23 d’agost de 2016

Entrevista a Gustavo, un argentí pel món


En Gustavo, un argentí que s'ha passat gairebé mitja vida voltant pel món, el vam conèixer a Geòrgia, concretament a Tiflis, la capital, un dia que ens vam trobar en una de les excursions d'un dia que havíem reservat en una agència per anar a visitar els monestirs de la zona. Va ser en els trajectes de furgoneta on vam començar a parlar de la nostra passió viatgera tots plegats, i vam connectar des del primer moment. Tant és així que vam fer coincidir la nostra estada al següent país que visitàvem, Armènia, i vam anar junts a Nagorno Karabagh, una república no reconeguda oficialment pertanyent a Azerbaidjan però independent de facto. També vam fer una ruta a Armènia per a conèixer comunitats minoritàries, com els yazidi i els molokans, dels quals tenim molt bon record. Uns mesos més tard, en Gustavo va venir uns dies a Barcelona i vam gaudir de la seva companyia.


A en Gustavo li agrada i s'ha format com a xef, i ha tingut una de les professions més estranyes que coneixem: "skyxef", un cuiner que dissenya els menús dels vols. I quina millor manera d'aprendre sobre gastronomia del món que viatjant? això és el que fa ell, viatjar tant com pot i visitar els mercats de cada lloc, tastar nous plats, aprendre noves receptes, experimentar en la seva cuina...Si voleu saber quins llocs i menjar visita i aprendre moltes coses interessants de la gastronomia de moltes destinacions, podeu seguir el seu blog, The Sky Chef, i el seu facebook. Segur que us entren moltes ganes de tastar molts plats!

Després de saber que ha estat a 99 països, teníem curiositat per saber quins llocs li agradaria visitar, quines anècdotes viatgeres ens pot explicar i què és el que més li agrada d'aquesta vida mig nòmada que duu.


Perfil viatger

Quants països has visitat? 99.
    Pes habitual de teva motxilla? 15kg.
    ChinaEl darrer viatge? Albania, Macedonia, Kosovo, Montenegro, Bosnia i Croàcia.
      La propera destinació? Nova Zelanda/Canadà.

      El destí favorit? (ciutat o país) Londres, la meva segona casa.
        Un racó especial a prop de casa? La Argentina és un país increïble i em quedo con el Norte (Tucumán, Salta, Jujuy)
          Un destí/viatge somiat que et quedi pendent? Molts! Tíbet, Myanmar, tornar al Japó, Nova Zelanda, centenars de destinacions i somnis!

          Si poguéssis fer un viatge en el temps, on aniríes? Jordania mientre construien Petra i Egipte mientre vivien els faraons i es construien les piràmides, també a la Xina en l'època dels emperadors.
            Una lectura per un trajecte llarg?Sempre llegeixo sobre la cuina dels llocs visito i els seus mercats.
              Música per escoltar mentre viatges?Rock nacional argentí dels 80-90's.
                Una pel.lícula que et faci viatjar? C: Into the wild (Hacia rutas salvajes), sortir de la zona de confort, creuar els límits, descubrir i viure allò desconegut i reflexionar sobre la vida.



                  L'entrevista


                  Com va començar la teva passió viatgera?

                  Somiant... Fins als 20 no havia passat d'algunes vacances amb la meva família o amics en llocs propers, després del meu primer viatge quan em vaig anar a viure a Londres al 2001 em vaig adonar del que em produïa el viatjar, conèixer altres llocs, una altra gent, altres cultures, altres cuines, nous productes, i em dediqui a conèixer els llocs mes emblemàtics d'Europa. Però el gran clic va ser quan vaig tenir l'oportunitat d'anar-me a viure a Mig orient en el 2006. El poder viatjar i conèixer llocs que crec mai vaig pensar anava que coneixia em va demostrar lo petit que era el món i que ningú ni res podia controlar aquesta addicció a viatjar...

                  China

                  Quin és el viatge/destí que t'ha marcat més com viatger?

                  Crec que cada lloc i cada destinació em van marcar. El meu primer viatge llarg de motxiller al 2010 per Sudamèrica va ser una cosa que sense dubtes em marco a foc i que va canviar la meva manera de veure la vida.

                  Bolivia

                  Quin és el destí que més t'ha sorprès i per què?

                  Que complicat triar! Sempre dic que Jordània va ser un lloc que em va deixar el cap a punt d'explotar, igual que Egipte i un altres llocs del mateix estil a Àsia com la Xina o el Sud-est Asiàtic, són llocs en els quals les coses que veus semblen impossibles d'explicar, o SÓN impossibles d'explicar...


                  Una anècdota divertida?

                  Crec que perquè va ser fa poc i la comparteixo amb vosaltres, una que vam viure a Armènia! On buscant una família dels pobles minoritaris en una zona rural i se'ns va fer tard i de nit, però finalment amb l'ajuda de la guia acabem compartint un moment irreal amb una família que ens va obrir les portes de la seva casa sense conèixer-nos, ens va explicar de les seves vides amb l'ajuda de la guia que traduïa, i va compartir formatge i pa fet per ells quan els vaig preguntar per les seves tradicions culinàries. Però el moment mes graciós va ser quan Celia tènia que alletar a la Ivet i ens van fer sortir a tots els homes de l'habitació on estàvem, la guia es va quedar dins i no sabíem com comunicar-nos, ens miràvem entre tots (ells i nosaltres) i rèiem de nervis, però com havia vist una calcomania de Messi vam començar a nomenar jugadors de futbol i clubs i així es va passar l'estona entre baralles a veure si el millor, si el Real o el Barça! I per si faltava alguna cosa, abans d'anar-nos ens van convidar a passar la nit aquí per quedar-nos al casament d'una de les seves filles i que fins a anaven a sacrificar una vaca en honor nostre!!! Crec que tots ens vam quedar amb les ganes però no vam poder fer-ho perquè a l'endemà havíem de marxar de v iatge! Coses que mai s'esborraran del meu cap i del meu cor.


                  I una anècdota no tan divertida?

                  En un viatge pels països nòrdics, vaig treure un vol a molt bon preu entre Estocolm i Hèlsinki, estava molt content perquè era gairebé impossible aconseguir alguna cosa que pogués pagar amb el pressupost que tenia, però ho havia aconseguit! O això pensava... Quan vaig arribar a l'aeroport vaig començar a buscar el vol en les pantalles d'informació i no apareixia per cap lloc... Va anar a l'oficina de l'aerolínia i aquí va ser quan em van dir que el vol era amb aquesta companyia, que existia, que el dia era el 14... però no d'aquest mes, del mes següent!!!!! Per sort va acabar bastant bé i per una suma no molt elevada vaig poder canviar el tiquet per volar aquest dia :)


                  Què és el més important que has après viatjant?

                  Crec que viatjant vaig aprendre a viure, a ser més tolerant, a entendre que som tots diferents però al final som tots iguals, que lamentablement no tots tenim la sort de poder triar el que fem amb les nostres vides, que no tots tenim les mateixes armes i eines per enfrontar la vida com volem i no com podem i que si molts tenen aquesta sort no l'aprofiten! Que el poder triar hauria de ser un dret universal. Que tot el que divideix no serveix, que cal respectar el que cadascun creu i pensa, però que això seria diferent si un nasqués i visqués en un altre lloc, que cadascun ha de formar la seva opinió fent amb les seves mans, veient amb els seus ulls i escoltant amb les seves oïdes, que hi ha molt per descobrir i que mai es deixa d'aprendre, crec que quant mes viatjo mes conec i menys sé...



                  Perquè recomanaríes a altres persones viatjar?

                  Personalment crec que va bé sortir de la zona de confort, enfrontar-se a diferents realitats, llocs, menjars, idiomes, cultures, gent, fa que un vegi tot d'una altra manera. Crec que viatjar treu prejudicis i ens fa entendre que el món no és com ho coneixem a casa solament. Viatjar et fa pensar i et fa somiar!



                  Un consell pràctic per a futurs viatgers.

                  Alguna vegada en la vida tractin de viatjar sense destinacions ni temps fixos!


                  T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

                    14 d’agost de 2016

                    La gent: les millors experiències dels nostres viatges



                    Aquesta setmana celebrem l'aniversari del blog i volem fer-ho de forma especial. En aquest article rememorem amb tots vosaltres les experiències que més ens han marcat en aquests darrers cinc anys de viatges. Totes elles tenen a d'altres persones com a protagonistes: viatjant hem vist monuments espectaculars, paisatges que et treuen la respiració, però són les persones les que realment et permeten conèixer el lloc. D'aquests moments són dels que guardem millor els records.

                    Armènia a través de la seva gent

                    La Manooshak, una nena de no més de vuit o nou anys, viu amb la seva àvia pràcticament des de que va néixer. L'Oliver passa ja dels vuitanta anys, va sobreviure a un dels terratrèmols més tràgics del segle XX. El Sergey és un dels pocs "molokans" que queden a Armènia, cristians d'origen rus que mantenen una forma de vida molt tradicional. El Navet i la Larisa són "yazidis", minoria semi-nòmada kurda que creu en la reencarnació i té per déus al sol i al paó reial. A Armènia vam conèixer els matisos de la seva cultura a través de l'hospitalitat de la seva gent i ho vam fer acompanyats de la nostra petita Ivet, que tot just comptava amb tres mesos de vida quan hi vam anar. (llegir més)



                    Meymand: intentant arreglar un televisor en una cova de l'Iran

                    A Meymand l'anomenen el poble "troglodita", pels seus curiosos habitacles que daten de més de 10.000 anys. Són unes coves naturals excavades a la roca pura de la muntanya. La gent viu de manera relaxada enmig de la natura, amb un rierol que els proporciona aigua i amb poques comoditats, tal i com vivien els seus avantpassats des de fa generacions. Sense saber ben bé com, allà vam acabar dins de la cova d'una senyora, intentant arreglar un televisor. Una de les situacions més surrealistes que hem viscut en els nostres viatges. (llegir més)



                    La Francisca i el Ricardo, convivint amb una família del Titicaca

                    A l'illa d'Amantaní ens vam allotjar a casa del Ricardo i la Francisca. Ens van tractar com a veritables convidats, integrant-nos en la seva vida diària i donant-nos a conèixer sobre les seves costums i tradicions. La Francisca parla únicament quítxua però no ens vam adonar fins al cap d’unes hores, abans pensàvem que no parlava gens. Tot ho traduïa el Ricardo, un home molt de la seva terra, que ens explicà que en qualsevol viatge cap a fora de l’illa s’ha d’anar molt en compte, ja que hi ha perill a tot arreu. Són bona gent i ens han van oferir dos dies inoblidables. (llegir més)



                    El dia a dia dels poblets del llac Atitlán

                    “El llac més meravellós del món”, així va definir el Llac Atitlán l’escriptor Aldous Huxley. Les seves vores l'esquitxen diferents poblets, cadascun amb les seves particularitats. Durant els dies que hi vam estar vam conèixer al Pedro, el gelater ambulant de San Juan, un senyor elegant com pocs. La Micaela, que asseguda al portal de casa seva ensenyava a la seva filla Dolores el calendari maia i que, molt amablement, ens va afegir a la classe. El Francisco, que va emigrar a Estats Units buscant una millor vida i que va acabar d’il·legal i empresonat per uns mesos, abans de poder tornar al seu país. O l’Ana, una teixidora que ens va explicar el poc que li paguen pels seus brodats i que després els botiguers venen a preus abusius pels turistes. Històries humanes que ens van captivar i ens van ajudar a conèixer una mica més la vida al llac, més enllà dels fantàstics paisatges. (llegir més)



                    Oventic: Trobada amb els zapatistes de l'EZLN

                    Fa temps que els mitjans de comunicació se'n van oblidar, però el moviment zapatista encara resisteix a Chiapas. En el nostre viatge per terres mexicanes, una de les nostres inquietuds va ser conèixer de primera mà la situació actual d'aquest moviment revolucionari i així va ser com vam arribar a Oventic, una de les seves comunitats. Allà ens va rebre la Junta del Buen Gobierno, amb la que vam tenir l'oportunitat de conversar i saber sobre el seu sistema de govern i serveis públics, completament al marge de l'estat oficial. (llegir més)  



                    Bou Meng, un dels únics 7 supervivents de la presó S-21

                    Cambotja va viure el seu infern durant 3 anys, 8 mesos i 20 dies: exactament aquest temps és el que va durar el règim dels khmers rojos, entre 1975 i 1979. Durant el nostre pas per Phnom Penh vam visitar l'antiga presó de seguretat S-21. Allà vam tenir l'oportunitat de conèixer a Bou Meng, un dels seus únics set supervivents. El senyor Meng, que va sobreviure gràcies a les seves dots d'artista pintant retrats dels oficials de la presó i dels líders khmers, va patir tortures diverses i va perdre la seva dona però avui mira cap al futur amb entusiasme. (llegir més)




                    Ochmaa, la nostra àngel de la guarda

                    Viatjar no sempre es un camí de roses, hi ha situacions crítiques en les que sembla que els elements es conjurin per complicar-ho tot. És aleshores quan et preguntes: "Què nassos faig jo aquí amb lo bé que s'està casa...". Per sort, te n'acabes sortint, sobretot si se t'apareix un àngel de la guarda com l'Ochmaa. Aquesta va ser la nostra particular odissea per arribar a Mongòlia des de la Xina. (llegir més)



                    El donga és una trobada entre els poblats de la zona, on els adolescents d'una i altra tribu han de demostrar la seva valentia lluitant per parelles amb bastons ben llargs. El vencedor obté l'estima del poblat al que representa, prestigi social i l'estima de les noies joves que ben atentes segueixen l'esdeveniment. Els participants, que poden arribar a ser més d'un centenar, lluiten per parelles i van quedant eliminats fins que queden només dos lluitadors, dels quals sortirà el vencedor del torneig. Vam ser molt afortunats de poder assistir en l'esdeveniment: no té una data fixa i fins que no vam arribar a territori surma no vam saber que justament coincidia amb els dies de la nostra estada. (llegir més)



                    Per uns moments vam arribar a pensar que seríem menjats! Això és el que ens va passar el cap quan vam visitar l'illa de Malekula a Vanuatu. Allà el canibalisme va existir fins fa només trenta anys: és xocant parlar amb la gent que viu al territori on han succeït aquests fets i que t’expliquen els procediments per sacrificar a una persona. Molt possiblement alguna de la gent gran amb la que vam conversar havia tastat en el seu moment carn humana... (llegir més)



                    Quatre dies de navegació per la costa xilena en un vaixell de carga

                    Onze mil tones de carrega, vint tripulants, trenta-dos passatgers i quinze cavalls vam conviure en un vaixell de 115 m d’eslora durant més de 2.000 km de navegació des de Puerto Natales a Puerto Montt. Quatre dies en un vaixell de càrrega ofereixen molts moments de silenci que conviden al descans i a la reflexió, però a la vegada les estones mortes en un espai tan reduït conviden inevitablement a entaular conversa amb els altres viatgers creant-se un clima de gran camaraderia. L'alemanya Katja, l'italià Massimo i els xilens Paola i Alex van ser els nostres companys d'aventura. Amb l'Alex i el Massimo hem continuat mantenint relació i ens hem tornat a veure en quatre ocasions més. (llegir més).



                    L'illa de Pasqua de la mà del Paki i la Maria José


                    Un matí vam decidir llogar unes bicicletes per a recórrer l’illa i per una d’aquestes casualitats de la vida vam anar a petar a casa del Paki i la Maria José. La cara d'ell ens va ser familiar des d’un primer moment però no sabíem pas de què... parlant, parlant, ens va comentar que estava casat amb una noia de Granada... Ah, si! Va ser llavors quan vam lligar caps: eren els del reportatge d’”Españoles en el mundo” sobre l’illa de Pasqua! De seguida ens van obrir les portes de casa. Vam tenir l’oportunitat de poder compartir moments divertits i ens van donar a conèixer una visió de l’illa molt més local. Cinc anys després vam tornar a l'illa i ens vam retrobar. (llegir més)



                    I tu què opines? Hi ha millor experiència que conèixer gent mentre viatges?


                    T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

                      8 d’agost de 2016

                      5 anys compartint viatges

                      I ja van cinc!

                      Com qui no vol la cosa va passant el temps i just avui fa cinc anys que publicàvem la primera entrada d’aquest blog. Que lluny i que a prop que ens queda tot plegat! 320 entrades i moltes experiències viscudes ens separen d’aquell agost del 2011.




                      Aquest camí no l'hem fet pas sols: durant aquest temps han passat pel blog 46 convidats en forma d'entrevistats o d'autors convidats, hem rebut més de 2000 comentaris i, només el darrer any, hem tingut més de 160.000 lectures dels articles publicats. Però això només són xifres... Volem donar-vos les GRÀCIES a tots i totes que ens heu anat seguint, alguns ho feu des del començament i d'altres ens heu descobert fa poc, ja sigui pel boca a boca, les xarxes socials o personalment. Especial agraïment pels qui heu participat més activament, ja sigui explicant les vostres experiències o bé aportant els vostres comentaris. Tots formeu part d'aquest projecte i sense vosaltres el blog perdria la seva essència, que no és altra que compartir viatges i motivar a d'altres viatgers a que emprenguin el seu.

                      En el blog hem explicat les experiències viscudes en 46 països però a dia d'avui la nostra motxilla n'acumula ja més de 70. Tenim encara un munt d'anècdotes i curiositats per explicar de llocs que hem visitat, als que hem d'afegir tots els viatges que encara estan per arribar. Així que prometem que poc a poc anirem desgranant, un a un, alguns dels viatges que encara no hem explicat. Sobretot els que hem fet aquest darrer any, en la que la petita Ivet s'ha incorporat a l'equip dels "Quaderns".



                      Viatjar amb una bebè ha modificat una mica la forma de viatjar però ni molt menys ha fet que deixem de fer-ho, tot al contrari. Ara tenim una nova motivació: descobrir-li a la nostra petita la diversitat i riquesa en cultures, paisatges i formes d'entendre la vida que existeixen en aquest món al que fa tot just un any que acaba d'arribar. Sens dubte creiem que els viatges seran una part molt important de la seva educació com a persona.


                      Per molts viatges!



                      T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

                        27 de juliol de 2016

                        Un any en família, un any de viatges


                        Sembla que va ser ahir que la nostra filla Ivet venia al món, portant sota el braç el millor viatge de les nostres vides. Avui just compleix un anyet i ens agradaria compartir tots els viatges que hem fet amb ella des que va néixer fins al moment. Trencant els pronòstics de tots aquells que ens repetien el tòpic “Amb criatures se us ha acabat això de viatjar” (no sabien el que ens deien...) hem de dir que estem mantenint els nostres propòsits viatgers, tant els que ens havíem marcat pel 2015 com els de 2016. I és que, comptant comptant, ens hem adonat que la nostra petita, amb 12 mesos de vida, ja ha estat a 15 països. No és que ens haguem proposat que trepitgi tots els països possibles, però s'han donat les circumstàncies de que hem pogut viatjar més del que ho fem habitualment, i és clar, nosaltres hem aprofitat! Aquí va un resum del primer any de vida viatgera de la Ivet:

                        avion
                        La Ivet mirant per la finestra de l'avió



                        Setembre 2015: Croàcia, Montenegro i Bòsnia-Hercegovina 
                        (edat de la Ivet: 1 mes i mig)

                        Aquest va ser el primer vol i el primer viatge a Europa amb la Ivet. La idea inicial era passar una setmana a Dubrovnik (Croàcia). Com a pares novells no sabíem que ens depararia viatjar amb una bebè i no volíem arriscar. Ens va anar tan bé, que després de passar uns dies a la ciutat emmurallada ens vam animar a fer ruta per recórrer alguns dels indrets més atractius de la costa dàlmata, Montenegro i Bòsnia-Herzegovina. Ens va agradar especialment l’illa de Korcula (on diuen que va néixer Marco Polo), Kótor i Mòstar, on encara es poden veure els vestigis de la guerra dels Balcans.


                        Bosnia
                        Davant del pont de Mostar (Bòsnia i Herzegovina), tot un símbol de la recent guerra


                        Octubre 2015: Geòrgia,Armènia,Nagorno-Karabagh,Jordània i Atenes 
                        (edat de la Ivet: 2 mesos i mig)

                        Després de la grata experiència de la primera escapada, el nostre segon viatge en família va ser al Caucas, una regió a la que fa temps li teníem ganes. Vam estar una setmana a Geòrgia prenent com a base la seva capital, Tiflis, i una altra setmana a Yerevan, la capital d’Armènia. Ens vam dedicar a veure les ciutats i fer excursions d’un dia a indrets propers. Una de les millors experiències que vam tenir a Armènia va ser visitar diversos pobles on vivien les comunitats minoritàries com els molokans i els yazidis, que ens van oferir la seva hospitalitat. Des d'allà ens vam arribar fins Nagorno Karabagh, una república no reconeguda que oficialment pertany a l'Azerbaidjan. Com anècdota, ens quedem amb l'entrada al país on els oficials fronterers no donaven crèdit a que viatgéssim amb una bebé tan petita: ens van assegurar que la Ivet era la turista més jove que mai havia entrat al país. Com a plat fort del viatge vam anar a Jordània, on vam visitar les ciutats d’Ammam, el desert de Wadi Rum i la mítica Petra, un dels nostres somnis viatgers des que vam veure de petits la pel·lícula d'"Indiana Jones y la última cruzada". En una de les escales del viatge vam aprofitar també per tornar a visitar Atenes.


                        Fent ruta pels monestirs de Geòrgia

                        Petra
                        La façana del tresor de Petra, Jordània


                        Novembre 2015: Nova York
                        (edat de la Ivet: 4 mesos)

                        24 dies realitzant un dels somnis que sempre havíem volgut fer: viure per un temps a una de les nostres ciutats preferides. Llogant un apartament 4 dies a Brooklyn y la resta a Harlem (part dominicana) i decidint quan ens llevàvem allò que voliem fer. Hi ha alguna cosa millor a fer? En plena tardor vam passejar per la gran la ciutat per racons que no coneixíem, vam recórrer el Central park, i vam estar en llocs tant simbòlics com l’Empire State Building, Times Square o the Brooklyn Bridge. Vam coincidir també amb festivitats com el Veteran's Day o el dia d'Acció de Gràcies. Si Nova York ja ens encanta, aquesta vegada ens haguéssim quedat a viure per un any!

                        Nueva York
                        A Times Square de nit, Nova York (EEUU).

                        Gener de 2016: Istanbul
                        (edat de la Ivet:5 mesos i mig)

                        Per començar amb bon peu l’any 2016 el mes de gener vam anar a Istanbul. Era la tercera vegada que hi anàvem i la primera destinació llunyana a la que vam anar com a parella. Es nota que aquesta ciutat ens apassiona? Passejar per Sultanhamet, l'avinguda Istiklal o el barri d’Eyup va ser la nostra rutina a la ciutat (a més de travessar fins a la part asiàtica d’Istanbul), palpant el ritme del dia a dia. Llàstima que uns terroristes van truncar el viatge d’uns turistes alemanys: va haver 8 víctimes davant de la mesquita blava. Nosaltres ens trobàvem a l’hotel en aquell moment i no ens va passar res, tot i que va ser un ensurt. Durant aquells dies no va haver sensació d’inseguretat, però sí de tristor pel succeït. Una llàstima, tractant-se d'una de les ciutats més maques del mediterrani. (La nostra aparició a IHA, la TV internacional turca, parlant del que havia succeït).

                        Estambul
                        Davant de la mesquita de d'Ortaköy, a la riba del Bòsfor, Istanbul (Turquia)

                        Santa Sofia
                        Amb Santa Sofia de fons, Istanbul


                        Març 2016: Dresde (Alemanya)
                        (edat de la Ivet:7 mesos)

                        Per setmana santa ens vam estimar dedicar els quatre dies festius per anar a Saxònia. Dresde és maca i té encant, malgrat que va ser reconstruïda per complet després de la II Guerra Mundial, la ciutat ha sabut mantenir el mateix estil robust i monumental que en temps passats. Vam aprofitar per acostar-nos a Bautzen, on viu la minoria dels sòrabs i s'hi ubica una de les presons secretes més importants de l'antiga RDA, curiossísim! També vam visitar Meissen i Leipzig, fent coincidir el nostre vol de tornada des d’aquesta darrera ciutat.

                        Sajonia
                        Vista de la Catedral de Meissen, a Saxònia, Alemanya


                        Maig 2016: Illa de Pasqua, Xile, Roma i El Vaticà
                        (edat de la Ivet: 9 mesos i mig)

                        Aprofitant l’avinentesa que era el 40 aniversari de l’Enric i gràcies a una bona oferta de vol Roma-Santiago de Xile vam decidir que visitaríem uns dels indrets més màgics que mai havíem visitat: l'Illa de Pasqua! Com el vol sortia des de Roma, vam passar un parell de dies a la capital d’Itàlia: feia un any hi havíem estat amb la Ivet a dins de la panxa de la Cèlia i ara hi tornàvem amb ella als braços. A Santiago de Xile vam estar amb amics i l'Illa de Pasqua va tornar a ser màgica als nostres ulls, sobretot per les seves postes de sol davant del mar i el Tahai (moai).

                        Coliseo
                        Al Coliseu de Roma, Itàlia

                        tongariki
                        De relax davant de l'Ahu Tongariki, Rapa Nui (Xile)


                        Juny 2016: Fes 
                        (edat de la Ivet: 10 mesos i mig)

                        5 dies de relax a Fes, una de les nostres ciutats preferides del Marroc, tot fent una escapada d'un dia a Meknes (una altra ciutat que ens agrada molt) va ser el "bateig de la Ivet a un nou continent: Àfrica. Primera vegada que trepitja terres africanes i primera vegada que menja cous-cous, boníssim! Tot i ser primers de juny, la calor comença a ser considerable i tractem de no sortir al carrer a les hores de més sol. 

                        Fes
                        A la porta Bab el-Mansour de Meknès, Marroc


                        Qui ens havia de dir que la nostra petita veuria més països en un any que nosaltres en mitja vida? El fet és que ens hem adonat que quan es troba de viatge sempre està contenta, així que no tenim més remei que seguir viatjant... Quin sacrifici més gran! Proper viatge... A un país ben llunyà, comença per C i acaba per A... :)


                        T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

                           
                          Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
                          cookie law