19 d’abril de 2013

Ètnies d'Etiòpia: els dassanech


Després de deu dies voltant per l'interior i rodalies de la vall de l'Omo finalment avui hem vist el riu que li dóna nom. Millor dit, l'hem vist i l'hem patit: per arribar al poblat d'avui l'hem travessat en una estreta i rudimentària canoa. Estem a tocar de la frontera keniata i avui visitem els dassanech.


Als dassanech se'ls considera una de les tribus més pobres que hi ha al país. Sobreviuen amb el cultiu de les seves collites quan arriben les pluges, la resta de l'any cuiden del bestiar i s'alimenten de les vaques més velles en època seca. Molts d'ells són nòmades i viuen traslladant el poblat i el bestiar allà on la climatologia és una mica millor. De fet es creu que provenen del Sudan i que van arribar a Etiòpia fugint de les sequeres fa uns 200 anys.


En aquesta terra seca, la supervivència és precària. Quan els dassanech perden el seu bestiar per enfermetat, sequera o incursió d'una tribu veïna, es fa molt difícil mantenir la família. Els diferents membres del poblat s'ajuden mútuament, és l'única manera de sortir-se'n. Veient la manera com viuen, un es dóna compte que tot el que tenen és molt bàsic: gra, alguna cassola, llenya i poca cosa més es pot trobar dins de les cases. Qualsevol mitjà que els aporti unes monedes és benvingut i això ho hem notat quan els hem visitat: a l'hora de fer fotos, per cada una en demanaven 1 o 2 birr (moneda etíop). Res a dir, estan en el seu dret de poder treure profit dels pocs que arriben fins aquí.



Curiosament tenen unes costums molts similars als hamer: els homes utilitzen una espècie de seient de fusta que s'elaboren ells mateixos anomenat "karaballe" per seure's o reposar el cap quan s'estiren al terra. En moltes ocasions es poden veure homes passejant amb aquest utensili que per a ells és molt pràctic, difícilment se'n separem. Nosaltres hem provat un d'aquest i realment et fa tenir l'esquena ben recta.

homes dassanech

home dassanechnens dassanech

A l'igual que en les feines estan molt definides per sexes des de ben petits. La vida diària de les dones consisteix en anar a buscar llenya per encendre el foc, portar l'aigua per beure, moldre el gra, cuinar, cuidar dels nens i de la casa... Elles són en molt més actives que els homes, que normalment es passen el dia asseguts a l'ombra vigilant a distància el ramat que han portat a pasturar. No és bon negoci nèixer dona en aquestes terres.

dones dassanech

Les dones dassanech sempre porten la part superior del cos nua, vesteixen una mena de foulard o tela de colors llampants que s'enrotllen a la cintura i van descalces. Els seus ornaments són molt peculiars: la majoria tenen petites perforacions sota el llavi inferior que decoren amb alguna mena de detall vistós com plomes. Però el que més ens sobten són els complements que porten al cap: casquets de bala, cremalleres, xapes i d'altres estris que normalment és difícil de trobar per aquelles terres i que per això mateix consideren valuosos i suposem que també macos.

rostres dones dassanech


dona gran dassanechdones dassanech

Deixem les terres del sud d'Etiòpia i comencem a desfer el camí fins a Addis Ababa. Tres dies de cotxe a la tornada ens permeten començar a pair tot el que hem vist durant aquestes setmanes. Creiem que encara no sóm del tot conscients del que hem viscut ni tampoc de la sort que tenim d'haver nascut on hem nascut. Observant aquesta gent te n'adones del que realment és indispensable i del que, encara que en ens ho sembli, no ho és.

dones dassanech

Tot just estem encara a meitat del viatge. Ens queda encara recòrrer el nord d'Etiopía. Castells medievals, esglèsies excavades en la roca, les cascades del nil blau, els monestirs perduts enmig d'un gran llac,... però això ja és una altra història que us explicarem més endavant. Abans toca celebrar Sant Jordi d'una forma ben especial...




D'Etiòpia també hem escrit:


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

6 comentaris :

Mariló Sanz Mora ha dit...

Excel•lent i apassionant aquesta i totes les entrades sobre Etiopia. Un abraçada.

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Mariló! moltes gràcies per les teves paraules i encantats de llegir-te per aquí! Una abraçada!

mirs ha dit...

M ha cridat molt l atencio els artilugis q porten com a decoracio del cap. Increïble tot el q expliqueu.

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Mireia! sobretot a les dones els hi agrada portar objectes que potser per elles no són gaire comuns, com xapes, cremalleres i coses per l'estil. sí que és veritat que sobta veure-les amb això posat al cap, però d'alguna manera si et fiques en la seva mentalitat s'acaba entenent. :-)

Griselda Roca i Prats ha dit...

He visitat l'exposició de la Biblioteca de Vilassar de Dalt i he llegit cada un dels cartells així com visitat TOTS els QR. He de donar les gràcies per aquesta magnífica hora que he passat vivint l'exposició. Una aventura impressionant i unes espectaculars fotografies. Gràcies per fer l'exposició i per deixar-nos veure una petita part d'aquesta gran aventura. Felicitats!

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Griselda!!! Moltísssimes gràcies per les teves paraules! Ens afalaga molt, de veritat. I estem contents de veure que l'exposició agrada i aconseguim el nostre objectiu: que la gent conegui com viuen aquestes ètnies, el seu dia a dia, tan allunyats del nostre occidental. Esperem conèixer-nos algun dia en persona i parlar-ne! Pots seguir les nostres passes per les xarxes socials! Salutacions viatgeres!!!

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law