26 d’abril del 2013

“Home sweet home”, ara també mentre viatges


Sempre he volgut creuar l’oceà i anar-me’n lluny: Nova York, San Francisco, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda... el problema d’aquests viatges és l’economia. Ja se sap, a banda del preu del bitllet d’avió després has de pensar en dormir i menjar i, ja que creues l’oceà, no t’hi estaràs només 5 dies... La cosa es complica si parlem de països de bon nivell econòmic, com els esmentats.

Però tranquil! Si ets dona, sàpigues que la Cameron Díaz i la Kate Winslet tenen una solució per a tu. I si ets home, tranquil també que el Jude Law i el Jack Black també t’ajudaran. Què tenen ells que no tinguem nosaltres (a banda de... ejem... ser guapus i rics)? La solució la trobareu en aquesta pel.lícula: “The Holiday”.





Si et fa mandra mirar-la (no saps el que et perds), la resumim ràpidament: intercanvi de cases. La idea és molt senzilla: jo vull anar allà i tu vols venir aquí, doncs ens posem d’acord, ens intercanviem la casa i llestos, ens estalviem una bonica despesa en hotels i ens estem de vacances la mar de bé, com si fóssim a casa nostra.

La veritat és que si viatges amb nens o en grup pot ser una opció molt més econòmica i més còmode que estar en un hotel o un alberg a la vegada que també pots conèixer més bé la ciutat i el país on t’allotges ja que surts dels circuits típicament turístics.

Aquesta idea de la pel.lícula no és nova però des de fa uns anys s’està posant de moda, ja sigui per la crisi o per les noves tecnologies, que ens permeten connectar més fàcilment amb les persones. Es clar que, als catalans, això ens fa una mica de respecte. No ens fiem de ningú (i no m’estranya, tal com està tot...). Qui sap si tornes de vacances i et trobes que t’han destrossat la casa o t’ho han robat tot... A banda que no tothom és propietari d’una casa per poder-la intercanviar.

Als primers us diem que “això” només passa aquí (sobretot el fet de robar, només cal veure les notícies). La gent “civilitzada” del nord fa anys que practica aquest tipus d’intercanvi i ho fa sense problemes, i pels segons, tranquils que hi ha opcions per a tothom! Aquí us en presentem de diferents.


Lloguers assequibles 


Airbnb (https://www.airbnb.es) és una plataforma que va néixer fa cinc anys a San Francisco i ja compta amb més de 250.000 propietats, a 190 països i 31.000 ciutats diferents. La característica és que no negocies directament amb el propietari sinó que ho fas amb la plataforma. El registre és gratuït i la plataforma es queda una petita comissió per les reserves. D’altra banda, no necessites posar en lloguer la teva casa per registrar-te i reservar una casa. Existeix una gran varietat de preus de lloguer però en general resulten més assequibles que hotels o altres opcions. Les persones que han llogat una casa o apartament poden deixar comentaris per la qual cosa sempre pots llegir les valoracions que han fet altres persones abans de decidir-te a per un habitatge.



Fa un parell d’anys aquesta xarxa va patir una crisi de reputació molt important al donar-se a conèixer un cas on una propietària va veure com els llogaters li deixaven el pis totalment destrossat. A partir d’aleshores la plataforma va incrementar l’assegurança als propietaris i no s’ha tornat a produir cap cas similar a aquest.

També existeix una altra plataforma que funciona igual que aquesta: Wimdu (http://www.wimdu.es) amb més de 150.000 apartaments i bed & breakfast per tot el món.


Intercanvi de cases


Existeixen diferents plataformes i totes diuen que són la número 1. Nosaltres te’n senyalem dues: IntercambioCasas (http://www.intercambiocasas.com), versió en castellà de HomeExchange i que es considera la líder amb més de 44.000 ofertes a 155 països, i Home for Home (http://www.homeforhome.com), líder a Europa, amb més de 31.000 ofertes de 120 països i que també està en castellà.


Totes funcionen amb la mateixa filosofia: tu em deixes la teva casa i jo et deixo la meva de forma gratuïta. En aquest cas les persones registrades a la plataforma es posen en contacte directament per negociar l’intercanvi. Tot i que no existeix cap regla, el codi normatiu és lògic: tracta la casa on vas de la mateixa manera que tractaries la teva casa. Només has de registrar-te i buscar aquella casa que més s’adeqüi a les teves necessitats. Sempre et pots trobar amb sorpreses positives inesperades com la que Cameron Díaz i Kate Winslet tenen a la pel.lícula “The Holiday”...(i no dic res més.. està clar que si vols saber de què parlo hauràs de mirar la pel.li..)


Em deixes el sofà?


No ets propietari d’una casa i no la pots intercanviar ni llogar? No tens pasta per llogar una casa? doncs t’oferim la solució perfecta: el couchsurfing (https://www.couchsurfing.org). Es tracta d’un intercanvi de “sofàs” (couch en anglès) que es fa mentre el propietari està a la casa. La idea no és només prestar un llit o lloc on dormir sinó que va més enllà i es busca l’intercanvi cultural. El fet que el propietari estigui a la casa fa que aquest actuï com a amfitrió de manera que pugui ajudar-te a conèixer la ciutat, el país i la cultura que visites, a la vegada que la persona amfitriona també coneix la cultura de la persona que acull. Registrar-se a la plataforma és gratuït, només has de crear un perfil i descriure’t bé ja que és la teva targeta de presentació davant els possibles amfitrions o persones que acullis. Per més informació de com actuar i què has de tenir en compte pots visitar aquesta guia de consells en castellà.



Què, encara no t’has convençut? Creus que no és segur? que m’estafaran? Em destrossaran o robaran l’habitatge? I si ve a dormir un assassí en sèrie? Davant de tot això només podem donar uns consells bàsics:

  • Llegir bé la normativa del funcionament de la plataforma. En cas de plataformes com airbnb, per exemple, totes les reserves les gestiona la plataforma per tant si el propietari ens demana de negociar directament millor no confiar en aquesta persona, sobretot si ens demana més diners!
    • Veure bé totes les característiques de la casa i els comentaris que deixen les persones que s’hi han allotjat. Un consell lògic, si volem llogar o intercanviar una casa que ens agradi per no endur-nos sorpreses desagradables.
      • Veure també les característiques i valoracions que es fan dels propietaris. En el cas del couchsurfing, això és essencial si no volem trobar-nos l’assassí en sèrie o el pesat que no ens deixa en pau. Podem veure les puntuacions i el vouching, que és un signe d’autenticitat i confiança que atorguen les persones a un amfitrió.
        • Llançar-se!! Havent de pagar només el bitllet de transport, tens el món a les teves mans i un munt de llars que t’esperen per fer-te sentir com a casa.

          T’hem presentat tres plataformes però n’hi ha moltes més. Què et semblen? Les has fet servir? En coneixes d’altres de millors? Deixa’ns el teu comentari i ajuda a altres viatgers a trobar la seva “home, sweet home” mentre viatgen!

          Mentre jo vaig preparant les maletes.. a veure si em trobo el Jude Law a San Francisco...


          Altres publicacions de la secció Webs i Apps:
          __________________________________________________________________________

          La Mireia col·labora amb Quaderns de Bitàcola en la secció de WEBsAPPs, explicant les webs d'interès per al viatger: utilitats, consells, curiositats, aplicacions pel mòbil... Li encanta viatjar i és de les que planifica els viatges des de casa, amb una bona guia i internet per poder informar-se dels països que visita, triar els llocs on vol anar i reservar on anar a dormir. Qualsevol destinació la fa feliç però li agrada gaudir al màxim i veure quantes més coses millor, res de passar-se el dia a la platja! Encara no ha fet un “gran viatge” però somnia a anar a Austràlia.

          23 d’abril del 2013

          Celebrem Sant Jordi i ho fem regalant un llibre!



          Avui és la diada de Sant Jordi i ho volem celebrar. És el dia de la rosa, el dia del llibre, un dia fantàstic per sortir a passejar i gaudir de l'ambient del carrer. Un dia d'aquells en els que, fins i tot els més viatgers, s'estimen més passar el dia a Catalunya més que no pas a qualsevol altre racó del món. Bé, potser ara ens hem passat: d'això darrer ja no n'estem tan segurs...


          En tot cas és un dia especial i ho volem celebrar amb vosaltres. 
          I quina millor forma que regalant un llibre entre els nostres lectors?


          No és un llibre qualsevol el que us oferim. La petita joia que sortegem és "Com preparar un gran viatge". Per nosaltres aquest hauria de ser el llibre de capçalera de qualsevol persona que es plantegi fer un viatge llarg. Pàgina a pàgina aquest manual respon, mitjançant consells pràctics, tots aquells dubtes que es pugui plantejar el viatger. Tan de bo l'haguessin publicat un parell d'anys abans, la de maldecaps que ens haguéssim estalviat planificant la nostra volta al món!

          Si vas seguint de forma habitual aquest bloc ja coneixeràs els seus autors. Ells són Pablo Strubell i Itziar Marcotegui, uns grans viatges i amics dels que vam publicar una entrevista al bloc. Després de l'èxit de la seva publicació en castellà s'han decidit a editar-lo en català, una iniciativa lloable considerant els temps que corren i en la que hem tingut l'oportunitat d'aportar el nostre granet de sorra en la seva fase de traducció.

          Si vols optar a guanyar aquest llibre només cal que ens deixis un comentari en aquesta mateixa entrada la següent pregunta:



          Quin seria el teu gran viatge?



          Digan's quin és el viatge en el que sempre has somiat fer i entraràs en el sorteig que farem entre tots els participants a través de la plataforma Sortea2. Tens de temps fins el diumenge 5 de maig. El dilluns següent publicarem el nom del guanyador/a en aquesta mateixa entrada. L'afortunat/da s'haurà de posar en contacte amb nosaltres per correu electrònic a dosdeviatge@gmail.com per tal que li puguem fer arribar el llibre per correu postal.


          Ara bé, si ets dels que no t'agrada deixar les coses a l'atzar i vols tenir aquest llibre entre mans des ja mateix, et donem un consell: no esperis més i compra-te'l a la web de "un gran viaje". T'assegurem que si ets viatger o estàs preparant un viatge seran els 15 € millor invertits!


          Molta sort a tothom i bona diada de Sant Jordi!




          Actualització del dia 7 de maig


          Ja tenim guanyadora del sorteig. I l'afortunada és...



          Enhorabona Mireia! :-)

          19 d’abril del 2013

          Ètnies d'Etiòpia: els dassanech


          Després de deu dies voltant per l'interior i rodalies de la vall de l'Omo finalment avui hem vist el riu que li dóna nom. Millor dit, l'hem vist i l'hem patit: per arribar al poblat d'avui l'hem travessat en una estreta i rudimentària canoa. Estem a tocar de la frontera keniata i avui visitem els dassanech.


          Als dassanech se'ls considera una de les tribus més pobres que hi ha al país. Sobreviuen amb el cultiu de les seves collites quan arriben les pluges, la resta de l'any cuiden del bestiar i s'alimenten de les vaques més velles en època seca. Molts d'ells són nòmades i viuen traslladant el poblat i el bestiar allà on la climatologia és una mica millor. De fet es creu que provenen del Sudan i que van arribar a Etiòpia fugint de les sequeres fa uns 200 anys.


          En aquesta terra seca, la supervivència és precària. Quan els dassanech perden el seu bestiar per enfermetat, sequera o incursió d'una tribu veïna, es fa molt difícil mantenir la família. Els diferents membres del poblat s'ajuden mútuament, és l'única manera de sortir-se'n. Veient la manera com viuen, un es dóna compte que tot el que tenen és molt bàsic: gra, alguna cassola, llenya i poca cosa més es pot trobar dins de les cases. Qualsevol mitjà que els aporti unes monedes és benvingut i això ho hem notat quan els hem visitat: a l'hora de fer fotos, per cada una en demanaven 1 o 2 birr (moneda etíop). Res a dir, estan en el seu dret de poder treure profit dels pocs que arriben fins aquí.



          Curiosament tenen unes costums molts similars als hamer: els homes utilitzen una espècie de seient de fusta que s'elaboren ells mateixos anomenat "karaballe" per seure's o reposar el cap quan s'estiren al terra. En moltes ocasions es poden veure homes passejant amb aquest utensili que per a ells és molt pràctic, difícilment se'n separem. Nosaltres hem provat un d'aquest i realment et fa tenir l'esquena ben recta.

          homes dassanech

          home dassanechnens dassanech

          A l'igual que en les feines estan molt definides per sexes des de ben petits. La vida diària de les dones consisteix en anar a buscar llenya per encendre el foc, portar l'aigua per beure, moldre el gra, cuinar, cuidar dels nens i de la casa... Elles són en molt més actives que els homes, que normalment es passen el dia asseguts a l'ombra vigilant a distància el ramat que han portat a pasturar. No és bon negoci nèixer dona en aquestes terres.

          dones dassanech

          Les dones dassanech sempre porten la part superior del cos nua, vesteixen una mena de foulard o tela de colors llampants que s'enrotllen a la cintura i van descalces. Els seus ornaments són molt peculiars: la majoria tenen petites perforacions sota el llavi inferior que decoren amb alguna mena de detall vistós com plomes. Però el que més ens sobten són els complements que porten al cap: casquets de bala, cremalleres, xapes i d'altres estris que normalment és difícil de trobar per aquelles terres i que per això mateix consideren valuosos i suposem que també macos.

          rostres dones dassanech


          dona gran dassanechdones dassanech

          Deixem les terres del sud d'Etiòpia i comencem a desfer el camí fins a Addis Ababa. Tres dies de cotxe a la tornada ens permeten començar a pair tot el que hem vist durant aquestes setmanes. Creiem que encara no sóm del tot conscients del que hem viscut ni tampoc de la sort que tenim d'haver nascut on hem nascut. Observant aquesta gent te n'adones del que realment és indispensable i del que, encara que en ens ho sembli, no ho és.

          dones dassanech

          Tot just estem encara a meitat del viatge. Ens queda encara recòrrer el nord d'Etiopía. Castells medievals, esglèsies excavades en la roca, les cascades del nil blau, els monestirs perduts enmig d'un gran llac,... però això ja és una altra història que us explicarem més endavant. Abans toca celebrar Sant Jordi d'una forma ben especial...




          D'Etiòpia també hem escrit:


          T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

          15 d’abril del 2013

          Ètnies d'Etiòpia: els arbore, un poble de pastors


          Per molts poblats que visitem, no perdrem la capacitat de sorpresa. És sorprenent com, en una distància relativament tan curta, poden habitar ètnies amb uns característiques físiques i costums tan diferents. Avui compartim amb vosaltres una altra mostra d'aquesta diversitat, avui viatgem fins a la terra del arbore.



          Encara que depenguin en gran part dels recursos agrícoles per a la seva subsistència, els arbore es consideren un poble de pastors. Vaques, cabres i ovelles són la unitat de mesura de les seves transaccions econòmiques i constitueixen el capital de la dot matrimonial necessària per casar-se. De totes formes hem pogut constatar que la gent de les tribus no mengen gaire carn, més aviat en ocasions especials.




          mujer mayor arbore


          A diferència dels surma, les cases del arbore estan fetes de fusta: branques entrelligades cobertes de brossa seca conformen formes circulars que ens recorden als iglús. Poc plou en aquesta zona perquè pel que observem, aquests habitatges no tenen cap mena d'aïllant per l'aigua. A l'interior, només els béns més imprescindibles que d'altra banda es poden comptar amb els dits de les mans. En veure-ho, no podem deixar de pensar en el valor relatiu de les possessions de tot allò que els occidentals tenim a casa, de tot el que arribem a acumular i del que de tot plegat és realment indispensable... És un pensament que ens persegueix i que es repeteix en els nostres dies per Etiòpia.


          niños arbore


          Pocs són els homes que veiem en el poblat. Són dones i nens els que venen a rebre'ns i que encuriosits ens envolten regalant-nos somriures. Els homes, normalment de constitució prima però forts, són més esquerps i la majoria del temps se'l passen amb el ramat pasturant o bé xerrant en una bona ombra veient com van passant les hores del dia. La divisió de tasques per sexes és molt clara a l'Àfrica i, en la nostra opinió, són les dones les que s'emporten la pitjor part. Per posar-vos un exemple: són elles les que s'encarreguen d'anar a buscar l'aigua i de vegades aconseguir-la significa fer trajectes de kilòmetres.


          home arbore


          pueblo arbore


          Però si hi ha una cosa que ens crida l'atenció són les seves pintures facials i complements. Alguns nens porten a la cara autèntiques obres d'art efímer, pintures increïblement al detall i fetes amb pigments de la pròpia terra on ens trobem. El sol és abrasador i tothom porta alguna complement per cobrir-se el cap, el més comú és un tros de tela lligat al voltant del front però en alguns casos aquest es transforma en un elegant turbant decorat amb una ploma. També és veritat que en d'altres casos el bon gust es deixa de banda i imperen més les qüestions pràctiques: el mateix recipient de carbassa que els serveix de bol a l'hora de menjar durant la resta del dia es converteix en un improvisat i útil barret. Visca la imaginació!


          niño arbore


          Les dones porten infinitat de collarets de vius colors. Pel que ens van explicar són l'evidència que una dona és més bella: quantes més joies portin a sobre i més llampants siguin, més maca és la dona!

          I per acabar una darrera curiositat: enlloc d'un anell en aquest poblat és la faldilla la que delata l'estat civil de les dones. La de pell correspon a les solteres, mentre que la de roba es reserva només a les casades. A partir d'això, ja sabeu quines dones són solteres i quines casades d'aquesta entrada? ;-)


          noies arbore




          D'Etiòpia també hem escrit:


          T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

          11 d’abril del 2013

          Els cocodrils del llac Chamo i la tribu dels borana


          Al sud d'Etiòpia a més de tribus, també hi ha animals. I tampoc tot són zones àrides, resseguint la Gran Vall del Rift el viatger pot trobar diversos llacs ideals per fer una parada, descansar i observar la seva fauna.

          El llac Chamo i el "mercat" de cocodrils


          Després de visitar el dorze vam anar al llac Chamo, un dels llocs del país on hi ha més gran diversitat de fauna. Per la nit, centenars d'hipopòtams emergeixen de les seves aigües per pastar a les seves riberes cobertes d'herba. També és el refugi de milers de cocodrils del Nil, els quals poden arribar a medir més de set metres!

          Vam llogar una barqueta de motor per donar una volta pel llac. Allà on ens arribava la vista podíem veure tot tipus d'animals: hipopòtams, pelicans, cormorans, cigonyes, ibis i els famosos cocodrils més grans d'Àfrica! Curiosament, mentre nosaltres pensàvem que aquest darrer era l'animal més perillós però resulta que no, que aquest és l'hipopòtam: pel que es veu és un animal molt més territorial que no pas el cocodril i ataca amb més violència quan se sent amenaçat. Nosaltres no ens hi vam acostar gaire, no fos cas que s'enfadessin...








          La traca final la vam tenir quan vam anar fins a "The cocodrile market" (el mercat de cocodrils). El noi que conduïa la barca ens va insistir molt per anar-hi però incialment ens vam resistir: el primer que ens va venir al cap és que ens volia portar a un mercat amb paradetes d'objectes de tot tipus fets amb la pell d'aquest animal, i per ser honestos, creiem que el noi ens volia portar a alguna parada on li oferissin comissió. Sort que ens va explicar millor i ens va convèncer. Aquest mercat no és pas dels tradicionals, simplement li diuen així perquè és el punt del llac on es pot trobar més concentració d'aquests rèptils. Bestial! -mai millor dit-. N'hi havien tants i els vam poder veure de tan a prop!










          Els borana i el cràter del volcà Chew Bet


          El llac Chamo no va ser l'únic que vam veure. Al costat d'aquest, i només separat per una petita parcel·la de terra d'entre tres i vuit kilòmetres, hi ha el llac Abaya que contrasta i destaca respecte al seu veí pel seu viu color rogenc. Més al nord vam parar també al llac Awassa, amb una ciutat a la  riba del mateix nom: pel matí val la pena anar al seu mercat de peix on els pescadors subhasten les seves captures i per la nit als seus petits restaurants on la telapia a la brasa -el peix més comú de la zona- és el plat per antonomàsia. Però va ser al sud, a tocar amb la frontera kenyana, on vam visitar el  llac el el lloc més curiós: al cràter del Chew Bet o la “casa de sal", en el fons del cràter extingit d'un volcà!




          Aquesta és la terra dels borana, una ètnia dedicada bàsicament a la ramaderia. En aquest estany extreuen la sal que s'hi allotja al fons, sempre d'una manera manual: entren a l'aigua amb un simple banyador i amb un pal ben llarg remenen el fons per estovar el terra, es capbussen i contenint la respiració bussegen per agafar tota la sal que poden acumular entre els seus braços. Sac a sac van acumulant el seu botí que després transporten cap a dalt del cràter a lloms d'uns burros. Les jornades de treball van de sol a sol en unes condicions, no cal dir-ho, infrahumanes. És impressionant veure la dedicació i l'esforç que suposa pujar i baixar vàries vegades al dia amb el carregament. Però la sal, pels borana, és el seu bé més preuat i no escatimen esforços per agafar-la. És útil tant per la ramaderia com pel consum humà i també la moneda d'intercanvi amb altres pobles veïns.




          (Clica sobre les fotos per veure-les més grans)


          Increïble veure com treballen aquests homes, oi?


          D'Etiòpia també hem escrit:


          T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

          7 d’abril del 2013

          Ètnies d'Etiòpia: els dorze i les cases amb forma d'elefant


          Després de la nostra visita a la tribu hamer, arribem a Arba Minch. A uns 36 kilòmetres de la ciutat es troba la muntanya Guge, territori dels dorze, una ètnia que viu a 2.900 metres d'altitud, a prop de la població de Chencha. Antigament eren guerrers, encara que avui en dia són agricultors, ramaders i artesans del teixit, gràcies als camps de cotó que ells mateixos conreen a les seves terres. Es nota que viuen a prop de la ciutat i que estan acostumats a tractar amb turistes, a diferència de les altres tribus que hem vist fins ara, aquí vesteixen de forma totalment occidental i ja hem començat a veure elements tecnològics com alguna televisió i telèfon mòbil.

          Només arribar ens donen la benvinguda un parell de nois que ens faran de guies i que ens van  mostrant la seva forma de vida en una perfecta representació de les arts i oficis tradicionals. Una visita interessant i divertida però més pròpia d'un petit parc temàtic, en la que participa i se'n beneficia tot el poblat.

          casas elefante, casas dorze, cases dorze, etiopia, Etiopia


          Els dorze són molt famosos per la manera com construeixen els seus habitatges amb forma d'elefant, unes vivendes la mar d'originals que moltes sobrepassen els 12 metres d'alçada! L'interior és fosc però molt espaiós (comparat a les cases que hem vist d'altres tribus) i dins seu hi conviuen família i bestiar. Ens van convidar a dormir en una d'aquestes cases, i la veritat és que ens hagués encantat, però malauradament ja teniem la ruta feta i havíem de marxar. Hagués estat com dormir en una casa de conte o per l'estil!


          casa elefant, casa dorze


          Vam poder veure com els dorze teixien en un teler una espècie de toga anomenada shamma feta de cotó, una peça que és molt habitual en el vestuari dels etíops i que moltes vegades elaboren amb els colors de la bandera del país: verd, groc i vermell sobre el blanc del teixit natural.


          mujer dorze, etiopia, Etiopiateler dorze, elaboracion shamma

          També ens vam ensenyar un plat típic de cuina anomenat "falsa banana" que fan a partir de la polpa de la palmera o palma: extreuen la part interior de la branca de l'arbre amb un pal, la tallen i fan trossets fins triturar-la, la col.loquen entre dues fulles ben grans de palmera i la cuinen al foc sobre una planxa. Un cop cuita ja es pot menjar. La vam provar i és veritat que s'assembla a la banana, té un gust dolç i hem de dir que omple moltíssim!


          mujer dorze cocinando

          dona dorzecocina dorze

          dona dorze cuinantmujer dorze
          (clicar sobre les imatges per veure-les més grans)


          Després d'ensenyar-nos els seus costums ens conviden a veure un ball que protagonitza tot el poblat amb timbals inclosos. La gran majoria són nens mols graciosos que fent una rotllana que canten a l'uníson. Fins i tot hi ha uns bessons que no paren de petonejar-se! També ens donen a tastar un licor que es diu arake. Deu de tenir com a mínim 40º perquè era fortíssim!

          Posteriorment ens adonem que tot era una estratègia per vendren's les famoses shamma, aquells mocadors que hem vist com feien abans amb el teler. Finalment caiem i acabem comprant algun...


          poblat dorze, feta dorze, fiesta dorze

          nens dorze


          Finalment acabem al bar del poble, on ens porta el noi que hem conegut als telars. Vol que probem el tej, un vi de mel molt típic del país que se serveix amb un recient amb forma de probeta, està boníssim! Al local hi ha un clima molt relaxat, sona una música reggae, i de cop i volta veiem que un nen puja a la taula i comença a ballar, es mou molt ràpid i amb molta gràcia!


          bebida etiope, beguda etiop, vi etiop, vino etiopelocal etiope

          gent dorzenen dorze ballant

          vi etiop, vino etiope


          No sabem si per la música, la gràcia del nen o pels efectes del tej, però allà tothom acaba ballant. No cal dir que ens ho vam passar molt bé, aquests etíops se saben divertir! ;-)


          D'Etiòpia també hem escrit:


          T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

           
          Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
          cookie law