30 març de 2015

Un dia al Serengueti


El Serengueti. Un lloc mític com pocs, d’aquells dels que fan que se t’il.luminin els ulls només escoltar el seu nom i al que somies poder anar-hi almenys un cop en la vida. Finalment avui hem fet realitat tots aquells paisatges i escenes d'animals que tants cops havíem contemplat en documentals asseguts al sofà de casa nostra. Qualsevol superlatiu es queda curt per intentar explicar el que hi hem vist.




Vam arribar ahir procedents del Ngorongoro, un altre d’aquests llocs amb pedigrí. Amb 23 kilòmetres de diàmetre i 800 metres de fondària allotja en l’interior del seu cràter la major densitat de depredadors de tota Àfrica. Però l’àrea protegida va molt més enllà del seu famós volcà: en ella s’hi han descobert restes d’alguns dels homínids més antics del planeta i avui encara hi viuen els massais, mantenint el seu estil de vida tradicional en comunió amb la fauna salvatge del lloc.

Pel camí hem anat deixant enrere manades de milers de zebres i nyus que, incansables, migren permanentment a la recerca de les millors pastures. Des de temps immemorials el seu instint de supervivència va perseguint la pluja, que aquestes setmanes es desplaça cap al sud. El paisatge del Serengueti també evoluciona segons l’època de l’any: el mantell verd que cobreix la planura aquests dies passarà a ser marró polsós durant l’estació seca i els animals que ara arriben tornaran a marxar cap al nord, travessant el riu Mara direcció Kenya.




Ens llevem aviat, quan tot just comença a sortir el sol. Estem ansiosos per descobrir el que ens depararà aquesta jornada. Cada dia és diferent a la sabana africana, el factor sort és un element important per veure-hi animals però també la companyia. Nosaltres comptem amb un guia i un conductor d’excepció, i és que el Deo i el Geofrey tenen una fusta especial: veuen els animals a gran distància, els ensumen, els intueixen. Així tot és més fàcil.

Aquestes són les anotacions del diari de viatge de la nostra primera jornada sencera al Serengueti:

5:40- És hora de llevar-se. La llum del dia deixa enrere una nit en la que hem escoltat la rialla de les hienes i el rugit d'un lleó. La tenda de campanya ens semblava poca protecció els primers dies de safari, però ens hi hem anat acostumant. Aquest és el seu territori i nosaltres únicament hi estem de pas.

6:00- Hora d’esmorzar. Ens retrobem amb el Deo i el Geofrey i sobre mapa marquem el que farem avui. Decidim realitzar una ruta circular que ens ocuparà tot el dia: primer ens dirigirem cap a l’est, fins als límits del parc. Aquella és zona de kopjes, uns petits monticles de roca on és habitual trobar-hi felins. Des d’allà agafarem direcció sud per, amb una mica de sort, creuar-nos de nou amb la gran migració de nyus i zebres. Ja per la tarda pujarem diagonalment cap a la part central del Serengueti per tornar al campament.




6:35- Després de prendre doble ració de cafè, comencem el safari del dia. Només sortir del campament ens trobem amb un grup d’uns 40 impales. Algun d’ells aixeca el cap al nostre pas, però no sembla pas que els importi la nostra presència.

6:40- Passem davant del centre d’investigació del parc. Dues porteries improvisades marquen el que hauria de ser un camp de futbol. Enlloc de jugadors hi campen onze búfals que sembla que esperin l’equip contrari per començar el partit.

6:50- Una dotzena de gaseles de Thomson. Tot i que semblants a les de Grant, la línia de pèl negre del tronc i la seva mida menor les delaten.

7:05- Una parella de hienes travessa el camí just davant nostre, a la femella li falta poc per parir. Qui sap si són les que hem escoltat aquesta nit.




7:15- Una estruç, a qui sembla que hem espantat, comença a córrer. Pel seu pelatge negre sabem que és un mascle.

7:25- Un voltor reposa dalt d’un arbre. Sota seu, dues zebres pasturen tranquil.lament.

7:40- Arribem a la zona dels kopjes. El primer animal que hi veiem no és precisament un felí, és una girafa que s’ha enfilat fins a mitja alçada de les roques, un fet poc habitual. Als peus de les roques, un dic-dic solitari també campa tranquil.lament. Mala senyal, aquests animals habitualment van de dos en dos. Únicament tenen una parella durant la seva vida a qui són fidels per sempre. Quan un dels dos mor, el que queda continua sol enlloc de buscar un nou company.




7:55- Els esperàvem més al sud, però és aquí on retrobem amb el gruix migratori de nyus i zebres. Ens aturem per una bona estona i quedem envoltats de centenars d’aquests animals. Tenim l’oportunitat de comprovar que, realment, el dibuix que formen les ratlles de les últimes és diferent i únic a cada exemplar, com vindria a ser l'empremta dactilar en l’ésser humà.

8:50- El primer lleó del dia. És un exemplar jove que sigil.losament s’acosta a un grup de zebres, però el descobreixen ràpid.El lleó, a diferència d’altres felins, basa la seva estratègia en el factor sorpresa més que no pas en la velocitat. Cacera avortada.

9:25- Un grup de gaseles de Grant enmig de zebres i nyus. Són l’espècie convidada a l’onada migratòria que comencem a deixar enrere.




9:35- Sis porcs senglars a la praderia. Els dos adults avancen agenollats sobre les seves potes davanteres per arrencar l’herba. Els més petits estan més pel joc: corren, s’empaiten, es rebolquen.

9:55- Un guepard estirat a l’herba. Aixeca el cap quan ens acostem, està a només una trentena de metres. Ens observa per uns moments i torna a jeure, sembla tip. El guepard és el mamífer més ràpid del planeta i, pel nostre gust, també el més elegant de la sabana. Sembla cansar-se de la nostra presència, es reincorpora i finalment decideix marxar a un altre lloc per fer tranquil.lament la digestió.




10:35- Tres lleones jeuen sobre un kopje. No perden de vista el toll d’aigua que tenen uns metres més avall. Esperen pacientment, saben que en un moment o altre s’hi acostarà alguna víctima per veure-hi. Aquesta serà la seva oportunitat per fer una caça fàcil.




10:55- Tres estruços picotegen el terra. Pel seu pelatge marró sabem que en aquest cas són totes femelles. Comparteixen menjar amb una parella de dic-dics. L’ocell més gran i un dels antílops més petits en una mateixa escena.




11:05- Una família d’impales a la dreta, en una zona arbrada. La formen un únic mascle i el seu harem d’una trentena de femelles. Dos joves mascles s’acosten, però de seguida el cap de família els intimida i els fa fora del seu territori.

11:20- Un cocodril pren el sol sobre la roca d’un rierol. És un exemplar jove, no arribarà als dos metres de llarg i possiblement no tingui més d'un parell d’anys. Sobre seu, a la branca d’un arbre, una àliga pescadora observa atentament què passa sota seu. Continuem riu avall fins un petit estany.

11:30- Més de cinquanta hipopòtams es remullen a l’aigua, el sol comença a escalfar fort. Tot i tenir una aparença innocent són un dels animals més perillosos, sobretot quan és fora de l’aigua. No ho sembla però poden arribar a córrer fins els 40 km/hora i obrir la boca amb un angle de 90º.




12:05- Una àliga saltimbanqui sobrevola els nostres caps i un llangardaix agama reposa en una pedra vora el camí. Tot i ser petit, els seus tons blau i verd llampants fan que destaqui i es vegi una hora lluny.

12:10- Una guineu es mou sigil.losament entre l’herba alta. Possiblement busqui alguna llebre per caçar. Uns metres més enllà, un grup de gaseles de Thomson se la miren però no semblen preocupar-se’n gaire, per elles no significa cap perill.




12:25- Finalment apareix el darrer gran felí que ens quedava per veure: el lleopard. El veiem pujar fins dalt de tot d’unes roques, on hi troba l’ombra d’un petit arbre. És l’únic moment de tot el dia en el que coincidim amb un munt de cotxes, n'arribem a comptar fins a dotze que s’han anat avisant per ràdio.




13:05- Una hiena para, ens mira, ensuma el terra i continua el seu camí.

13:20- Ens retrobem amb la gran migració. Centenars de zebres travessen la planura cavalcant sense pressa però sense pausa, ho fan en filera. Ni amb els prismàtics aconseguim distingir el cap i cua de la formació, la vista se'ns perd a l'horitzó.

13:55- La gran troballa del dia! Una família de nou lleons: dos mascles, tres femelles i tres cries. Sembla que volen dormir i no es mouen massa. El lleó és un animal extremadament territorial, únicament els mascles germans nascuts de la mateixa ventrada poden arribar a conviure junts.




14:40- Hora de dinar. Parem en una zona habilitada on podem baixar del cotxe sense preocupar-nos per cap perill. El nostre cuiner Proches abans de sortir ens ha donat una bossa per cadascú: una cuixa de pollastre fregida, un petit entrepà vegetal, unes galetes, un plàtan i un suc multi fruita és el menú d'avui. Petits ocells de diversos colors estan atents per aprofitar les molles que van ens van caient. També una família de mangostes ratllades ens observa des d'un termiter.

15:15- Reemprenem el safari, ara per una zona amb més arbres tot i que sense arribar a ser boscosa. Només sortir uns beduins creuen pel camí davant nostre.

15:25- Un xacal solitari corre amb un ratolí a la boca. Vint-i-tres gaseles de Grant i una de Thompson se'l queden mirant.

15:40- Dos voltors observen des del seu niu dalt d'una acàcia. Pels voltants picotegen una quinzena gallines de Guinea i vagabundeja un elefant solitari. Quan són grans, els elefants, acostumen a anar sols.

15:55- Amb els prismàtics observem onze topis amb algunes cries. De cos marró i potes negres, aquests són un dels antílops més grans d'Àfrica.

16:10- Per fi una manada d'elefants. Al Parc Nacional de Tarangire n'havien vist centenars però avui, a excepció de l'exemplar solitari del matí, se'ns havien resistit. En són un total de setze, quatre dels quals cries. Tot i que ja no fa la calor d'aquest migdia, una elefanta es refresca tirant-se sorra amb la trompa per sobre.

16:35- Dues girafes s'acosten al riu a beure. Per tal d'arribar a l'aigua han d'obrir-se de cames i ajupir-se estirant completament el seu coll. És una postura perillosa per aquests animals, l'única en la que els grans depredadors tenen opcions per caçar exemplars adults.

16:50- Un llangardaix d'uns setanta centímetres va vorejant l'aigua. Busca ous d'ocell o cocodril, la seva dieta habitual.

16:55- Sembla ser que l'hora en la que comença a baixar el sol és bona per saciar la set. No gaire lluny de les girafes, la manada d'elefants que havíem vist fa una estona s'acosta també al riu per beure-hi.




17:25- Emprenem el camí cap al campament resseguint el riu. Pel camí veiem com un hipopòtam surt de l’aigua. Aquests només en surten al tard per menjar, la resta del dia estan a l’aigua en remull: la seva pell fina que no resisteix el sol fort. Obre la seva gran boca per intimidar-nos i continua el seu camí.

17:40- El Serengueti ens tenia reservada una sorpresa pel final de la jornada. Un lleó jove, d'uns dos anys, busca la resta de la manada. S'ha despistat i camina ensumant el seu rastre i rugint com cridant-los, un fet poc comú quan és de dia. Creua el camí davant nostre un parell de cops i no sembla pas que el molestem, en cap moment fa el gest d'ocultar-se o fugir. L’acompanyem durant un bon tros en la seva cerca.

18:35- Arribem al campament. Ja gairebé no hi ha llum. Ha estat una jornada que hem aprofitat de sol a sol. Cansada però profitosa.




Sopem d'hora, abans que es faci fosc. En el silenci de la nit s'escolten els sorolls dels animals com si estiguéssin ben a prop i les estrelles es veuen millor que mai. La nostra tenda de campanya es converteix en la nostra casa a la sabana africana. En un dia hem vist més animals que en tota la nostra vida! El Serengueti ens ha captivat tant que ja estem desitjosos de llevar-nos i pujar al 4x4 per descobrir encara més aquest gran racó d'Àfrica.

Informació pràctica:

Aquest safari l'hem fet amb la companyia local Deo Adventure. Des del moment que ens vam posar en contacte, en tot moment han procurat que tinguem una gran experiència, aconsellant-nos la millor opció de ruta i adaptant-se a les nostres preferències. Durant el safari ens hem allotjat en zones d'acampada dels parcs, a excepció de l'Ngorongoro, on vam ens permetre el luxe de dormir en un lodge. Durant el safari comptàvem amb guia, conductor i cuiner, tots ells són uns grans professionals i es desviuen per satisfer al viatger. El Deo parla un bon espanyol, un element de valor afegit a tenir molt present.

Un safari sempre és un viatge car, l'elevat preu de les entrades als parcs n'és el principal culpable. Una forma d'estalviar costos és evitar intermediaris i contractar directament amb una empresa local. Els preus són habitualment un "tot inclòs": cotxe, gasolina, menjar, entrades als parcs, conductor, cuiner i guia. A la web de Deo Adventure: www.deoadventure.co.tz trobaràs les seves propostes d'itineraris (adaptables a les necessitats del viatger).

Descomptes:

Bones notícies! Per ser lector de Quaderns de Bitàcola t'oferim un descompte del 5% pels safaris de Deo Adventure. Aquest descompte s'aplicarà sobre els preus de la web. Per aconseguir-lo quan et posis en contacte amb el Deo per demanar-li pressupost, només cal que diguis que ets amic dels Quaderns de Bitàcola i que vols el teu 5% de descompte. Has d'escriure el missatge a l'adreça deoadventure@deoadventure.co.tz amb còpia a nosaltres (info@quadernsdebitacola.com).

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

    17 març de 2015

    Marxem: Filipines i Hong Kong ens esperen!!!


    Després de dos caps de setmana seguits rememorant antics viatges a Berlín i Roma, dues de les nostres ciutats preferides d'Europa, fem les motxilles per marxar una mica més lluny i conèixer nous llocs. Aquest cop ens hem decidit per un país asiàtic que feia temps teníem en ment i que amics i coneguts ens havien recomanat fervorosament: Filipines, el país de les 7000 illes!!!

    El Nido Palawan Big Lagoon
    Big Lagoon in El Nido, Palawan. By nennnn (via Wikimedia Commons)

    Tot va començar per una molt bona oferta de vol cap a Hong Kong. Després d'haver estat dues vegades a la Xina i no visitar en cap ocasió aquesta ciutat, no podíem perdre la oportunitat de veure una de les urbs més cosmopolites d'Àsia. Així que hi farem una parada tècnica i acte seguit farem cap a Filipines, on passarem les següents dues setmanes. 

    Ha estat difícil fer la ruta pel país, molts llocs amb ganes de conèixer i poc temps per endavant. Finalment ens hem decidit pel relax i platja i prioritzar les illes de Palawan i Siquijor. La informació de la Txell i en Xavi del blog Estem de Vacances, de l'Úrsula i el Marc de Mos am perdut i de la Laura de Meridiano 180 ens ha estat de gran utilitat. Gràcies! :)

    Entrarem per l'illa de Cebú, des d'on anirem directes a Oslob. Allà esperem poder nedar finalment amb el tauró balena, un "bitxet" que pot arribar a passar dels 15 metres de llarg i les 20 tones de pes. Després d'haver estat a Hondures i les Maldives (altres indrets on sol habitar aquest animal) i haver fet diversos intents de veure'l sense èxit, esperem que a la tercera vagi la vençuda i puguem divisar-lo en aigües filipines! Només cal mirar la foto per adonar-te que banyar-te amb ell deu ser tota una experiència! 

                                             Un tauró balena a l'aquari de Georgia. Wikipedia. By Zak Wolf.

    Des d'Oslob, navegarem a l'illa de Siquijor, on passarem uns dies de relax en una de les illes més tranquil.les del país. Si s'escau, aprofitarem per anar fins a Apo Island, on ens han dit que és una molt bona zona per a veure tortugues marines (si tenim sort!). La segona setmana la dedicarem a l'illa de Palawan, on repartirem els dies entre el Nido i Port Barton. Ens hi esperen increïbles paisatges càrstics, platges de sorra blanca, aigua cristal·lina i moltes capbussades fent snorkeling! Quines ganes!!!

    Diuen que els filipins són el principal tresor d'aquest país, d'allà que l'eslògan turístic per diferenciar-se dels altres països del sud-est asiàtic sigui: "It’s more fun in the Philippines!". Probablement el clima tropical hagi forjat el caràcter alegre, obert i optimista dels filipins. Abans d'arribar ja ens està agradant aquest país...!

    Finalment, de tornada aprofitarem per passar quatre dies gaudint de Hong Kong i Macao. En total, passarem gairebé tres setmanes veient natura, platges i l'asfalt d'una de les grans urbs asiàtiques. Què més es pot demanar?

    Hongkong victoria peak.jpg
    "Hongkong victoria peak" de Wikimedia Commons.

    No sabem si ens podrem connectar sovint durant aquest viatge... De fet la intenció és més desconnectar que no pas connectar ;) Però prometem que a la que entre bany i bany penjarem fotos i anirem explicant la nostra experiència. Si ens vols acompanyar, ho pots fer a través de Facebook, Twitter, Google+ i Instagram. A què esperes per seguir-nos? ;-)

    T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

      9 març de 2015

      Entrevistes viatgeres: Marta i Gerard


      La nostra primera connexió viatgera amb la Marta i en Gerard va ser arran d'una trobada de gent diversa que teniem en comú la passió pels viatges. Com es pot imaginar, quan el tema de conversa es tracta de països i destinacions, la reunió pot durar hores i hores...Aquest va ser el punt de partida per a altres ocasions. Més tard, vam coincidir en una trobada de bloggers a la comarca de la Segarra fent la Ruta dels Castells del Sió, on vam tenir la oportunitat de conèixer de prop un indret molt interessant que tenim ben a la vora de casa nostra. Des d'aleshores hem seguit mantenint el contacte amb dos grans aventurers que un bon dia van decidir emprendre el gran viatge: una volta al món durant un any (el 2011 i 2012) que asseguren que ha estat fins ara la millor experiència de les seves vides. No ens estranya, nosaltres pensem el mateix!!!




      La Marta i el Gerard són dos aventurers de mena a qui els encanta tot tipus de viatge que tingui a veure amb el contacte amb la natura i l'esport. Per aquesta raó han visitat indrets i països amb una natura i fauna increïbles: Les Galàpagos, a Equador, Islàndia, la Patagònia a Argentina, els Anapurnes al Nepal...i segueixen sumant!!! Pots llegir les seves aventures viatgeres al seu blog, Dándole la vuelta, on a més de les seves experiències, pots trobar informació pràctica i gaudir dels seus vídeos, a nosaltres ens encanten!

      Com a curiositat, han col·laborat amb algunes de les seves excel·lents fotografies de viatge en el llibre de El Viaje, un projecte que a través de les seves vendes vol millorar les vides de molts nens i refugiats de Birmània a través de la ONG Colabora Birmania. Per cert, recomanem moltíssim el llibre per la seva qualitat fotogràfica i el que significa.



      Perfil viatger


      Quants països heu visitat? Una trentena... pocs tenint en compte que n’hi ha uns 200 a tot el món.

      Pes habitual de vostra motxilla? 8 kg.

      El darrer viatge? Islàndia.
        La propera destinació? En veler.

        El destí favorit? Les Illes Galàpagos, a Equador.

        Un racó especial a prop de casa? El Cap de Creus.

        Un destí/racó somiat que us quedi pendent? Àfrica a fons.

        Si poguéssiu fer un viatge en el temps, on aniríeu? Ens traslladaríem al 1831 , embarcats en l’expedició del Beagle amb Darwin.
          Una lectura per un trajecte llarg? "Un mundo feliz", d’Aldous Huxley.
            Música per escoltar mentre viatgeu? ArcadeFire.
              Una pel.lícula que us faci viatjar?"Intothewild" de Sean Penn o "Diarios de motocicleta" de Walter Salles.




                L'entrevista


                Com va començar la vostra passió viatgera?

                Creiem que viatjar és una forma d’alimentar una curiositat innata descobrint allò desconegut i cada viatge desperta, encara més, la nostra passió viatger.

                Quin és el viatge/destí que us ha marcat més com viatgers?

                La volta al món que vam realitzar entre 2011 i 2012.

                Quin és el destí que més us ha sorprès i per què?

                Birmània, per ser un país tan poc influenciat per occident en l’època en què el vam recórrer.


                Una anècdota divertida?

                El tema idiomàtic sempre porta a anècdotes divertides. Recordem un cop demanant salsa de soja a un bar a Myanmar i ens van portar ketchup, sal, aigua...de tot menys la soja!

                I una anècdota no tan divertida?

                Quedar-nos sense equipatge uns quants dies a Costa Rica.

                Què és el més important que heu après viatjant?

                Viatjant hem descobert que hi ha infinites formes de viure, el que ens ha obert molt la ment. Tot un aprenentatge!

                Perquè recomanaríeu a altres persones viatjar?

                Tot viatge representa sortir de la rutina i creiem que això ja val la pena. Tot i així, el viatjar o no és una decisió personal que només recomanaríem a aquelles persones amb inquietud.

                Un consell pràctic per a futurs viatgers.

                Viatjar lleuger.


                T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

                  2 març de 2015

                  Van Gogh, el naixement d'un artista a Mons

                  Van Gogh és un d'aquests pintors que té una biografia tant o més apassionant que la seva obra. Perfecta encarnació de l'artista incomprès i turmentat, només va arribar a vendre un únic quadre en vida. Tota una ironia que confirma la mala sort d'un dels grans genis de la pintura moderna.

                  Si la llum i el color destaquen en els seus quadres més reconeguts, la vida de Van Gogh va estar plena de clarobscurs. Cul inquiet i de fort temperament, va dedicar-se a feines diverses abans de decidir-se per la pintura. De fet la seva passió per aquesta va ser tardana i es va concentrar en la darrera dècada de la seva vida, temps però suficient per deixar per la posteritat 900 quadres i 1600 dibuixos. Una carrera curta però prolífica que va començar justament a Wasmes, a la regió minera de Borinage, de la que Mons és capital. Allà hi va viure durant dos anys, un episodi no gaire conegut de la seva vida però que el va marcar profundament personal i professionalment.


                  Borinage, Mons
                  Aquest quadre i els de les fotos següents són de l'exposició "Van Gogh al Borinage: el naixement d'un artista" 

                  Van Gogh era fill de predicador i aquesta també va ser la seva professió durant la seva estada a la Borinage. Abans ho havia intentat de marxant d'art i de llibreter sense gaire fortuna, tampoc la va tenir precisament com a evangelitzador. El futur artista era en aquella època un fervent religiós, probablement buscant en la fe refugi pels seus fracassos laborals i amorosos. No va ser admès a la Facultat de Teologia protestant d'Amsterdam, tampoc a les escoles teològiques d'Anvers i Brussel·les. Va ser rebutjat per no saber ni llatí ni grec i per les seves dificultats per parlar en públic, tot i que realment el motiu era la seva manca de subordinació. Cada vegada li era més difícil adaptar-se a cert ordre i sotmetre's a algú que el dirigís. Finalment, més per pena que per convicció, li van donar una oportunitat d'anar de missioner a la Borinage.


                  Borinage, Mons , Belgica

                  Allà va conèixer una altra realitat ben diferent a la de la seva família, que era més aviat burgesa. L'artista va estar durant aquest dos anys veient una misèria social pròpia de l'edat mitjana. Aquesta situació el va impactar tant que el va provocar en ell una profunda reflexió. Fou una època transcendental per Van Gogh, que es dedicà per complet a ajudar als miners i guiar-los pel bon camí, però no va tenir gaire èxit en la seva tasca d'evangelització. Ell els hi donava tot, es comportava com ells. Però els miners el veien com un estrany, era un incomprès. Finalment, ja amb 27 anys Van Gogh torna esgotat a casa dels seus pares i decideix dedicar-se a la pintura.


                  Borinage, exposicion mons


                  Als pobles de Cuesmes i Wasmes el visitant pot seguir les passes de l'artista, passejar pels mateixos carrers que va trepitjar, veure uns paisatges que no han variat gaire des de que ell va estar aquí. A Cuesmes és possible visitar una de les cases que va habitar i a Wasmes està la mina on Van Gogh va arribar a treballar en tasques de suport als miners. L'artista holandès és també el protagonista d'alguns dels actes centrals de Mons, Capital Europea de la Cultura 2015 i capital de la regió de Borinage.


                  mons



                  El naixement d'un artista 

                  "Van Gogh al Borinage: el naixement d'un artista" rememora els orígens de l'obra de l'artista amb una exposició mai abans vista. La selecció d’obres, arribades de museus d’arreu del món, mostra els seus primers passos a través de quadres, cartes i dibuixos inèdits, així com la influència posterior que la seva estada de dos anys a la zona li va provocar. La pobresa que Van Gogh va veure a la Borinage el va colpir tant que mai va pintar gent benestant, sinó gent corrent, com obrers, camperols o cambrers, que representen la humanitat que el pintor volia expressar amb els seus quadres.


                  Mons
                  Afegeix la llegenda

                  Mons

                  Tot i que l'artista va destruir en la maduresa molts dels seus primers dibuixos, s'han aconseguit recopilar alguns que mai abans havien estat exposats al públic. A la mostra hi veiem les seves primeres pinzellades i esbossos fruit del seu entrenament com a pintor, unes obres que ja denoten molt del que en un futur seria el seu marcat estil pictòric. Justament aquest és el gran valor d'aquesta exposició que hem tingut l’oportunitat de visitar i que estem segurs que apassionarà als amants de la obra d'aquest polèmic pintor.



                  Mons


                  Les obres ocupen els carrers i places de Mons

                  T’has imaginat mai entrar a l’interior i formar part d’un quadre famós? Més o menys és aquesta és la sensació que el visitant podrà experimentar entre el 17 i el 26 de juliol a la Grand-Place. 8000 gira-sols envairan la plaça formant un laberint en el que el visitant s’hi podrà perdre. Una performance que rendirà un original homenatge a algunes de les obres més famoses del pintor.

                  També una instal·lació urbana ocuparà fins el 27 de setembre un espai del "Jardin du Mayeur" inspirant-se i donant dimensió a “The Cottage” i els “Menjadors de patates”, obres en les que el pintor retrata escenes quotidianes de la seva època. Finalment els més petits -i no tant petits- tenen l’oportunitat d’entrar a formar part i donar color a “El dormitori de Van Gogh a Arles” en la divertida acció "Tidy your room" emmarcada en l’exposició "Van Gogh al Borinage: el naixement d'un artista".


                  Mons


                  Una visió cinematogràfica de la seva vida

                  No és cap tòpic dir que la vida de Van Gogh va ser de pel·lícula. No és d’estranyar doncs que la seva trajectòria s’hagi plasmat en diversos films amb més o menys èxit. La més recordada de totes és "Lust for Life" dirigida per Vicente Minelli i en la que Kirk Douglas encarna magistralment a l’artista –en castellà el títol va ser "El loco del pelo rojo"–. El rodatge es va realitzar a Wasmes, Hornu i Sant Ghislain, en els mateixos llocs en els que havia estat el pintor 75 anys abans. La mostra fotogràfica “Hollywood at the foot of the slag heap” permetrà reviure aquests deu dies de filmació que va portar Hollywood fins a Valònia.

                  A més de la projecció de "Lust for Life" en el festival de cinema “Film d'amour", entre el març i el maig i en el marc de “Focus Van Gogh” s’aniran projectant al cinema Plaça-Art totes les pel·lícules inspirades en la vida del pintor (amb l'excepció de “Vincent et Theo” de Robert Altman, l'única còpia de la qual està massa danyada).


                  Mons
                  Dins de “El dormitori de Van Gogh a Arles” en la divertida acció "Tidy your room"


                  Totes aquestes propostes i moltes més les pots trobar a la pàgina web de Turisme de Bèlgica: Brussel·les-Valònia. Després de conèixer aquesta àmplia oferta d'esdeveniments, ens donen unes ganes impressionants de tornar a Mons? I tu, t’animes?

                  T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

                     
                    Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
                    cookie law