Moments viatgers del 2016 ~ Quaderns de bitàcola

Versión en español

El passat any 2015 va ser per nosaltres el GRAN VIATGE, degut a que ens vam estrenar com a pares. A "Can Quaderns" va augmentar la família, ara som un més i des que la nostra petita Ivet va arribar al món no hem deixat de viatjar. Bé, de fet, creiem que hem viatjat molt més que abans! Vam tenir la gran sort de poder gaudir d'un temps en família i vam decidir que el passaríem viatjant plegats, així que el 2015 va ser un any ben aprofitat; en vam parlar a l'article "Moments viatgers del 2015". Però aquest 2016 no podia ser menys i fidels al nostre lema viatger que diu "No ens conformem amb que ens ho expliquin, ho volem conèixer amb els nostres propis ulls", hem volgut seguir coneixent amb els nostres propis ulls, i també hem volgut retornar a indrets que ens havien agradat tant que vam decidir tornar amb la nostra filla després de molts anys d'haver estat. Al primer aniversari de la nostra petita ho vam celebrar al blog amb aquest post: "Un any en família, un any de viatges", llavors la Ivet ja havia estat a 15 països i segueix sumant... A continuació fem un resum viatger d'aquest 2016!

Gener: Istanbul

El primer viatge de l'any va ser a una de les destinacions on no ens cansaríem d'anar mai: Istanbul ens té el cor robat. Amb aquesta és la tercera vegada que visitem aquesta ciutat trepidant de Turquia, però ara volíem tornar-hi amb la Ivet, passejar pels seus barris més autèntics, escoltar el cant de les mesquites, tornar a rememorar la història veient la part bizantina de la ciutat i també la part otomana, hipnotitzar-nos veient com ballen la sema; en definitiva: viure les millors experiències que es poden tenir en una de les urbs més atractives, segons el nostre parer. Una ciutat que es troba a cavall entre Europa i Àsia, l'antiga Constantinopla.

Haya Sofia al fons, antiga mesquita otomana, a Istanbul

Març: Dresden, Bautzen, Meissen i Leipzig

Feia just un any havíem estat a Alemanya, concretament a una de les nostres ciutats favorites: Berlín. Però aquesta vegada, coincidint amb els quatre dies de Setmana Santa, ens vam decidir per la Saxònia alemanya i vam agafar com a base Dresden, una ciutat totalment reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial. La sorpresa d'arribar a una nova ciutat alemanya va ser grata, la monumentalitat de Dresden ens va agradar (creiem que la seva reconstrucció es molt acurada). Meissen és la típica ciutat alemanya amb les típiques cases amb la teulada en forma de punxa, un indret perfecte on anar per Pasqua, ja que tenen tots els carrers decorats amb tot detall. Leipzig també va tenir el seu què, amb la seva universitat i la seva vida vibrant als carrers. Però va ser la ciutat de Bautzen la que ens va captivar: allà viu una minoria anomenada sòrabs, que parlen el la seva pròpia llengua, fins al punt que per tota la ciutat es poden veure els cartells dels carrers escrits en dues llengües: en alemany i sòrab. Allà es troba una de les presons secretes que van existir per la Segona Guerra Mundial, una curiositat que a nosaltres en va encantar descobrir! A més, coincidint amb Setmana Santa, vam gaudir d'una mena de processó on un munt de senyors vestits d'època anaven a cavall.

Una panoràmica de Bautzen al fons

Maig: Xile, Illa de Pàsqua, Roma i el Vaticà

Si una de les destinacions que més il·lusió ens feia repetir després d'haver estat a la nostra volta al món era la Illa de Pasqua, fer coincidir aquest viatge amb l'aniversari de l'Enric (feia ni més ni menys que 40 anys!!!) va ser una de les coincidències més agradables que un pot gaudir a la seva vida. Vam aprofitar la nostra escala a Santiago de Xile per visitar amics que vam conèixer en diversos viatges: al Jano i la Naty a Filipines, concretament a l'illa de Siquijor i a l'Àlex en un trajecte en vaixell de càrrega pels fiords xilens quan fèiem la volta al món. Ells ens van fer d'amfitrions i vam gaudir de tres dies junts, ara esperem que vinguin a Barcelona!

Tornar per segona vegada a l'Illa de Pasqua va ser increïble. I fer-ho amb la Ivet va ser únic, irrepetible, màgic...No hi han paraules per descriure aquest indret del món tan allunyat de la civilització. Ens va agradar veure de nou als moais, i també retrobar-nos amb antics coneguts, com el Paki i la Mª José (ella espanyola i ell rapa nui). No oblidarem mai les postes de sol a Rapa Nui!

Davant de Ahu Tongariki, a l'Illa de Pàsqua

Com que el nostre vol a Xile feia escala a Roma, vam aprofitar per allargar-ho un dia més i visitar la que diuen és "la ciutat de l'amor", així que vam passejar pels carrers més coneguts gaudint de la bellesa artística d'aquesta ciutat, vam visitar algunes runes romanes i ens vam acostar al Vaticà per veure si vèiem al Papa, però deu ser que aquell dia tenia festa, perquè només vam veure un munt de turistes fent fotos!

Passejant pel Coliseu i el foro a Roma

Juny: Fes (Marroc)

Fes és una de les ciutats del Marroc on hi havíem estat però on sempre ens havia fet gràcia tornar-hi. Així que, aquesta vegada en família, vam recórrer durant quatre dies la seva medina i també vam visitar la propera Meknes, una ciutat tranquil·la, allunyada de la massificació turística que es pot trobar a Marracheixn i amb una impremta pròpia. Encara avui en dia dins de la medina es poden veure com artesans fan la seva feina manualment, unes feines que aquí ja no es troben, com pot ser la de curtidor de pells o l'orfebreria.

Bab Bou Jeloud, la porta principal de la medina de Fes

Juliol: Aielo de Malferit, Bocairent i Xàtiva (València)

Aquest mes vam fer una escapada d'un cap de setmana a València, concretament al poble d'Aielo de Malferit (poble natal del famós Nino Bravo) i on viu la nostra amiga i blogger Racó viatger de Mariló. Vam anar ben acompanyats de Mercè "Milcamins" també amiga i blogger. La Mariló i la seva germana Mª Amparo ens van acollir a casa seva com si fóssim de la família i ens van fer d'amfitriones pel mateix Aielo (on existeix una curiosa història sobre l'origen valencià de la Coca-Cola), el proper poble de Bocairent i Xàtiva.

Al pont d'Allà Baix, a Aielo de Malferit, València

Agost i setembre: Canadà, Cuba i Mèxic DF

Sempre hem dit que de vegades a l'hora de viatjar no tenim gaire "criteri" pel que fa a les destinacions. Bé, ens referim a que si apareix una bona oferta de vol a un lloc interessant i ens atreu, no direm pas que no...Això és el que ens va succeir amb el viatge de l'estiu: vam trobar un vol barat a Mont-real (Canadà) i vam dir "cap allà anem!". el país ens resultava temptador des de feia molt de temps i no hi havíem estat mai. Vam decidir establir la nostra base a Mont-real i visitar, a més d'aquesta, les ciutats més properes: Quebec, Ottawa (la capital del país) i Toronto, on vam fer una stop-over d'un dia, ja que havíem estat feia 3 anys, aquella vegada en un viatge combinat amb Nova York i Chicago.

Davant el famós hotel "Fermont le Chtâeau Frontenac", a la ciutat de Quebec

I de pas vam anar Cuba i a Mèxic DF! El fet és que un temps abans de marxar al Canadà ens trobàvem mirant opcions de vol des de Mont-real i vam veure un vol per 230€ a/t a La Havana i no el podíem deixar escapar! Com que fèiem escala a Mèxic DF (Mèxic) vam aprofitar per fer una stop-over d'unes hores i visitar la ciutat. Va ser una visita curta, però vam tenir temps de veure el centre històric. I després de 10 anys vam tornar a la Cuba de Fidel! Sí, podem dir que vam estar quan ell va complir els 80 anys i ara acabava de fer els 90...Va ser un viatge diferent, i tot i que la gent continuava sent igual de propera que sempre, vam veure que a Cuba han succeït molts canvis en els darrers anys des que vam estar nosaltres, i molts més que n'hi hauran...

Cotxe americà avariat, en un carrer de l'La Havana

Octubre i novembre: Normandia (França)

Normandia era un d'aquells llocs mítics que sempre hem volgut visitar però fins ara no havíem tingut els dies precisos ni ens havíem plantejat seriosament fer el viatge. La combinació de la visita al turístic Mount Saint-Michel amb els diferents indrets on va tenir lloc el famós dia D que va provocar el final de la Segona Guerra Mundial va fer que resultés un viatge molt interessant, a més de fer-ho en una companyia immillorable.

Davant del Mont Saint Michel

Desembre: Iran i Dubai (Emirats Àrabs Units)

Iran era una de les destinacions a la que teníem més ganes de tornar-hi. Després d'haver estat al 2013 i haver visitat Teheran, Kashan, Yazd, kharanaq, Isfahan, Shiraz, Naqsh-e Rostam, Persèpolis, Meymand, Bam i Rayen, el desert de Lut i haver vist alguns nòmades que hi han al país, teníem la sensació que amb progressiva apertura del país les coses canviarien ràpid i que havíem de tornar quan abans millor. La gent iraniana és de la més hospitalària que hem vist mai (fins al límit de conèixer algú pel carrer i acabar prenent el te a casa seva), oberta i culta. Un país amb un patrimoni cultural molt valuós i un dels traços per on passava la famosa Ruta de la Seda. Va ser un encert tornar i sobretot trobar-nos amb alguns dels amics que vam fer a l'anterior viatge. Aquest viatge va tenir un bon afegit: vam aprofitar que fèiem una stop-over a Dubai (els Emirats Àrabs Units) de 12 hores per visitar la ciutat i pujar al Burj Khalifa, l'edifici més alt del món!

Com veieu, aquest any els nostres viatges han tractat en la seva majoria de tornar a molts llocs on havíem estat abans, tot i que hem visitat algun país nou. Però ara ja toca pensar en futurs viatges...Alguna idea?

Articles relacionats:

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!