30 setembre de 2014

Com muntar una exposició fotogràfica en 10 passos. "Retorn als orígens", the making-of


"Retorn als orígens: viatge a la vall de l'Omo", exposició sobre ètnies del sud d'Etiòpia, ha estat la nostra primera mostra fotogràfica. A continuació et volem explicar, pas a pas, tot el que treball que hi ha al darrera d'un projecte d'aquest tipus. El projecte requereix el seu temps i no és tan senzill com un podria pensar en un primer moment. Des que la idea de l'exposició sorgeix fins que comença a prendre forma i arriba a la seva fase final en el nostre cas van passar mesos. Un procés en el que hem aprés molt dels que ens han acompanyat i sempre caracteritzat pels bons moments i el bon rotllo part de tothom!


fotografia
D'esquerra a dreta: en Ferran (part gràfica), l'Enric i en Pablo (part tècnica) a Can Basté
Amb la Carmen (Centre cívic Riu) i el Paco (Xarxa de centres cívics de Santa Coloma) el dia de la inauguració


L'exposició pas a pas:


1. Definició i composició 

Obvi, però primer cal definir el projecte: definir la temàtica, l'objectiu i que pretenem transmetre. Saber com vols mostrar les fotografies i la composició que tindran dins de l'exposició és la tasca més important i complicada, també la que més temps ens ha comportat. Hem de medir l'espai de la sala i calcular si ens hi caben el número de fotos que volem i de la manera que les volem col·locar. Vam fer i desfer la primera idea que teníem fins que el resultat van ser 40 fotografies organitzats en 4 blocs diferenciats, les quatre ètnies de la vall de l'Omo que volíem mostrar.

Sembla que sigui tasca fàcil, però van haver de passar unes quantes reunions fins tenir les fotografies definitives de l'exposició. Algunes fotografies que ens agradaven molt ha quedat descartades pel camí, en canvi d'altres que a priori no entraven han acabat formant part de l'exposició perquè ens ajudaven a donar coherència al fil argumental de la mostra. Primer van ser reunions més conceptuals amb la Carmen i el Paco, després ja més tècniques amb el Pablo -el comissari de la mostra-.


fotografia
Fent la composició de les fotografies de l'exposició


2. La part digital i impressió

Després d'escollir les fotografies per fer la composició, és l'hora de visualitzar-les amb monitors calibrats per veure-les en mida més gran, tal i com seran les ampliacions. Aquest pas permet comprovar que la definició sigui la correcta i que puguem fer algunes modificacions de la composició abans d'imprimir les fotografies.


Escollint la fotografia del pòster de l'exposició
En Miquel, a l'estudi d'impressió fotos, comprovant la definició
Veient la primera ampliació impresa


3. Els textos i el disseny gràfic

En molts casos les fotografies parlen per sí mateixes, però nosaltres hem volgut explicar les particularitats de cada ètnia mitjançant panells de text. Hem volgut que cada text estigués acompanyat d'un codi QR, on els assistents de l'exposició que estiguin interessats en tenir més informació sobre el tema puguin accedir a l'article relacionat del nostre blog. 


diseño grafico
En Ferran de Can Basté fent el disseny gràfic dels panells de l'exposició


4. Muntatge del suport fotogràfic

Amb les fotografies ja impreses, és hora de col·locar-les en un suport. En el nostre cas hem volgut fer-ho sobre paper de cartró ploma amb un marge de color negre, una idea que ens va suggerir en Pablo i que ens va semblar bona. És un suport lleuger que en facilita el seu transport, té un acabat que ens agrada i és més econòmic que el marc amb vidre.


En Pablo tallant les peces de cartró ploma que serveixen de suport a la foto
Enganxant el suport de cartró ploma

Els panells de text que acompanyen les fotografies també s'han imprès en paper fotogràfic i aniran sobre el mateix tipus de suport, per donar uniformitat a l'exposició. Després de muntar el suport toca col·locar els velcros amb els que se subjectaran a la paret.


En Pablo Pérez (part tècnica) i Mingo Venero (gran fotògraf) tallant els panells de text


5. Comunicació i difusió

És hora de fer saber a la gent de l'exposició. El mailing, xarxes socials, cartells o el boca a boca són mitjans que ens ajuden a que l'exposició arribi al màxim de gent possible. Sense difusió falta el més important: el PÚBLIC!

Aquí vam comptar amb la important col·laboració del departament de comunicació de l'Ajuntament de Santa Coloma que ens va dissenyar el pòster i els flyers que després es van distribuir per la ciutat. També se'n va fer difusió per diferents mitjans de comunicació locals. Per part nostra, vam utilitzar els nostres canals habituals (blog i xarxes socials) per fer saber a tothom de la nostra primera exposició.


Materials de difusió de l'exposició


6. Muntatge a sala

Les fotografies i els panells de text ja estan llestos per muntar-los a la paret. És hora de fer el muntatge a la Sala Riu i duem tot el material que necessari: les fotografies empaquetades meticulosament, el metro, el nivell, cinta adhesiva, guants per no tocar les fotos amb els dits i el paper amb la composició de com han d'anar ordenades les fotos a les parets. Abans del muntatge, hem passat una capa de pintura a la paret per a que quedés immaculada. El nivell és imprescindible per tal que les fotografies quedin ben rectes, i també el metro per tal que hagi la mateixa distància entre elles i quedi la composició tal i com nosaltres havíem dissenyat.


santa coloma de gramenet
Muntant les fotografies amb el nivell per a que quedin rectes
centre civic riu
Les fotografies i els panells col·locats segons les mesures previstes.


7. Vitrina amb objectes de les ètnies

A banda de les fotografies, volíem mostrar objectes que varem portar del nostre viatge a Etiòpia per tal d'il·lustrar l'exposició amb material real de les ètnies. Creiem que veure estris que utilitzen en el seu dia a dia és el testimoni de que la forma de vida que es mostra en l'exposició existeix. Així que ens han aconseguit una vitrina d'un museu local que ens ha anat de perles. El creador del muntatge de les peces amb peanyes ha estat en Pablo.


La vitrina amb els objectes de les ètnies: plats labials, seients, polseres...


8. Il·luminació i darrers detalls

Queda la part de la il·luminació, que no per ser l'última és menys important. De fet, una exposició guanya moltíssim si tenim unes llums adequades i a la Sala Riu tenen uns focus independents que van molt bé per donar la llum exacta que volem a cada bloc de fotos. En Pablo és un crack amb això! 

Els darrers detalls són: revisar el perfecte funcionament a la sala del wifi (per poder fer ús amb el mòbil dels QR dels panells), comprovar l'aparell d'aire condicionat i el sistema d'àudio de la sala pels parlaments del dia de la inauguració, deixar uns flyers sobre l'exposició per a que es puguin endur els assistents.

Aquesta és la sala amb l'exposició acabada de muntada:


santa coloma de gramenet
La Sala d'exposicions del Centre Cívic Riu


9. El dia de la inauguració

Arriba el gran dia! Nervis i moment de la posada de llarg a un projecte que ha comportat mesos de feina. Veure que altres persones estan interessades en el teu treball et porta una satisfacció personal molt gran. Va ser emocionant tenir la companyia de tanta gent en un dia tant important per nosaltres.


D'esquerra a dreta: Petri Jiménez -regidora de Cultura, Solidaritat i Cooperació-, Siscu Sánchez
-tinent d'alcalde de Participació, Qualitat Democràtica, Drets Civils i Ciutadania-, l'alcaldessa
Núria Parlon, nosaltres i el Pablo Pérez -comissari de l'exposició-
La gent el dia de la inauguració.


10. Visites comentades

La feina no s'acaba el dia de la inauguració. Un cop ja és visitable, cal continuar fent difusió i dinamitzar l'exposició. Nosaltres hem decidit fer visites comentades, una activitat que ha tingut molt bona acollida. A la gent, més enllà del que es veu a cada fotografia, li interessa conèixer la seva història i significat. Com autors de les fotografies i viatgers, és gratificant veure com els assistents posen atenció al que els expliques i com els hi pots transmetre les teves experiències i el que has aprés del viatge. La gent pel general surt contenta i després, el boca-orella fa que l'exposició tingui més visitants.


centre civic riu
L'Enric fent una visita guiada als assistents

Finalment arriba el dia que s'acaba el període d'exposició i toca desmuntar. Però aquest pas ens l'estalviem, millor esperar amb optimisme l'oportunitat de tornar a muntar-la en algun altre lloc i poder tornar a mostrar aquestes fotografies al públic ;)

Moltes gràcies a tots els que heu vingut a veure l'exposició i heu compartit amb nosaltres una estona. Salut i viatges!


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

23 setembre de 2014

Índia, 6 anys després


Ja som a Mumbai! Segur?
Vols dir que això és la Índia? No és ben bé com la recordava... No pot ser...
Ai, mira que si ens hem equivocat d'avió!
No, no... confirmat: això és Mumbai i estem a la Índia...

És curiós com poden arribar a ser les primeres impressions d'un país quan el visites de nou...


India
Porta de la Índia de Mumbai, 2014.


Delhi, 12 d'agost del 2008

Era l'estiu, vam volar de nit i vam aterrar a Delhi just quan els primers rajos de sol feien acte de presència. Només travessar la porta de l'avió, el primer que recordem del país és el cop de puny que ens va donar a la cara l'aire dens i terriblement calent. Era només el primer avís... Ja suant de forma perpètua, el trasllat cap a la ciutat no va pas millorar aquelles primeres sensacions: just estaven construint el metro i, enlloc d'una carretera asfaltada, ens vam trobar amb un terraplè polsós. Davant del taxi va travessar una família de micos, un fet que posteriorment es va fer habitual però que en aquell moment ens va sorprendre en tractar-se d'una gran metròpoli.


Un carrer qualsevol de Delhi, 2008.

Quan el taxista va parar i ens va senyalar amb el dit el cartell de l'hotel que havíem reservat, no ens ho podíem creure. Multitud de gent, brutícia i un olor horrible que ho envaïa tot. No volíem baixar del cotxe, no ens acabàvem de creure on havíem anat a petar... Un cop deixades les motxilles, ens vam atrevir a sortir i donar un primer volt. Els cinc sentits atents a tot el que ens envoltava: un autorickshaw que passa a tota llet fregant-nos, el senyor que ens segueix arreu per intentar vendre'ns no sé el què, la vaca que de cop s'aixeca i per poc que ens trepitja... Era època de monsó i, tot i que en aquell moment no plovia, el terra estava enfangat. Portàvem sandàlies obertes i no sabíem ben bé on trepitjàvem: els nostres peus van acabar completament marrons, no sabem si de fang o de merda de vaca. Tornar a l'hotel i observar, ja des de dins, tot el que passava allà fora era com veure una realitat paral·lela, un món molt diferent al que havíem conegut fins aquell moment. Era només el primer dia de viatge i inevitablement ens van venir al cap preguntes com: Què nassos fem aquí? I hem de passar-nos quatre setmanes en aquest país? Però si les vacances són per passar-ho bé per què coi hem triat la Índia per passar-les?

Índia va ser el primer país en el que ens vam iniciar com a motxillers. I l'estrena, com veus, no va ser que diguéssim molt esperançadora... Índia té el millor i el pitjor, és un país que t'absorbeix i que et marca. Impossible deixar-te indiferent: o t'enamora o fa que l'odiïs, dos sentiments que no tenen perquè ser contradictoris i que es poden anar alternant durant el teu viatge. Per sort aquelles sensacions del nostre primer dia van canviar al llarg del viatge i hem de dir que també ha estat a la Índia on hem viscut algunes de les nostres millors experiències.


Mumbai, 24 de juliol de 2014

A diferència de fa sis anys, aquest cop arribem de nit. Són les dos de la matinada i tot i fer calor, aquesta és suportable. L'aeroport és modern i dels més luxosos en els que hem estat. No tardem més de 30 minuts en passar el control de passaports, recollir les motxilles i pujar al taxi que ens portarà a la ciutat. També és monsó però el terra avui està sec. La carretera evidentment està asfaltada i a aquestes hores no hi ha trànsit. Observem per la finestra i veiem la silueta d'alguns gratacels, ens acostem al centre i hi ha edificis monumentals. Sí, també hi ha barraques, però no és el que més ens ha sorprès.


Mumbai
Taj Hotel de Mumbai, 2014

És al dia següent, quan després de dormir unes hores sortim a passejar. No hi ha autorickshaws, no hi ha vaques. Hi ha cotxes, però també semàfors. No ens cal anar mirant amb quatre ulls pel carrer i podem aixecar la mirada per observar el que hi ha al nostre voltant. Els edificis estan deixats però no més que en moltes altres ciutats on hem estat. Té un caire decadent però amb un punt d'encant, especialment els edificis d'estil gòtic victorià i art déco.


Mumbai és Índia, Delhi és Índia, però Mumbai no és Delhi. Són ciutats tant diferents? O bé és que nosaltres hem canviat en aquest sis anys?


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

16 setembre de 2014

Primeres impressions del viatge a Índia, Sri Lanka i Maldives


Ja de tornada a Barcelona, després de rentar roba i veient el nostre periple des de la distància, podem dir que el viatge a Índia, Sri Lanka i Maldives ha estat un dels més complerts i amb més diversitat que hem fet d'un mes de durada.


Índia

Vam començar el viatge a Mumbai, on teníem el vol d'anada i tornada i on en un principi no pensàvem quedar-nos gaire, ja que a l'agost és època de monsons. És curiós però després de vuit anys del nostre primer viatge al país, ens va semblar trobar una Índia més ordenada i neta que el primer cop. És veritat també que aquell va ser el nostre primer viatge per lliure i que tot ho vèiem amb ulls de novells, en tot cas teníem moltes ganes de tornar a viatjar per l'Índia.

Després d'un parell de dies a la capital de Bollywood ens vam decidir per agafar el tren i arribar-nos fins a Aurangabad, a uns 350 km de Mumbai. Allà hi ha les coves d'Ellora i Ajanta, uns impressionants conjunts de 34 i 29 coves amb temples budistes, hinduistes i jainistes excavats a la mateixa roca entre els segles II a.C. i XIII d.C. Aquest va ser un dels moments àlgids del nostre viatge i encara no entenem com són tan poc conegudes per al turisme occidental. Ara, avisem que hi han micos una mica entremaliats que s'han de sortejar per fer la visita (compte amb fer-los enrabiar!) i que la gent local vol fer-se fotos amb tu en tot moment. Sembla que deu ser exòtic això de fer-se fotos amb guiris... Nosaltres vam accedir en un primer moment, però al final ja havíem de dir: Photos no, thanks! Com els famosos...! :p


India
El temple Kailasanatha, un dels més visitats i impressionants de Ellora 


Sri Lanka


El nostre següent destí va ser Sri Lanka. D'aquest país el que més ens ha impactat és la seva diversitat: en una distància relativament petita hem trobat platges paradisíaques amb ambient caribeny, parcs nacionals com el de Yala que ens han recordat la sabana africana, muntanyes amb cases i clima pròpiament britànic, restes arqueològiques que ens han fet venir a la memòria d'altres grans jaciments asiàtics. A banda del clima, paisatges i monuments, la diversitat cultural també ens ha atret: budistes, hinduistes, musulmans i cristians conviuen a tocar. I un dels moments àlgids, sense cap mena de dubte, ha estat coincidir amb un dels festival més importants d'Àsia: l'Esala Perahera.

La costa sud va ser l'inici del nostre viatge, i Galle, una ciutat amb història i arquitectura colonial ben conservada, no ens va decebre. L'ambient lúdic que es respira al caure la tarda al passeig del fort que envolta la ciutat antiga vora el mar ens va seduir enormement: Nois jugant al criquet, grups d'adolescents tocant la guitarra i cantant, famílies que gaudeixen del seu pícnic o d'un gelat. Fins i tot ens va fer plantejar en un primer moment si continuar la nostra ruta o quedar-nos uns dies allà...


faro de Galle, Sri Lanka
Nois musulmans passejant per la fortalesa de la ciutat colonial de Galle


Però vam continuar cap a les platges de Mirissa i Polhena, Són platges llargues, plenes de palmeres i una infraestructura turística consolidada. És un lloc on es pot gaudir de la tranquil·litat, tot i que el bany al mar es convertia en un exercici de saltirons per esquivar les onades, que eren considerables. Aquesta zona és també coneguda per l'albirament de la balena blava però va ser una experiència que, després de veure l'estat de la mar i de recordar la nostra experiència al Brasil, no ens vam plantejar... A Mirissa vam estar allotjats amb el Roni i la Carol, un singalès i una alemanya que ens van fer sentir com a casa.


Sri Lanka
Saltant a la platja de Mirissa


Més tard, vam descobrir que Àfrica existeix a també Sri Lanka! Al Parc Nacional de Yala el paisatge i els animals són molt similars als africans. Yala és el segon parc nacional més gran del país però no hi vam tenir sort. Hi viuen més de 215 espècies d'aus i de 44 mamífers, com búfals, cérvols, ósos, elefants, i... el lleopards, les estrelles del parc. Tot i ser un dels llocs amb una densitat més elevada de d'aquest felí, no en vam arribar a veure cap. Però no hi ha mal que per bé no vingui: haurem de tornar a Sri Lanka per veure el lleopard! :)


Yala
Al Yala park, a la cerca d'animals salvatges


En poques hores d'autobús vam passar de la costa a la zona muntanyosa de Sri Lanka: Ella i Nuwara Eliya. Aquesta última va ser tot un descobriment: una petita Anglaterra a Àsia! Un clima emboirat, plugim constant i camps de te infinits. Vam haver de treure de la motxilla la màniga llarga i fins i tot escalfar-nos a la vora d'una llar de foc de la casa senyorial anglesa convertida en hotel en la que ens vam allotjar. Passejar per Nuwara Eliya era viatjar a Anglaterra, a tot arreu hi han reminiscències d'un colonialisme que va aportar coses bones i no tan bones.


Sri Lanka
Dones collint les fulles de te als camps de Nuwara Eliya


A les rodalies de Nuwara Eliya va ser on vam viure una de les millors experiències del nostre viatge, d'aquelles que recordes amb tendresa. Per casualitat, enmig d'una pluja incessant ens vam anar a refugiar en un petit poblet on viuen els treballadors dels camps de te i vam conèixer a una família encantadora que ens va oferir aixopluc i una tassa de te, a més del seu temps i simpatia. Ens van explicar sobre el seu dia a dia i dures condicions de vida. Per què serà que habitualment els que menys tenen són els que més t'ofereixen?


Amb la família que vam conèixer als camps de te


Kandy, l'antiga capital del país, va la següent parada del nostre periple i un dels principals motius per triar Sri Lanka com a destí del viatge d'aquest estiu. Coincidíem amb el festival anual Esala Perahera i durant dues nits vam presenciar unes desfilades de 60 elefants engalanats i milers de ballarins, músics i homes amb foc. Bestial! Seure al carrer amb la gent local i viure l'ambient durant les quatre hores que durava la celebració va estar genial.


Sri Lanka
Elefants engalanats al festival Esala Perahera de Kandy


Des de la part central del país vam continuar la ruta cap al nord per veure el que queda de les ciutats antigues de Sri Lanka. De camí, vam pujar a la gran roca de Sigiriya, un monòlit que ens va fer recordat a l'Uluru d'Austràlia però en petita escala, i vam veure les pintures de les coves de Dambulla.

Sri Lanka
Davant la roca de Sigiriya


Vam recórrer en bici la ciutat de Polonaruwa -a l'igual que vam fa un parell d'anys pels temples de Bagan de Myanmar-, parant cada vegada que ens venia de gust en llocs mig perduts. A Anuradhapura, la ciutat més antiga de totes, vam descobrir el temple on suposadament va estar primer la famosa dent de Buda, aquella que treu a passejar un elefant a l'Esala Perahera de Kandy. Finalment vam voler veure el lloc més sagrat pels budistes, Mihintale, l'indret on va començar el budisme al país i on es troba l'arbre sagrat.

Nena davant de d'una de les pagodes de Polonaruwa


Maldives


Des de Colombo - per cert, una ciutat gens destacable- vam volar directes a Male, la capital de les Maldives -una altra ciutat completament prescindible-. Des d'allà vam agafar un ferri que ens va portar al nostre paradís particular: l'illa de Mathiveri. Hem d'admetre que ens la jugàvem i hi anàvem amb una mica de nervis a la panxa: és una illa local que ni tant sols sortia a la guia i no sabíem ben be que ens hi trobaríem... però vam triomfar.


Maldivas
Illes del nord de les Maldives des del cel


Mathiveri era l'illa que buscàvem, ni més ni menys. Buscàvem exclusivitat i la teníem -només estàvem nosaltres i dues parelles més d'estrangers-, era d'una mida perfecta -ni molt gran ni molt petita- i, sobretot: tenia unes platges de catàleg d'agència de viatges. La nostra rutina durant uns quants dies va consistir en esmorzar, anar a la platja, fer snorkel, dinar, migdiada, anar a la platja, jugar al billar, sopar, dormir... És a dir, a fer el que s'acostuma a fer en unes vacances en tota regla!


Fent snorkel a la platja a Mathiveri


Veure el dia a dia de la gent local, els pescadors, les dones que fan artesania, els nens jugant...va fer que per a nosaltres les Maldives tinguessin un significat més ampli que un simple destí de relax, com solen ser les illes amb els grans ressorts. Aquí vam poder gaudir de tot tal i com volíem.


Dones maldivianes filant teixits al carrer de la illa de Mathiveri



No cal dir que aquest va ser el final perfecte al nostre viatge. No ens hagués importat pas quedar-nos-hi una temporadeta... Però tot s'acaba i ara toca tornar al nostre dia a dia. Que dura que se'ns està fent la tornada! Però per a que aquesta sigui més suportable, començarem a pensar en el proper viatge... :)

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

9 setembre de 2014

"Retorn al orígens: viatge a la vall de l'Omo" ja és una realitat. Gràcies a tots!


Diuen que els viatges no només s'han de viure, també cal compartir-los... Això és el que fem, viatge a viatge, des de que fa poc més de tres anys vam crear Quaderns de bitàcola. Expliquem el que vivim a través del nostre blog i captem el que veiem a través de l'objectiu de la càmera. És per això que feia temps que ens rondava pel cap materialitzar el testimoni gràfic d'algun dels nostres viatges en una exposició. Finalment el projecte s'ha materialitzat en la mostra "Retorn als orígens: viatge a la vall de l'Omo" .


Foto de Juanjo Escribano

Ha estat una experiència nova per nosaltres i poc ens imaginàvem estar acompanyats per tanta gent el dia de la inauguració. No cal dir que després de sis mesos de feina, veure la sala plena ens va posar la pell de gallina. Amics, companys, família, viatgers, amants de la fotografia, curiosos per conèixer una altra cultura... va ser emocionant.

"Retorn al orígens: viatge a la vall de l'Omo" ja és una realitat, però el camí que hem seguit des de que vam començar a esbossar aquest projecte fins avui no l'hem fet pas sols. És per això que volem fer un esment especial a tots els que d'una manera o altra han fet possible aquesta exposició.




Fotos de Miguel López


Volem agrair a l'Ajuntament l'oportunitat que ens ha donat d'exposar a Santa Coloma de Gramenet. A l'alcaldessa Núria Parlon, al Siscu Sánchez -tinent d'alcalde de Participació, Qualitat Democràtica, Drets Civils i Ciutadania- la Petri Jiménez -regidora de Cultura, Solidaritat i Cooperació- i la Lídia Guinard -regidora de Polítiques d'Igualtat de Gènere, Innovació i Universitat- per acompanyar-nos el dia de la inauguració. 

Donar les gràcies al Josep Lluís, al Paco i i la Carmen de l'Ajuntament i del Centre Cívic del Riu per la seva gestió, temps i dedicació. Al Pablo de Can Basté pel seu suport tècnic, consells fotogràfics i per ser el nostre comissari de l'exposició, quin honor! Al Ferran pel disseny gràfic i al Miquel per l'ajut tècnic d'impressió. Hem gaudit i aprés molt amb tots vosaltres.
I evidentment no ens volem deixar a la nostra família, amics, coneguts i públic en general que ens vareu acompanyar en un dia tan especial per nosaltres: GRÀCIES A TOTS!!!




Fotos de Celia López i Enric Vilagrosa



L'exposició es pot veure fins el 24 de setembre des de les 16:00 fins a les 20:00 h. a la Sala Riu de Santa Coloma (Carrer Lluís Companys, 9 - Metro Santa Coloma de la L1). Els divendres dies 12 i 19 de setembre, de 18h a 20.30h, estarem allà per fer VISITES GUIADES i explicar, a tot aquell a qui li interessi, una mica més sobre les quatre ètnies que conformen l'exposició i la nostra experiència a Etiòpia.


Estarem encantats de veure't. T'hi esperem!


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law