2019: 30 aniversari de la caiguda del mur de Berlín

Versión en español

Article revisat i actualitzat el 9/11/2019

El 9 de Novembre de 2019 es compleixen 30 anys de la caiguda del Mur de Berlín, una data molt important per a molts berlinesos que van viure a una i altra banda i un fet que va marcar un capítol en les seves vides i en la història del s. XX.

Arran de la segona guerra mundial, l'any 45 els aliats van decidir dividir Alemanya en quatre parts controlades per URSS, EEUU, Regne Unit i França; al mateix temps Berlín també va ser dividit en quatre sectors i va començar la guerra freda entre capitalistes i comunistes. Al 49 es van fundar les dues repúbliques alemanyes, la RFA (part oest) i la RDA (part est). Cada vegada s'intensificava més el bloqueig a la part est i eren molts que fugien a la RFA, així que es va optar per prendre una mesura dràstica.

El 1961 va ser l'any que es va aixecar un dels Murs de la Vergonya, dividint la ciutat en dos: l'Alemanya Oriental (la RFA, dirigida per Estats Units i Gran Bretanya) i l'Alemanya Occidental (la RDA, dirigida per la Unió Soviètica). El més cruent de la situació que es va donar va ser que d'un dia per l'altre es va establir la prohibició creuar a l'altra banda, el que va provocar la dramàtica separació de famílies i amics durant 28 anys, des de la matinada del 13 d'agost de 1961 fins a la nit del 9 de novembre de 1989.

Gent de peu a la secció del mur de la Postdammer Platz, oberta el 11 de novembre de 1989 (John Tlumacki)

Molta gent va intentar travessar el mur de moltes maneres durant molts anys: amagats en cotxes, dins de maletes, fent túnels, tirant-se de les finestres del edificis...fins i tot algun soldat va creuar el mur per anar on estava la seva família. Dieun que existeix una malaltia anomenada "Mauerkranheit", un trastorn psicològic que afectava a les persones que vivien amb la por al cos a causa del mur i tenien símptomes de claustrofòbia, mania persecutòria, depressió i intents de suïcidi.

El soldat Conrad Schumann saltant el mur (fotografia de Peter Leibing)

Cotxe amb el qual es travessà el mur amagat dins el maleter

Les protestes del poble van començar a sorgir fins que la situació es va tornar insostenible. La primera notícia d'apertura del mur va ser quan el líder de la RDA (Alemanya Oriental) Erich Honecker, d'ideologia comunista i soviètica, va renunciar al càrrec el 18 d'octubre de 1989, sent reemplaçat pel seu company de partit Egon Krenz. Finalment, després d'anys d'espera, Schabowski (portaveu del Comitè Central) va donar una roda de premsa anunciant que "immediatament es podrà viatjar de la RFA a la RDA amb total llibertat". A partir d'aquest moment i durant dos dies, centenars de berlinesos van carregar contra el mur, enderrocant amb pedres, martells i qualsevol arma possible. Ara era possible passar del costat "soviètic" al costat "occidental" tan sols pujant a un dels 25 passos fronterers que van ser habilitats.

La porta de Brandemburg, supervivent en la segona guerra mundial, va quedar aïllada en terra de ningú durant la construcció del mur (el mur passava tot just per allà) i una vegada es va poder travessar aquest es va convertir en un lloc històric, on es va celebrar la reunificació. Avui dia és el símbol de Berlín i de la reunificació alemanya.

Porta de Brandemburg, tot un símbol a Berlín

La caiguda del Mur de la Vergonya va ser un punt i a part en la història contemporània, es va donar per finalitzat un període d'inestabilitat internacional, espionatge i prohibició de la llibertat com va ser la Guerra Freda, per començar una nova etapa. Berlín passava a ser un lloc més tranquil, tothom estava feliç de poder tornar a veure a les seves famílies i amics; començava un període d'obertura per tots.

Un nen saluda als soldats del mur de Berlín el 10 de novembre del 1989 (foto: John Tlumacki)

Quan arribes a Berlín i et dirigeixes al centre de la ciutat, es pot veure una línia doble de llambordes que marca el recorregut que tenia el mur original, al llarg de 5,7 quilòmetres dels 144 que tenia. És un record omnipresent que la ciutat ha volgut deixar per sempre i que nosaltres lloem, ja que forma part d'una història ben viva i molt singular. Altres ciutats han patit la segona guerra mundial, però Berlín és l'única on s'ha construït un mur i creiem que és bo que quedi constància d'aquest fet.

Llambordes que marquen el recorregut original del mur per tot Berlín.

Un dels punts més famós del mur de Berlín i més visitats és el Checkpoint Charlie, el pas fronterer més important entre l'any 45 i 90 i per on podien passar només militars, aliats i estrangers. Situat a FriedrictraBe, avui dia podem veure una rèplica de la caseta on els oficials feien guàrdia i també una gran foto d'un soldat. Just al costat podem veure el cartell d'advertiment que anuncia que s'està passant d'una zona a una altra. Aquí també trobem el Checkpoint Charlie Museum i el Black Box per recordar aquest capítol concret de la història. S'ha tornat un punt massa turístic segons la nostra opinió (just al costat és ple de botigues de souvenirs i un gran Mac Donald's), però creiem que la visita és un imperdible si vas per primera vegada a Berlín.

Checkpoint Charlie, el pas fronterer més famós de Berlín 

Cartell d'advertiment al Checkpoint Charlie

La ciutat és plena d'indrets que el govern ha volgut crear per mantenir el record de la història del mur que tant va afectar en les vides de molts berlinesos, records que honoren a les víctimes que un dia van intentar saltar el mur i van morir (unes 100 persones): Podem trobar fotografies de les víctimes al costat d'una part de mur que encara roman en peu.

Homenatge a les víctimes que van morir travessant el mur

Part del mur reconstruïda amb ferros

Els que molts no coneixen és el pas per on es va creuar per primera vegada el mur després de 28 anys de tancament. Aquest es troba a l'anomenada avui dia "Platz des 9 November 1989", molt a prop d'un pont que en el seu dia va ser molt simbòlic, milers de persones van travessar per aquí una vegada donat el permís per creuar d'una Alemanya a l'altra. Es pot trobar encara part del mur mig amagada entre les plantes que creixen i on antigament hi havia una torre de vigilància que ara ja no hi és. Curiosament, al primer pas per on van creuar les primeres persones ara trobem un Lidl, un dels establiments més coneguts mundialment de supermercats alemanys i podríem dir irònicament que és un símbol, capitalista...

Plaça 9 de Novembre 1989, l'indret on es va obrir el primer pas del mur

Part de mur a la Plaça 9 de Novembre 1989

I si encara queda en peu el lloc per a nosaltres més emblemàtic del mur de Berlín, resulta curiós veure que encara queden torres de vigilància del mur disseminades per la ciutat, algunes entre edificis de vivendes alts que s'han construït posteriorment i d'altres rodejades del mur original.

Antiga torre de vigilància del mur entre edificis

Part del mur en que es va conservar també una torre de vigilància

L'indret més famós del mur de Berlín i el més visitat és la East Side Gallery, que amb 1,3 Km. és la part millor conservada i la galeria d'art a l'aire lliure més llarga del món, on podem veure obres que 103 artistes famosos van plasmar per difondre un missatge d'esperança.

La East Side Gallery

Currículum vitae del mur de Berlin: del 69 al 81

Una de les obres més conegudes de la East Side Gallery és el "Petó etern" entre Leonid Brézhnev (cap d'Estat de la Unió Soviètica de l'època) i Erich Honecker (president de llavors de la República Democràtica d'Alemanya).

El graffiti "Petó etern"

Aquests murals són una mena de demostració de l'apertura després de la caiguda del mur, una visió molt més optimista que deixava enrere aquells anys grisos, fent una obra d'art per a tothom que contrastava aquells edificis homogenis comunistes que donaven un aire molt trist a la ciutat; es donava pas a uns anys on la creativitat sortia per tot arreu. I els colors també!

Un dels graffitis més coneguts de la East Side Gallery

Passejar pels diversos punts del mur de Berlín és passejar per la història, molt recent encara, però que ningú oblida. Esperem que serveixi perquè altres murs no es construeixin i que el seu testimoni sigui un exemple del que no s'ha de repetir.

Altres posts sobre Berlín:

• 10 motius per tornar a Berlín (o visitar-la per primer cop...)
• La millor arquitectura de Berlín

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Alemanya , Berlin , Europa , Guerra , Llocs amb historia

3 anys en família, 3 anys de viatges

Versión en español

Tal dia com avui, un 27 de juliol de 2015, vam començar el GRAN VIATGE de ser pares. Avui la nostra filla Ivet compleix 3 anys i ho celebrem a Malàisia. Així que duem...3 anys viatjant en família! Per aquest motiu ens agradaria compartir en aquest article els viatges que hem fet amb ella des que va néixer fins al moment.

Després de viure l'experiència de viatjar en família durant el seu primer any de vida i veure que el fet de ser pares no ens aturava a viatjar, la Ivet va començar a caminar just al fer l'any. Així que veient que viatjant en família durant el seu segon any de vida ella ja era més autònoma i que despertava encara més la seva curiositat pels llocs i la gent que vèiem en cada viatge, vam decidir continuar. I per què no?

Amb 12 mesos de vida la Ivet havia estat a 15 països, amb dos anys de vida (24 mesos) en 29 països...I amb 3 anys ha estat a 41 països.

Tot i que ella encara no és conscient i estem segurs que no se'n recordarà de tots els llocs on ha estat, a menys que li ensenyem les fotografies, estem segurs que el fet de tenir noves experiències en diferents llocs del món, veure fesomies diverses, escoltar parlar altres llengües, tastar altres menjars o veure de prop animals que abans només havia vist en documentals (i sobretot això últim), en cada moment haurà despertat els seus sentits i no s'haurà avorrit gaire. I el més important: tots aquests moments els hem passat junts. Per celebrar que la nostra petita fa els 3 anys, volem fer un resum del que ha estat aquest darrer any de vida viatgera per ella:

Londres

Un viatge de 3 dies dóna per a molt a la ciutat de Londres. Era la nostra 5ena vegada a la ciutat (després de 3 vegades fent una escala de tan sols unes hores), i per la nostra petita era la primera vegada. De la visita només en recorda el Big Ben i els autobusos de dos pisos de color vermell (té un conte on apareixen). Així que cada vegada que veu una foto d'algun d'aquests símbols londinencs se li il·luminen els ulls dient “el Big Ben!”.

Alsàcia, Suïssa, Alemanya i Liechtenstein

A l'octubre de 2017 vam fer una ruta pels pobles més bonics de l'Alsàcia amb els nostres amics Meri i Galdric, allotjant-nos en la preciosa ciutat de Colmar, . Riquewirh, Eguisheim, Ribeauvillé o Turckheim ens van encantar, i no només per la seva fesomia de pobles medievals amb casetes pintades (que a la petita li van semblar d'allò més atractiu), també pel paisatge de vinyes amb tots daurats (típic de la tardor) que els envoltava. Vam aprofitar per veure el petit i proper país de Liechtenstein, visitar Rheinnfall (una de les cataractes més impressionants de Suïssa) i la propera ciutat d'Estrasburg. Però de tot el que vam veure, creiem que el que més li va agradar a la Ivet va ser l'estàtua de la Llibertat que es troba a l'entrada de la ciutat de Colmar, en honor a Bartholdi, l'escultor d'aquesta, que va néixer aquí. Havia estat ben a prop de la original quan tenia 4 mesos de vida durant el nostre viatge a Nova York i li havíem parlat i ensenyat fotos, així que li va fer molta il·lusió veure-la a Alsàcia.

Taiwan i Okinawa (Japó)

Taiwan va ser l'últim viatge del 2017, i tornant a les icones que li agraden a la Ivet, hem de dir que la Torre Taipei 101 la va entusiasmar. Com que es veia des de gairebé tots els punts de la ciutat, no parava de dir a tothora: “Taipei 101!”, així com es va aprendre a dir hola en taiwanés (igual que en xinès): “nihao” i quan vam arribar a la japonesa illa d'Okinawa també es va aprendre el “Konichiwa”; li agradava tant aquesta paraula que no parava de repetir-la constantment. I els japonesos, tal i com són, li reien cada cosa que deia. Taiwan és un país de natura en estat pur i vam gaudir molt dels espais verds; de fet, viatjar aquí convida a fer excursions i a l'"slow travel".

En aquest viatge la Ivet va pujar a la seva primera avioneta, per fer el trajecte de Taitung-Green Island (Taiwan) i a la inversa. Una experiència que no sabem si recordarà, perquè en els només 15 minuts de vol li va donar temps a dormir-se i tot! Es pot dir que malament no ho va passar...

República Dominicana

El primer viatge de l'any 2018 la nostra petita va trepitjar aigües caribenyes -i per suposat nosaltres- juntament amb els nostres amics Xavi i Txell (del blog Estem de Vacances) vam fer un recorregut per República Dominicana. Vam banyar-nos en platges paradisíaques a las Galeras, ens vam relaxar a la paradisíaca Illa Saona, ens vam acostar en una barca per veure balenes i vam visitar el preciós casc antic de Santo Domingo. A la Ivet li encantava agafar els cocos buits de la platja i omplir-los d'aigua i va fer bona amistat amb una nena de la illa Saona.

Macedònia, Kosovo i Albània

Per setmana santa vam fer una ruta pels Balcans. Kosovo va sorprendre pel seu llegat patrimonial de monestirs i la facilitat de anar a tot arreu amb transport públic. La Ivet es va fer amiga de seguida dels monjos que vivien als monestirs, que acabaven jugant amb ella i convidant-la a xocolata i també li va encantar jugar amb la neu. Albània va ser una gran sorpresa per ella: hi havia bolets gegants per tot arreu. Es tractava dels antics bunkers que han quedat escampats per tota la geografia del país. I de Macedònia potser destacaríem Orhid, un dels indrets més bonics del país, on vam passar tres dies de relax al voltant del llac que duu el mateix nom, envoltat de monestirs.

Irlanda del Nord

Els murs de divisió i la gran quantitat de murals de la ciutat de Belfast van despertar la curiositat de la Ivet: dibuixos de gent, de vegades lluitant i amb armes que mostren el recent conflicte d’Irlanda del Nord, complicat explicar a una nena de gairebé 3 anys. També vam fer la ruta del Titanic, i vam baixar a la mateixa dàrsena on es va construir el gran vaixell. Un espai immens per a la Ivet que no acabava d’entendre el que era. També vam sortir de la ciutat i vam fer ruta pel famós passeig d'arbres “Dark Hedges”, la famosa Calzada del Gigante i Carrick-a-Rede, un pont penjant en unes roques a sobre del mar pel que va passar la Ivet sense el més mínim signe de vertigen.

Nàpols i Pompeia

Mai abans havíem estat a Nàpols i a la famosa Pompeia, una ciutat de la que sempre havíem escoltat parlar, i què millor que anar-hi en família. Vam poder gaudir del caòtic centre històric de Nàpols, les seves galeries subterrànies, i les seves vistes al volcà Vesubi i vam provar totes les pizzes que vam poder. La calor impetuosa de Pompeia (tot i que era el mes de juny) ens va obligar a buscar l'ombra, tot i que la Ivet preferia jugar a saltar per sobre de les pedres centenàries dels carrers de l'antiga ciutat romana.

Malàisia, Brunei i Singapur

Malàisia, Brunei i Singapur són els últims païssos que la Ivet trepitja amb 2 anys de vida i on celebrem que compleix els seus 3 anys!!! La Ivet ha vist orangutans en la selva del Borneo malayo, assistit al 72 aniversari del sultà de Brunei, visitat la cosmopolita Singapur i s'ha banyat en les aigües de Pulau Kapas, la tranquil·la illa malaia on acabem el nostre viatge amb relax. L'últim dia del viatge celebrem el 3er aniversari de la petita a Kuala Lumpur.

Avui celebrem que la Ivet fa tres anys i ja sabem quin regal li agradaria: un viatge a...? Quina serà la seva propera destinació?

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Alemanya , França , Irlanda del Nord , Italia , Ivet , Japo , Londres , Malaysia , Republica Dominicana , Taiwan

Dos anys en família, dos anys de viatges

Versión en español

Ja són dos anys viatjant en família des que vam començar tal dia com avui, un 27 de juliol de 2015, el GRAN VIATGE de ser pares. Avui just la nostra filla Ivet compleix dos anyets (que ràpid han passat!) i ens agradaria compartir tots els viatges que hem fet amb ella des que va néixer fins al moment.

Després de viure l'experiència de viatjar en família durant el seu primer any de vida i veure que el fet de ser pares no ens aturava a viatjar, sinó més aviat al contrari -amb 12 mesos de vida Ivet ja havia estat a 15 països- ens hem animat encara més a voltar pel món. Sempre hi ha alguns propòsits viatgers que ens marquem, no amb la intenció de seguir fil per randa, però sí amb la il·lusió de poder complir-ne algun. No cal dir que aquests dos últims anys viatjar ha estat per nosaltres tota una experiència vital, per la senzilla raó que hem conegut els llocs des d'una altra mirada, la de la nostra petita. I la nostra petita ha viscut un munt de noves experiències: veure nous animals, sentir altres llengües, jugar amb nens que parlaven i vestien diferent, escoltar càntics religiosos, banyar-se en un mar ple de peixos, tastar menjars diferents, dormir en tot tipus d'allotjaments, moure's en transports molt diversos, rebre petons de desconeguts i invitacions, conèixer diferents aeroports...Tot això i molt més en dos anys de vida (24 mesos), resumits en els 29 països que ha estat:

Any 2015

Croàcia, Montenegro i Bòsnia

El primer vol de la Ivet i primer viatge en família a Europa va ser quan ella tenia tan sols 1 mes i mig de vida i vam estar una setmana. Agafant com a base Dubrovnik, vam fer excursions d'un dia a diversos indrets de la costa dàlmata i de les veïnes Montenegro i Bòsnia-Hercegovina.

Geòrgia, Armènia, Nagorno Karabahk, Atenes i Jordània

Com que va anar tan bé el primer viatge en família a Croàcia, ens vam animar de seguida i ens vam decidir per un viatge de tres setmanes i mitja quan la Ivet tenia 2 mesos i mig. Vam fer ruta veient els monestirs de Geòrgia i Armènia, vam conèixer de prop la forma de vida de minories com els molokans i els yazedis, i vam descobrir una república no reconeguda, Nagorno Karabakh, on la Ivet va ser la turista més jove a qui li van segellar el passaport.

Nova York (USA)

La primera vegada que la Ivet va creuar l'oceà i va trepitjar el continent americà va ser a una de les nostres ciutats preferides, Nova York, on aquesta era la quarta vegada que la trepitjàvem i no ens cansaríem mai de tornar-hi. Vam “viure” a la ciutat durant més de tres setmanes al barri de Harlem. La Ivet tenia sols 4 mesos de vida i la dúiem gairebé sempre a la motxilla, així que ens vam "patejar" la ciutat amb ella a sobre durant 24 dies. Anàvem a menjar al Central Park, vam pujar a l'Empire State, vam saludar a l'estàtua de la Llibertat, vam anar a veure partits de bàsquet i de futbol americà, fins i tot vam anar a un concert privat i a museus, tot un repte amb una bebè...i la Ivet ens va deixar fer tot!

Any 2016

Istanbul

Primera vegada que la Ivet trepitjava Àsia i tercera que nosaltres trepitjàvem Istanbul, una ciutat amb identitat pròpia de Turquia, de ritme trepidant. Ens encanta tornar a aquells llocs que ens roben el cor, i aquesta vegada ens ho vam prendre amb calma, tornant reviure les millors experiències que es poden tenir a Istanbul, l'antiga Constantinopla.

Dresden, Bautzen, Meissen i Leipzig (Alemanya)

Per setmana Santa vam voler tornar a Alemanya (després d'haver estat el passat any a Berlin) i conèixer la Saxònia alemanya, així que vam agafar de base Dresden i des d'allà vam anar a Bautzen, on viu una minoria anomenada sòrabs que parlen la seva pròpia llengua. A la Ivet el que més li va emocionar va ser una processó a aquesta ciutat on desfilaven un munt de cavalls.

Xile, Illa de Pàsqua, Roma i el Vaticà (Itàlia)

Ivet va cap a Amèrica 2n cop (després de Nova York). Anar a Rapa Nui és anar un dels llocs més màgics i allunyats del continent. Per nosaltres era el segon cop que anàvem a Xile i Rapa Nui després de la nostra volta al món...Teníem unes ganes infinites de tornar-hi! No sabem si la Ivet recordarà la illa o els moais que hi ha per tot arreu, però les gallines de la casa on ens allotjàvem segur que sí. Cada dia els hi donava de menjar.

Fes (Marroc)

És la primera vegada que Ivet trepitja el continent africà i Fes és una de les millors ciutats per fer-ho. Lluny de la massificació turística, Fes conserva encara l'autenticitat de la medina i dels gremis artesans que ja no es troben aquí. Ivet escolta per primera vegada la crida a l'oració en un país musulmà. Per ella és com una nova música que la fa ballar!

Canadà, Cuba i Mèxic DF

3a vegada que la Ivet creua l’oceà per anar Canadà, el Carib i de rebot a Mèxic DF (fem escala unes hores). La pobra Ivet està més que acostumada a agafar vols i se'ls passa pràcticament dormint. Tornem a Cuba després de 10 anys i encara (per poc temps) amb en Fidel, i constatem que el país caribeny està canviant molt de pressa. Ivet dóna les seves primeres passes a Cuba, i també aprèn a cantar i ballar...Serà per la música que sentim constantment per tot arreu? A Santiago de Cuba coneixem a la Celina, que va ser l’àvia cubana de la Ivet durant el nostre viatge.

Normandia (França)

Anem cap a França i per primera vegada fem ruta en cotxe amb la Ivet i es comporta com una campiona! Coneixem els indrets emblemàtics de la Segona guerra Mundial i el dia D. Esperem que algun dia Ivet torni i li agradi reviure la història.

Iran i Dubai

Un dels millors països per viatjar en família. Els iranians són taaan amables i hospitalaris que en aquest segon viatge a Iran vam voler fer couchsurfing i va estar una experiència molt gratificant. Per primera vegada Ivet va conèixer el desert i va pujar a una gran duna, també va conèixer molts nens que, tot i no entendre's, jugaven a qualsevol cosa. Ella, segur que com nosaltres, quan li expliquem i entengui el viatge que va fer, desitjarà tornar ben aviat a Iran.

2017

Granada (Espanya)

Sembla mentida, però va ser la primera vegada que visitàvem aquesta ciutat, i aquesta vegada amb la Ivet. L'Alhambra, el seu ambient de barri, els seus banys àrabs i les seves tapes acompanyades de cervesa (o a la inversa) ens van seduir. Així com Sierra Nevada, la muntanya més propera que tenen els granadins per anar a esquiar, just al costat de la ciutat. Vam fer una escapada d'un dia la on la Ivet es va tirar en trineu i va fer un ninot de neu per primer cop.

Corea del Sud i Beijing (Xina)

Corea del Sud és un dels països que ens ha sorprès gratament (degut a que pensàvem que seria molt semblant a Japó i ja havíem estat allà) i en el que vam trobar la barreja d'un modernisme urbà i a la vegada història del país en els seus palaus i tradicions. Ivet sap dir “adéu” en coreà, ja que ho pronuncia igual que els coreans: ANIOOO!

Moldàvia i Transnístria

Poc sabíem del país amb menys turisme d'Europa fins que vam començar a llegir sobre Moldàvia. A banda de ser un dels països preferits pels amants del vi (té la bodega subterrània més llarga del món, amb 170 Km), al costat d'aquest existeix Transnístria, una república no reconeguda on es respira encara un ambient soviètic que sembla d'altres temps. La Ivet en aquest viatge va aprendre a fer "Chin Chin!" amb les copes.

Malta

Un dels països més petits d'Europa que sempre ens havia cridat l'atenció pel seu llegat anglès i perquè conserva encara l'arquitectura i alguns costums anglesos dels seus avantpassats. Ivet va aprendre a dir “Bye bye!” i “Ciao!”, una barreja ntre anglès i italià.

Indonèsia i Qatar

Primera vegada de la Ivet al sud-est asiàtic. Creiem que Indonèsia és un bon lloc per iniciar-se. Ha conegut els costums Tana Toraja (funerals) a Sulawesi i ha vist molts búfals per primera vegada, ha pujat les escales del temple budista més gran del món a Borobudur (Java) i ha tingut el seu primer contacte amb un volcà en actiu, el Bromo. Ha vist horitzons camps de conreus d'arròs i s'ha banyat en platges plenes de palmeres on la marea jugava a baixar i pujar tot el dia a les Gili. Un viatge ben complert ple d'inputs i moltes emocions.

Avui celebrem que la Ivet fa dos anys i ja sabem quin regal li agradaria: un viatge a...? Quina serà la seva propera destinació?

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: Africa , Alemanya , America del nord , Armenia , Corea del Sud , Croacia , Cuba , Estats Units , Europa , França , Illa de Pasqua , Indonesia , Iran , Ivet , Mexic , Moldavia , Nova York , Xile