30 de gener de 2015

Sant Felip Neri, 30 de gener de 1938. Un dia de barbàrie a Barcelona


Barcelona amaga en ple barri Gòtic una plaça on sembla que tot s'hagi aturat en el temps. Un lloc amb encant on la tranquil·litat impera allunyada del soroll del trànsit dels cotxes i de les hordes de turistes que passegen per la veïna catedral i carrer del bisbe. Amagada entre els petits i laberíntics carrerons del gòtic és un espai que passa desapercebut per molts dels visitants de la ciutat i que fins i tot és encara desconegut per alguns barcelonins. Sense cap mena de dubte la plaça de Sant Felip Neri és un dels nostres racons preferits de Barcelona, sobretot a la primavera quan els seus arbres floreixen.


Barcelona
Entrada a la plaça de Sant Felip Neri.

Romàntica i entranyable, la plaça està presidida per una font l'aigua de la qual és la única que en molts moments trenca el silenci imperant. L'església barroca de Sant Felip Neri domina l'espai i al seu voltant, els edificis dels antics gremis dels sabaters i dels calderers la complementen per acabar de donar-li màgia al lloc. Les dues cases van ser traslladades fins aquí pedra a pedra als anys cinquanta des dels seus emplaçaments originals al carrer de la Corribia i al carrer de la Bòria, desapareguts amb motiu de l'obertura de l'avinguda de la Catedral i la Via Laietana respectivament. La Casa Gremial dels Mestres Sabaters té encara certa relació amb el seu ús original i allotja actualment el Museu del Calçat, la casa de la cofraria dels Calders en canvi acull una escola. Destins desiguals per a uns edificis d'una Barcelona ja desapareguda que són una bona mostra de la persistència que hi va haver a Catalunya dels elements gòtics dins de les construccions renaixentistes.


Barcelona
Església de Sant Felip Neri.

La plaça fou construïda sobre l'antic cementiri medieval, qui sap si aquest fou premonitori del que allà va passar centenars d'anys després. I és que aquest lloc, avui oasi de tranquil·tat, amaga en les seves entranyes una de les històries més cruels de la ciutat. Molts quan veuen aquesta plaça per primer cop es meravellen; molts d'altres, quan en coneixen la seva història s'estremeixen. Les nombroses cicatrius de metralla que la façana de l'església mostra al visitant en són el testimoni mut.


Barcelona
Detall dels forats de metralla de la façana de l'església de Sant Felip Neri.

Fem un salt en el temps i ens traslladem a l'any 1938. Estem en plena Guerra Civil, Barcelona està a la rereguarda, encara lluny de la línia del front. Això la fa receptora de milers de refugiats republicans que fugen de zones que han passat a control franquista.

A l'inici de la guerra Sant Felip Neri havia estat abandonat pels capellans, temerosos de patir represàlies per part dels incontrolats. El recinte havia quedat des d'aquell moment sota la tutela de la Generalitat. L'església s'havia convertit en un magatzem d'obres d'art, mentre el convent adjacent va passar a ser habilitat com a centre d'acollida de nens provinents de territoris que són a punt de ser ocupats per les tropes nacionals. Cent quaranta-sis nens d'entre cinc i tretze anys hi resideixen, la majoria procedents d'Alcalà d'Henares però també n'hi han de Barcelona. Són nens amb el pare al front, la mare sense recursos o amb els familiars desapareguts. Molts d'ells pateixen malnutrició i carències afectives, però al centre hi viuen aliens a la barbàrie, passant el temps entre joc i joc, acompanyats d'altres companys de la seva edat que han passat a ser la seva família.


Barcelona
Els nens al menjador del centre d'acollida.

A sota de l'església hi ha un refugi antiaeri, un dels 1400 que van arribar a haver a Barcelona. La Guerra Civil espanyola s'havia convertit en un banc de proves de la futura II Guerra Mundial. La guerra ja no es decidia només al front sinó que es traslladava també a la rereguarda mitjançant els bombardejos: es tractava de minar la moral de la població civil, d'atemorir-la i fer-li veure que no havia cap lloc segur per molt lluny de la línia de guerra. A Barcelona els primers obusos que van caure van ser disparats pel vaixell italià Eugenio di Savoia el 13 de febrer de 1937. A partir d'aquell dia, els atacs aeris van començar a ser habituals: l'aviació italiana tenia base a Mallorca i disposava d'avions que podien transportar fins a 1250 quilos de bombes i que en poc més de mitja hora podien sobrevolar la ciutat. El so de les sirenes antiaeries i córrer cap als refugis, va començar a ser una dinàmica de tristament habitual. Segons les cròniques, només durant el gener de 1938 Barcelona va patir bombardejos els dies 1, 7, 11, 15, 19, 20, 25 i 30, i en total hi van morir unes sis-centes persones. Un dels més forts va ser el del dia 19, en el que van morir cent setanta barcelonins. Però el del dia 30 encara seria pitjor...


Fotograma de "Mirant al cel", pel·lícula de Jesús Garay,
que mostra l'atac aeri a Barcelona durant la Guerra Civil.

Són les nou del matí del diumenge 30 de gener de 1938, sis avions Savoia Marcheti s79 de l'Aviació Legionaria italiana apareixen a l'horitzó a 5.300 metres d'altitud. Al centre d'acollida de Sant Felip Neri la majoria dels nens estan al menjador, és l'hora de l'esmorzar. De sobte sonen les sirenes d'alarma i tothom corre cap al refugi. Tot passa molt ràpid i no a tothom li dóna temps d'arribar al soterrani de l'església. Un avió deixa caure una bomba just a la plaça. Explosió... Destrucció... La pols ho envaeix tot... La devastació és total, només queda en peu la façana de l'església i part de la seva estructura.

El so sord del silenci posterior a la detonació dóna pas als crits de dolor i desesperació. El sostre del refugi no ha resistit i s'ha ensorrat. La majoria dels nens que havien arribat a refugiar-s'hi, moren enterrats sota la runa. El que són les coses, justament els més tardaners, els que per un motiu o altre no havien arribat a lloc segur són els que s'han salvat en major proporció.


Barcelona
Imatge de la Plaça de Sant Felip Neri poc després del bombardeig (orígen desconegut)


Però la barbàrie no s'acaba aquí. La notícia s'ha estès com la pólvora pel barri i no passa gaire estona que veïns i equips d'emergència ja són al lloc desenrunant pedra a pedra i intentant salvar la vida dels petits que encara respiraven. En estat encara de xoc i centrats en el rescat de les víctimes, ningú es podia imaginar el que estava a punt de passar... El ser humà pot arribar a ser molt cruel.

Són les dotze del migdia i l'aviació italiana torna a enfosquir el cel de la ciutat i deixa caure més obusos sobre el que queda dels edificis de la plaça. És el primer cop que es practica aquesta tècnica militar: bombardejar sobre terreny ja desolat per furgar en la ferida. Després d'una primera ràtzia, es produeix una pausa i es torna a bombardejar. S'aconsegueix així causar més víctimes, les del primer atac i les de la gent que surt dels seus refugis per prestar socors als ferits.

A Sant Felip Neri de les trenta persones que en aquells moments estaven realitzant les tasques de rescat, en van morir vint. Sumades a les dels nens, aquell matí el nombre de morts va pujar fins als quaranta-dos. Una placa commemorativa ho recorda en una de les parets de la plaça. Recordar per no oblidar, perquè fins i tot un lloc amb encant com aquest pot transformar-se en un escenari de destrucció per culpa de la barbàrie humana.


plaza sant felip neri
Placa commemorativa dels fets del 30 de gener de 1938.


Informació útil

Com arribar:

Adreça: Plaça Sant Felip Neri
Metro: L3 Liceu / L4 Jaume I
Bus: 14, 59 i 91

A la plaça s'hi pot accedir pels carrers Sant Felip Neri i Monjuïc del bisbe, és preferible fer-ho per aquest darrer per tenir una primera visió més impactant. Des del carrer del Bisbe (el carrer lateral de la Catedral que comunica amb la Pl. Sant Jaume) a l'alçada de la placeta de Garriga i Bach s'agafa Monjuïc del bisbe, un carreró estret que desemboca després d'un arc a la Plaça Sant Felip Neri.
Altres curiositats de la plaça:

La plaça Sant Felip Neri ha estat escenari de pel·lícules com "El Perfum" -justament a la plaça Greunille assassina a la seva primera víctima-. També s'hi va rodar, per exemple, el videoclip de la cançó "My Immortal" d'Evanescence (veure'l).

Antoni Gaudí va perdre la vida al 1926 atropellat per un tramvia quan, com cada tarda, anava a resar a l'església de Sant Felip Neri.

16 comentaris :

Jordi (milviatges) ha dit...

No coneneixia aquesta història i menys que encara ara fos visible la metralla d'aquell dia.
Gràcies pel relat.

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Jordi! Malauradament, va ser una història ben trista la qual no hem d'oblidar per tal que no es repeteixi. Tenim sort de no haver viscut com els nostres avis una guerra civil tan cruenta...Una abraçada!

Montse Busquet ha dit...

Justament al Pati Llimona es pot veure fins el dia 6 de febrer una exposició del Pep Busquet, que va d'això. "Aquests murs no callen, mira". No us la perdeu!

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Montse! Moltes gràcies per la informació, ens encantaria veure aquesta exposició, així que per poc que puguem, ens hi acostem. Salutacions!

Estefania ha dit...

Bona nit nois,

Dir-vos que he visitat Sant Felip Neri aixi com altres edificis i carrerons del barri gotic...en aquests llocs es respira un ambient especial no sabria ben be com definir-ho pero es diferent d'altres barris de Barcelona ciutat. No en sabia la historia per aixo que heu explicat (esteu molt be documentats) d'allo mes trista i cruel, espero aquests tipus de barbarie no es tornin a repetir en aquest pais.

Petons!!

PD. No m'oblido de la foto de perfil!!

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Estefania! Moltes gràcies! Històries com aquesta fan encongir el cor. Esperem que la seva memòria serveixi per a alguna cosa. Esperem en candeletes la teva foto! :)

Sandra ha dit...

No coneixia aquesta plaça ni molt menys la història. Un relat colpidor! La propera vegada que passegi pel Gòtic la buscaré!

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Sandra! Si, malauradament aquesta història és verídica i trista a la vegada. Un capítol que val la pena no oblidar. Per cert, que la plaça Sant Felip Neri és un dels llocs de Barcelona que creiem amb més encant del gòtic, llàstima que passessin aquests fets a la guerra civil perquè el lloc és únic. Una abraçada!

Ahora toca viajar ha dit...

La plaça Sant Felip Neri és un dels nostres racons preferits de BCN! Una plaça amb molt d'encant i molta història! Fa temps vam fer una visita guiada i vam poder conèixer tots els fets!
Un bon article per no oblidar el que va succeïr i perqué la gent la conegui!

Una abraçada des de Mèxic!

Eva PM ha dit...

Desde la primera vez que pisé Barcelona sentí que Sant Felip era un lugar especial, cargado de una energía extraña. Una noche un amigo nos llevó caminando hasta allí y nos contó los terribles hechos ocurridos. fue emocionante ver a todos mis amigos y compañeros emocionados. Gracias por el relato y por recordar este tipo de hechos que lamentablemente se suceden de nuevo en diferentes puntos del mundo.

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Cris i Alex! Llavors esteu molt ben informats de la llegenda. Per a nosaltres, aquesta plaça té molt d'encant. Segui gaudint del vostre viatge per terres mexicanes! Una abraçada!

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Eva! Nos alegramos que sepas de que trata esta historia, y gracias a tí por leernos! Un abrazo!

El mundo de Pedrooo ha dit...

Muy buen post , desconocia varias cosas que sucedieron gracias por la informacion!!!

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Pedro! Gracias a tí por ti interés. Saludos!

Eloi ha dit...

Un dels llocs amb més encant del Gótic. Coneixia bé la historia perque he fet molts tours amb turistes per la zona i la veritat es que es respira un ambient especial allà. Sabieu que la casa mirant a l'església a la dreta no es trobaba originalmente a la plaça sino que va ser reconstruida pedra a pedra desde una altra zona del Gòtic? :)

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Eloi! ets tot un entès en la matèria! Gràcies per l'aportació, és ben interessant. Salutacions viatgeres!

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law