9 de novembre de 2019

2019: 30 aniversari de la caiguda del mur de Berlín

Article revisat i actualitzat el 9/11/2019

El 9 de Novembre de 2019 es compleixen 30 anys de la caiguda del Mur de Berlín, una data molt important per a molts berlinesos que van viure a una i altra banda i un fet que va marcar un capítol en les seves vides i en la història del s. XX.

Arran de la segona guerra mundial, l'any 45 els aliats van decidir dividir Alemanya en quatre parts controlades per URSS, EEUU, Regne Unit i França; al mateix temps Berlín també va ser dividit en quatre sectors i va començar la guerra freda entre capitalistes i comunistes. Al 49 es van fundar les dues repúbliques alemanyes, la RFA (part oest) i la RDA (part est). Cada vegada s'intensificava més el bloqueig a la part est i eren molts que fugien a la RFA, així que es va optar per prendre una mesura dràstica.

El 1961 va ser l'any que es va aixecar un dels Murs de la Vergonya, dividint la ciutat en dos: l'Alemanya Oriental (la RFA, dirigida per Estats Units i Gran Bretanya) i l'Alemanya Occidental (la RDA, dirigida per la Unió Soviètica). El més cruent de la situació que es va donar va ser que d'un dia per l'altre es va establir la prohibició creuar a l'altra banda, el que va provocar la dramàtica separació de famílies i amics durant 28 anys, des de la matinada del 13 d'agost de 1961 fins a la nit del 9 de novembre de 1989.

9 noviembre 1989 Berlin, Berlin, muro
Gent de peu a la secció del mur de la Postdammer Platz, oberta el 11 de novembre de 1989 (John Tlumacki)
Molta gent va intentar travessar el mur de moltes maneres durant molts anys: amagats en cotxes, dins de maletes, fent túnels, tirant-se de les finestres del edificis...fins i tot algun soldat va creuar el mur per anar on estava la seva família. Dieun que existeix una malaltia anomenada "Mauerkranheit", un trastorn psicològic que afectava a les persones que vivien amb la por al cos a causa del mur i tenien símptomes de claustrofòbia, mania persecutòria, depressió i intents de suïcidi.

berlin
El soldat Conrad Schumann saltant el mur (fotografia de Peter Leibing)

muro Berlín, Berlín
Cotxe amb el qual es travessà el mur amagat dins el maleter

Les protestes del poble van començar a sorgir fins que la situació es va tornar insostenible. La primera notícia d'apertura del mur va ser quan el líder de la RDA (Alemanya Oriental) Erich Honecker, d'ideologia comunista i soviètica, va renunciar al càrrec el 18 d'octubre de 1989, sent reemplaçat pel seu company de partit Egon Krenz. Finalment, després d'anys d'espera, Schabowski (portaveu del Comitè Central) va donar una roda de premsa anunciant que "immediatament es podrà viatjar de la RFA a la RDA amb total llibertat". A partir d'aquest moment i durant dos dies, centenars de berlinesos van carregar contra el mur, enderrocant amb pedres, martells i qualsevol arma possible. Ara era possible passar del costat "soviètic" al costat "occidental" tan sols pujant a un dels 25 passos fronterers que van ser habilitats.

La porta de Brandemburg, supervivent en la segona guerra mundial, va quedar aïllada en terra de ningú durant la construcció del mur (el mur passava tot just per allà) i una vegada es va poder travessar aquest es va convertir en un lloc històric, on es va celebrar la reunificació. Avui dia és el símbol de Berlín i de la reunificació alemanya.

Berlin
Porta de Brandemburg, tot un símbol a Berlín

La caiguda del Mur de la Vergonya va ser un punt i a part en la història contemporània, es va donar per finalitzat un període d'inestabilitat internacional, espionatge i prohibició de la llibertat com va ser la Guerra Freda, per començar una nova etapa. Berlín passava a ser un lloc més tranquil, tothom estava feliç de poder tornar a veure a les seves famílies i amics; començava un període d'obertura per tots.

Un nen saluda als soldats del mur de Berlín el 10 de novembre del 1989 (foto: John Tlumacki)

Quan arribes a Berlín i et dirigeixes al centre de la ciutat, es pot veure una línia doble de llambordes que marca el recorregut que tenia el mur original, al llarg de 5,7 quilòmetres dels 144 que tenia. És un record omnipresent que la ciutat ha volgut deixar per sempre i que nosaltres lloem, ja que forma part d'una història ben viva i molt singular. Altres ciutats han patit la segona guerra mundial, però Berlín és l'única on s'ha construït un mur i creiem que és bo que quedi constància d'aquest fet.

muro berlin, berlin
Llambordes que marquen el recorregut original del mur per tot Berlín.
Un dels punts més famós del mur de Berlín i més visitats és el Checkpoint Charlie, el pas fronterer més important entre l'any 45 i 90 i per on podien passar només militars, aliats i estrangers. Situat a FriedrictraBe, avui dia podem veure una rèplica de la caseta on els oficials feien guàrdia i també una gran foto d'un soldat. Just al costat podem veure el cartell d'advertiment que anuncia que s'està passant d'una zona a una altra. Aquí també trobem el Checkpoint Charlie Museum i el Black Box per recordar aquest capítol concret de la història. S'ha tornat un punt massa turístic segons la nostra opinió (just al costat és ple de botigues de souvenirs i un gran Mac Donald's), però creiem que la visita és un imperdible si vas per primera vegada a Berlín.

berlin
Checkpoint Charlie, el pas fronterer més famós de Berlín 

berlin
Cartell d'advertiment al Checkpoint Charlie

La ciutat és plena d'indrets que el govern ha volgut crear per mantenir el record de la història del mur que tant va afectar en les vides de molts berlinesos, records que honoren a les víctimes que un dia van intentar saltar el mur i van morir (unes 100 persones): Podem trobar fotografies de les víctimes al costat d'una part de mur que encara roman en peu.

muro berlin, berlin
Homenatge a les víctimes que van morir travessant el mur

berlin
Part del mur reconstruïda amb ferros

Els que molts no coneixen és el pas per on es va creuar per primera vegada el mur després de 28 anys de tancament. Aquest es troba a l'anomenada avui dia "Platz des 9 November 1989", molt a prop d'un pont que en el seu dia va ser molt simbòlic, milers de persones van travessar per aquí una vegada donat el permís per creuar d'una Alemanya a l'altra. Es pot trobar encara part del mur mig amagada entre les plantes que creixen i on antigament hi havia una torre de vigilància que ara ja no hi és. Curiosament, al primer pas per on van creuar les primeres persones ara trobem un Lidl, un dels establiments més coneguts mundialment de supermercats alemanys i podríem dir irònicament que és un símbol, capitalista...

berlin
Plaça 9 de Novembre 1989, l'indret on es va obrir el primer pas del mur

berlin
Part de mur a la Plaça 9 de Novembre 1989

I si encara queda en peu el lloc per a nosaltres més emblemàtic del mur de Berlín, resulta curiós veure que encara queden torres de vigilància del mur disseminades per la ciutat, algunes entre edificis de vivendes alts que s'han construït posteriorment i d'altres rodejades del mur original.

berlin
Antiga torre de vigilància del mur entre edificis

berlin
Part del mur en que es va conservar també una torre de vigilància

L'indret més famós del mur de Berlín i el més visitat és la East Side Gallery, que amb 1,3 Km. és la part millor conservada i la galeria d'art a l'aire lliure més llarga del món, on podem veure obres que 103 artistes famosos van plasmar per difondre un missatge d'esperança.

berlin
La East Side Gallery

muro berlin, berlin, east side gallery
Currículum vitae del mur de Berlin: del 69 al 81

Una de les obres més conegudes de la East Side Gallery és el "Petó etern" entre Leonid Brézhnev (cap d'Estat de la Unió Soviètica de l'època) i Erich Honecker (president de llavors de la República Democràtica d'Alemanya).

muro berlin, East side Gallery, Berlin
El graffiti "Petó etern"

Aquests murals són una mena de demostració de l'apertura després de la caiguda del mur, una visió molt més optimista que deixava enrere aquells anys grisos, fent una obra d'art per a tothom que contrastava aquells edificis homogenis comunistes que donaven un aire molt trist a la ciutat; es donava pas a uns anys on la creativitat sortia per tot arreu. I els colors també!

berlin, muro berlin
Un dels graffitis més coneguts de la East Side Gallery

Passejar pels diversos punts del mur de Berlín és passejar per la història, molt recent encara, però que ningú oblida. Esperem que serveixi perquè altres murs no es construeixin i que el seu testimoni sigui un exemple del que no s'ha de repetir.

Altres posts sobre Berlín:

Oferta National Geographic
T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

6 comentaris :

Anònim ha dit...

Tenim moltes ganes de tornar a Berlín i de fer-ho a l'estiu. Les dues vegades hi hem anat a l'hivern i hem hagut de visitar el mur a uns quants graus sota zero!
Però haurà de ser més endavant que ara anem desbordats de feina! :(
Tenim pendent una trobada!

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola parella! Berlín és una ciutat molt especial per a nosaltres i a la qual sempre volem tornar. Segur que us tornarà a encantar aneu quan hi aneu. Sí, és clar que farem trobada, una abraçada a tots dos!

Elisabet R. Luján ha dit...

Déu n'hi do, posa els pèls de punta encara avui en dia!

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Elisabet! Berlín té molta història que no s'ha d'oblidar, per això trobem tant interessant que hi hagi indrets on s'expliqui. Una abraçada!

Estefania ha dit...

Hola Enric/Celia!

Com diu l'Elisabeth se't posen encara els pels de punta!!!! sembla mentida que nomes fa uns anys existis aquest mur en ple mon occidental i continent europeu.... tota una llico d'historia del mur!! Moltes gracies per compartir-ho!;-)

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Estefania! Gràcies a tu per llegir els nostres articles! La veritat és que les històries de murs divisoris són sempre injustes. Cal recordar-les!

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law