20 d’abril de 2017

Un dia a Ottawa, la capital de Canadà


Durant el nostre viatge per la costa est del Canadà vam arribar a la ciutat de Mont-real, on teníem el vol d'entrada i sortida al país i on vam establir la nostra base per moure'ns per la zona. En una setmana vam visitar les ciutats més importants: la pròpia Mont-real, Quebec, Toronto (vam agafar un vol amb una stopover d'un dia a aquesta ciutat de tornada a Barcelona) i Ottawa, la capital del país.

La ciutat d'Ottawa, segurament en termes turístics, ha estat eclipsada per altes ciutats canadenques, com Vancouver, Quebec, o Mont-real. Totes elles amb un gran atractiu cultural, però que no tenen res a envejar a la capital del Canadà. Val a dir que aquesta urb de 800.000 habitants és una ciutat plena de joves estudiants, i que com les seves veïnes Mont-real i Quebec i moltes altres ciutats canadenques té un cert aire urbà europeu i grans zones verdes on gaudir del temps lliure. Destaca també la diversitat cultural amb els antics barris de Chinatown i Little Italy, i actualment trobem també gran part de població africana, el Carib, d'Europa de l'est i del sud-est asiàtic. Això fa que trobem una bona i àmplia oferta gastronòmica de moltes parts del món. Molt bones raons per plantejar-se anar a viure al Canadà!



De fet, fer una excursió d'un dia des de Mont-real per passar el dia a Ottawa és una molt bona opció. El millor de tot és que es pot fer tot passejant sense haver d'agafar cap tipus de transport, i tot i que no haguem entrat en els edificis, dóna temps de veure les atraccions principals de la ciutat, que ara tot seguit us expliquem.


Què veure en un dia a Ottawa


Parliament Hill

Segons el nostre punt de vista, el Parlament és l'atracció més fotogènica de la ciutat. És en aquest edifici on es troba l'estructura més alta de la ciutat: la icònica Peace Tower, una torre imponent que es troba a l'edifici principal, el Centre Block. Davant del Parlament hi ha una gran esplanada de gespa que convida a tomar-se i passar una llarga estona si fa bon temps, i justament és el que vam fer nosaltres. T'interessarà saber que es pot fer una visita a les sessions del Comuns i del Senat on només entren els primers en arribar i que també hi ha visites guiades de 20 min prèvia reserva. El dia de la visita aconsellem anar amb temps i informar-vos del horaris a la web del Parlament.




National Gallery:

El complex es troba a tan sols 15 minuts caminant del Parlament. Ja que la principal atracció de la ciutat és la seva gran oferta de museus moderns, tot i que en un dia no dóna temps de veure'ls tots, sí que recomanaríem, anar a la National Gallery, de visita obligada. Aquí es troba la major col·lecció d'art canadenc i inuit del món, és una bona manera d'aproximar-se a la cultura inuit.   A més, l'edifici en sí mateix ja és una obra d'art, una de les joies de l'arquitectura moderna a Ottawa. La seva estructura és de vidre i granit rosa. Compteu un mínim de tres hores per fer la visita



ByWard Market

Aquest pintoresc mercat amb parades de flors, fruites i verdures arrenglerades per colors i formes com si es tractessin d'obres d'art és una de les visites que gaudireu més. De fet, us donaran unes enormes ganes de fer fotos a tot el que veieu! El mercat és un dels més antics del Canadà, ja que existeix des del 1820. És el lloc ideal per perdre's una estona passejant, fer compres i per menjar alguna cosa en algun dels restaurants que hi ha a Byward Market Building.



El Rideau Canal

El Rideau Canal és una de les millors atraccions de la ciutat per les seves dimensions i la seva història. Amb 175 anys d'antiguitat, aquest sistema de canals, rius i llac de 200 km. connecta Kingston amb Ottawa a través de les seves 47 excloses. En aquella època, la seva construcció va ser una gran proesa, ja que van estar treballant 400 homes en una zona on es troba l'Escut Canadenc, una de les formacions rocoses més dures del món.

Si passeges pels voltants del Rideau Canal podràs gaudir d'una de les millors obres d'enginyeria de la ciutat, tot veient el funcionament de les seves rescloses. A l'hivern, aquest canal es converteix en la pista de patinatge més gran del món i se celebra el festival Winterlude, on tota la ciutat participa per crear un gran poblet fet de gel. Fer coincidir la teva visita hivernal amb aquest festival pot ser tota una experiència!



Universitat d'Ottawa

Ottawa es caracteritza per ser una ciutat universitària i amb ambient molt  jove i estudiantil. Fer coincidir la visita amb un dia feiner per passar per la zona universitària és una bona oportunitat per veure com és la part més dinàmica de la ciutat. No està de més aprofitar les zones verdes que tenen les universitats per fer un mos o descansar.



Informació pràctica

- Horaris i itineraris per Ottawa: Si dones una ullada a la web de a href="https://www.ottawatourism.ca/" target="_blank">Turisme d'Ottawa
pots trobar més informació per a planificar la teva visita a la ciutat i els itineraris més adients als teus interessos.

- Com arribar a Ottawa: des de Mont-real surten busos gairebé cada hora, però és recomanable reservar els bitllets amb temps. Es pot fer a través de la web de transport Keolis o bé anant a l'estació d'autobusos. Recomanen fer-ho uns dies abans, sobretot si el teu desplaçament és en cap de setmana, ja que aquest trajecte sol estar molt sol·licitat.

A qui li agradi caminar, pot fer aquesta ruta des d'algun dels punts més importants de la ciutat. Nosaltres vam decidir començar des de la Universitat d'Ottawa, ja que era una de les parades que feia el bus venint des de Mont-real. Ens va agradar veure l'ambient estudiantil del dia a dia que tant característic és d'aquesta ciutat.


- Altres llocs d'interès: Visitar les zones de més atractiu turístic tot passejant és factible i recomanable, segons el nostre punt de vista; i tot i que al final del dia pots acabar una mica cansat, val molt la pena fer-ho només per tenir una idea de com és el ritme i l'ambient d'Ottawa, una ciutat de la que no teníem cap expectativa i que ens va sorprendre molt gratament. De fet ens van quedar molts indrets per visitar, alguns museus com el Canadian Museum of Nature, Canada Science, Tecnology Museum o el Canadian War Museum. Una molt bona excusa per tornar-hi algun dia!


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

    6 d’abril de 2017

    Viatjar a Iran per lliure amb un bebè: guia de consells pràctics


    Iran és un dels països de l'Orient Mitjà on viatjar amb bebès és sumament fàcil,sobretot perquè la gent és extremadament hospitalària i li encanten els nens. Segons la nostra experiència, ens hem trobat que els iranians amb qui hem tingut contacte (hem fet couchsurfing i hem estat molt sovint amb gent local) durant el nostre viatge ens ho han posat tot més que fàcil: facilíssim! Si estàs pensant en viatjar a Iran amb el teu petitó o petitona, aquesta guia et serà de gran utilitat. Tots els consells te'ls donem a partir de la nostra experiència.




    Dades bàsiques del nostre viatge

    Ruta: Teheran – Qom – Kashan - Isfahan - Varzaneh – Yazd – Mashad – Teheran
    Durada: 12 dies (15 dies comptant vols a /t des de BCN, fent una stop-over a Dubai de 12h) a Iran.
    Edat de la Ivet: 16 mesos
    Pressupost total (2 adults + 1 bebè): 1100 € + 1200 € en vols (comptant 2 vols interiors)

    Abans de sortir


    Millor època per viatjar a Iran:

    La millor època per anar a Iran és des de l'octubre fins a l'abril, evitant així els mesos d'estiu, on les temperatures poden arribar a ser realment caloroses, arribant als 45 C fàcilment. Desaconsellem totalment viatjar a l'estiu a Iran amb un bebè, ja que aquest pot deshidratar-se i passar-ho molt malament, cal evitar el calor sufocant i planificar el viatge al país quan les temperatures són més suaus.
    Nosaltres vam viatjar a Iran la primera quinzena de desembre, a l'igual que la primera vegada que vam estar al país (que era primers de gener) vam anar en ple hivern. No ens va fer molt fred, inclús en alguna ciutat vam arribar a tenir temperatures de primavera (a Yazd estàvem a 22 C) i a d'altres ciutats vam arribar a estar a uns 8 C (Isfahan i Mashad), així que per si les mosques vam agafar roba de bastant abric per la petita que finalment vam utilitzar ben poc. El que sí dúiem i també recomanem si viatgeu a l'hivern amb bebès és una manteta ben abriga (o dur el saquet) per quan van amb el cotxet i per si cal abrigar-lo/a en alguna altra ocasió.



    Documentació:

    Tant els pares com el/la bebè necessiten visat per entrar a l'Iran. IMPORTANT: Per fer el visat és necessari fer-ho a través d'una agència especialitzada en tramitar-ho (han d'enviar tota la documentació a l'ambaixada d'Iran, que es troba a Madrid). És necessari tramitar-ho amb temps, ja que triguen pels voltants d'un mes en tenir llest el visat.

    Documentació necessària per fer el visat:
    - Passaport en vigència amb un mínim de 6 mesos (a partir del teu viatge)
    - 2 fotos de carnet
    - Assegurança de viatge (compte amb algunes assegurances que no inclouen Iran dins de la seva cobertura sanitària!)
    - 1 formulari per cada membre, omplert amb les dades de cadascú (ho administra la mateixa agència amb qui tramiteu els visats).
    - Pagament del visat: el visat costa uns 110€ + despeses d'enviament (30 €, només es paga un enviament per tots).
    Actualment si es fa un viatge amb una estança a Iran de menys de 15 dies, es pot fer el visat a l'arribada al país, al mateix aeroport; però no ho recomanem, ja que les lleis poden canviar d'un dia per l'altre i és recomanable dur tota la documentació des d'aquí, per evitar cues innecessàries i potser el mal tràngol de que no et deixin entrar al país (amb la incomoditat que suposa per un bebè de mesos estar tantes hores en un aeroport).

    Diferència horària:

    2,5h més respecte a Catalunya. No hi ha gaire diferència en tema d'horaris, a més, el fet que allà estiguin 2,5h avançats implica que a l'arribada serà fàcil que el nostre bebè s'adapti amb facilitat, ja que segurament s'adormirà una mica abans. Si viatges a l'hivern, com és el nostre cas, és ideal retirar-se d'hora i sopar aviat, ja que es fa de nit entre les 17.30-18:00. La part positiva és que us llevareu d'hora al matí i podeu aprofitar el dia per fer les visites (heu de comptar que molts llocs a l'hivern els tanquen a les 16:00 o abans).


    Allotjament


    Couchsurfing:

    Un tipus d'allotjament molt estès que va fer del nostre viatge gran experiència. Fer couchsurfing és allotjar-te en cases particulars; però més que un simple allotjament consisteix en una filosofia del viatger de compartir experiències i conèixer l'altra cultura. Es basa en un intercanvi desinteressat, totalment altruista de qui t'acull. A l'Iran no s'ha de pagar res per allotjar-te d'aquesta manera, però en el cas que ells t'ofereixin algun àpat (o tots) sí pots tenir la voluntat de donar-los alguns diners (nosaltres ho vam fer en alguna ocasió).
    Per a nosaltres fer couchsurfing amb la nostra bebè va ser una de les experiències al país de la que guardem millor record, ja que vam tenir contacte amb famílies que tenien altres nens (no us podeu imaginar què ràpid es fan amics els nens!) i vam poder conèixer el seu dia a dia.
    Si utilitzeu la xarxa de couchsurfing, heu de saber que a l'hivern la gent a les cases tenen l'estufa engegada al màxim, així que no cal dur roba per abrigar-vos, però no oblideu-vos de dur tovalloles. És important saber que a l'Iran el més comú en la majoria de les cases és dormir al terra en un matalàs que està directament a sobre d'una catifa (de vegades pot ser directament a sobre de la catifa), així que normalment el llit és més dur que un llit al que podem estar acostumats. Menjar al terra també és un costum olt normal, a sobre de les catifes que tenen distribuïdes per tota la casa, tot ficant un mantell a sobre. Tot i que en les cases tenen mobles, moltes vegades no els utilitzen!.



    Hotels:

    Durant el nostre viatge també ens vam allotjar en hotels ales ciutats de Qom, Isfahan i Yazd (Backpacker hotel), més informació sobre allotjaments a la nostra "Guia pràctica d'Iran". El preu d'una habitació triple amb bany i esmorzar inclòs pot oscil·lar entre els 30€-50€ en temporada baixa, que és quan vam anar nosaltres. El millor dels hotels a l'Iran, és que el preu per una habitació triple sol ser el mateix que per una doble, així que recomanem preguntar per les dues i reservar abans d'anar des d'alguna altra ciutat per telèfon. Moltes vegades podeu preguntar al mateix hotel per si saben d'algun hotel a bon preu en una altra ciutat i demanar-los que us reservin l'habitació

    Transport


    En l'actualitat és molt fàcil desplaçar-se per Iran amb transport públic. El país té una xarxa de carreteres, infraestructura i flota envejable

    Autobús

    És el transport que més recomanen i varem utilitzar. Iran té una bona infraestructura de carreteres i una bona xarxa d'autobusos amb molta freqüència entre les ciutats més turístiques (Teheran, Isfahan, Shiraz, Yazd), així que recomanem moure't amb bus pels trajectes més curts pel país. Els bitllets es poden comprar a l'estació d'autobusos de cada ciutat; normalment comprant el mateix dia sol haver disponibilitat, però en èpoques on hi pot haver més moviment local, Nooruz (Any Nou iranià) per exemple, és millor reservar-ho amb temps.


    Taxi:

    És el transport ideal per fer desplaçaments urbans (un trajecte dins de la ciutat no sol costar més de 2€ al canvi) i també per fer algunes excursions a les rodalies de les ciutats. Recomanem sempre pactar el preu abans d'afagar el taxi. A l'Iran no és obligatori que els bebès/nens duguin cadireta per anar en taxi, així que no cal dur-la de viatge, tret que es vulgui llogar cotxe.

    Avió:

    També hi ha una bona xarxa de companyies i de vols nacionals a Iran. Creiem que és aconsellable evitar que un bebè passi moltes hores en un bus si hi ha una altra alternativa, el millor és fer que el viatge sigui el més còmode possible. Per a trajectes llargs, recomanem aquest mitjà de transport que sol costar uns 50-70 € per persona (els bebès paguen un cost molt petit del bitllet, sobre uns 10€). Nosaltres vam fer el trajecte de Yazd-Mashad i Mashad-Teheran en avió, per estalviar-nos un munt d'hores en bus.

    Desplaçaments urbans:

    Tret de les grans ciutats, com Teheran, que existeix una xarxa de metro prou bona, en els trajectes urbans recomanem agafar taxi. Sol ser econòmic i fiable (un trajecte llarg de 20 minuts sol costar com a màxim 2€).


    Transport del bebè: cotxet o porta-bebès?

    En totes les ciutats on hem estat hem utilitzat el cotxet, tret d'alguna visita que requeria el porta-bebès, com per exemple per anar a algun desert, endinsar-nos per carrerons de tova o bé per pujar a alguna que altra torre per veure les vistes. En aquestes excursions, el millor és deixar el cotxet aparcat a i anar a lo pràctic, si no voleu carregar-lo innecessàriament. Imagineu-vos com deu ser carregar el cotxet quan fa calor!
    L'edat de la nostra petita quan vam fer el viatge a Iran era de 16 mesos i ja caminava, així que de tant en tant la dúiem de la mà fins que es cansava.



    Iran no és un país adaptat a les cadires de rodes i cotxets: la majoria d'edificis presenten barreres arquitectòniques i únicament els hotels de més categoria i algun museu tenen ascensors. No són poques les vegades que es necessiten les quatre mans dels pares per pujar o baixar el cotxet, fins i tot per baixar de la vorera a l'asfalt del carrer.

    De totes formes, prioritzem el cotxet sobre el porta-bebès, no només per la comoditat de no carregar amb el bebè a sobre sinó també per a que el nadó pugui fer les seves becaines o carregar-lo quan està cansat de camminar.

    Comunicació amb la família

    Es poden adquirir fàcilment targetes SIM del país. Nosaltres les vam comprar al mateix aeroport de Teheran a l'arribada, 1 MG per només uns 4 € al canvi, una ganga! Això ens permetia estar connectats al correu i al Whatsapp per poder estar en contacte amb la família. Respecte a les xarxes socials, val a dir que ja des de la primera vegada que vam estar nosaltres fins al novembre de 2016, el govern d'Iran ja aplicava una censura i no deixa accedir-hi, però els iranians se les empesquen totes per saltar-se totes les prohibicions. Per poder accedir a facebook, cal descarregar-se el programa “Psifon Pro” i entrar des d'aquesta aplicació.


    Alimentació


    Si el teu bebès es menor de sis mesos i només pren llet materna, no tens cap problema. L'aliment ja va incorporat en la mare i el/la petit/a pot menjar quan vulgui.

    Si ja ha començat amb els triturats, als supermercats d'Iran pots trobar farinetes, tot i que no és molt comú que la gent local en compri, el bebès iranians solen menjar sempre a casa. Nosaltres, tenint en compte que la nostra petita en aquest viatge ja tenia 16 mesos i menjava pràcticament de tot, vam dur-ne alguna farineta de verdures, fruites i cereals per barrejar amb llet a l'equipatge, sobretot pensant en els trajectes d'avió llargs que faríem, tot i que va preferir menjar el que nosaltres menjàvem. De totes formes, no cal portar menjar per tot el viatge, a les cases et cuinaran sense problema i et poden escalfar aigua, els iranians sempre s'ofereixen a fer tot el que estigui a les seves mans!


    Si el teu bebè ja mastega i ingereix més sòlid, gaudirà amb el menjar iranià! (com la nostra!). El menjar iranià no és picant ni cuinen amb moltes espècies, així que poden tastar de tot. La cuina del país és variada: carn, verdures, fruites, arròs...Fetes de mil maneres. Es fan moltes sopes i plats de cassola acompanyats d'amanides (el tomàquet i el cogombre no falta mai!), formatges, olives, salsa de yogurt, fruits secs... Per a nosaltres el menjar iranià és deliciós i de fet hem menjat molt i molt bé durant el nostre viatge. Suposem que pel fet d'allotjar-nos en cases de gent local també hem tingut oportunitat de tastar plats molt tradicionals i descobrir coses exquisides. Si teniu la oportunitat de que el vostre bebè mengi casolà és el millor per ell i també per vosaltres.



    L'aigua cal consumir-la embotellada. És fàcil trobar-la en qualsevol tenda per 8 rials el 1,5l. Us adonareu que els iranians no beuen aigua durant els menjars, si de cas yougurt líquid, i per suposat no veuen alcohol (són musulmans).


    Higiene


    Bolquers:
    Es troben fàcilment a les tendes i de totes les talles, només has de mirar segons la marca que correspongui a la mateixa talla que té el teu bebè. El nostre consell: si el teu viatge no és molt llarg, calcula quants bolquers necessitaràs i porta'ls des de casa (sí, ho sabem: això implica portar mitja motxilla plena de bolquers, però et podràs despreocupar del tema).


    Canviadors:
    En cap lloc del país vam trobar lavabos amb canviadors i en alguna ocasió que vam preguntar ens vam convidar a canviar la bebè en alguna sala on resaven les dones (per ex. a l'aeroport). A l'Iran sempre és la dona la que sol canviar el/la bebè.

    Bany del bebè:
    Les habitacions de les cases que ofereixen allotjament disposen de bany privat amb aigua calenta (a tot arreu els hem trobat nets i en perfectes condicions). Si el teu bebè és molt petit pots demanar una palangana pel seu bany, sinó el pots banyar amb tu sense problemes.


    Salut


    Vacunes:
    No hi ha cap vacuna obligatòria per a viatjar a Iran, tot i que això pot variar i t'aconsellem que abans del teu viatge consultis amb el teu pediatre i el centre de vacunació internacional.

    Assegurança de viatge:
    Per fer-te el visat i entrar al país és obligatori disposar d'una assegurança de viatge. Aquest fet et permet viatjar amb la tranquil·litat i estar preparat en cas que el teu bebè es posi malalt. Nosaltres t'aconsellem sempre contractar-la amb Iati Seguros, que disposa a més d'una assegurança específica per les famílies i dóna cobertura a l’Iran (d’altres assegurances no tenen cobertura a l’Iran). Si la contractes a través nostre enllaç, obtindràs un 5% de descompte.

    Necesser:
    Al necesser del teu bebè no hi pot faltar el protector solar i el repel·lent de mosquits (ambdós específics per a bebès), si viatges durant els mesos més càlids. Tampoc oblidis un barret per protegir el teu petit/a del sol, sobretot si aneu a algun desert o passeu tot el dia fora. Pensa en donar-li de beure aigua sovint per tal de que no tingui problemes d'hidratació.

    El protector solar (factor 50) i un parell de barrets protegiran al teu petit del sol. Si viatges durant els mesos més càlids, pensa en donar-li de beure sovint per tal que no tingui problemes d'hidratació.

    Diners:
    Degut al bloqueig d'EEUU, a l’Iran no es pot treure diners dels caixers, així que pensa que hauràs de dur tots els diners que necessitis per al teu viatge a sobre en metàl·lic. Si que es pot pagar amb targeta en algunes agències, però el millor és dur diners de sobra per si de cas ho necessites.


    *Nota: canvi de moneda al desembre de 2016- 1€= 34,53 rials


    T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

      26 de març de 2017

      Equador, la selva amazònica


      De les experiències que més em va marcar del viatge a Equador de ben segur que va ser la visita a la Selva Amazònica, a la zona del Cuyabeno. La Gaby havia reservat una estada en unes de les cabanes. Vam fer Quito - Lago Agrio amb autobús i vam arribar a les 4 de la matinada al poble on ens havia de recollir una caravana. Havíem d'esperar-nos a l'hotel de Mario, però fins les 5 no ens deixava entrar "la Gaby va utilitzar allò de "venga amiguito, ¿no nos dejará aquí a fuera a dos chicas solas como nosotras?" I ens va deixar entrar a seure, mentre preparava l'esmorzar i nosaltres miràvem a mirar un programa de matins que tenien la cançó de 'Todos los días sale el sol ’de Bongo Botrako' com a careta d'entrada i a mi em va fer molta gràcia.


      Una furgoneta ens va recollir i ens va deixar fins un camp base, amb dues noies australianes i una parella també d'Austràlia. Un cop allà ens esperaven unes canoes i un recorregut amb pluja de la selva, mentre el nostre guia el Galo ens ensenyava els monos, els perezosos, el yellow headed titimonkey, que vol dir micos de cap groc. Fa gràcies perquè molts animals tenen el nom del color que són. Els "dormilons", les papallones de mil colors… ens explicava que havia viscut fins als 10 anys en una comunitat indígena fins a trobar la feina de guia. La nostra cabana era espectacular, semblaven casetes de la selva de la Pocahontas. Tenen molt respecte per mantenir la biodiversitat del lloc i l'aigua és aprofitada de la pluja i utilitzen energia solar. Totes les cabanes tenien dutxa amb aigua calenta i lavabo, i al llit hi havia mosquiteres.


      Hi havia una zona central on menjàvem i de debò, el menjar estava boníssim. A partir de llavors, vam compartir l'experiència amb un grup de 8 persones més, una família de francesos de l'illa de Guadalupe de les Illes Medes i els 4 companys australians de la furgoneta.


      Vam veure de tot. Vam tocar serps, vam veure i banyar-nos entre dofins, aranyes gegants, un caimà, vam tastar formigues amb gust de llimona, termites, vam fumar d'un pal d'un arbre, ens vam pintar amb tiges i troncs naturals, vam veure més monos que es movien en grups de 80 o 90, vam fer el "tarzán" amb lianes, vam fer caiac amb a canoca i vam veure postes de sol impressionants.

      Una experiència inoblidable i mai més ben dit, salvatge.



      Per acabar, he fet una llista amb els imprescindibles (amb els que em vaig trobar) per anar a la Selva:

      - Anti-mosquits
      - Crema solar, gorra pel sol i ulleres de sol
      - Banyador
      - Botes d'aigua (en algunes cabanyes te les deixen)
      - Capel·lina (en algunes cabanyes també te'n deixen)
      - Ampolla o cantimplora
      - Xancletes d'aigua (a la canoa se't mullen els peus sí o sí)
      - Alguns diners per si vols comprar alguna cosa
      - Llibreta, boli i càmera


      La Núria també ha escrit:
      _________________________________________________________________


      "Viatjo des que era ben petita. És una passió dels meus pares i l'hem heretat tots a la família. Viatjar em fa sentir lliure, m'encanta conèixer a gent nova i aprendre i sorprendre'm del que pugui passar, sobretot si és amb gent autòctona del país o per visitar amistats que hi viuen. Planifico el vol, els diners, les dates i el lloc on dormir, però per la resta em deixo portar molt, tots els països m'atrauen i sempre procuro llevar-me d'hora i anar a dormir ben tard quan hi sóc." La Núria és la nostra convidada del mes de març i li hem cedit el blog per explicar el seu viatge a Equador. - Enric i Celia



      T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

        17 de març de 2017

        Equador. El menjar, els volcans i les cascades.

        Quan viatges sola i tens algú del país que t'acompanya i t'ensenya racons del lloc on estàs, ets una persona privilegiada perquè pots fer una immersió en la cultura del país molt més plena. La família de la Gaby em va acollir amb els braços oberts i em van ensenyar un munt de paraules i sabors que desconeixia. Sembla mentida que tots parlàvem espanyol i que moltes vegades em costava seguir el fil de la conversa si parlaven molt ràpid entre ells.
        Vaig visitar la ciutat natal de la Gaby, Ambato, i la seva mare ens va preparar un super dinar amb menjar típic d'Equador. Plàtan fregit (tenen molts tipus de plàtan), cranc, "encebollado" (sopa amb ceba i a vegades carn que sovint mengen per passar la ressaca), crispetes que les sucaves a la salsa...


        Durant els dies que vam estar a Ambato vam visitar la ciutat i vam fer algunes excursions. Una de les que em va agradar més va ser la visita a la ciutat turística de Baños, que es troba en una vall al costat d'una cascada i aigües termals i del volcà Tungurahua, encara ara actiu. Allà vaig provar diversos menjars i vaig descobrir la 'melcocha', que és una tira de sucre de colors.


        Vam llogar unes bicicletes i vam fer una ruta per la vall de Baños. El temps varia molt en pocs minuts i vam fer el recorregut entre sol, pluja i vent. A mesura que anàvem avançant, anàvem torbant petites atraccions. Des de nories com les de la fira a puenting o supertirolines. Dic supertirolines, perquè ho són i es diuen 'canopys'. No sé si haureu vist la pel·lícula de "Divergente", quan la protagonista supera l’última prova per formar per sel seu grup i es tira per una tirolina totalment estirada. Doncs em refereixo a això. Una tirolina que passava per sobre de la cascada 'El manto de la Novia' a un parell de quilòmetres d'alçada sense una xarxa a sota. Podies fer-ho estirada o asseguda. Si busqueu al youtube trobareu imatges de gent que ho ha fet. Una experiència brutal. Després tornes amb 'Tarabita' que és com una espècie de "telehuevo" dels de les pistes d'esquí, però al descobert.


        Una altra excursió que vam fer, però aquesta ja va ser un cop havíem tornat a Quito, va ser a Otavalo, al mercat de mil colors de productes fets a mà. És un poble que visiten molt els nord-americans, els 'gringos' com els anomenen a Equador i és l'espai perfecte per comprar records i jugar a buscar el preu més baix.


        Equador és un país molt divers i el temps varia molt segons la zona on et trobes. Té volcans que encara es troben actius com el Tungurahua a Baños i molts d'altres que s'han convertit en atractiu turístic per la seva bellesa. És el cas del Quilotoa, que es troba a 3.814 metres d'altitud. No sé si va ser per la barreja de menjars o pel mal d'alçada, però va ser el dia que em vaig prendre una de les pastilles que m'havia comprat a la farmàcia abans de viatjar. El Quilotoa es pot visitar i pots baixar fins al cràter que ara és un llac de 250 metres de profunditat i uns 9 km de diàmetre on la gent fa caiac o s'hi banya. Els minerals que han quedat del volcà, fan que l'aigua sembli de color verd quan li toca el sol.


        El dia que hi vam anar nosaltres feia molt sol, però també vent que aixecava la sorra del terra. Vam baixar, jo diria que uns 1.000 metres de desnivell amb molta pols i vam posar els peus al llac. Hi ha gent que hi acampa o fa alguna ruta per allà. Persones de la comunitat de Quilotoa en treuen profit i condueixen els burros pagant 15 dòlars. Estan tots fortíssims, petits i grans, homes i dones, van amunt i avall pujant a gent i ells caminant. Ho fan unes 8 cops al dia, segons ens va dir un senyor que en portava un. Nosaltres vam decidir pujar a peu. Vam tardar una hora i mitja, i vam arribar ben empolsinades a dalt, de la sorra que aixecaven els burros quan passaven. Anàvem amb les nebodes de la Gaby, de 8 i 9 anys cada una i al principi es van estar queixant molt que si us plau els hi paguéssim un burro, però van veure que no ho faríem i van decidir callar i seguir pujant. Van arribar abans que nosaltres dues. Quan vam arribar a dalt ens vam fer la foto de la victòria i vam anar a prendre un "canelasso" (com una espècie de te calent de canyella que si vols t'hi posen alcohol).



        La Núria també ha escrit:

        _________________________________________________________________


        "Viatjo des que era ben petita. És una passió dels meus pares i l'hem heretat tots a la família. Viatjar em fa sentir lliure, m'encanta conèixer a gent nova i aprendre i sorprendre'm del que pugui passar, sobretot si és amb gent autòctona del país o per visitar amistats que hi viuen. Planifico el vol, els diners, les dates i el lloc on dormir, però per la resta em deixo portar molt, tots els països m'atrauen i sempre procuro llevar-me d'hora i anar a dormir ben tard quan hi sóc." La Núria és la nostra convidada del mes de març i li hem cedit el blog per explicar el seu viatge a Equador. - Enric i Celia



        T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

           
          Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
          cookie law