19 de juny de 2017

Curiositats de Macau


Macau, un minúscul territori de poc més de 30 km quadrats, una petita península dins del Mar de la Xina Meridional, és un lloc amb tanta història i coses curioses sobre ella, que va despertar la nostra atracció per visitar-la des d'Hong Kong, en una escala que vam fer en el nostre viatge a Filipines.

El principal atractiu de Macau és que és una ciutat portuguesa a la Xina, ja que va estar sota la sobirania de Portugal durant més de quatre-cents anys. Així que a primera vista, el que s'aprecia en arribar a aquesta ciutat és el seu patrimoni arquitectònic portuguès. Impossible que no sorprengui veure els seus carrers empedrats, esglésies i cases amb balconades i rajoles en les seves façanes per aquestes terres asiàtiques.


Però si penses que aquesta és la seva única atracció, estàs molt equivocat/a. Existeixen altres curiositats de Macau que segur que et va a encantar conèixer. A continuació n'expliquem algunes d'elles:


La bandera. Quan Macau va deixar de pertànyer a Portugal (al 1999), es va fer un concurs per escollir el disseny d'una bandera que representés Macau després de la seva reintegració a la República de Xina. La proposta guanyadora va ser la d'un professor d'art anomenat Xiao Hong. El guanyador va explicar el seu truc per guanyar el concurs: va llegir una guia turística de Macau de 600 paraules per inspirar-se a fer el disseny!



La llengua portuguesa. Quan al 1999 Macau va deixar de pertànyer a Portugal, es va arribar a l'acord de mantenir la llengua portuguesa com a oficial en aquesta regió administrativa especial xinesa. I encara que aquest idioma avui dia no ho parla gairebé ningú de la seva població (solament un 3%), si un passeja pels carrers de Macau podrà veure pràcticament tots els rètols dels carrers, places i tendes escrits en aquest idioma, a més de que els documents oficials del territori estan escrits també en portuguès. Cal dir que pel viatger que no sap xinès (com és el nostre cas) ajuda bastant a trobar alguns llocs o entendre millor el que tenim davant nostre.



Moneda pròpia. Macau té la particularitat de tenir una moneda pròpia, la "pataca". Encara que per fer alguna compra a la ciutat no sigui necessari canviar moneda -ja que els dòlars de Hong Kong són acceptats i el canvi és el mateix tipus- és una moneda bonica per col·leccionar, per si et decideixes a canviar.



Densitat. Si passegem per Macau veurem que gairebé tot és ciutat, no existeixen àrees de parcs extensos. De fet, es tracta d'un dels llocs més poblats del món, amb una densitat de població d'uns vint mil habitants per quilòmetre quadrat, unes xifres més que sorprenents.


Població longeva. D'acord amb The World Factbook, Macau té la segona esperança de vida més alta al món, mentre que la seva taxa de mortalitat se situa entre les més baixes del món. L'esperança de vida al néixer és de 84,48 anys. No és mala idea anar a viure a Macau!


Perquè hi ha tants casinos a Macau? Bàsicament perquè allà són legals. Els xinesos, cada vegada amb un poder adquisitiu més alt, els encanta el joc com entreteniment, i com que la demanda creix cada dia més, creix també el negoci i cada vegada hi ha més casinos. Una bona idea en una escapada a Macau és visitar algun que un altre casino (encara que sigui solament per fer un cop d'ull) a la nit, per gaudir de les llums de neó i veure l'ambient.



Els casinos de Macau tenen 7 vegades més joc que els de Las Vegas. Macau va superar a Las Vegas al 2007 i al 2011 va aconseguir la ja impressionant xifra de 30.000 milions de dòlars de beneficis. Els números d'aquesta regió xinesa són sorprenents, ja ha passat amb escreix per sobre de Las Vegas, la gran capital del joc mundial. Les xifres ho diuen tot: 30 casinos de Macau creen més diners que més d'1.700 a Las Vegas!

Per a que vegis la gran similitud que té Macao amb Las Vegas: a Macao existeix un casino-resort gairebé idèntic a un de Las Vegas, "The Venetian Macao", operat per la franquícia Las Vegas Sands i inspirat en la famosa i turística ciutat italiana de l'amor, Venècia. És ple de canals amb góndoles i es pot admirar una torre igual a la de la plaça de San Marcos. Com si estiguéssim a la bella Itàlia!



Darrera de la façana del seu edifici més emblemàtic… no hi ha res! La famosa façana de la Catedral de Sant Pablo són solament les ruïnes que van quedar d'un gran incendi l'any 1835. La mala sort va fer que es destruís gairebé tot l'edifici per complet, només van quedar les restes que avui dia segueixen en peus i que són visitades per tots els turistes que arriben a la ciutat: la façana barroca feta de granit i l'escalinata que es troba al davant d'aquesta. Aquestes restes ara són Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, més de pertànyer també a una de les set meravelles d'origen portuguès del món.



Un Pont Vell que no es tan vell. El pont més famós de Macau és el Pont Governador Nobre de Carvalho, que fa poc més de 2 km i mig de llarg i va ser el primer pont que va connectar la península i l'illa de Taipa. Es conegut amb el nom de “Pont Vell" i de fet és el més antic de Macau, encara que de “vell" solament té el nom, ja que té poc més de 40 anys.



El far més antic de la Xina està a Macau. El gran port de Macau va ser un dels més importants d'Orient durant segles, per aquesta raó el seu far va ser el més antic de la Xina, orientant a multitud de vaixells que es van apropar per aquestes latituds. La seva història es remunta al 1622, quan els portuguesos van construir la Fortalesa da Guia en el cim de la muntanya més alta de Macau, amb l'objectiu de que les seves muralles protegissin aquest far. A dia d'avui el Faro da Guia encara segueix en funcionament, tot i que el port s'ha ampliat al llarg dels anys i ara estigui situat més a l'interior.



El carrer de la felicitat. La “Rua da Felicidade”, que significa el "carrer de la felicitat" en portuguès, és un dels carrers més fotografiats de Macao. Passejar-hi és com fer un viatge a la Xina de fa 100 anys, ja que és ple portes, finestres vermelles i fanalets típics xinesos. També és famós per haver estat decorat de diverses pel·lícules, la més coneguda és la d'"Indiana Jones y el templo maldito", on se suposa que en un dels locals on apareix Harrison Ford és a Shanghai.



Estem segurs que a banda d'aquestes curiositats, existeixen moltes més sobre Macau. Et convidem a que si saps alguna més, ens l'expliquis en un comentari en aquest article.


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

    11 de juny de 2017

    Entrevista viatgera al David i l'Eli de "Viatjar pel món"


    A l'Eli i al David els vam conèixer en un primer moment a través de les xarxes socials i el seu blog de viatges Viatjar pel món, una web on es pot trobar informació detallada dels seus viatges, guies, vídeos i inclús algunes fotos "vintage" (que ells anomenen) dels seus inicis viatgers. Tot i que el seu blog fa gairebé poc més d'un any que existeix, no són poques les destinacions que han documentat: Argentina, indonèsia, Iran, Japó, Laos, Marroc, Malta...Però els països i les experiències viatgeres que han viscut són moltes més: Índia, Mali, un Interrail per Europa...No acabaríem mai!

    Recentment, coincidint amb una trobada de viatgers de bcnTB, l'Associació de Bloggers de Viatges de Barcelona a la que pertanyem, vam tenir la oportunitat de conèixer-nos en persona i desvirtuar-nos. Sempre és un plaer conèixer gent viatgera que té els teus mateixos gustos i interessos i que et et pot aconsellar sobre destinacions on han estat. I potser algun dia coincidir en algun viatge!




    Perfil viatger


    Quants països heu visitat? 38.
      Pes habitual de vostra motxilla? 11 kg + 2 kg a la bossa de mà.

      El darrer viatge? Flandes.
        La propera destinació? Madagascar.

        El destí favorit? (ciutat o país) E: Irán, D: Índia.
          Un racó especial a prop de casa? Cabrera, al Collsacabra.
            Un destí/viatge somiat que us quedi pendent? EEUU costa a costa, sense presses ni Trump.

            Si poguéssiu fer un viatge en el temps, on aniríeu? E: Constantinoble (Imperi bizantí). D: Angkor (Imperi Khmer)
              Una lectura per un trajecte llarg? Alguna relacionada amb el país que estem visitant.
                Música per escoltar mentre viatgeu? D: Antònia Font. E: la que trobi pel país.
                  Una pel.lícula que us faci viatjar? Historias mínimas (Argentina 2002).



                    L'entrevista


                    Com va començar la vostra passió viatgera?

                    D: El primer viatge amb amics va ser a París l'any 1991. Érem quatre i cap de nosaltres havia fet un viatge sense la família. Aquella sensació de llibertat i la possibilitat de veure en viu tot allò que només havíem vist en llibres, ens va fascinar. Va ser només una setmana, però al tren de tornada ja comentàvem on aniríem l'any següent. A partir d'aquell moment, viatjar es va convertir en un objectiu prioritari a la vida.

                    E: Des de que era nena m'atreia la idea de conèixer paisatges, llocs i maneres de fer diferents. Diria que tinc una predilecció “natural” per allò diferent o desconegut. No busco, més aviat les evito, sensacions fortes! Però en canvi les subtils diferències m'atrapen. Per això viatjar per a mi és tan estimulant.



                    Quin és el viatge/destí que us ha marcat més com viatgers?

                    Índia, sens dubte. Si ens haguessin dit en aterrar a Delhi que acabava d'arribar a un altre planeta, ens ho haguéssim cregut. No hi ha un lloc al món que se li pugui assemblar. És un país que es viu intensament a cada moment. Des de que et lleves fins que et vas a dormir tens els cinc sentits captant coses noves. No es pot dir que ets un “viatger professional” fins que no has estat en aquest país. Absolutament imprescindible. Nosaltres hi hem estat dues vegades, i volem tornar-hi.


                    Quin és el destí que més us ha sorprès i per què?

                    Si hi ha un país on la informació prèvia i la experimentada “in situ” és més distant, aquest és Iran. Quan parles amb família i amics i els dius que hi aniràs de vacances, et miren amb una cara de...esteu bojos! Tothom creu que són extremistes violents i una societat tancada. I quan arribes allà et trobes amb la gent més hospitalària que hem vist mai a la vida. Si hi afegim una arquitectura islàmica impressionant, ciutats vives, deserts de somni i una gastronomia deliciosa, es converteix en un destí per gaudir al màxim. Hi vam anar l'estiu passat i hem fet tanta propaganda que, creiem que qualsevol dia ens faran cònsols honoraris.



                    Una anècdota divertida?

                    Estàvem fent una ruta amb camell pel desert del Thar, entre l'Índia i Paquistan. Ens havien advertit de les altes temperatures i anàvem ben equipats amb roba llarga fresca, barret i crema solar. Ens vam instal·lar al mig del desert a fer bivac. Tot era perfecte, fins que es va desencadenar una tempesta de pluja i vent bestial. Ens vam intentar tapar amb uns plàstics, però eren insuficients. Va ser impossible dormir en tota la nit, vam passar molt fred i vam acabar mullats de dalt a baix. És d'aquelles coses que ara recordem amb un somriure, però que en aquell moment no ens va fer gens de gràcia.


                    I una anècdota no tan divertida?

                    A Mali, l'any 1999 érem un grup de sis amics viatjant. Vam començar a caure malalts un darrera l'altre. Febres altes, diarrees i vòmits. Ens vam adreçar a l'hospital de Mopti, però les condicions eren pèssimes i encara empitjoràvem més. Per acabar-ho d'arreglar, l'assegurança que portàvem, va passar de nosaltres. No direm noms, perquè ara ja no guardem les proves d'aquell “abandonament” i encara ens posarien una demanda. Només podem dir que van ser molt RACanos.
                    Jo (David) vaig haver de tornar en avió sense la resta d'amics, pels meus mitjans, a 40º de febre, fent escala a Alger i canviant l'enllaç del dia següent per un vol a Madrid, on em van perdre la maleta. D'allà vaig agafar un altre vol per tornar a Barcelona. Tot això, amb febre i dèbil, no va ser gens fàcil.
                    Al dia següent, m'hospitalitzaven al Clínic i em passava allà una setmaneta. Diagnòstic: rickèttsies. Aquí si que em van tractar fantàsticament. Podem estar orgullosos de la Unitat de Medicina tropical que tenim.


                    Què és el més important que heu après viatjant?

                    Viatjar és un aprenentatge constant. A cada viatge aprenem alguna cosa. Però si hem de destacar-ne una, diríem que hem après a entendre més a les altres persones. Conèixer altres cultures et fa ser més comprensiu i tolerant amb tothom qui t'envolta. I per tant, viatjar, segurament també t'acaba fent millor persona.



                    Perquè recomanaríeu a altres persones a viatjar?

                    Té tantes virtuts, que creiem que és un dels medicament més potents que existeixen. T'elimina l'estrès acumulat per la feina, t'obre la ment, cura el racisme, et fa més culte, posa a prova les teves capacitats,...I tantes coses més, que fa difícil acabar. Només els hi recomanaríem que ho provin una vegada.



                    Un consell pràctic per a futurs viatgers.

                    Que planifiquin molt bé el viatge, però que un cop a la destinació es deixin portar i no tinguin por a anar canviant sobre la marxa.

                    Ah! I que s'informin i preguntin a www.viatjarpelmon.cat que estarem encantats d'ajudar i donar consells a tothom.


                    T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

                      1 de juny de 2017

                      Memento Park, el cementiri d'estàtues comunistes de Budapest


                      Quaranta minuts de trajecte en transport públic des del centre de Budapest és el que es tarda en fer un viatge entre l'avui i el passat immediat d'Hongria. A les afores de la ciutat, en un museu a l'aire lliure, 42 monuments són testimoni mut de quaranta anys de règim comunista. En el seu moment el més normal hagués estat enderrocar-los per trencar amb el passat i fondre les estàtues per reaprofitar-ne els seus metalls, però aquí el govern va tenir la visió de traslladar-les i conservar-les en el que avui és el Memento Park. Una decisió polèmica que aquí difícilment es podria portar a terme però que allà ajuda a les joves generacions a no oblidar una època que els queda lluny però que no volen que torni.




                      Unes estàtues de Marx i Engels -esculpides en granit fet portar expressament des de Mauthausen- i una altra de Lenin donen la benvinguda, a banda i banda de la porta principal, als visitants encuriosits que s'arriben fins aquí. Un cop dins la primera visió és desoladora: el parc és té un aspecte deixat, com si la seva pròpia concepció volgués transmetre una sensació de decadència. Sincerament, més que un museu a l'aire lliure sembla un descampat on hi han deixat caure aquelles figures.






                      Superada la primera impressió, la visita és un interessant repàs de l'època comunista a través de la seva iconografia visual. Escultura a escultura és succeeixen personalitats del règim -tan internacionals com hongareses-, rememorament de fets històrics i d'altra simbologia propagandística. Ens sorprèn trobar-ne una sobre la participació dels brigadistes hongaresos a la Guerra Civil Espanyola amb els noms escolpits de les batalles on van participar. I per l'alçada que devia tenir, ens impressionen les botes d'un gran Stalin: l'únic que va quedar d'una immensa estàtua que va ser derrivada durant la revolta del 1956.


















                      Informació útil pel viatger

                      Horaris:  Obert tots els dies de l'any des de les 10:00 fins a la posta de sol.
                      Preu: L'entrada al recinte costa 1.500 HUF (1000 HUF estudiants)
                      Adreça:  Balatoni út - Szabadkai utca sarok, 1223, Budapest

                      Com arribar?

                      1) En bus directe des de Deak ter (centre de la ciutat de Budapest). Un únic al dia, cada dia que marxa a les 11:00 i torna a les 13:00 h (el trajecte dura 30-40 minuts). Val 4.900 HUF i inclou l'entrada, però cal tenir en compte que per fer la visita només queda poc més d'una hora i quart (per a molts és més que suficient).

                      2) Amb el bus públic nº 150 o 101 des de l'estació "Kelenföldi pályaudvar" (al final de la línia verda de metro). Si no tens l'allotjament a prop, és necessari agafar primer el metro i després el bus. Com que és transport local, pots comprar els bitllets per separat (a 300 HUF cadascun) o bé comprar una targeta de transport públic de 24 h.

                      Més informació: web de Memento Park



                      T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

                        21 de maig de 2017

                        Varzaneh, el poble de les dones de blanc a l'Iran


                        Entre la ciutat de Kashan i Isfahan, trobem Varzaneh, un poble d’uns 11000 habitants que, aparentment, i segons la nostra guia de viatge no hauria de ser gaire important, si no fos per la peculiaritat de que les dones que hi viuen, que en comptes de vestir el típic “xador” de color negre el duen d'un blanc immaculat. Una imatge que trenca amb l'estereotip que teníem.

                        Vam arribar fins aquest poble gràcies a la recomanació d'un amic fotògraf, Rodolfo Contreras, i creiem que vam encertar de ple. Vam passar tres dies allotjats a la casa d’una família molt acollidora que vam contactar a través de couchsurfing, una manera de conèixer gent local que va resultar una molt grata experiència, tant per nosaltres com per la nostre petita Ivet. El fet és que aquesta família va resultar tan hospitalària que ens van fer sentir com a casa nostra. Tot i no parlar massa l'anglès, el marit ens va fer de guia pel poble i les rodalies i ens va dur als llocs més emblemàtics; va ser llavors quan vam descobrir que aquest poble posseeix un patrimoni ben interessant que encara estava per explotar (turísticament parlant).

                        Tot seguit hem fet un llistat dels indrets interessants per visitar a Varzaneh i les seves rodalies:


                        El pont Vell

                        Es tracta de l'últim pont vell que existeix sobre el riu Zayanderud i la seva missió actualment és connectar el districte vell de la ciutat amb el nou. Passejar per la seva riba quan cau el sol t'assegura una de les millors postals del poble, ja que els seus 10 arcs apuntats es reflecteixen al riu, amb la millor llum fotogràfica que pots trobar.



                        Torre dels ocells

                        Als voltants de Varzaneh existeixen més de 100 torres d'ocells, disseminades pel territori. Al contrari del que crèiem en un primer moment, no s'utilitzaven per enviar coloms missatgers a altres llocs (podia ser creïble, però no), sinó per utilitzar els fems que feien els coloms com a fertilitzant per les terres de cultiu de la zona. El fertilitzant sempre ha estat un bé molt preuat degut a que el terreny és desèrtic, per això l'enginy dels perses va fer que creessin aquesta fàbrica de fems ben a prop d'on vivien. Es tracta d'una torre plena de milers de petits forats per on poden entrar els ocells i establir el seu niu i així deixar les seves caques allà. Un invent molt intel·ligent!




                        Desert de Varzaneh

                        A només 15 km de Varzaneh trobem un dels deserts amb les dunes més altes d'Iran (fins a 62m d'alçada). Aquest desert d'uns 50 km de diàmetre, és un dels indrets on a la gent local li agrada anar i gaudir d'un pícnic tot veient un paisatge espectacular; fins i tot fer una foguera i cantar amb els amics, o bé practicar el sandboarding o fer alguna petita carrera de cotxes per les dunes. Aquest indret desèrtic és d'accés molt fàcil des de la ciutat de Varzaneh, ja que es pot arribar per carretera fins a les mateixes dunes. Una vegada deixat el cotxe, el millor és descalçar-se per pujar a peu a ritme lent la pendent d'una de les dunes més altes, d'es d'on es podrà veure unes vistes immillorables de tot el desert. Val la pena l'esforç, inclús portejant una bebè!

                        Les dunes de sorra normalment no es mouen molt amb el vent, així que (segons ens han dit) hi ha gent que acampa diverses nits allà. De totes maneres, s'ha de considerar que excepte estiu i a finals de la primavera, la temperatura sovint baixa per sota 10° (sobretot durant els mesos de gener i febrer), a causa de la manca d'humitat. Per una altra banda, a l'estiu és preferible evitar anar-hi a les hores centrals del dia, ja que les temperatures poden passar dels 40ºC.



                        Llac de sal 

                        A 30 kilòmetres de Varzaneh trobem un dels deserts de sal més impressionants del país, que en realitat és un llac que gairebé en la seva totalitat s'ha assecat. Es tracta d’una extensió de 15 Km i per sota del nivell del mar, que ha fet que el paisatge desèrtic de la zona es converteixi de color blanc. Una imatge més semblant a un paisatge de neu que pròpiament de sal.

                        Molí dels camells:

                        Un vell sistema per moldre blat ha estat reviscut per utilitzar els camells de la zona. Avui dia ja fa un segle de l'última vegada que un iranià va utilitzar aquest sistema. Mohammadi és el propietari i fundador del molí dels camells, que actualment s'utilitza més amb propòsits turístics, tot i que mol blat ocasionalment per familiars i parents. Mentre canta una cançó folklòrica iraniana ben curiosa, estira la corda del camell, i aquest dóna voltes a una pedra que mol el blat. L'edifici on es troba la pedra és completament tradicional, la típica casa de tova que té un pati amb un espai on fer te. El molí de camells es troba per la carretera del cementiri de la ciutat. Es cobra una entrada de 50.000 rials.



                        Complex del bou

                        Haj-Ibrahim és el local que va fer reviure el sistema de fa 50 anys, utilitzant una cursa específica de bous que s'anomenava entre ells locals “la cursa Zaboli” (Zabol és una ciutat interior del sud-est d'Iran). En el cas del bou de Haj-Ibrahim, va passar més de 6 mesos per ensenyar un bou salvatge. El més increïble és que el bou només treballa quan el seu propietari li canta la seva cançó particular. El sistema és principalment un bou, una corda, una roda i una galleda. Utilitzant-lo, se subministra aigua als camps i es calcula que en les 6 hores que pot treballar un bou un dia es pot regar fins a 1500 metres quadrats de camp de blat, així que no és gens menyspreable. Aquest sistema s'utilitzava fa 600 anys fins fa només uns 10 anys, quan gradualment els pagesos van començar a regar amb aigua utilitzant altres màquines. L'entrada per veure el bou val 50,000 rials.




                        La ciutadella abandonada de Ghoortan

                        L'antiga ciutadella de Ghoortan és troba a només 12 km a l'oest de Varzaneh, a la riba del riu Zayanderud. Aquesta ciutadella feta de tova i actualment abandonada des de fa uns 30 anys ha sobreviscut a desastres naturals i moltes guerres des de fa més de 1000 anys. Amb una muralla de parets molt gruixudes fetes de fang, va ser en el seu dia un complex protegit per les persones que vivien en la regió. Actualment es pot entrar per la gran porta principal, sota una de les torres que queden dempeus, ara restaurada. Caminar pels seus carrers és endinsar-se en un lloc màgic, i un bon exercici d'imaginació per saber com devia ser allò abans que les parets de tova de moltes cases pel vent i el pas del temps caiguessin per no aixecar-se més, com si es tractés d'un poble fantasma. Avui dia, només quatre famílies hi viuen a l'interior de la ciutadella. Es pot esbrinar fàcilment on viuen veient on arriben els cables de l'electricitat.

                        Actualment, dins la ciutadella hi han quatre mesquites (una de ben nova), una casa de coloms, un molí i moltes cases mig derruïdes Està protegida per catorze torres de ronda, moltes mig caigudes, i hi ha dues portes d'entrada. El gruix de les parets varia de 3 a 4 m i tenen aproximadament 9m d'alçada. La ciutadella té una àrea de 40.000 metres quadrats, així que podeu imaginar que no es tracta d'una petita ciutadella, en el seu moment va ser un lloc ben important.



                        La peculiaritat de Varzaneh

                        Tot i que els deserts se sorra i de sal, les ciutats de tova i les torres i els sistemes antics de treball al camp ens van fascinar, el que més ens va sorprendre de Varzaneh va ser veure les dones que vesteixen amb xador blanc, un fet atípic en la resta del país.

                        Alguns creuen que el fet que les dones de Varzaneh vesteixin xador de color blanc prové del Zoroastrianisme, una de les religions més antigues del món, degut a que el blanc era un color sagrat. I que aquesta tradició està instaurada des de fa milers d'anys en la regió. De fet, no és gens estrany trobar objectes zoroastres en les cases de Varzaneh, i també escoltar parlar un dialecte ben diferent al parsi que diuen que prové del zoroastrisme. D'altres creuen que el fet de vestir de color blanc (en comptes de negre) és a causa de l'abundància de cotó en aquesta regió, ja que durant centenars d'anys s'ha conreat cotó en aquestes terres. Mentre que algunes persones senzillament pensen que el blanc és un color còmode que no dóna calor durant els calorosos estius que hi ha a la zona. De fet, el més curiós de passejar per Varzaneh, es veure barrejades dones que vesteixen de negre amb d'altres de blanc, com si de peces d'escacs es tractés.






                        Informació pràctica pel viatger

                        Com arribar: des de Kashan (300 Km) el més fàcil és anar amb un bus local (4h/100.000 rials pp). Hi han busos aproximadament cada 2 h de freqüència. Aconsellem preguntar horaris a l'estació de bus de Kashan o bé a l'hotel on ens allotgem.


                        Altres posts sobre Iran:
                        T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

                           
                          Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
                          cookie law