27 d’agost del 2012

Shangai: la ciutat més capitalista de la Xina comunista


Un vol i un canvi radical de perspectiva: de la Xina històrica a la Xina més moderna, d’una ciutat que viu del passat a una altra que mira cap al futur, d’exèrcits imperials d’immòbils soldats de terracota a multituds de gent que recorren amb pressa grans magatzems a la cerca de la darrera tendència.

Shangai és la ciutat més consumista de la Xina comunista. Una contradicció pel que un s’espera en aquest país. Ningú diria avui que justament aquí Mao i companyia fundessin i establissin les bases del Partit comunista xinès en el seu primer congrés nacional. Tampoc ningú imaginaria, fa només vint anys, el que ha arribat a desenvolupar-se urbanísticament: a l’igual que la Xina trepitja fort en el context internacional, sembla que Shangai vulgui ser una demostració de força sobre com es pot arribar a construir una ciutat de gratacels en molt poc temps. És una ciutat en evolució, en constant canvi.

 




Shangai té un skyline d’aquells de pel•lícula. Per moltes fotos que s’hagin vist, impressiona; i per molt que el miris no et canses d’observar-lo. De fet ens vam passar el nostre primer dia passejant pel Bund, una rambla que voreja el riu i que et permet veure a l’altra banda, el Pudong, la zona dels gratacels.

El Bund i el Pudong són una magnífica representació de l’arquitectura de començament de segle, en el primer cas del s. XX i al Pudong del s. XXI.  Al Bund trobem els edifics de les grans companyies i entitats financeres que es van establir a la ciutat quan aquesta es va convertir en el port més important d’Àsia i era un important centre internacional del comerç del té, la seda i l’opi. També en aquella època Shangai es va convertir en sinònim de vici, tràfic i explotació: fumadors d’opi, sales de joc i cases de prostitutes dirigides per bandes centraven la seva vida. Poc queda d’èpoques anteriors, quan Shangai era una petita ciutat de pescadors, potser en destacaríem els Jardins de Yuyuan: uns jardins dels temps de la dinastia Ming que en el seu dia devien ser un espai de repòs i tranquilitat però que avui està ple de turistes japonesos.







Passejar pel Pudong és caminar per una ciutat futurista. Entre els seus gratacels i les seves grans superfícies comercials tens més la sensació d’estar a Tokio o Singapur que no pas  en una ciutat xinesa. La torre de la Perla d’Orient −la icona més coneguda de la ciutat−, l’edifici de Jinmao  −el gratacels en la nostra opinió més espectacular, amb 87 plantes i 420 metres d’alçada− i l’edifici del World Financial Center de 100 plantes i que, amb 480 m, és actualment el tercer més alt del món− són els més impressionants però n’hi ha de molts altres, de totes les formes possibles (alguns de ben kitch, per cert!).



 



I justament aquí, a 10.000 km de casa, hem quedat per sopar amb l’Edu i l’Aurora (una companya de feina), en el que també es van apuntar el Gènius i la Valentina, personatges de la nova Biblioteca infantil de la web de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona. Je, je, això sí que no es pot fer cada dia! Un sopar en el que, ben bé no sabem el que vam menjar, però que va ser ben especial! :-)



23 d’agost del 2012

Xi’an, de guerrers va la cosa...


Comencem un nou viatge. Camí de l’aeroport, un pessigolleig ens recorre l’estómac. Conscients que aquest era el primer cop que tornàvem a agafar les motxilles després del “gran viatge”, estàvem expectants sobre com seria tornar-nos a posar en ruta... Doncs bé, la sensació ha estat com si tornéssim allà on ho vam deixar i que, després d’uns mesos, continuéssim amb el nostre periple per Àsia. Fa cinc mesos vam agafar el nostre darrer avió a Bangkok i ara tornem, uns milers de kilòmetres al nord-est per continuar descobrint el continent asiàtic. Ha estat agafar el primer vol i tornar a sentir-nos en el que ja podem definir com a nostre estat ideal: el de viatgers!

Mongòlia serà el país en el que passarem més temps durant aquest nou viatge, però també dedicarem una setmaneta a la Xina per recórrer alguns dels indrets que ens vam deixar quan vam visitar per primer cop aquest país, ara fa tres anys. Xi’an, Shanghai i Beijing (punt d’arribada i de sortida del nostre vol cap a Europa) seran els nostres objectius.

El nostre primer destí d’aquest nou viatge no l’hem triat pas a l’atzar. Xi’an és famós pels seus guerrers de terracota i en l’actualitat és literalment envaïda diàriament per milers de turistes que visiten aquest espectacular jaciment arqueològic. Però a la ciutat això no li ve de nou i és que molt abans del descobriment dels famosos guerrers (1974), la ciutat ja acollia viatgers d’arreu del món i és que Xi’an era el punt de partida i final de la ruta de la seda. I quin podria ser un destí més adequat que aquest per començar el nostre viatge?





Molt abans que la Ciutat Prohibida es comencés a construir i que Beijing es convertís en la capital de l’imperi, Xi’an ja era una pròspera ciutat d’emperadors, cortesans, poetes, artesans, mercaders i soldats. Cultures i religions coexistien i d’aquesta barreja va emergir un dels moments de màxima creativitat i sofisticació de la cultura xinesa. Allà era on caravanes de camells descarregaven articles procedents de tot el continent asiàtic i d’on marxaven carregades de productes xinesos. Només de pensar en aquella època, la ment vola deixant anar la imaginació... 

Avui dia no queda gaire de tot allò. Una central nuclear i grans blocs de pisos que semblen formiguers són les primeres imatges que reben al viatger camí de la ciutat des de l’aeroport. La primera impressió desanima i ningú diria veient la ciutat avui dia el que Xi’an va arribar a ser fa uns centenars d’anys. S’ha de trepitjar l’asfalt i rascar una mica per a descobrir que aquesta és una ciutat amb història: una àmplia comunitat musulmana −descendent directa dels mercaders vinguts d’Àsia Menor fa centenars d’anys− i les muralles de 12 metres d’alçada i 18 d’amplada que envolten el que era el casc antic –tot i que estan molt restaurades− són les principals pistes que la delaten. Són curioses també la Torre de la Campana i la Torre del Tambor, el despertador de l’època en el que la campana de la corresponent torre tocava avisant de l’hora de llevar-se i d’anar a treballar i el tambor de l’altra torre anunciava l’hora de plegar.








La història dels guerrers de Xi’an és la història de la cobdícia d’un home. Qin Shi Huang, considerat el primer emperador de la Xina, va fer grans conquestes, va crear una gran xarxa de comunicacions i va estandaritzar les mides, la moneda i l’escriptura. Però a la seva vegada va ser una persona obsessiva i paranoica que va esclavitzar a centenars de milers de persones per treballar en els seus enormes projectes de construcció, va ordenar cremar quasi tots els textos escrits anteriors a la seva època i, segons conta la llegenda, es prenia tan malament les crítiques que va fer enterrar vius 460 erudits que no aprovaven la seva forma d’actuar. Gràcies però a les seves obsessions, va deixar per la posterioritat els famosos guerrers de terracota.

Segons unes versions per defensar-se de les represàlies en el més enllà dels esperits de tots els enemics als que havia fet matar, segons unes altres per continuar forjant el seu imperi en l’altra vida, el fet és que Qin Shi Huang va dedicar gairebé tota la seva vida i 700.000 treballadors a crear la seva tomba. I poc va ser aquest temps considerant el resultat i que els textos històrics descriuen la tomba com un lloc que contenia palaus replets de pedres precioses, rius subterranis de mercuri líquid i, a part dels guerrers, enginyosos mitjans de defensa contra els possibles intrusos. De fet es considera que encara hi ha molt a excavar, tot i que no entenem com, si el govern xinès realment creu que hi ha tant a descobrir, no hi ha posat mans i mànigues...




La primera visió que es té de l’exèrcit de terracota en el jaciment més important resulta realment impactant. Imagineu una fosa de 200 metres per 60 amb 6.000 figures de guerrers i cavalls en formació de batalla. Imagineu-los a tamany natural i cadascun d’ells amb unes faccions i característiques diferents: bigotis, pentinats, joves, vells, uniformes, armes... Resulta difícil tan impactant que un s’ho ha de mirar diversos cops per acabar-ho de creure. Només per veure-ho amb els propis ulls ja val la pena arribar fins aquí. Comencem un viatge que promet! :-)



19 d’agost del 2012

Entrevistes viatgeres: Águeda i Noel


Aquesta setmana celebrem el primer any del bloc i avui ho farem amb la segona entrega de les Entrevistes viatgeres. Una entrevista amb una parella amb qui tenim una vinculació ben especial...

Águeda i Noel són una parella valenciana que porten molts anys viatjant. Amb ells en uneix un fet ben curiós: vam fer la volta al món al mateix temps però en sentit contrari i vam coincidir al mateix temps a les antípodes! (Sydney, concretament). Tot i que no vam arribar a veure'ns, si que hem mantingut el contacte un cop hem tornat cadascú al seu lloc d'origen.

Águeda i Noel a Tilcara, Argentina.

Águeda i Noel comparteixen les seves experiències viatgeres al bloc Viaje a ninguna parte i recentment han publicat un llibre que, sota el mateix títol del bloc, ens ofereix un recorregut pel món a través de 132 fotografies de 22 països i 6 continents.

Us deixem directament amb l'entrevista però, alerta! Amenacem amb continuar viatjant!



16 d’agost del 2012

Un any de bloc, un any de volta al món


Des de la Xina celebrem que avui, 16 d'agost, tot just fa un any que vam sortir de Barcelona per iniciar la nostra volta al món. 200 dies de viatge que es convertirien en 200 dies plens d'experiències. Mirem enrere i ens adonem que encara no som del tot conscients de tot el que vam fer, però sí que sabem que som molt afortunats de poder haver viscut aquesta aventura. Va ser temps de conèixer, d’aprendre, de compartir, de disfrutar... i el més important: van ser 200 dies de total llibertat per decidir què volíem fer, quan i com, i això no es paga amb diners -encara que has d’estalviar uns mica!- o més ben dit: això no ens ho treu ningú!

Ara ja fa cinc mesos que hem tornat i ens adonem que la volta al món ha sigut per a nosaltres l’experiència de la nostra vida per el moment. Mai havíem experimentat tantes sensacions i emocions tant intenses i això creiem que ha fet que canviï la nostra forma de veure el món. Estem molt satisfets d'haver fet realitat aquest somni, molt contents però també amb certa enyorança i enveja sana pels que estan realitzant el seu somni en aquests moments (que n'hi han molts!).

Més imatges del nostre viatge a Postals del món i En ruta


I si fa un any de l'inici del viatge, també fa un any que vam posar en marxa els Quaderns de bitàcola! :-)

Aquest bloc va néixer amb la tímida voluntat d'explicar i mantenir el contacte amb amics i família. Tot el que hi hem anat escrivint ens ha servit com un diari de viatge que, quan rellegim, ens fa posar la pell de gallina i recordar moments únics que hem viscut.

Poc a poc, els Quaderns de bitàcola han anat agafant forma i lluny d'acabar-se amb el viatge, han continuat ampliant-se amb nous continguts per, d'alguna manera, continuar viatjant amb vosaltres:

  • En tornar, després de 200 dies viatjant, hem recuperat un ampli ventall de fotografies que guardàvem a la “motxilla” i que han passat a engrossir les imatges que teníem al bloc en forma de “Postals del món” i de rutes animades a la secció "En ruta". 
  • Hem recopilat tota aquella informació que a nosaltres ens hagués agradat tenir de cada país i que esperem que sigui útil per a futurs viatgers. Consells i informació de primera mà que s’han transformat en les nostres "Miniguies" i que es poden descarregar des del bloc en català i espanyol. Gratuïtament, és clar!
  • Un dels nostres objectius és motivar a altra gent a viatjar. Ho fem explicant la nostra experiència però també a través de la d'altres viatgers que ens ho expliquen en les "Entrevistes viatgeres". Aviat tindrem també autors convidats que ens explicaran els seus viatges, tal i com ja ho va fer ja l'amic Alex a "Les aventures d'Alex per Europa".
  • I, tot i que inicialment ens resistíem, fa poc hem fet el salt a noves xarxes socials i ara ja ens podeu trobar a Facebook, Twitter i Pinterest, a més de al nostre canal Youtube. Nous canals de comunicació per conèixer gent i viatjar encara més per la xarxa!




La mirada d'aquest bloc parteix de la nostra experiència, una experiència personal que compartim amb vosaltres. Un bloc no seria res sense els seus lectors i durant aquest any de vida hem estat molt ben acompanyats: més de 35.000 visualitzacions de pàgina realitzades des de 65 països diferents. Ens hem sentit molt reconfortats amb els vostres comentaris i consells i volíem aprofitar aquesta ocasió per donar les gràcies a tots aquells que ens heu anat seguint, ja sigui des d’un inici o que hàgiu descobert el nostre bloc fa poc. Nosaltres prometem alimentar el bloc amb les nostres futures vivències!

Moltes gràcies a tots!

Enric i Celia

12 d’agost del 2012

Marxem!


Sembla que va ser ahir però ja fa més de cinc mesos que vam tornar de la nostra volta al món i ja tenim ganes de tornar a marxar ben lluny!

El dia a dia se'ns ha fet una mica monòton i ens hem cansat de tenir totes les comoditats que t'ofereix el fet d'estar a casa teva: un llit tou, un sofà, una tele, una dutxa amb aigua calenta, aire condicionat a l'estiu, menjar el que et ve de gust... Volem sentir un altre cop l'adrenalina del viatger! Tenir la incertesa del següent destí, passar hores anxovats en qualsevol autobús local, dormir dur ben acompanyats per tots els insectes existents i per existir, passar calor i suar la samarreta fins a deixar-la ben xopa, veure tot d'escarabats pel terra mentre menges en una paradeta al carrer... Oh! Quina nostàlgia!

La nostra motxilla, amb les banderes dels països de la volta al món.

Ha arribat l'hora de tornar a agafar les motxilles! Demà tornem a agafar l'avió! Finalment ja ha arribat altre cop l'hora de marxar!

Aquest cop anirem fins a terres mongoles però abans passarem per Xina, amb qui tenim un compte pendent... Ja fa tres anys que vam visitar el gegant asiàtic i vam estar a Beijing, Guilin i Yangshuo, en ruta cap al Tibet. De fet, aquesta vegada aprofitarem per visitar nous llocs (segurament Xi'an i Shangai) i tornarem a Beijing per visitar la Ciutat Prohibida, una de les icones més importants de la Xina que no vam poder visitar anteriorment perquè justament el dia que hi vam anar, el nostre darrer dia a la Xina concretament, estava tancada al públic amb motiu de l'Assamblea del Partit Comunista xinès (una reunió que se celebra cada quatre anys, quina mala sort vam tenir!). Ens traurem l'espina que teníem clavada! O potser es veritat que per a nosaltres està prohibida aquesta ciutat?

Després de saldar comptes pendents, saltarem a Mongòlia per fer una ruta d'uns quinze dies per l'estepa central del país i pel desert del Gobi. Recorrerem amb cotxe llocs de pel·lícula, dormirem amb famílies en iurtes, galoparem a cavall per paisatges infinits i pescarem (o intentarem pescar) per variar una mica la dieta del te amb mantega de iak. Trepitjarem les terres que van ser el bressol de l'imperi més gran del món, l'imperi mongol de Genguis Khan!

Ens acompanyeu a través del bloc?

8 d’agost del 2012

Etiòpia, les tribus del sud


Avui continuem recordant el nostre viatge pel sud d'Etiòpia amb un altre vídeo. Aquest cop ens desplaçarem fins al territori dels hamer, dels arbore i dels dassanech.




Els hamer són l'ètnia més nombrosa del sud d'Etiòpia. També són, segons la tradició oral, els primers que encengueren el primer foc i donarem la llum a la humanitat. Se'ls distingeix sobretot pels seus elaborats pentinats fets amb fang de les seves dones i són cèlebres per la cerimònia del "Ukuli Bula" o salt del toro, amb la que els joves celebren el pas de la pubertat a l'edat adulta.

Els arbore són justament una de les ètnies menys nombroses. Amb menys de 8.000 individus segurament en un futur pròxim desapareixeran com a poble. Aquesta tribu però exhibeix un atractiu singular que es fa especialment evident en les dones i els nens. D'elles, la faldilla delata el seu estat civil: la de pell correspon a les solteres, la de roba es reserva només per a les casades.

Els dassanech tenen el trist privilegi de ser una de les ètnies més pobres del continent africà. Viuen a tocar de la frontera keniata i es creu que van arribar aquí des Sudan fa uns 200 anys fugint de la fam i la sequera, situació que malauradament no ha canviat molt per a ells amb el pas dels anys. Bona part d'ells són nòmades: traslladen els seus poblats i el bestiar a la recerca d'aigua, seguint el dictat que imposen les condicions climatològiques. Fixeu-vos en els tocats de les dones: plomes, cremalleres, xapes i casquets de bala són les "joies" i complements que aquí es porten.




Què? Amb ganes d'anar cap a Etiòpia? ;-)



D'Etiòpia també hem escrit:


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

2 d’agost del 2012

La vall de l'Omo, memòries d'un viatge a Etiòpia


Àfrica va ser la gran “oblidada” de la nostra volta al món. Per sí sola ja es mereixeria un gran viatge de diversos mesos i no ens l’acabaríem. Un continent que tenim per explorar però que no ens és del tot desconegut... de fet, ens apassiona!

A l’estiu del 2010 vam viatjar a Etiòpia: un destí singular, no gaire conegut, que ens va sorprendre molt gratament.






Etiòpia és un país de contrastos. El nord abasta un passat històric representat per les restes de castells (a Gondar, els únics d’Àfrica), esglésies excavades a la roca (Lalibela) i els vestigis del mític regne de Saba (Axum). L’est amaga paisatges agrestes de la terra dels Afar que tenen la seva màxima expressió en el desert del Danakil i el volcà Erta Ale (considerat el volcà en actiu més inaccessible del món). Però en mig d’un país tan singular, a cavall d’entre deserts inhàbils i fèrtils terres, entre muntanyes, selves i sabanes, és al sud on es guarda un dels secrets millors conservats d’aquesta nació: la seva diversitat ètnica. El viatger es queda perplex davant el fascinant món de les seves cultures, costums i vestimentes.

Etiòpia és l’únic país africà que mai ha estat colonitzat. Aquest factor el va aïllar i va fer que seguís la seva pròpia evolució natural, lliure d’influències externes. D’aquí la singularitat de grups humans que en molts casos practiquen formes de vida del neolític.

Viatjar al sud d’Etiòpia és fer un viatge en el temps per anar a veure, avui dia, allò que érem fa milers d’anys. Un viatge que et permet veure, conèixer i viure un fragment d’Àfrica que encara existeix però que està desapareixent molt ràpidament...

Avui compartim amb vosaltres el vídeo amb les imatges de la primera part del nostre viatge per aquelles terres. Un vídeo que us traslladarà a la terra dels Surma, en plena vall de l'Omo, i on veureu escenes del donga, una lluita ancestral en la que els joves combaten per demostrar la seva masculinitat i guanyar-se els favors de les dones. Esperem que el disfruteu.




Per la propera entrada us tenim preparat un altre vídeo amb la segona part d'aquest viatge al sud, però aquest cop a les terres dels hamer, els arbore i els dassanech. Us avancem una curiositat per anar fent boca: segons la tradició oral, els hamer van ser els que encengueren el primer foc i donaren la llum a la humanitat...



D'Etiòpia també hem escrit:

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law