23 octubre de 2014

T'agradaria explicar les teves experiències viatgeres? Aquesta és la teva!


Avui tenim una bona notícia per tu. Si t'agrada viatjar i, a part de llegir sobre els viatges dels altres, també t'agradaria compartir el teu: aquesta és la teva!

Nova Casa Editorial comença a fer camí i una de les seves línies editorials serà una col·lecció de llibres en català. Una iniciativa que aplaudim i que considerem que ajudarà a cobrir una de les mancances temàtiques de llibres en català. Per estrenar la col·lecció s'ha plantejat un llibre col·laboratiu, fet per diversos viatgers. Hi ha millor iniciativa possible?


A Bagan (Myanmar) amb la Swan, a qui li vam regalar un llibre i la vam fer la nena més feliç del món


Per fer realitat aquest llibre cerquen la col·laboració de viatgers que vulguin participar explicant alguna de les experiències que han viscut viatjant. Entre les rebudes triaran les millors perquè formin part d'aquest llibre. 

Els interessa focalitzar l'experiència sobre un territori o regió, fins i tot podria ser una ciutat. Si la teva experiència transcorre per diversos països, pots seleccionar una part. L’extensió mínima i màxima de les experiències ha d’oscil·lar entre 500 i 3000 paraules. Si t'interessa, aquí podràs trobar més informació sobre les condicions, consells de redacció i l'adreça on enviar el relat.

Oportunitats com aquestes passen pocs cops. Nosaltres hi participarem... I tu? deixaràs passar aquesta oportunitat? ;)


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

15 octubre de 2014

Liverpool: la ruta dels Beatles


És dir Liverpool i venir-nos al cap els Beatles, és pensar en els Beatles i començar a taral·larejar alguna de les seves cançons, és cantar una mica i venir núvols de pluja. En el moment d'escriure aquest article estic escoltant algunes dels hits més famosos de la banda, al costat hi tinc la Celia cantant com una més. Però bé, millor deixem les confessions artístiques per un altre dia...


Liverpool
Miris on miris, a Liverpool trobes referències constants als fills predilectes de la ciutat.

Poques ciutats tenen el seu nom tant associat a un grup musical o un personatge famós. Encara que sembli mentida Liverpool existia abans que arribessin els Beatles i té atractius per visitar-la més enllà de tot el relacionat amb la banda. Liverpool va ser el segon port més important de l'imperi britànic i la seva façana marítima amb les imponents "three sisters" i els seus magatzems victorians en donen avui testimoni. Una catedral psicodèlica i una altra de neogòtica, l'edifici neoclàssic més gran del món, una filial de la Tate, l'estadi d'Anfield, el barri xinès més antic d'Europa... La ciutat ens ha sorprès gratament per tot el que té. Més del que pensàvem inicialment. Ara bé, els Beatles són els Beatles...

Avui t'expliquem la ruta beatle que vam fer per Liverpool. No és ni molt menys exhaustiva, el tema donaria per bastant més i t'assegurem que pot arribar a ser mooooolt freak. Vam passar grans moments seguint les passes dels quatre fantàstics -sobretot quan arribava el moment dels pubs- i ho vam fer en molt bona companyia. La Txell i el Xavi, d'Estem de vacances, van ser els companys de fatigues i és que si els Beatles eren quatre, també quatre som els viatgers que hi hem anat. Et deixem a tu que ens assignis els papers de Lennon, McCartney, Harrison i Ringo. No sé... potser per fer la caracterització ens hagués anat bé alguna perruca... ;)


Liverpool
La banda dels quatre a The Cavern.

Aeroport de Liverpool

Per si hi algú que s'ha despistat i no hi ha caigut abans d'arribar, només aterrar a Liverpool se n'adonarà d'on ha anat a parar. Per començar l'aeroport de la ciutat porta per nom "Liverpool-John Lennon". A la terminal hi ha també una estàtua del més famós de la banda que, entre nosaltres, molt no s'hi assembla tot i que en surti afavorit. "Uuummm, ves per on" deu de pensar el despistat...

Per si encara a algú li queda algun dubte, al sortir al carrer un objecte sospitós destaca entre els cotxes de l'aparcament. És groc i, tot i que el mar queda a uns kilòmetres, té forma de submarí. "Ah! El yellow submarine dels Beatles!"


Beatles, Liverpool
The "Yellow submarine" is watching you...

Això només és el començament. Encara que no vulguis, a cada racó de la ciutat et trobes referències al quartet. Liverpool s'enorgulleix de ser el bressol de la millor banda del món, i els beatlemaníacs que venen de pelegrinatge no se sentiran decebuts. Ara bé si no t'agraden els Beatles, prepara't que això es pot convertir un malson: aquí et perseguiran i se t'apareixeran per tot arreu, com en la trama de les millors pel·lis de terror.


"Los pájaros" d'Alfred Hitchcock en versió beatle.

The Beatles Story

Tota persona assenyada hauria de començar la ruta beatle amb una visita al The Beatles Story Museum (15£). Està a Albert's Dock i des d'allà surt també el Magical Mystery Tour (17£), unes visites guiades en bus pels llocs més emblemàtics relacionats amb el grup. Nosaltres vam decidir fer la ruta amb més calma i pel nostre compte, visitant els lloc que t'expliquem aquí.

A The Beatles Story un pot conèixer de forma pròxima i amena la història del grup, trobar-hi instruments i d'altres pertinences, passejar per reproduccions de llocs més emblemàtics... Ens havien parlat molt bé del museu, però hem d'admetre que aquesta classe d'història ens la vam saltar. Vam fer campana i vam anar al bar, com en el millors temps d'estudiants. A les 12 del migdia ja estàvem a The Cavern. Una mica d'hora per fer la primera pinta però si no ho fèiem així: a veure qui és el guapo que aconsegueix la millor taula del famòs pub? (mira la segona foto de l'article).


museo Beatles Liverpool
Façana de The Beatles Story

The Cavern i Mathew Street

Mathew Street és un dels llocs de referència de la marxa nocturna a Liverpool. Aquí és on venien els hipsters dels 60 per escoltar en viu les noves tendències de l'escena musical i aquí també és on avui es congreguen mítomans nostàlgics d'arreu per rememorar vells temps.


Liverpool
Mathew Street, lloc de naixement dels Baeatles.

D’entre tots els pubs de la zona, la història s’escriu amb majúscules a The Cavern. Aquest era l’escenari de referència dels Beatles en els seus primers anys. Aquí la banda va tocar-hi fins a 292 cops entre el 9 de febrer de 1961 i el 3 d'agost de 1963, i aquí és també on Brian Epstein -el seu futur mànager- els va descobrir. Uns anys abans van actuar-hi The Quarry Men -primera banda de John Lennon- i Rory Storm & The Hurricanes -grup en el que Ringo s'estrenava amb la bateria-, eren altres temps i els Beatles encara no existien.


Els Beatles a The Cavern l'any 1962 (aquesta és la filmació més antiga que es conserva del grup) 


En la seva primera etapa The Cavern va estar obert entre el 1957 i el 1973, any en que va ser enderrocat. Al 1984 va ser reconstruït i reinaugurat a quinze metres del seu emplaçament d'origen amb molts dels maons de la seva estructura original. Un petit detall que passa inadvertit per a molts però que per res treu màgia al local i és que, al cap i a la fi, l'aparença i mides actuals són exactament iguals a la dels seus inicis.


Liverpool
Lloc exacte on es trobava l'entrada al The Cavern dels anys 60.
Liverpool
Entrada actual a The Cavern.

Avui The Cavern continua oferint concerts i homenatges a la banda a totes hores. I nosaltres a les 12 del migdia ja estàvem asseguts a una de les seves taules amb la primera pinta del dia. Què és molt d'hora? Bé, tampoc tant: els Beatles van oferir molt dels seus concerts a les "lunch time sessions" i de fet creiem que és el millor moment del dia per visita-lo i observar amb calma les fotografies, cartells i objectes de culte que es troben a parets i aparadors. Després a la nit evidentment hi ha més ambient però al migdia no està pas mort. La música aquí comença d'hora i vam coincidir amb el concert de Tim Shaw, guitarra que toca sovint al club i que en els seus millors temps va acompanyar de gira a estrelles com David Bowie o Paul Young. En el concert va repassar els hits més populars dels Beatles i va fer les delícies dels allà reunits. No està pas malament per començar amb força el dia, no?  


Liverpool
Escales que baixen a The Cavern amb fotografies de popularitats que han passat per allà. 
Liverpool
Tim Shaw en concert a l'escenari de The Cavern. 

El mur de la fama i l'estatua de John Lennon

A Mathew Street hi ha vida més enllà de The Cavern Club però sempre amb els Beatles com a fil conductor. Just davant seu hi ha The Cavern Pub -mira que arriben a ser originals-, en els marrons maons de la seva paret hi ha gravats els noms dels grups més famosos que van passar en un moment o altre per The Cavern Club -sí, sí, l'altre-. T'hi pots passar una bona estona bocabadat descobrint tota la penya que aquí va tocar: The Rolling Stones, Queen, The Who, The Yardbirds, Elthon John, Paul Rodgers... i, més recentment Oasis, Travis, , Elbow, Arctic Monkeys... i la Orquestra Mondragón. Sí, sí, has llegit bé: la Orquestra Mondragón també va passar per aquí fa uns anyets, tot i que a aquests no els busquis al mur de la fama.

Recolzat en una de les cantonades del mur està, com qui no vol la cosa, en John Lennon. Sembla que estigui esperant a algú mentre observa tranquil·lament com passa la gent davant seu. Fem l'amor i no la guerra!


Liverpool
El mur de la fama.
Liverpool
Esperant, al costat del meu amic John.

The Grapes

A més de The Cavern Club -l'original- i The Cavern Pub -el fals-, al carrer hi ha altres locals que fan referència amb el seu nom als Beatles i la història de la música. N'hi ha un però que també una història especial: The Grapes.

Encara que pugui sobtar una mica, The Cavern no tenia llicència per vendre alcohol a l'època beatle i, abans dels concerts, els quatre de la banda quedaven a The Grapes per fer unes cerveses. A diferència de The Cavern, The Grapes ha estat obert ininterrompudament des d'aquella època exactament al mateix lloc, és per tant el més autèntic que hi ha a Mathew Street.


Mathew street
The Grapes, punt de trobada dels Beatles abans dels concerts.

Strawberry Field

Strawberry Fields (en plural) no són uns camps de maduixes, tal i com apunta la famosa cançó. Aquest és el nom de l'orfenat de l'Exercit de Salvació que queda a prop de la casa d'infància del John Lennon i on de petit s'acostumava a escapar per jugar amb els seus amics. Anys després s'inspirà en els seus records d'infància per composar la cançó. La va començar a escriure a Almeria mentre gravava una pel·lícula "How I won the war" (Com vaig guanyar la guerra) i la va acabar setmanes després amb McCartney. Es va publicar al 1967, primer com a senzill i després al LP "Magical Mystery Tour".




Strawberry Field avui és només una porta forjada que dóna accés a un jardí abandonat. De fet la porta ni tan sols és l'original, però mola. Aquí és on comencem la nostra ruta pels suburbis de Liverpool resseguint alguns dels llocs emblemàtics relacionats amb la Banda.


Liverpool
Porta a l'Strawberry Field.

Cases de John Lennon i Paul McCartney

A només 10 minuts caminant d'Strawberry Field està la casa on John Lennon va viure de petit. Si no fos pel petit cartell que ho indica, possiblement ens haguéssim passat de llarg. Sort també dels pocs frikis que ens anem trobant pel camí i que són la millor pista en aquesta gimcana: quan trobes uns quants exaltats fent-se fotos en un lloc estrany, saps que allò alguna cosa important és. 

La infància de John Lennon es va desenvolupar en diverses cases. La primera a Newcastle Road, prop de Penny Lane va viure fins als dos anys amb els seus pares Julia i Alf. Després va passar a viure a Mendips, a Menlove Avenue, la casa dels seus oncles Mimi i George Smith. Aqui hi viu fins als 22 anys.


La casa d'infància de John Lennon

A 20 minuts caminant de Lennon vivia Paul McCartney. En l'interior aquesta casa típica de totxana vermella de Forthlin Rd. es van escriure algunes de les primeres cançons dels Beatles. Un altre lloc amb història!


Liverpool
La casa d'infància de Paul McCartney

Penny Lane

Abans de tornar al centre de la ciutat per tornar a gaudir de l'ambient dels pubs de Mathew Street, acabem la nostra ruta a la mítica Penny Lane (25 min. a peu de la casa de McCartney). John i Paul passaven diàriament per aquest carrer camí de l'escola i com a Strawberry Field, anys després li van dedicar una altra d'aquelles cançons que han passat a formar part del repertori del moment dutxa de mig món. Justament va formar part de Magical Mystery Tour, el mateix disc de Strawberry Fields Forever.




I efectiva ment, allà gran part dels indrets que esmenta la cançó. Està la caseta a la rotonda -tot i que sense cap infermera que vengui roselles-, la barberia –tot i que sense fotos de les cabelleres dels que el barber havia tingut el plaer de conèixer-, el banc –tot i que sense banquers excèntrics que van sense impermeable quan plou-. És un bon entreteniment anar identificant els llocs i imaginar-se els personatges que apareixen de la melodia.


Liverpool
Els cartells dels carrers son objectes de culte i no són poques les vegades que els han robat.

Recuperem forces al fish & chips que també anomena la mítica cançó. Entrem en calor amb una tassa calenta de xocolata, qui sap si Lennon o McCartney van fer el mateix algun dia. Conversem durant una estona amb la propietària, una senyora asiàtica ja de certa edat que ens explica molt amablement anècdotes del passat i present del barri: el cole on va anar Lennon, la casa que la Yoko Ono té al barri, les visites a la botiga del Brendan Rodgers –actual entrenador del Liverpool–. L'experiència perfecta per acabar la ruta!


Liverpool
El fish & chips de Penny Lane.
Liverpool
El fish & chips no és turístic i és ideal per prendre o menjar-hi alguna cosa. A més té molt bons preus.


Informació pràctica

Liverpool està al nord-oest d'Anglaterra i és un destí ideal per un cap de setmana. Des de Barcelona hi volen les companyies lowcost Ryanair i Easyjet, amb les que es poden trobar fàcilment vols per 50€ a/t pel cap de setmana (nosaltres vam volar per 17€). L'aeroport està ben comunicat amb el centre de la ciutat amb el bus 86A (2,20£) o el 500.

L'oferta d'allotjament no és precisament barata al centre de la ciutat, tot i que nosaltres vam estar de sort i vam aconseguir un apartament per a quatre persones a Print Works Apartments per 49£ (15€ persona/nit). Estan cèntrics i són espaiosos, molt recomanables si s'aconsegueix bon preu tot i que cal dir que la senyal de wi-fi no arribava al nostre apartament. Una opció cara però ideal pels més beatlemaníacs és el Hard Days Night, hotel temàtic de la banda a tocar de Mathew Street.

És fàcil menjar barat a Liverpool. Qualsevol restaurant de Chinatown és una bona opció (sobretot per la nit) i sinó sempre queden els fish & chips tan típics en aquestes latituds.  




La ruta beatles la pots fer amb un tour organitzat però és perfectament factible fer-la pel teu compte, nosaltres així la vam fer. The Beatles Story i Mathew Street (amb The Cavern, el mur de la fama, l'estàtua de John Lennon i The Grapes) estan al centre i s'hi arriba fàcilment a peu. Els altres llocs que vam visitar i que expliquem en aquest article ja queden una mica més lluny, en uns barris a mig camí entre el centre de la ciutat i l'aeroport. Nosaltres des del centre vam anar fins Strawberry Field en taxi (11£ - 2,8 per cap) i des d'allà la resta caminant: Strawberry Field – Casa de John Lennon (10 min) – Casa de Paul McCartney (20 min) – Penny Lanne (25 min). Un cop vam acabar, vam agafar el 86A fins al centre altre cop (2,2£). 

Si ets fan beatle nivell superior, la ciutat encara t'ofereix molts més llocs relacionats amb la banda que els que nosaltres vam visitar: les cases de Ringo i George Harrison, els col·legis i instituts on van estudiar, l'església de St. Pete –on John i Paul es van conèixer i on també està la tomba d'Eleanor Rigby, a qui van dedicar una altra cançó–, el Club Casbah (15£) –propietat de la mare del primer bateria del grup, Pete Best, i on els Beatles també van tocar molts cops i fins i tot van pintar el local–, els llocs a visitar poden arribar a ser gairebé infinits... Les cases de Lennon i McCartney són visitables mitjançant visita concertada amb el National Trust (20£ per casa).

Ah! I si et decideixes per anar a Liverpool a l'estiu, prepara't: durant el mes d'agost s'hi celebra la Internacional Beatleweek, un esdeveniment internacional amb decenes bandes que imiten al grup. Això si que ja és pot ser la repera!


Liverpool
Algunes de les curiositats que et pots trobar a The Cavern.

8 octubre de 2014

New York, New York... la ciutat dels musicals!


Jo no sé vosaltres, però jo quan penso en New York em ve al cap una escena del musical “On the Town”, amb els grans Frank Sinatra i Gene Kelly vestits de mariners, arribant a la gran poma amb ganes de menjar-se-la i cantant “New York New York is a wonderful town”.




I és que per mi, arribar a New York és arribar a la meca del teatre musical. Dit d’una altra manera: anar a New York i no anar a veure un musical a Broadway és com anar a Paris i no pujar a la Torre Eiffel. “Inconcebible!” com diria Vizzini a la pel.lícula “La princesa prometida”.

Segurament penseu que sóc una exagerada i que a New York hi ha moltíssimes coses millors a fer que perdre dues o tres hores en una butaca d’un teatre per veure uns paios cantant i ballant en anglès, sense saber què diuen i a sobre pagant diners. Bé, potser sí, tot són opinions, però espero que quan hàgiu acabat de llegir aquest article us vinguin unes ganes boges de veure’n un!.

Anem a pams. Què és Broadway? Doncs el districte teatral de l’illa de Manhattan, a Nova York. Es troba al costat de Times Square, la cèntrica i atabaladora plaça arxiconeguda d’aquesta ciutat. Els carrers que porten a aquesta plaça estan plens de teatres amagats, en concret n’hi ha 38! I encara que no ho sembli des del carrer, són impressionantment grans. A la majoria d’aquests teatres es fan musicals, que impliquen grans escenografies i un gran repartiment de cantants i ballarins, però també podeu trobar teatre de text.




Pels escenaris de Broadway han passat actors tan coneguts com Groucho Marx, Marlon Brando, Robert Redford, James Dean o Kevin Spacey. Segur que quan hi aneu trobeu una gran estrella representant alguna obra en aquell moment.

No ens enganyem: estem parlant de teatre comercial que ingressa un gran volum de diners cada any, però també és evident que és un teatre de gran qualitat i que, per molt que ens hi esforcem, aquí estem a anys llum de representar musicals a aquest nivell.

La tradició teatral a Nova York es remunta a finals del 1750 però no va ser fins un segle més tard que apareix la primera peça entesa com a teatre musical, és a dir, afegint música original i ball que ajudi a narrar la història, amb The Black Crook. Broadway, com a epicentre teatral de la ciutat, no es consolida fins a inicis del segle XX quan es van començar a construir diversos teatres al voltant de Times Square.




El moment clau del teatre a Broadway arriba als anys 20, quan amb l’aparició del cinema i per por a ser rellevats, els muntatges teatrals cada cop es tornen més espectaculars, amb grans escenografies i coreografies i amb actors estrella. A la vegada, comencen a aparèixer grans noms de la dramatúrgia nord-americana com Tenessee Williams o Arthur Miller que demostren que a Broadway també es pot fer teatre seriós. Finalment, al 1947 apareixen els premis Tony, que són els Oscars del teatre i premien les millors produccions teatrals. Cada any la gala es retransmet per la televisió amb presentadors tant coneguts com Hugh Jackman o Neil Patrick Harris. Amb actors de Hollywood? Doncs us equivoqueu! Els dos tenen una llarga trajectòria com a actors de musicals, i si no us ho creieu mireu els números que fan a les gales de presentació. Són espectaculars!

Aquest és el vídeo de la inauguració de la gala d’aquest any amb Hugh Jackman:




I la del 2013 amb Neil Patrick. Mireu quin nivell...




Què? No em digueu que no us han entrat ganes de veure tot això? Si? Què bé!! Uns freaks més!! I ara, com ho fem? Doncs és molt senzill: heu d’anar a les taquilles TKTS que trobareu a Times Square o bé també a Duffy Square o Brooklyn. En aquestes taquilles podeu comprar l’entrada per veure un musical el mateix dia (atenció que només és pel mateix dia) amb descomptes del 30, 40 o 50%.

L’únic que heu de fer és posar-vos a la cua. Les taquilles obren a les 15 o 14h, depenent del dia, i venen entrades per la sessió del vespre (els caps de setmana es fan dues sessions i també obren al matí). En qualsevol cas no us espanteu si veieu molta cua. Estan molt organitzats i van molt ràpid així que mentre espereu podeu anar mirant les pantalles, on s’informa dels descomptes que hi ha aquell dia, i triar l’espectacle que voleu veure. Si no esteu molt segurs, tranquils que apareixeran 300 persones amb programes de ma i publicitat dels espectacles i us poden informar.

A banda de la informació dels espectacles, també s’acostaran a vosaltres persones amb entrades més bé de preu, la típica revenda. Us aconsello que no compreu les entrades a aquestes persones perquè us podeu trobar veient l’obra al quart pis o darrera d’una columna...

Si no vas sol, tingues en compte que a taquilla només podreu pagar amb una targeta o amb metàl.lic, però no tindreu opció de triar seients o pagar cadascú per separat l’import. Això ho fan per no fer esperar massa a la clientela, per tant tingueu ben clar què voleu veure i tingueu els diners o la targeta a punt.

Si voleu també us podeu descarregar l’aplicació per mòbil TKTS que us informa diàriament de quines obres tenen descompte, encara que no podreu comprar les entrades pel mòbil.

I ara la gran pregunta. Quin musical vaig a veure? Buff!!! Això és la gran pregunta! N’hi ha tants!!! En aquest enllaç podeu trobar una relació de musicals i fer-vos una idea.

Jo us aconsello que veieu allò que us vingui de gust. Hi ha produccions que porten anys i anys i anys a Broadway com “The phantom of the Opera”. També hi ha altres musicals que han estat portats a la gran pantalla i potser els heu vist al cinema, com ara “Chicago” o “Mamma Mia”. Val a dir que de pel.lícules també s’han fet musicals, com ara “Sister Act”, “Matilda”, “Hairspray”, “Priscilla, queen of the desert” o “Once”.

Us asseguro que trieu el que trieu segur que us ho passeu bé, i no patiu si no sabeu molt anglès! També us podeu guiar pels guardonats amb el premi Tony per fer la tria.

Si voleu que us concreti noms, us adverteixo que com a bona freak he anat a New York només un cop i he vist tres musicals (i perquè em vaig reprimir que si no hagués anat cada dia). La meva tria va ser “Once”, “Pippin” i “Newsies” o sigui que us recomano fermament aquests musicals i ara us dic per què.




Si sou uns enamorats de la pel.lícula irlandesa “Once”, amb música de Glen Hansard, no us podeu perdre aquest musical. Malgrat que no canta el Glen Hansard i que la vaig anar a veure amb por, perquè no veia clara l’adaptació d’una pel.lícula així a un musical, vaig sortir encantada. A més, és un musical de “petit format”, en un teatre no molt gran, i vàrem seure molt a prop de l’escenari.

Si voleu anar a veure un musical més espectacular, aneu a veure “Pippin”, on gaudireu de números acrobàtics de circ! Pippin és un musical que es va estrenar el 1972 i ara al 2013 s’ha fet un revival que ha aconseguit ser premiat el 2013 amb un Tony com a millor musical, entre altres premis. És un musical que us farà riure, sobretot la primera part, i on veureu una coreografia original del Bob Fosse, al número “Glory” que és espectacular, jazz pur. La música també em va encantar. Aquí teniu un vídeo resum:




Però si voleu veure una cosa més “Broadwiana”, amb números de claqué i un argument situat al mateix New York, aneu a veure “Newsies”, un musical made in Disney, que als anys 80 va protagonitzar el mateix Christian Bale a la gran pantalla i que crec que aquí a Espanya ni es va arribar a estrenar. Jo sincerament, el vaig veure en vídeo i no em va agradar, però la versió teatral està molt bé i també ha guanyat Tonys. Les coreografies “Seize the day” o “King of New York” són espectaculars.




Però no ens quedem aquí només! També us recomano dues perles que no us podeu perdre:

La primera és Wicked, que ara celebra 10 anys sense interrupció als escenaris de Broadway. 10 anys! Jo l’he vist a Londres i només us puc dir que, encara que no facin descomptes, s’ha de veure!! Wicked és la història de la bruixa bona i la bruixa dolenta del regne d’Oz...si si.. segur que esteu flipant però la veritat és que val la pena de veure-la. La història comença quan mor la bruixa verda (com al Mag d’Oz) però en aquest cas l’argument tira enrere i ens presenta a Elphaba i Glinda, dues noies que van a estudiar per ser fades i que acabaran sent amigues. A TKTS possiblement també trobareu entrades però sense descompte. Aquí us deixo amb un dels principals números, on canten les dues protagonistes, “Defying gravity”. La lletra d’aquesta cançó és preciosa!




I per acabar un altre “hit” que no us podeu perdre i que torna una vegada més: Miserables!! Aquí sí que ja no cal comentaris. És EL MUSICAL. Ho té tot: amor, tragèdia, comèdia, aventures... TOT. Jo vaig passar per davant del teatre on la feien, que tenia una placa al terra i em vaig emocionar i tot! Vaja, que si hi tornés ara ja sabria què anar a veure!!!




Us deixo amb el tràiler de la nova posada a escena a Broadway aquest 2014:




Veieu l’espectacle que veieu, quan sortiu del teatre, o a la mitja part, trobareu una zona de merchandising amb tot d’objectes sobre l’espectacle a banda del CD. Podeu comprar-ho allà però si no ho feu i després us quedeu amb les ganes, no patiu!! Hi ha una botiga!!!!!!!!

Pots anar a la Theatre Circle Shop, al mateix Broadway. Allà hi trobaràs els programes de mà, les partitures, els CD’s i també els playbacks originals (per si vols fer el musical i només vols la música, sense la veu), a més d’objectes com tasses, bosses, samarretes i tot el que vulguis per recordar l’espectacle.

I si tornes a Barcelona i penses, “ostres.. no em vaig comprar allò..” tranquil! Pots comprar-t’ho online a playbillstore.

Ara que, potser no pots anar a New York perquè és massa car però ets un enamorat dels musicals? Don’t worry! què tal un viatge a Londres? Allà pots trobar els mateixos espectacles i també pots comprar les entrades amb descompte a TKTS de Londres a Leicester Square i anar a la botiga Dress Circle de Londres.

Com ho veus? Espectacular oi? Ara ja no hi ha excuses per no anar al teatre!! New York New Yooork is a wonderful toown. Com? Encara no has vist el vídeo del principi? A què esperes? Podràs veure el New York dels anys 50 en 3 minuts! És fantàstic! No ho supera ni la teletransportadora de Star Trek!!


____________________________________________________________________________


La Mireia també col·labora amb Quaderns de Bitàcola en la secció de WEBsAPPs, explicant les webs d'interès per al viatger: utilitats, consells, curiositats, aplicacions pel mòbil... Li encanta viatjar i és de les que planifica els viatges des de casa, amb una bona guia i internet per poder informar-se dels països que visita, triar els llocs on vol anar i reservar on anar a dormir. Qualsevol destinació la fa feliç però li agrada gaudir al màxim i veure quantes més coses millor, res de passar-se el dia a la platja! Encara no ha fet un “gran viatge” però somnia a anar a Austràlia.



T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

30 setembre de 2014

Com muntar una exposició fotogràfica en 10 passos. "Retorn als orígens", the making-of


"Retorn als orígens: viatge a la vall de l'Omo", exposició sobre ètnies del sud d'Etiòpia, ha estat la nostra primera mostra fotogràfica. A continuació et volem explicar, pas a pas, tot el que treball que hi ha al darrera d'un projecte d'aquest tipus. El projecte requereix el seu temps i no és tan senzill com un podria pensar en un primer moment. Des que la idea de l'exposició sorgeix fins que comença a prendre forma i arriba a la seva fase final en el nostre cas van passar mesos. Un procés en el que hem aprés molt dels que ens han acompanyat i sempre caracteritzat pels bons moments i el bon rotllo part de tothom!


fotografia
D'esquerra a dreta: en Ferran (part gràfica), l'Enric i en Pablo (part tècnica) a Can Basté
Amb la Carmen (Centre cívic Riu) i el Paco (Xarxa de centres cívics de Santa Coloma) el dia de la inauguració


L'exposició pas a pas:


1. Definició i composició 

Obvi, però primer cal definir el projecte: definir la temàtica, l'objectiu i que pretenem transmetre. Saber com vols mostrar les fotografies i la composició que tindran dins de l'exposició és la tasca més important i complicada, també la que més temps ens ha comportat. Hem de medir l'espai de la sala i calcular si ens hi caben el número de fotos que volem i de la manera que les volem col·locar. Vam fer i desfer la primera idea que teníem fins que el resultat van ser 40 fotografies organitzats en 4 blocs diferenciats, les quatre ètnies de la vall de l'Omo que volíem mostrar.

Sembla que sigui tasca fàcil, però van haver de passar unes quantes reunions fins tenir les fotografies definitives de l'exposició. Algunes fotografies que ens agradaven molt ha quedat descartades pel camí, en canvi d'altres que a priori no entraven han acabat formant part de l'exposició perquè ens ajudaven a donar coherència al fil argumental de la mostra. Primer van ser reunions més conceptuals amb la Carmen i el Paco, després ja més tècniques amb el Pablo -el comissari de la mostra-.


fotografia
Fent la composició de les fotografies de l'exposició


2. La part digital i impressió

Després d'escollir les fotografies per fer la composició, és l'hora de visualitzar-les amb monitors calibrats per veure-les en mida més gran, tal i com seran les ampliacions. Aquest pas permet comprovar que la definició sigui la correcta i que puguem fer algunes modificacions de la composició abans d'imprimir les fotografies.


Escollint la fotografia del pòster de l'exposició
En Miquel, a l'estudi d'impressió fotos, comprovant la definició
Veient la primera ampliació impresa


3. Els textos i el disseny gràfic

En molts casos les fotografies parlen per sí mateixes, però nosaltres hem volgut explicar les particularitats de cada ètnia mitjançant panells de text. Hem volgut que cada text estigués acompanyat d'un codi QR, on els assistents de l'exposició que estiguin interessats en tenir més informació sobre el tema puguin accedir a l'article relacionat del nostre blog. 


diseño grafico
En Ferran de Can Basté fent el disseny gràfic dels panells de l'exposició


4. Muntatge del suport fotogràfic

Amb les fotografies ja impreses, és hora de col·locar-les en un suport. En el nostre cas hem volgut fer-ho sobre paper de cartró ploma amb un marge de color negre, una idea que ens va suggerir en Pablo i que ens va semblar bona. És un suport lleuger que en facilita el seu transport, té un acabat que ens agrada i és més econòmic que el marc amb vidre.


En Pablo tallant les peces de cartró ploma que serveixen de suport a la foto
Enganxant el suport de cartró ploma

Els panells de text que acompanyen les fotografies també s'han imprès en paper fotogràfic i aniran sobre el mateix tipus de suport, per donar uniformitat a l'exposició. Després de muntar el suport toca col·locar els velcros amb els que se subjectaran a la paret.


En Pablo Pérez (part tècnica) i Mingo Venero (gran fotògraf) tallant els panells de text


5. Comunicació i difusió

És hora de fer saber a la gent de l'exposició. El mailing, xarxes socials, cartells o el boca a boca són mitjans que ens ajuden a que l'exposició arribi al màxim de gent possible. Sense difusió falta el més important: el PÚBLIC!

Aquí vam comptar amb la important col·laboració del departament de comunicació de l'Ajuntament de Santa Coloma que ens va dissenyar el pòster i els flyers que després es van distribuir per la ciutat. També se'n va fer difusió per diferents mitjans de comunicació locals. Per part nostra, vam utilitzar els nostres canals habituals (blog i xarxes socials) per fer saber a tothom de la nostra primera exposició.


Materials de difusió de l'exposició


6. Muntatge a sala

Les fotografies i els panells de text ja estan llestos per muntar-los a la paret. És hora de fer el muntatge a la Sala Riu i duem tot el material que necessari: les fotografies empaquetades meticulosament, el metro, el nivell, cinta adhesiva, guants per no tocar les fotos amb els dits i el paper amb la composició de com han d'anar ordenades les fotos a les parets. Abans del muntatge, hem passat una capa de pintura a la paret per a que quedés immaculada. El nivell és imprescindible per tal que les fotografies quedin ben rectes, i també el metro per tal que hagi la mateixa distància entre elles i quedi la composició tal i com nosaltres havíem dissenyat.


santa coloma de gramenet
Muntant les fotografies amb el nivell per a que quedin rectes
centre civic riu
Les fotografies i els panells col·locats segons les mesures previstes.


7. Vitrina amb objectes de les ètnies

A banda de les fotografies, volíem mostrar objectes que varem portar del nostre viatge a Etiòpia per tal d'il·lustrar l'exposició amb material real de les ètnies. Creiem que veure estris que utilitzen en el seu dia a dia és el testimoni de que la forma de vida que es mostra en l'exposició existeix. Així que ens han aconseguit una vitrina d'un museu local que ens ha anat de perles. El creador del muntatge de les peces amb peanyes ha estat en Pablo.


La vitrina amb els objectes de les ètnies: plats labials, seients, polseres...


8. Il·luminació i darrers detalls

Queda la part de la il·luminació, que no per ser l'última és menys important. De fet, una exposició guanya moltíssim si tenim unes llums adequades i a la Sala Riu tenen uns focus independents que van molt bé per donar la llum exacta que volem a cada bloc de fotos. En Pablo és un crack amb això! 

Els darrers detalls són: revisar el perfecte funcionament a la sala del wifi (per poder fer ús amb el mòbil dels QR dels panells), comprovar l'aparell d'aire condicionat i el sistema d'àudio de la sala pels parlaments del dia de la inauguració, deixar uns flyers sobre l'exposició per a que es puguin endur els assistents.

Aquesta és la sala amb l'exposició acabada de muntada:


santa coloma de gramenet
La Sala d'exposicions del Centre Cívic Riu


9. El dia de la inauguració

Arriba el gran dia! Nervis i moment de la posada de llarg a un projecte que ha comportat mesos de feina. Veure que altres persones estan interessades en el teu treball et porta una satisfacció personal molt gran. Va ser emocionant tenir la companyia de tanta gent en un dia tant important per nosaltres.


D'esquerra a dreta: Petri Jiménez -regidora de Cultura, Solidaritat i Cooperació-, Siscu Sánchez
-tinent d'alcalde de Participació, Qualitat Democràtica, Drets Civils i Ciutadania-, l'alcaldessa
Núria Parlon, nosaltres i el Pablo Pérez -comissari de l'exposició-
La gent el dia de la inauguració.


10. Visites comentades

La feina no s'acaba el dia de la inauguració. Un cop ja és visitable, cal continuar fent difusió i dinamitzar l'exposició. Nosaltres hem decidit fer visites comentades, una activitat que ha tingut molt bona acollida. A la gent, més enllà del que es veu a cada fotografia, li interessa conèixer la seva història i significat. Com autors de les fotografies i viatgers, és gratificant veure com els assistents posen atenció al que els expliques i com els hi pots transmetre les teves experiències i el que has aprés del viatge. La gent pel general surt contenta i després, el boca-orella fa que l'exposició tingui més visitants.


centre civic riu
L'Enric fent una visita guiada als assistents

Finalment arriba el dia que s'acaba el període d'exposició i toca desmuntar. Però aquest pas ens l'estalviem, millor esperar amb optimisme l'oportunitat de tornar a muntar-la en algun altre lloc i poder tornar a mostrar aquestes fotografies al públic ;)

Moltes gràcies a tots els que heu vingut a veure l'exposició i heu compartit amb nosaltres una estona. Salut i viatges!


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law