30 gener de 2015

Sant Felip Neri, 30 de gener de 1938. Un dia de barbàrie a Barcelona


Barcelona amaga en ple barri Gòtic una plaça on sembla que tot s'hagi aturat en el temps. Un lloc amb encant on la tranquil·litat impera allunyada del soroll del trànsit dels cotxes i de les hordes de turistes que passegen per la veïna catedral i carrer del bisbe. Amagada entre els petits i laberíntics carrerons del gòtic és un espai que passa desapercebut per molts dels visitants de la ciutat i que fins i tot és encara desconegut per alguns barcelonins. Sense cap mena de dubte la plaça de Sant Felip Neri és un dels nostres racons preferits de Barcelona, sobretot a la primavera quan els seus arbres floreixen.


Barcelona
Entrada a la plaça de Sant Felip Neri.

Romàntica i entranyable, la plaça està presidida per una font l'aigua de la qual és la única que en molts moments trenca el silenci imperant. L'església barroca de Sant Felip Neri domina l'espai i al seu voltant, els edificis dels antics gremis dels sabaters i dels calderers la complementen per acabar de donar-li màgia al lloc. Les dues cases van ser traslladades fins aquí pedra a pedra als anys cinquanta des dels seus emplaçaments originals al carrer de la Corribia i al carrer de la Bòria, desapareguts amb motiu de l'obertura de l'avinguda de la Catedral i la Via Laietana respectivament. La Casa Gremial dels Mestres Sabaters té encara certa relació amb el seu ús original i allotja actualment el Museu del Calçat, la casa de la cofraria dels Calders en canvi acull una escola. Destins desiguals per a uns edificis d'una Barcelona ja desapareguda que són una bona mostra de la persistència que hi va haver a Catalunya dels elements gòtics dins de les construccions renaixentistes.


Barcelona
Església de Sant Felip Neri.

La plaça fou construïda sobre l'antic cementiri medieval, qui sap si aquest fou premonitori del que allà va passar centenars d'anys després. I és que aquest lloc, avui oasi de tranquil·tat, amaga en les seves entranyes una de les històries més cruels de la ciutat. Molts quan veuen aquesta plaça per primer cop es meravellen; molts d'altres, quan en coneixen la seva història s'estremeixen. Les nombroses cicatrius de metralla que la façana de l'església mostra al visitant en són el testimoni mut.


Barcelona
Detall dels forats de metralla de la façana de l'església de Sant Felip Neri.

Fem un salt en el temps i ens traslladem a l'any 1938. Estem en plena Guerra Civil, Barcelona està a la rereguarda, encara lluny de la línia del front. Això la fa receptora de milers de refugiats republicans que fugen de zones que han passat a control franquista.

A l'inici de la guerra Sant Felip Neri havia estat abandonat pels capellans, temerosos de patir represàlies per part dels incontrolats. El recinte havia quedat des d'aquell moment sota la tutela de la Generalitat. L'església s'havia convertit en un magatzem d'obres d'art, mentre el convent adjacent va passar a ser habilitat com a centre d'acollida de nens provinents de territoris que són a punt de ser ocupats per les tropes nacionals. Cent quaranta-sis nens d'entre cinc i tretze anys hi resideixen, la majoria procedents d'Alcalà d'Henares però també n'hi han de Barcelona. Són nens amb el pare al front, la mare sense recursos o amb els familiars desapareguts. Molts d'ells pateixen malnutrició i carències afectives, però al centre hi viuen aliens a la barbàrie, passant el temps entre joc i joc, acompanyats d'altres companys de la seva edat que han passat a ser la seva família.


Barcelona
Els nens al menjador del centre d'acollida.

A sota de l'església hi ha un refugi antiaeri, un dels 1400 que van arribar a haver a Barcelona. La Guerra Civil espanyola s'havia convertit en un banc de proves de la futura II Guerra Mundial. La guerra ja no es decidia només al front sinó que es traslladava també a la rereguarda mitjançant els bombardejos: es tractava de minar la moral de la població civil, d'atemorir-la i fer-li veure que no havia cap lloc segur per molt lluny de la línia de guerra. A Barcelona els primers obusos que van caure van ser disparats pel vaixell italià Eugenio di Savoia el 13 de febrer de 1937. A partir d'aquell dia, els atacs aeris van començar a ser habituals: l'aviació italiana tenia base a Mallorca i disposava d'avions que podien transportar fins a 1250 quilos de bombes i que en poc més de mitja hora podien sobrevolar la ciutat. El so de les sirenes antiaeries i córrer cap als refugis, va començar a ser una dinàmica de tristament habitual. Segons les cròniques, només durant el gener de 1938 Barcelona va patir bombardejos els dies 1, 7, 11, 15, 19, 20, 25 i 30, i en total hi van morir unes sis-centes persones. Un dels més forts va ser el del dia 19, en el que van morir cent setanta barcelonins. Però el del dia 30 encara seria pitjor...


Fotograma de "Mirant al cel", pel·lícula de Jesús Garay,
que mostra l'atac aeri a Barcelona durant la Guerra Civil.

Són les nou del matí del diumenge 30 de gener de 1938, sis avions Savoia Marcheti s79 de l'Aviació Legionaria italiana apareixen a l'horitzó a 5.300 metres d'altitud. Al centre d'acollida de Sant Felip Neri la majoria dels nens estan al menjador, és l'hora de l'esmorzar. De sobte sonen les sirenes d'alarma i tothom corre cap al refugi. Tot passa molt ràpid i no a tothom li dóna temps d'arribar al soterrani de l'església. Un avió deixa caure una bomba just a la plaça. Explosió... Destrucció... La pols ho envaeix tot... La devastació és total, només queda en peu la façana de l'església i part de la seva estructura.

El so sord del silenci posterior a la detonació dóna pas als crits de dolor i desesperació. El sostre del refugi no ha resistit i s'ha ensorrat. La majoria dels nens que havien arribat a refugiar-s'hi, moren enterrats sota la runa. El que són les coses, justament els més tardaners, els que per un motiu o altre no havien arribat a lloc segur són els que s'han salvat en major proporció.


Barcelona
Imatge de la Plaça de Sant Felip Neri poc després del bombardeig (orígen desconegut)


Però la barbàrie no s'acaba aquí. La notícia s'ha estès com la pólvora pel barri i no passa gaire estona que veïns i equips d'emergència ja són al lloc desenrunant pedra a pedra i intentant salvar la vida dels petits que encara respiraven. En estat encara de xoc i centrats en el rescat de les víctimes, ningú es podia imaginar el que estava a punt de passar... El ser humà pot arribar a ser molt cruel.

Són les dotze del migdia i l'aviació italiana torna a enfosquir el cel de la ciutat i deixa caure més obusos sobre el que queda dels edificis de la plaça. És el primer cop que es practica aquesta tècnica militar: bombardejar sobre terreny ja desolat per furgar en la ferida. Després d'una primera ràtzia, es produeix una pausa i es torna a bombardejar. S'aconsegueix així causar més víctimes, les del primer atac i les de la gent que surt dels seus refugis per prestar socors als ferits.

A Sant Felip Neri de les trenta persones que en aquells moments estaven realitzant les tasques de rescat, en van morir vint. Sumades a les dels nens, aquell matí el nombre de morts va pujar fins als quaranta-dos. Una placa commemorativa ho recorda en una de les parets de la plaça. Recordar per no oblidar, perquè fins i tot un lloc amb encant com aquest pot transformar-se en un escenari de destrucció per culpa de la barbàrie humana.


plaza sant felip neri
Placa commemorativa dels fets del 30 de gener de 1938.


Informació útil

Com arribar:
Adreça: Plaça Sant Felip Neri
Metro: L3 Liceu / L4 Jaume I
Bus: 14, 59 i 91

A la plaça s'hi pot accedir pels carrers Sant Felip Neri i Monjuïc del bisbe, és preferible fer-ho per aquest darrer per tenir una primera visió més impactant. Des del carrer del Bisbe (el carrer lateral de la Catedral que comunica amb la Pl. Sant Jaume) a l'alçada de la placeta de Garriga i Bach s'agafa Monjuïc del bisbe, un carreró estret que desemboca després d'un arc a la Plaça Sant Felip Neri.
El Museu del Calçat:

El museu mostra retrats de prohoms de la confraria, reproduccions de calçat des del segle II fins al XVIII i sabates autèntiques des del segle XVIII fins avui dia. També s'hi troben eines de sabater, maquinària i tot tipus de pells i estris significatius de l'ofici. A més d'explicar la història de les companyes inseparables dels nostres peus, el museu inclou un apartat dedicat a sabates de personatges il·lustres o populars, entre els quals destaquen les de Pau Casals, Charlie Rivel, Núria Feliu i Jordi Pujol, com també la primera bota de muntanya catalana que arribà a l'Everest, calçada per Carles Vallès. Destaca així mateix la "sabata" de Colom, de la mateixa mida que el peu de l'emblemàtica estàtua, que va entrar al Llibre Guinness dels rècords com la sabata més gran del món. Obert de dimarts a diumenge de 11 a 14 h. Preu de l'entrada: 2,5 €.

Altres curiositats de la plaça:

La plaça Sant Felip Neri ha estat escenari de pel·lícules com "El Perfum" -justament a la plaça Greunille assassina a la seva primera víctima-. També s'hi va rodar, per exemple, el videoclip de la cançó "My Immortal" d'Evanescence (veure'l).

Antoni Gaudí va perdre la vida al 1926 atropellat per un tramvia quan, com cada tarda, anava a resar a l'església de Sant Felip Neri.

22 gener de 2015

Entrevista viatgera a Virgínia i Fran


A la Virgínia i en Fran els vam conèixer ara fa més d'un any. En aquell moment vam tenir una trobada viatgera, ens van demanar que els hi parléssim sobre diverses destinacions a les que volien anar i els hi donéssim algun consell per a un gran viatge que estaven preparant. Estaven a punt de fer la volta al món! Com podeu suposar, a banda de l'enveja "insana" que vam sentir, vam estar parlant durant hores, no només sobre destinacions, sinó sobre la decisió que havien pres, la motivació i les ganes que els empenyia a fer-ho. Després de la trobada tenien pel davant un any sencer de grans experiències i moments inoblidables que han explicat -i continuen explicant- al seu blog, 365 sábados viajando, el mateix número de dies (o millor dit, de dissabtes) que han passat viatjant. Ara, després de 365 dissabtes voltant pel món, acaben de tornar del seu gran viatge i ens expliquen algunes curiositats i anècdotes viatgeres. Estem segurs que tenen moltes coses a dir!



Perfil viatger



Quants països heu visitat? 41.
    Pes habitual de vostra motxilla? Més del que desitjaríem, 15 Kg. més o menys.

    El darrer viatge? Una volta al món per 26 dels 41 països que hem visitat :)
      La propera destinació? Més a prop, a Madrid.
      El destí favorit? (ciutat o país) Japó, sense dubtar-lo!
        Un racó especial aprop de casa? Tossa de Mar, la costa brava és espectacular!
          Un destí pendent? Àfrica de nord a sud o de sud a nord.

            Si poguéssiu fer un viatge en el temps, on aniríeu? Vir: EUA, a la dècada dels 60, l'època de Grease, de James Dean, de l'Elvis... / Fran: Japó a l'època Edo, on encara existien els Samurai.
              Una lectura per un viatge llarg? Vir: Qualsevol de Ken Follet / Fran: "Ebano", de Ryszard Kapuściński.
                Música per escoltar mentre viatgeu? Qualsevol dins l'estil Indie.
                  Una pel.lícula que us faci viatjar? "La vida secreta de Walter Mitty".



                  L'entrevista


                  Com va començar la vostra passió viatgera?

                  Això és una cosa amb què un neix, pel que hem pogut entendre després de molt de temps creiem que existeix un gen, el gen viatger. Però quan vam realment començar a gaudir dels viatges va ser a la nostra lluna de mel, a la Índia, on ens vam adonar que viatjar ens omplia i que era quan realment érem feliços.




                  Quin és el viatge/destí que us ha marcat més com viatgers?

                  En aquest cas coincidim també com a viatge, la resposta no pot ser altra que la volta al món, un viatge en què el destí no és l'important sinó el camí. És aquest el viatge real, el que et permet conèixer l'exterior (el món) i l'interior (a tu mateix). En quant al destí potser diríem Uganda, el primer destí del continent africà que vam trepitjar, on vam descobrir l'apassionant que és la natura, la fauna, i les ètnies.

                  Quin és el destí que més us ha sorprès i per què?

                  Vir: A mi Tailàndia, no m'havien parlat gaire bé, que estava molt explotat, que t'estafaven cada dos minuts... i sí, més o menys és així però també és el contrari, la gastronomia em va captivar i els paisatges, els llocs culturals... em va sorprendre molt / Fran: Doncs a mi Xina, em va sorprendre molt gratament, no m'esperava que la gent xinesa mostrés tanta curiositat per l'estranger, que fos tan amable i responsable de tu, i per descomptat, el menjar... pensava que encara acabaria més prim i va ser un dels països en què més vaig gaudir del menjar.




                  Una anècdota divertida?

                  A Corea del Sud ens va acollir una família, i una nit ens van voler portar al mercat nocturn de Busan, un mercat de peix i marisc. Ens semblava genial i, de fet, havíem escoltat que era un dels llocs a visitar en aquesta ciutat, el que no sabíem era que acabaríem menjant pop, pop viu! El pare ens va preguntar si ens agradaria tastar-lo i és clar que sí... la sorpresa venia després, quan ens ficàvem a la boca trossos de pop movent-se, de tota manera, estava bastant bo!


                  I una anècdota no tan divertida?

                  El dia en què vam conduir una caravana per Estats Units durant dues hores. Un senyor ens va donar un cop que ens va desestabilitzar i el vehicle no es podia conduir, bé... no nosaltres! així que després que els policies ens perdonessin la vida, ja sabeu com són per aquests indrets... vam retornar la caravana a Las Vegas i tan sols havien passat dues hores... Per sort, vam llogar un cotxe compacte i vam poder arribar el nostre destí.




                  Què és el més important que heu après viatjant?

                  Hem aprés sobretot quins són els nostres límits, les nostres fortaleses i els punts febles tant com a parella com individualment. Hem après que viatjar és definitivament la nostra passió, i sobretot hem après que no importa on siguis, al final tothom es comporta igual, tothom fa les mateixes coses, per molt diferents que siguin les nostres cultures i encara que ho expressem de manera completament diferent... sempre hi ha similituds.


                  Perquè recomanaríeu a altres persones a viatjar?

                  Només recomanaríem viatjar a persones que realment ho vulguin fer, viatjar és diferent d'anar a llocs, viatjar no és simplement agafar un avió, però si realment vols viatjar t'obriràs les portes a una nova dimensió.




                  Un consell pràctic per a futurs viatgers.

                  Llegiu molts blocs, com el de l'Enric i la Cèlia i el nostre! No, de debó, llegiu-ne molts per saber on, com, i què esperar però mai perdeu el do de sorprendre-us. Aquest és el consell profund, el pràctic... sempre seguiu el vostre instint, és el consell que uns bons amics ens van donar i l'hem “utilitzat”en nombroses ocasions.


                  T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

                    15 gener de 2015

                    Aquest 2015 l'exposició "Retorn als orígens" es mou!


                    Si no vas poder veure l'exposició a Santa Coloma, estàs de sort: "Retorn als orígens, viatge a la vall de l'Omo" s'exposarà en diferents municipis durant aquest 2015. La nostra primera exposició de fotografia està de gira!

                    Començarem per Barcelona ciutat. Des del 15 de gener i fins al 7 de febrer la podràs a l'Espai Fotogràfic Can Basté (Pg. Fabra i Puig, 274 - M Virrei Amat). La inauguració serà el dijous 15 de Gener a les 19 h. Allà estarem per explicar l'exposició i el nostre viatge pel sud d'Etiòpia a tothom que vingui. T'hi esperem!




                    Però això no és tot, com t'hem dit, l'exposició ha pres embranzida i al llarg de 2015 estarà exposada a diferents espais de la província de Barcelona. Aquí et deixem els llocs i les dates on la podràs trobar. Aprofita si hi ha algun lloc que t'agafa més a prop de casa! :)


                    Llocs i dates on estarà l'exposició al 2015:

                    • Barcelona: del 15 de gener al 7 de febrer a Can Basté. (*Inauguració el 15 de gener a les 19h.). Horari: Matins de dimarts a divendres de 9,30h a 13,30h i dissabtes de 10,30 a 13,30h. - Tardes de dilluns a divendres de 16h a 22h i dissabtes de 16,30h a 20,30h.
                    • Tordera: del 30 d’abril al 24 de maig a la Biblioteca.
                    • Caldes de Montbui: del 2 al 28 de juny a la Biblioteca.
                    • Sant Adrià de Besòs: del 7 de juliol al 3 d’agost a la Biblioteca.
                    • Piera: del 12 d'agost al 9 de setembre a la Biblioteca.






                    De què tracta l'exposició?

                    L'exposició “Retorn als orígens: viatge a la vall de l’Omo” és el testimoni d’un fragment d’Àfrica que encara existeix però que està desapareixent molt ràpidament. Al sud d'Etiòpia, a tocar amb les fronteres de Kenya i de Sudan del Sud, a la Vall de l'Omo, trobem ètnies molt diferent entre elles, tot i que geogràficament molt pròximes entre si. L'exposició és un reportatge fotogràfic del nostre viatge a la zona que mostra el dia a dia i els rituals ancestrals de quatre ètnies: els suri, els hamer, els arbore i els dassanech.

                    Aquesta exposició pretén donar testimoni d’una forma de vida que, a tan sols unes hores de vol de casa, dista molt de l’occidental. Un al.legat a la diversitat humana que parteix, justament, d’una de les zones on es concentren alguns dels jaciments paleontològics més importants del món i que permetran al visitant de l’exposició fer un viatge de retorn als orígens.

                    Aquesta és una exposició produïda per l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i la Xarxa de centres cívics i casals de la ciutat. Hem comptat també amb la col·laboració tècnica de Can Basté. Volem donar les gràcies també a la Diputació de Barcelona i la Xarxa de Biblioteques Municipals de donar-nos l'oportunitat d'exposar en diversos dels seus equipaments.


                    Més informació:




                    8 gener de 2015

                    Propòsits viatgers pel 2015



                    año 2013, propòsits viatgers, propósitos viajeros, propositos viajeros
                    Per aquestes dates és moment de projectar l'any que tot just s'acaba d'encetar. És el moment idoni en els que la gent es marca reptes com fer exercici, començar un curs d'anglès, deixar els vicis que fa anys arrosseguem... Segur que algun d'aquests propòsits se t'ha passat pel cap i esperes complir-lo al llarg del 2015...

                    Però, i els propòsits viatgers? T'has marcat algun propòsit viatger per aquest any?



                    10 propòsits viatgers pel 2015



                    1. Slow travel

                    Viatjar d'una manera més relaxada per gaudir de la realitat que t'envolta i conèixer amb més detall el lloc on vas. Moltes vegades el fet de voler veure el màxim de coses en un temps limitat no ens deixa veure més enllà dels típics monuments. L'"Slow travel" és una manera de viatjar relaxada on cadascú decideix què li ve més de gust fer en cada moment, sense planejar gaire anteriorment. 


                    2. Fer un road trip

                    O el que és el mateix: fer un viatge per carretera. Agafar un cotxe i recórrer zones on no arriba el transport públic, potser menys turístiques i verges és una manera de descobrir indrets ben autèntics. Ja sigui a l'estranger, com a prop de casa. Això sí, per carreteres on no hi hagi molt trànsit, que sinó el viatge pot arribar a estressar, el contrari del que es busca.


                    repte, reto, reto pendiente, repte pendent


                    3. Redescobrir racons de la teva pròpia ciutat

                    Oi que passejant per la teva ciutat en algun moment has descobert una joia arquitectònica o bé una plaça amb encant que no coneixies? Si en el teu cas vius en un poble i ja t'ho coneixes tot, et recomanen que vagis a la teva ciutat més propera i facis l'exercici de passejar per alguna zona que fa temps no hi anaves. Segur que t'emportes alguna sorpresa agradable!


                    4. Viatjar lleugers d'equipatge

                    És fàcil dir-ho, però fer-ho? Som capaços en un viatge de deu dies de no ficar a la maleta els "per si de cas"? Totes aquelles coses que creiem imprescindibles però que quan tornem a casa ens adonem que no hem utilitzat o que no ens hem ficat (en el cas de la roba i els calçat). Ens hem plantejat si són realment necessàries? Hauríem de fer la maleta o motxilla pensant de manera pràctica. De fet, qualsevol cosa que necessitem en cas d'urgència normalment la podrem comprar al destí.


                    mur Palestina, muro Palestina


                    5. Allotjar-nos en cases d'amics i coneguts

                    Aquell amic que fa tres anys que viu Austràlia sempre ens pregunta quan anirem a veure'l. És el moment de fer-ho! No t'ho pensis més i aprofita aquesta oportunitat per conèixer un lloc des d'una altra perspectiva, la que et pot donar un amic o conegut que coneix el lloc perquè hi viu. No hi ha res millor que una persona local t'ensenyi la seva ciutat, poble...Aniràs a llocs que no veuries si anessis pel teu compte, t'ensenyarà coses ben autèntiques que no apareixen a les guies, i totalment gratis. Bé, o a canvi d'alguna cervesa.


                    6. Desconnectar

                    El teu dia a dia no et permet parar el ritme i necessites allunyar-te per agafar aire fresc i respirar per carregar piles? Viatjar és el millor antídot. Però no cal anar-se'n molt lluny per desconnectar de tot  i sentir que desacceleres el peu del gas. Només que estiguis uns dies a la muntanya en contacte amb la natura o en un petit poblet és fàcil aconseguir-ho!


                    contacto viajes


                    7. Deixar-nos sorprendre pel destí

                    Mirar a la guia quins llocs són d'interès per visitar és útil, però no cal que tinguis un pla estricte per fer cada dia que et trobes al destí. Deixa't portar per la sorpresa de descobrir-ho per tu mateix. De vegades ficar-te per carrers adjacents del centre neuràlgic es poden trobar llocs ben interessants, com un bon restaurant local, una plaça tranquil.la o bé coincidir amb algun esdeveniment. Si no proves de sortir dels llocs més coneguts, aquestes coses te les perds.


                    8. Profunditzar en la gastronomia local

                    La cultura del lloc no és només la història, veure monuments i museus. La gastronomia també en forma part. Així que culturitzem-nos i intentem trobar un bon equilibri entre anar a visitar coses interessants i menjar bé. En molts indrets es menja realment com a autèntics reis sense necessitat de gastar-te una fortuna. Busca aquells restaurants amb menú local per tastar la gastronomia més autèntica.

                    fotos viaje


                    9. Relacionar-nos amb la gent

                    No hi ha millor manera de conèixer un lloc que a través de la seva gent. Quan viatgem, encara que parlem en una llengua diferent, normalment la gent està oberta a l'estranger. Parlar amb qui et trobes pel camí farà que la teva experiència en el lloc sigui diferent i la majoria de vegades veuràs que és una pràctica que t'aporta moments molt agradables. Només cal que facis memòria d'algun viatge on has tingut alguna bona experiència amb la gent local. Oi que recordes molt bé aquell moment? Això vol dir que per a tu va ser important.


                    10. Practicar algun idioma

                    Segur que després de tants anys estudiant anglès a l'institut no t'havies plantejat parlar-ho en públic. Fins que vas decidir que faries aquell viatge a Londres, oi? Llavors comencem a ficar-nos nerviosos quan volem dir dues frases seguides i que ens entenguin. Fora preocupacions! Segur que amb el teu anglès bàsic t'entendràs a la perfecció. Viatjar és un bon moment per practicar aquell idioma que havies estudiat i que fa anys que no el parles, una bona oportunitat per rememorar-lo i potser fer algun amic del lloc on vas. Why not? I si no t'entens gens, sempre està l'idioma universal: el somriure!


                    fotos viaje



                    Nosaltres prometem complir com a mínim amb la meitat abans d'arribar a final d'any.
                    I tu? t'atreveixes a fer-los realitat?

                     
                    Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
                    cookie law