19 de novembre de 2013

La Ruta del Blues (II): New Orleans i Clarksdale


Després d’unes quantes hores de vol, després de tants dies planificant un viatge, de converses amb els germans i el pare, de somiar moltes nits, dels nervis per les incerteses de deixar la nostra bombolla, la tranquil·litat que significa tot allò que ja coneixes, arriba el moment: ets a milles de terra ferma i veus per la finestra de l’avió com arribes al que serà el teu espai durant uns dies. Són les 20 h de la tarda i estem sobrevolant el delta del Mississippi, bocabadats per les formes que segueix el riu tot just abans de desembocar en el Golf de Mèxic. Per fi estem a New Orleans!



New Orleans

New Orleans és una ciutat de la qual hem sentit parlar molts cops en els mitjans de comunicació en els darrers anys i, com sol passar, n’hem sentit a parlar degut a una desgràcia. En aquest cas, l’huracà Katrina i les seves conseqüències.

Tots quatre vam coincidir sense parlar-ho que una visita al Museu de la ciutat tot just arribar ens donaria una idea d’on som. El museu, centrat en els efectes dels huracans sobre la ciutat, ens va deixar amb una sensació de vulnerabilitat i tristesa, per veure que és el que va passar i com l’administració Bush es va fer càrrec de la situació.

Voltant pel centre de la ciutat te n’adones que New Orleans no és gaire semblant a la resta de ciutats dels EUA. Les cases baixes del centre, així com al French Quarter són una mostra de la seva multiculturalitat i de la influència africana, espanyola, francesa i llatina.

Cal destacar la zona del French Quarter si vols gaudir a qualsevol hora del dia d’actuacions de jazz gratuïtes al carrer o mentre fas un beure als bars de la zona. Al mercat francès pots trobar totes les curiositats del cocodril del Delta, així com souvenirs i menjars típics de la zona.

Molt recomanable és la zona del Warehouse, a tocar del centre, barri emergent similar al Poblenou de Barcelona, ple d’ antigues fabriques en procès de canvi i barri on es pot trobar el WWII Museum. Aquest es el primer museu dels EUA dedicat a la segona guerra mundial. Tres grans edificis dedicats a aquesta guerra i a la propaganda que en fan els estadounidencs: impressionants exposicions però, com és d’esperar, ni gota d’autocrítica.

La nit a la ciutat és a la confluència entre Magazine St. i Frenchmen St. És en aquesta zona on pots trobar actuacions en directe. L’entrada als locals és lliure, per norma el bar s’endú el que guanya en burguers i copes i els músics s’enduen les propines (tips) que generosament aporten els clients.


Nueva Orleans


Clarksdale

Deixem després de 3 dies la ciutat, per iniciar el que hem anomenat viatge dins del viatge. La ruta en cotxe que ens portarà des de New Orleans fins a Chicago. Anem en direcció a Memphis per la 61, amb l’objectiu d’arribar a la tarda a la localitat de Clarksdale, situada vora el riu Mississippi, a l’estat del mateix nom.

A Clarksdale hi anem exclusivament per visitar el Ground Zero Blues Club. Es troba en una zona predominantment negra, i això és el que trobem quan hi arribem. Població afroamericana en una ciutat fantasma de vint mil habitants sense nucli urbà. Tot són cases humils amb jardins, un gran centre comercial, hostals de carretera a l’entrada del municipi i restaurants de menjar ràpid. Estem al bell mig de l’estat de Mississippi, l’estat més pobre dels EUA, i Clarksdale podem dir que es un clar reflexe de l’estat.


Clarksdale


El Ground Zero Blues Club es troba en un edifici de tres plantes, tot destartalat, per al qual no donaries ni cinc des de la porta. Ens conviden a entrar uns clients que trobem en uns vells sofàs de l’entrada i decidim obrir la porta.

Ho hem trobat! Un club de Blues que ens sembla molt autèntic. Ens acomoda a la nostra taula una cambrera molt simpàtica i gaudim d’una nit al costat del grup de blues The Beat Daddys i el bon ambient que impera en tot el local.





Webs d'interès

Si estàs pensant en viatjar a New Orleans i Clarksdale, en aquestes webs hi trobaràs informació pràctica per preparar el viatge:

_________________________________________________________________________

 
En Màrius i els seus fills, en Víctor, en Miquel i en Gerard són uns megalòmans empedreïts; tant és així que han realitzat junts el seu somni des de feia temps: fer la U.S. Route 61, la coneguda y mítica "Ruta del Blues". La família Gené és la nostra convidada del mes de novembre i temporalment li hem cedit el bloc per a que ens expliqui el seu viatge. -- Enric i Celia



 La família Gené també ha escrit:


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

    0 comentaris :

     
    Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
    cookie law