29 octubre de 2014

L'Índia més desconeguda: les coves d'Ellora i Ajanta


Les millors experiències són aquelles que no t'esperes, així com hi han llocs als que arribes gairebé per casualitat. Llocs que inicialment no estan previstos en el viatge però que et deparen sorpreses agradables. Una mica és això el que ens ha passat amb les coves d'Ellora i d'Ajanta.

Aquest estiu el nostre destí havia de ser Àfrica, però una oferta de vol de 380€ ens va fer repensar i acabar volant a Mumbai. A l'Índia, tampoc ens pensàvem pas quedar: l'agost és època del monsó i no ens venia de gust acabar remullats o en l'habitació d'un hostel més temps del compte esperant que sortís el sol. Ens vam decidir per Sri Lanka i Maldives i prendre'ns la capital de Bollywood com una escala.

Vam aprofitar per conèixer Mumbai i com teníem quatre dies i ens semblaven molts, vam mirar que quedava pels "voltants". El concepte "voltants" és molt relatiu en un país tan gran com la Índia, i a la guia vam acabar descobrint les coves d'Ellora i Ajanta que queden a 350 i 450 km de Mumbai respectivament. Mai n'havíem escoltat parlar abans i encara estem sorpresos del que allà vam trobar. Sense cap mena de dubte són uns dels llocs més espectaculars del país i, el millor de tot: pel turisme estranger encara estan per descobrir.


cuevas Ellora, Ellora, India


Les coves d'Ellora


Els temples d'Ellora són un dels punts àlgids de l'arquitectura medieval. Són Patrimoni de la Humanitat i amb raó. Monestirs, temples i capelles excavats a la roca per generacions de monjos budistes, hinduistes i jainistes se succeeixen en una cinglera de dos kilòmetres de llarg. En total són trenta quatre cavitats, cadascuna amb la seva especificitat, cada qual diferent a l'anterior. 

La seva ininterrompuda seqüència de creació, que s'estén des de l'any 600 al 1000, és una brillant mostra de l'Índia antiga. La realització d'aquest conjunt monumental de qualitat artística excepcional va ser una veritable proesa tècnica, però a la vegada Ellora il·lustra també l'esperit de tolerància característic d'aquesta civilització en la que les religions convivien sense problemes. 


cuevas India


India


Considerant el nombre de coves i que les més recents tenien més detalls, vam voler començar la nostra visita de menys a més en quant a espectacularitat arquitectònica per no perdre la capacitat de sorpresa i deixar pel final el millor. Les primeres que vam veure va ser el grup de les coves budistes, que en realitat són també les més antigues del complex. Algunes es troben inacabades, i gairebé totes contenen al seu interior budes que es troben en tota mena de postures, la majoria d'ells amb les cames creuades i les mans alçades, com si estiguessin practicant ioga.

Cada temple que vèiem tenia més filigranes i detalls, tant a l'interior com en les façanes. Tot té l'estructura idèntica a un edifici aixecat des del terra, només que aquest són excavats a la roca: les columnes, els arcs, els llindars de les portes... Es fa complicat d'imaginar el temps de dedicació que comportaria fer tan sols un d'aquests temples quan aquí ni tan sols havíem aixecat les primeres esglésies romàniques -maques però més tosques-. Immutables s'han mantingut fins als nostres dies, difícilment qualsevol dels edificis de les nostres ciutats tindran la mateixa durabilitat que aquests.


cueva Ellora


India


Però la joia de la corona d'Ellora és sense cap mena de dubte el temple hinduista de Kailasa. Aquest és completament diferent als anteriors i enlloc d'estar excavat de fora cap a dins, ho està de dalt cap a baix. Quan arribes aquí, per molt espectaculars els altres temples, ja no cal que continuïs. Qualsevol qualificatiu queda curt per descriure Kailasa, la seva grandiositat i detall fan que cap temple del complex hi pugui competir en bellesa. Només un parell de dades per al·lucinar: per fer aquest temple es van extreure 400.000 tones de roca i les seves dimensions són com dues vegades el Partenó d'Atenes, es diu aviat...

Per tenir una perspectiva del conjunt, la millor vista del temple és des de dalt de la roca que hi just al lateral esquerre. Des d'allà un pot intuir la dificultat de l'obra, excavada amb pic i pala per centenars de treballadors, sense cap marge d'error. Mil·limètracament pensada i mil·limètricament executada. Un cop es picava a la roca, no hi havia marxa enrera ni possibilitat de modificació. No volem ni pensar si a algú se li va acudir picar on no tocava.


cueva Ellora, India


India


A banda de la seva grandària, el temple és ple d'escultures detallades, com els elefants (un dels símbols de l'hinduisme), que sembla que estiguin protegint-lo en tot el perímetre. Caminar per dins dels patis del temple, envoltat de la roca tallada, és caminar per segles d'història. Sembla que la roca parli per si sola, però en comptes de sentir la veu del déu Siva, s'escolten els ocells que han fet nius a sota de les pedres. També hi ha rat-penats que viuen en la foscor dels llocs més foscos del temple, n'hi ha centenars i és fàcil trobar-los: una olor forta els delata.

Val la pena quedar-se assegut per veure l'ambient místic del temple. Un munt d'indis van arribant per deixar les seves ofrenes als altars, la majoria van en família. Aquest és un temple molt venerat i els peregrins hi arriben d'arreu del país. Hi venen a passar el dia, passegen, resen en grup, conversen i mengen asseguts al terra. Aquest és un bon lloc per observar i conèixer una mica més sobre la seva cultura i costums.


Ellora


Ellora


Ens costa marxar d'Ellora. Hem passat hores i hores caminant i descobrint les sales i els racons de cada cova, i si no fos perquè un dels micos que es troben disseminats per la zona ens va donar un ensurt, encara estaríem admirant la grandiositat d'aquest lloc. Hem dit que ens ha encantat? :)


Les coves d'Ajanta


Després de visitar Ellora pensàvem que les coves d'Ajanta ja no ens podrien impressionar, però res més lluny de la realitat. La primera visió que tenim de l'indret és espectacular: a diferència de les d'Ellora, les coves d'Ajanta se situen en alçada, arrenglerades en una cinglera amb forma de ferradura. Al seus peus transcorren les aigües d'un riu, des d'on es pot obtenir una panoràmica amb la que ja s'intueix que no és poc el que un trobarà allà dalt.


India


Les coves d'Ajanta són més petites però més antigues que les d'Ellora i de fet són considerades com les primeres institucions monàstiques del país. En total són trenta coves budistes excavades entre el segle II a.C. i el segle IV. que van servir de model i punt de partida per les d'Ellora. Justament l'apogeu d'aquestes últimes van comportar el declivi de les d'Ajanta fins al punt de ser completament abandonades i fins i tots oblidades. No va ser fins entrat el segle XIX que els anglesos no les van redescobrir i tornar a posar en el mapa. Encara ens preguntem com va poder estar durant tant de temps abandonada una obra d'aquesta envergadura.


India


India


Segurament el fet que ningú sabés de la seva existència durant més de mil anys va contribuir a que s'hagin conservat tant bé fins als nostres dies. Algunes d'elles amaguen petites sorpreses, com les pintures que les decoren i que són el veritable valor artístic d'Ajanta. Algunes d'aquestes coves podrien considerar-se autèntiques capelles sixtines de l'època, són frescos pintats amb tot luxe de detalls i que han mantingut els seus vius colors tot i el pas dels segles.  

Allà on no hi ha pintures són les escultures les que agafen el protagonisme. Budes en totes les posicions imaginables: asseguts, estirats, de peu... I d'altres escultures menys comunes com la roda del dharma o la petjada de Buda, el símbol que es feia servir per representar-lo quan encara estava mal vist donar-li una figura humana. Això sí, per trobar-les t'has de prendre el teu temps i ser molt observador.


Ajanta, India


escultura templo Ajanta


Ja de tornada, la ciutat d'Aurangabad encara ens tenia preparada una darrera sorpresa...
Et resulta familiar l'edifici de la foto de sota?


Aurangabad, India


Si l'has confós amb el Taj Mahal, hi has caigut de quatere grapes tot i que no anàves pas malament. Aurangabad té el seu propi Taj Mahal, i de fet el Bibi Ka Maqbara és també conegut com el petit Taj Mahal o el seu germà pobre. És una rèplica gairebé exacta del reconegudíssim monument d'Agra i des de lluny realment pot portar a la confusió. Quan t'hi acostes i el veus d' aprop és quan te n'adones que les dimensions i els materials constructius no són pas els mateixos. Tot i així, a que dóna "el pego"?


Informació pràctica:

Com arribar:

La ciutat més propera a les coves d'Ellora i d'Ajanta és Aurangabad. La ciutat disposa d'aeroport i està ben comunicada amb bus i tren. Nosaltres vam arribar amb aquesta darrera opció des de Mumbai: el trajecte dura 7,5h i el bitllet en 3a classe val 800 rupies (val la pena reservar el bitllet uns dies abans per assegurar-se seient, nosaltres ho vam fer a través de l'hotel).

Les coves d'Ellora estan a 30 km d'Aurangabad. Nosaltres vam contractar un tuk tuk per tot el dia i fer ruta. a més de les coves vam fer parada a la fortificació de Daulatabad i de tornada vam visitar el "petit Taj Mahal" a la ciutat. En total van ser 8h i ens va costar 600 Rp. L'entrada a Ellora val 250 Rs i la de Bibi Ka Maqbara 200 Rs.

Les coves d'Ajanta estan a 100 km d'Aurangabad. Es pot anar en taxi o en bus, nosaltres ens vam decidir pel bus: 2,5 h de trajecte i 115 Rs per bitllet. El bus et deixa al encreuament de la carretera, des d'allà cal travessar l'aparcament i la zona de tendes per agafar un altre bus que et puja fins les coves (15 min / 25 Rs cada trajecte). L'entrada a les coves val 250 Rs.

Allotjament:

Nosaltres a Aurangabad vam estar allotjats a l'Hotel Sparkling Pearl. Bona qualitat-preu però bastant allunyat del centre de la ciutat i el condicionant d'haver d'agafar un tuk tuk per a tot. El personal era molt amable però l'habitació tenia un matalàs i uns coixins més durs que una pedra. Només disposa de wifi a recepció i al restaurant. L'habitació doble amb bany, a/c i esmorzar inclòs ens va sortir per 1070 Rs/nit.

De viatger a viatger:

Reserva't dos dies sencers: un per visitar les coves de Ellora i un altre les d'Ajanta. El dia d'Ellora, si et lleves d'hora tindràs temps també de visitar Bibbi Ka Maqbara i Daulatabad (la ciutat Aurangabad, a part del "petit Taj" no presenta més atractius al viatger). Preferentment visita el primer dia les conves d'Ajanta i el segon les d'Ellora: aniràs de més antic a més recent (alerta amb els dies de visita: Ajanta tanca els dilluns i Ellora els dimarts). A Ellora guarda't pel final el temple Kailasa, si el visites primer, després la resta de coves ja no t'impressionaran.


Canvi de moneda a l'agost de 2014: 1 € = 80 rupies (Rs)


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

23 octubre de 2014

T'agradaria explicar les teves experiències viatgeres? Aquesta és la teva!


Avui tenim una bona notícia per tu. Si t'agrada viatjar i, a part de llegir sobre els viatges dels altres, també t'agradaria compartir el teu: aquesta és la teva!

Nova Casa Editorial comença a fer camí i una de les seves línies editorials serà una col·lecció de llibres en català. Una iniciativa que aplaudim i que considerem que ajudarà a cobrir una de les mancances temàtiques de llibres en català. Per estrenar la col·lecció s'ha plantejat un llibre col·laboratiu, fet per diversos viatgers. Hi ha millor iniciativa possible?


A Bagan (Myanmar) amb la Swan, a qui li vam regalar un llibre i la vam fer la nena més feliç del món


Per fer realitat aquest llibre cerquen la col·laboració de viatgers que vulguin participar explicant alguna de les experiències que han viscut viatjant. Entre les rebudes triaran les millors perquè formin part d'aquest llibre. 

Els interessa focalitzar l'experiència sobre un territori o regió, fins i tot podria ser una ciutat. Si la teva experiència transcorre per diversos països, pots seleccionar una part. L’extensió mínima i màxima de les experiències ha d’oscil·lar entre 500 i 3000 paraules. Si t'interessa, aquí podràs trobar més informació sobre les condicions, consells de redacció i l'adreça on enviar el relat.

Oportunitats com aquestes passen pocs cops. Nosaltres hi participarem... I tu? deixaràs passar aquesta oportunitat? ;)


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

15 octubre de 2014

Liverpool: la ruta dels Beatles


És dir Liverpool i venir-nos al cap els Beatles, és pensar en els Beatles i començar a taral·larejar alguna de les seves cançons, és cantar una mica i venir núvols de pluja. En el moment d'escriure aquest article estic escoltant algunes dels hits més famosos de la banda, al costat hi tinc la Celia cantant com una més. Però bé, millor deixem les confessions artístiques per un altre dia...


Liverpool
Miris on miris, a Liverpool trobes referències constants als fills predilectes de la ciutat.

Poques ciutats tenen el seu nom tant associat a un grup musical o un personatge famós. Encara que sembli mentida Liverpool existia abans que arribessin els Beatles i té atractius per visitar-la més enllà de tot el relacionat amb la banda. Liverpool va ser el segon port més important de l'imperi britànic i la seva façana marítima amb les imponents "three sisters" i els seus magatzems victorians en donen avui testimoni. Una catedral psicodèlica i una altra de neogòtica, l'edifici neoclàssic més gran del món, una filial de la Tate, l'estadi d'Anfield, el barri xinès més antic d'Europa... La ciutat ens ha sorprès gratament per tot el que té. Més del que pensàvem inicialment. Ara bé, els Beatles són els Beatles...

Avui t'expliquem la ruta beatle que vam fer per Liverpool. No és ni molt menys exhaustiva, el tema donaria per bastant més i t'assegurem que pot arribar a ser mooooolt freak. Vam passar grans moments seguint les passes dels quatre fantàstics -sobretot quan arribava el moment dels pubs- i ho vam fer en molt bona companyia. La Txell i el Xavi, d'Estem de vacances, van ser els companys de fatigues i és que si els Beatles eren quatre, també quatre som els viatgers que hi hem anat. Et deixem a tu que ens assignis els papers de Lennon, McCartney, Harrison i Ringo. No sé... potser per fer la caracterització ens hagués anat bé alguna perruca... ;)


Liverpool
La banda dels quatre a The Cavern.

Aeroport de Liverpool

Per si hi algú que s'ha despistat i no hi ha caigut abans d'arribar, només aterrar a Liverpool se n'adonarà d'on ha anat a parar. Per començar l'aeroport de la ciutat porta per nom "Liverpool-John Lennon". A la terminal hi ha també una estàtua del més famós de la banda que, entre nosaltres, molt no s'hi assembla tot i que en surti afavorit. "Uuummm, ves per on" deu de pensar el despistat...

Per si encara a algú li queda algun dubte, al sortir al carrer un objecte sospitós destaca entre els cotxes de l'aparcament. És groc i, tot i que el mar queda a uns kilòmetres, té forma de submarí. "Ah! El yellow submarine dels Beatles!"


Beatles, Liverpool
The "Yellow submarine" is watching you...

Això només és el començament. Encara que no vulguis, a cada racó de la ciutat et trobes referències al quartet. Liverpool s'enorgulleix de ser el bressol de la millor banda del món, i els beatlemaníacs que venen de pelegrinatge no se sentiran decebuts. Ara bé si no t'agraden els Beatles, prepara't que això es pot convertir un malson: aquí et perseguiran i se t'apareixeran per tot arreu, com en la trama de les millors pel·lis de terror.


"Los pájaros" d'Alfred Hitchcock en versió beatle.

The Beatles Story

Tota persona assenyada hauria de començar la ruta beatle amb una visita al The Beatles Story Museum (15£). Està a Albert's Dock i des d'allà surt també el Magical Mystery Tour (17£), unes visites guiades en bus pels llocs més emblemàtics relacionats amb el grup. Nosaltres vam decidir fer la ruta amb més calma i pel nostre compte, visitant els lloc que t'expliquem aquí.

A The Beatles Story un pot conèixer de forma pròxima i amena la història del grup, trobar-hi instruments i d'altres pertinences, passejar per reproduccions de llocs més emblemàtics... Ens havien parlat molt bé del museu, però hem d'admetre que aquesta classe d'història ens la vam saltar. Vam fer campana i vam anar al bar, com en el millors temps d'estudiants. A les 12 del migdia ja estàvem a The Cavern. Una mica d'hora per fer la primera pinta però si no ho fèiem així: a veure qui és el guapo que aconsegueix la millor taula del famòs pub? (mira la segona foto de l'article).


museo Beatles Liverpool
Façana de The Beatles Story

The Cavern i Mathew Street

Mathew Street és un dels llocs de referència de la marxa nocturna a Liverpool. Aquí és on venien els hipsters dels 60 per escoltar en viu les noves tendències de l'escena musical i aquí també és on avui es congreguen mítomans nostàlgics d'arreu per rememorar vells temps.


Liverpool
Mathew Street, lloc de naixement dels Baeatles.

D’entre tots els pubs de la zona, la història s’escriu amb majúscules a The Cavern. Aquest era l’escenari de referència dels Beatles en els seus primers anys. Aquí la banda va tocar-hi fins a 292 cops entre el 9 de febrer de 1961 i el 3 d'agost de 1963, i aquí és també on Brian Epstein -el seu futur mànager- els va descobrir. Uns anys abans van actuar-hi The Quarry Men -primera banda de John Lennon- i Rory Storm & The Hurricanes -grup en el que Ringo s'estrenava amb la bateria-, eren altres temps i els Beatles encara no existien.


Els Beatles a The Cavern l'any 1962 (aquesta és la filmació més antiga que es conserva del grup) 


En la seva primera etapa The Cavern va estar obert entre el 1957 i el 1973, any en que va ser enderrocat. Al 1984 va ser reconstruït i reinaugurat a quinze metres del seu emplaçament d'origen amb molts dels maons de la seva estructura original. Un petit detall que passa inadvertit per a molts però que per res treu màgia al local i és que, al cap i a la fi, l'aparença i mides actuals són exactament iguals a la dels seus inicis.


Liverpool
Lloc exacte on es trobava l'entrada al The Cavern dels anys 60.
Liverpool
Entrada actual a The Cavern.

Avui The Cavern continua oferint concerts i homenatges a la banda a totes hores. I nosaltres a les 12 del migdia ja estàvem asseguts a una de les seves taules amb la primera pinta del dia. Què és molt d'hora? Bé, tampoc tant: els Beatles van oferir molt dels seus concerts a les "lunch time sessions" i de fet creiem que és el millor moment del dia per visita-lo i observar amb calma les fotografies, cartells i objectes de culte que es troben a parets i aparadors. Després a la nit evidentment hi ha més ambient però al migdia no està pas mort. La música aquí comença d'hora i vam coincidir amb el concert de Tim Shaw, guitarra que toca sovint al club i que en els seus millors temps va acompanyar de gira a estrelles com David Bowie o Paul Young. En el concert va repassar els hits més populars dels Beatles i va fer les delícies dels allà reunits. No està pas malament per començar amb força el dia, no?  


Liverpool
Escales que baixen a The Cavern amb fotografies de popularitats que han passat per allà. 
Liverpool
Tim Shaw en concert a l'escenari de The Cavern. 

El mur de la fama i l'estatua de John Lennon

A Mathew Street hi ha vida més enllà de The Cavern Club però sempre amb els Beatles com a fil conductor. Just davant seu hi ha The Cavern Pub -mira que arriben a ser originals-, en els marrons maons de la seva paret hi ha gravats els noms dels grups més famosos que van passar en un moment o altre per The Cavern Club -sí, sí, l'altre-. T'hi pots passar una bona estona bocabadat descobrint tota la penya que aquí va tocar: The Rolling Stones, Queen, The Who, The Yardbirds, Elthon John, Paul Rodgers... i, més recentment Oasis, Travis, , Elbow, Arctic Monkeys... i la Orquestra Mondragón. Sí, sí, has llegit bé: la Orquestra Mondragón també va passar per aquí fa uns anyets, tot i que a aquests no els busquis al mur de la fama.

Recolzat en una de les cantonades del mur està, com qui no vol la cosa, en John Lennon. Sembla que estigui esperant a algú mentre observa tranquil·lament com passa la gent davant seu. Fem l'amor i no la guerra!


Liverpool
El mur de la fama.
Liverpool
Esperant, al costat del meu amic John.

The Grapes

A més de The Cavern Club -l'original- i The Cavern Pub -el fals-, al carrer hi ha altres locals que fan referència amb el seu nom als Beatles i la història de la música. N'hi ha un però que també una història especial: The Grapes.

Encara que pugui sobtar una mica, The Cavern no tenia llicència per vendre alcohol a l'època beatle i, abans dels concerts, els quatre de la banda quedaven a The Grapes per fer unes cerveses. A diferència de The Cavern, The Grapes ha estat obert ininterrompudament des d'aquella època exactament al mateix lloc, és per tant el més autèntic que hi ha a Mathew Street.


Mathew street
The Grapes, punt de trobada dels Beatles abans dels concerts.

Strawberry Field

Strawberry Fields (en plural) no són uns camps de maduixes, tal i com apunta la famosa cançó. Aquest és el nom de l'orfenat de l'Exercit de Salvació que queda a prop de la casa d'infància del John Lennon i on de petit s'acostumava a escapar per jugar amb els seus amics. Anys després s'inspirà en els seus records d'infància per composar la cançó. La va començar a escriure a Almeria mentre gravava una pel·lícula "How I won the war" (Com vaig guanyar la guerra) i la va acabar setmanes després amb McCartney. Es va publicar al 1967, primer com a senzill i després al LP "Magical Mystery Tour".




Strawberry Field avui és només una porta forjada que dóna accés a un jardí abandonat. De fet la porta ni tan sols és l'original, però mola. Aquí és on comencem la nostra ruta pels suburbis de Liverpool resseguint alguns dels llocs emblemàtics relacionats amb la Banda.


Liverpool
Porta a l'Strawberry Field.

Cases de John Lennon i Paul McCartney

A només 10 minuts caminant d'Strawberry Field està la casa on John Lennon va viure de petit. Si no fos pel petit cartell que ho indica, possiblement ens haguéssim passat de llarg. Sort també dels pocs frikis que ens anem trobant pel camí i que són la millor pista en aquesta gimcana: quan trobes uns quants exaltats fent-se fotos en un lloc estrany, saps que allò alguna cosa important és. 

La infància de John Lennon es va desenvolupar en diverses cases. La primera a Newcastle Road, prop de Penny Lane va viure fins als dos anys amb els seus pares Julia i Alf. Després va passar a viure a Mendips, a Menlove Avenue, la casa dels seus oncles Mimi i George Smith. Aqui hi viu fins als 22 anys.


La casa d'infància de John Lennon

A 20 minuts caminant de Lennon vivia Paul McCartney. En l'interior aquesta casa típica de totxana vermella de Forthlin Rd. es van escriure algunes de les primeres cançons dels Beatles. Un altre lloc amb història!


Liverpool
La casa d'infància de Paul McCartney

Penny Lane

Abans de tornar al centre de la ciutat per tornar a gaudir de l'ambient dels pubs de Mathew Street, acabem la nostra ruta a la mítica Penny Lane (25 min. a peu de la casa de McCartney). John i Paul passaven diàriament per aquest carrer camí de l'escola i com a Strawberry Field, anys després li van dedicar una altra d'aquelles cançons que han passat a formar part del repertori del moment dutxa de mig món. Justament va formar part de Magical Mystery Tour, el mateix disc de Strawberry Fields Forever.




I efectiva ment, allà gran part dels indrets que esmenta la cançó. Està la caseta a la rotonda -tot i que sense cap infermera que vengui roselles-, la barberia –tot i que sense fotos de les cabelleres dels que el barber havia tingut el plaer de conèixer-, el banc –tot i que sense banquers excèntrics que van sense impermeable quan plou-. És un bon entreteniment anar identificant els llocs i imaginar-se els personatges que apareixen de la melodia.


Liverpool
Els cartells dels carrers son objectes de culte i no són poques les vegades que els han robat.

Recuperem forces al fish & chips que també anomena la mítica cançó. Entrem en calor amb una tassa calenta de xocolata, qui sap si Lennon o McCartney van fer el mateix algun dia. Conversem durant una estona amb la propietària, una senyora asiàtica ja de certa edat que ens explica molt amablement anècdotes del passat i present del barri: el cole on va anar Lennon, la casa que la Yoko Ono té al barri, les visites a la botiga del Brendan Rodgers –actual entrenador del Liverpool–. L'experiència perfecta per acabar la ruta!


Liverpool
El fish & chips de Penny Lane.
Liverpool
El fish & chips no és turístic i és ideal per prendre o menjar-hi alguna cosa. A més té molt bons preus.


Informació pràctica

Liverpool està al nord-oest d'Anglaterra i és un destí ideal per un cap de setmana. Des de Barcelona hi volen les companyies lowcost Ryanair i Easyjet, amb les que es poden trobar fàcilment vols per 50€ a/t pel cap de setmana (nosaltres vam volar per 17€). L'aeroport està ben comunicat amb el centre de la ciutat amb el bus 86A (2,20£) o el 500.

L'oferta d'allotjament no és precisament barata al centre de la ciutat, tot i que nosaltres vam estar de sort i vam aconseguir un apartament per a quatre persones a Print Works Apartments per 49£ (15€ persona/nit). Estan cèntrics i són espaiosos, molt recomanables si s'aconsegueix bon preu tot i que cal dir que la senyal de wi-fi no arribava al nostre apartament. Una opció cara però ideal pels més beatlemaníacs és el Hard Days Night, hotel temàtic de la banda a tocar de Mathew Street.

És fàcil menjar barat a Liverpool. Qualsevol restaurant de Chinatown és una bona opció (sobretot per la nit) i sinó sempre queden els fish & chips tan típics en aquestes latituds.  




La ruta beatles la pots fer amb un tour organitzat però és perfectament factible fer-la pel teu compte, nosaltres així la vam fer. The Beatles Story i Mathew Street (amb The Cavern, el mur de la fama, l'estàtua de John Lennon i The Grapes) estan al centre i s'hi arriba fàcilment a peu. Els altres llocs que vam visitar i que expliquem en aquest article ja queden una mica més lluny, en uns barris a mig camí entre el centre de la ciutat i l'aeroport. Nosaltres des del centre vam anar fins Strawberry Field en taxi (11£ - 2,8 per cap) i des d'allà la resta caminant: Strawberry Field – Casa de John Lennon (10 min) – Casa de Paul McCartney (20 min) – Penny Lanne (25 min). Un cop vam acabar, vam agafar el 86A fins al centre altre cop (2,2£). 

Si ets fan beatle nivell superior, la ciutat encara t'ofereix molts més llocs relacionats amb la banda que els que nosaltres vam visitar: les cases de Ringo i George Harrison, els col·legis i instituts on van estudiar, l'església de St. Pete –on John i Paul es van conèixer i on també està la tomba d'Eleanor Rigby, a qui van dedicar una altra cançó–, el Club Casbah (15£) –propietat de la mare del primer bateria del grup, Pete Best, i on els Beatles també van tocar molts cops i fins i tot van pintar el local–, els llocs a visitar poden arribar a ser gairebé infinits... Les cases de Lennon i McCartney són visitables mitjançant visita concertada amb el National Trust (20£ per casa).

Ah! I si et decideixes per anar a Liverpool a l'estiu, prepara't: durant el mes d'agost s'hi celebra la Internacional Beatleweek, un esdeveniment internacional amb decenes bandes que imiten al grup. Això si que ja és pot ser la repera!


Liverpool
Algunes de les curiositats que et pots trobar a The Cavern.

8 octubre de 2014

New York, New York... la ciutat dels musicals!


Jo no sé vosaltres, però jo quan penso en New York em ve al cap una escena del musical “On the Town”, amb els grans Frank Sinatra i Gene Kelly vestits de mariners, arribant a la gran poma amb ganes de menjar-se-la i cantant “New York New York is a wonderful town”.




I és que per mi, arribar a New York és arribar a la meca del teatre musical. Dit d’una altra manera: anar a New York i no anar a veure un musical a Broadway és com anar a Paris i no pujar a la Torre Eiffel. “Inconcebible!” com diria Vizzini a la pel.lícula “La princesa prometida”.

Segurament penseu que sóc una exagerada i que a New York hi ha moltíssimes coses millors a fer que perdre dues o tres hores en una butaca d’un teatre per veure uns paios cantant i ballant en anglès, sense saber què diuen i a sobre pagant diners. Bé, potser sí, tot són opinions, però espero que quan hàgiu acabat de llegir aquest article us vinguin unes ganes boges de veure’n un!.

Anem a pams. Què és Broadway? Doncs el districte teatral de l’illa de Manhattan, a Nova York. Es troba al costat de Times Square, la cèntrica i atabaladora plaça arxiconeguda d’aquesta ciutat. Els carrers que porten a aquesta plaça estan plens de teatres amagats, en concret n’hi ha 38! I encara que no ho sembli des del carrer, són impressionantment grans. A la majoria d’aquests teatres es fan musicals, que impliquen grans escenografies i un gran repartiment de cantants i ballarins, però també podeu trobar teatre de text.




Pels escenaris de Broadway han passat actors tan coneguts com Groucho Marx, Marlon Brando, Robert Redford, James Dean o Kevin Spacey. Segur que quan hi aneu trobeu una gran estrella representant alguna obra en aquell moment.

No ens enganyem: estem parlant de teatre comercial que ingressa un gran volum de diners cada any, però també és evident que és un teatre de gran qualitat i que, per molt que ens hi esforcem, aquí estem a anys llum de representar musicals a aquest nivell.

La tradició teatral a Nova York es remunta a finals del 1750 però no va ser fins un segle més tard que apareix la primera peça entesa com a teatre musical, és a dir, afegint música original i ball que ajudi a narrar la història, amb The Black Crook. Broadway, com a epicentre teatral de la ciutat, no es consolida fins a inicis del segle XX quan es van començar a construir diversos teatres al voltant de Times Square.




El moment clau del teatre a Broadway arriba als anys 20, quan amb l’aparició del cinema i per por a ser rellevats, els muntatges teatrals cada cop es tornen més espectaculars, amb grans escenografies i coreografies i amb actors estrella. A la vegada, comencen a aparèixer grans noms de la dramatúrgia nord-americana com Tenessee Williams o Arthur Miller que demostren que a Broadway també es pot fer teatre seriós. Finalment, al 1947 apareixen els premis Tony, que són els Oscars del teatre i premien les millors produccions teatrals. Cada any la gala es retransmet per la televisió amb presentadors tant coneguts com Hugh Jackman o Neil Patrick Harris. Amb actors de Hollywood? Doncs us equivoqueu! Els dos tenen una llarga trajectòria com a actors de musicals, i si no us ho creieu mireu els números que fan a les gales de presentació. Són espectaculars!

Aquest és el vídeo de la inauguració de la gala d’aquest any amb Hugh Jackman:




I la del 2013 amb Neil Patrick. Mireu quin nivell...




Què? No em digueu que no us han entrat ganes de veure tot això? Si? Què bé!! Uns freaks més!! I ara, com ho fem? Doncs és molt senzill: heu d’anar a les taquilles TKTS que trobareu a Times Square o bé també a Duffy Square o Brooklyn. En aquestes taquilles podeu comprar l’entrada per veure un musical el mateix dia (atenció que només és pel mateix dia) amb descomptes del 30, 40 o 50%.

L’únic que heu de fer és posar-vos a la cua. Les taquilles obren a les 15 o 14h, depenent del dia, i venen entrades per la sessió del vespre (els caps de setmana es fan dues sessions i també obren al matí). En qualsevol cas no us espanteu si veieu molta cua. Estan molt organitzats i van molt ràpid així que mentre espereu podeu anar mirant les pantalles, on s’informa dels descomptes que hi ha aquell dia, i triar l’espectacle que voleu veure. Si no esteu molt segurs, tranquils que apareixeran 300 persones amb programes de ma i publicitat dels espectacles i us poden informar.

A banda de la informació dels espectacles, també s’acostaran a vosaltres persones amb entrades més bé de preu, la típica revenda. Us aconsello que no compreu les entrades a aquestes persones perquè us podeu trobar veient l’obra al quart pis o darrera d’una columna...

Si no vas sol, tingues en compte que a taquilla només podreu pagar amb una targeta o amb metàl.lic, però no tindreu opció de triar seients o pagar cadascú per separat l’import. Això ho fan per no fer esperar massa a la clientela, per tant tingueu ben clar què voleu veure i tingueu els diners o la targeta a punt.

Si voleu també us podeu descarregar l’aplicació per mòbil TKTS que us informa diàriament de quines obres tenen descompte, encara que no podreu comprar les entrades pel mòbil.

I ara la gran pregunta. Quin musical vaig a veure? Buff!!! Això és la gran pregunta! N’hi ha tants!!! En aquest enllaç podeu trobar una relació de musicals i fer-vos una idea.

Jo us aconsello que veieu allò que us vingui de gust. Hi ha produccions que porten anys i anys i anys a Broadway com “The phantom of the Opera”. També hi ha altres musicals que han estat portats a la gran pantalla i potser els heu vist al cinema, com ara “Chicago” o “Mamma Mia”. Val a dir que de pel.lícules també s’han fet musicals, com ara “Sister Act”, “Matilda”, “Hairspray”, “Priscilla, queen of the desert” o “Once”.

Us asseguro que trieu el que trieu segur que us ho passeu bé, i no patiu si no sabeu molt anglès! També us podeu guiar pels guardonats amb el premi Tony per fer la tria.

Si voleu que us concreti noms, us adverteixo que com a bona freak he anat a New York només un cop i he vist tres musicals (i perquè em vaig reprimir que si no hagués anat cada dia). La meva tria va ser “Once”, “Pippin” i “Newsies” o sigui que us recomano fermament aquests musicals i ara us dic per què.




Si sou uns enamorats de la pel.lícula irlandesa “Once”, amb música de Glen Hansard, no us podeu perdre aquest musical. Malgrat que no canta el Glen Hansard i que la vaig anar a veure amb por, perquè no veia clara l’adaptació d’una pel.lícula així a un musical, vaig sortir encantada. A més, és un musical de “petit format”, en un teatre no molt gran, i vàrem seure molt a prop de l’escenari.

Si voleu anar a veure un musical més espectacular, aneu a veure “Pippin”, on gaudireu de números acrobàtics de circ! Pippin és un musical que es va estrenar el 1972 i ara al 2013 s’ha fet un revival que ha aconseguit ser premiat el 2013 amb un Tony com a millor musical, entre altres premis. És un musical que us farà riure, sobretot la primera part, i on veureu una coreografia original del Bob Fosse, al número “Glory” que és espectacular, jazz pur. La música també em va encantar. Aquí teniu un vídeo resum:




Però si voleu veure una cosa més “Broadwiana”, amb números de claqué i un argument situat al mateix New York, aneu a veure “Newsies”, un musical made in Disney, que als anys 80 va protagonitzar el mateix Christian Bale a la gran pantalla i que crec que aquí a Espanya ni es va arribar a estrenar. Jo sincerament, el vaig veure en vídeo i no em va agradar, però la versió teatral està molt bé i també ha guanyat Tonys. Les coreografies “Seize the day” o “King of New York” són espectaculars.




Però no ens quedem aquí només! També us recomano dues perles que no us podeu perdre:

La primera és Wicked, que ara celebra 10 anys sense interrupció als escenaris de Broadway. 10 anys! Jo l’he vist a Londres i només us puc dir que, encara que no facin descomptes, s’ha de veure!! Wicked és la història de la bruixa bona i la bruixa dolenta del regne d’Oz...si si.. segur que esteu flipant però la veritat és que val la pena de veure-la. La història comença quan mor la bruixa verda (com al Mag d’Oz) però en aquest cas l’argument tira enrere i ens presenta a Elphaba i Glinda, dues noies que van a estudiar per ser fades i que acabaran sent amigues. A TKTS possiblement també trobareu entrades però sense descompte. Aquí us deixo amb un dels principals números, on canten les dues protagonistes, “Defying gravity”. La lletra d’aquesta cançó és preciosa!




I per acabar un altre “hit” que no us podeu perdre i que torna una vegada més: Miserables!! Aquí sí que ja no cal comentaris. És EL MUSICAL. Ho té tot: amor, tragèdia, comèdia, aventures... TOT. Jo vaig passar per davant del teatre on la feien, que tenia una placa al terra i em vaig emocionar i tot! Vaja, que si hi tornés ara ja sabria què anar a veure!!!




Us deixo amb el tràiler de la nova posada a escena a Broadway aquest 2014:




Veieu l’espectacle que veieu, quan sortiu del teatre, o a la mitja part, trobareu una zona de merchandising amb tot d’objectes sobre l’espectacle a banda del CD. Podeu comprar-ho allà però si no ho feu i després us quedeu amb les ganes, no patiu!! Hi ha una botiga!!!!!!!!

Pots anar a la Theatre Circle Shop, al mateix Broadway. Allà hi trobaràs els programes de mà, les partitures, els CD’s i també els playbacks originals (per si vols fer el musical i només vols la música, sense la veu), a més d’objectes com tasses, bosses, samarretes i tot el que vulguis per recordar l’espectacle.

I si tornes a Barcelona i penses, “ostres.. no em vaig comprar allò..” tranquil! Pots comprar-t’ho online a playbillstore.

Ara que, potser no pots anar a New York perquè és massa car però ets un enamorat dels musicals? Don’t worry! què tal un viatge a Londres? Allà pots trobar els mateixos espectacles i també pots comprar les entrades amb descompte a TKTS de Londres a Leicester Square i anar a la botiga Dress Circle de Londres.

Com ho veus? Espectacular oi? Ara ja no hi ha excuses per no anar al teatre!! New York New Yooork is a wonderful toown. Com? Encara no has vist el vídeo del principi? A què esperes? Podràs veure el New York dels anys 50 en 3 minuts! És fantàstic! No ho supera ni la teletransportadora de Star Trek!!


____________________________________________________________________________


La Mireia també col·labora amb Quaderns de Bitàcola en la secció de WEBsAPPs, explicant les webs d'interès per al viatger: utilitats, consells, curiositats, aplicacions pel mòbil... Li encanta viatjar i és de les que planifica els viatges des de casa, amb una bona guia i internet per poder informar-se dels països que visita, triar els llocs on vol anar i reservar on anar a dormir. Qualsevol destinació la fa feliç però li agrada gaudir al màxim i veure quantes més coses millor, res de passar-se el dia a la platja! Encara no ha fet un “gran viatge” però somnia a anar a Austràlia.



T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law