0:30
Quaderns de bitàcola
Ja de tornada a Barcelona, després de rentar roba i veient el nostre periple des de la distància, podem dir que el viatge a Índia, Sri Lanka i Maldives ha estat un dels més complerts i amb més diversitat que hem fet d'un mes de durada.
Índia
Vam començar el viatge a Mumbai, on teníem el vol d'anada i tornada i on en un principi no pensàvem quedar-nos gaire, ja que a l'agost és època de monsons. És curiós però després de vuit anys del nostre primer viatge al país, ens va semblar trobar una Índia més ordenada i neta que el primer cop. És veritat també que aquell va ser el nostre primer viatge per lliure i que tot ho vèiem amb ulls de novells, en tot cas teníem moltes ganes de tornar a viatjar per l'Índia.
Després d'un parell de dies a la capital de Bollywood ens vam decidir per agafar el tren i arribar-nos fins a Aurangabad, a uns 350 km de Mumbai. Allà hi ha les coves d'Ellora i Ajanta, uns impressionants conjunts de 34 i 29 coves amb temples budistes, hinduistes i jainistes excavats a la mateixa roca entre els segles II a.C. i XIII d.C. Aquest va ser un dels moments àlgids del nostre viatge i encara no entenem com són tan poc conegudes per al turisme occidental. Ara, avisem que hi han micos una mica entremaliats que s'han de sortejar per fer la visita (compte amb fer-los enrabiar!) i que la gent local vol fer-se fotos amb tu en tot moment. Sembla que deu ser exòtic això de fer-se fotos amb guiris... Nosaltres vam accedir en un primer moment, però al final ja havíem de dir: Photos no, thanks! Com els famosos...! :p
 |
| El temple Kailasanatha, un dels més visitats i impressionants de Ellora |
Sri Lanka
El nostre següent destí va ser Sri Lanka. D'aquest país el que més ens ha impactat és la seva diversitat: en una distància relativament petita hem trobat platges paradisíaques amb ambient caribeny, parcs nacionals com el de Yala que ens han recordat la sabana africana, muntanyes amb cases i clima pròpiament britànic, restes arqueològiques que ens han fet venir a la memòria d'altres grans jaciments asiàtics. A banda del clima, paisatges i monuments, la diversitat cultural també ens ha atret: budistes, hinduistes, musulmans i cristians conviuen a tocar. I un dels moments àlgids, sense cap mena de dubte, ha estat coincidir amb un dels festival més importants d'Àsia: l'Esala Perahera.
La costa sud va ser l'inici del nostre viatge, i Galle, una ciutat amb història i arquitectura colonial ben conservada, no ens va decebre. L'ambient lúdic que es respira al caure la tarda al passeig del fort que envolta la ciutat antiga vora el mar ens va seduir enormement: Nois jugant al criquet, grups d'adolescents tocant la guitarra i cantant, famílies que gaudeixen del seu pícnic o d'un gelat. Fins i tot ens va fer plantejar en un primer moment si continuar la nostra ruta o quedar-nos uns dies allà...
 |
| Nois musulmans passejant per la fortalesa de la ciutat colonial de Galle |
Però vam continuar cap a les platges de Mirissa i Polhena, Són platges llargues, plenes de palmeres i una infraestructura turística consolidada. És un lloc on es pot gaudir de la tranquil·litat, tot i que el bany al mar es convertia en un exercici de saltirons per esquivar les onades, que eren considerables. Aquesta zona és també coneguda per l'albirament de la balena blava però va ser una experiència que, després de veure l'estat de la mar i de recordar la nostra experiència al Brasil, no ens vam plantejar... A Mirissa vam estar allotjats amb el Roni i la Carol, un singalès i una alemanya que ens van fer sentir com a casa.
 |
| Saltant a la platja de Mirissa |
Més tard, vam descobrir que Àfrica existeix a també Sri Lanka! Al Parc Nacional de Yala el paisatge i els animals són molt similars als africans. Yala és el segon parc nacional més gran del país però no hi vam tenir sort. Hi viuen més de 215 espècies d'aus i de 44 mamífers, com búfals, cérvols, ósos, elefants, i... el lleopards, les estrelles del parc. Tot i ser un dels llocs amb una densitat més elevada de d'aquest felí, no en vam arribar a veure cap. Però no hi ha mal que per bé no vingui: haurem de tornar a Sri Lanka per veure el lleopard! :)
 |
| Al Yala park, a la cerca d'animals salvatges |
En poques hores d'autobús vam passar de la costa a la zona muntanyosa de Sri Lanka: Ella i Nuwara Eliya. Aquesta última va ser tot un descobriment: una petita Anglaterra a Àsia! Un clima emboirat, plugim constant i camps de te infinits. Vam haver de treure de la motxilla la màniga llarga i fins i tot escalfar-nos a la vora d'una llar de foc de la casa senyorial anglesa convertida en hotel en la que ens vam allotjar. Passejar per Nuwara Eliya era viatjar a Anglaterra, a tot arreu hi han reminiscències d'un colonialisme que va aportar coses bones i no tan bones.
 |
| Dones collint les fulles de te als camps de Nuwara Eliya |
A les rodalies de Nuwara Eliya va ser on vam viure una de les millors experiències del nostre viatge, d'aquelles que recordes amb tendresa. Per casualitat, enmig d'una pluja incessant ens vam anar a refugiar en un petit poblet on viuen els treballadors dels camps de te i vam conèixer a una família encantadora que ens va oferir aixopluc i una tassa de te, a més del seu temps i simpatia. Ens van explicar sobre el seu dia a dia i dures condicions de vida. Per què serà que habitualment els que menys tenen són els que més t'ofereixen?
 |
| Amb la família que vam conèixer als camps de te |
Kandy, l'antiga capital del país, va la següent parada del nostre periple i un dels principals motius per triar Sri Lanka com a destí del viatge d'aquest estiu. Coincidíem amb el festival anual Esala Perahera i durant dues nits vam presenciar unes desfilades de 60 elefants engalanats i milers de ballarins, músics i homes amb foc. Bestial! Seure al carrer amb la gent local i viure l'ambient durant les quatre hores que durava la celebració va estar genial.
 |
| Elefants engalanats al festival Esala Perahera de Kandy |
Des de la part central del país vam continuar la ruta cap al nord per veure el que queda de les ciutats antigues de Sri Lanka. De camí, vam pujar a la gran roca de Sigiriya, un monòlit que ens va fer recordat a l'Uluru d'Austràlia però en petita escala, i vam veure les pintures de les coves de Dambulla.
 |
| Davant la roca de Sigiriya |
Vam recórrer en bici la ciutat de Polonaruwa -a l'igual que vam fa un parell d'anys pels temples de Bagan de Myanmar-, parant cada vegada que ens venia de gust en llocs mig perduts. A Anuradhapura, la ciutat més antiga de totes, vam descobrir el temple on suposadament va estar primer la famosa dent de Buda, aquella que treu a passejar un elefant a l'Esala Perahera de Kandy. Finalment vam voler veure el lloc més sagrat pels budistes, Mihintale, l'indret on va començar el budisme al país i on es troba l'arbre sagrat.
 |
| Nena davant de d'una de les pagodes de Polonaruwa |
Maldives
Des de Colombo - per cert, una ciutat gens destacable- vam volar directes a Male, la capital de les Maldives -una altra ciutat completament prescindible-. Des d'allà vam agafar un ferri que ens va portar al nostre paradís particular: l'illa de Mathiveri. Hem d'admetre que ens la jugàvem i hi anàvem amb una mica de nervis a la panxa: és una illa local que ni tant sols sortia a la guia i no sabíem ben be que ens hi trobaríem... però vam triomfar.
 |
| Illes del nord de les Maldives des del cel |
Mathiveri era l'illa que buscàvem, ni més ni menys. Buscàvem exclusivitat i la teníem -només estàvem nosaltres i dues parelles més d'estrangers-, era d'una mida perfecta -ni molt gran ni molt petita- i, sobretot: tenia unes platges de catàleg d'agència de viatges. La nostra rutina durant uns quants dies va consistir en esmorzar, anar a la platja, fer snorkel, dinar, migdiada, anar a la platja, jugar al billar, sopar, dormir... És a dir, a fer el que s'acostuma a fer en unes vacances en tota regla!
 |
| Fent snorkel a la platja a Mathiveri |
Veure el dia a dia de la gent local, els pescadors, les dones que fan artesania, els nens jugant...va fer que per a nosaltres les Maldives tinguessin un significat més ampli que un simple destí de relax, com solen ser les illes amb els grans ressorts. Aquí vam poder gaudir de tot tal i com volíem.
 |
| Dones maldivianes filant teixits al carrer de la illa de Mathiveri |
No cal dir que aquest va ser el final perfecte al nostre viatge. No ens hagués importat pas quedar-nos-hi una temporadeta... Però tot s'acaba i ara toca tornar al nostre dia a dia. Que dura que se'ns està fent la tornada! Però per a que aquesta sigui més suportable, començarem a pensar en el proper viatge... :)
T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!
Publicat a:
