27 d’agost de 2012

Shangai: la ciutat més capitalista de la Xina comunista


Un vol i un canvi radical de perspectiva: de la Xina històrica a la Xina més moderna, d’una ciutat que viu del passat a una altra que mira cap al futur, d’exèrcits imperials d’immòbils soldats de terracota a multituds de gent que recorren amb pressa grans magatzems a la cerca de la darrera tendència.

Shangai és la ciutat més consumista de la Xina comunista. Una contradicció pel que un s’espera en aquest país. Ningú diria avui que justament aquí Mao i companyia fundessin i establissin les bases del Partit comunista xinès en el seu primer congrés nacional. Tampoc ningú imaginaria, fa només vint anys, el que ha arribat a desenvolupar-se urbanísticament: a l’igual que la Xina trepitja fort en el context internacional, sembla que Shangai vulgui ser una demostració de força sobre com es pot arribar a construir una ciutat de gratacels en molt poc temps. És una ciutat en evolució, en constant canvi.

 




Shangai té un skyline d’aquells de pel•lícula. Per moltes fotos que s’hagin vist, impressiona; i per molt que el miris no et canses d’observar-lo. De fet ens vam passar el nostre primer dia passejant pel Bund, una rambla que voreja el riu i que et permet veure a l’altra banda, el Pudong, la zona dels gratacels.

El Bund i el Pudong són una magnífica representació de l’arquitectura de començament de segle, en el primer cas del s. XX i al Pudong del s. XXI.  Al Bund trobem els edifics de les grans companyies i entitats financeres que es van establir a la ciutat quan aquesta es va convertir en el port més important d’Àsia i era un important centre internacional del comerç del té, la seda i l’opi. També en aquella època Shangai es va convertir en sinònim de vici, tràfic i explotació: fumadors d’opi, sales de joc i cases de prostitutes dirigides per bandes centraven la seva vida. Poc queda d’èpoques anteriors, quan Shangai era una petita ciutat de pescadors, potser en destacaríem els Jardins de Yuyuan: uns jardins dels temps de la dinastia Ming que en el seu dia devien ser un espai de repòs i tranquilitat però que avui està ple de turistes japonesos.







Passejar pel Pudong és caminar per una ciutat futurista. Entre els seus gratacels i les seves grans superfícies comercials tens més la sensació d’estar a Tokio o Singapur que no pas  en una ciutat xinesa. La torre de la Perla d’Orient −la icona més coneguda de la ciutat−, l’edifici de Jinmao  −el gratacels en la nostra opinió més espectacular, amb 87 plantes i 420 metres d’alçada− i l’edifici del World Financial Center de 100 plantes i que, amb 480 m, és actualment el tercer més alt del món− són els més impressionants però n’hi ha de molts altres, de totes les formes possibles (alguns de ben kitch, per cert!).



 



I justament aquí, a 10.000 km de casa, hem quedat per sopar amb l’Edu i l’Aurora (una companya de feina), en el que també es van apuntar el Gènius i la Valentina, personatges de la nova Biblioteca infantil de la web de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona. Je, je, això sí que no es pot fer cada dia! Un sopar en el que, ben bé no sabem el que vam menjar, però que va ser ben especial! :-)



5 comentaris :

Aitor ha dit...

Vaig tenir la mateixa sensació...mirava al meu voltant i em preguntava...però què en queda de comunista aquí?

Lluis ha dit...

Així m'agrada, que el col·lectiu bibliotecari faci "pinya" arreu. De pas, i tal i com estan les coses, podríeu intentar que algun organisme o empresa xinesa inverteixi en les nostres biblioteques públiques... sense que això suposi haver d'acceptar, com a contrapartida, eliminar els nostres fons sobre el poble i la cultura tibetanes!!!

Impressionants, les imatges de l'skyline de Shangai. Tota una demostració de com el desenvolupament capitalista xinès (a la pràctica, el règim comunista funcional com una mena de capitalisme d'estat que garanteix als empresaris la disponibilitat de mà d'obra barata i terreny en abundància) i l'afany de les autoritats xineses per demostrar que són la nova potència mundial, estan fent d'aquesta ciutat l'equivalent actual a allò que Nova York ha estat durant el segle XX.

Lluís

Estefania ha dit...

Hola nois!

Ara fa dies no entrava al bloc i ja tenia com el 'mono'! Unes fotos molt maques les del 'bund' a mi em va agradar molt tambe...vaig estar allotjada al pis 58 d'un dels hotels-gratacels del bund i la veritat es que les vistes eren excepcionals! Records per l'Aurora ara ja entenc perquè volia fer el taller de 'genius' a principis d'agost per emportar se'ls de vacances!!

A reveure!




autovi ha dit...

Un plaer haver compartit el sopar amb vosaltres. Nosaltres ja hem arribat a Barcelona.
Tenim pendent un altre sopar en Barcelona, Bilbao o qualsevol altre part del món!
Aurora i Edu

Enric i Celia ha dit...

Estem amb tu Aitor! Menys alguna estàtua i monument/museu conmemoratiu, poca cosa queda de comunista a Shangai.

Lluis, Estefania, Aurora: Bibliotecaris al poder!!! :-)

Aurora, Edu: posem primer data o abans busquem en el mapa mundi el lloc? ;-) Encantats, quan vulgueu!

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law