20 de maig de 2013

Paraty, platges de somni, però... on és, el sol?


De Foz do Iguaçú a Rio hi ha força vols, així que, després de passar-nos 4 dies meravellant-nos amb les cascades, agafem un avió cap a Rio i, d’allà, un petit bus que en unes 5 hores ens deixa a Paraty. Aquesta localitat marítima, ubicada a uns 250 km al sud de Rio, va tenir el seu moment d’esplendor al segle XVII, quan el seu port traslladava grans quantitats d’or i d’altres minerals provinents de Minas Gerais, a través d’un camí sinuós que travessa muntanyes i boscos exuberants. La prosperitat, però, s’acabà el 1720, quan s’inaugurà una carretera que connectava, en força menys temps, les mines interiors amb Rio. A partir d’aquell moment, Paraty quedà totalment eclipsada per la ciutat cairota.




El cas és que gràcies a aquest declivi la localitat ha conservat, gairebé intactes, les edificacions de l’època. Passejar pels seus carrers de vianants empedrats (a les noies que ens esteu llegint us aconsellem que, si alguna vegada hi aneu, no us poseu talons sota cap concepte!) tot contemplant els edificis d’estil colonial portuguès és una autèntica delícia. A destacar les esglésies, amb altars barrocs i pintades d’un blanc resplendent,  les mansions senyorials de l’època, en l’actualitat seu de les pousades més cares i exclusives de l’indret, i les nombroses activitats culturals –certàmens literaris, concursos de fotografia, balls típics...- que s’hi fan gairebé tot l’any. Paraty atrau un turisme sofisticat, cosa que, malauradament, vol dir que els preus són alts... Sortosament, hi ha pousades amb preus raonables i, sobretot, abunden els self service o comeakilo (et cobren a pes, i surt econòmic), on hem gaudit d’una oferta variada d’àpats i ens hem pogut barrejar entre els autòctons.






El millor de Paraty, però, són les excursions per la zona. N’hi ha moltes, i per a gairebé tots els gustos: platges –grans i petites-, illes, muntanya, rius, destil·leries, el camí per on passava l’or, etc.- Nosaltres optem per anar en bus –opció més recomanable i molt més econòmica que les excursions organitzades- primer a la platja de Trindade, on, a més de gaudir de la platja, disfrutem d’un ambient molt hippy –el cannabis a dojo- i acollidor; després a la platja de Mirim, on els arbres arriben a primera línia de mar; a continuació, ens endinsem una mica a l’interior, tot recorrent un petit tram de l’antiga ruta a Minas Gerais, des d’on podem visitar destil·leries on es prepara la Cachaça (l’ingredient bàsic de la Caipirinha) i banyar-nos a la cachoeira toboga, una cascada digne de postal d’agència de viatges. Però l’excursió que gaudim més, la que considerem poc menys que obligatòria, és pujar a una de les embarcacions que et porten a les illetes de la zona i et permeten banyar-te vàries vegades, passejar una estona per alguna illeta o, senzillament, tombar-te al sol. Què més es pot demanar?








Un destí ideal, doncs, per a parelles que vulguin passar uns dies de contacte amb la natura i amb la cultura en un ambient relaxat. El problema –per què serà que gairebé sempre hi ha un “però”, un inconvenient?- és que el temps no ens ha acompanyat gaire. I no és d’estranyar: aquest verd tan intens, aquesta vegetació tan exuberant, només són possibles si hi plou força durant gairebé tot l’any (no: aquí no tenen temporada seca; tenen temporada de pluja... i temporada de més pluges!).

El cas és que, després de 20 dies de viatge, arriba el moment de tornar. I què millor que fer-ho contemplant el paisatge de la carretera a Rio? Boscos, platges i poblets es succeeixen en les nostres retines, servint-nos de dolç comiat (o de temptador “a reveure”, qui sap). Arribem a Rio i, com ja us hem comentat, hi passem un dia i mig abans de tornar a Barcelona; és a dir, a la quotidianitat, la crisi, les retallades, l’estrès de la feina... però també al regust del retrobament amb la teva terra i amb els teus amics i parents.




De Brasil hem publicat:

__________________________________________________________________________
El Lluís és un bibliotecari dels de la “vella escola”, és a dir, lletraferit sense remei que es declara rotundament incapaç d’anar enlloc sense un llibre a la mà. A la Maria José li encanta viatjar , ja siguin destins propers o llunyans, ja es tracti de ciutats o de natura, tot i que té una especial predilecció per aquells indrets que potser no tenen grans monuments, però sí autenticitat i caliu. La Maria José i en Lluís han realitzat finalment un dels seus viatges desitjats: Brasil. Són els nostres convidats del mes de maig i temporalment els hi hem cedit el bloc per a que ens expliquin el seu viatge. -- Enric i Celia


6 comentaris :

Quaderns de bitàcola ha dit...

Maria José, Lluís,
un plaer tenir-vos de convidats durant aquests dies. Gràcies per explicar i compartir les vostres experiències.

Segur que a més d'un lector li heu despertat el cuquet per anar a Brasil. A nosaltres mateixos, ens han entrat moltes ganes de tornar-hi. Si hi anem prometem anar a Paraty i no marxar fins aconseguir una foto amb sol per donar-vos-la :)

Fins la propera!

Lluis ha dit...

Gràcies a vosaltres per donar-los l'oportunitat d'explicar el nostre petit periple per Brasil.

Qui vagi a Paraty i tingui la sord d'ensopegar uns dies amb sol, segur que no oblidarà fàcilment les seves platges meravelloses, les seves illetes vorejades d'un mar en calma i el verd esplendorós de les seves aigües i les seves muntayes.

María José i Lluís

Estefania ha dit...

Hola Lluís!

Molt maca la foto que inicia el post!! sembla una localitat força interessant aquesta de Paraty no me n'havien parlat d'ella... la tindré en compte si alguna vegada em dona per visitar Brasil, la veritat és que amb els comentaris que heu fet del vostre viatge i les fotos que heu posat em venen ganes d'anar-hi! per cert heu pogut portar encara que sigui una ampolla d'autèntica cachaça de la destil·leria que vau visitar? perquè si es així tenim pendent unes quantes caipirinhes!;-)

Gràcies per compartir el vostre viatge i una forta abraçada per tu i la Ma José!

Fins aviat!

Maria Teresa ha dit...

Hola Lluís,
Sóc la Maria Teresa, la mare de l'Eduard i l'Enric.
M'ha agradat molt el teu viatge i les fotos. Quins llocs mes bonics. Semblava que hi viatjava jo mateixa.
A veure si convences a l'Enric i la Celia per a que facin viatges més tranquils i no tan llargs!

Lluis ha dit...


Hola Maria Teresa,

T'agraïm molt el teu comentari. Certament, Brasil és un país on la seva riquesa de paisatges naturals i humans només és equiparable a la seva immensitat. I, per posar només un exemple, la zona de Bahía i Praia do Forte que ara tenim el plaer de llegir en aquest bloc també té uns al•licients senzillament fenomenals.

Nosaltres farem tot el possible per tal de convèncer-los que facin viatges més assossegats i tranquils. Ara: la tasca és feixuga, llarga i de resultats incerts, ja que un cop el dolç verí de l'aventura viatgera ha entrat en un cos, és difícil, molt difícil, defugir-ne els efectes. A aquestes alçades, no hi ha gairebé res, ni ningú, capaç de frenar el seu neguit per conèixer nous indrets, explorar rutes desconegudes, contactar amb pobles ignots, conèixer gent de totes les cultures, contemplar animals de tota mena i, en definitiva, descobrir món.
Serem capaços de trobar l'antídot, la “pòcima” màgica que els faci tornar a viatjar de forma més tranquil•la? Qui sap. Igual resulta que succeeix tot el contrari: que siguem nosaltres els que caiem rendits als cants de sirena dels viatges més intrèpids i aventurers.

María José i Lluís

Quaderns de bitàcola ha dit...

Molt bé Lluís! Així es parla!
Je, je, impossible canviar-nos... tenim el virus viatger mooolt arrelat! :)

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law