20 de gener del 2013

L'antiga Constantinoble, la Istanbul bizantina


Istanbul és una de les ciutats més fascinants d'Europa, d'aquelles que deixen petjada en el viatger. És una ciutat viva, latent, inspiradora. Des del primer dia et captiva: a cada pas que dones trobes un tros d'història, cada racó et té una petita sorpresa reservada. Tot el que veus i trepitges forma part d'una època important: esglésies reconvertides en mesquites, muralles infranquejables, palaus momunentals... Hi pots anar un o mil cops, que sempre hi tindràs alguna cosa nova a veure.

Istanbul és una d'aquelles ciutats que no te les acabes. Una setmana seria el temps ideal d'una estada mínima però sabem que no sempre és possible disposar d'aquest temps. És per això que durant les properes entrades us presentarem el nostre "top 10", aquells llocs que creiem que s'haurien d'incloure en una primera visita a la ciutat. Comencem amb els imprescindibles de l'Istanbul bizantina, avui ens traslladarem fins l'antiga Constantinoble.

Santa Sofia

Monumental i aclaparadora, dos adjectius que la defineixen a la perfecció. Ayasofya -el seu nom en turc- és sens dubte una de les principals icones de la ciutat. Històricament és el màxim exponent arquitectònic de l'imperi bizantí. Des de 360 fins a 1453 va ser la catedral de Costantinoble, fins que els otomans la van modificar i la van reconvertir en mesquita. Diuen que davant de tanta bellesa no van ser capaços de destruir-la. Més tard, Atatürk la va fer museu, així que avui en dia no s'hi veu gent resant, sinó multitud de turistes gaudint de la seva bellesa.

Us recomanem dedicar-hi temps i seure en un racó del seu interior per admirar la seva magnitud. Observant-la te n'adones de la grandesa i el desenvolupament dels bizantins durant l'edat mitjana, una època molt més fosca a l'occident cristià. També ens plantegem una qüestió: perquè en moltes cultures els invasors no han dubtat en destruir obres arquitectòniques de gran valor i aquí trobem que els otomans les van aprofitar? sentit pràctic, potser?


Hagia Sophia, Aya Sofia


Església San Salvador de Khora

És la nostra església preferida, petita -comparada totes les altres- però amb molt d'encant. Conté els frescos i mosaics millor conservats de l'Imperi Bizantí, una joia de la història de l'art. Hem de dir que són realment impressionants!

Durant l'Imperi Otomà l'església, a l'igual que Santa Sofia, va ser transformada en mesquita i els mosaics van ser coberts de guix. Aquestes obres d'art van caure en l'oblit i no van ser redescobertes fins a finals del s. XIX. A dia d'avui els mosaics es poden contemplar amb la seva brillantor original. L'església està una mica allunyada del centre més turístic, però val molt la pena visitar-la. Segur que no us en penedireu!


mosaics bizantins, mosaicos bizantinos


Cisterna de la Basílica

Un lloc que realment impressiona, és com un palau soterrat. Només entrar per la porta i veure una sala de dimensions descomunals un es dóna compte de la grandiositat d'una obra única. Va ser construïda al segle VI pel Justinià, aprofitant restes d’antics monuments grecs i romans (són famosos dos caps de Medusa que fan de base de dues columnes). Durant l’ocupació otomana la cisterna va ser oblidada fins que un holandès es va adonar que la gent del barri obtenia aigua d'un pou que no s'esgotava mai. Dins d'aquesta cisterna hi caben 100.000 tones d'aigua! Increïble, no? Doncs més increïble deu ser veure un concert de música clàssica en aquest lloc tan especial, es veu que també en fan de tant en tant!


Yerebatan Sarnici

Torre Gàlata

És una altra icona de la ciutat. Està situada a Beyoglu, en un turó elevat al nord, a la part moderna de la ciutat. Va ser construïda pels genovesos, principals aliats del comerç bizantí, com part de la fortificació de Gàlata al 1348. La Torre en sí ja val la pena però si per una cosa és recomanable és per les vistes que es veuen des del seu mirador a 70 m d'alçada. És la visió més romàntica d'Istanbul: la silueta de les mesquites i tota la Banya d'Or.


Torre Gàlata diaTorre Gàlata nit, torre Gálata noche


Consells per la visita

  • Recordeu Santa Sofia i la Cisterna de la Basílica tanquen els dilluns i Sant Salvador de Khora els dimecres (la Torre Gàlata obre tots els dies). Que no us passi com a nosaltres que ens vam trobar amb la primera tancada i ens vam quedar amb un pam de nas!
  • Santa Sofia té una parada de tramvia molt pròxima i la Cisterna queda també al costat. Des del centre a Gàlata també podeu anar en tramvia fins passat el pont del mateix nom, tot i que us aconsellem travessar el pont caminant (allà hi trobareu un munt de pescadors amb la seva canya de pescar en una escena molt típica del lloc). Per arribar a Sant Salvador de Khora el millor és agafar un taxi, són barats i l'església no està a més de 15-20 min. del centre històric (també és possible arribar en metro i després caminar 1 km).
  • L'església de Sant Salvador de Khora és petita, l'experiència és molt diferent si es visita en hora punta o amb poca gent. Si us ho podeu combinar, és especialment recomanable visitar-la només obrir (9:00) o a l'hora de dinar per no coincidir amb els grups de turistes organitzats.


    Mostra Istanbul bizantina en un mapa més gran

    • Les Muralles de Teodosi queden a cinc minuts caminant de Sant Salvador de Khora, pujant el carreró que queda just a la sortida de l'esglèsia. Val la pena aprofitar i passejar-hi una estona. Són unes muralles imponents que es conserven sorprenentment bé considerant que tenen 1.600 anys. Observant-les et pots imaginar la majestuositat que devien transmetre a l'època al viatger que arribava per terra.
    • Si disposeu de temps us recomanem tornar passejant des de Sant Salvador de Khora al centre de la ciutat antiga pel barri de Fatih. Ens ho va aconsellar el Pablo Strubell i realment val molt la pena. És un barri tradicional musulmà, amb dones cobertes de negre i homes amb barret i túnica. La Turquia més autèntica!
    • Si voleu conèixer la Istanbul més europea i moderna, aprofiteu la visita de la Torre de Gàlata per acostar-vos al carrer Istiklal i rodalies. Aquest no deixa de ser un carrer comercial peatonal com d'altres que es puguin trobar en qualsevol gran ciutat europea, però és interessant veure el contrast. És més, per a molts, aquest és l'autèntic Istanbul actual.
    • Si opteu per pujar al mirador de la Torre Galata, us recomanem que ho feu coincidir amb la posta de sol, podreu gaudir de les vistes de dia i de nit. Arribeu una estona abans, penseu que sempre hi ha cua per pujar.

    En la propera entrada ens traslladarem a l'època dels sultans. 
    Visitarem l'Istanbul otomana!


    Sobre Istanbul també hem escrit:


    10 comentaris :

    Marta A. ha dit...

    Qué ganas me habéis dado de volver!!! En ese viaje me lo pasé pipa y conocí un grupo de turcos que nos llevaron a unos sitios bien raros. No sé si hoy en día volvería a fiarme jajaja.
    Un abrazo pareja!

    Roser Goula Sempreviaggiando ha dit...

    Aaaah, Istambul, quina ciutat més bonica! l'Església de Sant Salvador de Khora em va fascinar. He de dir que tota la ciutat em va sorprendre molt agradablement i celebro que a vosaltres també (10 anys més tard, oi?)

    Quaderns de bitàcola ha dit...

    Hola Marta! Ai, dónde te meterías! No sé porqué pero todo el mundo coincide que esta ciudad es increíble, ¿por algo será, no? :-)

    Quaderns de bitàcola ha dit...

    Roser, ens passem pel teu bloc per veure Estambul des d'un altre punt de vista, però tots coincidim...i a més per cap d'any és una experiència molt maca! i sí, ja 10 anys!!! :-)

    Itziar ha dit...

    Es leeros y darme unas ganas de volver... Aparte de porque es una ciudad muy interesante y donde es fácil sentirse cómodo, porque se come de lujo.
    ¡Un abrazo!

    Quaderns de bitàcola ha dit...

    ¡Hola Itziar! sí que se come bien, increíbles los mezes i el pescaíto, no veas cómo nos pusimos! Abrazos de vuelta!

    Lluis ha dit...

    Coincideixo plenament amb els comentaris precedents: donen ganes de tornar-hi. És una ciutat fantàstica, ubicada en un entorn magnífic i on diverses cultures hi han deixat la seva petjada inesborrable.

    Per cert, una de les coses que més em cridà l'atenció de Santa Sofia és la seva cúpula, que durant segles fou la més gran d'Europa (i no sé si del món) i que, en hores de sol, la gran quantitat de llum que les estretes columnes que la uneixen amb la resta de l'estructura deixen passar fa que sembli que la cúpula estigui com suspesa en el cel.

    Quaderns de bitàcola ha dit...

    Coincidim amb tu, la cúpula és un dels elements més impressionants de l'estructura, sobretot si pensem en la seva antiguitat i la comparem amb el que fèiem per aquí per aquella època (el romànic encara va tardar més de 500 anys en arribar-nos). Si considerem que Istanbul ha patit en tots aquests segles uns quants terratrèmols, encara la fas més meritòria.

    El que no sabíem era que era la més gran d'Europa. Pensàvem que aquest honor en aquella època li corresponia al Panteó de Roma. Cada dia s'aprèn una cosa nova!

    Vinga Lluís! Cap allà amb la Maria José! :)

    Companys de Viatge ha dit...

    Totalment d'acord. Istambul no te l'acabes i té una riquesa cultural brutal! Nosaltres ens vam aficionar a anar a la Torre Gàlata als vespres, quan ja és de nit i està il·luminada, i pots prendre una Efes en alguna de les terrassetes que hi ha just als peus de la torre.

    Quaderns de bitàcola ha dit...

    Hola Susana, Jordi! és que aquella zona és molt maca i donen moltes ganes de passejar i prendre alguna cosa quan fa bon temps. És el que té Istambul! :-)

     
    Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
    cookie law