esport d'aventura que consisteix en baixar d'un volcà en un trineu. Es poden arribar a velocitats fins a 30 km/h. Curiosament, només es pot fer en un indret del món: al Cerro Negro. A León hi ha moltes agències que ofereixen diverses visites i us proporcionaran el material necessari: ulleres protectores, un mocador per tapar la boca, guants i una granota que us farà assemblar-vos a un lluitador de sumo. Tot això és imprescindible perquè el volcano boarding és un esport de risc però que ningú s'espanti ja que es pot frenar fàcilment.


El Nord

Si León i Granada fa anys que es troben a les guies de viatge, endinsar-vos al nord es surt de les zones més turístiques. Això no vol dir que hi hagi res a fer! Amb chicken bus podem descobrir pobles apassionants, on l'art pictòric és molt estès envoltades d'una natura privilegiada.

Estelí 

És una ciutat universitària i molt urbana, bastió dels sandinistes revolucionaris. Això es plasma en els múltiples murals. També un bon lloc on passar-hi un dia per provar el seus quesillos i visitar la Catedral. Això si el valor més segur són les muntanyes del voltant. Especialment l'Àrea Protegida Miraflor, mig reserva natural mig granges rurals.

No és facil d'accès però hi ha un chicken bus i la única opció d'allotjament és amb els locals. La zona ofereix molta varietat d'excursions i estades amb famílies locals. És important saber que alguns propietaris de granges fan pagar per passar per les seves propietats, no és gaire car però no està inclòs al preu de la caminada així que s'ha de portar efectiu. Anar amb guia és molt recomanable perquè els camins estan poc marcats, per apreciar la seva biodiversitat. En les tres zones climàtiques diferents hi ha cascades, 200 espècies d'orquídies i 307 ocells, plantacions de cafè, micos i moltes granges col·lectives.


Nosaltres vàrem escollir quedar-nos una nit per poder gaudir amb més temps d'una caminada i converses amb la família sobre la història de Nicaragua i les seves idees sobre les granges col·lectives i protecció mediambiental.

Tornant cap a Granada s'acaba un viatge on hem vist molt més del que pensàvem. Tot i tres setmanes molt intenses ens hem quedat amb les ganes de veure algunes zones, sobretot la costa Atlàntica i les Corn Islands. Però en fi, es deixen coses per visitar per estar segurs de tornar algun dia! A reveure!


Altres articles sobre Nicaragua de l'Aina:
_________________________________________________________________

El viatge de Colòmbia, fa 5 anys, va ser només un pròleg d'un nou trajecte personal. Vaig poder-hi tornar l'any següent, més tard descobrir el Sud-est asiàtic i el Japó i viure pel meu compte a Orient Mitjà. Poc a poc vaig escrivint el meu quadern de bitàcola. Ara, amb la meva família, tornem al continent americà per visitar Nicaragua. Ens uneix l'interès per viatjar de manera autònoma i descobrir espais que encara guarden la seva autenticitat. L'Aina ens explica el seu viatge a Nicaragua a Quaderns de bitàcola - Enric i Celia



T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

8 de febrer de 2018

Nicaragua: Granada i illa Ometepe


Viatge a Nicaragua

Ruta 1a part del viatge: Granada- Illes Ometepe- sud de la costa Pacífica- Guasacate.
Dia 2, 3: Granada
Dia 4,5,6: Ometepe
Dia 7: Playa Guasacate
Dia 8, 9, 10 i 11: El Astillero

Granada

Granada és la ciutat on apreciar l'arquitectura colonial per excel·lència. El seus habitants n'estan molt orgullosos i, per això avui en dia segueixen respectant normes molt estrictes quan a construccions i restauracions dins del perímetre del casc antic tot preservant una atmosfera encisadora.

Darrere les seves façanes s'amaga una història apassionant: la ciutat va ser fundada el 1524 per Francisco Fernández de Córdoba, i això la fa la ciutat més antiga d'Amèrica continental. La consciència de superioritat dels conqueridors espanyols respecte als indis va imposar certes normes arquitectòniques com els carrers en quadrícula i antigues cases colonials amb frondosos patis interiors on conflueixen totes les habitacions però tot i així s'observa una certa hibridació amb l'estil indígena.



Granada guanya en importància tan bon punt es descobreix que el llac de Cocibolca és navegable fins el mar, ideal per comerciar amb la resta d'Amèrica i la llunyana Europa. Un benefici que també és una feblesa, essent una ciutat particularment vulnerable a atacs, dels quals va ser víctima repetides vegades.

William Walker, un nom famós a Nicaragua, va ser un filibuster americà que en el seu afany de proclamar-se president d'Amèrica central cremarà Granada al 1856. Va deixar-hi la inscripció «Aquí estava Granada». Però la ciutat va reviure de les seves cendres i va seguir lluitant per l'hegemonia dins de Nicaragua des d'una posició conservadora. Manté una rivalitat històrica, que avui en dia es plasma sobretot en competicions esportives, amb la ciutat de León, l'altre ciutat del país amb un destacat patrimoni colonial. També és una bona base de campament que permet moltes excursions diàries.



Què fer a Granada?

Passejar i deixar sorprendre's pels colors ocres de les façanes, els patis interiors i l'innegable caràcter de la ciutat. Imprescindibles, l'Avenida de la Calzada. Una zona peatonal, agradable i neta, tot i que menys autèntica. S'hi troben nombrosos restaurants i operadors turístics d'on contractar els possibles tours que hi ha els voltants. També ens hem d'acostar a La Catedral Iglesia Guadalupe que podreu observar des de gairebé tot el casc antic. Reconeixible pels seu vibrant color groc, va ser construïda al 1583 i destruïda varies vegades, L'actual és del 1915. Just davant de l'església podeu descansar en el Parque Central, on trobareu nombrosos bancs i sempre molt animació. A la sortida del casc antic, es pot passejar pel mercat.

Al voltant de Granada s'hi troba el llac de Cocibolca que té la particularitat de tenir nombroses illes- un total de 365- i de ser l'únic llac d'aigua dolça del món amb taurons. El tour ofert per diverses operadors ens permet navegar entre illes majoritàriament privades, aturar-se per saludar micos i visitar-ne una de molt estratègica. La Fortaleza de San Pablo construïda sobre la Isla el Castillo a fi de protegir la ciutat dels atacs dels pirates. Ara és un bon lloc d'on observar el capvespre sota la mirada atenta del volcà Mombacho.



Isla Ometepe

Al bell mig del llac de Nicaragua, es troba un illa formada per dos volcans: el Concepción y el Madera. La Isla Ometepe (en Nahuatl: dues muntanyes) és una etapa imprescindible en una visita a Nicaragua. Viure per uns dies en un paisatge idíl·lic, on els horaris de bus son imprevisibles, molts racons per descobrir a peu, en moto o bicicleta i platges on estirar-se. L'ascens als volcans són excursions recomanades però dures que vàrem deixar de banda perquè un dels membres de la nostra expedició s'havia torçat el peu. Cal tenir en compte que és obligatori contractar un guia perquè nombrosos turistes s'hi han perdut.

Per altre banda, recordarem sempre l'experiència de viure una erupció, des de dintre. El tremolor de la terra durant la nit i l'aigua baixant pels vessants del volcà a trenc d'alba.

    Altres articles sobre Nicaragua de l'Aina:
    _________________________________________________________________
    El viatge de Colòmbia, fa 5 anys, va ser només un pròleg d'un nou trajecte personal. Vaig poder-hi tornar l'any següent, més tard descobrir el Sud-est asiàtic i el Japó i viure pel meu compte a Orient Mitjà. Poc a poc vaig escrivint el meu quadern de bitàcola. Ara, amb la meva família, tornem al continent americà per visitar Nicaragua. Ens uneix l'interès per viatjar de manera autònoma i descobrir espais que encara guarden la seva autenticitat. L'Aina ens explica el seu viatge a Nicaragua a Quaderns de bitàcola - Enric i Celia
    T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

31 de gener de 2018

Guia pràctica per viatjar a Nicaragua


Busquem de nou al mapa Nicaragua. Compartint frontera, al sud, amb Costa Rica, i al nord, amb Hondures, es troba aquest secret ben guardat. I… perquè? Ciutats colonials, volcans, turisme d'aventura, la costa Atlàntica i Pacífica, molta història, una multitud de murals i, cal afegir, moltes ganes d'acollir i un optimisme cap al futur que fan de Nicaragua un viatge inoblidable. Així doncs, som-hi!




Dades bàsiques del meu viatge a Nicaragua

Viatge en família a l'agost de 2017
Ruta: Granada- Illes Ometepe- sud de la costa Pacífica: Guasacate, El Nord: El Astillero- Estelí- Matagalpa- León- Nord de la Costa Pacífica: Jiquilillo, Las Peñitas- Granada
Durada: 21 dies
Pressupost aproximat (pp): Vols internacionals: 700 dòlars (a/t)
         Anada: Barcelona- Frankfurt- Houston- Managua
         Tornada: Managua- Miami- Frankfurt- Barcelona
Despeses diàries (allotjament, menjar, desplaçament) per persona i dia: 20 dòlars (sense comptar activitats extraordinàries).



1. Abans de sortir


1.1. Millor època per viatjar a Nicaragua

Hi vàrem anar a l'agost 2017, per ser la única possibilitat de quadrar els quatre calendaris familiars. No és la millor temporada per visitar el país (que és més aviat entre novembre i abril), ja que comença la temporada de pluges. Tot i així, la climatologia ens va respectar, les grans pluges i els huracans arribarien més tard. Nosaltres varem sortir de Barcelona amb un full de ruta obert. Volíem conèixer el país i la seva gent al ritme que anés marcant l'experiència. A mig viatge, vist el temps que invertíem en desplaçar-nos, en gaudir de cada estada, vàrem optar per no visitar la zona del Carib ni el Sud-Oest del país.

Això serà un altre viatge, la millor excusa per tornar-hi, la Nicaragua que viu a la vora de l'Atlàntic es mereix un nou projecte.

1.2. Documentació

Una estada inferior a 90 dies no requereix cap visat, amb el passaport és suficient. Això si, ha de tenir un mínim de 6 mesos de validesa. No obstant, les coses es compliquen si es fa trànsit als Estats Units. En aquests últims temps, encara que Estats Units no sigui la destinació final, s'ha de demanar el permís ESTA. En el cas de viatjar en família, s'ha tramitar un ESTA per persona. Us recomano que us informeu bé i amb antelació. A més a més, si s'entra a Nicaragua des dels Estats Units, s'aplica una taxa de 10 dòlars. No hi ha cap taxa a la sortida del país.

1.3.Diferència horària

La diferència horària és de set hores a l'estiu. El nostre jet lag va ser considerable, les més de vint hores de viatge, amb dues escales molt ajustades als aeroports de Frankfurt i Houston havien fet els seus estralls. Cal imposar-se l'horari de la zona horària, anar a dormir quan toca i evitar les migdiades.


2. Allotjament


Viatjar en una família de quatre facilita les coses ja que hi ha molta oferta d'habitacions amb quatre llits senzills, dos llits de matrimoni o un de cada.
Per gestionar el cansament, vàrem anar alternant entre hostels més senzills on la comoditat és compensada per la disponibilitat de conversa dels altres viatgers i hotels on hi ha més privacitat i, de vegades, piscina.

També és bona idea dormir a llocs més còmodes i tranquils (vigilar que no hi hagi massa bars al costat si no es vol participar a la festa) mentre ens recuperem i rebaixar l'auto-exigència en termes de visites. Si es viatja en grup, tenir paciència els uns amb els altres, que tothom està més sensible.Per sort no cal fer reserves amb gaire antelació.

Una última recomanació: Booking és un bon aliat, però vàrem tenir una molt mala experiència, ja que després de reservar una oferta d'hotel en aquesta web ens varen dir que era un error i ens varen obligar a pagar un preu superior. Per això us aconsello molta atenció amb els preus excessivament baixos i en cas de problema denunciar els fets al servei client de Booking.


3. Transport


Autobús: Ens vàrem moure principalment amb els anomenats “chickenbus” que, degut a que són importats d'Estats Units, són els típics grocs que associem a les escoles. El preu canvia segons les distàncies i les parades (servei EXPRESS) però, tot i que no és un servei públic, està regulat pel govern. Sincerament no són el súmmum de la comoditat, sobretot si no es troba lloc per seure-hi. A més, a cada parada passen per l'estret passadís una munió de venedors ambulants. Tot i això és una opció molt recomanable, no només per l'estalvi que suposa sinó també per la facilitat d'establir conversa. Per agafar un chickenbus, només cal situar-se a la vorera de la carretera/el camí. Ara bé, esbrinar els horaris és sovint complicat. Cal tenir en compte que els diumenges la freqüència dels busos es redueix moltíssim i que en algunes zones rurals no hi ha cap servei.


Mini-bus: Més còmodes que els anteriors, són camionetes que fan menys parades i no accepten venedors ambulants al interior. La cadira està assegurada però cal tenir present que pot ser una cadira plegable al mig d'un petit forat entre seients.

Taxis: Els taxistes acostumen a perseguir els turistes i cal anar amb compte i negociar abans de pujar-hi perquè els preus són molt sovint abusius. Ara, són un recurs si anem justos de temps.

Barco/Ferry: Alguns trajectes s'han de realitzar forçosament per mitjà aquàtic com l'anada a la illa d'Ometepe, les illes Solentimane o San Carlos.

Auto-stop: En les zones més aïllades és força habitual i acabes viatjant al darrera d'una camioneta oberta plena de totxos, gallines, fems,...

4. Comunicació amb la família

A excepció d'un hotel a la costa pacífica tots els hotels i hostals en els que hem estat tenien connexió wifi.

5. Alimentació

La gastronomia nicaragüenca està basada en el producte de proximitat i és una barreja entre la cuina criolla, espanyola i indígena. El seu interès principal rau en que és una cuina molt tradicional i per tant el vostre viatge pot ser l'ocasió única per endinsar-s'hi. No destaca per la seva diversitat però preguntant amb temps pots trobar llocs que et sorprenguin més enllà del gallopinto (barreja d'arròs i mongetes vermelles). Un àpat al carrer, en un menjador local o en restaurant senzill us pot costar entre 2 i 8 dòlars. A excepció dels menjadors per estudiants de León, és habitual esperar 1/2 hora o fins i tot una hora.

Si us agraden els sucs de fruita gaudireu molt, però demaneu poc o gens de sucre perquè n'acostumen a posar molt.


6. Salut

Vacunes: És una qüestió a considerar depenent de les zones que vulgueu visitar. Teníem totes les vacunes recomanades, és a dir: contra el xarampió, la diftèria i el tètanus. Pels menors és recomanable estar vacunat contra la tuberculosis. És important anar molt amb compte amb els mosquits per risc de Zika i, per evitar picades, cal comprar un repel·lent tropical. De totes maneres, la situació va canviant i cal informar-se amb antelació.

Assegurança: Sempre que es fa un viatge llarg a fora de la Unió Europea és imprescindible contractar una assegurança. Aquest any, per primera vegada, hem contractat l'assegurança de la companyia aèria amb la que viatjàvem, ja que ens resultava més econòmica.

Farmaciola: Res d'especial que no es pugui trobar allà però, de totes maneres, la crema solar i el repel·lent de mosquits acabaren sent imprescindibles. Si es va al Carib cal dur medicaments anti-malària.

Altres articles sobre Nicaragua de l'Aina:
_________________________________________________________________

El viatge de Colòmbia, fa 5 anys, va ser només un pròleg d'un nou trajecte personal. Vaig poder-hi tornar l'any següent, més tard descobrir el Sud-est asiàtic i el Japó i viure pel meu compte a Orient Mitjà. Poc a poc vaig escrivint el meu quadern de bitàcola. Ara, amb la meva família, tornem al continent americà per visitar Nicaragua. Ens uneix l'interès per viatjar de manera autònoma i descobrir espais que encara guarden la seva autenticitat.
L'Aina ens explica el seu viatge a Nicaragua a Quaderns de bitàcola - Enric i Celia


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law