21 de maig de 2017

Varzaneh, el poble de les dones de blanc a l'Iran


Entre la ciutat de Kashan i Isfahan, trobem Varzaneh, un poble d’uns 11000 habitants que, aparentment, i segons la nostra guia de viatge no hauria de ser gaire important, si no fos per la peculiaritat de que les dones que hi viuen, que en comptes de vestir el típic “xador” de color negre el duen d'un blanc immaculat. Una imatge que trenca amb l'estereotip que teníem.

Vam arribar fins aquest poble gràcies a la recomanació d'un amic fotògraf, Rodolfo Contreras, i creiem que vam encertar de ple. Vam passar tres dies allotjats a la casa d’una família molt acollidora que vam contactar a través de couchsurfing, una manera de conèixer gent local que va resultar una molt grata experiència, tant per nosaltres com per la nostre petita Ivet. El fet és que aquesta família va resultar tan hospitalària que ens van fer sentir com a casa nostra. Tot i no parlar massa l'anglès, el marit ens va fer de guia pel poble i les rodalies i ens va dur als llocs més emblemàtics; va ser llavors quan vam descobrir que aquest poble posseeix un patrimoni ben interessant que encara estava per explotar (turísticament parlant).

Tot seguit hem fet un llistat dels indrets interessants per visitar a Varzaneh i les seves rodalies:


El pont Vell

Es tracta de l'últim pont vell que existeix sobre el riu Zayanderud i la seva missió actualment és connectar el districte vell de la ciutat amb el nou. Passejar per la seva riba quan cau el sol t'assegura una de les millors postals del poble, ja que els seus 10 arcs apuntats es reflecteixen al riu, amb la millor llum fotogràfica que pots trobar.



Torre dels ocells

Als voltants de Varzaneh existeixen més de 100 torres d'ocells, disseminades pel territori. Al contrari del que crèiem en un primer moment, no s'utilitzaven per enviar coloms missatgers a altres llocs (podia ser creïble, però no), sinó per utilitzar els fems que feien els coloms com a fertilitzant per les terres de cultiu de la zona. El fertilitzant sempre ha estat un bé molt preuat degut a que el terreny és desèrtic, per això l'enginy dels perses va fer que creessin aquesta fàbrica de fems ben a prop d'on vivien. Es tracta d'una torre plena de milers de petits forats per on poden entrar els ocells i establir el seu niu i així deixar les seves caques allà. Un invent molt intel·ligent!




Desert de Varzaneh

A només 15 km de Varzaneh trobem un dels deserts amb les dunes més altes d'Iran (fins a 62m d'alçada). Aquest desert d'uns 50 km de diàmetre, és un dels indrets on a la gent local li agrada anar i gaudir d'un pícnic tot veient un paisatge espectacular; fins i tot fer una foguera i cantar amb els amics, o bé practicar el sandboarding o fer alguna petita carrera de cotxes per les dunes. Aquest indret desèrtic és d'accés molt fàcil des de la ciutat de Varzaneh, ja que es pot arribar per carretera fins a les mateixes dunes. Una vegada deixat el cotxe, el millor és descalçar-se per pujar a peu a ritme lent la pendent d'una de les dunes més altes, d'es d'on es podrà veure unes vistes immillorables de tot el desert. Val la pena l'esforç, inclús portejant una bebè!

Les dunes de sorra normalment no es mouen molt amb el vent, així que (segons ens han dit) hi ha gent que acampa diverses nits allà. De totes maneres, s'ha de considerar que excepte estiu i a finals de la primavera, la temperatura sovint baixa per sota 10° (sobretot durant els mesos de gener i febrer), a causa de la manca d'humitat. Per una altra banda, a l'estiu és preferible evitar anar-hi a les hores centrals del dia, ja que les temperatures poden passar dels 40ºC.



Llac de sal 

A 30 kilòmetres de Varzaneh trobem un dels deserts de sal més impressionants del país, que en realitat és un llac que gairebé en la seva totalitat s'ha assecat. Es tracta d’una extensió de 15 Km i per sota del nivell del mar, que ha fet que el paisatge desèrtic de la zona es converteixi de color blanc. Una imatge més semblant a un paisatge de neu que pròpiament de sal.

Molí dels camells:

Un vell sistema per moldre blat ha estat reviscut per utilitzar els camells de la zona. Avui dia ja fa un segle de l'última vegada que un iranià va utilitzar aquest sistema. Mohammadi és el propietari i fundador del molí dels camells, que actualment s'utilitza més amb propòsits turístics, tot i que mol blat ocasionalment per familiars i parents. Mentre canta una cançó folklòrica iraniana ben curiosa, estira la corda del camell, i aquest dóna voltes a una pedra que mol el blat. L'edifici on es troba la pedra és completament tradicional, la típica casa de tova que té un pati amb un espai on fer te. El molí de camells es troba per la carretera del cementiri de la ciutat. Es cobra una entrada de 50.000 rials.



Complex del bou

Haj-Ibrahim és el local que va fer reviure el sistema de fa 50 anys, utilitzant una cursa específica de bous que s'anomenava entre ells locals “la cursa Zaboli” (Zabol és una ciutat interior del sud-est d'Iran). En el cas del bou de Haj-Ibrahim, va passar més de 6 mesos per ensenyar un bou salvatge. El més increïble és que el bou només treballa quan el seu propietari li canta la seva cançó particular. El sistema és principalment un bou, una corda, una roda i una galleda. Utilitzant-lo, se subministra aigua als camps i es calcula que en les 6 hores que pot treballar un bou un dia es pot regar fins a 1500 metres quadrats de camp de blat, així que no és gens menyspreable. Aquest sistema s'utilitzava fa 600 anys fins fa només uns 10 anys, quan gradualment els pagesos van començar a regar amb aigua utilitzant altres màquines. L'entrada per veure el bou val 50,000 rials.




La ciutadella abandonada de Ghoortan

L'antiga ciutadella de Ghoortan és troba a només 12 km a l'oest de Varzaneh, a la riba del riu Zayanderud. Aquesta ciutadella feta de tova i actualment abandonada des de fa uns 30 anys ha sobreviscut a desastres naturals i moltes guerres des de fa més de 1000 anys. Amb una muralla de parets molt gruixudes fetes de fang, va ser en el seu dia un complex protegit per les persones que vivien en la regió. Actualment es pot entrar per la gran porta principal, sota una de les torres que queden dempeus, ara restaurada. Caminar pels seus carrers és endinsar-se en un lloc màgic, i un bon exercici d'imaginació per saber com devia ser allò abans que les parets de tova de moltes cases pel vent i el pas del temps caiguessin per no aixecar-se més, com si es tractés d'un poble fantasma. Avui dia, només quatre famílies hi viuen a l'interior de la ciutadella. Es pot esbrinar fàcilment on viuen veient on arriben els cables de l'electricitat.

Actualment, dins la ciutadella hi han quatre mesquites (una de ben nova), una casa de coloms, un molí i moltes cases mig derruïdes Està protegida per catorze torres de ronda, moltes mig caigudes, i hi ha dues portes d'entrada. El gruix de les parets varia de 3 a 4 m i tenen aproximadament 9m d'alçada. La ciutadella té una àrea de 40.000 metres quadrats, així que podeu imaginar que no es tracta d'una petita ciutadella, en el seu moment va ser un lloc ben important.



La peculiaritat de Varzaneh

Tot i que els deserts se sorra i de sal, les ciutats de tova i les torres i els sistemes antics de treball al camp ens van fascinar, el que més ens va sorprendre de Varzaneh va ser veure les dones que vesteixen amb xador blanc, un fet atípic en la resta del país.

Alguns creuen que el fet que les dones de Varzaneh vesteixin xador de color blanc prové del Zoroastrianisme, una de les religions més antigues del món, degut a que el blanc era un color sagrat. I que aquesta tradició està instaurada des de fa milers d'anys en la regió. De fet, no és gens estrany trobar objectes zoroastres en les cases de Varzaneh, i també escoltar parlar un dialecte ben diferent al parsi que diuen que prové del zoroastrisme. D'altres creuen que el fet de vestir de color blanc (en comptes de negre) és a causa de l'abundància de cotó en aquesta regió, ja que durant centenars d'anys s'ha conreat cotó en aquestes terres. Mentre que algunes persones senzillament pensen que el blanc és un color còmode que no dóna calor durant els calorosos estius que hi ha a la zona. De fet, el més curiós de passejar per Varzaneh, es veure barrejades dones que vesteixen de negre amb d'altres de blanc, com si de peces d'escacs es tractés.






Informació pràctica pel viatger

Com arribar: des de Kashan (300 Km) el més fàcil és anar amb un bus local (4h/100.000 rials pp). Hi han busos aproximadament cada 2 h de freqüència. Aconsellem preguntar horaris a l'estació de bus de Kashan o bé a l'hotel on ens allotgem.


Altres posts sobre Iran:
T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

     
    Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
    cookie law