Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Destins en família. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Destins en família. Mostrar tots els missatges

27 de juliol del 2020

5 anys en família, 5 anys de viatges


Ja són 5 anys viatjant en família des que vam començar tal dia com avui el GRAN VIATGE de ser pares. Avui just la nostra filla Ivet compleix 5 anys i per celebrar-ho i com a record per quan ella sigui més gran volem fer un resum dels moments viatgers plegats -i aquest últim any també amb el seu germà Jan- des que va fer els quatre anys fins al moment. No cal dir que per nosaltres viatjar en família i passar tot aquest temps junts ha estat una de les millors coses que hem fet. Aquesta petita duu a la seva motxilla ja 60 països visitats i esperem que d'aquí un temps pugui dur no 60, sino un munt d'experiències viatgeres més! Aquests són els seus moments viatgers quan tenia 4 anys:

El rellotge Ghibli de Miyazaki a Shiodome, Tòquio (Japó)

Any 2019

Al juliol de 2019 la Ivet va celebrar els seus 4 anys viatjant, concretament a Hèlsinki (Finlàndia). Va ser el final d' un viatge que durant més de tres setmanes ens va portar per Ucraïna, Bielorrússia, Repúbliques Bàltiques i Finlàndia. Durant aquest viatge la nostra petita va fer un munt de coses que descobriria per primera vegada: conèixer de prop les titelles ucraïneses, pujar en un poni de veritat, pujar a un cavall enorme de fusta a la República de Uzupis (dins de Lituània), veure un museu sobre la catàstrofe de Chernobil a kiev, també un interessant museu a l'aire lliure de dibuixos amb graffitis a Minsk (Bielorrússia), tocar el piano en una casa on ens allotjavem a Lituània, aprendre's sencera la cançó de “Bailando” de la Alaska...Pujar a la coberta superior del ferri que transporta de Tallin (Estònia) a Hèlsinki (Finlàndia) per provar la força del vent i divertir-se fins l'infinit amb la descoberta...






A l'agost vam passar un mes al Japó, un país que havíem visitat anteriorment (la Ivet va estar a Okinawa, de passada en un viatge a Taiwan) dues vegades i com que ja coneixíem els top ten del país nipó aquesta vegada vam decidir passar dues setmanes a Kyoto i dues a Tòquio. El petit Jan tenia només 3 mesos i mig de vida i volíem fer un viatge tranquil, relaxat i gaudir d'allò que més ens agrada, com de l'Obon, un dels festivals que se celebren a l'agost en els temples de Kyoto, on per la nit tot s'omple d'espelmes i llums i els japonesos vesteixen de manera tradicional. La Ivet va gaudir molt el carnaval de Tòquio, que se celebra públicament al carrer, així com altres festivals de balls tradicionals. Japó és un país on no falten atraccions pels nens i la Ivet va gaudir molt anar al Kids Plaza de Osaka (un parc d'oci per nens molt experimental), on va pujar a la casa dissenyada per Hundertwasser, anar a Legoland Discovery Center a Tòquio, on va poder jugar i veure un munt de construccions súper originals de lego. També va conèixer al seu amic Mickey Mouse a Disney de Tòquio, va dissenyar la seva pròpia tassa de noodles al Cup Noodles Museum de Yokohama, va gaudir de l'increïble espectacle visual de llums en 3D en el Digital Art Museum, va veure robots del tamany de gegants al Odaiba, el barri més modern de Tòquio i va conèixer el fantàstic món de personatges del dibuixant Hayao Miyazaki al Museu Ghibli de Tòquio. A banda d'aprendre a menjar tots el àpats amb palillos...La diversió no s'acabava mai al Japó! Si el país nipó t'interessa, en aquest article t'expliquem 25 coses que has de saber bans d'anar al Japó.









A l'octubre va conèixer Romania, la terra de Dràcula, aquell personatge que apareix en les pel.lícules de por amb uns ullals ben llargs i una capa i dorm en un taut. Ivet va estar encantada de sentir algunes històries sobre el castell de Dràcula (el de Bran), o el de Peles. També de veure ciutats amb cases de conte de façanes de colors (com Sighisoara) o veure grans places amb cases que tenien teulades amb ulls que ens miraven (com a Sibiu), o les esglésies fortificades amb petites cases que semblen sortides dels dibuixos dels barrufets.







Any 2020


Al desembre del 2019 vam tornar a Dubrovnik, la ciutat del primer viatge que vam fer quan la Ivet tenia tan sols un mes i mig de vida, però aquesta vegada tornàvem sent una família de quatre. A la Ivet li va agradar molt veure Croàcia amb llums nadalenques, per continuar fent ruta cap a Bòsnia i Herzegovina, on vam tornar al famós pont de Mostar i també va fer un ninot de neu a la muntanya de Sarajevo, on s'ho va passar d'allò més bé. També va descobrir que allà va haver una guerra i que va morir molta gent, i això no li va agradar gaire, però va preguntar moltes coses sobre la guerra.... Des de Bòsnia vam anar a Eslovènia, on va caminar per les inmenses coves de Skocjan -Patrimoni de la Humanitat- que tenen un riu subterrani i es va sentir tan petita com l'"Alícia en el país de les meravelles". També va poder veure un parc ammb dinosaures a tamany real i escoltar els seus rugits i aprendre que vam existir de moltes mides i que menjaven coses molt diferents. L'últim dia de l'any va ser a Venècia (Itàlia), una ciutat que el que més la va atreure eren els seus canals d'aigua i els seus gelats deliciosos i les colorides façanes de les cases de l' illa de Murano.






Al febrer de 2020 vam anar al Rosselló (França), concretament a la població francesa d'Argelès-sur-Mer, coincidint amb el carnaval. La Ivet es va disfressar d’heroïna i va anar a la platja. Va aprendre a dir “Bon jour!”, i “Au revoir!” i vam anar a una gran casa anomenada La maternitat d'Elna, a la població que duu el mateix nom i allà va preguntar per les fotos on apareixien molts nadons. Va saber que allà havien nascut molts nens i nenes els quals les seves mares fugien d’una guerra. Més tard vam anar Cotlliure, un poble coster molt bonic on va jugar molt amb el seu amic Ibai.



Degut al Covid-19 no vam poder fer els viatges previstos, com Rússia o Noruega, però si la situació mundial millora no descartem visitar-los. Estem segurs que a la Ivet li encantarà anar-hi!

FELIÇOS 5 ANYS, IVET!!!



6 d’abril del 2017

Viatjar a Iran per lliure amb un bebè: guia de consells pràctics


El blau, el negre i el marró són els tres colors que ens venen al cap quan pensem en Iran. La gama cromàtica és més diversa i els matisos que s'hi poden arribar a trobar són infinits però són aquests tres tonalitats les que millor defineixen i descriuen el país. El blau dels mosaics de les cúpules que esquitxen ciutats i pobles. El negre del xador que cobreix de dalt a baix a gran part de les dones del país. I el marró, el marró de la sorra del desert i de la pols que envaeix el paisatge iranià... No són pocs els motius que fan d'Iran un gran destí pel viatger: allà hi pots conèixer el bressol d'una de les civilitzacions més antigues -la persa-, seguir les passes dels comerciants de l'antiga Ruta de la Seda, descobrir ciutats mítiques com Persèpolis o Isfahan, caminar entre algunes de les ciutadelles de tova més especulars del món, perdre't en un dels deserts més càlids del planeta -el de Lut-, admirar algunes de les mesquites més fabuloses que ha creat l'home.... D'atractius no li falten pas a aquest magnífic país!

Si estàs plantejant viatjar a Iran amb el teu petitó o petitona, aquesta guia et serà de gran utilitat. Tots els consells te'ls donem a partir de l'experiència que hem acumulat en els nostres dos viatges a país. No t'ho pensis gaire, Iran t'encantarà!



1. Motius per viatjar a l'Iran amb el teu bebè


1.1. Viatjar a Iran amb un bebè?

Sí, no ens hem begut l'enteniment. És possible, i no només això: és del TOT recomanable. Interessos polítics i mitjans de comunicació han donat en les darreres dècades una visió molt distorsionada del país. No, Iran no és un país perillós, al contrari: segurament és un país molt més segur que molts països, inclòs el nostre. No, la gent allà no és dolenta, dolentíssima, al contrari: allà hi trobaràs un poble extremadament hospitalari sempre disposat a donar-te un cop de mà de forma desinteressada.

1.2. Iran amb ulls de nen

Aquest és un viatge ideal per fer en família, amb atractius tan per grans com per petits. Només cal organitzar-se i gaudir de les experiències. Al teu petit/ta li encantarà:

Descobrir el desert:  Iran és un bon lloc per descobrir el un dels paisatges més insòlits i impressionants que pot veure un nen/na: el desert. Caminar per sobre una duna, sentir com els peus s'enfonsen al terra, tocar la sorra i notar una textura diferent pot ser una de les experiències més curioses que visqui en aquest viatge.


Trobar-se cara a cara amb un camell: no és el mateix veure'l a través d'un llibre o documental que veure'l en viu. Aquest és un animal que impressiona i que sorprèn a aquell nen que el veu per primer cop. A més a l'Iran ho farà en el seu hàbitat natural.


Conèixer el lloc d'on venen els Reis Mags: la llegenda diu que els Reis d'Orient justament són originaris de Kashan, una dita que contribuirà a donar-li encara més màgia al viatge. Existeix una experiència més memorable que aquesta per un nen petit?


Conèixer altres nens: tot i que els nens no parlin el mateix idioma, s'entenen de vegades molt millors que els adults. Quan s'ajunten diversos nens, la diversió està assegurada. Només cal deixar-los cinc minuts i ja s'hauran fet amics. A Iran és molt comú que la gent s'acosti a dir-li alguna cosa al teu nen/a, fins i tot que et convidin amb el pretext de donar-li alguna cosa de menjar al nen. Accepta la invitació, segur que serà una bona experiència.


El menjar: Iran té una gastronomia sense picants ni gustos forts. Els pares no patiran en aquest sentit i el teu petit/ta, tan si menja triturats com si menja ja de tot, gaudirà de bon grat tastant del menjar iranià.




2. Abans de sortir


2.1. Millor època per viatjar a Iran

La millor època per anar a Iran és des de l'octubre fins a l'abril, evitant així els mesos d'estiu, on les temperatures poden arribar a ser realment caloroses, arribant als 45ºC fàcilment. No recomanem viatjar a l'estiu a Iran amb un bebè, per les altes temperatures pot passar-ho molt malament. En la mesura del possible, cal evitar el calor sufocant i planificar el viatge al país quan les temperatures són més suaus. De fet, diuen que a la primavera, coincidint amb que els jardins de moltes ciutats estan florits, és la millor època per viatjar; tot i que cal dir que a la primavera (el mes de març) se celebra el Nowruz, l'Any Nou iranià, i que per aquelles dates tot el país es movilitza, així que potser és millor evitar viatjar a Iran just durant aquells dies.

Les dues vegades que hem estat a Iran hem viatjat a l'hivern, una vegada durant a la primera quinzena de desembre i l'altra la primera quinzena de gener, i no vam passar fred. De fet, fins i tot vam arribar a tenir temperatures de primavera en alguna ciutat (a Yazd estàvem a 22ºC) i a d'altres ciutats vam arribar a estar a uns 8ºC (Isfahan i Mashad), així que per si de cas vam agafar roba de bastant abric per la petita que finalment vam utilitzar ben poc. El que sí dúiem i també recomanem si viatgeu a l'hivern amb bebès és una manteta ben abriga (o dur un saquet) per passejar amb el cotxet i per si cal abrigar-lo/a en alguna altra ocasió.



2.2. Documentació

Tan els pares com el/la bebè necessiten visat per entrar a l'Iran. Si el teu viatge té una durada de menys de dos setmanes, pots obtenir el visat "on arrival" al mateix aeroport. Si el teu viatge té una durada superior o vols evitar una espera pel tràmit que pot ser superior a les dues hores, tens la possibilitat d'obtenir-lo abans de començar el viatge a través d'una agència de viatges especialitzada. En aquest cas és necessari tramitar-lo amb un mínim d'un mes d'antelació, que és el temps que triguen en tenir llest el visat.

Documentació necessària per fer el visat:
  • Passaport en vigència amb un mínim de 6 mesos (a partir del teu viatge).
  • 2 fotos de carnet.
  • Bitllets d'avió d'entrada i sortida al país.
  • Assegurança de viatge (compte amb algunes assegurances que no inclouen Iran dins de la seva cobertura sanitària).
  • Formulari degudament omplert.
  • Pagament del visat: en cas de fer-ho a través d'agència, el visat costa uns 110€ + despeses d'enviament (30 €, només es paga un enviament per tots).

2.3. Diferència horària

2,5 hores més respecte a Catalunya. No hi ha gaire diferència en tema d'horaris, a més, el fet que allà estiguin 2,5 hores avançats implica que a l'arribada serà fàcil que el nostre bebè s'adapti amb facilitat, ja que segurament s'adormirà una mica abans. Si viatges a l'hivern, com és el nostre cas, és ideal retirar-se d'hora i sopar aviat, ja que es fa de nit entre les 17.30-18:00. La part positiva és que us llevareu d'hora al matí i podeu aprofitar el dia per fer les visites (heu de comptar que molts llocs a l'hivern els tanquen a les 16:00 o abans).

2.4. Diners

A causa del bloqueig a l’Iran no es pot treure diners dels caixers, així que pensa que hauràs de dur tots els diners que necessitis per al teu viatge a sobre en metàl·lic (en euros o dòlars). Una vegada allà es pot canviar a la moneda iraniana (rials) sense problema. Sí que es pot pagar amb targeta en algunes agències, però el millor és dur diners de més per si de cas ho necessites.

2.5. Forma de vestir i costums

Iran és un país musulmà i la religió té un pes important en la societat. Per aquesta raó hi ha un codi de vestimenta estipulat, més estricte per les dones. Els homes han de vestir amb pantalons llargs i no està ben vist dur tirants. Les dones han de vestir amb l'hijab (mocador pel cap) i portar roba que cobreixi els braços i les cames (no poden dur màniga curta ni tirants). S'ha de tenir en compte que la peça de roba que cobreixi la part superior del cos arribi fins a mitja cama. En els llocs religiosos o pobles és habitual veure a les dones vestides amb un xador, una peça de tela llarga, de color negre, que cobreix tot el cos, des del cap fins als peus. Tot i que la turista no necessita vestir amb xador, sí que s'haurà de cobrir amb un quan entri en un recinte sagrat per qüestió de respecte (normalment a l'entrada li proporcionaran un de color blanc)

Aquesta indumentària (hijab i xador) no és necessària per les nenes: poden anar vestides tal i com anirien aquí, tot i que és recomanable que si fa sol duguin roba que els hi eviti cremades de sol.


Dades bàsiques dels nostres viatges a Iran

Viatge en família al desembre de 2016
Ruta: Teheran – Qom – Kashan - Isfahan - Varzaneh – Yazd – Mashad – Teheran
Durada: 12 dies a Iran (15 dies de viatge comptant vols a/t des de BCN i stop-over a Dubai de 12h)
Edat de la Ivet: 16 mesos
Pressupost total (2 adults + 1 bebè): 1100 € + 1200 € en vols (comptant 2 vols interiors)

Viatge en parella al gener de 2014
Ruta: Teheran – Kerman (desert de Lut, Mahan, Bam, Rayen) – Zein o Din – Meymand –Yazd (Meybod, Chak Chak, Kharanaq) – Shiraz (Naqsh-e Rustam, Persèpolis) – Isfahan – Natanz – Abyaneh – Kashan – Teheran.
Durada: 17 dies a Iran (18 dies de viatge comptant vols a/t des de BCN)
Pressupost total (2 adults): 1300 € + 600 € en vols (comptant 1 vol interior)



3. Principals atractius del país

Teheran: la capital del país no té monuments a ressaltar, però val la pena passar un dia per prendre el pols al país. Interessant per visitar: la mesquita de l'aiatol·là Khomeini, elcementiri Behesht-e Zahrade (aquí descansen 200.000 víctimes de la guerra amb Irak), la façana de l'antiga ambaixada dels EEUU, la Torre Azadi, el Gran Basar i el Palau de Golestan.


Qom: Segona ciutat sagrada d'Iran (després de Meixad). Un bon lloc per copsar el fervor religiós ben a prop de Teheran. Imprescindible la Mesquita del Divendres, on està la tomba de Fàtima, germana de l'Iman Reza.

Shiraz: Aquí hi ha les tombes d’Hafez i Sa'di, els poetes més famosos del país en uns jardins que valen la pena visitar en primavera. El que més ens ha agradat: Masjed-e Nasir-al Molk, la que diuen que és la mesquita més maca de tot Iran.

Persèpolis: A tan sols 70 km de Shiraz, existeix des de fa 2500 anys la ciutat que va ser el centre del gran imperi persa. Un imprescindible en tot viatge a Iran.


Naqsh-e Rostam: L'indret, a 6 km de Persèpolis, és com una “mini-Petra”. Un jaciment on es troben diverses tombes excavades en roca vertical en forma de creu. Una meravella arqueològica.

Kashan: Ciutat de cases senyorials tradicionals, la curiosa mesquita Agha Bozorg i un basar on es troba un antic caravanserai, ideal per passejar-hi. Des d’allà es pot visitar el desert del Maranjab, on a més de dunes, una part és de sal.

Varzaneh: entre Kashan i Isfahan, aquest poble té a peculiaritat de que les dones que hi habiten vesteixen amb xador blanc. Visites: Pont Vell, Torre del ocells i Mesquita. A les rodalies: desert de Varzaneh, llac de sal, Ciutadella abandonada de Ghoortan.

Isfahan: Aquesta ciutat és anomenada la “meitat del món” per la bellesa de les seves mesquites i palaus, i raó no en falta. La seva plaça principal, Naqsh-e Jahan, és la segona plaça peatonal més gran del món.


Yazd: La part antiga d'aquesta ciutat és el lloc ideal per veure arquitectura tradicional iraniana: les cases senyorials amb les seves torres de vent i el qanats, amb un exterior de tova. Interessant per visitar: les torres del silenci i el temple de foc, del zoroastrisme, una de les religions més antigues del món. Recomanació: veure una sessió de “zurkhane”, esport nacional iranià. Excursió recomanable d'un dia des de Yazd: Meybod (castell de Narin, dipòsit de gel i torre dels ocells), Chak-Chak (indret més sagrat del zoroastrisme) y Karanaq (ciutat de tova abandonada).


Meymand: situat just al mig del triangle que formen Shiraz, Yazd i Kerman, li diuen "el poble troglodita d'Iran". Els seus habitants viuen en unes coves excavades a la roca que tenen més de 10.000 anys.

Kerman: Punt de partida per visitar el Desert de Lut (el més calorós del planeta) i les mítiques ciutadelles fetes de tova de Bam i Rayen, famoses per ser lloc de pas de la Ruta de la Seda. Veure-les és com fer un viatge al passat.

Meixad: Al nord del país, és la ciutat més sagrada de tot Iran. I una de les ciutats santes de l'Islam. El lloc més important és la mesquita de l'Imam Reza. De tot arreu arriben pelegrins per visitar la seva tomba. El fervor religiós que es copsa a l'entrar a la mesquita posa la pell de gallina a qualsevol.


Propostes de ruta (segons la durada del viatge)

A partir de la nostra experiència, després d'haver estat dues vegades al país i coneixent tots els llocs que esmentem, et proposem 4 rutes diferents depenent dels dies que estiguis al país:

10 dies: 
Dia 1 - Vol lloc d’origen - Shiraz. Dia 2 -  Shiraz (adaptació bebé). Dia 3 - Shiraz - Naqsh-e Rustam - Persèpolis - Shiraz. Dia 4 - Shiraz - Yazd. Dia 5 - Yazd. Dia 6- Yazd - Isfahan. Dia 7 – Isfahan. Dia 8 - Isfahan - Kashan. Dia 9- Kashan – Teheran – Dia 10 - Teheran – vol lloc d'origen.

2 setmanes:
Dia 1 - Vol lloc d’origen - Shiraz. Dia 2 -  Shiraz (adaptació bebé). Dia 3 - Shiraz - Naqsh-e Rustam - Persèpolis - Shiraz. Dia 4 - Shiraz - Yazd. Dia 5 - Yazd– Meybod – Chak Chak – Kharanaq – Yazd. Dia 6 - Yazd. Dia 7- Yazd - Isfahan. Dia 8 – Isfahan. Dia 9 - Isfahan. Dia 10 - Isfahan - Natanz - Abyaneh - Kashan. Dia 11- Kashan. Dia 12- Maranjab desert i desert de sal. De camí, visita de la ciutat subterrània de Nushabad i la mesquita d'Aran. Dia 13 - Kashan - Qom. Dia 14- Qom – aeroport Teheran – vol lloc d'origen

3 setmanes: 
Dia 1 - Vol lloc d'origen - Teheran. Dia 2 – Teheran (aclimatació bebé). Dia 3 - Teheran – vol Kerman. Dia 4 - Kerman - Mahan - Desert de Lut - Kerman. Dia 5- Kerman - Rayen - Bam - Kerman. Dia 6 - Kerman. Dia 7 - Kerman - Zein o Din - Meymand - Yazd. Dia 8 - Yazd. Dia 9 - Yazd – Meybod – Chak Chak – Kharanaq – Yazd. Dia 10- Yazd. Dia 11 - Yazd - Shiraz. Dia 12 - Shiraz. Dia 13 - Shiraz - Naqsh-e Rustam - Persèpolis - Shiraz. Dia 14 – Shiraz - Isfahan. Dia 15 - Isfahan. Dia 16 - Isfahan. Dia 17 - Isfahan - Natanz - Abyaneh – Kashan. Dia 18 – Kashan. Dia 19 - Maranjab desert i desert de sal. De camí, visita de la ciutat subterrània de Nushabad i la mesquita d'Aran. Dia 20 – Kashan - Qom. Dia 21- Qom – aeroport Teheran – Lloc d'origen.

4 setmanes:
Dia 1 - Vol lloc d'origen – Teheran – Directe a Qom. Dia 2 - Qom (adaptació bebé). Dia 3 – Qom - Kashan. Dia 4 – Kashan. Dia 5 – Maranjab desert i desert de sal. De camí, visita de la ciutat subterrània de Nushabad i la mesquita d'Aran. Dia 6 – Kashan – Abyaneh - Natanz - Isfahan. Dia 7 - Isfahan. Dia 8 - Isfahan. Dia 9 – Isfahan – Varzaneh. Dia 10 – Varzaneh (desert). Dia 11 – Varzaneh (ciutadella abandonada de Ghoortan). Dia 12 – Varzaneh – Shiraz. Dia 13 – Shiraz. Dia 14 - Shiraz - Naqsh-e Rustam - Persèpolis - Shiraz. Dia 15 - Shiraz – Yazd. Dia 16 – Yazd. Dia 17 - Yazd – Meybod – Chak Chak – Kharanaq – Yazd. Dia 18 - Yazd. Dia 19- Yazd - Zein o Din - Meymand – Kerman. Dia 20 - Kerman. Dia 21 - Kerman - Mahan - Desert de Lut - Kerman. Dia 22- Kerman - Rayen - Bam - Kerman. Dia 23 - Kerman – Meixad (vol). Dia 24 – Meixad. Dia 25 – Kang (poble a prop de Meixad) i de camí parada als petroglifs. Dia 26 – Meixad – Teheran. Dia 27 – Teheran. Dia 28 – Teheran – Lloc d'origen.


4. Allotjament


4.1. Couchsurfing

Un tipus d'allotjament molt estès que va fer del nostre viatge una gran experiència. Fer couchsurfing és allotjar-te en cases particulars; però més que un simple allotjament consisteix en una filosofia del viatger i de l'amfitrió de compartir experiències i conèixer l'altra cultura. Es basa en un intercanvi desinteressat, totalment altruista de qui t'acull. A l'Iran no s'ha de pagar res per allotjar-te d'aquesta manera, però en el cas que ells t'ofereixin algun àpat (o tots) sí pots tenir la voluntat de donar-los alguns diners (nosaltres ho vam fer en alguna ocasió).

Per a nosaltres fer couchsurfing amb la nostra bebè va ser una de les experiències de la que guardem millor record, ja que vam tenir contacte amb famílies que tenien altres nens (no us podeu imaginar què ràpid es fan amics els nens!) i vam poder conèixer el seu dia a dia. Si utilitzes la xarxa de couchsurfing, has de saber que a l'hivern la gent a les cases tenen l'estufa engegada al màxim, així que no cal dur roba per abrigar-te, però no t'oblidis de portar la tovallola. És important saber que a l'Iran el més comú en la majoria de les cases és dormir al terra en un matalàs que està directament a sobre d'una catifa (o dormir directament a sobre d'aquesta última). Menjar al terra també és un costum molt normal, a sobre de les catifes que tenen distribuïdes per tota la casa. Tot i que en les cases tenen mobles, moltes vegades no els utilitzen!


4.2. Hotels

Durant el nostres viatges també ens vam allotjar en hotels en diferents ciutats. El preu d'una habitació triple amb bany i esmorzar inclòs pot oscil·lar entre els 20€-35€ en temporada baixa, que és quan vam anar nosaltres. El millor dels hotels a l'Iran, és que el preu per una habitació triple sol ser el mateix que per una doble, així que recomanem preguntar per les dues i reservar abans d'anar des d'alguna altra ciutat per telèfon. Moltes vegades podeu preguntar al mateix hotel per si saben d'algun hotel a bon preu en una altra ciutat i demanar-los que us reservin l'habitació. Aquests són els hotels que on ens hem allotjat:

Teheran: Khayyam Hotel habitació doble bàsica amb bany compartit, esmorzar inclòs per 34 US$/nit (preu 2014) Hotel equivalent a  1* occidental. E-mail: hotelkhayyam@hotmail.com.

Kashan: Ehsan House - típica casa senyorial, equivalent a un 3*** occidental. L'habitació doble amb bany compartit i esmorzar ens va costar 700.000 R./nit (18€, preu 2014)

Shiraz: Sadra Hotel - habitació doble amb bany, esmorzar i wifi de pagament per 700.000 R/nit (18 €, preu 2014). Equivalent a un 2** occidental.

Isfahan: Totia Hotel habitació triple amb bany, esmorzar inclòs per 30 US$/nit (preu 2016). Hotel equivalent a un 3* occidental.

Yazd: Backpacker Hostel- habitació triple amb bany, esmorzar inclòs per 30 US$/nit (preu 2016). Hotel equivalent a un 3* occidental, en una casa tradicional.

Kerman: Akhavan Hotel - habitació doble amb bany, esmorzar inclòs (molt complert) per 35 €/nit (preu 2014). Hotel equivalent a un 3*** occidental. E-mail: akhavanhotel@yahoo.com.


5. Transport

En l'actualitat és molt fàcil desplaçar-se per Iran amb transport públic. El país té una xarxa de carreteres, infraestructura i flota envejable. Tot seguit, fem un resum dels transports més utilitzats.

5.1. Autobús

És el transport que més recomanen i varem utilitzar. Iran té una bona infraestructura de carreteres i una bona xarxa d'autobusos amb molta freqüència entre les ciutats més turístiques (Teheran, Isfahan, Shiraz, Yazd), així que recomanem moure't amb bus pels trajectes més curts pel país. Els bitllets es poden comprar a l'estació d'autobusos de cada ciutat; normalment comprant el mateix dia sol haver disponibilitat.

5.2. Taxi

És el transport ideal per fer desplaçaments urbans (un trajecte dins de la ciutat no sol costar més de 2€ al canvi) i també per fer algunes excursions a les rodalies de les ciutats. Recomanem sempre pactar el preu abans d'afagar el taxi. A l'Iran no és obligatori que els bebès/nens duguin cadireta per anar en taxi.


5.3. Avió

També hi ha una bones connexions per aire entre les ciutats principals del país. Creiem que és aconsellable evitar que un bebè passi moltes hores en un bus si hi ha una altra alternativa, el millor és fer que el viatge sigui el més còmode possible. Per a trajectes llargs, recomanem aquest mitjà de transport que sol costar uns 50-70 € per persona (els bebès paguen un cost molt petit del bitllet, sobre uns 10€). Nosaltres vam fer el trajecte de Yazd-Mashad i Mashad-Teheran en avió, per estalviar-nos un munt d'hores en bus.

6. Transport del bebè: cotxet o porta-bebès?

En totes les ciutats on hem estat hem utilitzat el cotxet, tret d'alguna visita que requeria el porta-bebès, com per exemple per anar a algun desert, endinsar-nos per carrerons de tova o bé per pujar a alguna que altra torre per veure les vistes. En aquestes excursions, el millor és deixar el cotxet a l'allotjament i no carregar-lo innecessàriament. L'edat de la nostra petita quan vam fer el viatge a Iran era de 16 mesos i ja caminava, així que de tant en tant la dúiem de la mà fins que es cansava.



Iran no és un país adaptat a les cadires de rodes i cotxets: la majoria d'edificis presenten barreres arquitectòniques i únicament els hotels de més categoria i algun museu tenen ascensors. No són poques les vegades que es necessiten les quatre mans dels pares per pujar o baixar el cotxet, fins i tot per baixar de la vorera a l'asfalt del carrer.

De totes formes, prioritzem el cotxet sobre el porta-bebès, no només per la comoditat de no carregar amb el bebè a sobre sinó també per a que el nadó pugui fer les seves becaines o carregar-lo quan està cansat de caminar.

7. Comunicació amb la família

Es poden adquirir fàcilment targetes SIM del país. Nosaltres les vam comprar al mateix aeroport de Teheran a l'arribada, 1 Gb de dades i 60 minuts de trucades per només uns 4 € al canvi. Això ens permetia estar connectats al correu i al Whatsapp per poder estar en contacte amb la família. Respecte a les xarxes socials val a dir que el govern d'Iran aplica censura i en dificulta l'accés, però els iranians se les empesquen totes per saltar-se totes les prohibicions. Per poder accedir a facebook, cal descarregar-se el programa “Psifon Pro” i entrar des d'aquesta aplicació.

8. Alimentació


Si el teu bebè es menor de sis mesos i només pren llet materna, no tens cap problema. L'aliment ja va incorporat en la mare i el/la petit/a pot menjar quan vulgui.

Si ja ha començat amb els triturats, als supermercats d'Iran pots trobar farinetes, tot i que no és molt comú que la gent local en compri, el bebès iranians solen menjar sempre a casa. Nosaltres, tenint en compte que la nostra petita en aquest viatge ja tenia 16 mesos i menjava pràcticament de tot, vam dur a l'equipatge alguna farineta de verdures, fruites i cereals per barrejar amb llet, sobretot pensant en els trajectes llargs que faríem -tot i que finalment va preferir menjar el que nosaltres menjàvem-. Considera que a les cases et cuinaran sense problema i et poden escalfar aigua, els iranians sempre s'ofereixen a fer tot el que estigui a les seves mans.

Si el teu bebè ja mastega i ingereix més sòlid, gaudirà amb el menjar iranià (com la nostra!). El menjar iranià no és picant ni cuinen amb moltes espècies, així que els bebès ho poden tastar tot. La cuina del país és variada, es pot trobar carn en totes les varietats (a la brasa, estofada, hamburguesa, etc...), normalment és de vedella, xai o pollastre (els iranians són musulmans i no mengen porc). La majoria de plats són molt casolans, a base de llegums, verdures variades, arròs i sopes... Fetes de mil maneres i sempre acompanyats d'amanides (el tomàquet i el cogombre no falta mai), formatges, olives, salsa de iogurt, fruits secs... També és molt bo el pa de pita (fet artesanalment). Per a nosaltres el menjar iranià és deliciós i de fet hem menjat molt bé durant els nostres viatges al país. Pel fet d'allotjar-nos en cases de gent local també hem tingut oportunitat de tastar plats d'elaboració tradicional i descobrir coses exquisides. Si tens l'oportunitat de que algú et convidi a menjar a casa seva, accepta de bon grat, no te'n penediràs.



L'aigua cal consumir-la embotellada. És fàcil trobar-la en qualsevol tenda per 8 rials el 1,5l. T'adonaràs que els iranians no beuen aigua durant els menjars, el més habitual és que beguin iogurt líquid (n'hi ha de precintat i ben bo pels bebès, tipus Actimel).

9. Higiene


Bolquers:
Es troben fàcilment a les tendes i de totes les talles, només has de mirar segons la marca que correspongui a la mateixa talla que té el teu bebè. El nostre consell: si el teu viatge no és molt llarg, calcula quants bolquers necessitaràs i porta'ls des de casa (sí, ho sabem: això implica portar mitja motxilla plena de bolquers, però et podràs despreocupar del tema).

Canviadors:
En cap lloc del país vam trobar lavabos amb canviadors i en alguna ocasió que vam preguntar ens vam convidar a canviar la bebè en alguna sala on resaven les dones (per ex. a l'aeroport). A l'Iran sempre és la dona la que sol canviar el/la bebè.

Bany del bebè:
Les habitacions de les cases que ofereixen allotjament disposen de bany privat amb aigua calenta (a tot arreu els hem trobat nets i en perfectes condicions). Si el teu bebè és molt petit pots demanar una palangana pel seu bany, sinó el pots banyar amb tu sense problemes.

10. Salut


Vacunes:
No hi ha cap vacuna obligatòria per a viatjar a Iran, tot i que això pot variar i t'aconsellem que abans del teu viatge consultis amb el teu pediatre i el centre de vacunació internacional.

Assegurança de viatge:
Per fer-te el visat i entrar al país és obligatori disposar d'una assegurança de viatge. Aquest fet et permet viatjar amb la tranquil·litat i estar preparat en cas que el teu bebè es posi malalt. Nosaltres t'aconsellem sempre contractar-la amb Iati Seguros, que disposa a més d'una assegurança específica per les famílies i dóna cobertura a l’Iran (d’altres assegurances no tenen cobertura al país). Si la contractes a través nostre enllaç, obtindràs un 5% de descompte.

Necesser:
Al necesser del teu bebè no hi pot faltar el protector solar i el repel·lent de mosquits (ambdós específics per a bebès), si viatges durant els mesos més càlids. Tampoc oblidis un barret per protegir el teu petit/a del sol, sobretot si aneu al desert o passeu tot el dia fora. Pensa en donar-li de beure aigua sovint per tal de que no tingui problemes d'hidratació.


*Nota: canvi de moneda al desembre de 2016- 1€= 34,53 rials


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

8 de febrer del 2017

Viatjar a Cuba per lliure amb un bebè: guia de consells pràctics


Als cubans els hi encanten els nens i Cuba és un país al que s'hi pot anar perfectament amb un bebè. Si estàs pensant en viatjar al país caribeny amb el teu petitó o petitona, aquesta guia et serà de gran utilitat. Tots els consells te'ls donem a partir de la nostra experiència.


Dades bàsiques del nostre viatge

Ruta: L'Havana - Cienfuegos - Santa Clara - Trinidad - Camagüey - Santiago - L'Havana
Durada: 16 dies
Edat de la Ivet: 13 mesos
Pressupost total (2 adults + 1 bebè): 910 € de despesa al país+ 1180 € en vols

Abans de sortir


Millor època per viatjar a Cuba:

Nosaltres vam viatjar-hi entre finals d'agost i començaments de setembre però hem de dir que no és el millor moment. Si pots organitzar-te evita els mesos de juliol, agost, setembre i octubre. Els dos primers són els més calorosos de l'any i a Cuba hi ha molta humitat: les temperatures arriben de forma habitual als 35° i les mínimes per la nit no baixen dels 25°, hi ha molta humitat i la sensació és de molta xafogor. Al Setembre i Octubre és l'època de tifons i tot i que no siguin devastadors cada any, no és qüestió de temptar la sort.


Documentació:

Pares i bebè necessiten passaport i visat per entrar a Cuba. Per fer el visat és necessari disposar dels bitllets de vol d'entrada i sortida del país i d'una assegurança mèdica. El visat costa 22 € per persona i ho fan en el moment, en el nostre cas ho vam gestionar en l'agència Online Tours de Barcelona, just al davant del mateix Consulat de Cuba.

Diferència horària:

6 hores menys respecte Catalunya. Això implica que segurament el teu bebè -i els pares- durant els primers dies es desperti de matinada i que l'hora de migdiada a Cuba coincideixi amb l'hora d'anar a dormir de Catalunya. Nosaltres abans de fer un viatge com aquest adaptem a la Ivet un parell d'hores del jetlag des de Catalunya per intentar no alterar radicalment la seva rutina. En aquest cas durant una setmana anterior al viatge vam posar a la Ivet a dormir cada cop una mica més tard, passant de les 21h habituals a les 23h, equivalents a les 17h de Cuba). Cal anar alerta amb l'hora de la migdiada del bebè: per una adaptació més ràpida intenta evitar que el bebè faci una migdiada molt llarga, els primers dies el seu organisme la pot confondre amb la nit.


Allotjament


Cases particulars:

Les cases particulars són en la nostra opinió la millor opció per allotjar-se a Cuba, més encara si viatges amb un bebè. Et permeten un major contacte amb la gent local -fet que et permetrà conèixer millor el país-, hi tens un tracte més personalitzat i són l'opció més econòmica: el preu de l'habitació oscil·la entre els 15 i 30 CUC (un terç del que et costaria l'habitació d'un hotel). Totes tenen bany privat, aigua calenta i aire condicionat. De vegades també nevera i televisor.

A les cases el més habitual és que les habitacions valguin el mateix preu, independentment del nombre de llits i de gent que s'hi allotgi. Difícilment hi haurà la possibilitat de disposar de bressol així que, si viatges amb un bebè, el més còmode és demanar una habitació triple. Nosaltres sempre ho hem fet així, ajuntant el llit de matrimoni i el llit individual per tal d'evitar possibles caigudes de la nostra petita.




Hotels:

L'alternativa a les cases són els hotels de tota la vida. A Cuba aquests acostumen a tenir unes instal·lacions envellides i l'equivalència de categoria estaria per sota dels paràmetres als que estem acostumats (un 4 o 5 * equivaldria a un 3 * europeu a excepció dels de gran luxe). Per contra els preus sí que són totalment europeus. En zones de platja i cayos s'hi estila el règim "tot inclòs". L'avantatge dels hotels és que allà sí que hi podràs demanar bressol, però repetim que nosaltres ens hem fet molt fans de les cases particulars.

Transport


En l'actualitat és molt més fàcil desplaçar-se per Cuba amb transport públic. Quan vam estar-hi per primer cop fa 10 anys pràcticament era missió impossible.

Lloguer de cotxe:

L'opció del lloguer de cotxe és la més còmoda però també més cara. Calcula uns 60 o 70 CUC al dia més gasolina (1 CUC/litre). Les carreteres principals són acceptables, tot i que el seu estat és pitjor que a Espanya. A Cuba la cadireta de cotxe no és obligatòria, tot i que no hauries de tenir problemes per llogar-la en l'agència.


Autobús:

L'opció autobús és la que més vam utilitzar nosaltres i, en la nostra opinió, la més recomanable per fer ruta amb un bebé. Via azul és una companyia dirigida bàsicament al turista que connecta amb una freqüència acceptable els diferents punts d'interès de l'illa. A diferència dels busos locals, són bastant més puntuals i confortables. Es poden comprar els bitllets per internet (en aquest enllaç pots veure preus i durada dels trajectes) o bé a la mateixa estació (val la pena comprar-los per avançat sobretot en temporada alta i en les rutes més transitades). Els nens no paguen bitllet fins al 5 anys i, tot i que no tenen dret a seient, excepte en el trajecte a Trinidad nosaltres sempre vam poder gaudir d'un seient extra per la Ivet (fet que va facilitar que pogués dormir estirada en els trajectes més llargs).

A l'hora de planificar ruta amb Via Azul fixa't que ofereix millors horaris en sentit oest-est (Havana a Santiago) que a la inversa. Intenta planificar la ruta de forma que la durada dels trajectes siguin assumibles per tots: que no sigui s'acabi convertint en un calvari ni per vosaltres ni per la resta de viatgers. Alerta amb l'aire condicionat, de vegades el posen fort: és recomanable portar màniga llarga pel bebè (el mateix pareo de la platja et pot servir també de petita manteta).

Taxis col·lectius:

Després del Via Azul estaria l'opció dels taxis col·lectius. Amb un preu lleugerament superior però amb l'avantatge de portar-te porta a porta si els contractes mitjançant una agència (també els pots trobar als voltants de les estacions d'autobusos). Per la comoditat dels seients del Via Azul, nosaltres només els utilitzariem en cas de no trobar bitllet pel primer.

Tren:

El tren el descartaríem per complet, és impuntual, vell i incòmode (pels mateixos cubans, aquesta és la seva darrera opció).

Avió:

L'avió només és útil pels trajectes llargs amb origen o destí a l'Havana (per volar entre altres ciutats sempre caldrà fer escala a la capital), a més és car (135 € el trajecte Santiago-Havana). Els bebés fins a 2 anys no paguen bitllet.

Desplaçaments urbans:

En els trajectes urbans les opcions són variades: taxi, moto-taxi, bici-taxi i cotxe de cavalls són tots vàlids per viatjar amb un bebè (de fet així es mouen les famílies cubanes). De taxis n'hi ha d'estatals (de color groc) i de privats, d'aquests darrers n'hi ha que són els típics cotxes americans dels anys 40 i 50, poques ocasions tindreu de pujar en un cotxe d'època en altres països. Ara bé, si el bebè passa ja de any, s'ho passarà d'allò més bé en el cotxe de cavalls.




Transport del bebè: cotxet o porta-bebès?

A totes les ciutats on hem estat, excepte a Trinidad (el casc antic és tot empedrat), hem utilitzat el cotxet. Allà, on tots els carrers són empedrats, i puntualment en alguna excursió curta a la platja i la muntanya hem utilitzat el porta-bebès.


Cuba no és un país adaptat a les cadires de rodes i cotxets: la majoria d'edificis presenten barreres arquitectòniques i únicament els hotels de més categoria i algun museu tenen ascensors. No són poques les vegades que es necessiten les quatre mans dels pares per pujar o baixar el cotxet, fins i tot per baixar de la vorera a l'asfalt del carrer.

De totes formes, prioritzem el cotxet sobre el porta-bebès, no només per la comoditat de no carregar amb el bebè a sobre sinó també pel calor: el contacte entre el pare/mare i la criatura genera encara més suor per ambdós i pot resultar bastant incòmode.

Comunicació amb la família

Des de fa poc més d'un any el govern cubà ha començat a instal·lar punts wifi d'accés públic. Així doncs, si la teva família vol tenir notícies del o de la teva peque, no tens excusa: ja no s'hi val a dir que a Cuba és molt car fer una trucada o bé no hi ha Internet.

Cada ciutat té els seus punts de connexió i normalment sempre en trobaràs a prop, en alguna plaça o carrer principal. En aquesta web trobaràs un llistat actualitzat de tots els llocs del país on és possible connectar-te, de totes formes aquests punts no passen desapercebuts: el munt de gent que hi ha mirant el seu mòbil, els delaten. Per connectar-te necessites una targeta amb un codi d'usuari i contrasenya que pots comprar a les botigues de telefonia Etecsa: en el moment que nosaltres vam viatjar-hi tenien un preu de 1 CUC per mitja hora de connexió i 2 per les targes d'una hora. També és habitual trobar algun espavilat que en els punts de connexió revenen targes a un preu superior però estalviant-te la cua de la botiga. La rapidesa de connexió és acceptable i et podràs connectar, enviar missatges de whatsapp i penjar fotos a les xarxes socials sense problema. Un altre tema són les trucades, ja sigui via whats o skype, aquí la cosa és complica únicament si no hi ha molta gent connectada a la vegada, tindràs èxit.



Alimentació


Si el teu bebè és menor de sis mesos i només pren llet materna, no tens cap problema. L'aliment ja va incorporat en la mare i el petit/ta pot menjar quan vulgui.

Si ja ha començat amb els triturats, dir-te que als supermercats de Cuba només hem vist triturats preparats de fruites i a un preu superior al que les comprem habitualment a Barcelona. Nosaltres anàvem previstos amb unes quantes farinetes de fruita i d'altres de verdures o arròs amb peix o carn. També portàvem llet en pols i cereals per fer-li farinetes. Aquestes ens han anat molt bé per mantenir els horaris de la rutina de la Ivet en cas de trobar-nos en algun trajecte d'autobús, fora dels allotjaments o bé per complementar-li la dieta. De totes formes, no cal portar el menjar per tot el viatge: a les cases et cuinaran sense problema i et poden escalfar aigua.

Si el teu bebè ja mastega i ingereix més sòlid, amb el menjar cubà no tindràs problemes: no és picant ni cuinen amb gaires espècies. Únicament has d'anar alerta amb les condicions sanitàries del lloc on menges: el menjar del carrer no sempre presenta les més desitjables.



Totes les cases t'ofereixen la possibilitat d'esmorzar (entre 3 i 5 CUC/pax) i moltes també de sopar (entre 5 i 8 CUC/pax). Tot i que sigui més car que menjar fora de la casa, és una opció còmoda i segura de menjar. Els menjars són abundants, de fet les vegades que vam sopar a la casa amb un plat pels dos en teníem prou. Els esmorzars porten fruita fresca, suc, truita o ou fregit, pa, mantega, cafè, llet (en pols) i alternativament mantega, formatge o pernil cuit. La Ivet ha esmorzat sense problemes el que menjàvem nosaltres i ha gaudit també dels sopars.

L'aigua cal consumir-la embotellada, sobretot el bebè (els cubans no la prenen directament de l'aixeta, prèviament la bullen). Una ampolla de 1,5 l d'aigua val al supermercat 0,70 CUC i fins a 2 CUC als bars i altres botigues.




Higiene


Bolquers:

Si li preguntes a un cubà sobre si és fàcil trobar bolquers, la resposta més habitual és "a veces". No sempre se'n troben, i quan n'hi ha, les famílies aprofiten per proveir-se (fet que implica que deixin sense la botiga de torn). En vam veure a l'Havana i Santiago però no durant la resta del viatge. El nostre consell: si el teu viatge no és molt llarg, calcula quants bolquers necessitaràs durant el viatge i porta'ls des de casa (sí, ho sabem: això implica portar mitja motxilla plena de bolquers però et podràs despreocupar del tema). En cap lloc del país vam trobar lavabos amb canviadors.


Bany del bebè:

Les habitacions de les cases que ofereixen allotjament disposen de bany privat amb aigua calenta (a tot arreu els hem trobat nets i en perfectes condicions). Si el teu bebè és molt petit pots demanar una palangana pel seu bany, sinó el pots banyar amb tu sense problemes.


Salut


Vacunes:

No hi ha cap vacuna obligatòria per viatjar a Cuba, tot i que això pot variar i t'aconsellem que abans del teu viatge consultis amb el teu centre de vacunació internacional.

Assegurança de viatge:

Com t'hem comentat a l'inici, per fer-te el visat i entrar al país és obligatori disposar d'una assegurança mèdica de viatge. Aquest fet et permet viatjar amb tranquil·litat i estar preparat en cas que el teu bebè es posi malalt. Nosaltres aconsellem sempre contractar-la amb Iati Seguros, que disposa a més d'una assegurança específica per les famílies. Si la contractes a través nostre enllaç, obtindràs un 5% de descompte.

Necesser:

Al necesser del teu bebè no hi pot faltar el protector solar i el repel·lent de mosquits, ambdós específics per bebès (eventualment es donen casos de dengue i aquest és transmet mitjançant la picada d'un mosquit).

El protector solar (factor 50) i un parell de barrets protegiran al teu petit del sol. Si viatges durant els mesos més càlids, pensa en donar-li de beure sovint per tal que no tingui problemes d'hidratació.



I després de tots aquests consells, ja pots començar a preparar el viatge! A gaudir de Cuba!!!

*Nota: canvi de moneda a l'agost de 2016- 1€=1,05 CUC


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

     
    Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
    cookie law